Aquest manual és una eina pràctica per conèixer les característiques del llenguatge policial i les seves necessitats per elaborar documents policials eficaços. La llegibilitat, la claredat, la precisió i la senzillesa són els eixos vertebradors de la comunicació policial.
La comunicació escrita és la tasca final de qualsevol actuació policial i és, doncs, d’una importància evident en el desenvolupament de la funció policial. A més, pren més rellevància per la repercussió que poden tenir els documents policials envers els ciutadans.
Conèixer les característiques del llenguatge policial i les seves necessitats és imprescindible perquè els/les professionals de la seguretat es dotin de les competències convenients per elaborar documents policials eficaços. La llegibilitat, la claredat, la precisió i la senzillesa són els eixos que han de vertebrar la comunicació policial, eixos compartits en els llenguatges d’especialitat d’altres llengües, promoguts des de la tradició anglosaxona del Plain English Movement.
Aquest manual s’ha elaborat partint de documents reals i de les dificultats detectades entre l’alumnat al llarg dels cursos de redacció de documents policials. Malgrat que algunes de les policies locals en disposin l’estructura i la redacció inicial d’una altra manera, la informació clau serà la mateixa en cadascun dels documents que es tractin.
Aquest manual és una eina pràctica per ajudar a resoldre els dubtes que pot generar la redacció de la documentació policial.
Per fer-ho, el contingut es presenta per blocs temàtics, que s’han d’interrelacionar a fi d’obtenir textos més clars i entenedors: el primer, Criteris de redacció, comprèn la formalitat, la claredat, la concisió i la precisió de la redacció, funcions necessàries perquè els textos policials siguin tan eficaços com sigui possible. El segon, Convencions, conté els aspectes més convencionals de la llengua, com ara les abreviacions, l’ús de les majúscules i els tractaments protocol·laris. Malgrat que la puntuació no sol acompanyar aquesta mena de qüestions, en aquest cas s’ha optat per incloure-la, ja que se’n tracta la part més convencional.
El tercer bloc és el de la Documentació policial, en el qual es mostren i descriuen alguns dels documents policials, com ara l’acta oberta, l’informe policial, l’acta d’inspecció genèrica, la compareixença i la minuta. Cada tipus de document s’il·lustra amb un exemple de redacció.
L’objectiu d’aquest manual és que sigui una eina útil per als usuaris, fàcil en el maneig i en la terminologia emprada, i que aporti les competències mínimes necessàries als professionals de la seguretat per assolir una comunicació eficaç i efectiva, i per millorar-ne la qualitat.
El llenguatge policial com a llenguatge d’especialitat és un instrument de comunicació formal i funcional que els professionals de la Policia fan servir en les seves comunicacions, que van des de l’àmbit judicial, el policial o l’administratiu fins al ciutadà.
És de vital importància atendre els escrits policials per la seva naturalesa, de vegades descriptiva, de vegades narrativa, de vegades informativa: prendre acta de declaració d’uns fets, explicar una actuació policial, informar d’una situació.
De fet, la part important és aquesta:
Aquestes actuacions sobre el paper poden tenir una transcendència vital en el decurs d’una investigació, en la presa de decisió judicial i en la vida dels ciutadans. Com a llenguatge d’especialitat, el llenguatge policial ha d’atendre dues de les característiques bàsiques, la formalitat i la funcionalitat.
La claredat, la precisió i la concisió asseguren la llegibilitat d’un document, a més de la correcció. Un document llegible és un document que comunica de manera intel·ligible. Cadascun dels documents policials existents cometen una funció i l’han de complir eficientment, per a la qual cosa convé que es redactin atenent aquests principis.
La claredat
Un document que es llegeix i comprèn a la primera lectura és un document clar. I ho és perquè haurem fet servir frases naturals i fàcils d’entendre, breus i simples, ajustades a la correcció lingüística.
La concisió
La concisió està relacionada amb allò que és essencial, important. De vegades es confon amb la brevetat, que no és el mateix. Es tracta de prescindir del que és superflu, accessori i redundant per concentrar l’explicació en el desenvolupament principal.
La precisió
Els conceptes i les idees emprades en un document policial han de ser rigorosos, unívocs i no poden donar lloc a interpretacions, plantejar ambigüitats o dobles sentits. Les expressions han de ser exactes, s’ha d’evitar la imprecisió i les expressions semànticament buides. S’ha d’emprar un únic terme per a cada concepte i cada terme només pot expressar un concepte. La introducció de variació en la selecció dels elements lèxics podria afectar la comprensió del document.
Un escrit policial és el resultat final d’un procés. Aquest procés comença amb la interacció oral, el recull de dades, declaracions, observacions i acaba en un document escrit que presenta, sovint, una seqüència diversa: narrar, descriure, exposar… I totes aquestes seqüències abans de ser escrites han hagut de passar pel sedàs de les preguntes següents: qui?, què?, com?, quan?, on? i per què?
La pràctica totalitat dels documents policials responen a aquestes preguntes a l’hora de confegir el document escrit, preguntes que ajuden a ordenar el discurs, a fer-lo lògic, a pensar abans d’escriure, a centrar l’essencial de l’explicació i defugir el que és accessori.
Ordenar el discurs oral per completar el discurs escrit |
Què? | Respon al fet o l’acció que s’ha comès o produït i sobre la qual escrivim. |
Qui? | Informa sobre les persones que han intervingut en un fet, directament o indirecta: testimonis, víctimes... | |
Quan? | Respon a les dades temporals, cabdals en qualsevol actuació policial. | |
On? | La ubicació espacial: d’acord amb el document, la pregunta pot tenir moltes variables. Per exemple: on era la víctima? Per on ha fugit l’agressor? | |
Com? | Aquest és el gruix de l’explicació a les actes que expliquen, narren fets, i ha de seguir el fil cronològic. | |
Per què? | Aquesta pregunta, habitualment, queda resposta en la mateixa actuació policial i sempre d’acord amb allò que ha motivat una sanció, una detenció o simplement una informació. |
Les actes policials, com a norma general, informen, expliquen, narren fets en un temps de passat recent o llunyà. En el moment en què l’agent comença a redactar l’acta, el fet que ha d’explicar forma part del passat recent. Així, doncs, quan volem expressar una acció ja acabada en un temps encara actual (aquest matí, avui, aquesta setmana, aquest mes, enguany, etc.), utilitzem la forma he, has, ha, hem, heu, han + participi (han vist, han parlat, ha explicat, etc.).
En canvi, quan situem l’acció ja acabada en un període de temps en què ja no ens trobem (ahir, el mes passat, l’any passat, etc.), utilitzem la forma vaig, vas, va, vam, vau, van + infinitiu (vaig fer, vas indicar, va prescriure, etc.). Si l’agent ha de redactar una acta sobre uns fets ocorreguts en el marc del dia anterior, per lògica el temps verbal que s’ha de fer servir és aquest: el passat llunyà.
I, finalment, quan volem indicar un fet anterior llunyà respecte a un moment de referència passat més proper convé fer servir la forma havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien + participi.
Cal utilitzar apropiadament les diverses formes verbals per expressar el passat recent, l’acabat i el d’abans del passat.
L’ús de la tercera persona, del plural, és el tractament que predomina a les actes policials, bé perquè la narració dels fets la transcriu una altra persona, bé per marcar la distància pròpia d’aquest tractament.
El tractament personal atorga a la redacció la corresponent distància entre l’emissor i qui escriu, que, segons el document, acostuma a ser la mateixa persona, llevat de les actes de declaració o la compareixença, en què es recull la narració dels fets explicats per un/a ciutadà/ana. Tot i això, cal fer algunes consideracions en relació amb el tractament personal pel qual optem en la nostra comunicació diària. Fora dels documents policials, el correu electrònic, que és una de les eines principals de comunicació d’avui dia, ens demana que adeqüem el tractament de la persona receptora d’acord amb el grau de distanciament o apropament que hi tinguem.
Tu, vós o vostè? | |
relació respectuosa | Li comunico que hem retirat el vehicle de la C-58. |
relació d’amistat | Et comunico que hem retirat el vehicle de la C-58. |
forma neutra | Us comunico que hem retirat el vehicle de la C-58. |
La persona que escriu el document pot referir-se a ella mateixa de diverses maneres:
Cal ser coherents al llarg de tot el text amb l’ús del tractament personal, les concordances amb els verbs i els pronoms.
Us prego que accepteu aquest exhort, gràcia que espero obtenir del recte procedir de Vostra Il·lustríssima.
Aquesta frase és pròpia del llenguatge judicial, un llenguatge que sovint arrossega maneres d’expressar-se lluny dels criteris de modernitat i d’igualtat. Si en fem l’anàlisi, avui dia verbs com pregar o suplicar comporten la idea de submissió, per la qual cosa convé substituir-los per verbs neutres, com ara demanar o sol·licitar; també és excessiu el terme gràcia quan parlem d’una acció regulada legalment, i suprimible la fórmula de recte procedir perquè és innecessària i afalagadora, ja que és un valor que s’ha de pressuposar en tots els administradors de justícia. I, finalment, cal evitar expressions com ara Vostra Il·lustríssima, perquè els tractaments protocol·laris no aporten cap informació i subratllen una posició de superioritat, com passa en aquesta altra frase, en aquest cas un exemple policial:
S’informarà Vostra Il·lustríssima del resultat de les gestions.
Tinc l’honor de trametre a Vostra Il·lustríssima el document adjunt
La relació entre l’Administració i els ciutadans, així com la relació entre òrgans i càrrecs de diferent rang, ha de ser respectuosa, neutra i objectiva. Convé limitar l’ús del tractament protocol·lari, tal com s’explicarà més endavant. Aquest criteri va totalment lligat a una altra recomanació bàsica, que és la d’excloure la informació supèrflua.
Convé substituir expressions que connoten submissió i afalagament per altres de més neutres.
En català, la manera més natural de distribuir els diversos elements que componen les frases és la següent:
1 Marc introductori |
+ |
2 Subjecte (Sovint l’elidim, sobretot si pel context ja s’entén de qui es tracta.) |
+ |
3 Verb |
+ |
4 Complement directe, complement indirecte, complement preposicional, atribut, complement predicatiu |
+ |
5 Complements circumstancials |
Les parts de la frase, però, no apareixen sempre amb l’estructura exposada atès que els parlants, d’una manera espontània, les fem variar molt sovint de posició.
Per facilitar la comprensió del text, hem d’intentar ordenar els elements de les frases tal com ho faria una persona no influïda per aquesta retòrica. Així transmetrem la informació d’una manera més entenedora.
Incorrecte:
Correcte:
La manera més habitual d’expressar una acció és fent servir la veu activa, que posa en primer terme l’autor de l’acció del verb, que coincideix amb el subjecte gramatical de la frase. Les frases actives són més fàcils d’entendre, perquè generalment respecten l’ordre lògic de la frase (subjecte + verb + complements).
Les construccions passives, en canvi, posen en primer terme la persona o l’objecte sobre el qual recau l’acció del verb, que passa a ser el subjecte gramatical de la frase. L’agent responsable de l’acció passa a un segon terme, com tot seguit veurem. Són, doncs, construccions més forçades, perquè alteren l’ordre lògic de la frase i afecten la naturalitat del discurs.
Usar-les en excés fa que els documents siguin difícils de comprendre. Per tant, tot i que són construccions correctes, no n’hauríem d’abusar i les hauríem de reservar per a casos justificats.
Es construeix amb el verb ser en forma personal i el participi del verb que ens interessa (serà denunciat, ha estat comissionat), que concorda en gènere i nombre amb el subjecte gramatical. El que era el complement directe de la frase activa esdevé subjecte de la passiva, i el que era subjecte de l’activa esdevé complement agent de la passiva (introduït per la preposició per).
Frases actives
El pèrit valora els danys.
subjecte - complement directe
Frases passives perifràstiques amb complement agent
La víctima ha estat ferida per un home.
subjecte - verb ser + participi - complement agent
Frases passives perifràstiques sense complement agent
La noia ha estat traslladada al CAP.
subjecte - verb ser + participi
Sovint hi ha una tendència a construir frases amb una llargada excessiva, que poden fer el text incomprensible.
Aquesta manera de redactar es basa en uns usos que cal evitar:
A més a més de la brevetat de les frases, un altre factor que ajuda a comprendre el contingut del text és distribuir en paràgrafs els diferents blocs d’informació. Des del punt de vista de la concisió i de la precisió, hem de procurar que la informació quedi distribuïda i ordenada lògicament, de manera que en un document els paràgrafs responguin a unitats temàtiques. Visualment, aquests blocs d’informació se separen amb una línia en blanc; en el cas policial i en els documents escrits a peu de carrer, aquestes les línies en blanc s’acostumen a barrar.
Com a norma general, a les actes policials hem d’evitar de fer paràgrafs llarguíssims on quedin expressades una gran quantitat d’idees i, en canvi, hem de tendir a formar unitats temàtiques concretes: paràgraf per línia d’acció.
Una vegada els agents han arribat al lloc, han sentit sorolls i cops que procedien de l’interior de l’habitatge del carrer Lleida, 18. Han picat a la porta, ha obert una dona i han vist que a l’interior n’hi havia una altra. Totes dues estaven molt alterades i la dona que ha obert els ha explicat que era la mare de la noia i s’ha acreditat com a Maria PÉREZ MUÑOZ, amb DNI 34122697F, i la filla, Maria GARCIA PÉREZ, amb DNI 247897891L. La patrulla ha informat la SCO que entrava al domicili. La Sra. Pérez ha explicat als agents que s’havia barallat amb la seva filla per qüestions domèstiques, que volia que l’ajudés amb les tasques diàries de la casa i que la filla s’hi negava constantment. La filla ha explicat als agents que la seva mare té una forta addicció a l’alcohol i que cada dia tenen una baralla per qualsevol motiu. Els ha dit: “JA NO PUC SUPORTAR MÉS AQUESTA SITUACIÓ. ME’N VAIG A VIURE AMB EL PARE.”
En aquest paràgraf hi ha massa informació i és diversa. Cal separar-la per unitats temàtiques; per exemple, un primer paràgraf pot anar destinat a l’explicació inicial del que s’han trobat els agents en el moment d’arribar al lloc de la comissió, la descripció de la situació; el segon, a l’explicació de la mare; un tercer, a la filla, i el quart a les filiacions. Aquest podria ser un ordre, una proposta de redacció, i això vol dir que se’n poden tenir d’altres, sempre que hi hagi tota la informació i se segueixi un fil lògic i coherent.
Una vegada la patrulla ha arribat al lloc, ha sentit sorolls i cops que procedien de l’interior de l’habitatge del carrer Lleida, 18. Han picat a la porta i ha obert una dona. Han vist que a l’interior n’hi havia una altra. Totes dues estaven molt alterades. La patrulla ha informat la SCO que entrava al domicili.
La dona que ha obert la porta ha explicat als agents que era la mare de la noia i que s’havia barallat amb la seva filla per qüestions domèstiques, que volia que l’ajudés amb les tasques diàries de la casa i que la filla s’hi negava reiteradament. I que aquest era el motiu de les baralles constants entre mare i filla.
La filla ha explicat als agents que la seva mare té una forta addicció a l’alcohol i que cada dia tenen una baralla per qualsevol motiu. Ha dit: “JA NO PUC SUPORTAR MÉS AQUESTA SITUACIÓ. ME’N VAIG A VIURE AMB EL PARE.”
La mare s’ha acreditat com a Maria PÉREZ MUÑOZ, amb DNI 34122697F, i la filla, Maria GARCIA PÉREZ, amb DNI 247897891L.
La nominalització és un procés pel qual es transformen en substantius paraules d’altres categories (verbs, adjectius, etc.).
En els documents policials sovint trobem un excés de substantius allà on en una redacció més natural trobaríem verbs o adjectius formats amb la mateixa arrel. Aquest recurs és correcte, però convé no abusar-ne en una frase o en un paràgraf perquè enfarfega el text i el fa difícil d’entendre. En canvi, les formes verbals fan que la frase esdevingui més àgil i clara.
Podem resoldre l’abús de construccions nominals transformant el substantiu en el verb o l’adjectiu.
Donar avís: avisar
Per al seu trasllat a l’hospital: traslladar
Per a la seva detenció: detenir
Els verbs buits formen una estructura lingüística amb el verb que acompanyen, motiu pel qual no tenen un significat propi. L’ús d’aquests verbs no aporta, doncs, cap precisió semàntica i, en canvi, fa més complexa l’estructura de la frase en què s’integren. Aquest defecte està molt estès en el llenguatge policial, també en el juridocadministratiu, i es tracta de verbs amb poc significat per si mateixos (com ara realitzar, procedir a, efectuar, dur a terme, etc.) que només prenen sentit pel substantiu que els acompanya.
D’acord amb el principi de concisió, no és recomanable l’ús de verbs buits. Per evitar aquestes construccions cal substituir el verb buit per un verb format amb l’arrel del substantiu adjunt, que farà la funció de verb principal:
Frase amb verb buit
Han de procedir a entrar al domicili del presumpte autor dels fets.
Efectueu la citació de la persona imputada.
Frase sense verb buit
Han d’entrar al domicili del presumpte autor dels fets.
Citeu la persona imputada.
D’altra banda, les frases amb un excés de substantius també presenten massa articles i preposicions, per la qual cosa el text s’allarga innecessàriament. Són preferibles, doncs, les estructures verbals corresponents, que solen prescindir de preposicions, i que confereixen al text una expressió més àgil.
Incorrecte
Correcte
Els connectors són mots que serveixen per organitzar el text de manera que en resulti una lectura més fàcil i clara.
N’hi ha que s’usen en l’àmbit de l’oració —és a dir, que fan referència a l’estructura de l’oració—, i n’hi ha que s’usen en l’àmbit del text —la connexió té lloc entre oracions o paràgrafs independents.
A continuació us presentem una llista de connectors, exemplificats. Tingueu en compte que estan agrupats per les funcions bàsiques i no per si s’usen en l’àmbit de l’oració o del text. No és una llista tancada, sinó que es tracta d’una selecció que pot ser útil en llenguatge policial.
Connector | Exemple | |
Per expressar una causa | a causa de ( |
Els veïns s’han queixat a causa dels sorolls generats pels clients de l’establiment. |
arran de | Arran de l’accident, la treballadora va patir lesions greus. | |
com que | Com que van veure els atracadors, els van poder identificar a la roda de reconeixement. | |
gràcies a | Gràcies a la col·laboració ciutadana, els agents han trobat el vehicle implicat en l’accident. | |
per culpa de | El conductor del vehicle ha dit que per culpa del semàfor s’havia estavellat contra l’arbre. | |
perquè / ja que | El noi ha explicat que no s’havia aturat perquè no els havia sentit. | |
Per expressar una conseqüència | així doncs / per tant | En català, hi ha tres denominacions possibles per designar un carreró sense sortida: atzucac, cul-de-sac o carreró que no passa. Totes tres també són correctes en sentit figurat. Així, doncs, es pot dir: La discussió es troba en un atzucac / un cul-de-sac / un carreró que no passa. |
consegüent / consegüentment / en conseqüència / per consegüent (‘com a conseqüència’) | No van arribar les imatges de l’atemptat; consegüentment, no es van emetre al migdia | |
de manera que | En alguns casos, la marca comercial s’ha integrat en la llengua i ha esdevingut un nom comú, de manera que s’escriu amb minúscula. | |
és per això que | L’ordre és una altra qüestió important ja que implica jerarquització; és per això que sovint la forma masculina apareix sistemàticament al davant. | |
per la qual cosa | S’ha provat el fet, per la qual cosa l’han condemnat. | |
per tant | Litigiós és un adjectiu que vol dir que dona matèria a un litigi, que està en dubte i pot donar, per tant, lloc a discussió. | |
Per expressar una finalitat | a fi de (a fi que, amb la finalitat que o per tal que) | Els han comissionat perquè s’adrecessin al bar musical TORONTO. |
a l’efecte de / als efectes de (a fi de) | Es donarà d’alta al padró d’arbitris municipals a l’efecte de cobrar els drets i les taxes de l’ordenança. Els viatgers signen el document als efectes d’identificació i d’assegurança. |
|
Perquè ( |
Va venir perquè li féssim un certificat. | |
Per expressar una condició o una excepció | llevat de/que | Si l’equipatge arriba tard, la companyia aèria n’és responsable llevat que hagi pres totes les mesures raonables per evitar-ho. |
posat que | Posat que m’ho demani el president del Govern, dimitiré. | |
sempre que ( |
El tribunal pot ampliar el benefici de la condemna condicional sempre que es compleixin els requisits que estableix la llei. | |
Si | Si l’equipatge arriba tard [...]. | |
si no ( |
Si no m’ho demana el president, no dimitiré. | |
tret de/que | No dimitiré tret que m’ho demani el president. | |
Per indicar una oposició | ara bé | Tot això és molt positiu. Ara bé, caldrà examinar-ho. |
d’altra banda | La LOGP reconeix el dret dels reclusos a les comunicacions. D’altra banda, però, poden ser suspeses | |
en canvi | La fiscalia ha ofert un pacte als detinguts; aquests, en canvi, no l’han acceptat. | |
encara que | Encara que deia la veritat, no la van creure. | |
malgrat que | El testimoni no va comparèixer al judici, malgrat que havia estat citat en forma legal. | |
mentre que | La defensa en demana l’absolució, mentre que l’acusació particular demana la pena de presó. | |
però | Li han cridat l’alto, però la noia ha continuat corrent. | |
sens perjudici | Proposo les mesures següents, sens perjudici d’ordenar-ne de noves si es produeix una queixa en forma legal. | |
sinó | La testimoni noia va dir que no volia dir el que va dir, sinó que volia dir una altra cosa. | |
tanmateix (això no obstant / no obstant això) | L’article 5 estableix què cal fer en aquest cas; tanmateix, l’article 6 hi posa límits. | |
tot i això (així i tot) | No viuen gaire lluny. Tot i això, no crec que vinguin. | |
tot i que (malgrat que) | Tot i que totes les declaracions indiquen que el detingut ha comès el delicte, és necessari interrogar la seva exparella. | |
Per marcar ordre | a continuació | A continuació estenc l’acta, que signa el declarant juntament amb mi. |
d’una banda [...] de l’altra |
D’aquesta manera el jutge pot, d’una banda, valorar les proves practicades i, de l’altra, determinar si ha de mantenir la denegació. | |
en primer (segon, tercer, etc.) lloc | En primer lloc, cal considerar totes les vies de la investigació i, en segon lloc, aportar les proves inculpatòries del cas. | |
finalment | Finalment, l’han detingut. | |
tot seguit | Els agents van arribar al lloc dels fets i, tot seguit, van atendre la víctima. | |
Per introduir allò en què ens basem | D’acord amb | L’han informat que quedava denunciat per una infracció greu, d’acord amb el que estableix la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial i les disposicions complementàries. |
De conformitat amb | De conformitat amb l’article 790 de la LECr, [...]. | |
segons | Segons la declaració de la víctima, l’home que li havia estrebat la bossa de mà parlava un idioma que no coneixia. |
Els signes de puntuació poden fer funcions d’ajuda a la comprensió del text i funcions visuals.
Efectivament, l’estudi dels signes de puntuació es pot dividir en dues parts: d’una banda, trobem aquells signes que fan funcions relacionades amb l’entonació —amb la modulació que donaríem al text si en féssim una lectura en veu alta— i amb la sintaxi. D’altra banda, a més d’aquestes funcions d’ajuda a la comprensió, els mateixos signes tenen uns altres usos molt més específics, poc relacionats amb la sintaxi i l’entonació, els quals són fruit d’unes convencions que s’han adoptat per unificar des del punt de vista gràfic certs conceptes molt concrets (abreviacions, mots compostos, xifres…). En direm funcions convencionals o visuals i les veurem al bloc 2, el de les convencions. En aquest bloc veurem la funció d’ajuda a la comprensió.
Funció | Exemple | |
La coma | Separa els diferents elements de les enumeracions (excepte el penúltim i l’últim element de la sèrie). | Hi van comparèixer el sergent, l’agent i el metge forense. |
Delimita els incisos. Els incisos també es poden delimitar amb els parèntesis i els guions. | Els diners que li havia pres, 150 euros, els havia desat al moneder. | |
Delimita les oracions relatives explicatives (no les especificatives o restrictives), ja que són un incís de la frase principal. | La porta del magatzem, que és a la dreta, no es podia obrir i la van haver d’esbotzar. | |
Marca certs desplaçaments dels elements de l’oració cap a una posició que no és la normal segons l’ordre neutre. | El detingut, el portaran a les garjoles. | |
Separa del verb els elements que serveixen per adreçar-se a una persona o per invocar-la. | Senyor, Us comunico... |
|
Se sol posar entre el subjecte i el complement per indicar que hi ha hagut una elisió del verb. | A la caixa enregistradora no hi havia empremtes; a la màquina escurabutxaques, dels dos lladres. | |
Delimita paraules i expressions de sentit adverbial o conjuntiu i també alguns adverbis acabats en –ment: així mateix, doncs, no obstant això... | Així mateix, cal que presenteu l’informe mèdic. | |
Delimita oracions subordinades finals, adversatives, temporals, condicionals, etc. En aquests casos, l’ús de la coma és optatiu i depèn de l’estructura de la frase. | Mentre patrullaven pel carrer Muntaner, els agents han estat comissionats a la plaça de Catalunya per un robatori en un establiment comercial. | |
Delimita les oracions subordinades de participi i de gerundi compost. | Un vegada escorcollat, l’han detingut. |
Remarques sobre l’ús de la coma
Funció | Exemple | |
El punt Pausa forta que indica que la frase té un significat complet i gramaticalment independent. |
Marca el final d’una frase i la separa de la següent, amb la qual manté una estreta relació significativa (punt i seguit). Separa paràgrafs que toquen aspectes diferents d’un mateix tema (punt i a part) i assenyala que el text ha acabat (punt final). | Els agents han informat el propietari de l’establiment que el denunciarien per una infracció de la normativa horària de tancament d’establiments públics. Així mateix, li han demanat que desallotgés l’establiment. |
El punt i coma Pausa mitjana, útil en frases de sintaxi complexa. |
Separa oracions de sentit complet connectades semànticament entre si. Indica que l’oració que segueix afegeix una matisació o informació nova...
...o bé indica un matís d’oposició. En molts casos és intercanviable per un punt i seguit. |
Les associacions de veïns han acceptat la proposta de l’Ajuntament; els sindicats, en canvi, s’han negat a signar-la.
L’advocat del denunciant demana que es condemni el denunciat a pagar una multa i una indemnització; el fiscal s’hi oposa perquè no considera provats els fets en què es basa la denúncia. |
En sèries formades per elements complexos que ja contenen comes, separa cadascun dels elements. Observeu, però, que entre el penúltim i l’últim element de l’enumeració, abans de les conjuncions i, o i ni, hi hem d’escriure una coma. | Hi ha assistit el policia local núm. 55 de Castelldefels, Pere Casals; l’acusada, Anna Mas, i el testimoni, Pau Jové. | |
Els dos punts Pausa mitjana que denota una relació de proximitat entre els dos fragments que uneix. |
Introdueixen enumeracions. | Lliuren:
|
Marquen l’inici d’una citació textual o d’una reproducció en estil directe. | El detingut ha manifestat: “NO VULL QUE PARLEU MÉS AMB MI.” |
En textos administratius, jurídics i policials és molt freqüent trobar-nos construccions en què s’ha omès la conjunció que:
Incorrecte
• Demanem respongueu aquest correu tan aviat com sigui possible.
verb de petició + frase subordinada substantiva equivalent a això
• Esperem tingueu en compte la documentació adjunta.
verb de voluntat + frase subordinada substantiva equivalent a això
Aquestes construccions es caracteritzen perquè el verb principal acostuma a expressar una petició, una voluntat o una decisió, com ara demanar, sol·licitar, esperar, disposar, acordar, etc., i la petició, la voluntat o la decisió consisteixen en una frase substituïble pel pronom això (tècnicament anomenades frases subordinades substantives). Ometre la conjunció que en aquesta mena de construccions és del tot incorrecte; per tant, cal que parem esment a no oblidar-nos-en:
Correcte
• Demanem que respongueu aquest correu tan aviat com sigui possible.
verb de petició que + frase subordinada substantiva equivalent a això
• Esperem que tingueu en compte la documentació adjunta.
verb de petició que + frase subordinada substantiva equivalent a això
El llenguatge policial, així com el judicial, té força tendència a suprimir els articles, sobretot darrere els verbs:
Incorrecte
El costum fa que una persona ja familiaritzada amb la redacció policial vegi amb total normalitat una frase com aquesta, en què s’ha prescindit d'un article. Aquesta tendència, però, ha de ser rebutjada, ja que no hi ha cap motiu que justifiqui l’omissió de l’article. Els articles, tant els determinats (el, la, els, les) com els indeterminats (un, una, uns, unes), són peces necessàries de l’oració, independentment del fet que deixant-los de banda també puguem entendre el sentit de la frase. Això doncs, cal dir:
Correcte
La classificació de tots els casos en què cal posar article seria llarguíssima i poc pràctica. De fet, la millor norma que podem seguir és utilitzar-lo tal com ho fem per expressar-nos habitualment. Si ometem els articles a la frase “Envia una carta a l’administració de finques perquè triï un veí que ens representi”, en resulta una frase incompleta i gens natural: “Envia carta a l’administració de finques perquè triï veí que ens representi”.
Incorrecte
Correcte
Només determinades formes han quedat fixades sense article a causa de l’ús reiterat que se n’ha fet: prendre declaració, estendre acta, presentar/formular demanada/querella/denúncia, interposar recurs, complir condemna, etc.
El gerundi és una forma no personal del verb que es conjuga simple (fent, seguint, investigant) o composta (havent fent, havent seguit, havent investigat).
El gerundi compost indica una acció anterior a la del verb principal i generalment té un caràcter temporal o causal.
Havent examinant les proves, el van detenir. (És a dir, després d’haver examinat les proves, el van detenir.)
El gerundi simple, sol o amb complement, acostuma a formar una oració subordinada que fa la funció de complement adverbial de l’oració principal, és a dir, funciona com un adverbi, de la mateixa manera que el participi fa d’adjectiu, i l’infinitiu, de substantiu:
Els agents, degudament uniformats i amb vehicle logotipat […].
Per això, en aquesta funció (valor adverbial del gerundi), en què sol indicar la manera de dur a terme l’acció que expressa el verb principal, se’l pot identificar preguntant al verb principal: com…?
Ha assaltat l’establiment trencant els vidres de l’aparador.
L’acusat es va fer un tall a la mà empenyent la porta principal de l’edifici.
És aconsellable defugir l’ús generalitzat dels gerundis, tan freqüent en el llenguatge policial, perquè l’abús de les construccions de gerundi encarcara la redacció dels documents i en dificulta la comprensió.
El gerundi és incorrecte quan expressa una acció posterior a la del verb principal o que n’és la conseqüència (gerundi de posterioritat o de conseqüència).
Incorrecte
L’acció d’instruir les diligències és posterior al fet de detenir la persona imputada, per la qual cosa el gerundi en aquest cas és incorrecte. Per evitar aquesta incorrecció, en comptes d’unir les accions amb un gerundi, podem fer-ho mitjançant la conjunció i, o bé amb algun altre signe de puntuació, i substituir el gerundi pel mateix verb en forma personal.
Correcte
En alguns casos poden ser aconsellables altres solucions, com ara l’ús de per, per la qual cosa o com que a començament de frase.
Incorrecte
Atès que l’acció expressada pel gerundi (quedant desconvocada la reunió) és conseqüència de l’acció expressada pel verb principal (no haver-hi quòrum), cal corregir la frase fent servir una construcció com la següent, que indica clarament la conseqüència de l’acció principal.
Correcte
Incorrecte
Correcte
Incorrecte
Correcte
El gerundi serveix per expressar una relació de subordinació respecte del verb principal i no pas de coordinació.
Si podem convertir l’oració de gerundi en una oració independent sense canviar el sentit inicial de tota la construcció, significa que ens trobem davant d’un gerundi copulatiu que cal corregir.
Incorrecte
Correcte
El gerundi té valor explicatiu, com un adverbi.
Per això no són correctes les construccions en què fem funcionar el gerundi com un adjectiu amb valor especificatiu per complementar un nom, per exemple per especificar un tipus de document (ordenança regulant, interlocutòria disposant…). Aquests casos s’han de resoldre substituint el gerundi per un adjectiu, per una frase introduïda per un relatiu o bé per la construcció per + infinitiu. Cada context determinarà quina és la solució més adient.
Incorrecte
Correcte
Incorrecte
Correcte
Hi ha verbs que exigeixen l’adjunció d’un objecte o complement directe. En diem verbs transitius (veure, avisar, visitar, cridar, acompanyar, conèixer, citar, escoltar, buscar, etc.).
Identificació | Exemple | |
Com el podem identificar? | Si se suprimeix, la frase no té un sentit complet. | • L’agent va escorcollar el detingut. CD • L’agent va escorcollar (?) |
Generalment no porta preposició, ni quan és de persona. | • El veí va avisar la policia. CD |
|
Si es passa l’oració a passiva, el CD n’és el subjecte. | • El jutge va citar el testimoni. subjecte CD • El testimoni va ser citat pel jutge. subjecte pacient complement agent |
|
Substitució pronominal | En (n’/-ne/’n) |
El CD indeterminat, és a dir, format per un article indeterminat, un numeral o bé un quantitatiu pren el pronom en. Ex.:
|
Si és singular masculí:
el (l’/-lo /‘l) Si és singular femení: la (l’/-la) Si és plural masculí els (-los/‘ls) Si és plural femení les (-les) |
El CD determinat, és a dir, format per un SN definit —article, demostratiu o possessiu— pren el mateix pronom feble que l’article definit. Ex.:
|
|
Si és neutre o una oració ho (-ho). |
El CD oracional, és a dir, introduït per una frase equivalent a això o allò, el substituïm pel pronom ho. Ex.:
|
El català, així com passa amb altres llengües com ara el francès o l’italià, disposa dels anomenats pronoms febles adverbials (en, hi) per substituir determinats complements introduïts per una preposició (complements del nom, complements preposicionals i els diversos complements circumstancials).
Recordem que el pronom en pot substituir determinats complements introduïts amb la preposició de, mentre que el pronom hi pot substituir determinats complements introduïts amb una preposició que no sigui de (a, en, contra…).
[…] signen aquesta compareixença totes les persones que han intervingut a la compareixença.
[…] signen aquesta compareixença totes les persones que hi han intervingut.
El secretari dona fe de la resolució.
El secretari en dona fe.
Un dels fills es va presentar a la comissaria de Berga per denunciar la desaparició dels seus pares, que havien anat a passar uns dies a la casa que tenien a Bagà (el Berguedà). Des de dimecres no sabien res dels pares.
Un dels fills es va presentar a la comissaria de Berga per denunciar la desaparició dels seus pares, que havien anat a passar uns dies a la casa que tenien a Bagà (el Berguedà). Des de dimecres no en sabien res.
L’ús d’aquests pronoms, a més, ens ajuda a solucionar algunes de les repeticions en la redacció policial, com veurem tot seguit.
Pel que fa a l’advocat, l’acusat va manifestar que en volia un d’ofici.
Els agents li han cridat l’alto, però el jove no n’ha fet cas.
Els veïns han presentat una queixa a l’Ajuntament. En parlaran a la comissió informativa.
Dilluns hi va haver junta de seguretat. Hi van assistir tots els veïns de la zona.
Mitjançant l’escrit de 19 de febrer de 2015 va sol·licitar que es revoqués la interlocutòria i que es practiquessin les diligències de prova que hi detallava.
Els mots mateix, mateixa, mateixos, mateixes són incorrectes quan s’utilitzen per reemplaçar un element expressat anteriorment. És a dir, en català no poden fer de pronom. Per evitar aquesta incorrecció, podem substituir el substantiu que hauríem de repetir pels pronoms en i hi.
Incorrecte
Correcte
De tota manera, no sempre podrem resoldre aquest problema amb l’ús dels pronoms en i hi. Sovint haurem de fer servir altres recursos, com ara els que exposem a continuació, que caldrà aplicar depenent del context sintàctic.
Incorrecte
Correcte
Incorrecte
Correcte
Incorrecte
Correcte
Incorrecte
Correcte
(Vegeu l’ésadir, portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals)
Hi ha un ús emfàtic correcte de l’adjectiu mateix per mitjà del qual cridem l’atenció sobre el fet que és precisament tal persona o cosa, i no cap altra, a qui o a què ens referim:
En aquests casos també es pot posposar mateix al substantiu (llavors és invariable) i fins i tot aquesta forma és més recomanable, més clara:
Una abreviació és una reducció d’un mot o una sèrie de mots. Es tracta d’un recurs gràfic per escurçar-los que estalvia repeticions innecessàries.
L’ús de les abreviacions s’ha de limitar a determinades situacions. Són apropiades per a casos en què cal comprimir el text (capçaleres, peus de documents, llistes, carpetes, etc.) i també són un mitjà per no haver de repetir determinades formes, sovint llargues, que apareixen en els textos administratius, jurídics i policials, com ara títols de textos normatius, noms d’institucions, etc. En general, si hem d’utilitzar una abreviació possiblement desconeguda pel receptor, cal desplegar-la entre parèntesis el primer cop que aparegui.
D’acord amb la LECr (Llei d’enjudiciament criminal) […].
Hi ha de tres tipus d’abreviacions:
En un mateix text s’ha de seguir un criteri de coherència: no s’han de barrejar tipus diferents d’abreviacions per a una mateixa paraula (alternança de s.a. i SA, per exemple).
Són abreujaments d’un o d’alguns mots originats per la pèrdua d’algunes lletres internes (dept. per departament) o finals (abr. per abril). S’indica amb un punt o una barra, i en alguns casos amb un dels dos signes indistintament (c. o c/).
Quan no estan establertes, es formen amb un punt situat davant la primera vocal de la síl·laba a partir de la qual s’escurça el mot.
centr.: centraleta
secc.: secció
S’escriuen amb majúscula inicial només si es troben després d’un punt o a inici de línia. També s’escriuen amb majúscula inicial, sempre, les formes abreujades dels noms de persona (M. per Maria), dels tractaments genèrics (Sr./Sra./Srs./Sres. i Dr./Dra.) i dels tractaments protocol·laris (I·ltre., Il·lma., etc.). Així mateix, si el mot sencer porta accent, l’abreviatura el conserva (àt. per àtic).
Quant a les formes de femení i plural, quan l’abreviatura acaba en un punt i l’última lletra coincideix amb l’última lletra del mot sencer, adopta formes diferents (Sr., Sra., Srs., Sres.). Ara bé, quan, malgrat acabar amb punt, la lletra final de l’abreviatura no coincideix amb la lletra final del mot, l’abreviatura és invariable per al singular i el plural i per als dos gèneres (pàg. per pàgina/es i adv. per advocat/da, respectivament).
Les abreviatures s’apostrofen tal com ho faríem si fossin mots sense abreujar.
Les sigles són les abreviacions que es formen amb majúscules, generalment amb les inicials dels substantius i adjectius de la denominació que representen.
Els acrònims es formen més lliurement, amb la intenció de poder ser llegits per síl·labes, com un mot.
Les sigles i els acrònims s’escriuen amb majúscules, sense deixar espais en blanc entre les lletres i sense marcar la suspensió de lletres i mots amb punt.
Les sigles no tenen marca de plural, només l’article que els acompanya (els BOP). Per tant, s’ha d’evitar la duplicació de lletres com a marca de plural.
La duplicació només es conserva en casos consolidats per l’ús, com per exemple en el cas de CCOO, Comissions Obreres.
A l’hora d’apostrofar els articles el i la i la preposició de davant de sigles, cal tenir en compte certes condicions, la primera de les quals és si es llegeixen com si fossin una paraula sencera o bé lletra per lletra:
1. Les que es llegeixen com si fossin paraules senceres
No tenen cap particularitat respecte a una paraula sense abreujar.
2. Les que es llegeixen lletra per lletra
a) Començades per vocal (s’inclouen dins d’aquest grup les sigles començades per una consonant el nom de la qual comenci per vocal)
– S’apostrofen l’article el i la preposició de.
– L’article la s’apostrofa seguint les normes generals d’apostrofació (no s’apostrofa davant les sigles començades amb i o u àtones, tal com passaria amb els mots la indústria, la impremta, la universitat o la unió). Cal tenir en compte que l’accent recau sobre la vocal tònica de la darrera lletra.
b) Començades per consonant
No s’apostrofa davant les sigles començades amb una consonant el nom de la qual comenci també per consonant.
Són signes gràfics que representen una paraula, un sintagma o un valor, que tenen una sola forma invariable fixada per institucions oficials i internacionals competents. No porten marca de plural ni punt.
Al bloc 1 hem treballat els signes de puntuació segons la funció que fan d’ajuda a la comprensió del text. Tot seguit en veurem la funció visual, és a dir, les convencions fixades pel que fa a determinats signes.
La coma | |
En els textos legals, separa el títol de la data. | Llei 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana |
En una datació, separa la localitat de la data. | L’Hospitalet de Llobregat, 23 d’abril de 2016 |
En una adreça, separa el carrer del número; el número del pis (però no el pis de la porta), i el pis i la porta de la localitat. | Av. Catalunya, 10, 6è 3a, de Martorell |
En nombres decimals, separa la part entera de la fracció decimal. (No s’usa l’apòstrof ni el punt.) | Segons la víctima, l’atracador feia 1,80 m. |
El punt | |
Indica el final de les abreviatures. | Pàg. 2, núm. 32, f. 24, tel. |
Separa els apartats dels articles en les lleis i en les disposicions administratives. | Article 16.2 d |
Separa les hores dels minuts. | A les 10.30 h els agents han estat requerits [...]. |
S’usa en els numerals cardinals per separar els milers, els milions i els milers de milions. (En les sèries —anys, pàgines, DNI, articles de lleis...— no hi va punt.) | Han intervingut 1.500 CD. DNI núm. 38554767F |
Es posa després del nombre en la subdivisió de temes, apartats, etc. No va seguit de guionet. | Fonts del dret 1.1 La llei. 1.2 La jurisprudència. |
Els dos punts | |
En els documents administratius cal posar-los després del mots EXPOSO, DEMANO, CERTIFICO, RESOLC, MANIFESTEN, PRESENTEN, LLIUREN, etc. | MANIFESTEN: Que, a les 23.30 h del dia d’avui, patrullaven per... |
Els parèntesis | |
En llistes verticals, es pot usar el parèntesi de tancament després del nombre 0 de la lletra d’ordre. | a) 1) b) 2) c) 3) |
Els guions | |
En les enumeracions o llistes verticals podem usar un guió davant de cada element si no van precedits per lletres o números d’ordre. | LLIUREN:
|
El guionet | |
Expressa una correlació entre els dos o més mots que uneix. També uneix les xifres que comprenen els nombres intermedis. | Eix Lleida-Cervera-Girona. Pàg. 25-39. |
La barra inclinada | |
En textos legals, separa el número d’ordre de l’any de promulgació. | La Llei 16/1991, de 10 juliol, de les policies locals. |
Denota alternança entre termes. | Benvolguts companys / Benvolgudes companyes, Senyor/a, |
En porten algunes abreviatures | s/n (sense número). c/c (compte corrent). |
L’ús de les majúscules és un aspecte convencional de la llengua. Hi ha idiomes, per exemple l’alemany, que fan començar amb majúscula tots els substantius. En català, si bé tothom coincidiria en l’ús de la majúscula en determinades paraules (el cognom d’una persona, el nom d’una ciutat, el mot que segueix un punt), hi ha moltíssims casos en què es podrien produir divergències en funció de qui escrivís o fins i tot depenent del moment en què ho fes.
Vegeu Majúscules i minúscules.
http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/altres/arxius/majus.pdf
Tot seguit presentem una sèrie de criteris per aplicar correctament les majúscules i les minúscules en la redacció dels documents i segons els criteris del llenguatge administratiu.
Els classificarem en dos grans blocs:
Recordeu abans, però, aquests quatre punts preliminars:
1. Quan diem que un conjunt de mots ha d’anar amb majúscula, en queden exclosos els articles i les preposicions.
2. És inadequat utilitzar majúscules dins del text per destacar-ne un fragment (tret dels títols).
3. Les majúscules segueixen les mateixes regles d’accentuació que les minúscules.
4. Les sigles (abreviacions que es formen amb la lletra o lletres, generalment inicials, dels elements de la designació completa) s’escriuen sempre amb majúscules.
Inici de text i després de punt | Cal utilitzar la majúscula tant a l’inici d’un text com després d’un punt.
|
Després de dos punts | Generalment escriurem minúscula després de dos punts.
|
Després de coma i de punt i coma | Després de coma i de punt i coma escrivim minúscula.
|
Després de parèntesi | Quan abans d’un parèntesi hi ha un punt, el text entre parèntesis ha de començar amb majúscula i acabar en punt. El text que vagi a continuació també ha de començar amb majúscula.
|
Persones | |
Professions i càrrecs oficials | S’escriuen amb minúscula inicial.
|
Tractaments protocol·laris i càrrecs | S’escriuen amb majúscula inicial, tant si es tracta de les formes plenes com de les abreujades.
|
Tractaments no protocol·laris | Els tractaments no protocol·laris (senyor, senyora, doctor, doctora, etc.) que precedeixen els noms propis de les persones s’escriuen amb minúscula inicial, tret que formin part del tractament protocol·lari o que n’utilitzem la forma abreujada.
|
Institucions, organismes i entitats | |
Òrgans de gestió | Els òrgans de gestió de les institucions, els organismes i les entitats s’escriuen amb majúscula inicial, tret de quan s’utilitzen en plural o en parlem genèricament.
|
Textos i documents | |
Textos normatius | Cal escriure amb majúscula només la paraula que encapçala la denominació de la llei, el reglament, el codi, etc., encara que l’abreviació s’escrigui amb majúscula.
|
Parts de documents | Les parts genèriques de les obres i dels documents s’escriuen amb minúscula inicial.
|
Documents acreditatius | Els hem d’escriure amb minúscula, encara que les abreviacions corresponents vagin amb majúscula.
|
Tràmits i procediments judicials | |
Tràmits i procediments judicials | S’escriuen amb minúscula.
|
Altres documents | |
Plans i programes | S’escriu amb majúscula només la inicial del primer mot, llevat de quan els esmentem genèricament o en plural.
|
Divisions temporals | |
Noms dels dies i dels mesos | S’escriuen amb minúscula.
|
Llocs | |
Topònims | Els noms de lloc s’escriuen amb majúscula.
|
Topònims catalans amb article | L’article dels noms de lloc catalans s’escriu en minúscula i fa les contraccions normals de l’article amb altres partícules.
|
Topònims no catalans amb article | L’article dels noms de lloc no catalans s’escriu amb majúscula inicial i no fa cap tipus de contracció.
|
Carrers, places i altres vies | Cal escriure amb minúscula la designació genèrica que acompanya el nom propi del lloc (carrer, plaça, ronda, etc.), tant si es tracta de les formes plenes com de les abreujades.
|
Els tractaments protocol·laris són títols de cortesia que la llei atribueix a una persona per la seva autoritat, càrrec o categoria.
Com ja hem avançat més amunt, en el llenguatge administratiu, jurídic i policial, els tractaments s’han mantingut moltes vegades d’una manera abusiva i més per inèrcia que no pas per necessitat. Les característiques del llenguatge administratiu, jurídic i policial modern són la concisió, la claredat i el to democràtic; això fa que totes les administracions actuals tendeixin a suprimir els tractaments de la documentació administrativa quotidiana i els reservin per a documents solemnes o de tipus protocol·lari (per exemple la invitació i el saluda).
Pel que fa al tractament de senyor/a, que és un tractament genèric, no pas protocol·lari, s’escriu amb minúscula i sense abreujar si l’utilitzem dins del text. En la documentació policial es tendeix a escriure la forma abreujada, sempre amb majúscula inicial (Sr./Sra.).
A continuació, s’indica una tria d’alguns dels tractaments protocol·laris que poden ser d’interès.
CÀRREC | TRACTAMENT |
alcalde/essa (llevat dels / de les de Barcelona i Madrid) | Il·lustríssim Senyor / Il·lustríssima Senyora (Im. Sr. / Ima. Sra. o Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.) |
alcalde/essa de Barcelona | Excel·lentíssim Senyor / Excel·lentíssima Senyora (Excm. Sr. / Excma. Sra.) |
ambaixador/ora | Excel·lentíssim Senyor / Excel·lentíssima Senyora (Excm. Sr. / Excma. Sra.) |
arquebisbe | Excel·lentíssim i Reverendíssim Senyor (Excm. i Rvdm. Sr.) |
bisbe | Excel·lentíssim i Reverendíssim Senyor (Excm. i Rvdm. Sr.) |
cap d’Estat | Excel·lentíssim Senyor / Excel·lentíssima Senyora (Excm. Sr. / Excma. Sra.) |
cap de l’oposició | Excel·lentíssim Senyor / Excel·lentíssima Senyora (Excm. Sr. / Excma. Sra.) |
cap del Govern d’Andorra | Molt Il·lustre Senyor / Molt Il·lustre Senyora (M. I. Sr. / M. I. Sra. o M. Il·ltre. Sr. / M. Il·ltre. Sra.) |
conseller/a de la Generalitat de Catalunya | Honorable Senyor / Honorable Senyora (H. Sr. / H. Sra. o Hble. Sr. / Hble. Sra.) |
cònsol/consolessa | Honorable Senyor / Honorable Senyora (H. Sr. / H. Sra. o Hble. Sr. / Hble. Sra.) |
delegat/da del Govern de l’Estat a la comunitat autònoma | Excel·lentíssim Senyor / Excel·lentíssima Senyora (Excm. Sr. / Excma. Sra.) |
delegat/da provincial delegat/da regional o provincial de ministeri |
Il·lustríssim Senyor / Il·lustríssima Senyora (Im. Sr. / Ima. Sra. o Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.) |
diputat/da al Congrés de l’Estat espanyol | Excel·lentíssim Senyor / Excel·lentíssima Senyora (Excm. Sr. / Excma. Sra.) |
diputat/da del Parlament de Catalunya | Il·lustre Senyor / Il·lustre Senyora (I. Sr. / I. Sra. o Il·ltre. Sr. / Il·ltre. Sra.) |
eurodiputat/da | Excel·lentíssim Senyor / Excel·lentíssima Senyora (Excm. Sr. / Excma. Sra.) |
exconseller/a de la Generalitat | Honorable Senyor / Honorable Senyora (H. Sr. / H. Sra. o Hble. Sr. / Hble. Sra.) |
expresident/a de la Generalitat de Catalunya | Molt Honorable Senyor / Molt Honorable Senyora (M. H. Sr. / M. H. Sra. o M. Hble. Sr. / M. Hble. Sra.) |
expresident/a del Parlament de Catalunya | Molt Honorable Senyor / Molt Honorable Senyora (M. H. Sr. / M. H. Sra. o M. Hble. Sr. / M. Hble. Sra.) |
governador/a civil | Excel·lentíssim Senyor / Excel·lentíssima Senyora (Excm. Sr. / Excma. Sra.) |
expresident/a de la Generalitat de Catalunya | Molt Honorable Senyor / Molt Honorable Senyora (M. H. Sr. / M. H. Sra. o M. Hble. Sr. / M. Hble. Sra.) |
expresident/a del Parlament de Catalunya | Molt Honorable Senyor / Molt Honorable Senyora (M. H. Sr. / M. H. Sra. o M. Hble. Sr. / M. Hble. Sra.) |
governador/a civil | Excel·lentíssim Senyor / Excel·lentíssima Senyora (Excm. Sr. / Excma. Sra.) |
president/a de consell comarcal | Il·lustríssim Senyor / Il·lustríssima Senyora (Im. Sr. / Ima. Sra. o Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.) |
expresident de la Generalitat de Catalunya | Molt Honorable Senyor / Molt Honorable Senyora (M. H. Sr. / M. H. Sra. o M. Hble. Sr. / M. Hble. Sra.) |
expresident/a del Parlament de Catalunya | Molt Honorable Senyor / Molt Honorable Senyora (M. H. Sr. / M. H. Sra. o M. Hble. Sr. / M. Hble. Sra.) |
expresident de la Generalitat de Catalunya | Molt Honorable Senyor / Molt Honorable Senyora (M. H. Sr. / M. H. Sra. o M. Hble. Sr. / M. Hble. Sra.) |
president/a de consell comarcal | Il·lustríssim Senyor / Il·lustríssima Senyora (Im. Sr. / Ima. Sra. o Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.) |
president/a de la Diputació Provincial (llevat de Barcelona) | Il·lustríssim Senyor / Il·lustríssima Senyora (Im. Sr. / Ima. Sra. o Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.) |
president/a de govern de comunitat autònoma (llevat de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears) | Excel·lentíssim Senyor / Excel·lentíssima Senyora (Excm. Sr. / Excma. Sra.) |
president/a de la Diputació Provincial de Barcelona | Excel·lentíssim Senyor / Excel·lentíssima Senyora (Excm. Sr. / Excma. Sra.) |
president/a de la Generalitat de Catalunya | Molt Honorable Senyor / Molt Honorable Senyora (M. H. Sr. / M. H. Sra. o M. Hble. Sr. / M. Hble. Sra.) |
president/a del Parlament de Catalunya | Molt Honorable Senyor / Molt Honorable Senyora (M. H. Sr. / M. H. Sra. o M. Hble. Sr. / M. Hble. Sra.) |
president/a i expresident/a d’organismes territorials elegits per sufragi que no tinguin Barcelona per capital | Il·lustre Senyor / Il·lustre Senyora (I. Sr. / I. Sra. o Il·ltre. Sr. / Il·ltre. Sra.) |
regidor/a de l’Ajuntament de Barcelona | Il·lustríssim Senyor / Il·lustríssima Senyora (Im. Sr. / Ima. Sra. o Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.) |
secretari/ària general de l’Ajuntament de Barcelona | Il·lustríssim Senyor / Il·lustríssima Senyora (Im. Sr. / Ima. Sra. o Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.) |
síndic/a de Greuges de Catalunya | Il·lustre Senyor / Il·lustre Senyora (I. Sr. / I. Sra. o Il·ltre. Sr. / Il·ltre. Sra.) |
Document formal que atesta per escrit la realització d’un acte o d’un esdeveniment de naturalesa jurídica o d’un fet qualsevol. L’acta A10 s’estén, o s’aixeca, per donar testimoniatge d’uns fets.
Emissors: tercera persona del plural
Receptor: referència no explícita
En la redacció del contingut de l’acta oberta, s’hi han de tenir en compte els punts següents:
Claredat:
La noia ha manifestat (ha dit, ha comentat, etc.): “NO US MOSTRARÉ CAP DOCUMENT.”
Recordeu que qualsevol document s’ha d’entendre a la primera.
Contingut de l’acta
Els agents han estat comissionats al carrer Antònia Canet, 6, de Mollet del Vallès, perquè un veí havia trucat a la Central de Comandament per avisar que al davant de casa seva hi havia dos joves que consumien substàncies estupefaents. |
(Escola d’Administració Pública de Catalunya, 2007)
Document que presenta una exposició de caràcter informatiu sobre la situació d’un afer o sobre els elements necessaris perquè es resolgui.
Si s’analitzen segons el context, els informes poden ser procedimentals (integrats i previstos dins d’un expedient ordinari) o no procedimentals (al marge dels expedients administratius ordinaris). I, segons el contingut, es poden classificar en descriptius o valoratius. Un tipus específic d’informe és la proposta de resolució.
Un informe s’anomena dictamen quan inclou una valoració o una opinió i és un facultatiu o una comissió tècnica (d’assessorament o consultiva) qui l’emet.
L’estructura i el contingut dels informes són força variables; malgrat això, s’han de seguir unes pautes i han de contenir unes informacions mínimes.
Tractament personal
Emissor:
Receptor: a l’informe no es fa referència a la persona destinatària.
Estructura
• Identificació de l’expedient. En aquest apartat hi poden constar, opcionalment:
• Antecedents o fets:
L’exposició dels antecedents o fets s’ha de fer d’una manera clara i ordenada. Vegeu l’apartat 2.2 Criteris de redacció.
• Fonaments de dret:
Els fonaments de dret, en cas que hi hagin de constar, fan referència a les disposicions legals que justifiquen les conclusions de l’informe.
• Conclusions:
Els informes descriptius no contenen aquest punt; només s’ha de tenir en compte, doncs, per als valoratius. Les conclusions solen correspondre amb la proposta de resolució que es desprèn de l’informe.
• Datació. La datació del document es compon de:
• Signatura. Consta dels elements següents:
El nom i els cognoms de qui signa en cap cas no poden anar precedits d’una forma de tractament (Sr., Sra., etc.).
• Annexos:
Si cal, s’hi poden afegir els annexos que es considerin pertinents. Convé fer-ne la llista al final de l’informe.
Es recomana una redacció fluïda, fàcil i entenedora. Convé tenir en compte els punts següents:
L’informe
Identificació de l’expedient
Informe policial relatiu a les queixes veïnals per moviments sospitosos provinents de l’immoble situat al carrer Almirall, 23, 3r 3a, de Tamadell.
Fets
Tamadell, 21 de maig de 2016
La cap de la Policia de Tamadell
Montserrat Giró i Garcia
L’acta d’inspecció genèrica és un document formal per mitjà del qual els agents policials deixen constància de la inspecció que han dut a terme en un espai de concurrència pública o privada en l’exercici de les funcions de protecció de la seguretat que els encomana la Llei 4/2015.
Emissors: tercera persona del plural (ells/elles). Receptor: en l’acta d’inspecció genèrica no es fa referència a la persona destinatària.
En la redacció del contingut de l’acta d’inspecció genèrica oberta s’han de tenir en compte els punts següents:
L’acta d’inspecció genèrica
Desenvolupament de la inspecció A les 05:20 h, els agents han estat comissionats a la discoteca AMB COR, al carrer Foix, 4, de Sabadell, perquè els veïns havien trucat per queixar-se del soroll produït per la música de la discoteca. Una vegada al lloc i des de fora de l’establiment, els agents han pogut sentir la música provinent de la discoteca i els llums que es reflectien cap enfora. A més, també han observat que, uns metres enllà de la porta d’entrada, hi havia un grup de nois i noies que consumien begudes i feien molt de xivarri, i soroll amb els tubs d’escapament de les motos. A la porta d’entrada, també, hi havia cinc persones fent cua per accedir-hi. Els agents han entrat dins del local i han pogut comprovar que funcionava a ple rendiment : hi havia moltes persones ballant i consumint begudes. Els cambrers de la barra servien begudes als clients als cinc clients que hi havia a la barra, i dos més que volien pagar. Els agents han demanat a un dels cambrers que avisés la persona encarregada o propietària que hi volien parlar. Minuts més tard, s’ha acreditat com a propietari Manuel LÓPEZ CASALS, amb DNI núm 456 854 965 F, amb domicili al carrer Muntaner, 323, de Barcelona i tel. 654 756 123. El Sr. LÓPEZ ha dit als agents que no sabia adonat de l’hora que era fins que havien arribat els agents. Els agents l’han informat que, atesa l’hora que era, les 05.25 h, li haurien d’aixecar una acta per incomplir amb l’horari de tancament. A petició dels agents, el Sr. LÓPEZ els ha mostrat la llicència d’activitat de la discoteca, la pòlissa de responsabilitat civil i el rebut conforme està al corrent de pagament, que caduca el desembre de 2016. Finalment, li han demanat que desallotgés la discoteca, que encegués els llums i que tanqués. |
La compareixença és una de les maneres d’iniciar l’atestat. Adopta aquesta forma quan facilita la noticia criminis una persona física, ja sigui un particular o un funcionari de policia. Sempre la fan persones (policies o ciutadans) que van a comissaria per denunciar un fet delictiu.
També hi pot haver compareixences en el cos de l’atestat un cop iniciat. Aquestes compareixences només les poden fer els funcionaris de policia quan, en el transcurs d’una investigació, presenten la persona detinguda i aporten dades o proves en relació amb els fets investigats.
Emissor: tercera persona del singular
Receptor: no s’hi fa referència.
Dades fixes:
Dades del compareixent:
COMPAREIX
PRESENTA
LLIURA
Hem de tenir en compte que es presenten persones i es lliuren documents/objectes.
MANIFESTA
Generalitat de Catalunya
Departament d’Interior
Relacions Institucionals i Participació
Direcció General de la Policia
Diligències número: 54031/2009
Ampliatives de:
Hora i data: 16:00 hores del dia 11 de juliol de 2009
Instructor/a: 3019 (mosso)
Secretari/ària: 4567 (mosso)
COMPAREIXENÇA. A Barcelona (Barcelonès), a les 16:00 hores del dia 11 de maig de 2016, i davant d’aquesta instrucció
COMPAREIXEN:
.. l’agent d’aquest cos de policia titular del carnet professional 1003 (mosso), adscrit a Seguretat d’Edificis-Palau de la Generalitat
.. l’agent d’aquest cos de policia titular del carnet professional 1004 (mosso), adscrit a Seguretat d’Edificis-Palau de la Generalitat
PRESENTEN:
1) En qualitat de detingut, qui diu ser Sergio BOSC MARCO, nascut a La Rábita (Granada) el 16/06/1984, fill de José i Ana, amb domicili al carrer de Dalt, 87, 1r 1a, de Badalona (Barcelonès), amb DNI núm. 48184144-X, i que diu que té el telèfon núm. 932001111, per:
.. l’agent d’aquest cos de policia titular del carnet professional 1003 (mosso)
.. l’agent d’aquest cos de policia titular del carnet professional 1004 (mosso) com a presumpte autor de:
003- DELICTE CONTRA LA SALUT PÚBLICA
2) En qualitat de detingut, qui diu ser Marcos MARCO TOVO, nascut a Badalona (Barcelonès) el dia 10/04/1984, fill de Francisco i Mercedes, amb domicili al carrer Major, 43, 2n 1a, de Barcelona (Barcelonès) i telèfon 932001011, per:
.. l’agent d’aquest cos de policia titular del carnet professional 1003 (mosso)
.. l’agent d’aquest cos de policia titular del carnet professional 1004 (mosso) com a presumpte autor de:
003- DELICTE CONTRA LA SALUT PÚBLICA
LLIUREN:
1) Vint (20) pastilles circulars de color blanc amb la inscripció: 1,0.
2) Divuit (18) pastilles circulars de color taronja.
3) Una quantitat indeterminada de pols de color blanc dins d’un embolcall de plàstic.
4) Acta de lectura de drets a nom de Sergio BOSC MARCO.
5) Acta de lectura de drets a nom de Marcos MARCO TOVO.
MANIFESTEN:
..Que a les 14.45 h del dia 11/5/2016 feien una ronda ordinària pel carrer de St. Domènec del Call, al voltant de l’edifici del Palau de la Generalitat.
..Que un noi i una noia que estaven recolzats a la cantonada del carrer de Marlet, davant de la presència dels agents, han marxat ràpidament del lloc.
..Que els agents han seguit els dos joves —un dels quals presentat com a Marcos—, que, a l’altura de la placeta Manuel Ribé, han llençat uns paquets a sota d’un automòbil, que han resultat ser els efectes lliurats en aquestes diligències.
..Que poc després han pogut aturar el noi i li han demanat la identificació, a la qual cosa ha respost que no portava cap tipus de documentació.
..Que, simultàniament, els agents han recollit els paquets llençats sota el vehicle i han pogut veure que es tractava de comprimits.
..Que el jove ha manifestat que un conegut seu de nom Daniel MARTÍNEZ li havia donat els paquets perquè els guardés, que eren “elefantes y farlopi”.
..Que el jove ha manifestat que anava acompanyat d’una noia de nom Yolanda i d’un tercer jove de nom Sergio i que era un noi que estava recolzat a la paret uns metres més enllà del lloc dels fets.
..Que l’agent 003 s’ha apropat al jove —presentat com a Sergio— i li ha demanat la identificació, a la qual cosa el jove ha respost que no duia cap tipus de documentació.
..Que els han detingut i els han llegit els drets que els assisteixen i els han traslladat fins a aquestes dependències per als efectes oportuns.
..Que no tenen res més a dir i signen aquesta compareixença en prova de conformitat, totes les persones que hi han intervingut, a les 16.45 hores del dia 11 de maig de 2016.
Perquè consti, ho certifico.
Signatures
Instructor
Secretari
Compareixents
En determinats casos, els agents policials, durant l’exercici de les seves funcions, adquireixen coneixement de la comissió d’un fet presumptament constitutiu d’infracció penal, bé per haver-lo presenciat personalment, bé per haver fet algun tipus d’actuació policial immediatament després que aquest es produeixi. En aquests casos, els agents actuants han de deixar constància escrita de les circumstàncies del fet i de la seva actuació en el document que anomenem minuta policial, sense necessitat de comparèixer i declarar davant d’una unitat instructora.
Dades generals
I LLIUREN
I MANIFESTEN
[…]
I MANIFESTEN:
..Que a les 14.45 h del dia 11/5/2016 feien una ronda ordinària pel carrer de St. Domènec del Call, al voltant de l’edifici del Palau de la Generalitat.
..Que un noi i una noia que estaven recolzats a la cantonada del carrer de Marlet, davant de la presència dels agents, han marxat ràpidament del lloc.
..Que els agents han seguit els dos joves —un dels quals presentat com a Marcos—, que, a l’altura de la placeta Manuel Ribé, han llençat uns paquets a sota d’un automòbil, que han resultat ser els efectes lliurats en aquestes diligències.
..Que poc després han pogut aturar el noi i li han demanat la identificació, a la qual cosa ha respost que no portava cap tipus de documentació.
..Que, simultàniament, els agents han recollit els paquets llençats sota el vehicle i han pogut veure que es tractava de comprimits.
..Que el jove ha manifestat que un conegut seu de nom Daniel MARTÍNEZ li havia donat els paquets perquè els guardés, que eren “elefantes y farlopi”.
..Que el jove ha manifestat que anava acompanyat d’una noia de nom Yolanda i d’un tercer jove de nom Sergio i que era un noi que estava recolzat a la paret uns metres més enllà del lloc dels fets.
..Que l’agent 003 s’ha apropat al jove —presentat com a Sergio— i li ha demanat la identificació, a la qual cosa el jove ha respost que no duia cap tipus de documentació.
..Que els han detingut i els han llegit els drets que els assisteixen i els han traslladat fins a aquestes dependències per als efectes oportuns.
Data i hora de finalització: a les 16.45 hores del dia 11 de maig de 2016
Funcionaris/àries actuants
Adjunt, adjunta, adjunts, adjuntes. Paraula que ha de concordar en gènere i nombre amb el nom que acompanya. Us trameto adjunta la carta que ens vau sol·licitar. Us envio, adjunt, el pla d’ordenació policial. Us envio, adjunts, els dossiers, etc.
Casc. Peça de metall o d’altres materials per cobrir el cap. En cap cas és sinònim de “nucli antic o centre històric” d’un poble o ciutat. (Vegeu nucli.)
Comissionar. Verb emprat en alguns cossos policials per encarregar als agents alguna actuació policial. (Vegeu requerir).
Complert. Del verb complir. L’agent ha complert la seva tasca policial amb rigor.
Complet. Paraula que significa “que conté tots els elements o les parts de què ha d’estar constituït, que té el nombre requerit de components, sense mancar-ne cap”. No és sinònim de complert.
Complimentar. Significa afalagar una persona, llançar-li floretes. En cap cas vol dir “emplenar” o “formalitzar” una acta. [Vegeu emplenar i formalitzar].
Emplenar. Completar un imprès amb les dades que es demanen. (Vegeu formalitzar i complimentar).
Enregistrar. Sinònim de registrar; també vol dir fixar o emmagatzemar (dades, sons, imatges, etc.) en un suport material adequat per reproduir-los quan calgui.
Escorcollar. Examinar minuciosament un lloc, un vestit, el cos d’una persona, etc., per tal de trobar-hi material sospitós o susceptible de constituir una prova judicial.
Formalitzar. Presentar en un registre o davant un jutge (un imprès degudament emplenat). (Vegeu complimentar.)
Nucli antic. Designació de l’espai cèntric de molts municipis de Catalunya. Pot tenir diverses denominacions: zona centre, centre històric, nucli antic. En cap cas és correcte el terme casc antic.
Personar-se. Comparèixer en un judici per constituir-s’hi com a part. No és sinònim de presentar-se en un lloc. Quan la policia es va presentar al lloc, la manifestació es va dissoldre ràpidament.
Presentar-se. Comparèixer davant la presència d’algú.
Procedir. Verb d’ús molt reduït que significa passar a fer una cosa, i també actuar o provenir. En moltes ocasions se n’ha de prescindir perquè actua com un verb buit.
Registrar. Inscriure en un registre. No és sinònim de escorcollar.
Requeridor/a. No és correcte requirent per designar la persona que requereix la presència policial.
Requerir. Demanar, sol·licitar, com a necessari. Terme emprat en alguns cossos policials sempre que un ciutadà/ana requereix la presència policial. (Vegeu comissionar.)
Abreviacions (1997) Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (Criteris lingüístics, 2).
ALTÉS, N.; PEJÓ, X. (2000) Manual de redacció administrativa. Vic. Eumo.
BALFEGÓ, X. (1994) Diccionari policial. Barcelona. Consorci per a la Normalització Lingüística.
CASSANY, D. (2006) Esmolar l’eina. Guia de redacció per a professionals. Barcelona. Empúries.
CASSANY, D. (1994) La cuina de l’escriptura. Barcelona. Empúries.
Curs de llenguatge jurídic (2008) Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia.
Diccionari de trànsit (2000) Barcelona. Enciclopèdia Catalana. Termcat, Centre de Terminologia. DUARTE, C.; ALSINA, A.; SIBINA, S. (2002)
Manual de llenguatge administratiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Duarte, C.; De Broto, P.
Introducció al llenguatge jurídic (2007) Barcelona. Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Material didàctic per a cursos de llenguatge administratiu (2002) Barcelona. Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Llengua i dret (1983-2002) Barcelona. Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Manual de llenguatge judicial (2003) Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia i Interior.
Majúscules i minúscules (1992) Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Criteris lingüístics, 1).
SOLÀ, J. (1995) Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona. Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
SOLÀ, J., et al. (2002) Gramàtica del català contemporani. Barcelona. Empúries.
Textos normatius del castellà al català (1999) Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (Criteris lingüístics, 4).
XIRINACHS, M. (1992) Els llenguatges d’especialitat a COM. Barcelona. Departament de Cultura.
Dubtes lingüístics més freqüents [en línia]. UOC. Glossari de dubtes freqüents sobre expressions de la llengua catalana.
Optimot. Cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana. Servei que ofereix la Secretaria de Política Lingüística en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.
Termcat. El TERMCAT és el centre de terminologia de la llengua catalana, creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans. Desenvolupa i integra la terminologia catalana en els sectors especialitzats i en la societat en general, mitjançant la creació contínua d’eines i de recursos innovadors i de qualitat, en un diàleg permanent amb especialistes i usuaris.
DIEC. Diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans.
Terminologia jurídica i administrativa. Pàgina web que aplega la terminologia més usual, les locucions i el termes del llenguatge jurídic i l’administratiu.