En aquest manual es remarca la importància de la programació per poder realitzar el manteniment de jardins i espais verds amb èxit. Es mostren les tasques bàsiques de la jardineria lligades a les eines i els recursos necessaris per organitzar-les, una vessant potser més administrativa però necessària per evitar incidències, avançar-se als problemes i controlar la situació.
En aquest manual es pretén dotar de diverses eines de gestió i estratègies al personal que habitualment realitza les tasques d’organització i assignació de recursos a les diferents brigades que desenvolupen el manteniment dels espais verds d’un municipi.
D’aquesta manera, es vol facilitar la feina per enfrontar-se al dia a dia, alhora que es pretén ajudar a optimitzar l’assignació de recursos disponibles, ja siguin, aquests, recursos humans o recursos de maquinària i eines.
Per poder programar les tasques adequadament, prèviament s’ha de tenir clara la temporalitat, per definir la tipologia de feines que cal realitzar en cada època de l’any, i que quedaran reflectides en el calendari anual de programació.
El control, per tant, serà de vital importància, tant si el manteniment es porta a terme per les mateixes brigades o per empreses externes. I coneixerem els documents necessaris per organitzar-ho.
En aquest apartat es detallen les feines més habituals que es porten a terme en el manteniment dels espais verds i jardins. Això no significa que pugui donar-se el cas que hi hagi altres tasques per realitzar, de manera més puntual o amb una freqüència més dilatada en el temps.
Sovint es poden canviar o adaptar criteris de manteniment tenint en compte condicionants com: espai de què es tracta, situació (en una barri amb molta pressió ciutadana o bé una zona de transició, per exemple), climatologia de la zona, tipus de vegetació, entorn, etc.
En cada espai s’hauran de realitzar les tasques de jardineria segons dos criteris:
A més, caldrà tenir en compte paràmetres com, per exemple:
La tasca “sega de gespa”, si es realitza amb un tractoret tallagespa amb recollidor de residu vegetal, es pot realitzar cada 10-12 dies (segons l’època), però si aquesta mateixa feina es realitza amb un tallagespa amb barra de mulch, que no recull el residu vegetal sinó que el talla més petit i l’incorpora de nou al terreny, la sega s’haurà de realitzar amb una freqüència superior, per evitar grans volums d’acumulació de residu vegetal a la superfície.
La feina de desherbar el sauló d’una plaça es pot fer a mà amb l’ajuda d’eines manuals (rasclet, aixada, aixada holandesa, etc.), o bé es pot realitzar un tractament fitosanitari amb herbicida total. L’efectivitat serà diferent i la repetitivitat amb què s’haurà de fer, també.
Per poder realitzar una programació que optimitzi el temps, és necessari conèixer quins recursos materials hi ha disponibles, per tal d’assignar a cada colla o brigada aquells que facilitin les tasques que cal desenvolupar i aconsegueixin la màxima qualitat de la feina.
L’assignació dels recursos materials sol fer-se de dues formes: maquinària assignada i maquinària d’ús compartit.
Maquinària assignada
Cada colla o brigada disposa d’un petit parc de maquinària assignat, i n’és la responsable; per tant, també en realitza el manteniment preventiu per tal que estigui en correcte estat.
Desbrossadores, tallagespes autopropulsades, bufadors, retallatanques, motoserres i eines de mà.
En aquest cas, també poden tenir algunes màquines d’ús compartit, amb tota la secció de manteniment de jardineria.
Escarificadores, tractorets tallagespa, plataformes elevadores.
Maquinària d’ús compartit
Tota la maquinària és d’ús compartit a tota la secció de manteniment d’espais verds. Segons la feina a desenvolupar s’agafa una màquina o una altra. En aquest cas, s’ha de coordinar molt bé la programació perquè hi hagi maquinària suficient per al manteniment que s’ha de realitzar.
Per poder decidir la millor opció, a més de comparar quins inconvenients i quins avantatges ens ofereix cada una, serà necessari valorar en cada municipi l’opció més vàlida, atenent també a altres criteris, com per exemple:
Respecte a la maquinària, s’ha de tenir en compte dos aspectes:
També és necessari que les màquines d’ús compartit tinguin un responsable, que vetlla pel seu correcte estat i en realitza el manteniment preventiu.
Respecte a altres tipus de recursos, com eines manuals o elements de senyalització, sí que és del tot recomanable que cada colla o brigada disposi del seu equip d’eines i senyals necessaris.
A continuació, es presenta una taula on s’indica el tipus de recurs material possible i necessari per realitzar cada una de les feines anteriorment descrites. La màquines són genèriques i no corresponen a cap marca comercial.
La maquinària està contínuament evolucionant, ja que els fabricants hi realitzen millores i incorporen les últimes tecnologies, com per exemple: maquinària que funciona amb bateria (menys contaminant que el combustible), màquines que funcionen amb biodièsel, màquines amb funcionament intern elèctric, etc.
Abans d’iniciar determinades tasques, és important valorar els riscos que comporta el seu desenvolupament i plantejar-nos de quina manera s’ha de senyalitzar la zona de treball, així com la zona d’afectació, ja sigui per protegir els mateixos treballadors com per protegir el personal aliè a les feines de manteniment de jardineria.
S’ha de tenir en compte que els jardins i espais verds són via pública, on, a més d’haver-hi població, també es pot trobar circulació de vehicles, i a vegades els operaris s’hi poden trobar molt pròxims, amb el risc que aquesta situació comporta.
Per aquests motius, hi ha diverses actuacions de senyalització:
En una zona on s’estiguin realitzant tractaments fitosanitaris, s’ha de tancar l’accés al públic fins que el contacte o la proximitat amb la vegetació tractada no sigui perjudicial.
En un espai on s’estigui desbrossant i hi hagi perill de projecció de petits elements (pedres, sorra, elements metàl·lics), s’haurà de limitar l’accés a l’àrea on poden arribar aquests elements projectats. En aquest cas, es pot tancar la zona d’actuació amb cinta d’obra o, si només és necessari senyalitzar la zona, amb cons o tanques metàl·liques, com a recurs dissuasiu per tal que la població no s’hi apropi.
A vegades, pel tipus de feina, no cal interferir en un carril sencer de circulació, però sí, per seguretat i per a un millor desenvolupament de la feina, s’ocupa una part del carril. En aquest cas:
Paral·lelament a les indicacions que s’han donat, a vegades és necessari avisar la policia local del municipi per tal d’indicar si interferim o no en algun carril de circulació o si s’han de realitzar tasques que ocupen part dels vials de circulació.
Cal comentar que, en la mesura que sigui possible, en zones de molta afluència de circulació, s’intentarà evitar treballar a les hores punta, per tal de poder gestionar millor la senyalització i pels riscos que comporta.
Quan es parla de programació, es fa referència a l’organització de les tasques de manteniment, tenint en compte:
És important, quan un es troba davant d’un quadre de programació, saber prioritzar les tasques, de manera que aquelles feines que siguin més importants (ja sigui perquè la zona rep molta pressió ciutadana, per necessitats de la vegetació o per risc i interferències en el funcionament habitual del municipi) seran les que primer se situaran.
També s’han de tenir en compte aquelles feines que tenen una freqüència molt baixa, que es realitzen un o dos cops al llarg de l’any però que no es poden oblidar. Introduir-les en la programació anual és la manera de no passar-les per alt i tenir-les en compte. Sol succeir, amb aquests tipus de feina menys habituals, que si no les hem valorat en la programació, les hem d’incorporar com a incidència, i això en dificulta el manteniment.
Abans de començar a plantejar un calendari de programació per a cada espai tenint en compte com està configurat (si té gespa, reg, arbustos, arbrat, etc.), és necessari fer un calendari de programació anual genèric.
En aquest calendari genèric, se situen, per un costat, els mesos de l’any, i per l’altre, les tasques per desenvolupar en tot el municipi. En el requadre on coincideixen el mes i la tasca que s’ha de realitzar, s’anotarà la freqüència amb què s’hauria de fer aquella determinada feina. Per tant, per elaborar-lo, caldrà temporalitzar quines feines es realitzen en cada època de l’any segons la seva freqüència. És per això que aquest calendari s’assembla al de temporalització, però amb el criteri de freqüència incorporat.
A més, cal afegir aquelles tasques que, tot i realitzar-les una sola vegada a l’any, tenen una data de realització aproximada.
Com més ben desenvolupat estigui un calendari de programació anual genèric, menys incidències sorgiran, i per tant, s’optimitzen tant els recursos humans com els recursos materials.
Amb el calendari de programació genèric, ja es podrà fer una planificació segons cada jardí o espai verd.
La planificació anual concreta de cada espai permet visualitzar, a cop d’ull, les feines repartides al llarg de l’any i està definida per la tipologia de l’espai, tenint en compte la seva configuració i el lloc on està situat: si rep molta pressió ciutadana o no, quina tipologia de vegetació hi ha, l’ús que se’n fa, si s’hi celebren esdeveniments, etc.
La planificació mensual i la setmanal ens donen una idea ràpida de quines feines s’han de desenvolupar durant un període de temps més concret. Aquestes planificacions permeten:
És recomanable incorporar en la programació setmanal un temps determinat a cada brigada o operari per poder realitzar el manteniment bàsic de les màquines que tingui assignades, així com un espai concret (taller) per poder-lo fer.
Document per escrit que es dóna a la persona que ha de desenvolupar determinades tasques de manteniment. Podrà ser mensual o setmanal. És important que les ordres de treball continguin informació respecte a:
Per a la feina d’adobar les gespes, està bé indicar quants g/m² d’adob s’ha d’aportar, i fins i tot indicar per a cada espai que s’adoba quina quantitat és necessària. D’aquesta manera, s’eviten excessos d’adob, de terra, de plantes, etc.
Per tal que la persona que rep l’ordre de treball no tingui confusió, és important que aquesta sigui clara i entenedora, amb indicacions molt determinades segons la tipologia de feina que s’ha de realitzar i indicant, si és necessari, aquells criteris que s’han d’aplicar en determinats tipus de manteniment.
L’ordre de treball no hauria d’indicar, en principi, el procediment per desenvolupar una determinada feina, ja que s’entén que els operaris coneixen la manera de realitzar les feines de manteniment.
Aquest ha de reflectir les feines executades durant la jornada de treball o la setmana, i ha de ser fàcil d’emplenar per part dels operaris, de manera que ha d’anar molt lligat a l’ordre de feina. A l’albarà, la informació important és:
És important saber que com més programades i controlades es tinguin les feines que s’han d’executar, menys dificultat hi haurà a l’hora de resoldre incidències fora de la programació. S’ha d’evitar la sensació “d’apagar focs” que sovint s’observa en algunes brigades de jardineria dedicades al manteniment dels espais verds.
La feina de manteniment de jardineria ha de ser una feina programada i marcada, a la qual, a vegades, s’incorporen noves tasques per incidències o per canvis de prioritat, però la introducció contínua de noves feines deguda a una mala organització no pot ser la manera habitual de funcionament.
Quan, pel motiu que sigui, entra una incidència o una urgència al servei, cal saber prioritzar. Així, doncs, les preguntes que ens haurem de formular seran:
Tallar alguna branca d’arbre quan arriba el Nadal per a la col·locació de determinades il·luminacions. Si es coneix que cada any des d’altres departaments notifiquen que s’ha de realitzar, és recomanable incorporar la tasca “repàs d’arbrat llums de Nadal” a la programació anual, de manera que ja entri dins de l’organització i programació habituals.
Aquest tarannà d’afegir noves tasques contínuament pot crear angoixa i descontrol, que es pot acabar transmetent a la feina diària. És per aquest motiu que serà de vital importància establir una bona programació considerant tots els aspectes tractats.
En alguns municipis pot succeir que el servei de manteniment dels espais verds i jardins públics no el realitzin brigades pròpies de l’Ajuntament, sinó que el servei estigui externalitzat, és a dir, que sigui una empresa qui realitza les tasques de manteniment durant un període concret. Aquesta empresa haurà d’haver estat l’adjudicatària del servei, habitualment a través d’un procediment de licitació, en què un document anomenat Plec de criteris tècnics marca les pautes sobre l’àmbit de referència, quines tasques s’han de realitzar i com s’han de fer.
A la vegada, en aquest plec és convenient marcar la pauta que se seguirà per al control de les tasques realitzades. Així, doncs, l’Ajuntament ha de dir com vol que l’empresa externa li faciliti la informació i quina informació ha de ser. És recomanable fer:
L’empresa adjudicatària presentarà una planificació quinzenal de les feines que caldrà assolir, i també un albarà quinzenal de les feines ja assolides, on constarà:
Respecte a la comunicació entre empresa externa i Ajuntament, convé no interferir en el funcionament habitual de l’empresa i no saltar-se jerarquies, cosa que podria portar a confusions i malentesos.
A continuació s’exposen exercicis i casos pràctics per resoldre durant el transcurs de la classe.
Exercici 1: En el croquis que es presenta d’un exemple de parc urbà, la brigada del municipi, integrada per un oficial primer i dos operaris, ha de realitzar les tasques següents:
Tenint en compte aquests condicionants, expliqueu com situaríeu les senyalitzacions per desenvolupar cada feina i com us repartiríeu les tasques.
Exercici 2: En el mateix espai verd anterior, indiqueu a on estacionaríeu el vehicle i discutiu-ne els motius.
En un municipi de 12.000 habitants es disposa de brigada pròpia de jardineria formada per: un oficial primer; un oficial segon i dos peons de jardineria (quatre treballadors en total). Disposen de dos vehicles per desplaçar-se.
Tasques que s’han de desenvolupar durant una setmana: segar 6 espais verds de 1.500 m² de gespa cada un, retallar una tanca vegetal de Photinia red robin d’1,5 m d’alçada i 35 m de llargada, revisar l’estat dels sistemes de reg dels 6 espais anteriorment descrits, escarificar la gespa de 3 dels espais anteriorment descrits i adobar la gespa dels 3 espais que s’han escarificat.
Sense tenir en compte la maquinària de què pots disposar i. per tant, escollint la que creguis convenient, les preguntes a fer són:
En un municipi de 25.000 habitants, es disposa de tres brigades de manteniment; cada una d’elles està formada per un oficial segon i dos auxiliars de jardineria (en total tres oficials segons i sis auxiliars de jardineria), més un oficial primer que els coordina.
Tenint en compte que tenen repartit el municipi per zones i no per tipologies de treball (és a dir, cada brigada té assignats uns espais verds i jardins determinats i hi realitza la totalitat de les tasques de manteniment), respon a les preguntes següents:
En un municipi de 38.000 habitants, es disposa de cinc brigades de manteniment; dues d’elles estan formades per un oficial primer i dos auxiliars de jardineria, i les altres tres brigades estan formades per un oficial segon i tres auxiliars de jardineria (en total, dos oficials primers, tres oficials segons i tretze auxiliars de jardineria), més un oficial primer que els coordina i realitza tasques de suport i un tècnic municipal que coordina el servei de jardineria.
Tenint en compte que el municipi és dispers en superfície i té molts espais verds i jardins dispersos, sense un parc central més important, respon a les preguntes següents:
Disposem de diverses eines que ajudaran a realitzar una programació eficient per dur a terme el manteniment dels jardins i espais verds amb èxit.
Aquesta feina prèvia que hi ha al darrere és imprescindible, considerant que hi intervenen diversos recursos humans i materials. A més, les característiques de l’espai, marcades per la temporalitat i la freqüència d’acció, també definiran la nostra actuació.
Tenir coneixement de totes elles i de les tasques pròpies de la jardineria permetrà que puguem desenvolupar un manteniment amb el menor nombre d’incidències possible.
Albarà de feina: document que recull les feines ja executades, finalitzades. En un albarà de feina, a més de la tasca que s’ha realitzat, s’hi poden indicar altres elements, com la maquinària, els materials que s’han utilitzat, l’equip humà o el temps que s’ha destinat.
Escocell: clot que es fa al voltant d’un arbre, de dimensions variades (habitualment de forma quadrada o rectangular) i que, entre altres, té la funció de retenir l’aigua.
Freqüència de les feines: fa referència al temps entre repeticions de la mateixa feina.
Ordre de treball: document que indica quines feines es programen per un període de temps; habitualment, “ordre de treball setmanal” o “ordre de treball diari”. A l’ordre de treball també s’hi poden indicar altres elements, com quina maquinària és necessària per desenvolupar la feina, quins materials són necessaris o l’ordre en què s’ha de realitzar.
Parterre: superfície delimitada on habitualment es planta vegetació arbustiva o vivaç.
Programació: fa referència a l’organització de les diverses feines de jardineria. Per realitzar la programació de les tasques es té en compte la freqüència de cada una d’elles, així com la temporalitat i els recursos de què es disposa. També es pot parlar, en lloc de programació, de planificació.
Programació anual / mensual / setmanal: també es pot parlar de planificació anual / mensual / setmanal.
Recursos humans: fa referència al personal de què es disposa per realitzar les diverses feines de manteniment. També s’ha de tenir en compte la categoria professional i el saber fer del personal de què es disposa.
Recursos materials: fa referència a la maquinària, les eines, el material vegetal (llavors, arbustos, arbres), etc. de què es disposa per realitzar les diverses feines de manteniment.
Retallatanques: màquina que s’utilitza per realitzar la tasca de tallar les tanques arbustives.
Sauló: arena que té l’origen en la descomposició dels granits.
Sorra rentada: àrid molt fi que ha estat triturat, rentat i classificat, de textura gruixuda, amb baix contingut en fins i alt contingut en sorra.
Tal·lús: superfície que es troba en pendent.
Tasques de jardineria: fa referència a les diverses feines de manteniment que es realitzen per a un correcte estat dels espais verds i jardins.
Tisores pneumàtiques: tisores d’esporga que funcionen connectades a un compressor que els proporciona la força per realitzar el tall.
Ull de perdiu: àrid provinent de gravera natural, amb una granulometria d’entre 4 i 8 mm i amb tonalitats de diversos colors.
Vivaces: les plantes vivaces són aquelles que viuen més de dos anys; també es coneix com a vegetació perenne.
Normes tecnològiques de jardineria (NTJ 14A) Especificacions generals de manteniment (2002). Barcelona: Fundació de la Jardineria i el Paisatge.
Guia de criteris per al disseny d’espais verds urbans (2012). Barcelona: Associació de Professionals d’Espais Verds de Catalunya.
GIL, F.; VELARDE, A. Programación y organización de los trabajos de jardinería y restauración del paisaje (2012). Madrid: Paraninfo.