Avui en dia disposem de tecnologies assequibles i econòmiques que ens permeten generar i distribuir continguts audiovisuals amb molta facilitat; ja no és necessari disposar de grans mitjans per a elaborar aquestes petites produccions i això representa una gran oportunitat.
Aquest recurs recull els diferents aspectes que hauries de tenir en compte per a enregistrar, produir i publicar un vídeo a Internet.
A l'escriptori del nostre ordinador, i fins i tot al propi telèfon mòbil, disposem de programari que ens permet fer una ràpida edició i producció de peces audiovisuals. Internet està ple d'espais on podríem publicar el resultat i donar-li difusió a través de canals personals o corporatius, de forma fàcil i ràpida.
Les videocàmeres resulten molt econòmiques i hi ha models que ens ofereixen uns resultats gairebé professionals; fins i tot molts telèfons intel·ligents tenen unes prestacions que ens permeten enregistrar imatges i àudio amb un bon resultat, si fem servir algun micròfon extern dels que resulten tan econòmics.
Tal vegada podríem llançar-nos a elaborar alguna peça audiovisual per a promocionar un nou servei, donar difusió a un esdeveniment o recollir algun testimoni d'una persona rellevant.
Abans de començar, però, hem de fer la nostra planificació i tenir en compte les implicacions ètiques i legals existents, per tal de garantir el compliment de les normatives, i garantir els drets de les persones, entitats i institucions implicades i afectades.
Les implicacions ètiques i legals que hem de considerar quan fem vídeo i el publiquem a Internet les podríem agrupar en els següents blocs:
Tot i tenir el consentiment de les persones, aquestes també tenen el dret de revocar aquest consentiment en qualsevol moment.
Per gravar en vídeo a una persona, o recollir en àudio la seva veu, necessitem que les persones ens cedeixin els drets d’imatge i veu per un ús i finalitat determinada.
També ens han d’autoritzar expressament per la seva publicació i difusió en canals i mitjans concrets.
Hi ha dos raons primordials per les que hem de demanar el consentiment de les persones i que obeeixen al marc legal vigent.
Les persones tenen dret a l'honor, la intimitat personal i familiar i la sobre la seva pròpia imatge
La Constitució Espanyola reconeix el dret a la pròpia imatge en l’article 18.1.
Aquest dret que està regulat per la Llei Orgànica 1 / 1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar, i a la pròpia imatge.
Aquesta llei evita que la imatge de persones sense projecció pública sigui captada de manera que es pugui reconèixer, reproduir o publicar sense el seu consentiment.
La imatge i la veu estan protegides pel Reglament General de Protecció de Dades (RGPD)
Sempre que es pugui reconèixer la identitat de les persones que apareixen en una producció audiovisual (ja sigui perquè apareix la seva imatge o la seva veu) caldrà recollir la seva autorització expressa i informada.
La Constitució recull la llibertat d'expressió i informació dels mitjans de comunicació, en el seu article 20 i es sota aquest marc legal que podem enregistrar actes públics o en llocs oberts sempre amb una finalitat estrictament informativa.
Qui ha de donar el consentiment i com?
Quan es tracti de menors de 14, caldrà la signatura de les persones que n’exerceixen la pàtria potestat per la cessió de drets.
El consentiment el poden signar les persones majors de 14 anys.
El consentiment ha de ser informat i per escrit. És a dir, han de signar un document que reculli tota la informació necessària i suficient per tal que la persona manifesti el seu acord.
En aquest document la persona ens ha de cedir els drets d’imatge i veu per la finalitat concreta que hem definit i establert per escrit.
Com ha de ser el document per demanar el consentiment?
En aquest document hem de demanar la cessió dels drets d’imatge i veu per una banda i per l’altra, donat que hi ha dades personals, hem d’incorporar tota la informació que ens obliga el RGPD (Reglament General de Protecció de Dades) vers el tractament de les dades.
A continuació veurem la informació necessària i suficient que ha de tenir el document per demanar el consentiment.
Moltes organitzacions disposen de models de plantilla ja dissenyats d'acord amb el compliment d'aquests requisits. Fer servir aquests models o adaptar-los ens pot ser d’ajuda.
Vegem alguns exemples:
Document de cessió de drets d'imatge de la UAB
Autorització de dretsd'imatge (menors). Ajuntament de Manlleu
Sol·licitudde drets d'imatge. Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils a Barcelona
Evitarem filmar espais privats sense autorització, especialment si aquests formen part de la intimitat de les persones i les famílies, ja que estaríem vulnerant drets fonamentals.
Si fins ara hem parlat de les persones, també hem de tenir en compte els espais que apareixeran en la nostra producció. Per espais ens referim en un sentit ampli als establiments, centres, institucions, els carrers…
Tant si es tracta d'espais privats (una sala de concerts, l'espai d'una empresa, un centre comercial…) com d'espais públics (un carrer, una plaça, la seu de l'Ajuntament, una escola, un teatre o un equipament de titularitat pública), cal obtenir el permís per a enregistrar les imatges.
Aquest permís es pot obtenir de diferents maneres i no existeix un procediment universal.
Caldrà veure cas per cas, però el que resulta essencial és obtenir-lo i conservar-lo per tal de poder mostrar-lo davant d'una eventual reclamació.És per això que recomanem fer la tramitació per escrit (en paper o per mitjans digitals).
En el procés d'enregistrar la peça de vídeo, cal parar atenció als elements que, fins i tot de forma accidental, puguin aparèixer, com ara, per exemple, marques comercials al carrer.
Les empreses (o altres entitats) adquireixen les marques comercials a través d'un procés legal i aquestes, un cop adquirides, atorguen drets exclusius al propietari sobre l'ús d'aquesta marca en els seus productes.
Si és inevitable la presència d'una marca comercial (encara que aparegui de forma accessòria), haurem d'assegurar-nos què disposem del permís necessari per a incloure-la en la nostra producció.
En aquest cas, cal tenir en compte les mateixes recomanacions que hem suggerit per al cas dels establiments, centres, institucions i espais oberts.
Una marca comercial és una paraula, un símbol o una combinació de tots dos que identifica l'origen d'un producte i el distingeix de la resta.
Quan fem un vídeo públic ja sigui en l’entorn personal, familiar o professional ens hem de der unes preguntes
Quins valors transmetem?
Quina imatge projectem?
Quin llenguatge serà el més pertinent?
Hem de tenir cura especialment quan fem vídeos en l’àmbit professional.
En aquest àmbit, qualsevol vídeo d’alguna forma parla de l' organització en la que treballem i per tant és clau seguir les normes, valors i la imatge corporativa.
Som lliures de transmetre els valors que considerem, però quan publiquem un vídeo és necessari plantejar-nos quin són aquests valors i tenir cura per transmetre aquests i no d’altres. Per això cal concretar-los i fer actuacions. A continuació et mostrem algunes qüestions habituals.
Et recomanem dues lectures sobre aquesta qüestió:
Guia per a una comunicació no sexista de la Diputació de Barcelona.
Guia jurídica sobre l'ús d'una comunicació no sexista en l'àmbit de les administracions locals, una publicació fruit de la col·laboració entre Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Huaràs de procurar que el textos (mida de la fonts, contrast de les fons i ubicació) siguin accessibles per persones amb dificultats visuals i utilitzar les eines d’audiodescripció per a les persones amb dificultats auditives.
Si t’interessa aquesta qüestió, et recomanem la lectura de'aquest material de la Generalitat de Catalunya:
Quan publiquem un vídeo, transmetem els valors que realment volem? Quina imatge projectem o volem projectar?
És important fer servir un llenguatge adequat al context (ja sigui formal o informal) i als valors que volem transmetre (inclusiu, adequat des de la perspectiva de gènere…). Es requereix que els textos passin per un procés de correcció lingüística.
Ens podem fer les següents preguntes:
Quan produïm una peça de vídeo, l'ús correcte de la llengua també resulta imprescindible.
Totes les organitzacions tenen especial cura amb la imatge que projecten i per tant, els vídeos en l’àmbit laboral són especialment sensibles; publicar-los sense autorització i en canals personals o no autoritzats pot entrar en conflicte d’interessos entre la persona i l’organització.
La imatge corporativa va molt més enllà de com i on ubicar un logotip a una pantalla. Defineix visualment la institució i li transmet el seu caràcter, la seva essència i valors fonamentals i és aplicable en tots els contextos de comunicació.
Quan estem en contextos laborals o professionals, gravar i publicar vídeos no pot ser una decisió estrictament personal perquè podem estar afectant la imatge de l’organització on treballem.
Per tant, quan fem vídeos en l’àmbit professional (xerrades, actes públics que organitzem o assistim…) hem de tenir en compte diverses qüestions:
La imatge corporativa de les entitats públiques i privades (la tipografia, la gama cromàtica, l'ús de logotips i marques) i l'adequació del llenguatge que utilitzem són aspectes essencials, i els hem de dedicar la nostra atenció.
Tant la Diputació de Barcelona com els ens locals disposen de manuals per a l'aplicació de la imatge corporativa, que defineixen el seu estil comunicatiu.
Recomanacions per si vols publicar un vídeo sobre alguna activitat realitzar en àmbit laboral:
Si en el teu vídeo utilitzaràs continguts (música, àudios, imatges, fragments audiovisuals…) que no has creat tú necessites saber que els autors d’aquests continguts tenen drets de propietat intel·lectual.
Saps com funciona la propietat intel·lectural i els drets d’autor?
Enregistrar un vídeo és quelcom relativament senzill, i quan estem en el procés d'edició, hem de tenir en compte alguns factors vinculats amb la propietat intel·lectual dels continguts i els drets d'autor.
Ens hauríem de fer les següents preguntes:
La propietat intel·lectual és el dret inherent que es té sobre les obres fruit de l'enginy i la intel·ligència; ja siguin literàries, artístiques o científiques.
Els drets d'autor són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents per a les persones que són autores d'obres originals (obres literàries, dramàtiques, musicals, plàstiques i intel·lectuals…)
Qualsevol obra publicada a Internet o a qualsevol altre mitjà, encara que no ho posi explicitament, té tots els drets reservats per defecte.
Si volem fer servir qualsevol dels continguts d’altres autors hem d'obtenir la cessió dels drets d'ús i de difusió.
Això implica que nosaltres -ni com a persones individuals ni com a representants de les institucions- no tenim dret a fer servir cap obra de la qual no siguem els autors, tret que tinguem una autorització específica. Això inclou fotografies, músiques, àudios, vídeos, textos, i d'altres elements que podríem trobar fàcilment publicats a Internet; és a dir, molts dels recursos que potser ens agradaria incloure a la nostra peça de vídeo.
Avui en dia, amb totes les obres que hi ha publicades a Internet, és habitual utilitzar recursos de tercers per fer les nostres pròpies obres. Una imatge, una icona, un text, un document… Però si ho volem fer correctament, com hauriem de procedir?
Hauríem de saber diferenciar entre quatre tipus de recursos: el que tenen els drets reservats, els que sòn de domini públic, els que ens cedeixen tots els drets i els que ens cediixent parcialment alguns dels drets perquè els puguem utilitzar.
Copy Right
Tots els drets reservats
Domini públic
Sense drets reservats
Copyleft
Cessió de tots els drets
Creative Commons
Cessió parcial dels drets
Recursos amb tots els drets reservats (Copy-right)
Totes les obres d’un autor tenen per defecte tots els drets reservats.
Si està publicat sota una llicència copyritght© significa que l'autor o autora es reserva tots els drets.
Ens podem trobar en la situació de voler incloure al nostre vídeo algun contingut (música, foto, il·lustració…) que bé no està publicat amb una llicència determinada i, per tant, aixó significa que tots els drets estan reservats. En aquest cas, haurem d'aconseguir el permís per a utilitzar-lo.
Per aconseguir el permís, es pot fer de dues formes:
Recursos de domini públic
Hi ha recursos que es consideren de domini públic.
És la situació en què queda una obra un cop finalitza el termini de protecció dels drets de propietat intel·lectual.
Al nostre país, qualsevol obra queda en domini públic un cop transcorreguts 70 anys des de la mort de la persona autora i, per tant, també podrem utilitzar aquests recursos amb total llibertat.
Recursos amb cessió de drets (Copyleft i Creative Commons)
Els autors d'aquests continguts els posen a la nostra disposició per a que els puguem fer servir, això sí, sota determinades condicions que haurem de respectar.
En contraposició a tots els drets reservats, copyritgh, a Internet podem trobar autors i autores que han decidit cedir tots o part dels seus drets. Són aquelles obres i continguts que trobem publicades amb llicències com per exemple Copyleft i Creative Commons.
A continuació veurem les diferencies i les condicions d'aquestes dues llicències.
Aquesta llicència utilitza la legislació pròpia dels drets d'autor per assegurar que cada persona que rep una còpia de l'original o de l'obra derivada pugui fer servir, modificar i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades. Podem fer servir aquest recurs amb total llibertat. En un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari que el copyright.
L'organització sense ànim de lucre Creative Commons està dedicada a reduir les barreres legals per compartir treballs creatius. Les llicències d'aquesta tipologia combinen quatre conceptes bàsics i és en funció d'aquesta combinació, la que trobem asociada al recurs que volem utilitzar, que poden fer ús de les obres llicenciades.
Les llicència Creative Commons ens permet fer un ús del recurs en funció de quatre condicions bàsiques i de les seves combinacions:
Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui l'autoria de l'o-bra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament.
No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obra ni els treballs de-rivats per a finalitats comercials.
Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.
Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transforma l'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que l'obra original.
Escollir el canal de difusió del vídeo és quelcom molt important. No és el mateix fer-ne difusió a través d'una xarxa social com ara Facebook o Twitter, que a YouTube o Vimeo. Cada servei disposa d'unes condicions específiques que haurem de revisar abans de publicar.
A continuació llistem aspectes a tenir en compte en el moment de difusió i publicació:
Pel fet d'escollir un canal determinat, estem orientant al nostre públic cap a l'ús d'aquell canal, i això pot comportar l'exposició a contingut publicitari. YouTube, per exemple, presenta amb freqüència publicitat associada als continguts, a l'igual que passa amb d'altres serveis gratuïts d'Internet. Quina és la política de la nostra institució?
Si és un audiovisual en context professional, hem d'utilitzar els canals oficials de la corporació per la qual treballem.
Evitarem publicar-lo a través de canals personals (per exemple, el nostre compte a YouTube) perquè podríem estar infringint la política de propietat intel·lectual de la corporació.
Hem d'orientar-nos al públic al qual ens volem dirigir.
Cada canal té el seu públic: Instagram es dirigeix cada vegada més a un public jove, i LinkedIn a un públic professional, YouTube arriba a tots els públics. On està la nostra audiència? Haurem de tenir-ho en compte en cada cas.
Molts dels serveis d'allotjament de contingut audiovisual permeten la publicació de contingut “en privat” (accessible a través de l'ús d'un nom d'usuari i contrasenya), “en ocult” (accessible només per a les persones que coneixen l'enllaç) o “públic” (accessible per a tothom a través dels cercadors d'Internet).
En el moment de publicar, podrem determinar de quina manera fem accessible el nostre vídeo.
Si volem arribar a un públic ampli, hem de publicar una descripció curta del contingut del vídeo i també fer servir el sistema d'etiquetatge (tags socials o marcadors socials: paraules que ajuden a classificar un recurs a Internet i que afavoreixen la seva cerca).