La gestió econòmica més enllà del pressupost

1. Gestió de la tresoreria

Les entitats locals han de dur a terme la tasca de tresoreria i, per tant, han d’ocupar-se de diverses qüestions ineludibles. Aquestes funcions són:

Recaptar els drets i pagar les obligacions de conformitat amb la legislació vigent, el pla de disposició de fons i les directrius de la presidència de l’entitat.
Guardar el principi d’unitat de caixa mitjançant la centralització de tots els fons i valors generats per operacions pressupostàries i extrapressupostàries.
Distribuir en el temps les disponibilitats dineràries per pagar les obligacions contretes.
Respondre dels avals contrets i custòdia dels fons, valors i efectes d’acord amb les directrius de la presidència.

En la tresoreria mai no hi ha cap reserva de fons per a una despesa determinada. La correlació entre ingressos i despeses correspon a la comptabilitat; a la tresoreria, els fons existents no tenen cap vinculació.

Altres funcions relacionades amb les anteriors són:

Formació de plans de tresoreria.
Elaboració de les actes d’arqueig.
Elaboració dels informes que determinen la normativa sobre morositat.
Proposta de concertació o modificació d’operacions d’endeutament i la seva gestió.
Elaboració i acreditació del període mitjà de pagament a proveïdors i qualsevol altre indicador o dada que hagi de ser subministrada a altres administracions o publicada al web d’acord amb els requeriments normatius d’informació.

L’objectiu principal de la tresoreria és garantir la liquiditat necessària per fer el pagament de totes les obligacions reconegudes per l’entitat local.

A continuació s’exposen alguns conceptes relacionats amb la tresoreria que cal tenir en compte:

És cada un dels comptes bancaris oberts a nom de l’entitat, la disposició dels quals serà prèvia signatura dels tres clauers: el president, l’interventor i el tresorer.

El termini de pagament de les factures de les operacions comercials entre empreses i administracions públiques haurà de complir allò que estableix la normativa relativa a mesures contra la morositat.

La definició del termini de pagament està establert a l’article 4 de la Llei 3/2004 de mesures contra la morositat (modificada per la Llei 15/2010 i pel Reial decret llei 4/2013) i a l’article 198.4 de la Llei 9/2017 de contractes del sector públic.

Termini comprès entre el registre d’entrada de la factura o l’expedició de la certificació d’obra o de conformitat del bé lliurat o del servei prestat. Màxim de 30 dies naturals.
Termini comprès entre l’aprovació de la factura/certificació d’obra o conformitat del bé lliurat o del servei prestat fins al pagament efectiu. Màxim de 30 dies naturals.

La suma dels terminis anteriors mai serà superior a 60 dies naturals.

Segons la Llei 3/2004 de mesures contra la morositat, en l’article 5, de meritació d'interessos de demora, que obliga al pagament del deute dinerari sorgit com a contraprestació en operacions comercials, si incorre en demora haurà de pagar automàticament l'interès pactat en el contracte o el fixat per aquesta llei, pel mer incompliment del pagament en el termini pactat o legalment establert, sense necessitat d’avís de venciment ni cap intimació per part del creditor.

Article 7. Interès de demora

1. L'interès de demora que haurà de pagar el deutor és el que resulti del contracte i, en defecte de pacte, el tipus legal que estableix l'apartat següent.

2. El tipus legal d'interès de demora que el deutor estarà obligat a pagar serà la suma del tipus d'interès aplicat pel Banc Central Europeu en la seva operació principal de finançament més recent efectuada abans del primer dia del semestre natural de què es tracti, més vuit punts percentuals.

La Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, introdueix el concepte de període mitjà de pagament com a expressió del temps de pagament del deute comercial. Posteriorment, el Reial decret 1040/2017, de 22 de desembre, modifica el Reial decret 635/2014, de 25 de juliol, pel qual es desenvolupa la metodologia de càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors de les administracions públiques, les condicions i el procediment de retenció de recursos dels règims de finançament, previstos a la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

El seu càlcul es realitza de forma trimestral i és una ràtio entre els imports de les factures pagades pel seu termini dividit pel total dels imports de factures pagades.

El termini de pagament de cada factura, als efectes del període mitjà de pagament a proveïdors, són els dies entre el seu pagament i:

La data d'aprovació de les certificacions d'obra.
La data d'aprovació dels documents que acreditin la conformitat amb els béns lliurats o serveis prestats.
La data d'entrada de la factura al registre administratiu, en els supòsits en què no resulti d'aplicació un procediment d'acceptació o comprovació dels béns o serveis prestats, o bé la factura es rebi amb posterioritat a l’aprovació de la conformitat.

En cap cas és d’aplicació la data d’aprovació de l’obligació reconeguda.

La Intervenció elaborarà i publicarà, al portal web de la corporació local, els informes del període mitjà de pagament a proveïdors i remetrà, mensualment o trimestralment, les dades al Ministeri d’Hisenda (MINHAC) (art. 6 del Reial decret 635/2014, de 25 de juliol, i art. 16 de l’Ordre HAP/2105/2012, d’1 d’octubre).

D’acord amb el que disposa l’article 190 del Reial decret llei 2/2004 i 73 del Reial decret 500/1990, les bestretes de caixa fixa són lliuraments a l’habilitat de fons a justificar per finançar despeses corrents de caràcter periòdic o reiteratiu, com poden ser dietes, despeses de locomoció, material d’oficina no inventariable, conservació i altres de característiques semblants.

S’utilitzaran quan s’acrediti la impossibilitat d’obtenir el justificant de la despesa de manera prèvia a l’emissió de l’ordre de pagament.

Les bases d’execució del pressupost o alguna altra norma interna de l’entitat, han de determinar l’import màxim dels justificants i la naturalesa de la despesa a tractar.

La utilització de la bestreta de caixa fixa suposa la creació d’uns habilitats de tresoreria als quals se’ls dota d’uns fons líquids. Aquests habilitats, habitualment ubicats orgànicament de manera propera als serveis sectorials als quals han de donar servei, faciliten el pagament d’aquestes despeses menors amb els fons que se’ls ha dotat.

Donat que la bestreta de caixa fixa té un caire de continuïtat durant l’exercici, periòdicament, l’habilitat presentarà a la Intervenció un compte justificatiu amb els justificants abonats per procedir a la reposició de fons de la caixa.

L’establiment del sistema de bestreta de caixa fixa s’ha de fer per resolució expressa i d’acord amb el que s’hagi regulat a les bases d’execució o d’altres normes internes de l’entitat.

En la resolució en què s’aprovi la constitució de bestreta de caixa fixa, caldrà també designar els habilitats, els quals seran els responsables de les unitats administratives encarregades de gestionar la bestreta.

Els pagaments per justificar són una especialitat en el règim general de tramitació de la despesa, ja que es tracta de reconèixer l’obligació i ordenar el pagament sense l’aportació prèvia de la documentació justificativa de la realització de la prestació, la qual es fa a posteriori.

El seu fonament és la necessitat d’atendre determinades situacions i compromisos en què es requereix disposar dels fons per efectuar el pagament en el moment en què té lloc la prestació o el subministrament.

Els pagaments que cal justificar estan regulats a l’article 190 del TRLRHL i als articles 69 a 72 del Reial decret 500/90, i serà a través de les bases d’execució del pressupost que l’entitat haurà de regular els criteris generals, els límits quantitatius i els conceptes pressupostaris als quals es poden aplicar.

S’haurà de designar un habilitat, a favor del qual s’expedirà el lliurament “per justificar”, el qual està obligat a justificar l’aplicació de les quantitats rebudes en un termini màxim de 3 mesos des de la percepció dels fons.

No es podran expedir noves ordres de pagaments per justificar pels mateixos conceptes pressupostaris a perceptors que tinguin fons pendents de justificar.

Els expedients de pagaments que cal justificar hauran de quedar tancats a final d’exercici, de manera que el 31 de desembre el pagament ha d’estar justificat o reintegrat.

Per saber-ne més

Es pot consultar:

Curs de gestió de tresoreria.
Oferta formativa del Servei d’Assistència Economicofinancera.
Intervenció General.

2. Els projectes d’inversió

Un projecte d’inversió està format per un conjunt de despeses que giren entorn d’una mateixa actuació d’inversió, els imports de la qual són consignats pressupostàriament, i figura en l’annex d'inversions del pressupost.

Podem classificar els projectes en:

Projectes amb finançament afectat o amb recursos propis. L’entitat rebrà o no fons específics per finançar el total o part de la inversió.
Projectes amb vinculació qualitativa i quantitativa o només qualitativa. Es pot fixar una bossa de vinculació jurídica específica per al projecte o podrà superar-se el límit, sempre que resti crèdit disponible en les altres partides no associades a altres projectes.

A continuació s’exposen alguns conceptes relacionats amb els projectes d’inversió que cal tenir en compte:

La desviació de finançament (positiva) és la part dels ingressos finalistes rebuts (fase RD) que han de finançar la despesa no executada (fase O).

La desviació de finançament no és d’un projecte, sinó d’un agent finançador (un tercer que aporta finançament per al projecte) i una aplicació d’ingressos. Per tant, poden haver-hi tantes desviacions com agents finançadors tingui un projecte i tantes aplicacions d’ingrés tingui associades.

La desviació generada dins d’un exercici suposa un ajust al resultat pressupostari. Les desviacions positives acumulades des de l’inici del projecte fins a final d’un exercici constitueixen l’excés de finançament afectat, que minora el càlcul del romanent per despeses generals, però alhora és una font de finançament per incorporar el que falta executar del projecte al pressupost de l’any següent.

Hi ha projectes de despesa corrent? La pregunta correcta, però, és si existeixen ingressos finalistes per finançar despesa corrent, i la resposta és que, tot i que són menys habituals que en inversions, efectivament existeixen i és recomanable definir-los, especialment si l’execució de la seva despesa o ingrés pot prolongar-se més enllà del 31 de desembre.

Tenen sentit els projectes de despesa sense finançament afectat? Poden ser una bona manera de controlar/fer el seguiment de certes despeses que tenen per origen diverses aplicacions. No generen cap desviació ni suposen cap incidència en la liquidació. No obstant això, per un ús generalitzat d’aquest tipus de seguiment, és més efectiu implantar un sistema de càlcul de cost dels serveis.

Molts cops una entitat es pot trobar en la situació que una inversió inicialment prevista amb un import i amb un finançament determinats, amb el temps es decideixi rebaixar el crèdit de despeses d’aquesta inversió i destinar-lo a alguna altra inversió, en què s’incrementa el crèdit de despeses.

Aquesta modificació del pressupost, que segurament es tractaria com una transferència de crèdit o una baixa de crèdit que finança un suplement de crèdit o crèdit extraordinari, també afecta els ingressos, tot i que en la modificació del pressupost això no es contempla (si el finançament ja està reconegut al pressupost).

En aquest sentit, haurem d’acompanyar sempre la modificació de crèdits de despeses de la corresponent modificació de finançament en el projecte.

No obstant això, a finals d’exercici pot ser necessari un ajust de les previsions del projecte derivat de baixes en la contractació o d’altres fets menors que poden incidir en la previsió del projecte i que no han suposat una modificació del pressupost. Aquest ajust és necessari per al càlcul correcte de les desviacions de finançament.

Marc normatiu

Amb caràcter de llei:

Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, Text refós de la Llei reguladora d’hisendes locals.
Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
Llei 47/2003, de 26 de novembre, Llei general pressupostària.

En forma de reglament:

Reial decret 500/1990, que desenvolupa el capítol I del títol VI de la Llei 39/1988 reguladora de les hisendes locals en matèria de pressupostos.
Reial decret 1463/2007, de desenvolupament de la Llei d’estabilitat pressupostària, en la seva aplicació a les entitats locals.
Bases d’execució del pressupost.

Regulació en l’àmbit comptable:

L’Ordre EHA/3565/2008 estructura els pressupostos de les entitats locals.
L’Ordre HAP/419/2014, de 14 de març, modifica l’Ordre EHA/3565/2008.
L’Ordre HAP/1781/2013, de 20 de setembre, per la qual s’aprova la Instrucció del model normal de comptabilitat local/Ordre HAP/1782/2013, de 20 de setembre, per la qual s’aprova la Instrucció del model simplificat de comptabilitat local i es modifica la Instrucció del model bàsic de comptabilitat local, aprovada per l’Ordre EHA/4040/2004, de 23 de novembre.

3. El patrimoni de béns

El patrimoni dels ens locals és constituït per tots els béns i els drets que els pertanyen

Definició

El patrimoni dels ens locals és constituït per tots els béns i els drets que els pertanyen, sigui quina sigui la seva naturalesa i el títol d’adquisició.

Dintre d’aquests s’hauran d’incloure en l’inventari els elements del patrimoni destinats a servir de manera duradora en les activitats de l’entitat, així com les inversions immobiliàries. També s’inclouen dins aquest grup, amb caràcter general, inversions financeres el venciment, alienació o realització de les quals s'espera que s'haurà de produir en un termini superior a un any.

Els béns i drets que integren el patrimoni dels ens locals es classifiquen en:

De domini públic o demanials. Els béns i drets afectes a l’ús públic o als serveis públics dels ens locals i els que la llei declari amb aquest caràcter. També tenen aquesta consideració els béns comunals.
- Afectes a l’ús públic. Destinats a ser utilitzats directament pels particulars, no afectes a cap servei públic en concret, la conservació i policia dels quals sigui competència de l’ens local, com ara carrers, places, parcs, fonts, camins i obres públiques d’utilització general, com ponts.
- Afectes al servei públic. Béns i drets que l’ens local dedica a proporcionar un servei públic, per exemple: edifici de l’escorxador municipal, cadires de l’OAC (Oficina d’Assistència a la Ciutadania), xarxa d’enllumenat públic, etc.
- Comunals. Béns i drets amb facultats compartides entre l’ens local, que té la responsabilitat d’administració i conservació, i el comú dels veïns del municipi, que tenen el dret administratiu del gaudi d’aquests, per exemple, els boscos o les pastures comunals.
Patrimonials. Tenen la consideració de béns patrimonials els que són propietat de l’ens local i no estan destinats directament a l’ús públic o a l’exercici de cap servei públic de competència local o l’aprofitament del comú dels veïns.

Són béns i drets de domini privat o patrimonials els que, essent de titularitat dels ens local, no tinguin el caràcter de demanials.

Els béns i drets de domini públic i patrimonial es classifiquen de la manera següent:

Especialment protegits.

Inalienables: no es poden alienar.
Inembargables: no es poden embargar.
Imprescriptibles: no prescriuen mai.
No estan subjectes a cap tribut.

Similars als dels béns d’empreses o particulars.

No tenen l’especial protecció dels de domini públic.
Estan en el comerç jurídic normal.
Es regeixen per la seva legislació específica i, si no n’hi ha, per les normes de dret privat.

Els béns i drets de domini públic i patrimonial es classifiquen segons l’ús que se’n fa:

Poden adoptar les modalitats següents:

Ús comú general. Pot exercir lliurement qualsevol persona física, sense que es requereixi una qualificació específica, utilitzant el bé d’acord amb la seva naturalesa i conforme a les normes de policia que reglamentin el seu ús. Ningú pot, sense títol que l’autoritzi, ocupar béns de domini públic o utilitzar-los de manera que excedeixi el dret d’ús que, en el seu cas, correspongui a tots.
Ús comú especial. Es dona quan concorren circumstàncies singulars de perillositat, intensitat d’ús o altres similars. Aquest ús es pot subjectar o no a llicència, d’acord amb la naturalesa del bé i les disposicions generals.
Ús privatiu. Consisteix en l’ocupació d’una porció de domini públic, de manera que limiti o exclogui la utilització per part dels altres interessats. Si comporta transformació o modificació del domini públic, resta subjecte a concessió administrativa, si no és així, resta subjecte a llicència.

S’han d’utilitzar amb el criteri de màxima rendibilitat, en les condicions usuals de la pràctica civil i mercantil.

Els béns i drets de domini públic i patrimonial es classifiquen segons el tràfic:

Els ens locals tenen capacitat jurídica plena per adquirir, posseir, administrar i disposar tota classe de béns i drets. L’adquisició es podrà realitzar per qualsevol de les modalitats previstes a l’ordenament, tant oneroses, a canvi de preu, com lucratives, és a dir, gratuïtes:

Per atribució de llei.
A títol onerós, a canvi de preu, exercint o no la potestat expropiatòria.
Per herència, llegat o donació.
Per prescripció.
Per ocupació de béns mobles.
Per successió administrativa.
Per cessió obligatòria o interadministrativa.

Requisits:

Adquisició onerosa:
- Complir la normativa de contractació.
- Per béns immobles i drets sobres aquests:
  - Valoració pericial de tècnic local.
  - Informe previ per adquisicions directes.
  - Competència d’alcaldia en imports inferiors al 10 % dels recursos ordinaris o 3 milions d’euros. Per sobre, és competència del ple.
Adquisició lucrativa:
- Sense restriccions, excepte si hi ha càrrega o gravamen de valor superior al valor del bé o dret adquirit. Les herències, sempre que el valor net resultant sigui positiu per a l’ens.

L’ens local només podrà alienar o gravar béns patrimonials. Les tipologies d’alienació que determina la normativa són:

Concurs, subhasta o venda directa.
Permuta.
Cessió.

Requisits:

Complir la normativa de contractació.
Es pot fer per concurs, subhasta pública o adjudicació directa. El procediment ordinari és el concurs.
Béns mobles no utilitzables es poden alienar per venda directa.
Competència de l’alcaldia si són imports inferiors al 10 %, recursos ordinaris o 3 milions d’euros. Per sobre d’això, la competència és del ple.
Per béns immobles patrimonials:
- Valoració pericial que acrediti l’apreuament dels béns o gravamen.
- Informe previ del departament competent de la Generalitat de Catalunya o secretari/a de l’entitat en funció de l’import.
- Els mateixos requeriments per càrregues que per alienació.
Per valors mobiliaris, informe previ del departament competent en matèria d’economia i finances.

Operacions de compravenda de béns en què s’intercanvien béns entre l’entitat i un tercer, que són taxats o valorats, i on el diferencial del valor assignat, si n’hi ha, suposa per a l’entitat una obligació o un dret, en cas que el valor del bé o béns lliurats sigui menor o major al del bé o béns rebuts.

Requisits:

Expedient que acrediti la necessitat o conveniència d’aquesta i l’equivalència de valors entre els béns.
Es pot fer també si la diferència de valors entre els béns no excedeix el 100 % del valor més baix i si s’estableix la compensació econòmica pertinent.
Si la diferència de valors és superior al 100 % del valor més baix, cal un informe previ del Departament de Governació.

La cessió d’un bé patrimonial és l’acord pel qual una entitat pública, que és propietària del bé, acorda cedir-ne l’ús a una altra entitat (administració o institució sense finalitat de lucre), sota unes certes condicions i amb un possible retorn del bé.

Requisits:

Se circumscriu exclusivament als béns patrimonials
Ha de ser gratuïta.
La competència és del ple.
Requereix la tramitació d’un expedient previ.
Se n’ha de donar compte al Departament de Governació de la Generalitat.

La propietat del bé continua sent de l’entitat cedent, però es transfereixen al receptor tots els drets i obligacions de la possessió, el control, el manteniment, la inversió i millora, no sent possible que a partir de la cessió siguin realitzats pel propietari. L’incompliment del destí acordat a la cessió pot ser motiu per a la reversió obligatòria del bé.

L’adscripció és la mateixa figura, però d’una entitat a un organisme autònom dependent d’aquesta.

Els patrimonis especials es classifiquen així:

S’integren al patrimoni públic del sòl (PPS) els terrenys qualificats com a sòl urbà o urbanitzable programat en el planejament urbanístic i els terrenys cedits gratuïtament i obligatòriament pels particulars afectats per una actuació urbanística.

El patrimoni públic del sòl s’adscriu a la gestió urbanística per a la immediata preparació i alienació de solars edificables, i la reserva de terrenys per a futura utilització.

És obligatori que els ajuntaments tinguin un planejament urbanístic general, que delimiti àmbits d’actuació urbanística susceptibles de generar cessions de sòl de titularitat pública amb aprofitament.

Els béns que integren el PPS són únicament els béns de naturalesa patrimonial i, per tant, se n’exclouen els béns de domini públic. Els ingressos de la seva alienació es destinen a conservar-lo i ampliar-lo.

El patrimoni historicoartístic es regula per la seva legislació específica (Llei 9/1993 de patrimoni cultural català). En formen part immobles i mobles d’interès artístic, històric, paleontològic, arqueològic, patrimoni documental i bibliogràfic, jaciments o zones arqueològiques, llocs naturals, etc.

Perquè un bé quedi inclòs dins d’aquest patrimoni especial, cal la seva declaració com a bé historicoartístic per l’administració competent, que és la Generalitat de Catalunya.

Sabies que…

Per alterar expressament la qualificació jurídica dels béns dels ens locals s’ha d’incoar expedient que acrediti l’oportunitat i legalitat. La resolució dels expedients correspon al ple.

Si l’acord comporta la desafectació de béns de domini públic, cal majoria absoluta. Un cop aprovat el canvi de la qualificació jurídica, cal rectificar l’inventari, aprofitant la rectificació anyal.

Marc normatiu

Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals.

Ordres HAP/1781/2013 i 1782/2013, de 20 de setembre, que desenvolupen les Instruccions de comptabilitat a aplicar pels ens locals.

Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. El títol XIX, capítol I tracta del patrimoni.

Llei 33/2003 de Patrimoni de les administracions públiques.

4. L’inventari de béns

Els ens locals estan obligats a portar un inventari dels béns i drets que integren llur patrimoni, fent constar amb suficient detall les mencions necessàries per a la seva identificació i per reflectir la seva situació jurídica, i el destí o ús a què es dediquen.

Aquest inventari està conformat com segueix i té les característiques següents:

L’inventari ha de comprendre els béns de domini públic, els patrimonials, els drets i els valors mobiliaris.
L’inventari consolidat es compon dels inventaris parcials següents:
- El general de l’ens.
- L’especial del patrimoni públic del sòl.
- L’especial del patrimoni historicoartístic.
- El dels seus organismes autònoms i empreses públiques amb capital íntegrament municipal.
- Els cedits a altres administracions públiques o particulars, però revertibles.

Els organismes autònoms locals han de fer inventaris separats de llurs béns i drets, la còpia dels quals s’ha d’adjuntar com a annex en l’inventari general de l’ens local.

L’inventari ha de ser objecte d’actualització continuada. Cada cop que es produeixi una alteració (adquisició, alienació, permuta, alteració de naturalesa jurídica…) s’ha d’anotar a l’inventari i a la comptabilitat.
La rectificació de l’inventari serà immediata, i en tot cas dins l’any en què es produeixi l’alteració. La rectificació anual ha de reflectir els moviments i incidències de tota mena dels béns i drets durant aquest període.
La comprovació de l’inventari s’efectua sempre que es renova la corporació. Si s’han d’establir responsabilitats respecte dels membres sortints, s’aixeca una acta addicional.
La formació de l’inventari correspon al secretari. La rectificació i comprovació correspon al ple, com també ho és la seva aprovació la primera vegada que es confecciona. Els dels organismes autònoms i EEPP són aprovats primer pels òrgans de govern d’aquests i, posteriorment, el president els sotmet al ple. S’ha de trametre al departament competent de la Generalitat de Catalunya.

4.1. Integració de l’inventari i la comptabilitat

Segons la normativa comptable, l’ens local haurà de disposar de l’oportú inventari de béns i drets, que de conformitat amb la legislació patrimonial, detalli de manera individual els diversos elements que té registrats en la seva comptabilitat.

Comptablement, els béns i drets recollits en l’inventari es corresponen a l’immobilitzat, dintre de l’actiu de l’entitat. Es classifica en els comptes financers del grup 2 que comprèn els elements del patrimoni destinats a servir de manera duradora en les activitats de l'entitat.

La seva classificació per comptes és la següent:

Grup 2. Actiu no corrent

20. Immobilitzacions intangibles.
21. Immobilitzacions materials.
22. Inversions immobiliàries.
23. Immobilitzacions materials i inversions immobiliàries en curs.
24. Patrimoni públic del sòl.
25. Inversions financeres a llarg termini en entitats del grup, multigrup i associades.
26. Altres inversions financeres a llarg termini.
28. Amortització acumulada de l'immobilitzat.
29. Deterioració de valor d'actius no corrents.

La valoració inicial dels diferents elements patrimonials pertanyents a l’immobilitzat s’ha de fer a cost. S’entén com a cost:

Preu d’adquisició. Pels béns adquirits a tercers, incloent-hi les despeses necessàries per a la seva posada en funcionament.
Cost de producció. Pels béns produïts o construïts per la mateixa entitat.
Valor raonable. Pels béns adquirits amb un valor simbòlic o nul.

4.2. Actualització de l’inventari

L’inventari ha de ser objecte d’actualització continuada. Cada cop que es produeixi una alteració s’ha d’anotar a l’inventari i a la comptabilitat, si correspon.

Els principals moviments que produeixen alteracions als béns recollits en l’inventari són:

Altes. Els béns i drets es poden adquirir per qualsevol títol, onerós o lucratiu, de dret públic o privat, d’acord amb el que estableixen les lleis. Pot suposar l’alta d’un nou bé a l’inventari, adquisicions, o la millora d’un bé ja existent.
Baixes. Els ens locals podran alienar o gravar els seus béns patrimonials. D’igual manera, hauran de donar de baixa del seu inventari i comptabilitat els béns i drets que, per qualsevol motiu, donació, destrucció, retirada, etc., ja no siguin propietat de l’ens.
Operacions mixtes. Actuacions que suposin una alta i una baixa de béns per a l’entitat, principalment permutes.
Operacions revertibles. Operacions, tant d’alta com de baixa, per les quals es transfereix el dret d’ús de béns i drets però no la propietat, mantenint la possibilitat de retorn d’aquests.
Segregacions i operacions jurídiques. Modificacions de la situació jurídica dels béns i drets recollits a l’inventari, que poden suposar una modificació a la comptabilitat o no.

Però no tots els moviments en l’inventari són iguals ni tenen el mateix origen. L’origen d’aquests moviments pot ser:

La majoria de moviments que afecten l’inventari passen pel pressupost, tant de despeses, adquisicions, inversions noves, inversió de millora o reposició, expropiacions, etc., com d’ingressos, venda, perquè suposa el pagament d’aquestes despeses o el cobrament d’aquests ingressos.

Recorda

L’inventari recull els elements del patrimoni destinats a servir de manera duradora en les activitats de l'entitat, així com les inversions immobiliàries. També s'inclouen dins aquest grup, amb caràcter general, inversions financeres el venciment, alienació o realització de les quals s'espera que s'haurà de produir en un termini superior a un any.

S’hauran de recollir en l’inventari els moviments que es registrin al capítol 6 del pressupost de l’ens local, tant de despeses com d’ingressos. I en aquest capítol hauran d’estar correctament imputats els moviments de l’exercici que afectin l’immobilitzat de l’entitat.

Per estar classificat al capítol 6, ha de suposar per aquest immobilitzat millores substancials que comportin un increment en el valor dels béns d’immobilitzat o la prolongació de la seva vida útil.

S’ha de diferenciar dels moviments que suposin despesa corrent —capítol 2 del pressupost de despeses—, que hauran de recollir els desemborsaments necessaris per al manteniment i la conservació dels béns a fi de garantir-ne un funcionament eficaç i continuat, sense afegir valor al bé ni augmentar la seva vida. Pel que fa a les adquisicions, qualsevol element amb una vida útil inferior a un any o que no compleixi les condicions per considerar-lo immobilitzat.

L’entitat haurà de recollir en el seu inventari qualsevol moviment de l’exercici que afecti el seu immobilitzat, però que no passi pel seu pressupost, al no suposar un desemborsament de despeses o cobrament d’ingressos. Exemples:

Altes. Cessió gratuïta de la propietat o donació, cessió urbanística obligatòria, inspecció física, treballs fets amb mitjans propis.
Baixes. Cessió gratuïta de la propietat o donació, deteriorament, pèrdua, obsolescència o destrucció.
Altres. Permutes, cessions d’ús, operacions jurídiques.

Encara que els moviments que afectin l’inventari siguin gratuïts per a l’ens local, la majoria suposen un moviment comptable i actualitzen el valor de l’immobilitzat comptable. En aquests casos s’utilitzarà, per determinar l’import, el valor raonable del bé. La contrapartida, en els casos d’altes gratuïtes provinents de tercers, serà una subvenció rebuda, de la mateixa manera que en les baixes gratuïtes a tercers serà una subvenció atorgada.

4.3. Amortització i deteriorament

L’amortització és l’expressió comptable de la depreciació que pateixen els béns de l’immobilitzat no financer pel seu funcionament i utilització.

És la distribució sistemàtica de la depreciació d’un actiu al llarg de la seva vida útil. La seva determinació s’ha de fer, en cada moment, distribuint la base amortitzable del bé entre la vida útil que resti, segons el mètode d’amortització utilitzat. La base amortitzable és igual al valor comptable del bé en cada moment, detraient-li, si s’escau, el valor residual que pugui tenir.

Són actius amortitzables aquells béns que compleixin les condicions següents:

Tenen una vida útil limitada.
Són utilitzats durant més d’un exercici econòmic.
Són susceptibles de ser utilitzats per a la prestació de serveis o producció de béns.

En canvi, no són amortitzables:

Els terrenys i béns naturals, llevat que tinguin una vida limitada per a l’entitat.
Els béns de patrimoni històric (llevat de restauracions; en tot cas, el valor residual serà proper al valor total).

El deteriorament del valor d’un bé és l’expressió comptable de les pèrdues reversibles d’aquest.

Marc normatiu

Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals.

Ordres HAP/1781/2013 i 1782/2013, de 20 de setembre, que desenvolupen les Instruccions de comptabilitat a aplicar pels ens locals.

Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. El títol XIX, capítol I, tracta del patrimoni.

Llei 33/2003 de Patrimoni de les Administracions Públiques.

5. Subvencions concedides

S’entén per subvenció tota disposició dinerària realitzada per les administracions a favor de persones públiques o privades, sempre que es compleixin els requisits següents:

Que el lliurament es faci sense contraprestació directa dels beneficiaris.
Que el lliurament estigui subjecte al compliment d'un objectiu determinat, l'execució d'un projecte, la realització d'una activitat, l'adopció d'un comportament singular, ja realitzats o per desenvolupar, o la concurrència d'una situació, i en què el beneficiari haurà de complir les obligacions materials i formals que s'hagin establert.
Que el projecte, l’acció, la conducta o la situació finançada tingui per objecte el foment d’una activitat d’utilitat pública o interès social, o de promoció d’una finalitat pública.

La publicació de les resolucions de les concessions d’ajuts i subvencions garanteix el dret de la ciutadania a conèixer a quines activitats i a quins beneficiaris es destinen els recursos públics.

5.1. Com es tramiten les subvencions?

En cada procediment de convocatòria de subvencions, l’administració pública pertinent haurà d’obrir un expedient. Aquests expedients seguiran els tràmits establerts a la normativa de subvencions, Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 38/2003 general de subvencions (RLGS), així com en l’ordenança general de subvencions que tingui aprovada l’entitat, si és el cas.

El procediment de concessió pot ser de concurrència competitiva o de concessió directa, i segons sigui un cas o un altre s’haurà de complir amb uns requisits en la seva tramitació.

El procediment ordinari de concessió de subvencions serà el de concurrència competitiva, que suposa la comparació de les diferents sol·licituds presentades d’acord amb els criteris de valoració fixats a les bases reguladores i a la convocatòria, per tal d’adjudicar-la a qui hagi obtingut millor valoració.
Com a alternativa al règim de concurrència competitiva, la normativa reguladora de les subvencions estableix el corresponent al règim de concessió directa. En aquestes subvencions s’exclou la concurrència per a la determinació del beneficiari, quedant igualment afectada la publicitat en la selecció.

Podran concedir-se de manera directa les subvencions següents:

Les previstes nominativament en els pressupostos: s'entén per subvenció prevista nominativament en els pressupostos aquella en què almenys la seva dotació pressupostària i beneficiari apareguin determinats en els estats de despesa del pressupost. L’objecte d'aquestes subvencions haurà de quedar determinat expressament en el corresponent conveni de col·laboració o resolució de concessió que, en tot cas, haurà de ser congruent amb la classificació funcional i econòmica del corresponent crèdit pressupostari.
Aquelles subvencions l'atorgament o la quantia de les quals vinguin imposats per una norma de rang legal: seguiran el procediment de concessió que els resulti d'aplicació d'acord amb la seva pròpia normativa.
Amb caràcter excepcional, aquelles altres subvencions en què s'acreditin raons d'interès públic, social, econòmic o humanitari, o unes altres degudament justificades que dificultin la seva convocatòria pública.

Un cas singular, que tractarem de manera diferenciada a la tramitació, són les aportacions a organismes dependents de la mateixa entitat. En aquest cas, és recomanable que figurin al pressupost per donar-li cobertura com a concessió directa, però en realitat són transferències, no subvencions, fet pel qual el seu tractament el diferenciarem de les altres subvencions de concessió directa.

5.2. El pla estratègic i l’ordenança de subvencions

La Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, estableix a l’article 8.1 la necessitat per a les administracions públiques d’elaborar un pla estratègic de subvencions que expressi la connexió entre els objectius i els efectes que es pretenen assolir amb l’aplicació de les subvencions, els terminis necessaris per a la consecució dels objectius establerts, juntament amb una previsió dels costos i les fonts de finançament de les subvencions, tot supeditat al compliment de la Llei d’estabilitat pressupostària.

L’elaboració d’aquest pla estratègic de subvencions té com a finalitat dotar d’una major transparència la despesa pública que tingui caràcter de subvenció, tot aconseguint un increment dels nivells d’eficiència i eficàcia en la seva gestió.

L’Ordenança de subvencions té per objecte establir les normes generals per a la sol·licitud, la concessió, la justificació i el pagament de les subvencions que atorgui l’entitat a l’empara del que estableix la Llei 38/2003, de 17 de novembre, Llei general de subvencions (LGS), i el seu reglament de desenvolupament aprovat pel Reial decret 887/2006, de 21 de juliol (RLGS).

Tant el pla estratègic com l’ordenança s’han d’aprovar en el ple de l’entitat.

5.3. Bases reguladores i convocatòries

La convocatòria d’una subvenció ha de contenir determinades condicions i especificacions per a la seva concessió. Per tant, el text ha de regular:

Qui pot sol·licitar-les.
Els requeriments que s’han de complir per demanar-les.
Els criteris que s’utilitzaran en la concessió.
Els justificants que hauran d’aportar els beneficiaris un cop els hagin estat concedides.

Donat que hi ha una part a regular que pot ser comuna en un àmbit de convocatòries de subvencions, es poden aprovar unes bases reguladores generals que poden ser emprades en les diferents convocatòries de l’àmbit. A partir d’aquestes bases es podran establir els requisits concrets de cada cas.

5.4. Base de dades nacional de subvencions

La Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, va imposar la publicitat obligatòria de totes les subvencions i altres ajudes públiques. El model de publicitat s'ha instrumentat a partir de la Base de dades nacional de subvencions (BDNS) per donar resposta a una doble finalitat: mostrar a través d'un únic punt d'informació la totalitat de les subvencions i ajudes públiques concedides per totes les administracions públiques i reforçar la integritat del contingut de l’esmentada base de dades.

La BDNS, en qualitat de sistema nacional de publicitat de subvencions i ajudes públiques, ha de publicar les convocatòries de totes les subvencions i ajudes públiques previstes en el Reial decret 130/2019, de 8 de març.

En conseqüència, s’ha de facilitar a la BDNS la informació següent:

Informació sobre la normativa reguladora, les convocatòries, les concessions, els pagaments realitzats, les resolucions del procediment de reintegrament i les resolucions firmes del procediment sancionador, llevat que l’import anual atorgat pel mateix òrgan o entitat a un mateix beneficiari no superi la quantitat total de 100 euros.
La informació sobre beneficis fiscals i beneficis en les cotitzacions a la Seguretat Social.
Les dades identificatives, així com el període durant el qual no podran tenir la condició de beneficiari o entitat col·laboradora de les persones o entitats incurses en alguna de les prohibicions contemplades a les lletres a) i h) de l'article 13.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre.
Informació sobre subvencions en què s'han inclòs, en la valoració, actuacions de consecució efectiva de la igualtat entre dones i homes o actuacions d'atenció a víctimes de les diferents formes de violència contra la dona, per part de les entitats sol·licitants.

Marc normatiu

Llei 38/2003, de 17 de novembre, Llei general de subvencions.
Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei general de subvencions.
Reial decret 130/2019, de 8 de març, pel qual es regula la Base de dades nacional de subvencions i la publicitat de les subvencions i altres ajuts públics.
Articles 25 i 72 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (en endavant, LRBRL).
Articles 40, 189.2. i 214.2 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març (TRLRHL).
Articles 239, 240 i 241 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.
Articles del 118 al 129 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny.
Articles 15 i concordants de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Decret 271/2019, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament del Registre d’ajuts i subvencions de Catalunya.

6. Subvencions rebudes

Les subvencions tenen per objecte un lliurament dinerari o en espècie entre els diferents agents de les administracions públiques, i d’aquests a altres entitats públiques o privades i a particulars, i viceversa, totes sense contrapartida directa per part dels beneficiaris, i es destinen a un fi, un propòsit, una activitat o un projecte específic, amb l’obligació per part del beneficiari de complir les condicions i els requisits que s’hagin establert o, en cas contrari, procedir al seu reintegrament.

En aquest punt tractarem les subvencions rebudes per l’entitat, i en concret, suposarem que estan vinculades a l’execució de la despesa d’un projecte concret. Per tant, no s’estan contemplant les transferències no condicionades.

Exemple

Alguns exemples de subvencions rebudes són:

Subvenció per a arranjament de carrers.
Subvenció per a millora de la xarxa d’aigua.
Subvenció per incentivar la contractació de joves en pràctiques.

6.1. Com se sol·liciten les subvencions i quan es cobren?

Identificada una convocatòria feta per una altra administració, cal valorar tècnicament la idoneïtat d’aquesta subvenció i, si és el cas, cal tramitar la sol·licitud d’acord amb les normes de l’esmentada convocatòria.

La sol·licitud la signa l’alcalde-president en nom de l’entitat.

El resultat de la sol·licitud pot ser positiva o negativa; en cas de ser positiva, cal fer-ne l’acceptació. Per fer-ne l’acceptació, caldrà un informe de la intervenció, en el sentit que s’ha reservat la part de crèdit que requereix l’actuació i que no està cobert per la subvenció.

Habitualment, les subvencions van condicionades a la realització d’una o més actuacions que s’han de justificar, per això, un cop realitzades les actuacions corresponents, caldrà remetre a l’entitat subvencionadora els justificants en el format i temps que requereix la convocatòria.

Mentre no hi hagi la constància que l’entitat subvencionadora ha aprovat els justificants, no es disposa de cap dret per cobrar cap import.

Si es rep la comunicació que l’entitat subvencionadora ha aprovat el reconeixement de l’obligació de pagar la subvenció, es registra també el dret al cobrament. No obstant això, aquesta informació no sempre es rep, i quan es detecta l’ingrés en els comptes de l’ajuntament sovint és la primera notícia que els justificants enviats han estat acceptats.

En una actuació subvencionada, controlar la seva execució per generar els justificants en temps i forma és fonamental. Si l’entitat subvencionadora no accepta els justificants, suposarà la pèrdua de la subvenció i s’entra en un escenari gens desitjat: s’haurà avançat el finançament per fer l’actuació i, en perdre la subvenció, el cost de l’activitat haurà de ser assumit per l’entitat en la seva totalitat.

6.2. Alguns inconvenients de les subvencions

Si es llegeixen entre línies els paràgrafs anteriors, es veurà que les subvencions solen presentar dues característiques:

No cobreixen el 100 % del cost de les activitats que promouen.
Es cobren quan l’actuació ja està realitzada i, tenint en compte el termini de pagament a proveïdors, sovint quan ja ha estat pagada, fet pel qual l’entitat ha d’avançar el finançament de l’actuació.
Pot ser una subvenció per a una activitat puntual o que suposa l’ampliació o creació d’un servei. En el segon cas, abans de tramitar la petició, cal tenir en compte que la subvenció finançarà l’actuació d’aquest exercici, però caldrà preguntar com es farà en els exercicis futurs si la intenció és mantenir l’activitat.

Marc normatiu

Llei 38/2003, de 17 de novembre, Llei general de subvencions.
Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei general de subvencions.
Reial decret 130/2019, de 8 de març, pel qual es regula la Base de dades nacional de subvencions i la publicitat de les subvencions i altres ajuts públics.
Articles 25 i 72 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL).
Articles 40, 189.2. i 214.2 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març (TRLRHL).
Articles 239, 240 i 241 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.
Articles del 118 al 129 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny.
Articles 15 i concordants de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Decret 271/2019, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament del Registre d’ajuts i subvencions de Catalunya.

7. Endeutament

El crèdit és un recurs de naturalesa no tributària de què disposen les entitats locals per al finançament de la despesa d’inversió o per fer front a situacions transitòries de liquiditat de la tresoreria.

L’endeutament financer sempre es materialitza amb un contracte de naturalesa mercantil i és intervingut per fedatari públic per garantir el compliment de les condicions pactades per ambdues parts.

7.1. Endeutament a llarg termini

Es considera endeutament a llarg termini totes aquelles operacions que es formalitzen per un període superior a 12 mesos i sempre tindran un tractament pressupostari.

La concertació de l’operació de crèdit a llarg termini requerirà que la corporació disposi del pressupost aprovat per a l’exercici en curs que incorpori la previsió de l’operació a concertar, fet que s’haurà de justificar en el moment de subscriure dita operació amb l’entitat financera i davant el fedatari públic que intervingui i formalitzi el document.

Es podran concertar noves operacions de crèdit a llarg termini per al finançament d'inversions quan de la liquidació de l'exercici immediat anterior es derivi un estalvi net positiu i un volum total del deute viu que no excedeixi el 75 % dels ingressos corrents liquidats o meritats, segons les xifres deduïdes dels estats comptables consolidats.

Les entitats locals que tinguin un volum d'endeutament que, excedint l'esmentat al paràgraf anterior, no superi el 110 % dels ingressos corrents liquidats o meritats, segons les xifres deduïdes dels estats comptables consolidats, podran concertar operacions d'endeutament amb l'autorització prèvia de l'òrgan competent que tingui atribuïda la tutela financera de les entitats locals.

Les entitats que presentin estalvi net negatiu o un volum d'endeutament viu superior al 110 % dels ingressos corrents liquidats o meritats, segons les xifres deduïdes dels estats comptables consolidats, no podran concertar operacions de crèdit a llarg termini.

Tenen consideració de deute a llarg termini:

El préstecs bancaris.
Els arrendaments financers.
Qualsevol altre tipus de deute comercial o no comercial amb un ajornament superior a l’any, llevat l’ajornament de les devolucions de la participació de tributs de l’estat.

Per aprovar un endeutament a llarg termini:

Les presidències de les corporacions locals poden concertar les operacions de crèdit a llarg termini previstes al pressupost, l’import acumulat de les quals, dins de l’exercici econòmic, no superi el 10 % dels recursos de caràcter ordinari previstos al pressupost en curs.
Quan se supera el 10 % dels recursos de caràcter ordinari previstos al pressupost en curs, l’aprovació de l’operació correspondrà al ple de la corporació.

7.2. Endeutament a curt termini

Es considera endeutament a curt termini totes aquelles operacions que es formalitzen per un període no superior a 12 mesos i tindran un tractament no pressupostari.

Per atendre necessitats transitòries de tresoreria, les entitats locals podran concertar operacions de crèdit a curt termini que no excedeixin d’un any, sempre que el conjunt del deute viu per a aquestes operacions no superi el 30 % dels ingressos liquidats per operacions corrents de l’exercici anterior.

Tindran la consideració d’operacions de crèdit a curt termini les operacions següents:

Les bestretes o avançaments percebuts de les entitats financeres, amb intermediació o no dels òrgans de la gestió recaptatòria, de la recaptació dels impostos meritats a cada exercici econòmic i liquidats a través de padró.
Els préstecs i crèdits concedits per les entitats financeres per cobrir les necessitats transitòries de liquiditat de la tresoreria.
Altres deutes no comercials per un termini no superior a un any.

Per aprovar un endeutament a curt termini:

Les presidències de les entitats locals seran l’òrgan competent en l’aprovació de les operacions de crèdit a curt termini quan l’import acumulat de les operacions vives d’aquesta naturalesa més la nova operació no superi el 15 % dels recursos corrents liquidats de l’exercici anterior.
El ple serà l’òrgan competent per concertar aquestes operacions sempre que se superi el 15 % dels recursos corrents liquidats de l’exercici anterior.

7.3. Obligació de reduir l’endeutament

La Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, en l’article 32 obliga les entitats amb superàvit a reduir el nivell d’endeutament.

Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera Article 32. Destinació del superàvit pressupostari 1. En cas que la liquidació pressupostària se situï en superàvit, aquest es destinarà, en el cas de l'Estat, comunitats autònomes i corporacions locals, a reduir el nivell d'endeutament net sempre amb el límit del volum d'endeutament si aquest fos inferior a l’import del superàvit a destinar a la reducció de deute. …/… 3. A l'efecte del que preveu aquest article s'entén per superàvit la capacitat de finançament segons el sistema europeu de comptes i per endeutament públic als efectes del procediment de dèficit excessiu tal com es defineix a la normativa europea.

La suspensió de les regles fiscals per als exercicis 2022 i 2023 afecta aquesta obligació pels superàvits derivats de les liquidacions dels exercicis 2022 i 2023.

Marc normatiu

Reial decret llei 2/2004 que aprova el Text refós de la Llei 39/1988 reguladora de les hisendes locals (TRLRHL).
Llei orgànica 2/2012 d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPSF).
Disposició final 31 de la Llei general de pressupostos de l’Estat de l’exercici 2013 (LGPE 2013).
Resolució de 4 de juliol de 2017 d’aplicació del principi de prudència financera a les operacions d’endeutament i derivats de les entitats locals.
Resolució de 9 de setembre de 2015 d’aplicació del principi de prudència financera a la concessió d’avals i actius financers.
Ordre ECF/138/2007 sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals.
Reial decret llei 17/2014 de mesures de sostenibilitat i altres de caràcter econòmic referides a les entitats locals.