La denominada quarta revolució industrial està fent evolucionar el mercat laboral, promovent la creació de nous perfils professionals fins ara desconeguts. Només cal consultar les borses de treball de les principals empreses d’ocupació del país, per comprovar que molts llocs de treball han desaparegut tal com els teníem concebuts fa uns anys, i que molts d’altres han irromput amb força.
Els processos d’automatització de tasques també han influït en aquesta transformació professional, reduint la mà d’obra en molts sectors. Certament, les tasques rutinàries, que als anys 90 les grans companyies subcontractaven mitjançant empreses d’ocupació temporal, han estat ara automatitzades mitjançant sistemes de robòtica i d’intel·ligència artificial.
Malgrat els pitjors auguris que podrien fer sospitar un progressiu deteriorament del capital humà, aquesta transformació és una oportunitat per situar les persones, els empleats i empleades, en el centre de l’estratègia organitzativa. Aquesta evolució professional, i tecnificació dels continguts funcionals dels llocs de treball, permetrà, previsiblement, que les persones puguin aportar més valor i avantatge, i que les organitzacions també evolucionin cap a models més flexibles i relacionals, reduint els esglaons jeràrquics que dificulten el processos de presa de decisions.
Aquesta transformació també afectarà als llocs de treball estables que romanguin en les estructures organitzatives: és una evidència que les competències tècniques, les basades estrictament en els coneixements, van perdent valor en favor de les anomenades ‘soft skills’, competències socials que s’adquireixen mitjançant diferents sistemes d’aprenentatge i que seran claus per afrontar els desafiaments de l’entorn. Mai com ara les borses de treball de les companyies de col·locació havien incorporat, al mateix nivell que els coneixements, competències com la capacitat de comunicació, el lideratge, la motivació, la capacitat de persuasió, la resolució de problemes o el treball en equip.
D’altra banda, les professions STEM estan a l’alça des de fa uns anys, com a conseqüència de la presència de la digitalització progressiva de la societat, fent que els estudis científics, d'enginyeria, de matemàtiques o tecnològiques en general hagin augmentat notablement la seva usabilitat i demanda, i amb això el valor que se'ls dona. Nombrosos estudis evidencien que, actualment, els alumnes formats en disciplines STEM són els millors posicionats en el món laboral , donada l'escassetat de professionals qualificats en als àmbits de la tecnologia i l'economia sostenible.
En aquest context, les administracions locals no estan exemptes d’albirar el desenvolupament i transformació dels seus llocs de treball. La planificació de recursos humans consisteix, precisament, en construir escenaris de futur sobre la premissa de com canviaran les nostres organitzacions. Una visió a curt termini, que es basi en la gestió del dia a dia i centrada solament en l’aprovació de la relació de llocs de treball de l’exercici següent, no permetrà avançar-se i adaptar-se a un món laboral canviant. Altre dels indicadors irrefutables que suporten aquesta tesi és la també canviant oferta formativa de les universitats, que incorporen any rere any titulacions de grau, que no tenen correspondència en els llocs de treball dels governs locals.
La guia que presentem pretén ser un suport als responsables organitzatius dedicats a la planificació organitzativa i dels llocs de treball dels governs locals. El document inclou aquells perfils professionals plenament assentats en el mercat laboral privat, les funcions dels quals estan desenvolupades en l’actualitat en el món públic, parcial o íntegrament, per altres llocs ‘clàssics’ de les administracions locals. No obstant això, manquen, de ben segur, molts altres perfils que, progressivament, es faran imprescindibles en el context públic.
És per aquest motiu que la guia està oberta a aportacions i suggeriments: ha nascut amb l’objectiu d’adaptar-se de manera flexible als canvis de l’entorn professional. Esperem que sigui d’utilitat i que serveixi d’inspiració per a la incorporació reeixida de nous perfils professionals en les nostres administracions.
La guia que es presenta té un objectiu orientatiu sobre la possible evolució de les relacions de llocs de treball dels governs locals, però no pretén ser un vademècum que calgui tenir com a referència sine die. De fet, un dels objectius és que esdevingui un document work in progres i que s’actualitzi de manera periòdica a partir de les novetats que tinguin lloc en l’entorn professional.
És per aquest motiu que els camps descriptius que incorpora la fitxa dels perfils professionals identificats són de caire genèric, i inclouen descripcions extretes de diferents fonts de documentació.
Els camps descriptius i la seva descripció són els següents:
Els perfils professionals que es descriuen a continuació són els següents:
Community Manager | Chief Learning Officer | Enginyer en Intel·ligència Artificial | Especialista en Big Data | Especialista en Ciberseguretat | Enginyer en Robòtica | Especialista en Cloud Computing | Especialista en Data Science | Especialista en Iot (Internet de les coses) | Especialista en Sistemes de Teletreball | Ethical Hacker (Expert/a en Seguretat a la Xarxa) | Gestor de Compliance | Tècnic en Gestió del Talent
La irrupció de les xarxes socials com a mitjà de comunicació preeminent fa imprescindible que els governs locals tinguin presència amb diferents objectius: posicionar-se davant possibles notícies, donar a conèixer els serveis que presta, fer-se visible en diferents contextos…
La creació de canals comunicatius pressuposa el seu imprescindible manteniment i actualització, i interaccionar amb les parts interessades per tal de donar feedback a les seves consultes i comentaris, contribuir a crear una bona imatge de marca i fomentar el sentiment de pertinença i proximitat.
És en aquest context el/la community manager, construeix la cara virtual pública de l’entitat. La seva missió consisteix en d'utilitzar les xarxes socials (Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, Linkedin, etc.) com a instrument per comprometre a la clientela amb l'empresa o marca i atraure'n de nova, ja sigui a través del contacte diari per xarxes socials, la creació de nous continguts coherents amb la marca i/o participació en diverses activitats de comunicació i relacions públiques així com la programació i gestió d'esdeveniments.
Dissenyar, dinamitzar i moderar les comunitats virtuals que l’entitat hagi decidit impulsar per donar a conèixer la seva activitat, creant una bona imatge de marca i fomentar el sentiment de pertinença i proximitat.
Cada dia és més necessari que les organitzacions comptin amb un responsable de la facilitació de l'aprenentatge i la innovació, Chief Learning Officer -CLO- en anglès, un nou tipus de perfil d'alt rang encarregat de liderar processos de canvis, de transformació digital, aprenentatge i innovació en un entorn incert i en canvi constant. Un CLO és un facilitador i directiu de l’aprenentatge corporatiu, algú que lidera processos de canvi en temes emergents (transformació digital, innovació, blockchain, etc.). L'aprenentatge esdevé una eina fonamental, que la figura de l'CLO permet potenciar en l'àmbit organitzatiu. Els processos d'aprenentatge posats en marxa haurien de portar a una millora de l'acompliment individual dels empleats. I si tots els empleats milloren el seu rendiment, també la farà l'organització.
Dit d'una altra manera: el que estan necessitant les organitzacions és una figura que combini les funcions tradicionals d'aprenentatge i desenvolupament i de formació, amb la seva direcció estratègica. Algú que recopili tota la informació i de les indicacions cap a on anar. Les seves responsabilitats poden incloure la incorporació de nous projectes, cursos i materials de capacitació, iniciatives de desenvolupament d'empleats, coaching executiu, gestió de el coneixement i planificació de la successió.
Liderar, coordinar i gestionar l’aprenentatge de l’organització, dirigint la seva estratègia perquè llurs empleats i empleades aprenguin allò necessari d’acord als projectes corporatius.
La Intel·ligència Artificial és cada dia més present en les nostres vides, tant des d’una perspectiva personal com professional. És una disciplina molt amplia, on podem trobar múltiples àrees de treball: robòtica, processament de llenguatge natural (PLN), aprenentatge automàtic (Machine learning), xarxes neuronals, visió artificial, modelització basada en agents intel·ligents, big data, sistemes de recomanació, anàlisi predictiu etc.
La intel·ligència artificial és l'evolució natural de el desenvolupament de programari i una gran eina per desenvolupar i construir un nou tipus de sistemes que no es limiten a realitzar tasques, sinó que són capaços d'aprendre i desenvolupar-se per si mateixos. Al llarg dels anys, mètodes com la programació orientada a objectes i la interacció de l'ordinador - humà han coexistit com dues entitats separades. Actualment, però, les eines i habilitats necessàries per crear una intel·ligència artificial s'estan fusionant en una sola professió.
Aquest perfil s’enfoca en la realització d’accions de programació basades en intel·ligència artificial. Es treballa a partir d'agents intel·ligents, sistemes computacionals que estan situats dins d'un entorn i que són capaços de dur a terme accions autònomes per tal d'assolir els seus objectius. Interactuen molts elements dinàmics, aprenen mútuament o del seu hàbitat - bases de dades, sistemes d'informació, etc. - cosa que els permet emular comportaments de persones o màquines, i prendre decisions segons la missió per la qual hagin estat programats.
Dissenyar i desenvolupar sistemes i projectes d’aplicacions principalment en gestió i / o informàtica científica, acostant el raonament al més proper possible al d’un ésser humà mitjançant màquines.
El big data està format per conjunts de dades més grans i més complexos, especialment procedents de noves fonts de dades. Aquests conjunts de dades són tan voluminosos que el programari de processament de dades convencional senzillament no pot gestionar-los. No obstant això, aquests volums massius de dades es poden utilitzar per abordar problemes empresarials que abans no hagués estat possible solucionar.
L'expert/a en Big Data és el professional que dissenya el procés d'aplicació de sistemes Big Data en organitzacions, el que inclou: analitzar les necessitats relacionades amb l'explotació de les dades (quantificació del volum de dades a tractar, anàlisi de la tipologia de dades, i capacitat d'emmagatzematge); dimensionar el sistema en funció d'aquestes necessitats; dissenyar i planificar la seguretat del sistema; realitzar-ne el seguiment; i donar suport a la seva implantació, el que inclou la formació del personal de l'empresa en el funcionament del sistema Big Data o la participació en el desenvolupament estratègic de l'empresa, traslladant informació sobre les possibilitats que proporciona el Big Data.
Analitzar les necessitats relacionades amb l'explotació de dades a partir dels sistemes Big Data, que permeten el tractament i anàlisi d'enormes dipòsits de dades, tan desproporcionadament grans que resulta impossible tractar-los amb les eines de bases de dades i analítiques convencionals.
La ciberseguretat o seguretat cibernètica és la protecció dels sistemes que tenen connexió a Internet, com el maquinari, el programari i les dades que tenim emmagatzemades.
En l’àmbit informàtic, la seguretat acull la ciberseguretat i la seguretat física: les dues utilitzades per les organitzacions. En definitiva, la seguretat de la informació està dissenyada per mantenir i protegir la confidencialitat, integritat i disponibilitat de les dades. L’objectiu de la ciberseguretat o seguretat informàtica és ajudar a prevenir atacs cibernètics, violacions de dades i robatori d’identitat.
Amb l’objectiu de garantir la seguretat informàtica d’un sistema, l’expert en ciberseguretat haurà d’atendre a diferents elements de seguretat cibernètica: seguretat de l’aplicació, seguretat d’informació, seguretat de la xarxa, recuperació davant desastres, seguretat operacional, educació de l’usuari final.
La ciberseguretat ajuda a prevenir violacions de dades, robatori d’identitat i atacs de ransomware, a més d’ajudar en la gestió de riscos. Quan una organització té un fort sentit de seguretat de la xarxa i un pla efectiu de resposta a incidents, està en millors condicions per prevenir i mitigar els atacs cibernètics. El procés de mantenir-se a el dia amb les noves tecnologies, les tendències de seguretat i la intel·ligència d’amenaces és un desafiament important.
Encarregar-se de la privacitat i protecció de dades de l’entitat i del seu sector públic per fer front als ciberatacs.
L'enginyeria robòtica combina diferents disciplines (mecànica, elèctrica, electrònica, ciències de la computació, etc.). Aquesta enginyeria agrupa els processos i sistemes elèctrics amb els models de funcionament que ja existeixen, relacionant-los amb la informàtica, i amb el control dels diferents tipus de maquinària que es poden veure a les diferents aplicacions de la mateixa.
L'enginyer en robòtica és capaç de realitzar totes aquelles tasques relacionades amb el cicle de vida de sistemes, aplicacions i productes: s’encarreguen de fer el disseny de tot allò que estigui relacionat amb sistemes de computació, sistemes digitals i sistemes d'electrònica per a robots. La robòtica, avui dia, té un gran impacte tant en factors socials com econòmics i ambientals.
Conceptualitzar, analitzar, dissenyar i fer prototips de robots i sistemes automatitzats que alliberin de tasques a realitzar per empleats municipals.
El cloud computing o computació al núvol permet oferir diferents serveis a través d'una xarxa, que habitualment és Internet. Aquesta tecnologia ofereix nombrosos avantatges: els productes solen ser gratuïts o amb un pagament mensual fix per utilització, les dades estan sempre segures, la informació es troba en temps real, i ofereix la possibilitat d'accedir a tota la informació quan i on vulguis.
Els serveis que es presten al núvol es classifiquen com a públics, privats o híbrids, depenent del proveïdor. Segons el tipus de servei i les eines que permet utilitzar, també es classifiquen com: SaaS (Software as a Service), PaaS (Plataforme as a Service) i IaaS (Infraestructure as a Service).
Els especialistes en Cloud computing s'encarreguen de liderar el canvi organitzatiu, que suposa l'adopció del núvol, desenvolupar una estratègia d'adopció de cloud per coordinar el procés i avaluar possibles solucions per optimitzar la infraestructura. Han d'anticipar-se als continus canvis que experimenta el cloud en totes les seves dimensions per crear una arquitectura tecnològica flexible i àgil, ajuden l’entitat a crear un vincle entre els empleats, i s'encarreguen de garantir que la seguretat del servei sigui total.
Dissenyar, construir i configurar entorns al núvol amb diferents objectius organitzatius i administrar tota l'estructura cloud computing a l’entitat.
Data Science és una eina per abordar Big Data i després extreure'n informació. Primer els Data Scientist reuneixen conjunts de dades de múltiples disciplines i les compila. Després d'això, apliquen machine learning i anàlisi predictiva. Després s'accentuen en un punt on se'n pugui derivar alguna cosa. Finalment, se n'extreu la informació útil.
Data Science és un camp que inclou la neteja, la preparació i l'anàlisi de dades: és un terme general on s'apliquen molts mètodes científics. Per exemple, les matemàtiques, les estadístiques i moltes altres eines que els científics apliquen a conjunts de dades. El científic aplica les eines per extreure'n coneixement de les dades.
El Data Science entén i analitza les dades des del punt de vista comercial. La seva feina és proporcionar la predicció més precisa. Un Data Science s’encarrega de donar les seves prediccions.
Dissenyar i fer el desplegament d'arquitectura d'entorns Big Data (modelat d'algorismes predictius), amb l’objectiu d’extreure coneixement a partir de les dades per poder respondre les preguntes que se li formulen i transformar les dades en brut en informació útil, permetent a cada equip analitzar el rendiment i millorar els seus resultats finals.
Els i les especialistes a Internet de les coses, en anglès Internet of Things (IoT), s'encarreguen de dissenyar, implementar i gestionar sistemes d'interconnexió de dispositius i objectes a través de xarxes sense fil.
Aquests experts aprofiten el potencial dels dispositius IoT, que poden ser des de sensors mecànics fins a elements quotidians, per identificar i desenvolupar aplicacions que permetin millorar-ne les funcionalitats i els usos en un context d'hiperconnectivitat.
Alguns exemples de IoT serien els rellotges intel·ligents, la connexió remota dels dispositius de seguretat, il·luminació i climatització de la llar i els cotxes intel·ligents.
Els especialistes a Internet de les coses són clau en l’automatització de processos i la recopilació i l’anàlisi de dades per a la presa de decisions. Per això, és un dels perfils professionals més buscats per les organitzacions, que necessiten aquests professionals per a la transformació digital dels seus processos, productes i serveis.
Dissenyar, implementar i gestionar sistemes d’interconnexió de dispositius i objectes a través de xarxes sense fil.
El teletreball és una modalitat laboral que, arran de la crisi del coronavirus, té una presència creixent a les organitzacions, ja que contribueix, en una bona part, a satisfer les necessitats dels treballadors. Alhora, hi ha diverses teories de motivació que expliquen les necessitats que tot treballador té i desitja satisfer en tot moment. És per això, que sota la hipòtesi que el teletreball li permet, a qui l'exerceix, una qualitat de vida més gran, un millor maneig del seu temps, una economia en les seves despeses de trasllats, entre d'altres, es conclou per mitjà d'aquesta investigació, que el teletreball es pot considerar una estratègia de motivació.
No obstant això, les organitzacions requereixen adoptar criteris organitzatius en la implantació de sistemes de teletreball. L’anàlisi de les necessitats organitzatives i dels llocs de treball, dels procediments i instruccions de treball o de la cultura corporativa són aspectes que ha de ser monitoritzats per persones expertes en la matèria.
Assessorar internament en l'organització i aplicació de sistemes de teletreball, a partir de les necessitats de l’organització, els seus processos de treball i els llocs de treball, introduint les solucions tecnològiques que més optimitzin el transvasament de la informació d'un sistema de treball tradicional, presencial, a un procés de treball en remot.
Els ethical hackers són contractats per les organitzacions per comprovar la seguretat interna dels seus sistemes. Fan diferents incursions o pentest per avaluar les vulnerabilitats i les fallades i elaboren un informe de tots els canals o portes per on es pot filtrar un cibercriminal i en determinen l'estat crític. Després, proposen solucions i millores.
El hacking ètic és una especialitat dins de la ciberseguretat dedicada a cercar, trobar i solucionar vulnerabilitats dels sistemes i plataformes de TI.
Encarregar-se de posar a prova els sistemes de seguretat de l’organització, utilitzant les tàctiques i eines emprades pels ciberdelinqüents, detectar i oferir solucions a vulnerabilitats a la ciberseguretat organitzativa.
El gestor de compliance o Compliance Officer és, dins d’una organització, l'encarregat d'assegurar el compliment de la normativa aplicable o de qualsevol mena de legislació relacionada amb el sector. Al llarg dels anys, ha anat augmentant la preocupació i la importància entorn d'aquesta figura, fins al punt de publicar-se la norma ISO 19600, sobre els Sistemes de Gestió de Compliance.
Atès el creixent interès sobre aquesta figura, i la seva importància dins de les organitzacions, el gestor de Compliance ha anat exercint cada vegada més influència sobre la presa de decisions corporativa. Tot i que a la ISO 19600 s'estableixen una sèrie de recomanacions sobre com realitzar el compliment legal en una empresa, a l’Estat espanyol per exemple, no hi ha una referència legal específica sobre el gestor de compliance. No obstant això, després de la reforma del Codi Penal, es va deixar constància de l'obligació de supervisió o vigilància cosa que, de manera indirecta, ens porta novament al roll exercit per aquesta figura.
Vetllar pel compliment de la normativa vigent dins de l'organització, prevenint possibles delictes en el si de l’organització i implementant les mesures i controls que li permetin conèixer oportunament els riscos i incidències que poden afectar a l’entitat.
Entenem per talent la capacitat duta a la pràctica d’un professional o grup de professionals compromesos que assoleixen resultats superiors en un entorn i una organització determinada. Es diferencien, d’aquesta manera, dos talents: l’individual dels empleats i l’organitzatiu. El repte dels gestors (i dels tècnics en gestió del talent) consisteix en transitar del talent individual a l’organitzatiu, seleccionant, d’una banda, a professionals amb capacitats, potencial d’acció i compromís, i generant un entorn organitzatiu que creï valor al professional i que el motivi a aportar i continuar, d’altra.
Les organitzacions que defineixen clarament la seva estratègia, faciliten l’entorn perquè els seus professionals interactuïn, treballin en equip, i transformin competitivament els productes i serveis de l’organització, està creant talent organitzatiu.
Impulsar processos de retenció del talent i de millora professional dels empleats corporatius i processos de captació per millorar la productivitat de la plantilla de personal.
Big data
Denominació que reben els conjunts de dades, els procediments i les aplicacions tecnològiques, que, pel seu volum, la seva naturalesa diversa i la velocitat a què han de ser processades, ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals.
Ciberseguretat Conjunt de mesures físiques, lògiques i administratives destinades a protegir la disponibilitat, la integritat i la confidencialitat de dades connectades en xarxa.
Compliance Funció d'autoregulació en una organització per al compliment normatiu i actuació integra amb la finalitat de prevenir riscos jurídics i la pèrdua de la reputació pública.
Cloud computing Tecnologia que permet accés remot a programaris, emmagatzematge d'arxius i processament de dades per mitjà d'Internet, i així és una alternativa a l'execució en un ordinador personal o servidor local. En el model de núvol, no cal instal·lar aplicacions localment en ordinadors.
Data science Ciència centrada en l’estudi de les dades per a la presa de decisions. S'encarrega d'extreure'n informació de grans quantitats de dades, combinant l’estadística, les matemàtiques i la informàtica per interpretar dades.
Intel·ligència artificial Conjunt de tècniques que tenen per objectiu dotar un sistema informàtic de la capacitat de simular característiques pròpies de la intel·ligència humana, com ara el raonament, l'aprenentatge i el processament i la interpretació d'estímuls sensorials.
IoT - Internet de les coses Descriu la xarxa d'objectes físics (coses) que incorporen sensors, programari i altres tecnologies per connectar i intercanviar dades amb altres dispositius i sistemes a través d'Internet.
Robòtica Branca de l'enginyeria que concep, dissenya i construeix robots i tot el que estigui relacionat amb ells.
Soft skills Competències socials que sobretot s'adquireixen a la vida diària i que permeten a les persones integrar-se amb èxit en els ambients laborals. També conegudes com ‘habilitats toves’, són una combinació de habilitats socials, habilitats de comunicació, trets de la personalitat , actituds, atributs professionals, intel·ligència social i intel·ligència emocional, que faculten les persones per moure's pel seu entorn, treballar bé amb altres, realitzar un bon exercici i, complementant-se amb les habilitats dures, aconseguir els seus objectius.
STEM Acrònim provinent de Science, Technology, Engineering & Mathematics (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques), que engloba les titulacions universitàries relacionades amb la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques.
Talent Capacitat duta a la pràctica d’un professional o grup de professionals compromesos que assoleixen resultats superiors en un entorn i una organització determinada.
Teletreball Modalitat de treball basat en l'organització descentralitzada de tasques, que permet treballar fora de la feina mitjançant l'ús de la telecomunicació i la tecnologia de la informació.
ADECCO. Borsa d’ocupació de l’empresa.
BARCELONA ACTIVA. Cercador d’ocupacions.
EUROFIRMS. Borsa d’ocupació de l’empresa.
FLEXIPLAN (GRUPO EULEN). Borsa d’ocupació de l’empresa.
GRUPO CRIT. Borsa d’ocupació de l’empresa.
IMAN TEMPORING. Borsa d’ocupació de l’empresa.
MANPOWER. Borsa d’ocupació de l’empresa.
MANYIKA, James; Lund, Susan; Chui, Michael; Bughin, Jacques; Woetzel, Jonathan. - Jobs lost, jobs gained: What the future of work will mean for jobs, skills, and wages. McKinsey Global Institute, 2017.
RANDSTAD. Borsa d’ocupació de l’empresa.
RAMIÓ MATAS, CARLES. - Inteligencia Artificial y Administración Pública: Robots y humanos compartiendo el servicio público. Los libros de la Catarata, 2019.
RAMIÓ, CARLES Y SALVADOR, MIQUEL. La nueva gestión del empleo público. Recursos humanos e innovación de la Administración. Barcelona: Ediciones Tibidabo,2018.
SYNERGIE. Borsa d’ocupació de l’empresa.
WORLD ECONOMIC FORUM - The Future of Jobs Employment, Skills and Workforce Strategy for the Fourth Industrial Revolution. Geneva, 2016.