Pòdcast - Eines digitals

Descripció de l'episodi:

El núvol és un altre dels conceptes que han arribat per quedar-se i que pertanyen a una realitat digital ja consolidada, tant en l’àmbit personal com en el professional. Qui més qui menys ha escoltat expressions com “Treballar al núvol” o “Pujar documents al núvol”. Però, què significa exactament això? Què vol dir “pujar alguna cosa al núvol”? On és aquest “núvol”?

Transcripció:

JOSEP LLUÍS VIDAL: El núvol és un altre dels conceptes que han arribat per quedar-se i que pertanyen a una realitat digital ja consolidada, tant en l'àmbit personal com en el professional. Actualment és difícil concebre un dispositiu, sigui un ordinador, un mòbil o una tauleta, que no compti amb una connexió a Internet. Gairebé totes les aplicacions o els serveis digitals dels que podem gaudir avui dia necessiten una connexió a Internet, almenys per oferir-nos tot el seu potencial. Qui més qui menys ha sentit expressions com «treballar al núvol» o «pujar documents al núvol». Però, què significa exactament això? Què vol dir pujar alguna cosa al núvol? On és aquest núvol? El concepte de núvol, però, en realitat no és difícil d'entendre. De fet és l'essència d'Internet. Aquest pòdcast d'Àudioformació el dediquem a descobrir el núvol d'Internet, com funciona i quines són les seves possibilitats. I ho farem a través de noms que tothom ha sentit alguna vegada: Google Drive, Dropbox o iCloud. Som-hi!

Però, primer de tot, saludem la Montse Vidal: benvinguda!

MONTSE VIDAL: Hola, gràcies.

JOSEP LLUÍS VIDAL: La Montse Vidal és comunicadora. Jo soc en Josep Lluís Vidal, comunicador i consultor de màrqueting digital.

Entrem en matèria. Comencem per la base. Com podem definir el núvol? De manera resumida, podem dir que es tracta d'un sistema d’emmagatzematge i gestió de dades que funciona de manera deslocalitzada i bidireccional. Aquest sistema permet l'accés a un o diversos usuaris i des de diversos dispositius, sigui o no, de manera simultània. Doncs bé, aquesta és l'essència mateixa d'Internet des dels seus inicis. No estem descobrint res de nou. La qüestió és que en els darrers anys s'han ampliat les capacitats i prestacions d'aquest sistema. A més, han aparegut diverses solucions centrades en oferir aquest servei: Google Drive, Dropbox o iCloud. Oi que aquests noms us són més familiars?

MONTSE VIDAL: I tant que sí. Tots aquests noms i d'altres corresponen a aplicacions que simplifiquen i acosten a l'usuari el concepte de núvol, que tot seguit, expliquem en més detall. Treballar al núvol significa que totes les dades, arxius, documents i programari no es guarden al nostre dispositiu. Almenys no de manera exclusiva. Es guarden en una altra xarxa de servidors als quals es pot accedir des de qualsevol ubicació, sempre i quan tinguem una connexió Internet.

Aquesta forma de treballar, com tot, té avantatges i també té inconvenients. El principal avantatge és, sense cap mena de dubte, la disponibilitat dels recursos les 24 hores al dia, exceptuant que hi hagi algun contratemps tècnic, evidentment.

Algú podria pensar que el nostre ordinador també està sempre disponible, i així és, però fins que deixa d'estar-ho. Un ordinador o qualsevol altre dispositiu d'ús personal, no està pensat per funcionar les 24 hores al dia de manera ininterrompuda, no compta amb un sistema que garanteixi el subministrament elèctric sense interrupcions i, normalment l'usuari no fa còpies de seguretat del seu contingut. A tot això, s'afegeix la possibilitat que perdem l'aparell, o pitjor encara, que ens el robi. Per tot plegat, la informació que conté el nostre dispositiu és molt més vulnerable del que som conscients.

En canvi, quan treballem amb algun sistema de gestió de dades al núvol, sí que comptem, a priori almenys, amb còpies de seguretat, disponibilitat de recursos les 24 hores al dia i un major grau de seguretat davant virus, intrusions o pèrdues d'informació. Vol dir això que els sistemes al núvol són infal·libles? No, ni molt menys. Tots els sistemes, absolutament tots, són vulnerables en més o menys grau. Però les infraestructures que suporten el que avui dia coneixem com a núvol són força robustes i ens aporten més garanties que un dispositiu d'ús personal.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Això pel que fa a la seguretat. Però treballar amb aplicacions i sistemes al núvol té altres beneficis. Per exemple, un augment de la productivitat, sobretot quan les mateixes dades són necessàries per a les tasques que han de portar a terme diversos membres d'un mateix equip. Treballar al núvol també fa possible una reducció considerable de l'ús del paper o fins i tot la seva total eliminació. Per exemple, ja no és necessari imprimir un document determinat perquè una persona el pugui signar. El podem redactar i compartir amb la persona responsable que l'haurà de signar. Tot el procés és digital. A més, treballar amb sistemes de gestió de dades al núvol ens permet una millor gestió de l'estrès. I és que amb el núvol tenim el nostre abast eines molt potents per classificar i,sobretot,localitzar de forma ràpida i eficient qualsevol informació que tinguem guardada. Quantes hores has perdut tamtes vegades buscant un document en multitud de carpetes i arxivadors?

MONTSE VIDAL: Si traslladem aquesta manera de gestionar la informació i les dades a exemples concrets, ens trobem amb aplicacions tan conegudes com les que hem citat abans: Google Drive, Dropbox o iCloud, entre d'altres.

Totes elles compten amb una versió funcional gratuïta que, en alguns casos, pot ser suficient per a les necessitats de determinats usuaris. Les prestacions d’aquest sistema de gestió d'informació al núvol són bàsicament la capacitat d'emmagatzematge, les funcionalitats per compartir dades amb altres usuaris (el que es coneix com a treball col·laboratiu) i les aplicacions d'escriptori. Aquestes últimes possibiliten que treballem des del nostre dispositiu amb la mateixa interfície que el sistema operatiu que fem servir. Tot seguit, expliquem amb una mica més de detall aquestes prestacions.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Actualment, la capacitat d'emmagatzematge és vital. És cert que els documents de text, arxius PDF o fulls de càlcul no ocupen massa espai en disc, però les imatges, vídeos i àudios sí. I sabem que, avui dia, els elements multimèdia són molt habituals en gairebé tots els sectors d'activitat, sigui en una administració pública, en una empresa o en una entitat sense ànim de lucre. Per exemple, Google ofereix en la seva versió gratuïta un espai d'emmagatzematge de 15 gigabytes, però aquesta capacitat ha de ser compartida entre tots els serveis de Google: correu electrònic, arxius adjunts, Google Fotos i Google Drive. De tota manera, en la majoria de casos, és suficient per un ús personal. En el cas de Dropbox, la versió gratuïta compta amb 2 gigabytes d'espai. Realment és una capacitat limitada si el que volem és treballar amb elements multimèdia, però suficient si l'ús al que destinarem el sistema és d’arxius de poc pes. A més, podem ampliar aquesta capacitat de forma gratuïta recomanant Dropbox a amics i coneguts. Per cada compte nou que ells obrin, tindrem un espai extra per a nosaltres.

MONTSE VIDAL: iCloud, per la seva banda, és el sistema de gestió de dades al núvol d’Apple, i és per això que s'entén a la perfecció amb els ordinadors Macintosh, els iPhone i els iPad. La versió gratuïta ofereix d'entrada 5 gigabytes d’emmagatzematge.

I encara detallarem una altra aplicació de gestió de dades i documents al núvol, OneDrive de Microsoft. I és que no podíem deixar de referenciar aquest sistema que també ofereix 5 gigabytes per guardar documentació de forma gratuïta. Aquesta capacitat, però, es pot augmentar significativament en combinació amb altres productes de Microsoft, com el mateix sistema operatiu Windows. De fet, OneDrive es troba preinstal·lat a Windows, i en canvi no és l'aplicació de gestió de documentació al núvol més popular.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Però, a nivell pràctic, com treballem amb arxius i documentació al núvol? Doncs, bàsicament, tenim dues maneres: a través d'un navegador web o d'una aplicació d’escriptori. També podem accedir i gestionar la nostra documentació a través d'una aplicació per a dispositius mòbils, però, a nivell de concepte, això és l'equivalent a treballar amb un navegador web però des d'un dispositiu mòbil. Aquesta opció que comentem, la del navegador web, és molt útil quan no tens disponible el teu ordinador personal o estàs utilitzant una màquina que comparteixes amb altres persones. Pots accedir al teu compte al núvol des de qualsevol dispositiu amb una connexió a Internet.

Ara bé, si necessites, per exemple, modificar un document de text o un full de càlcul, hauràs de descarregar aquest arxiu al teu dispositiu, fer la modificació corresponent i tornar-lo a pujar per tal de tenir sempre la darrera versió disponible. Aquests passos no són necessaris si treballes en el cas de Google, amb Google Docs, ja que aquests arxius tenen un format específic que permeten l'edició des del mateix navegador o aplicació mòbil. Però d'això en parlarem en un altre pòdcast.

Un altre avantatge d'accedir al núvol a través d'un navegador web és que podem gestionar les còpies de seguretat d'un determinat arxiu. Posem per cas que modifiquem una fórmula d'un full de càlcul. Ens equivoquem, la guardem, tanquem i pugem el document. Què podem fer? Doncs Google Drive i Dropbox ens donen la possibilitat d'accedir a l'historial de les darreres versions d'aquest document. Així, podem recuperar la darrera versió just abans del canvi.

MONTSE VIDAL: Amb les aplicacions d’escriptori, sigui la de Google, sigui la de Dropbox, o la d’iCloud, el gran avantatge és que la informació que tenim al núvol també es troba al nostre ordinador. Concretament a una carpeta específica que es sincronitza amb la informació del nostre compte cada vegada que hi ha qualsevol canvi, un arxiu nou, una modificació o l'eliminació d'un document. El sistema funciona com un mirall. Qualsevol canvi que es produeixi en un dels dos espais, el núvol o el nostre ordinador, queda reflectit automàticament al cap de poc segons a l'altre, sempre que tinguem connexió a Internet, evidentment. Treballar amb les aplicacions d’escriptori de les solucions informàtiques al núvol, suposa que l'entorn de treball és el mateix que el del nostre sistema operatiu. Per tant, ja el coneixem, estem familiaritzats.

En canvi, un aspecte no tan positiu, és que tots els arxius que tenim al nostre ordinador ocupen espai al disc dur. Tot i això, existeix una altra manera de sincronitzar la informació a través de tecnologia streaming. Aquesta tecnologia fa possible que al nostre dispositiu no hi tinguem realment els arxius complets, amb el conseqüent estalvi d’espai.

JOSEP LLUÍS VIDAL: El treball en equip és un dels grans atractius de les eines informàtiques al núvol. L’estalvi de temps i, per tant, la productivitat són dos dels beneficis més evidents de treballar amb aquests sistemes. L'opció de compartir documents, siguin arxius de text, fulls de càlcul, imatges o qualsevol element multimèdia és, sense cap mena de dubte, una de les més interessants i útils.

Per exemple: el propietari d'un compte crea un arxiu, per omplir-lo, necessita la col·laboració d'altres membres del seu equip. El que pot fer aquesta persona és donar accés a altres col·laboradors. Quan ho faci, els destinataris veuran que l'arxiu estarà disponible al seu espai al núvol per a la seva revisió. Opcionalment, els destinataris podran rebre algun tipus d’avis, normalment a través de correu electrònic o una notificació a través d'una aplicació per a dispositius mòbils.

MONTSE VIDAL: Però no tothom ha de tenir el mateix nivell d'accés, evidentment. El propietari del document decidirà les accions que poden fer els altres usuaris amb els arxius que ha compartit. Bàsicament, hi ha tres opcions: la persona que ha creat el document pot decidir si al destinatari li atorga un accés que li permeti només llegir, veure o, per contra, també pot fer modificacions i aportacions. Depenent de la necessitat de cada moment, podrà decidir entre una o una altra opció.

També existeix una altra possibilitat, i és que el destinatari pugui atorgar permisos sobre la documentació a altres persones, és a dir, afegir nous membres a l'equip. Cal puntualitzar que les persones amb les que compartim qualsevol contingut han de tenir també un compte del mateix sistema. Això sembla molt evident, però és important referenciar-ho. I és que sovint passa que, a l'hora de compartir informació amb algú, especifiquem una adreça de correu electrònic, i aquesta no té accés a cap plataforma de gestió de dades al núvol. Si això passa, el destinatari no rebrà l'enllaç per accedir a la informació. En el seu lloc només rebrà una invitació per registrar-se a la plataforma.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Pel que fa a la compartició pública de documents i d'informació que tinguem al nostre compte al núvol, ho podem fer de dues maneres. La primera és la generació d'un enllaç públic que compartirem amb els altres col·laboradors a través de correu electrònic, WhatsApp o altres canals. Qualsevol persona que tingui aquest enllaç podrà accedir a la informació.

Aquest sistema és especialment útil quan hem de compartir documents de forma pública. Per exemple: entregar una feina o presentar una proposta a algú. Però aquest enllaç també el podem generar de tal manera que només sigui accessible per a les persones a les que haguem afegit prèviament. Així, encara que algú tingui l’enllaç, no podrà accedir al seu contingut si no és una de les persones autoritzades.

MONTSE VIDAL: En aquest pòdcast d’Àudioformació hem tractat els aspectes més importants dels sistemes de gestió de dades al núvol. Hem conegut algunes de les característiques bàsiques de les aplicacions més populars: Google Drive, Dropbox, iCloud i OneDrive. Totes elles amb una versió gratuïta totalment funcional.

JOSEP LLUÍS VIDAL: També hem explicat els beneficis de treballar amb documentació remota. Es poden resumir en: un augment de la productivitat, la millora del treball en equip i una millor gestió de l’estrès, entre altres. D’altra banda, hem conegut les opcions per compartir documents que ens ofereixen totes les aplicacions de gestió de dades al núvol.

MONTSE VIDAL: Fins aquí aquest pòdcast dedicat al sistema de gestió de documentació i dades al núvol. Esperem que us hagi resultat interessant i que us sigui d'utilitat. Fins la propera.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Fins aviat.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

Descripció de l'episodi:

Sovint no sabem, o no som conscients, on perdem la major part del nostre temps. Segur que, en moltes ocasions, has arribat al final d’una jornada de treball amb aquella sensació una mica desagradable de no haver parat ni un sol moment i, en canvi, no haver avançat gens ni mica en assumptes que són importants. Coneixerem algunes eines tecnològiques que ens poden ajudar amb la gestió del temps, plantant cara així a l’estrès i l’ansietat i recuperant temps per a nosaltres, per invertir-lo en allò que realment volem.

Transcripció:

JOSEP LLUÍS VIDAL: Vivim en l'era de la digitalització, d'Internet, de les aplicacions, de les xarxes socials. En els darrers anys, tot plegat ha suposat el desenvolupament de multitud de serveis entorn al medi digital. I realment, la majoria de les propostes han servit per millorar la nostra vida, per ser més productius, per recuperar el contacte amb persones que feien temps que no veiem.

Però l'altra cara de la digitalització és la gran pèrdua de temps que se'ns escapa en petites dosis. I precisament aquest és el problema. Consultar el correu cada cinc minuts, entrar a Instagram o Facebook cada dos per tres, o estar pendents del WhatsApp consumeix, al llarg del dia, una quantitat de temps del qual sovint no som conscients. Et sents identificat o identificada amb això?

En aquest pòdcast d'Àudioformació intentarem posar remei a aquesta situació. I ho farem precisament convertint la tecnologia en la nostra aliada per ajudar-nos a gestionar millor el nostre temps i la nostra energia que al final són dos béns molt i molt preuats. Coneixerem algunes eines tecnològiques que ens poden ajudar amb la gestió del temps, plantar cara així a l’estrès i l'ansietat, i recuperar temps per a nosaltres, per invertir-lo en allò que realment volem. Som-hi!

JOSEP LLUÍS VIDAL: I comencem donant la benvinguda a la Montse Vidal.

MONTSE VIDAL: Hola, gràcies, un plaer.

JOSEP LLUÍS VIDAL: La Montse Vidal és comunicadora. Jo soc en Josep Lluís Vidal, comunicador i consultor de màrqueting digital.

Entrem en matèria. Deia el filòsof Sèneca que el nostre temps en part ens el roben, en part ens el treuen i el que ens queda el perdem sense adonar-nos. Aquesta cita té més de 2.000 anys i és perfectament vàlida actualment. Fins i tot podríem dir que, en l’era de la digitalització, és més vàlida que mai. Sobretot la part que fa referència a la pèrdua de temps que perdem sense ser conscients.

Però, abans d'explicar-vos el funcionament d'algunes eines digitals que ens poden ajudar amb la gestió del temps, fem una petita introducció al què significa la gestió del temps. En realitat, el temps no es pot gestionar. El que sí podem gestionar, amb més o menys grau d'autonomia, és allò que fem amb el nostre temps: l'estona que dediquem a cada tasca a cada àmbit de la nostra vida professional i personal. Aquesta gestió de distribuir el nostre temps té com a objectiu repartir la nostra energia de manera òptima, al llarg d'un període de temps (normalment, una jornada) per tal de ser el màxim de productius. Si us plau, entenem aquí el concepte de productivitat en un sentit ampli, no només en el sentit de productivitat empresarial. Podríem dir, millor, que l'objectiu seria acabar el dia amb aquella sensació que hem aprofitat el temps.

MONTSE VIDAL: Deies abans, Josep Lluís, que no podem gestionar el temps en sí mateix, que hem de gestionar i aprendre a gestionar allò que fem amb el nostre temps. I això, en realitat, és un bon punt de partida. És aprendre a gestionar-nos a nosaltres mateixos.

Sovint no sabem o no som conscients d’en què perdem la major part del nostre temps. Segur que en moltes ocasions heu arribat al final d'una jornada de feina amb aquella sensació una mica desagradable de no haver parat ni un sol moment i, en canvi, no haver avançat gens ni mica en assumptes que són importants. Allò que es coneix col·loquialment com passar el dia apagant focs o atenent només temes “urgents”, entre cometes. És cert que a la majoria de vegades aquesta gestió no és una tasca fàcil, sobretot perquè no només depèn de nosaltres. Entren en joc altres persones. Des dels nostres caps o companys de feina, passant pels clients i proveïdors, i acabant per amics, parella, fills, etc. I també els coneguts com a lladres de temps: persones o assumptes que ens impedeixen concentrar-nos.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Un exemple d'una incorrecta gestió del temps és quan intentem fer diverses coses a la vegada. Sovint l'ansietat que ens genera acabar una determinada tasca acaba provocant que no ens concentrem en res en concret. En moltes ocasions, som nosaltres mateixos els que generem interrupcions per abordar altres qüestions, deixant així tasques a mitges per reprendre-les després, no delegant en els altres, estant sempre disponibles per a tothom o posposant una decisió. Tot plegat no és productiu, no dona bons resultats i, sobretot, no és saludable.

MONTSE VIDAL: També hi ha les persones que sempre estan ocupades, les que mai tenen temps per res. I segurament sí que estan molt ocupades, però estar sempre ocupat és un símptoma que alguna cosa no va bé. Encara existeix una certa creença que si treballem més hores serem més productius. A l'altre extrem hi ha les persones que sempre estan ocupades però que en realitat només fan que perdre el temps, conscient o inconscientment.

Aquests que hem comentat són alguns exemples addicionals d'una estratègia equivocada en la gestió del temps o, millor dit, de la gestió d’allò que fem amb el nostre temps.

En canvi, sí fem una bona gestió del temps quan prioritzem les nostres tasques, quan planifiquem, quan ens organitzem i sobretot quan executem, quan passem a l'acció.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Tot seguit ens concentrem en parlar d'algunes eines digitals que ens poden ajudar a gestionar el temps que dediquem a cada tasca. Abans d'entrar en detalls, és important puntualitzar que, tot i que la tecnologia ens pot ajudar, això no serà suficient, sinó que hem de fer abans un exercici de prendre consciència i de compromís amb nosaltres mateixos amb la voluntat de fer canvis. Per posar un exemple, no servirà de res que utilitzem una agenda digital per apuntar tasques pendents si després no les executem o no fem cas del que hem anotat. Precisament comencem aquest recorregut amb una aplicació de tasques, Evernote. Es tracta d’una aplicació que vindria a ser la versió moderna d'una agenda.

MONTSE VIDAL: Evernote ofereix una versió gratuïta i completament funcional que ens permet elaborar llistes de tasques. Compta, a més, amb una sèrie de plantilles per a cada tipus de llistes. Per exemple, podem escriure una nota amb tasques pendents per acabar durant el dia d'avui amb una plantilla que ens permet resoldre allò que ja hem executat, és molt útil a nivell visual. Però realment, Evernote és molt més que un llistat de tasques. Podem classificar les notes per categories i assignar etiquetes. També és interessant destacar la possibilitat de crear llibretes digitals, que al final són una espècie de carpetes on encabir les notes. A més, es poden crear el que Evernote anomena piles del llibretes, el que podríem definir com a una forma d'organitzar les llibretes. Pot ser, per exemple, per temàtiques.

Però hi ha dues característiques que trobem realment interessants d’Evernote. Una és la potència del seu cercador. Si volem trobar una nota, només ens haurem d'assegurar que hem escrit determinades paraules clau en el títol de la mateixa.

JOSEP LLUÍS VIDAL: El cercador també té en compte les paraules incloses en el cos del text de la nota, així com les categories i les etiquetes. Però hem de tenir en compte que un títol normalment sol ser una frase curta que resumeix el contingut de la nota, i el cercador d'Evernote dona una certa prioritat a les paraules escrites en el títol. És un comportament similar al de Google, quan posiciona continguts a partir dels títols de les pàgines web.

L'altra característica interessant d'Evernote és la possibilitat de compartir notes amb altres persones. D'aquesta manera, l'eina es converteix en col·laborativa i podem donar accés a membres del nostre equip de treball per tal que puguin visualitzar o editar segons els permisos que establim. És important destacar que les dades d'Evernote es guarden al núvol, en un servidor extern. Això ens permet utilitzar l'aplicació en diversos dispositius i tenir sempre la informació actualitzada en tots ells.

MONTSE VIDAL: El complement perfecte per a Evernote és Google Calendar. Segur que el coneixeu, o almenys, n’heu sentit a parlar. No dedicarem massa estona a Google Calendar ja que aquesta sèrie d'Àudioformació conté un pòdcast dedicat de forma gairebé exclusiva a aquesta gran eina de Google. Però sí que explicarem breument algunes de les característiques més destacades.

El calendari de Google permet assignar esdeveniments o tasques a una data concreta. Per això diem que és el complement perfecte d'Evernote, perquè amb Evernote anotem allò que hem de fer, amb qui ho hem de fer i de quina manera ho hem d'executar. I amb Google Calendar li posem data. De fet, Evernote disposa d'una eina per connectar les dues aplicacions.

Google Calendar és una eina gratuïta de la suite de programes en línia de Google. S'inclou amb un compte bàsic que podem obtenir en uns pocs minuts. Amb el mateix compte, podem crear i compartir amb d’altres persones diversos calendaris que podem diferenciar visualment amb colors. Un cop més, la versió per a dispositius mòbils és vital. En tractar-se d'una eina que en realitat opera al núvol, els canvis es sincronitzen gairebé de forma immediata.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Parlem ara de la tècnica Pomodoro i d'una aplicació per posar-la en pràctica. La tècnica Pomodoro consisteix en dividir el temps que dediquem a alguna cosa, sigui a la feina o a un projecte personal, en petites porcions de temps intercalades amb descansos curts. No més 25 minuts de feina i 5 o 10 minuts de descans. Diversos estudis evidencien que, amb el pas de les hores, la capacitat de concentració disminueix i, per tant, la productivitat. Quan això passa, és inevitable que la qualitat del resultat es vegi compromesa i el marge d'error sigui més gran. Tot plegat producte del cansament.

Per altra banda, és més fàcil concentrar-se per un període de temps relativament curt que no mantenir aquesta concentració durant hores. La tècnica Pomodoro proposa que durant les porcions de temps que dediquem a treballar eliminem absolutament totes les distraccions: mòbil, xarxes socials, correu electrònic, qualsevol cosa que ens pugui distreure de la tasca que estem realitzant. Per tant, hem d'estar enfocats en el que estem fent.

Però com ho aconseguim? Doncs ajudats de nou per la tecnologia, evidentment. Et recomanem l'ús d'una aplicació web que es diu Tomato Timer. És una aplicació web gratuïta, és a dir, no ens hem de descarregar ni instal·lar res. S'accedeix a través d'un navegador amb l'adreça www.tomato-timer.com. És molt fàcil i intuïtiva de fer servir. Per un costat tenim els tres controls principals que ens permeten activar el temps de feina, el descans curt i el descans llarg, recomanable quan ja portem hores treballant. Per defecte, aquests temps són 25 minuts per a l'estona de feina, 5 minuts per al descans curt i 10 minuts per al descans llarg. Però els podem modificar segons les nostres necessitats. L'aplicació ens avisa de manera visual i sonora quan s'esgoten cadascun dels temps, el que resulta de gran ajuda per saber quan hem d'enfocar-nos en una determinada tasca o, per contra, quan podem descansar. Nosaltres l'hem provat i es realment sorprenent la quantitat de feina que es pot arribar a executar en només 25 minuts quan estem enfocats i sense interrupcions.

MONTSE VIDAL: En l'àmbit de la gestió de projectes, amb moltes tasques a realitzar, dades d'entrega per complir i que impliquen diverses persones d'un o diversos equips, existeixen aplicacions com Trello, que ens ajuden a organitzar aquesta gran quantitat de feina. Trello compta amb una versió gratuïta totalment funcional, també és accessible des de dispositius mòbils. Aplicacions com Trello permeten dividir un projecte gran en tasques concretes que després es poden assignar a diverses persones. També es poden establir límits temporals per a la seva execució. Tot plegat, amb l'objectiu d'optimitzar el temps i energia que dediquem a cada tasca i fase del projecte, per tal que, finalment, aquesta sigui un èxit.

Per acabar aquest bloc, i només a mode d’apunt, direm que les aplicacions com Instagram han incorporat un comptador del temps que invertim en el seu ús. Un dels principals objectius d'aquesta eina és que l'usuari prengui consciència del temps que dedica a la xarxa social.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Una altra manera d'optimitzar el temps que dediquem a la feina és l'ús d'aplicacions de control remot del nostre ordinador. Això és especialment útil si el nostre lloc de feina és un espai fixe com, per exemple, una oficina.

Des de la pandèmia ha quedat demostrat que la presencialitat no és imprescindible en molts llocs de treball. No en tots, evidentment.

Si combinem l'ús d'aplicacions de gestió de dades al núvol amb aplicacions que ens permeten controlar el nostre ordinador de forma remota, és fàcil arribar a la conclusió que podrem fer feina de manera deslocalitzada. Almenys de manera parcial, és a dir, uns dies determinats. Només l'estalvi de temps que suposa no haver-se de desplaçar ja compensa. Algunes de les aplicacions de control remot més conegudes són Anydesk o TeamViewer. Totes elles amb disponibilitat per a dispositius mòbils i amb una versió gratuïta totalment funcional.

MONTSE VIDAL: En aquesta mateixa línia també hem de parlar de les aplicacions per a realitzar videoconferències. L'estalvi de temps que suposa no haver-se de desplaçar per mantenir una reunió presencial és un dels aspectes més destacats de plataformes com Zoom, Google Meet o Skype. Són noms que fa temps que coneixem, però que durant la pandèmia gairebé hem interioritzat. Aquestes tres solucions que acabem de comentar compten amb versió per a dispositius mòbils i amb una versió gratuïta totalment funcional.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Arribem al final d'aquest pòdcast dedicat a les aplicacions que ens ajuden a la gestió del temps. Hem explicat com la tecnologia i la digitalització poden esdevenir un enemic o un aliat tot depèn de l’ús que li donem. Les xarxes socials, el correu electrònic o el WhatsApp són eines de molta utilitat. Si controlem el seu ús i, sobretot, el temps que hi dediquem, podem treure’n molt profit.

MONTSE VIDAL: També hem parlat d'aplicacions com Tomato Timer, Evernote o Google Calendar que ens ajuden a enfocar-nos, planificar i agendar la feina. D'aquesta manera aconseguirem millorar la nostra productivitat, controlar l'estrès i en definitiva viure millor.

JOSEP LLUÍS VIDAL: I no volem acabar sense una cita de l'escriptor i filòsof espanyol Miguel de Unamuno. En una ocasió algú li va comentar: «Senyor Unamuno, jo dormo menys que vostè». I ell va respondre; «Sí, és cert; però les hores que estic despert, estic més despert que vostè».

MONTSE VIDAL: Amb aquest apunt filosòfic arribem al final d'aquest pòdcast dedicat a les eines digitals que ens poden ajudar a gestionar el temps. Esperem que us hagi resultat interessant i que us sigui d'utilitat. Fins la propera.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Fins aviat.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

 

Descripció de l'episodi:

Quan parlem de transformació i de canvi en aquest àmbit ens referim a l’aparició de nous actors, com les propostes sorgides del moviment del programari lliure. També a la forma d’utilitzar-les de forma col•laborativa, en equip. I aquí, Google té molt a dir amb el seu conjunt d’aplicacions ofimàtiques Google Docs.

En aquest pòdcast farem referència a tres de les eines ofimàtiques que ens ofereix Google: el processador de textos (Google Docs), el full de càlcul (Google Sheets) i l’aplicació per fer presentacions (Google Slides).

Transcripció:

Benvinguts a Àudioformació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Les eines ofimàtiques bàsiques han experimentat una gran transformació en els darrers anys. Inicialment podem pensar que no ha estat així perquè, al cap i a la fi, la funció d'una aplicació per escriure un document de text o construir un full de càlcul està molt clara. Malgrat que les noves versions han incorporat noves prestacions i les interfícies s'han modernitzat, quan parlem de transformació i de canvi en aquest àmbit ens referim a l'aparició de nous actors, com les propostes sorgides del moviment del programari lliure i a la forma d'utilitzar-les de forma col·laborativa, en equip. I aquí, Google té molt a dir, amb el seu conjunt d'aplicacions ofimàtiques, Google Documents.

En aquest pòdcast d'Àudioformació, parlem de la plataforma ofimàtica de Google per conèixer els seus avantatges i també alguns dels seus inconvenients. Comencem!

Però primer de tot saludem a la Montse Vidal. Benvinguda!

MONTSE VIDAL: Hola, gràcies!

JOSEP LLUÍS VIDAL: La Montse Vidal és comunicadora. Jo soc en Josep Lluis Vidal, comunicador i consultor de màrqueting digital.

Entrem en matèria. En aquest pòdcast farem referència a tres de les eines ofimàtiques que ens ofereix Google. El processador de textos, Google Docs; el full de càlcul, Google Sheets; i l'aplicació per fer presentacions, Google Slides. Però abans fem un petit recorregut per l'evolució que han experimentat les eines ofimàtiques en les darreres dècades fins a arribar a l'actualitat.

MONTSE VIDAL: És indiscutible que el sinònim de processador de text és Word, el programa de Microsoft, però no va ser el primer, ni molt menys. Abans de Word vam conèixer altres programes per processar text, com ara Word Perfect. Diverses marques van llançar el seu, Xerox, Apple o IBM, abans de Microsoft. Tot això passava a la dècada dels anys 80.

En canvi, va ser aquesta última, Microsoft, la que va aconseguir posicionar el seu programa com a l'estàndard d'edició de textos, sobretot gràcies a la popularitat del sistema operatiu Windows. Microsoft va aconseguir el mateix amb els fulls de càlcul i la presentació de diapositives. Ho va fer amb l'Excel i el PowerPoint. Tal és la popularitat d'aquestes tres aplicacions que, quan ens referim a un document de text, diem un document de Word i quan parlem d'un full de càlcul, parlem d'un full d'Excel. El mateix passa amb les presentacions a diapositives, són presentacions de PowerPoint.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Durant dècades Microsoft ha tingut molt poca competència gràcies a la distribució massiva del seu sistema operatiu Windows. Però, poc a poc, han anat guanyant terreny alternatives a Word, Excel i PowerPoint. Primer en l'àmbit del programari lliure i després amb les solucions al núvol, com la de Google, de la que parlarem en un moment.

Pel que fa a les solucions de programari lliure, aquestes van néixer primer en entorns dels sistemes Unix i Linux. És important puntualitzar que el programari lliure és aquell pel qual l'usuari no ha de pagar per utilitzar-lo. Les eines de Google, per altra banda, també són gratuïtes, ja que estan incloses en el paquet d'aplicacions d'inici que ens ofereix Google quan obrim un compte. Alguns exemples d'aplicacions ofimàtiques de programari lliure són LibreOffice i OpenOffice. Les dues han aconseguit en els darrers anys una certa popularitat i s'han convertit en una eina alternativa molt digna a les solucions de pagament.

MONTSE VIDAL: Fins ara hem parlat d'aplicacions ofimàtiques clàssiques, és a dir, de programes que per utilitzar-los els hem d’instal·lar en un dispositiu, normalment un ordinador. Però amb l'arribada de l'ús massiu d'Internet apareix un altre concepte en l'àmbit del programari. Són les aplicacions en línia. Es tracta de programari al qual s'accedeix a través d'un navegador web. Per tant, no és necessari fer cap instal·lació en el nostre dispositiu. Així és com funciona Google Documents, la plataforma d'aplicacions ofimàtiques de Google.

Del concepte de programari en línia, hem parlat en un altre pòdcast d'aquesta sèrie d'Àudioformació que hem dedicat a les aplicacions per gestionar xarxes socials. Recordem ara els seus principals avantatges. Un dels més destacats és que tots els arxius que generem amb aquest programari no es guarden en el nostre dispositiu, es guarden al núvol. Per tant, sempre són accessibles des de qualsevol dispositiu que tingui una connexió a Internet. Una altra virtut és la seguretat que ens ofereix el fet que no hem de patir, a priori, per la pèrdua d'arxius per un error del sistema. Sabem que els ordinadors personals, mòbils i tauletes funcionen normalment bé, fins que deixen de fer-ho, els perdem o ens els roben. En canvi, tenir la nostra documentació al núvol ens ofereix més garanties.

JOSEP LLUÍS VIDAL: A favor de Google Documents també podem dir que, sigui quin sigui el dispositiu que fem servir per crear el document i sigui qui sigui la persona que ho faci, el resultat serà sempre el mateix. És a dir, no hi ha diferències de format, cosa que sí pot passar amb les aplicacions d’escriptori, especialment quan els diferents usuaris treballen en versions diferents del programari.

Per altra part, és important destacar que la forma de funcionar de Google Documents i d'aplicacions ofimàtiques d’escriptori és diferent. Quan generem un document amb el processador de textos de Google, l'aplicació guarda en temps real tots els canvis. Això significa que no hem de guardar el document contínuament per por a perdre els canvis. El nostre arxiu està doncs sempre actualitzat. Tot seguit us expliquem algunes característiques més de les aplicacions ofimàtiques de Google.

MONTSE VIDAL: Doncs sí, entre les més destacades hi ha les opcions de treball col·laboratiu: podem compartir un document amb una altra persona per tal que aporti alguna cosa, o simplement el revisi. Com que els canvis es guarden en temps real i al núvol, una possibilitat molt interessant és que el mateix document sigui treballat per diverses persones a la vegada, sens dubte, una eina molt potent i que pot ser molt útil en diversos escenaris.

A més, no tothom que tingui accés al document ha de tenir necessàriament els mateixos permisos. El propietari del mateix pot establir permisos de lectura, edició i compartir, segons convingui. Pel que fa a les possibilitats de les diferents aplicacions pròpiament dites, hem de dir que, a nivell general, són molt similars a les del programari d’escriptori. Per exemple, pel que fa al processador de textos, les opcions per treballar són molt similars amb Word o OpenOffice. El mateix passa amb Google Sheets, els fulls de càlcul, o amb les presentacions de diapositives.

Per altra part, Google Docs s'entén a la perfecció amb Google Drive. En realitat, els documents que generem amb qualsevol de les aplicacions que estem comentant es guardaran en el nostre espai de Google Drive i seran accessibles des del núvol. Una altra prestació molt útil és la gestió de versions: Google Docs guarda una còpia de les darreres versions al document que hem creat. I ens dona la possibilitat de restaurar una versió anterior si, per la raó que sigui, així ho necessitem. En realitat, aquesta prestació és una còpia de seguretat en tota regla. Per últim, destaquem la possibilitat de descarregar el nostre document en diferents formats compatibles amb aplicacions d’escriptori. Podem generar un full de càlcul amb l'aplicació de Google i descarregar-la en un format que sigui compatible amb OpenOffice.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Però, com tot sistema, treballar amb aplicacions en línia també té algun inconvenient. El principal és la necessitat de tenir una connexió a Internet per poder treballar. Tot i que actualment tenir Internet a l’abast no és una cosa estranya, no sempre és possible per multitud de motius: una avaria a la xarxa, falta de cobertura, etc. Però això, Google Documents també ho té previst. Al menú principal hi ha disponible una opció anomenada activar accés sense connexió. Aquesta opció permet continuar treballant sense tenir connexió a Internet. Els canvis que mentrestant anem fent en el document, quedaran sincronitzats amb la darrera versió del núvol quan recuperem la connectivitat.

Hem dedicat aquest pòdcast del servei de formació de la Diputació de Barcelona a les aplicacions ofimàtiques de Google. La plataforma també es coneix com a Google Documents. Si comparem les aplicacions per generar documents de text, fulls de càlcul o presentacions tradicionals amb les aplicacions que ofereix Google, veiem certes diferències sobretot de concepte, però les prestacions genèriques per elaborar un document són molt similars.

MONTSE VIDAL: Aquestes diferències resideixen, per exemple, en el fet que amb Google Documents, les dades no es guarden al nostre dispositiu, sinó al núvol. Per tant, són sempre accessibles des de qualsevol lloc, en qualsevol moment i des de qualsevol dispositiu. I també amb el mateix format, una qüestió important. A més, no necessitem guardar el document mentre estem treballant, ja que l’aplicació el va guardant en temps real.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Per altra part, podem compartir els documents que generem amb altres persones, per treballar-los o supervisar-los de manera conjunta. També hem comentat que Google Documents s'integra a la perfecció amb Google Drive perquè, de fet, els documents que generem amb les seves aplicacions es guarden en el nostre espai destinat a Drive.

MONSTE VIDAL: Doncs bé, així arribem al final d'aquest pòdcast dedicat a les aplicacions ofimàtiques de Google. Esperem que us hagi resultat interessant i us sigui de molta utilitat. Fins la propera.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Fins aviat.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

Descripció de l'episodi:

Actualment, fem fotos a gairebé tot. Molt lluny queden aquells dies en els que el número de fotografies quedava limitat a la capacitat del carret: 12, 24 o 36.

Tornem al concepte del núvol i concretament en aquesta peça, de Google Photos, una de les aplicacions amb versió gratuïta més popular per guardar, compartir i organitzar una gran quantitat d’imatges: fotos i vídeos.

Transcripció:

Benvinguts a Àudioformació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Actualment fem fotos a gairebé tot. Al menjar d'un restaurant, als nebots o fills, ens fem selfies, capturem instantànies d'un paisatge i és que és molt fàcil. Tant sols hem de treure el nostre mòbil de la butxaca, enfocar i prémer un botó. Molt lluny queden aquells dies en els que el número d'instantànies quedava limitat a la capacitat del carret: 12, 24 o 36. Però, quantes vegades ens hem quedat sense espai d’emmagatzematge al mòbil? Algunes, oi? Els dispositius actuals cada vegada tenen més espai per guardar més informació, però, per altra banda, les càmeres cada cop tenen millor resolució i l'espai que ocupa una imatge és superior que no fa pas 5 anys. A més, podem fer fotos amb moltíssimes aplicacions, no només amb la càmera. Les podem fer amb WhatsApp i després compartir-les amb Telegram, amb Instagram, amb Facebook. Si ens fixem en les possibilitats d'accessibilitat, compartir i organitzar les nostres captures, tornem al concepte del núvol, del qual ja hem parlat àmpliament en altres pòdcasts d'aquesta sèrie d'Àudioformació. I, concretament, en aquesta peça, parlarem de Google Fotos, una de les aplicacions amb versió gratuïta més popular per guardar, compartir i organitzar una gran quantitat d'imatges, fotos i vídeos.

Som-hi!

Però primer de tot, saludem a la Montse Vidal. Benvinguda!

MONTSE VIDAL: Hola, gràcies!

JOSEP LLUÍS VIDAL: La Montse Vidal és comunicadora. Jo soc en Josep Lluís Vidal, comunicador i consultor de marketing digital.

Entrem en matèria. Google Fotos és una aplicació informàtica en línia per gestionar fotos i vídeos. Es va presentar al maig del 2015, quan Google, la seva empresa mare, va decidir separar-la de Google Plus, la xarxa social de la companyia de la que formava part. Uns mesos després, Google Fotos va substituir PICASA, com a aplicació per organitzar imatges de l'ecosistema de Google.

Però Google Fotos és molt més que una simple aplicació per organitzar les nostres imatges. Per exemple, serveix per crear una còpia de seguretat de les fotos en un espai al núvol i fer-les accessibles des de qualsevol dispositiu amb connexió a Internet.

MONTSE VIDAL: El servei de Google Fotos analitza i organitza les imatges en grups. Amb l'ajuda d’intel·ligència artificial, el sistema pot identificar localitzacions a les imatges, com ara la platja, la muntanya, el cel o una tempesta.

Des de la finestra de cerca de l'aplicació, els usuaris tindran diferents opcions de cerques potencials per a grups de fotos, com poden ser llocs i coses. La categoria llocs utilitza les dades de l’etiquetatge per ubicació tot i que aquesta és una característica que, per qüestions de privacitat, es pot desactivar. Per altra part, l'aplicació també permet etiquetar fotos amb ubicacions conegudes, com ara la Sagrada Família de Barcelona. També tenim la categoria coses, que vindria a ser com un calaix de sastre en que hi cap gairebé qualsevol cosa: dinars, cartells, gatets, el que tu vulguis.

La gestió de les imatges inclou també la funció de compartir. De la mateixa manera que hem explicat amb fitxers i documents amb Google Drive i Google Documents, aquesta funcionalitat també està disponible a Google Fotos. Però les persones amb les que compartim les imatges no necessàriament han de tenir un compte de Google Fotos per visualitzar-les, ja que genera un enllaç a través del qual es pot accedir al contingut. Com sempre, el propietari de les imatges pot decidir quin nivell d’accés s'atorga a l'usuari amb qui comparteix. És a dir, si li permet només visualitzar o si també pot realitzar alguna acció sobre l'element compartit.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Google Fotos admet imatges de fins a 16 megapíxels de resolució i vídeos d'alta definició de fins a 1080p. Fins a meitats del 2021, les imatges o vídeos d'aquestes característiques no computaven pel total de l'espai d'emmagatzematge del compte de Google. Però, des de llavors, l'espai gratuït s'ha limitat a 15 gigabytes, un espai que també és compartit amb altres serveis de Google, com Gmail o els arxius que guardem a Drive.

Tot seguit, detallem algunes funcions interessants i útils de Google Fotos. Una d'aquestes funcions és l'alliberament d'espai. Gràcies a la còpia de seguretat que fa a l'aplicació del contingut multimèdia del dispositiu, aquesta funció permet l'alliberament de tot l'espai d'emmagatzematge que ocupen els fitxers multimèdia. D'aquesta manera no ens hem de preocupar per quedar-nos sense espai al mòbil. Un espai que pot ser necessari per altres finalitats, com l'actualització de les aplicacions a les darreres versions, o simplement perquè el dispositiu funcioni sense problemes.

A més, podem configurar a Google Fotos per tal que faci una còpia de seguretat al núvol només de determinats elements. Per defecte, les imatges capturades amb la càmera del mòbil es sincronitzen al núvol, però podem desactivar aquesta funció. També podem escollir que es facin còpies de seguretat d'imatges o vídeos que ens envien per WhatsApp o elements multimèdia que utilitzem en l'actualització de les nostres xarxes socials.

MONTSE VIDAL: D'entre les prestacions de Google Fotos també en destaquem la cerca visual. Es tracta d'una funció que permet la cerca de fotografies segons les persones o els llocs que hi apareguin, sense necessitat d’etiquetar-les.

Per altra part, tenim la creació automàtica de pel·lícules, composicions, animacions o panoràmiques a partir de les fotos que hem pujat. L'aplicació mostra aquestes recopilacions a la pantalla d'inici, a mode d'accés directe. Vindria a ser com un resum de les imatges que tenim guardades. Aquestes creacions també es poden fer manualment. I en aquesta mateixa línia tenim els àlbums de fotos, que no són una altra cosa que una recopilació d'imatges que podem catalogar sota el nom que vulguem. Els àlbums es poden compartir amb altres usuaris i podem fer-los col·laboratius. Això vol dir que podem donar accés a altres persones per tal que elles afegeixin també les seves pròpies imatges.

JOSEP LLUÍS VIDAL: D'entre les prestacions de Google Fotos, també hem de parlar de l'edició avançada. Es tracta d'una funcionalitat que permet millorar les imatges a partir del retoc de determinats paràmetres bàsics, com la llum, el contrast o el color. També es poden aplicar diversos filtres predeterminats. A més, Google Fotos també ens dona la possibilitat de correcció automàtica de la llum. Si l'aplicació detecta que el nivell de llum d'una imatge que hem pujat no és el més adequat, ens proposa una correcció automàtica que podem comparar amb l'original. Si el resultat de la correcció ens convents, podem guardar la imatge amb el retoc definitiu.

MONTSE VIDAL: Més funcionalitats de Google Fotos. Ara parlem dels àlbums automàtics. Abans hem explicat que amb l'aplicació pots crear els teus propis àlbums, que poden ser col·laboratius o no. Doncs bé, aquesta funcionalitat crea automàticament un àlbum amb les millors fotos després d'un esdeveniment, per exemple un viatge, i dona l'opció que altres usuaris hi afegeixin les seves fotos és com una funció avançada a mode de complement de l'àlbum tradicional.

D'altra banda, tenim les funcions “Redescobreix” i “Retransmet”. La primera recull automàticament fotografies d'altres anys a composicions o collages, i les mostra a l'usuari. És una manera que determinades imatges no quedin oblidades en mig de la immensitat del núvol. La segona funcionalitat, «Retransmet», ens permet gaudir de les nostres fotos i vídeos a la televisió, gràcies al sistema Chromecast, també de Google.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Una prestació singular i interessant a la vegada són els missatges directes. Sí, has escoltat bé, missatges directes. Segurament et preguntaràs quina utilitat té en una aplicació d'emmagatzematge i gestió d'imatges i vídeos, la funció d'enviar un missatge privat a una altra persona. Però realment no és tan estrany. Totes les xarxes socials ens donen la possibilitat d'enviar i rebre missatges directes dels nostres contactes. Tot i que Google Fotos no es pot considerar en sí mateixa una xarxa social, sí que compta amb molts elements que d'alguna manera fan que s'hi assembli. Aquesta funcionalitat està disponible des de la primera meitat del 2021. Durant el seu llançament, Google va explicar que un dels objectius és que les persones conversin sobre les fotos i vídeos que comparteixen.

Doncs bé, arribem al final d'aquest pòdcast d'Àudioformació que hem dedicat a Google Fotos, l'aplicació d’emmagatzematge i gestió al núvol de fotos i vídeos. Hem explicat com Google ens pot ajudar a gestionar millor l'espai en disc disponible en el nostre dispositiu. Ho fa a partir de la còpia de seguretat automàtica que realitza de totes les imatges que es pugen. D'aquesta manera es poden eliminar del dispositiu local, ja que sempre seran accessibles des de l'aplicació.

MONTSE VIDAL: També hem fet un recorregut per les diferents funcionalitats, com són els àlbums intel·ligents, la cerca visual, les opcions d'edició o la creació de pel·lícules i composicions, sense oblidar les opcions a compartir imatges amb altres usuaris i la prestació més nova, els missatges directes que ens permeten conversar amb els nostres contactes.

JOSEP LLUÍS VIDAL: I així arribem al final d'aquest pòdcast dedicat a Google Fotos, l'aplicació d’emmagatzematge i gestió de fotos i vídeos al núvol. Esperem que us hagi resultat interessant i que us sigui d'utilitat, fins la propera.

MONTSE VIDAL: Fins aviat!

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

Descripció de l'episodi:

Google Calendar s’ha convertit en una de les aplicacions de referència quant a organització personal. Algunes de les claus del seu èxit és la simplicitat i facilitat d’ús, dues característiques que també trobem en la majoria de solucions de Google. Una vegada més hem de fer referència al concepte de núvol. I és que els esdeveniments creats i gestionats amb Google Calendar es guarden en línia. Això significa que el calendari es pot gestionar des de diversos dispositius de forma simultània. L’única cosa que necessitem és una connexió a internet.

Transcripció:

Benvinguts a Àudioformació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Una de les eines amb més acceptació de l’univers Google és, sense cap mena de dubte, el calendari. Google Calendar s'ha convertit en una de les aplicacions de referència pel que fa l’organització personal. Algunes de les claus del seu èxit és la simplicitat i facilitat d'ús, dues característiques que també trobem en la majoria de solucions de Google. I el fet que sigui una aplicació totalment gratuïta també ajuda.

En els propers minuts d'aquest pòdcast veurem les característiques principals de Google Calendar i algunes de les seves possibilitats més destacades. Comencem!

Abans, però, saludem la Montse Vidal. Benvinguda!

MONTSE VIDAL: Hola, què tal? Gràcies.

JOSEP LLUÍS VIDAL: La Montse Vidal és comunicadora, jo soc en Josep Lluís Vidal, comunicador i consultor de màrqueting digital.

Entrem en matèria: Google Calendar és un calendari digital desenvolupat per Google. Va ser llançat el 2006 juntament amb altres solucions de la plataforma de Google: Gmail, Google Documents i Google Talk, el que avui coneixem com a Hangouts. Totes aquestes aplicacions van estar durant tres anys en fase beta, fins que l'estiu del 2009 es va llançar la versió definitiva. Evidentment, des de llavors s'han publicat millores.

Per tal de poder utilitzar Google Calendar hem d'obrir un compte de Google. La interfície d'usuari de Google Calendar és molt similar a la d'altres solucions de proveïdors com Outlook de Microsoft o iCal d'Apple. Aquestes últimes, però, són aplicacions natives d'escriptori, és a dir, s'han de descarregar i instal·lar en un dispositiu, mentre que Google Calendar és un programari en línia. Això vol dir que no necessitem instal·lar cap programari en el nostre dispositiu.

L'accés a l'aplicació es fa a través d'un navegador web o d'una aplicació per a dispositius mòbils. Un dels atractius de la interfície de Google Calendar és la seva facilitat d'ús, que s'aconsegueix gràcies a la tecnologia de programació Ajax. Aquesta tecnologia s'ha convertit en un referent de la programació web en la darrera dècada. Ens permet veure, afegir, arrossegar i desar esdeveniments d'una data a l'altra sense haver de recarregar la pàgina.

MONTSE VIDAL: El calendari de Google ens dona la possibilitat de veure els esdeveniments que anem afegint per dia, setmana, mes i any. Una funcionalitat molt útil és la vista personalitzada, a través de la qual podem escollir el número de dies que volem veure per endavant. Us recomanem la vista a quatre dies. D'aquesta manera, el divendres ja podrem visualitzar els esdeveniments agendats per dilluns, sense necessitat de visualitzar tota la setmana.

Afegir esdeveniments a Google Calendar és realment fàcil. Només cal fer clic amb el ratolí en el dia i hora que ens interessa, i després s'obrirà una finestra amb totes les opcions disponibles per a l'esdeveniment que volem crear. Més endavant les comentarem, però ara expliquem algunes característiques tècniques, Josep Lluís.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Sí. Una vegada més hem de fer referència al concepte de núvol, i és que els esdeveniments creats i gestionats amb Google Calendar es guarden en línia. Això significa que el calendari es pot gestionar des de diversos dispositius de forma simultània. L'única cosa que necessitem és una connexió a Internet.

Ja hem esmentat en altres pòdcasts d'aquesta sèrie d'Àudioformació, per exemple el dedicat a Google Drive, els avantatges de treballar amb dades al núvol. La més important de totes, recordem, és la seguretat de les dades. Si mai tenim un problema amb el nostre dispositiu, el calendari continuarà estant disponible per ser gestionat des d'un altre aparell.

Google Calendar s'entén amb els calendaris de Microsoft i Apple. A través d'un fitxer podem importar els esdeveniments que hem creat i gestionat amb aquestes aplicacions en cas que vulguem fer un traspàs de dades. Per altra part, moltes pàgines web també es connecten amb Google Calendar per afegir esdeveniments al nostre calendari, amb el nostre consentiment, es clar. Un exemple és una plataforma de reserva de viatges. En la majoria d'elles, si especifiquem la nostra adreça de correu de Google, quan finalitzem el procés de reserva, veurem com s'ha afegit al nostre calendari un esdeveniment amb la data del nostre viatge.

Per acabar aquest breu repàs a les qüestions tècniques de Google Calendar, us explicarem que aquesta aplicació es pot integrar amb un web o blog. Així podem crear un calendari que tingui visibilitat pública i, a través d'un codi que ens facilita la mateixa aplicació, el podem mostrar al nostre espai web. És una solució molt ben aconseguida, per exemple, per mostrar les dates disponibles per concertar una visita amb el tècnic d'un ajuntament.

MONTSE VIDAL: Però, sense cap mena de dubte, dues de les prestacions més potents i interessants de Google Calendar són l'opció de compartir calendaris i la seva sincronització. Les expliquem tot seguit.

Amb Google Calendar podem crear diversos calendaris que podem compartir amb altres persones a les que podem atorgar diversos nivells d'accés. Aquesta prestació permet la col·laboració entre grups de treball o famílies. Per exemple, el cap d'un àrea concreta de la Diputació de Barcelona podria veure quan fan les vacances els membres del seu equip i així poder organitzar les diverses tasques.

Hem parlat de compartir calendaris sencers, però, evidentment, es poden compartir només esdeveniments concrets. Serà suficient amb què afegim l'adreça de correu de les persones amb les que volem compartir i després decidir el seu nivell d'accés, per tal que l'esdeveniment també aparegui a la seva aplicació de calendari.

Google Calendar, per altra banda, també ofereix calendaris generals per importar al nostre compte i que contenen els dies festius de diversos països. D'aquesta manera, el menú principal queda dividit en tres parts. Els calendaris, els que han compartit altres persones amb nosaltres, i els que contenen els dies festius que hem comentat fa un moment. Una opció interessant és la disposició dels calendaris amb diferents colors que podem escollir. Això ens ajudarà amb la gestió dels diferents calendaris i esdeveniments. D'aquesta manera, quan afegim dos esdeveniments de dos calendaris diferents al mateix dia, podem veure fàcilment a quin àmbit correspon cadascun.

JOSEP LLUÍS VIDAL: La sincronització dels calendaris és un aspecte destacat de les possibilitats de Google Calendar. No dediquem temps a qüestions massa tècniques, però sí és important saber que el calendari de Google suporta un protocol de transmissió de dades que permet la sincronització d'esdeveniments amb altres solucions d'organització personal, com el calendari de Microsoft o el d'Apple. D'aquesta manera, podem compartir esdeveniments amb una persona que no treballi amb Google Calendar.

Per altra part, la sincronització entre diferents dispositius és nativa a Google Calendar. Això vol dir que, en ser un programari en línia, qualsevol canvi que fem en qualsevol dispositiu on tinguem registrat el compte de Google, es veurà reflectit en tots ells al cap de pocs segons. Aquesta és la potència del programari en línia: poder crear un esdeveniment a l'ordinador per després consultar-lo, modificar-lo o eliminar-lo des d'un dispositiu mòbil. Per nosaltres o per alguna altra persona a la que haguem donat accés.

MONTSE VIDAL: Parlem ara de la funció dels recordatoris.

Google Calendar ens ofereix la possibilitat d'afegir un recordatori als esdeveniments que hem creat. Quan s'acosta la data i hora d'un esdeveniment determinat, el sistema ens permet activar una notificació, que pot ser un avís al navegador web, a un dispositiu mòbil o bé un correu electrònic.

Per altra part, no podem obviar la possibilitat d'incorporar una videoconferència de Google Meet als esdeveniments que anem creant. Google Meet és el servei gratuït de videoconferències de Google. Aquesta és una opció que es va afegir just després del primer confinament per la pandèmia de la Covid, davant la necessitat de moltes persones de realitzar reunions i trobades en format virtual. En aquest sentit, també és interessant destacar que els esdeveniments de Google Calendar també podem afegir informació addicional, per exemple, fitxers adjunts, una descripció o una ubicació de Google Maps. Tots aquests detalls també poden ser visualitzats per les persones amb les que compartim el calendari o l'esdeveniment en qüestió.

JOSEP LLUÍS VIDAL: No podem deixar de referenciar les llistes de tasques. En aquest aspecte, Google Calendar no és la millor de les aplicacions, tot i que ha millorat respecte a les primeres versions. Realment existeixen aplicacions amb versions gratuïtes per gestionar projectes i tasques dels que hem parlat al pòdcast de gestió del temps, que són compatibles amb Google Calendar a través d'algun tipus de connector, o sigui, una aplicació que fa d'intermediària entre les dues plataformes. És el cas, per exemple, de la integració d'Evernote i Google Calendar.

Aquest pòdcast d'Àudioformació l'hem dedicat a Google Calendar, l'aplicació gratuïta de Google per crear, gestionar i compartir calendaris. Hem explicat que es tracta d'un programari en línia que emmagatzema totes les dades al núvol i, d'aquesta manera, tots els usuaris accedeixen al mateix lloc i veuen la mateixa informació al mateix temps.

MONTSE VIDAL: També hem explicat les opcions tècniques per inserir un calendari en un espai web, així com la possibilitat de traspassar continguts de calendaris d'altres aplicacions a Google Calendar. També hem conegut la possibilitat de sincronitzar el nostre calendari amb aquestes aplicacions, si així ho necessitem.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Doncs bé, fins aquí, aquest pòdcast d'Àudioformació dedicat a Google Calendar. Esperem que us sigui d'utilitat. Fins la propera.

MONTSE VIDAL: Fins aviat.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

Descripció de l'episodi:

La primera xarxa social d’ús massiu va ser Facebook. Després van venir Twitter i Instagram. I ara, estan irrompent amb força xarxes com TikTok i Twitch. La primera està basada en vídeos de curta durada i, la segona, és una plataforma que permet la retransmissió d’esdeveniments en directe. En aquest pòdcast d’Audioformació farem una aproximació a aquestes dues plataformes que estan de moda entre els més joves.

Transcripció:

Benvinguts a Àudioformació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Les xarxes socials són un canal relativament nou. Les primeres xarxes socials van sorgir a principis d'aquest segle XXI, però en aquest temps han experimentat molts canvis. I també han sorgit noves plataformes que marquen noves tendències d'ús. La primera xarxa social d'ús massiu va ser Facebook. Després van venir Twitter i Instagram. I ara estan irrompent en força plataformes com TikTok o Twitch. La primera està basada en vídeos de curta durada i la segona és una plataforma que permet la retransmissió dels esdeveniments en directe. En aquest pòdcast d'Àudioformació farem una aproximació a aquestes dues plataformes que estan de moda entre els més joves. Però, primer de tot, saludem la Montse Vidal. Benvinguda.

MONTSE VIDAL: Hola, gràcies.

JOSEP LLUÍS VIDAL: La Montse Vidal és comunicadora. Jo soc en Josep Lluís Vidal, comunicador i consultor de marketing digital. Entrem en matèria.

Comencem parlant de TikTok, una xarxa social basada en compartir vídeos (generalment acompanyats de música) que el 2020 va aconseguir superar en nombre de descàrregues a altres plataformes consolidades al mercat, com ara Facebook, Instagram o YouTube.

Anem primer a saber què es pot fer amb aquesta plataforma i per què està tenint tant d’èxit. L'aplicació, d'origen xinès, es va llançar al mercat el 2016 amb el nom original de Douyin, que en xinès significa sacsejar la música. Inicialment estava disponible només pel mercat asiàtic, però ràpidament es va començar a fer servir a altres països. El 2017 es va crear la marca TikTok per comercialitzar l'aplicació a la resta del món. El seu funcionament és ben senzill: permet enregistrar, editar i publicar petits vídeos musicals de com a màxim un minut de durada. Una de les claus del seu èxit, sobretot entre els més joves, és el gran nombre d'eines per aplicar a les imatges: filtres, efectes i fins i tot realitat augmentada, convertint el seu ús en una experiència divertida.

MONTSE VIDAL: I precisament això, fer entretinguda l'experiència, és una altra clau del seu èxit.

I tenim una altra, la facilitat d'ús, amb un entorn molt intuïtiu que l'usuari dominarà després de poc temps de pràctica, aconseguint un resultat final molt acceptable sense necessitat de tenir coneixements previs d'edició.

Així doncs, en resum, podríem dir que TikTok és una mena d'Instagram basat en vídeos musicals que també s'utilitza per crear contingut viral, com ara, memes o challenges. Aquests últims són reptes en que es convida els usuaris a fer un ball, una prova o un altre tipus d'acció senzilla que es pugui compartir ràpidament.

JOSEP LLUÍS VIDAL: L’eclosió de TikTok al nostre país va ser, sens dubte, durant el confinament de la primera onada de la Covid-19. La majoria d'usuaris estaven a casa sense poder sortir a gaudir de l'oci i això va ajudar a que el nombre d'usuaris i publicacions es multipliqués exponencialment. A través de coreografies, classes d’aeròbic o vídeos de receptes, TikTok va esdevenir un lloc on desconnectar i riure una estona, però el seu paper ha anat més enllà, influint en altres àmbits, com ara, el sector musical.

I és que l'èxit de l'aplicació ha estat tan destacat que avui dia moltes de les versions d'èxits antics que es fan actualment sorgeixen arran que TikTok té la capacitat, donada la seva viralitat, de tornar a posar de moda cançons de fa anys o fins i tot dècades. Un exemple és la cançó de Rasputin, que el grup Boney M va popularitzar a finals dels anys 70.

Tot va començar quan un usuari de TikTok va fer un ball utilitzant aquesta cançó de fons i va llançar el repte a la resta d'usuaris perquè fessin el mateix. Les reproduccions es comptaven en milions al cap de poc temps i aquesta popularitat va ser aprofitada per la indústria de la música. Concretament, el DJ i productor Majestic va produir-ne una nova versió que hem escoltat durant tot el 2021 a les ràdios musicals. Aquest tipus de fenòmens són l'explicació de per què molts joves coneixen cançons de fa unes quantes dècades, perquè les han sentides de TikTok.

MONTSE VIDAL: El sistema d’aquesta xarxa social es basa en la modalitat que ja coneixem de seguidors i seguits, igual que a Instagram o a Twitter. Al perfil de l'usuari es mostra també el nom, la fotografia de perfil, els cors obtinguts, que són els equivalents als likes d'Instagram, i una breu biografia de la persona.

Des de la pantalla principal, tal i com es fa a Instagram, podrem veure les publicacions que fan els usuaris que seguim, però el sistema també ens mostrarà altres vídeos que són tendència en aquell moment, encara que no siguem seguidors dels usuaris que els han penjat. A més, la plataforma inclou altres funcionalitats com la possibilitat d'enviar missatges directes, un sistema de votacions o llistes personalitzades d'usuaris.

Per crear contingut propi, cal accedir al botó central de la pantalla principal. Podrem enregistrar el nostre vídeo en diverses parts i escollir prèviament els filtres i efectes que voldrem fer servir. En el moment d'editar el vídeo, només caldrà seleccionar les parts que voldrem utilitzar. També podrem modificar cada part independentment, afegint filtres diferents a cadascuna d'elles. Un cop estigui llest el contingut, tan sols queda compartir-ho al perfil. De cara al futur, la plataforma està provant una nova funcionalitat. TikTok Live Studio, un canal d'emissió de vídeo en directe per emetre continguts en streaming i competir amb l'altra plataforma de moda, Twitch. De la que ara parlarem, oi?

JOSEP LLUÍS VIDAL: Doncs sí, i és que la moda dels directes a les xarxes socials no para de guanyar adeptes i els podem tenir a la majoria de plataformes, com ara Instagram o Facebook.

Però en el cas de Twitch, les seves funcionalitats i característiques han fet que sigui la plataforma reina per a aquest tipus de continguts, almenys de moment. Comencem per explicar què és Twitch.

Twitch és la plataforma de streaming més gran del món. En termes generals, és un servei per poder veure retransmissions audiovisuals en directe i interactuar amb els creadors de contingut, anomenats, en aquest cas, streamers. Des dels seus inicis, el 2011, ha estat especialitzada en la retransmissió de partides de videojocs, tot i que en els últims temps s'han anat incrementant altres continguts relacionats amb esports, música o entrevistes a personatges d'actualitat. L'any 2014 va ser comprada per Amazon i, des d'aleshores, el servei no ha parat de créixer. Anem a veure com funciona.

MONTSE VIDAL: Primer hem d'indicar que Twitch es pot fer servir des de dues vessants. Una com a espectador i l'altra com a streamer.

Comencem explicant com hem de fer servir Twitch si volem ser espectadors. El primer que hem de fer és crear un compte a la plataforma. Després del registre previ, es pot començar a seguir els canals que siguin del nostre interès, els quals apareixeran a la pestanya “Seguint”. El sistema també ens mostrarà una llista de recomanacions de canals, categories, etc. També podrem fer servir l'opció d'Explorar per trobar usuaris o canals.

A la pàgina principal podrem veure també totes les emissions en directe que estiguin tenint lloc en aquell moment. Si entrem en un canal que està emetent en directe, podrem veure el perfil de l'streamer, el nombre de seguidors, el nombre d'espectadors, la categoria, i també tindrem l'opció de seguir el canal, si és que encara no ho estem fent. Ser seguidor d'un canal implica, per exemple, poder accedir al xat en directe durant la transmissió per compartir preguntes, opinions, comentaris, etc.

JOSEP LLUÍS VIDAL: A la part superior de la pantalla tenim la icona de la campaneta, que indica si rebem notificacions, ja sigui d'usuaris que ens segueixen, o novetats dels canals que seguim, canvis de funcionament a la plataforma. També tenim la icona de la corona. Aquesta funció indica les recompenses setmanals de Twitch per als usuaris que es passen al mode Prime, inclús amb Amazon Prime. Aquesta modalitat inclou alguns avantatges respecte als altres usuaris com contingut específic, subscripcions gratuïtes o personalitzacions exclusives. Cal recordar que existeix la possibilitat de fer un canal sense subscriptor, la qual es paga mensualment i pot ser de diferents tipus, des de 3,99 euros al mes fins a 24,99 euros al mes.

MONTSE VIDAL: Anem a saber ara com fer servir Twitch si som streamers.

Primer de tot, haurem de crear un compte a la plataforma i configurar el nostre canal des del panell de control. Aquí podrem configurar aspectes com el nom, categoria, etiquetes, idioma, els modes de subscripció i moltes altres característiques que tindrà el nostre canal. També es poden crear i configurar esdeveniments que es podran compartir a les xarxes socials per tal d'augmentar el nombre d'espectadors en una transmissió concreta. Per començar a retransmetre contingut, haurem de fer servir un programari de captura de vídeo, ja que Twitch no ofereix un botó per començar a transmetre contingut. El software més utilitzat per fer-ho és OBS Studio, però Twitch recomana Twitch Studio. Sigui quin sigui el programari triat, tan sols s'haurà de vincular al compte, donar accés a la càmera i micròfon i personalitzar l’emissió amb diferents escenes o colors.

Cal dir que si la nostra intenció és oferir contingut de manera continuada a la plataforma, existeix l’opció de convertir-se en afiliat i obtenir remuneració pel contingut a més. Les condicions per a ser afiliat són: tenir un mínim de 50 seguidors, emetre durant 8 hores, emetre en 7 dies diferents i tenir una mitjana de 3 espectadors diaris. Totes aquestes condicions s'han de donar de manera simultània durant un mes.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Una altra eina que ofereix Twitch és la d'anàlisi. Serà on trobarem tota la informació estadística del projecte; nous seguidors, nombre de visualitzacions en directe,, mitjana de missatges al xat, etc. Si tenim canals de pagament, també ens mostrarà les estadístiques sobre els ingressos, activitat, tipus de subscripció, etc.

I, per últim, repassem l'impacte que ha tingut aquesta plataforma. De la mateixa manera que va passar amb TikTok, la pandèmia de la Covid-19 va impulsar l'ús i el creixement de Twitch, sobretot en continguts de videojocs i esportius.

Avui dia, aquesta tendència ha sigut la més important. Una prova és el rècord d'espectadors simultanis que va tenir el gener del 2021 l'streamer espanyol TheGrefg, que va congregar dos milions i mig d'usuaris de manera simultània, una xifra que molt poques emissions televisives aconsegueixen a l'estat avui dia. I és que els streamers s'estan convertint en ídols de masses per a les seves comunitats de seguidors. Un exemple el tenim amb Ibai Llanos, denominat una de les persones espanyoles més influents del mon segons la revista Forbes, amb 8,3 milions de seguidors al canal i amb una projecció dins el món de la comunicació esportiva com pocs periodistes del sector.

JOSEP LLUÍS VIDAL: En aquest pòdcast hem fet una primera aproximació a dues de les tendències en plataformes socials, TikTok i Twitch. La primera per crear vídeos curts i la segona per fer retransmissions en directe, totes dues amb una gran acceptació per part del públic més jove. Esperem que aquest pòdcast us sigui d'utilitat. Fins la propera.

MONTSE VIDAL: Fins aviat.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.