Tots dos són formes de pensament visual. El primer, si bé pot executar-se amb plena autonomia, des de la nostra perspectiva és una part important del procés d’estructuració i creació del segon, que anomenem visual thinking.

No obstant això, a efectes pràctics i metodològics volem tractar independentment les característiques fonamentals de l’un i de l’altre, de manera que deixem a les vostres mans les infinites possibilitats d’interrelació entre ells.

Més enllà de fer dibuixos, esquemes, gràfics, doodles, etc., volem fer èmfasi en el fet que el tema que ens ocupa es relaciona fonamentalment amb processos de pensament orientats a diferents finalitats, en què estan involucrats models mentals, reflexions, interaccions, pensament sistèmic i estructuració organitzativa, entre d’altres.

En conseqüència, actualment es fa necessari adquirir coneixements en tècniques i mètodes de llenguatge visual per a una gestió dinàmica de la informació que pugui, a més, ser executada amb recursos tant simples com potents, fins i tot amb baixa tecnologia, com poden ser els mapes mentals o el visual thinking, que recullen pràctiques que ens permeten tenir al nostre abast un joc d’eines flexibles, senzilles i eficaces per ser aplicades transversalment en tots els àmbits de l’Administració.

Iniciar-se en el visual thinking potser requereix més actitud que aptitud; n’hi ha prou que despertem les nostres habilitats innates per al dibuix o l’esbós bàsic i que practiquem algunes tècniques senzilles. El visual thinking, per tant, recupera el dibuix com una forma d’accedir al coneixement.

Per tant, el contingut d’aquest manual s’orienta a donar els coneixements i els recursos per desenvolupar les habilitats de pensament visual amb tècniques manuals, tenint en compte que en aquestes es fonamenta la pràctica tant dels mapes mentals com el visual thinking i que constitueixen la base de qualsevol procés de pensament. Si bé en aquest enfocament privilegiem les tècniques manuals, no obviem els recursos digitals com a suport i complement a aquests processos.

Aquest manual està estructurat en tres grans parts:

• La primera s’orienta a establir les bases conceptuals amb les definicions i les contextualitzacions sobre els temes que s’han de tractar.
• La segona es refereix als mapes detalladament (mentals i conceptuals), les seves característiques, les utilitats, les aplicacions, etc.
• La tercera parla del visual thinking, la seva importància, les característiques, els processos de realització i aplicació i tot el seu potencial.

Representació del valor de les coses, per Banksy, el destacat artista urbà. És un senzill però significatiu exemple de visualització esquemàtica que ens il·lustra amb una gràfica molt simple. Aquesta és una forma de pensament visual.

• Aprendre els elements fonamentals del llenguatge visual és clau per convertir idees abstractes en formes gràfiques; per tant es tracta d’adquirir habilitats per plantejar i resoldre problemes amb recursos visuals. Això ens permet visualitzar el que sabem i identificar el que volem de manera àgil i eficient.

• Entendre la complexitat, processar-la i fer-la visible és actualment una competència important que cal desenvolupar per potenciar el pensament crític en moments de sobresaturació d’informació.

• Per a la pràctica del visual thinking i els mapes mentals no és necessari ser un expert dibuixant; saber esquematitzar i plantejar les idees és més important.

• Esbossar, dibuixar i esquematitzar manualment representa la connexió més directa que puguem tenir amb el nostre cervell; en conseqüència és la forma més àgil de fer fluir el nostre raonament. És, d’alguna manera, pensar amb la ment, amb la visió i amb les mans, tal com hauríem d’acostumar-nos a fer.

• Fomentar les habilitats per pensar des de l’espacialitat i la visualitat amb la pràctica dels mapes mentals i el visual thinking és una manera de trencar amb els mètodes lineals, memorístics o repetitius d’adquisició del coneixement.

Primer de tot, creiem que és important començar fent una breu definició dels grans conceptes que es treballen en aquest manual. Partirem de la definició genèrica de mapa dins del context de la visualització del pensament, per fer a continuació les definicions de mapa mental, mapa conceptual i visual thinking. Més endavant, dins del manual, aquests conceptes seran desenvolupats explicant-ne les característiques, les aplicacions, etc.

Amb això heu creat un mapa, sense cognoms; és un mapa, perquè heu identificat algunes activitats i les heu organitzat agrupant-les, creant categories i establint connexions entre elles.

Un mapa com a concepte global pot tenir moltes formes visuals; així, pot ser una línia de temps, un diagrama, una taula, un mapa mental, etc. El mapa, per tant, ens facilita poder visualitzar el que sabem i identificar el que volem.

S’organitza a partir d’una idea central, de la qual es van derivant subidees o conceptes relacionats mitjançant associacions que generen una estructura radial orgànica.

A efectes pràctics, els mapes conceptuals tenen una funció similar a la dels mapes mentals, atès que són tècniques per estructurar i visualitzar el coneixement de forma gràfica.

El visual thinking planteja la síntesi visual de les idees de manera no necessàriament seqüencial o lineal.

Abans de començar el tema farem un exercici amb el qual buscarem acostar-nos al visual thinking a partir d’un mapa que anirem enriquint.

A l’apartat anterior ja ens hem fet una idea del que són tant els mapes mentals com el visual thinking.

Ja hem vist alguns aspectes en comú entre els mapes mentals i el visual thinking.

Ara plantegem de manera sintètica algunes de les raons que expliquen la seva convivència:

• Un mapa mental en la seva concepció conserva els mateixos principis que s’han desenvolupat en el visual thinking, és a dir, faciliten el procés de pensament mitjançant la seva representació a través de formes gràfiques simples.

• Tant el mapa mental com el visual thinking fan servir funcions naturals de la ment humana i una d’elles és el pensament irradiant, entès com a associació mental i com a representació visual de les idees.

• Els mapes mentals i el visual thinking empren dibuixos i s’organitzen en un sol espai per permetre veure la globalitat. No obstant això, l’organització d’un mapa mental es basa fonamentalment en una estructura radial i un mapa conceptual en una estructura jeràrquica, mentre que en el visual thinking l’organització de l’espai pot ser molt variada i la relació text-dibuix juga un paper clau en la comunicació visual.

• D’altra banda, podríem dir que en la pràctica del visual thinking, en certa manera, també estem creant mapes de coneixement; això si ho entenem en el seu concepte més ampli, com a conjunt d’idees o elements relacionats sota uns lineaments o estructures.

• Tant els mapes mentals com el visual thinking són formes d’expressió del pensament que atorguen rellevància al dibuix simple i a la síntesi textual per sobre del discurs sol lineal escrit, el discurs sol parlat o el de la narració basada únicament en imatges.

• Els mapes mentals es complementen molt bé amb el visual thinking, ja que un mapa mental pot servir en una primera etapa d’un projecte per sintetitzar allò fonamental i definir aspectes rellevants que després es treballaran i s’enriquiran gràficament emprant les tècniques i els recursos propis del visual thinking.

El visual thinking i la pràctica de mapes mentals és, per tant, un acte cognitiu de permanent percepció, comprensió i execució pràctica, que connecta els dos hemisferis cerebrals per potenciar el pensament i la representació gràfica.

Aquests processos en essència no són gens nous; són la forma de pensament més natural de l’ésser humà, similar a la dels primitius, que de les imatges mentals van passar al pensament en conceptes. Sabem que les primeres escriptures van partir de la imatge esquemàtica, posteriorment van evolucionar en pictogrames i després van donar vida a l’alfabet.

Per apropar-nos a la pràctica de pensar visualment, proposem una lectura sobre els avantatges educatius d’esbossar i dibuixar.

Aquest article defensa el valor pedagògic del dibuix i reflecteix com des de petits tenim la capacitat de visualitzar conceptes científics.

La importància d’estar immersos en una cultura del visual hauria d’interessar-nos no només perquè ho podem registrar tot amb els nostres dispositius sinó perquè tenim la possibilitat de visualitzar coses.

Entenem visualitzar com les capacitats, els recursos i les actituds per expressar el nostre pensament mitjançant gràfics, esquemes, diagrames o dibuixos. Llavors, podem parlar d’imatges amb sentit, que són producte del nostre pensament; no només el registre visual d’alguna cosa.

El pensament visual, per tant, és inherent a l’ésser humà; ho hem pogut observar des de la nostra primera infància, quan hem pres contacte amb el món a través de gargots, i més endavant hem vist com en qualsevol faceta de les nostres vides els esquemes, els dibuixos o els gràfics han estat presents com el recurs més proper per comunicar-nos, com per exemple La llista de la compra de Miquel Àngel. Any 1518 (Arxiu Casa Buonarroti).

Diferents teòrics han parlat de la importància de la percepció i l’expressió mitjançant el dibuix, entre ells el psicòleg alemany Rudolf Arnheim (1986), que, a la fi dels anys seixanta, va demostrar que percepció i pensament actuen sincrònicament, argumentant que l’acte de percepció visual per si mateix implica pensament. Per tant, considera la percepció un procés cognitiu.

La influència d’Arnheim ha estat significativa en el camp de les arts, el disseny i l’estètica i aquests fonaments de tipus perceptual són els que han donat base al que avui coneixem sota el concepte contemporani de visual thinking, que ha adquirit importància des de la perspectiva de les organitzacions de la mà de Dan Roam (2013), entre d’altres. (Per a més detalls, vegeu l’apartat 6. Sobre el visual thinking.)

Avui ens trobem que el món complex en què ens toca viure ens ha fet tornar a l’origen a la recerca d’una comunicació eficaç de les idees amb la màxima economia de recursos.

Tot això ens ha de portar a reflexionar sobre el poder que comporta l’aprenentatge i la posada en pràctica de mètodes de visualització i representació del pensament. A aquest efecte, de manera sintètica aquí plantegem algunes idees que ens porten a prendre consciència de la importància del valor del fet visual, especialment en el context de la comunicació, l’aprenentatge i la gestió.

• Partim de la idea que per visualitzar no necessitem la visió, ja que es tracta d’un fenomen mental que ens permet la construcció del coneixement més enllà de la percepció sensorial. El primer acte de visualització al qual accedim es duu a terme amb les nostres imatges mentals.
• Quan fem un esquema d’una idea estem processant informació, estructurant coneixement i en últim terme fent un potent esforç d’abstracció; en aquest sentit estem creant un model mental que, com que conté tot un desenvolupament cognitiu que la sustenta, en moltes ocasions resulta més revelador o eficaç que una imatge il·lustrativa.
• El treball amb mapes mentals o visual thinking permet un acompliment complet de la ment, ja que combina la manera de treballar visual (de l’hemisferi dret del cervell) i la verbal (de l’hemisferi esquerre), a més de fer-se integrador quan s’incorpora el moviment físic en el procés de creació.
• La informació exposada visualment amb esquemes, esbossos, etc., crea cartografies de contingut, i permet l’establiment de diferents connexions per part de qui les percep, cosa que genera un coneixement actiu.
• Els éssers humans recordem només el 10% del que llegim, enfront del 30% del que veiem.
• Els diagrames i els esquemes representen el llenguatge més universal possible, cosa ben significativa si som conscients que som en un món cada vegada més visual, globalitzat i connectat.
• Al voltant del 90% dels inputs que arriben al cervell són de caràcter visual. Per a la reflexió, estaria bé pensar quants són veritablement significatius.
• Sabem que, si en la nostra comunicació combinem elements visuals amb el text, la comprensió s’incrementa significativament.
• Els éssers humans processem seixanta mil vegades més de pressa les imatges que el text. Però no es tracta només d’omplir-nos d’imatges; actualment el que és fonamental és saber gestionar la informació visual amb l’adequada relació text-imatge.

Els mapes mentals són la manera més àgil i pràctica de representar visualment el nostre pensament, a través de diagrames esquemàtics, paraules clau i formes simples que s’estructuren orgànicament i que permeten establir associacions.

Tenen les característiques següents:

• Són generats de manera radial, partint d’un concepte o idea central, dels quals es van derivant altres subidees o conceptes relacionats.
• S’estructuren generalment seguint la lectura del rellotge.
• Utilitzen paraules interconnectades, imatges, colors, símbols o icones i la seva essència està en la síntesi, emprant el mínim nombre de paraules possibles.

Al psicòleg britànic Tony Buzan (2013) se’l coneix com el pare dels mapes mentals, que, cap allà els anys setanta, va popularitzar aquesta forma de representació del pensament. No obstant això, cal dir que els mapes mentals han estat presents en les pràctiques de l’ésser humà des del segle III d. de C., quan el filòsof grec Porfiri va plasmar gràficament el pensament d’Aristòtil; posteriorment aquestes formes gràfiques de representació d’idees també van ser emprades per molts filòsofs. A mitjan segle XX aquests conceptes van ser introduïts en algunes escoles i és Buzan (2013) qui impulsa l’ús dels mapes mentals a l’educació i al món empresarial.

Quan Buzan parla del pensament irradiant, es refereix a la manera com el nostre cervell produeix el pensament, utilitzant imatges i associacions que generin ramificacions i interconnexions de manera irradiant i no lineal. Els mapes mentals, per tant, s’assemblen a l’estructura de la nostra memòria.

Els usos dels mapes mentals són molt amplis i es poden aplicar pràcticament en totes les facetes de la nostra vida, tant en l’àmbit personal com el laboral. Ens poden servir, entre altres coses, per:

• Avaluar relacions entre diferents variables.
• Representar gràficament un procés.
• Permetre visualitzar dades, idees, conceptes.
• Resumir continguts de manera sintètica.
• Planificar i fer prospectives.
• Generar idees sobre un tema (brainstorming).
• Facilitar l’aprenentatge integrant coneixements.
• Aclarir conceptes.
• Ordenar tasques per desenvolupar.
• Recordar coses més fàcilment.
• Prendre notes.

Per començar, tan sols necessitem un llapis i un paper. Aquesta és la manera més senzilla de crear mapes mentals i hauria d’esdevenir un hàbit en qualsevol de les nostres activitats.

Una descripció del procés de creació d’un mapa mental seria:

• Comencem amb una idea principal (node) i la col·loquem al centre.
• A partir de la idea central, col·loquem idees o conceptes relacionats (subnodes).
• Enllacem les paraules entre si amb línies gruixudes i fines que mostrin la seva importància.
• Utilitzem el mínim de paraules clau, que generalment s’emmarquen amb cercles.
• Se suggereix organitzar les idees en el sentit de les agulles del rellotge.
• És recomanable utilitzar colors, icones o imatges que reforcin la idea.
• Cerquem relacions entre conceptes i els enllacem.

Actualment és possible trobar una gran varietat de programari on-line i off-line i aplicacions per a mòbils que ens permetin crear molt fàcilment mapes mentals, tant de manera individual com col·laborativa. Un dels avantatges d’utilitzar un mapa mental en línia és que ens permet enllaçar qualsevol dels nostres conceptes amb tot l’entramat hipertextual d’Internet, cosa que enriqueix la nostra feina.

Coneixent els fonaments dels mapes mentals i conceptuals, i havent-los practicat manualment, es pot accedir a utilitzar qualsevol programari. Aquí en recomanem alguns:

a. Per al treball individual

XMind

Eina de codi obert per fer mapes conceptuals. Permet compartir els gràfics i la col·laboració en línia i exportar-los a Microsoft Word.

FreeMind

Eina de programari lliure molt pràctica per recopilar i analitzar informació generada en grup. Permet crear mapes mentals i publicar-los a Internet.

b. Per al treball en grup, de manera col·laborativa

Bubbl.us

Eina en línia que permet crear mapes conceptuals, tant de manera individual com col·laborativa. Facilita exportar-los com a imatge i compartir-los per Internet.

Mindmeister

Eina per crear mapes mentals per treballar en línia. Permet el treball col·laboratiu, per generar idees, prendre notes, gestionar reunions, etc.

Mindomo

Aplicació en línia per crear mapes mentals. Permet crear, editar i compartir el treball. Disposa d’una versió gratuïta i una de comercial de pagament.

Mind42

Eina molt pràctica i senzilla per crear mapes mentals que permet el treball col·laboratiu i agregar notes o articles de la Viquipèdia, i ofereix enllaços per compartir el treball a Internet, a més de codi html per inserir en qualsevol web.

A la definició de mapes conceptuals hem esmentat que tenen una funció similar a la dels mapes mentals, atès que són tècniques per estructurar i visualitzar el coneixement de manera gràfica.

Tanmateix, hi ha algunes diferències fonamentals que podríem destacar dels mapes conceptuals davant dels mentals:

• Estructura jeràrquica. S’estructuren de dalt a baix, amb una idea principal a la part superior (començant per una pregunta d’enfocament) que es va desenvolupant fins a arribar als conceptes més específics a la part inferior.
• Formen proposicions. Organitzen les relacions entre conceptes com proposicions, creant frases amb sentit; és a dir, conceptes inclosos en capses que s’enllacen amb d’altres no només amb línies connectores sinó també amb una altra paraula o frase per crear una unitat semàntica.
• Textualitat. El text (que configura frases amb sentit) és el component principal dels mapes conceptuals. Es prescindeix dels dibuixos, les imatges o els símbols; només es fan servir capses i línies connectores.

Els mapes conceptuals tenen l’origen en les teories de l’assimilació del psicòleg i pedagog estatunidenc David Ausubel (1968) enunciades durant els anys seixanta, que plantegen que l’aprenentatge es produeix a partir de les coses que ja coneixem. L’aprenentatge significatiu té lloc quan aconseguim connectar explícitament nous conceptes amb els que ja teníem, de manera que es generen modificacions en la nostra estructura cognitiva.

Aquestes idees van servir de base a Joseph D. Novak (2010) per crear els mapes conceptuals als anys setanta, que concep com a tècniques i estratègies d’aprenentatge.

Recomanem aquest vídeo, que mostra diferents categories de pensament i destaca la importància dels components espacials, relacionals i gràfics per imaginar, crear i comunicar. A partir d’aquí contesteu les preguntes de la reflexió.

Anteriorment hem definit el concepte de visual thinking; ara n’esmentarem les característiques per acostar-nos a la seva pràctica.

• És un recurs de baixa tecnologia de què podem disposar sempre, ja que podem practicar-lo simplement amb un llapis i un paper.
• No cal ser un expert dibuixant per dur-lo a terme.
• Es fa sota un sol espai o àrea de treball, la qual cosa permet una mirada global del procés i el resultat.
• Per a la seva execució fem servir el dibuix (esbós), el text (paraules clau i frases), estructures compositives diverses i recursos visuals (contenidors, connectors, vinyetes, Post-its, etc.).

Ja hem dit que el pensament visual ens ha acompanyat sempre, pel fet que és una manifestació pròpia de l’ésser humà en la seva essència original. Avui en dia, el concepte contemporani de visual thinking recull els principis de la teoria de la percepció i la psicologia cognitiva, entre altres disciplines, i s’orienta al món de l’empresa, la innovació i la gestió visual del coneixement. Des d’aquesta perspectiva podem esmentar alguns autors que podem considerar referents o impulsors d’aquest concepte contemporani, com Dam Roam (2009), que es va donar a conèixer amb el seu best-seller The Back of the Napkin, que planteja de manera senzilla el seu mètode de resoldre problemes mitjançant dibuixos simples; David Sibbet (2012), un dels precursors i amb una gran experiència en el camp del pensament visual, i Sunni Brown (2014), que és una de les autores que ha aconseguit recuperar la importància dels doodles (gargots) com a eines de pensament per processar o retenir informació.

També paga la pena esmentar les connexions que el visual thinking estableix actualment amb tècniques i mètodes de productivitat i innovació, com les metodologies àgils i el design thinking, que consideren l’aspecte visual un valor clau en els seus processos. Les metodologies àgils permeten el treball en equip, la prova, l’adaptació i la configuració d’idees de manera oberta amb recursos visuals per estimular la participació. El design thinking és una metodologia orientada tant al disseny de productes com de serveis per fomentar la innovació i la creativitat en diversos àmbits. Posa l’enfocament en les persones i utilitza processos participatius amb prototips i recursos visuals.

A continuació podeu veure un exemple de visual thinking de Brandy Agerbeck.

A continuació podeu veure un exemple d’apunts visuals del mateix autor:

No hem de perdre de vista que els processos de visual thinking s’executen a partir d’un coneixement adequat del tema i una planificació exhaustiva, ja que és clar que no es tracta simplement de fer dibuixos espontanis. No apareixerà en la nostra ment cap dibuix si no hem estudiat detalladament el tema.

Per tant, des del punt de vista del contingut és necessari establir unes bases per a la correcta estructuració de les idees abans d’iniciar qualsevol representació gràfica. Per a això hem de tenir en compte alguns principis bàsics:

• Focalitzar. Definir un objectiu clar sobre el que volem. Per fer això hem de fitar les idees i no perdre el focus.
• Recopilar. Reunir dades, informació, referents. És important tenir la informació més rellevant i no perdre’ns en muntanyes d’informació.
• Ordenar. Es tracta d’establir categories i patrons, identificant elements constants, agrupant per unitats de contingut i jerarquitzant informació.
• Sintetitzar. Destil·lar, arribar a l’essència. És una de les etapes més importants; aquí ha de quedar el més significatiu dels nostres continguts i per a ells els mapes mentals són una bona eina.

És necessari conèixer els elements del llenguatge visual per adquirir els criteris sobre com utilitzar els elements en funció dels nostres propòsits. Cal recordar que estem parlant de processos de comunicació, no art o expressió subjectiva de les idees, per tant és necessari seguir algunes lleis que provenen de la teoria de la percepció i que s’apliquen a aquests processos.

Per començar hem agrupat en dues categories els elements del llenguatge visual: els elements formals i els principis visuals.

• Text

És un aspecte que no ha de quedar a l’atzar. No es tracta només d’escriure, es tracta de fer-ho bé; de manera clara i llegible.

És important que hi hagi una escriptura fluida, i una relació adequada de grandària de la lletra d’acord amb la seva importància. D’altra banda, és fonamental tenir en compte la relació text-gràfic; és a dir, el text ha d’anar d’acord amb la imatge perquè el significat no sigui ambigu.

Aquí parlem d’una relació text-gràfic adequada. Es recomana utilitzar almenys dos tipus de lletres amb contrastos ben marcats entre elles. Els titulars han de ser amb lletres generoses.

• Contenidors

Formes diverses que contenen el text o alguns altres elements i que ajuden a classificar o ordenar per unitats de contingut.

• Separadors i connectors

Filets, fletxes, línies o elements formals utilitzats per connectar o separar continguts.

• Formes simples

Dibuixos senzills de tot tipus que formen part d’un vocabulari visual propi que amb el temps hem de construir.

• Figura humana

Element fonamental que simplement pot ser un ninot de pal molt simple. La figura humana és un bon vehicle de comunicació de les idees. A través d’una estructura senzilla podem aconseguir expressions que segurament ens diuen més que les paraules.

• Esquemes compositius

Un element important que cal tenir en compte és la manera com organitzem els elements dins de l’espai; en funció d’això, la comunicació pot arribar a ser més confusa o més aclaridora. Les estructures compositives són la base per a l’organització dels elements, que disposats correctament emfatitzen significats.

Els elements col·locats a l’espai tenen la seva pròpia dinàmica i generen accions, ritmes i significats en funció de l’escala, el color, la forma, etc.

Tots ells han de respondre als principis visuals, ja que la seva disposició no ha de ser aleatòria, sinó que s’han d’organitzar en funció d’aquests mateixos principis.

• Agrupació

Els elements s’han de reunir i agrupar dins de l’espai atenent criteris de tipus formal (color, grandària, etc.) o de continguts similars o relacionats.

• Contrast

S’entén no tan sols com la relació diferencial entre la forma d’un element i un altre, sinó com a oposició pel que fa al contingut.

• Jerarquia

Aquí es tracta de valorar conceptualment i visualment els elements que disposem per destacar-los en funció de la seva importància.

• Relació

És important descobrir i establir nexes i connexions significatives entre les parts.

• Unitat

S’ha de crear un conjunt visualment coherent, utilitzant una gamma de color determinada, un nombre de lletres limitat, un conjunt de contenidors, vinyetes, etc., que conservin un estil i una estructura comprensibles.

És imprescindible tenir a disposició un menú complet d’aquests recursos, ja que són els elements que s’hauran d’utilitzar regularment en els processos en què fem ús del visual thinking. Per tant és recomanable anar construint el nostre propi vocabulari visual amb totes les imatges, dibuixos i figures que considerem que puguin representar els diferents àmbits del nostre treball quotidià.

Un vocabulari visual el podem construir des de la pràctica diària representant amb dibuixos simples els conceptes o idees que tenen a veure amb el nostre àmbit de treball.

Actualment el visual thinking s’està implementant en moltes empreses com un recurs disruptiu que ha permès modificar alguns hàbits i pràctiques quotidianes.

Esmentarem la seva aplicació en dos grans blocs, des de la perspectiva de l’eina i des de la perspectiva de les accions.

Des de la perspectiva de l’eina

Es poden citar dos exemples significatius en què la pràctica del visual thinking pot canviar moltes coses a les Administracions.

• Les presentacions en PowerPoint. En lloc d’això s’utilitzen presentacions fetes manualment en un sol espai, amb esquemes, dibuixos, paraules clau, etc.
• Les actes de reunions. Es transformen amb el visual thinking en documents vius creats al moment de la reunió amb la participació de tots els presents, que aporten les seves anotacions, dibuixos, etc.

Des de la perspectiva de les accions

• Treball col·laboratiu. Quan es treballa en grup és crucial fomentar la participació de totes les persones.

En un projecte col·laboratiu tot el grup està connectat amb el que s’està treballant i pot veure tant el procés com els resultats; tots els membres del grup poden reordenar els elements i proposar formes alternatives de connexió entre ells. Quan es treballa col·laborativament de manera visual es redueixen els nivells d’incertesa o inseguretat respecte a les idees pròpies ja que generalment sempre és possible aportar per anar construint entre tots, amb el valor afegit que les idees no són jutjades durant el procés; es tracta de sumar per a la creació de coneixement col·lectiu.

• Presa de decisions. Tenint clar ja com el visual thinking ens facilita poder comprendre un problema o una situació determinada, volem emfatitzar la importància de tenir posades les “cartes sobre la taula” per a una presa de decisions encertada. És a dir, quan ho tenim tot visualitzat, ja sigui en un paper o en una pissarra, disposem dels elements de judici necessaris per avaluar les idees i saber el camí a seguir; això vol dir que hem establert relacions entre les parts, jerarquitzant, agrupant, reconeixent patrons, etc. Així doncs, duem a terme tot un seguit de processos cognitius que flueixen, perquè literalment estem veient en la seva globalitat els factors que en un moment determinat poden entrar a jugar un paper per a la presa de decisions.

El visual thinking és molt ampli si considerem que té a veure amb els processos de pensament, creació i comunicació en qualsevol de les activitats de l’ésser humà.

S’ha demostrat que l’ús del pensament visual estimula l’atenció, facilita la comprensió, incrementa la retenció de les idees i flexibilitza la nostra manera de pensar. Aquí detallem cadascuna d’aquestes raons:

En un auditori, el públic està més atent quan simultàniament escolta i veu com en una pissarra es van construint les idees de manera gràfica que quan es mostren els resultats acabats o s’expliquen oralment. Veure els processos i ser testimoni de com es va configurant el que s’exposa fa augmentar la implicació del públic, l’atenció del qual estarà enfocada en el que va passant.

D’altra banda, quan assistim a una xerrada o reunió i prenem anotacions de manera graficotextual (no lineal) ens estem obligant a afinar la concentració, ja que hem de sintetitzar i estructurar espacialment el contingut exposat. Darrere d’aquest fet hi ha un procés cognitiu que requereix una comprensió i un processament del que es diu.

En canvi, quan prenem notes només de forma escrita (de manera lineal), la nostra atenció pot acabar per estar més posada a registrar totes les paraules que a entendre l’essència del que es diu. És important emfatitzar que en el visual thinking no tot és dibuix; el text breu és fonamental com a element de suport als gràfics.

Tots podem aspirar a expressar idees i ser compresos. De vegades hi ha assumptes generats per models mentals abstractes que semblen més complexos del que aparentment són perquè només estan explicats oralment i poden semblar confusos per a l’audiència. Evidentment, podem deduir que per a una correcta comprensió és necessari que aquestes idees tinguin el suport d’elements visuals. Tanmateix, hi ha una altra cosa que hem de saber sobre això.

Per a l’assoliment d’aquest objectiu és necessari fer èmfasi en dos aspectes fonamentals.

• La part formal. El correcte plantejament i l’estructuració visual de les idees, a través de la síntesi formal, la relació graficotextual, les jerarquies, etc.
• La part emocional. La necessitat d’establir connexions amb la part emocional per arribar a l’interlocutor. Si bé l’aspecte emocional té a veure amb el carisma de qui exposa, un dibuix o traç personal pot presentar una gran càrrega emotiva. I és que un dibuix, a més del contingut racional que té, ha d’estar lligat a una experiència vivencial a través de formes expressives que connectin amb els ideals de l’interlocutor, o bé que el facin partícip de la construcció del coneixement amb l’aportació de dibuixos o esquemes. Això fa que les persones s’apropiïn del contingut, cosa que en permet reforçar la comprensió.

En un ambient de treball quotidià ens podem trobem amb dos tipus de persones segons la seva manera de treballar.

En un ambient de treball quotidià ens podem trobem amb dos tipus de persones segons la seva manera de treballar.

Una persona que està acostumada a llegir documents en pantalla, que generalment no pren notes perquè té molt bona memòria, va molt de pressa amb tot i rendeix a la seva feina.

Una persona que imprimeix els documents i els subratlla, en fa anotacions al marge amb la seva pròpia lletra i en posa les idees més rellevants al suro. A més, fa dibuixos simples per reforçar idees i generalment les seves participacions són més enriquidores.

La primera persona compleix amb la seva feina i la fa de pressa perquè no dedica temps a escriure ni a dibuixar; però, com que no registra res, per raons naturals amb el temps se li oblidaran algunes coses; algunes d’insignificants però potser altres de molt rellevants. No pot fer un seguiment de les seves accions perquè no han quedat escrites ni dibuixades, ni comentades. Només té l’opció de compartir les seves idees verbalment.

La segona també compleix amb la seva feina. La fa de manera eficient perquè coneix detalladament el document; l’ha fet seu en subratllar-lo, en posar-hi anotacions al marge, en enllaçar paraules; ha fet dibuixos amb les idees, que, com que estan exposats davant dels altres companys, permeten una aportació col·lectiva. Pot fer memòria en el temps perquè pot veure totes les seves notes. Recorda més les idees perquè les va reforçar amb colors i dibuixos propis.

És habitual trobar-nos amb boniques presentacions fetes generalment amb recursos digitals, que fan gala d’imatges impactants que poden cridar l’atenció de l’espectador per la seva espectacularitat, però que no aconsegueixen connectar amb una idea, pel fet que en molts casos només són elements decoratius dins del conjunt.

En canvi, també ens trobem amb presentacions més senzilles que aconsegueixen captar l’atenció i fer que les idees es retinguin de manera significativa:

• Perquè estan creades amb dibuixos propis de l’autor, carregats de significat.
• Perquè tenen un balanç equilibrat en la relació imatge-text, cosa que permet donar suport a la informació.
• Perquè abasten en un sol espai les idees o conceptes que es volen transmetre.
• Perquè sintetitzen amb llistes o amb històries gràfiques un contingut.

Què passa a la nostra ment quan fem servir dibuixos i paraules clau per exposar les idees, a diferència de quan les exposem només verbalment? I de quina manera rebem les dels altres quan les veiem visualitzades?

El pensament té un suport de l’ordre imaginari, però deixar que les idees només girin i romanguin en la nostra ment no ajuda a flexibilitzar-la; és necessari exterioritzar el pensament per recrear-lo i enriquir-lo.

Per això el visual thinking ens ajuda a tenir una ment més flexible:

• Visualitzar idees i connectar-les amb altres conceptes ens permet relativitzar-les i fugir de veritats absolutes.
• Si intentem dibuixar gràficament les idees tan de pressa com pensem estem estimulant la nostra capacitat de dinamitzar el nostre cervell posant a treballar els seus dos hemisferis.
• En processos de cocreació el visual thinking ens permet confrontar les nostres idees amb les dels altres i obrir la ment per permetre aportacions significatives.
• Pensar de manera gràfica acaba sent una actitud davant la vida, una forma d’entendre el món amb una ment flexible i oberta a canvis ràpids.

El visual thinking, com ja hem dit, és un concepte ampli que comprèn en el seu interior un conjunt de mètodes, tècniques i recursos visuals per a la creació i la gestió visual del coneixement.

Del conjunt de pràctiques visuals que podem englobar dins de l’univers del visual thinking esmentarem aquí les més conegudes en el nostre medi.

Hem fet un recorregut pels processos de pensament visual i hem vist que el visual thinking no és només una evolució dels mapes mentals, sinó que conviu amb aquests com una part de múltiples processos de generació d’idees. És, per dir-ho així, una evolució enriquida dels mapes mentals. Hem descobert que els mapes mentals tenen molta vigència actualment com a recurs primari i independent per visualitzar les idees, ordenar elements, relacionar conceptes, etc.

Coneixent els orígens d’aquests processos, les seves lleis, les seves maneres de fer, hem pogut deixar de banda la inquietud i anar descobrint la immensa possibilitat de les seves aplicacions en tots els àmbits de l’Administració pública. A més, hem pogut veure com, amb recursos de baixa tecnologia, tenim a la nostra disposició una eina potent per aplicar des d’ara mateix.

Recordem que fonamentalment estem davant de formes dinàmiques de pensament per als processos de generació, visualització i presentació d’idees; per a la presa de decisions en situacions simples i complexes; per a l’augment de la productivitat; per a l’aprenentatge significatiu; per facilitar l’anàlisi crítica, entre tantes d’altres.

Creiem que hi ha bones raons per reflexionar al voltant de la manera com el pensament tradicional, amb la seva lògica lineal, seqüencial i tot sovint memorística, no necessàriament ha estat el millor mètode per construir el pensament. Aquest fet avui en dia se’ns confirma de manera palpable davant la necessitat de donar respostes àgils i dinàmiques a les situacions quotidianes de la nostra feina en un clima canviant i ple d’informació, a la qual en moltes ocasions no podem arribar, justament perquè no disposem d’eines adequades per processar-la, malgrat la sofisticada tecnologia que ens envolta.

Paradoxalment, els avenços tecnològics ens han portat ara a l’essència, redescobrint les nostres formes naturals de pensament, justament amb recursos visuals senzills per buscar convertir en formes simples la complexitat de la nostra realitat i fer-la més comprensible. Aquesta és la gran aportació del visual thinking.

Aprenentatge significatiu

Tipus d’aprenentatge que es produeix quan aconseguim connectar de manera explícita nous conceptes amb d’altres que ja teníem, la qual cosa en comporta la revisió i l’enriquiment a través de les noves connexions que es generen. Això crea modificacions en la nostra estructura cognitiva, fet que ens permet seguir adquirint nous coneixements. Aquest plantejament va ser desenvolupat als anys seixanta per Joseph Ausubel, psicòleg i pedagog nord-americà.

Cognitiu-Cognició

El terme cognitiu es refereix a tot allò que està relacionat amb el coneixement, i el terme cognició s’empra per expressar l’acte de conèixer. La cognició és, per tant, aquesta capacitat que tenim de processar la informació que percebem i està lligada a aspectes com la memòria, el llenguatge, l’atenció o l’experiència. En totes les accions de creació de mapes mentals i de visual thinking sempre hi ha un acte cognitiu conscient o inconscient.

Diagrama

Gràfic simple o complex que serveix per representar un procés o mostrar un sistema. A més del text, els diagrames fan servir línies i formes geomètriques bàsiques. Són molt útils per mostrar relacions de connexió, comparació, jerarquies o escala entre elements o valors.

Hi ha diversos tipus de diagrames, com el de flux, el sinòptic, de Gantt, etc., que tenen aplicacions específiques en diferents contextos com a eines d’organització.

Doodle

Paraula en anglès que significa gargot o dibuix simple, que es fa de manera gairebé automàtica. Sunni Brown (2014) va introduir aquest terme al món del visual thinking com a eina de pensament per processar o retenir informació. El doodle ha adquirit valor amb recerques que demostren que la pràctica d’aquest tipus d’exercici gràfic, més enllà d’abstreure’ns, ens ajuda a mantenir el cervell actiu i a concentrar-nos.

Esquema

Defineix l’estructura gràfica d’un contingut. L’esquema també s’assimila a un exercici de síntesi d’idees expressat en estructures jeràrquiques. Els esquemes serveixen per sintetitzar i comprendre més bé els continguts en percebre’n la totalitat. Per a la seva realització bàsicament s’utilitza el text.

Estructura radial

Dins de les maneres d’organitzar l’espai en els processos de pensament visual s’apliquen diferents estructures compositives. En el cas dels mapes mentals el més característic és la utilització d’una forma radial, el significat de la qual el podem definir a partir del concepte geomètric de ràdio; és a dir, la configuració d’una estructura que parteix d’un nucli central i s’expandeix linealment al seu exterior.

Facilitador gràfic

Persona que lidera un grup de persones escrivint i dibuixant converses en viu per ajudar-les a fer la seva feina. El facilitador ha de tenir una gran capacitat d’escolta activa i poder de síntesi, ja que es tracta de l’orientador i el canalitzador de les idees que s’han de transformar en elements visuals.

Lettering

Art de dibuixar lletres. A diferència de la cal·ligrafia (que es basa en l’escriptura de lletres bellament compostes amb determinats instruments) o la tipografia (que es val de lletres ja creades), el lettering té el seu sentit expressiu particular, ja que es tracta de la creació de rètols o paraules com si fos un dibuix. El visual thinking, i l’sketchnoting en particular, fa ús del lettering per enriquir el text visualment.

Mapa – Mapejar

En l’àmbit del pensament visual, un mapa el descrivim com l’estructura visual i espacial que mostra un conjunt d’idees recopilades o inventariades que es relacionen entre si i s’organitzen amb un propòsit. Mapejar és, doncs, l’acció de visualitzar fragments o unitats d’informació per traçar un camí o donar un ordre que ens permet crear i entendre un conjunt amb les seves parts i la seva funció dins d’un context.

Model mental

El nostre univers interior més arrelat en nosaltres (idees, creences, vivències, presumpcions, etc.) i que és construït a partir de la nostra experiència. Els models mentals són les representacions internes que no tan sols representen realitats externes i ens permeten comprendre-les, sinó que ens donen pautes per crear noves realitats, recordar, conèixer, etc.

Pensament irradiant

Concepte introduït per Tony Buzan (2013) per desenvolupar la seva idea de mapes mentals. Es basa en la manera com treballa la ment humana, és a dir, mitjançant el pensament associatiu, procés que s’explica mostrant la manera com s’irradien les idees des d’un punt de partida per crear cadenes gairebé infinites de conceptes que es dispersen i es connecten amb d’altres.

Pensament sistèmic

Forma de pensament que comprèn el tot, les parts i les connexions entre si de manera circular i retroalimentada. Per tant en el pensament sistèmic els elements no estan sols, són part d’un sistema, i el seu significat o funcionament depenen d’aquest context. La seva pràctica ens permet tenir una percepció més àmplia de la complexitat en termes de totalitats i saber per què passen les coses. Està vinculat amb els mapes mentals des del moment en què visualitzem aquesta globalitat.

Sketch

Paraula en anglès que vol dir “esbós, traç ràpid o anotació visual”. És el primer pas per materialitzar alguna cosa a través d’un dibuix bàsic o esquemàtic que mostra els trets principals d’una idea o objecte. Si bé és cert que pels seus resultats formals pot tenir un caràcter expressiu, l’sketch està més associat al disseny de comunicació dins dels processos de projecció. Alguns sinònims són esbós i croquis. L’sketch és un recurs pràctic i dinàmic per a una comunicació de primera mà.

Sketchnoting

Concepte lligat directament al visual thinking que es tracta de la presa de notes visuals de forma manual i enriquida amb dibuixos. En l’sketchnoting el text pren més valor i importància perquè la lletra es treballa sota el concepte de lettering; és a dir, es dibuixa i gairebé que acaba sent una il·lustració.

Unitat semàntica

És un concepte emprat en la definició de mapes conceptuals i que forma part de les seves característiques principals. Una unitat semàntica és una proposició o enunciat amb sentit, per exemple “el got està ple”. Es tracta de dos o més conceptes units per paraules que conformen una unitat amb un significat coherent; en aquest cas la paraula “està” fa d’enllaç. Els mapes conceptuals mostren enunciats, a diferència del mapa mental, que en gran manera utilitza paraules clau.

Visual storming

Recull el concepte de pluja d’idees, en què els membres del grup aporten durant un temps determinat diferents idees, en aquest cas expressades amb recursos visuals variats com imatges, objectes i en casos determinats amb el cos. És molt útil per al treball col·laboratiu; és una manera de desbloquejar la ment, de fer que flueixin les idees i es generin noves connexions a partir dels elements que es mostren.

Vídeos

Vídeo en què l’autora, Sunni Brown, parla sobre la importància del dibuix i el gargot per millorar la nostra comprensió.

Entrevista amb Dave Gray (2012), fundador de Xplane (empresa nord-americana pionera en l’aplicació del pensament visual) que parla sobre la gestió d’empreses aplicant el pensament visual.

El poder dels mapes mentals; un vídeo en què Tony Buzan, el seu creador, ens explica tot el seu potencial.

Vídeo de Rachel S. Smith, consultora i facilitadora gràfica nord-americana, que parla de la importància del dibuix per centrar l’atenció i adquirir coneixement.

Vídeo de Brandy Agerbeck, facilitadora gràfica, que ens mostra la seva micro i macromanera de donar forma al pensament i la importància de pensar visualment.

Vídeo que parla de la importància de la participació dels executius en els processos de disseny per fomentar la innovació.

Llocs web

Pàgina de Dan Roam, un dels grans referents en la pràctica del visual thinking.

Lloc web de la visual thinker i facilitadora gràfica Brandy Agerbeck.

Pàgina de Xplaner, el despatx professional del visual thinker Dave Gray.

Sobre mapes conceptuals i mentals

AUSUBEL, D. (1968) Educational Psychology: A Cognitive View. Nova York: Holt, Rinehart and Winston.

BUZAN,T. (2013) Cómo crear mapas mentales. Barcelona. Ediciones Urano.

BUZAN,T.; BUZAN, B. (1996) El libro de los mapas mentales. Barcelona. Ediciones Urano.

GRAY, D.; BROWN S.; MACANUFO, J. (2012) Gamestorming. 83 juegos para innovadores, inconformistas y generadores del cambio. Barcelona. Editorial Deusto.

NOVAK, J. (2010) Learning, Creating, and Using Knowledge: Concept Mapas as Facilitative Tools in Schools and Corporations. Nova York: Routledge.

ONTORIO, A.; GONZÁLEZ, J.P.R.; LUQUE, A. (2003) Aprender con mapas mentales. Una estrategia para pensar y estudiar. Madrid. Narcea.

Sobre visual thinking

ARNHEIM, R. (1986) El pensamiento visual. Barcelona. Paidós Estética.

BROWN, S. (2014) The Doodle Revolution. Nova York. Porfolio Penguin.

LEFEVER, L. (2012) The Art of Explanation: Making your Ideas, Products, and Services Easier to Understand. Nova York: John Wiley & Sons Publisher.

ROAM, D. (2009)The Back of the Napkin (Expanded Edition): Solving Problems and Selling Ideas with Pictures. Nova York: Portfolio Trade.

ROAM, D.(2012) Bla, bla, bla. Qué hacer cuando las palabras no funcionan. Barcelona. Gestión.

ROHDE, M. (2013)The Sketchnote Handbook. San Francisco. Peachpit Press.

SIBBET, D. (2012) Pensamiento Visual. Cómo potenciar la innovación en equipos mediante gráficos, pósits y mapas de ideas. Barcelona. Conecta.