Aquest manual té com a principal objectiu aprendre a fer infografies i visualitzacions per tal de millorar la presentació, comunicació i difusió de la informació i mostrar les dades de manera ordenada, creativa i molt visual.
Aquest manual té com a principal objectiu aprendre a fer infografies i visualitzacions que permetin a les Administracions públiques millorar la presentació, comunicació i difusió de la informació i de les dades que el sector públic posseeix. Això es pot fer a través d’eines visuals com són les infografies i visualitzacions.
A la societat de la informació estem inundats per grans volums de dades de difícil consum i interpretació.
La visualització d'informació és una disciplina emergent que pretén amplificar la seva comprensió mitjançant la transformació d'informació o de les dades en coneixement, utilitzant les capacitats innates del cervell per detectar patrons servint-se de la visió. Amb la visualització de la informació, podrem disposar d'una millor forma de mostrar les dades de manera ordenada, creativa i molt visual.
Aquest manual ha de servir per aprendre a anar més enllà de la simple elaboració d’infografies i de visualitzacions. No es tracta de plasmar un seguit de dades en un entorn més visual que la presentació habitual sinó que el procés d’elaboració d’aquestes eines visuals ha de respondre a una elaboració prèvia on el resultat final és el fruit d’analitzar objectius de comunicació, destinataris/àries de la informació.
Cal una gestió i un treball sobre les dades, a més de decidir quines hi incorporem i quines no, seleccionar els conceptes, les icones i els impactes gràfics a banda de la tipologia d’infografia o de visualització. Finalment, cal fer-la, però, sobretot, difondre-la.
Les visualitzacions no han de tenir com a objectiu fonamental estalviar a la ciutadania obtenir més informació sinó que han de servir per fomentar i provocar la cerca de l’ampliació d’informació.
Aquesta imatge es podria considerar una de les primeres infografies de l’ésser humà.
El desembre de 2014 es va aprovar la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació i bon govern. Aquesta llei ha obligat, entre altres aspectes, a les Administracions públiques catalanes a crear un portal de transparència i a assegurar a la ciutadania un conjunt de drets sobre aquestes matèries. Des de l’1 de gener de 2016 la llei ja és d’obligat compliment per a totes les Administracions catalanes.
Arran d’aquesta llei, la Diputació de Barcelona, l’1 de gener de 2016, va publicar el Portal de Transparència. En el marc del portal, hi va incloure una infografia en la qual s’explicaven de manera simplificada els principals elements de la llei i els drets que té la ciutadania.
Amb aquesta infografia, la Diputació de Barcelona facilita a la ciutadania el coneixement del contingut de la llei, destacant els seus elements més importants. Així doncs, ajuda als/a les ciutadans/anes a entendre com els afecta una llei sense necessitat de llegir-la i amb un llenguatge més senzill, tant per la visualitat de la infografia com pel vocabulari utilitzat.
Qüestions per reflexionar
Si observem la definició de la Real Academia de la Lengua Española (RAE) sobre infografia, hi trobem el següent:
“infografía De Infographie®, marca reg. 1. f. Técnica de elaboración de imágenes mediante computadora. 2. f. Imagen obtenida por infografía. 3. f. Representación gráfica que apoya una información de prensa.”
Tot i que, en aquests materials docents, s’hi utilitzen de forma indistinta els conceptes d’infografia i de visualització, entesos com a recurs que es fa servir per representar informació d’una manera gràfica, cal tenir present que no són el mateix.
La infografia és una representació més visual que els propis textos, en la qual intervenen descripcions, narracions o interpretacions presentades de manera gràfica, normalment figurativa. Neix com un mitjà de transmetre informació i coneixement de forma gràfica i s'ha convertit en la millor forma de mostrar dades de manera ordenada, creativa i molt visual. Podem trobar infografies de tots els colors i gustos, encara que són les relacionades amb els mitjans socials les que es fan servir de manera habitual.
En relació amb les visualitzacions, el punt de vista, l’opinió, les necessitats de la ciutadania són l’aspecte principal i, en un segon terme, la informació que els autors de la visualització volen transmetre. El/La “lector/a” de la visualització tria què vol veure i els autors com ho veuran, però cal destacar que cada lector tindrà curiositat per veure dades o informacions diferents, de manera que una visualització tindrà diferents formes i informacions en funció de qui la miri i els seus interessos o les seves inquietuds.
Si bé és cert que es podria considerar que la infografia és una representació gràfica conductista destinada a mostrar quelcom que els autors volen transmetre, sovint la tria entre infografia i visualització radica en la capacitat de fer-les. Cal tenir present que la infografia és més senzilla de fer i dissenyar que una visualització, on l’element de programació i les eines que es fan servir són més complexes.
new_pdf_page
La comunicació visual a través d'infografia utilitza imatges, símbols, colors i paraules per comunicar idees, il·lustra r la informació o expressar visualment les relacions.
Això implica: filtrat de la informació, establiment de relacions i discernir patrons i representar-los d'una manera que permeti al consumidor d’informació la construcció de coneixement significatiu.
Els motius que justifiquen fer infografies són diversos; alguns són els següents:
Els impactes gràfics són bàsics a les infografies i a les visualitzacions. Per aquest motiu, cal que la selecció de les imatges sigui acurada, comprensible per a la ciutadania i finalment sigui un reflex de la societat i que no denoti cap tipus de discriminació (sexista, ètnica, cultural, religiosa, etc.).
Suposem que volem representar en una infografia el concepte de família. Ho podem fer de diverses maneres, però caldrà tenir present que la nostra selecció pot comportar discriminacions diverses. En aquest cas, la primera infografia mostra un concepte de família tradicional i no un reflex de la societat; per tant, serien més adequades icones de la segona donat que hi trobem diferents models de família.
Qüestions per reflexionar
new_pdf_page
El nucli d’una infografia està format per tres parts bàsiques:
Cal tenir presents els elements bàsics de la psicologia de la percepció, que ens indica com a principi organitzatiu principal que la ment “coneix” un estímul quan l’organitza en una forma que es retalla sobre un fons. Altres principis que cal considerar, dins de la psicologia de la percepció, són: el de reconeixement, fons-figura, principi d’agrupament, semblança i proximitat.
També són importants, en el disseny d’infografies i de visualitzacions, els principis sobre l’orientació visual, que es poden agrupar en tres categories:
Les històries són part integral de la cultura humana.
Les històries visuals són un mètode de gran abast de transmetre informació, idees, i la saviesa cultural.
Les imatges expliquen històries utilitzant la semiòtica, una mena de gramàtica visual.
1. Agrupació jeràrquica:
2. Agrupació paral·lela:
3. Agrupació subordinada: la llista està relacionada amb el text a través de la col·locació i del color.
Els senyals visuals o signes es combinen en patrons que transmeten missatges per a l’espectador/a. Existeixen, bàsicament, dos tipus de signes:
Els signes naturals serien aquells que, amb independència de la cultura, dels valors i de la societat que els observa, són fàcilment interpretables, com ara els colors dels semàfors o bé el símbol que representa el sexe (home/dona). En canvi, els signes artificials, només els poden interpretar aquells que formen part d’una societat o cultura, com ara les diferents adaptacions del logotip de l’organització Creu Roja, que varia d’una manera important en funció de la cultura dels països on té representació.
A continuació podem llegir un breu article publicat al gencat blog on es presenta la imatge corporativa que la Generalitat de Catalunya ha elaborat per facilitar el disseny corporatiu d’infografies.
La importància que les Administracions públiques traslladin la imatge corporativa a les infografies i que n’elaborin alguns elements específics, com ara simbologia recomanada o bé criteris de nomenclatura, numeració, etc., és molt important. La seva finalitat rau en poder oferir un producte que també visualment posi de manifest a quina Administració pública pertany.
“Pautes gràfiques per a l’elaboració d’infografies de la Generalitat de Catalunya La guia Pautes gràfiques de les infografies és la guia dins el Programa d’identificació visual (PIV), que defineix els paràmetres perquè els professionals de la Generalitat puguin elaborar les infografies que incorpora el portal de transparència, presentat aquesta setmana. Conté plantilles per elaborar infografies amb els programes InDesign, Piktochart o PowerPoint, i convertir-los en documents electrònics (PDF) o en imatges (JPG). Per facilitar l’elaboració dels documents, hi ha disponibles dos tipus de plantilles, una en InDesign i una en PowerPoint, i una mostra en Piktochart, ja que aquest programa no permet disposar d’una plantilla. També hi ha disponibles, a Descarregables relacionats, tres carpetes que contenen les fonts tipogràfiques i també el conjunt d’icones i mapes per utilitzar en l’elaboració de les infografies.”
Qüestions per reflexionar
new_pdf_page
La comunicació a les Administracions públiques esdevé un element bàsic però alhora innovador en el marc de la prestació de serveis i gestió de polítiques públiques. El marc normatiu més recent, però, obliga a les Administracions a generar sinèrgies de comunicació a través de la transparència i l’accés a la informació.
Tanmateix, el sector públic té unes diferències evidents en relació amb el sector privat, tant en destinataris/àries (ciutadania que no clients) com també en els objectius (informar que no vendre); aquestes diferències es veuen incrementades si ens fixem en determinades actuacions i certs principis que li són propis, com ara la veracitat de la informació, principis i valors ètics, la imatge corporativa de l’ens o la institució corresponent, entre d’altres.
En el marc de les Administracions públiques catalanes, només l’Administració de la Generalitat de Catalunya ha elaborat una guia corporativa de com han de ser les infografies pel que fa a continguts, estructura, imatge corporativa i format. Aquesta guia forma part del Programa d’identificació visual (PIV) de la Generalitat de Catalunya.
Suposin que “trobem” això: “40”. El primer que ens ve al cap és “40 què?”. Ara imaginem que ens diuen “la temperatura del pacient és de 40 graus”. Hem dotat de significat el 40; quan la dada (40) és la resposta a una pregunta (“quina és la temperatura del pacient?”), hem avançat un nivell i ja podem parlar d’informació.
Però encara no som prou precisos. Què vol dir que “la temperatura del pacient és de 40 graus”? Doncs coses ben diferents:
Qüestions per reflexionar
La disciplina de la visualització de dades consisteix a passar de la informació a la saviesa; per aconseguir-ho, cal el següent:
Dades → Informació → Coneixement → Saviesa
new_pdf_page
És molt similar al procés periodístic que podem veure en aquesta infografia (Rogers, 2011).
Una dada és la unitat bàsica de informació. És una representació simbòlica (numèrica, alfabètica, etc.) d'una entitat.
La dada no té valor semàntic (sentit) en si mateixa, però, convenientment tractada (processada), es pot emprar en la realització de càlculs o presa de decisions.
La gestió de les dades ens aportarà informació i, finalment, coneixement.
Per tant, aquest context que comentàvem (format, unitats i rangs) és el que dóna significat a una dada i la converteix en informació que respon una pregunta. Quan tenim molta informació (i, per tant, moltes dades), podem inferir nova informació combinant diferents fonts, creant coneixement.
És aquest coneixement el que perseguim, construint-lo combinant moltes fonts d’informació. Aquesta estructura es coneix com la jerarquia DIKW (Data-Information-Knowledge-Wisdom).
En el nostre context, però, per “dades” entenem normalment taules de dues dimensions que representen, per cada fila, un element, i per cada columna un valor associat a un atribut de l’element, de forma que cada element queda descrit mitjançant els seus atributs.
Però les dades (obertes o no) no són només taules. Hi ha molts altres tipus de dades que tenim disponibles. Una entrada a un blog n’és un, “informació textual”, amb les seves particularitats: manca d’estructura clara, format i contingut entrellaçats, etc. Com ja veurem més endavant, la complexitat de manipular dades és directament proporcional a la seva manca d’estructura.
Es parla de Big Data quan tenim un gran nombre de dades per a una o més causes, les tres V:
Però Big Data també implica un canvi de paradigma: ja no treballem només amb mostres o subconjunts de les dades; per primer cop pensem en la totalitat de la població o l’univers, i podem prendre decisions sense haver d’estimar realment com d’exacte és la nostra anàlisi.
L’estadística ens permet calcular l’error que cometem quan mesurem quelcom tenint en compte quants elements tenim, és a dir, la N. En qualsevol estudi estadístic, veureu normalment que s’hi parla de marges d’error i s’explicita la N i també un valor anomenat p que ve a ser la probabilitat que allò que s’està mesurant o analitzant s’hagi trobat per atzar.
new_pdf_page
Què són les dades obertes?, infografia de la Diputació de Barcelona.
A El futur obert, de David Wiley (2010), s’hi defineix què vol dir obert, però en un context de recursos educatius, tot i que és fàcil extrapolar entre continguts i dades.
De forma resumida, l’autor defineix un contingut com obert quan tenim la possibilitat de realitzar diferents accions, les 4 R:
El propi autor, recentment, ha ampliat aquesta definició d’obert amb una 5a R:
new_pdf_page
En l’àmbit dels aspectes legals, s’hi poden destacar els elements següents:
En relació amb els aspectes tecnològics, ens centrarem més en les dades i els formats per al seu emmagatzemament i accés.
Hem vist que, per poder dir que les dades són obertes, hem de poder executar les 5 R, és a dir, accedir-hi, manipular-les i redistribuir-les, sense impediments legals ni tecnològics. Suposarem ara que tenim els aspectes legals resolts, i ens centrarem en els aspectes tecnològics que cal tenir en compte. Quins són? S'està fent referència a allò que es coneix com esquema de les 5 estrelles.
En relació amb l’obertura de dades reutilitzables, cal arribar al tercer nivell com a mínim: compartir la informació de forma que sigui senzill manipular-la, sense obligar l’usuari final a disposar d’un programari específic amb llicència. Formats oberts, n’hi ha molts, depenent del tipus d’informació que s’emmagatzema. Es pot preparar i penjar un fitxer CSV a Internet, de forma que tothom pugui accedir-hi lliurement i reutilitzar la informació sobre els reculls de notícies.
És evident que seria interessant poder accedir només a la informació que un desitja, i no haver de descarregar la totalitat de les dades. A més, els potencials usuaris volen informació actualitzada.
El fitxer CSV representa una fotografia o un accés estàtic de la realitat dels reculls de les notícies en un moment donat, per la qual cosa resulta millor proporcionar un accés dinàmic que permeti als usuaris realitzar consultes sobre el fitxer. Això permetria recuperar només la informació desitjada i fer cerques més complexes; d’aquesta manera, l’usuari que fa la cerca només recupera un trosset del fitxer CSV original, amb la informació que realment desitja. Aquestes cerques predefinides rebrien un paràmetre (o més si s’escau) i retornarien la informació desitjada, potser també en un fitxer CSV, però molt més petit, reduint el temps necessari per descarregar-lo. El resultat d’aquestes cerques s’acostuma a retornar utilitzant un tipus de fitxers específic per intercanviar dades amb una certa estructura interna, com ara XML.
Ho entendrem millor aprofitant un exemple que la Generalitat de Catalunya posa a disposició de tots nosaltres mitjançant el seu portal de dades obertes. Es tracta del fitxer amb els equipaments de Catalunya Dades obertes gencat, un recull de més de 35.000 equipaments amb un munt d’informació sobre cadascun. Aquest recull, tot i que està disponible en diversos formats, podem dir que, en versió original, està en format RDF. Doncs bé, aquest fitxer “pesa” gairebé 44 MB, el que impossibilita descarregar-lo en segons quin dispositiu i quina connexió tinguem disponible. En canvi, la Generalitat de Catalunya ofereix un servei, un cercador d’equipaments, que permet descarregar només la informació desitjada.
Per accedir a tot un conjunt de dades de cop pot ser ineficient: potser no ens interessa tota la informació, sinó només un subconjunt de files i/o columnes d’acord amb uns criteris de cerca. Aquest accés dinàmic basat en cerques és el primer pas cap a un veritable servei de dades obertes, on els usuaris i, més important encara, les aplicacions poden accedir només a allò que els interessa. Tanmateix esdevé clau poder localitzar les dades usant descriptors textuals.
De fet, és la possibilitat d’accedir a dades d'orígens diferents la que pot crear coneixement i afegir valor. La “R” de remesclar és, en aquest sentit, la més interessant.
new_pdf_page
En funció del seu objectiu i de les seves característiques, podem classificar una eina en una o més categories:
Hem de poder accedir a les dades mitjançant un fitxer tipus CSV o XML, o bé a través d’una aplicació que ens retorni la informació desitjada a partir d’uns paràmetres de cerca.
De vegades no sempre és possible fer-ho, però, ja que la informació només es publica a la web en formats pensats pels humans, incloent-hi la navegació per les diferents pàgines web que la composen, i no està pensada per poder automatitzar el procés i descarregar tota la informació desitjada amb un sol clic.
L’anàlisi i la visualització permeten extreure informació de les dades, un cop aquestes estan en el format i l'estructura adequats per a la seva anàlisi.
La tècnica coneguda com a web scraping està pensada per extreure informació de webs de forma automàtica o semiautomàtica; d’aquesta manera no caldrà copiar la informació que trobem a Internet en formats que ens permeten la seva explotació. Consisteix a esbrinar l’estructura i els paràmetres de les pàgines web que contenen la informació desitjada, programar uns petits scripts que capturin totes les pàgines web en format HTML i fer un altre script que sigui capaç de processar les pàgines web descarregades i extraure’n la informació desitjada, generant un fitxer CSV o similar.
Per poder analitzar i visualitzar les dades, ens cal haver-les capturat i preprocessat. Tot i que ja hem vist que, amb una bona descripció i l’ús d’un format apropiat, es poden publicar dades en obert, sempre serà necessari disposar d’eines que ens ajudin a fer conversions de formats, fusionar dos o més fonts de dades, seleccionar les que ens interessen d’un conjunt més gran, etc. És aquest pas el més complicat i que requereix més competències de l’àmbit de l’enginyeria, en un sentit de “resoldre problemes”. Altres cops, amb l’ús d’una eina puntual, serà possible resoldre un problema concret.
new_pdf_page
Tot i que ja hem vist i usat alguns exemples de fonts de dades, podem aprofitar per fer un petit recull i obrir un debat sobre la necessitat d’endreçar una mica el panorama des del punt de vista dels productors, però pensant en els/les usuaris/àries finals. És a dir, com posar a disposició dels mediadors i dels consumidors les dades obertes i, sobretot, com proporcionar mecanismes per obtenir feedback de la comunitat d’usuaris.
En l'àmbit català, tenim actualment els ens locals molt actius publicant dades obertes, entre d’altres, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona (OpenDataBCN), l’Ajuntament de Sabadell (OpenData SBD), l’Ajuntament de Badalona (Opendata Badalona) o l’Ajuntament de Granollers (Dades Obertes Granollers).
També podem trobar altres grans productors de dades, com són la Generalitat de Catalunya (Dades obertes gencat), l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) o l’Institut Cartogràfic I Geològic de Catalunya (ICGC).
A l'Estat espanyol, hi ha també un munt d’administracions i organitzacions de diferent mida que publiquen dades en obert com l’Ayuntamiento de Zaragoza, la Xunta De Galicia (abert@s) o l’estat (datos.gob.es).
En l’àmbit internacional, podem destacar-hi els següents, al Regne Unit (data.gov.uk), als Estats Units d’Amèrica (data.gov) o a la Unió Europea (Open Data Portals), tot i que aquest darrer, més que proporcionar accés a dades obertes, descriu les polítiques i accions que està seguint la Unió Europea respecte a les dades obertes.
Suposem que disposem d’una taula on hi consten els habitants de sexe masculí de la província de Barcelona; un fragment de la taula és el que conté les dades següents:
NOM I COGNOMS |
ADREÇA |
MUNICIPI |
DATA DE NAIXEMENT |
José Ma Martínez Sánchez |
Carrer de la Llibertat, número 2, Primer pis |
L’Hospitalet |
9 de desembre de 1984 |
José María López Martínez |
Calle Princesa, 2, 1.1. |
Hospitalet de Llobregat |
04/02/1955 |
Joan Miquel Pou i Martí |
Carrer Princesa, número 2, 1r 1a |
L’Hospitalet de Llobregat |
03.02.2005 |
López Martínez, José |
C. Llibertat, 2, 1.1. |
L’H |
02.04.84 |
Suposem que apliquem filtres i eines de gestió de dades, donat que la taula conté excessius registres per fer-ho manualment.
Fem-nos les preguntes següents:
Podem fer, encara, algunes preguntes més, però ja ens hem adonat que els resultats seran incorrectes i el motiu és sempre el mateix, els errors en formats de dades. Per tant, caldrà una homogeneïtzació del contingut de les dades per poder treballar-les.
Qüestions per reflexionar
Abans de fer un tractament massiu de les dades amb les quals volem treballar, caldrà netejar i millorar la seva qualitat. Per fer-ho, serà necessari tenir en compte el següent:
Per millorar la qualitat de les dades, tenim eines com Open Refine.
Per aprendre a utilitzar correctament Open Refine, abans Google Refine, es pot visualitzar el tutorial de Natalia Sampietro, cap de Data Mining, de la Dirección de Gobierno Abierto del Gobierno de la Ciudad de Buenos Aires (Argentina).
Aquesta infografia ens mostra el procés bàsic de creació de la infografia. La simplicitat del procés no comporta, en cap cas, que sigui senzill, sinó que requereix un ordre molt establert que permetrà als creadors d’infografies tenir en compte tot el que es necessita per elaborar una infografia de qualitat i, per tant, que contingui la informació que es vol transmetre, que sigui comprensible i, finalment, que es pugui compartir.
Qüestions per reflexionar
new_pdf_page
Per fer una infografia cal seguir les passes següents:
new_pdf_page
Hi ha molts tipus d’infografies, segons la història que expliquen o el com l’expliquen. La millor manera de descobrir tipus d’infografies i idees és buscar-ne i mirar-ne (internet n’és ple, la xarxa social Pinterest, pot ser un bon lloc on trobar-ne un bon recull).
Potser les més habituals són:
A l’apartat anterior, s’hi han abordat les passes per fer una infografia. En aquest, s’hi treballa el procés d’implementació de la infografia.
Quan els responsables d’un servei a una Administració pública volen fer una infografia, cal que facin una selecció acurada de què volen dir, per què ho volen dir i a qui li ho volen dir. En relació amb aquest darrer aspecte, cal tenir molt present si els destinataris de la infografia seran interns o externs i també si serà un usuari expert o novell en relació amb la informació que se li vol facilitar a través de la infografia. D’aquesta manera, la informació podrà ser confidencial o pública, tècnica o més col·loquial i comprensible. Tanmateix, seguint aquests ítems, caldrà considerar que no sempre es podrà reciclar una infografia que s’ha fet per uns col·lectius a d’altres. En relació amb el tema, convé tenir en compte que cada infografia tracta un únic tema i que aquest no ha de ser general, sinó concret. Per exemple, no serà adequat fer una infografia de la memòria anual d’una institució, però sí d’un servei o producte que s’ha ofert. Finalment, els objectius determinaran quina informació es presenta a la infografia.
Anteriorment hem fet referència a diferents motius pels quals les infografies de les Administracions públiques han de tenir uns trets identificadors. És en aquest moment del procés d’elaboració quan caldrà tenir en compte la imatge corporativa en la infografia.
Els elements característics i corporatius de la infografia que s’han de contemplar habitualment es troben en dos sectors de la mateixa: per una banda, la capçalera i el peu de la imatge i, per l’altra, els elements comuns i genèrics que es fan servir a les diferents infografies d’un ens concret i que es troben en el contingut que motiva l’elaboració de la infografia.
En el cas de la capçalera i del peu, habitualment trobem elements comuns, que es poden considerar recomanacions. Cal tenir present que, en el cas que la institució hagi inclòs al seu manual corporatiu les infografies, serà necessari seguir-ne les indicacions. En cas contrari, es recomana que, a la capçalera, s’hi inclogui el títol de la infografia, el seu número (si forma part d’una sèrie) i el mes i l’any o només l’any d’elaboració.
Al peu, caldrà incloure-hi tres elements: per una banda, el logotip i el nom de la institució i/o del servei responsable de la infografia, la font principal de les dades que hi apareixen i finalment la pàgina web de la institució o de l’organisme responsable de la infografia.
En relació amb els elements comuns del contingut, cal tenir present que seria aconsellable comptar amb un banc d’imatges per reutilitzar en diferents infografies i mantenir un format de lletra i mida per destacar-ne els diferents elements, de manera que les infografies d’una mateixa institució, tot i tractar temes diferents, siguin visualment coherents.
Ja hem fet referència de forma molt extensa i acurada a la importància de les dades com a element principal de la informació que ha de tenir la infografia. També s’han indicat les eines i els processos que cal seguir per filtrar i obtenir dades de més qualitat. És en aquest moment del procés d’elaboració de la infografia quan esdevé rellevant gestionar fonts i dades.
Tot i la flexibilitat de tipologies i formats, cal seguir una línia coherent a l’hora de triar la tipologia en funció de la temàtica, dels objectius i dels destinataris de la infografia.
Aquesta fase acostuma a obviar-se en l’elaboració de les infografies, però esdevé bàsica per diferents motius. En primer lloc, per observar si els continguts que a priori es volen reflectir a la infografia són excessius o no; en segon lloc, per distribuir acuradament els continguts i les dades de la infografia i, sobretot, per tenir una primera versió del resultat final sense l’esforç que comporta aplicar-los directament amb l’eina de disseny.
new_pdf_page
Tot i que les organitzacions acostumen a utilitzar les mateixes eines amb indiferència de la tipologia d’infografia, és cert que hi ha algunes aplicacions de disseny que s’adaptaran millor a les nostres necessitats que d’altres. Així doncs, és en aquesta fase final quan triarem l’aplicació o el programa de disseny o les diferents combinacions d’eines. Una vegada fet això, caldrà seguir les particularitats de cada programa i plasmar l’esborrany del punt anterior al disseny directament.
Per acabar, cal revisar els elements. Aquesta darrera fase del procés és clau per comprovar que tota la feina realitzada ha complert els objectius inicials. Tot sovint és aconsellable demanar a persones alienes a qui ha participat en la infografia que ens facin la seva interpretació per comprovar que estem transmetent el que volíem en un moment inicial. En cas que no sigui així, en tot o en part, caldrà refer la infografia.
Observem diferents articles que s’han publicat a Internet des del 2012 on es recomanen diferents eines per fer infografies en línia i de forma gratuïta. Cal veure les eines que es repeteixen al llarg del temps, aquelles que s’han deixat d’utilitzar i les que ens diuen que han sofert canvis, ja siguin millores o menys prestacions que en el passat:
Les variacions entre els articles des del 2012 fins al 2018 són lògiques en un entorn tecnològic canviant, de manera que cada vegada hi haurà aplicacions millors i que satisfaran molt més les expectatives de qui fa les infografies. Tot i això, cal tenir present que, encara que sigui necessari estar al corrent de les novetats en eines de disseny d’infografies i de visualitzacions, tampoc és necessari anar canviant d’aplicacions tot sovint, ja que això ens obligaria a estar en un procés d’aprenentatge continu que, per si mateix, no és negatiu, i en una situació en la qual no s’obtindrà el rendiment més elevat de l’eina o les eines triades per la seva constant substitució. En definitiva, cal actualitzar coneixements i eines sense que això comporti substituir les eines constantment.
Qüestions per reflexionar
Les aplicacions digitals per fer infografies o visualitzacions que es treballen en aquests materials responen a dos principis: gratuïtat, i usabilitat en l’aprenentatge i en el seu ús. Si bé és cert que hi ha aplicacions de pagament que ofereixen resultats més satisfactoris, comporten una despesa per a les Administracions públiques i el mateix passa amb aplicacions fetes a mida a les necessitats de cada Administració. Aquestes eines de pagament no es poden descartar, tot i que és recomanable iniciar-se amb eines gratuïtes que permetran saber la utilitat de les infografies i visualitzacions per a les organitzacions i segurament seran suficients per assolir els objectius organitzatius esperats.
Tanmateix, cal tenir en compte dos elements més en utilitzar les eines que a continuació es detallen: per una banda, el fet que aquestes eines poden patir variacions (desaparèixer, canviar de versió gratuïta a versió de pagament, tenir millores funcionals, etc.) i, per l'altra, la realitat canviant en les aplicacions, de manera que tot sovint apareixen noves eines digitals, el que ens obliga a estar pendents de les millores i novetats; això comporta la necessitat d’un constant aprenentatge i una actualització contínua de coneixements.
Permet crear infografies de forma molt professional i utilitza una combinació de diferents tipus de visualitzacions: temes, icones, vectors, imatges i exportador gràfic a través d'esquemes de color, formes i tipus de lletra, i després exportar els materials com estàtics o HTML per inserir-los fàcilment en un web.
És una eina en línia que permet crear documents gràfics especialment pel seu ús a Internet. Un dels seus punts forts és les plantilles, segons el destí de la imatge, amb les mides específiques (Facebook, Twitter, …). Entre aquestes plantilles, trobem l'opció de crear una infografia. L'eina és senzilla i intuïtiva i ens permet dissenyar en base a plantilles predissenyades, modificant imatges, text i colors, o a partir d'un document en blanc.
És una eina divertida per crear les teves infografies amb un simple arrossegar i deixar anar, amb funcions molt completes i una interfície simple.
Permet crear un format de currículum en línia que és atractiu, rellevant i ajudarà a optimitzar el perfil de LinkedIn per obtenir un currículum vitae visual.
Permet crear línies de temps pas a pas, organitzant-les per dates o esdeveniments. Per cada esdeveniment podrem afegir text i imatge. Podrem descarregar el resultat en format PDF.
Permet crear infografies online de forma senzilla. A més funciona com a xarxa social, podent seguir i ser seguits per altres usuaris i interactuar amb ells. La versió gratuïta només permet compartir les infografies de forma pública, però no descarregar-les.
És una plataforma web catalana oberta per a la creació, disseminació i compartició de mapes a Internet. Es tracta d'una eina pública que permet a l'usuari no expert la creació de la seva pròpia geoinformació, bé dibuixant-la, bé carregant els seus arxius de dades. La creació d'un mapa en línia és senzilla: afegir informació pròpia o bé de tercers, seleccionar l'estil del mapa, escollir la cartografia de base i compartir el mapa generat. Aquesta eina facilita l'accés a geoinformació de diferents fonts de dades com el portal de dades obertes de la Generalitat de Catalunya o d'altres Administracions. També permet consumir dades directament de les xarxes socials i accedir a fitxers remots de dades.
Aquesta eina online, us permet crear gràfics diferents que també us podreu descarregar com a imatges, que després podeu incorporar a les vostres infografies. A més, no cal registrar-se.
És una eina de visualització a partir de fulls de càlcul; permet crear tot tipus de gràfics dinàmics de manera immediata.
És una aplicació de visualització de dades que permet crear, fusionar, compartir i visualitzar taules de dades. Permet utilitzar les dades emmagatzemades al núvol a Google Drive i interactuar amb Google Maps.
new_pdf_page
Es tracta d’una eina en línia per crear el vostre propi mapa interactiu instantàniament sense necessitat d'instal·lació o de codi, i pot incrustar fàcilment el mapa en el vostre lloc web o blog.
Una aplicació gratuïta per a Windows. Podeu crear i compartir gràfics interactius i gràfics, mapes, quadres de comandament impressionants en viu i aplicacions divertides en qüestió de minuts.
És una bona opció per crear diagrames, i es pot fer servir en tots els sectors pels individus, equips corporatius, desenvolupadors, arquitectes de programari, estudiants i professors per crear diagrames multipropòsit.
Núvols d’etiquetes
És una aplicació web simple per generar “núvols de paraules” del text proporcionat. Els núvols donen més importància a les paraules que apareixen amb més freqüència en el text original, i es pot ajustar els seus núvols amb diferents fonts, dissenys i combinacions de colors. Amb aquestes dues eines podreu crear fantàstics núvols d’etiquetes:
És una eina creada per IBM Research i ofereix una àmplia gamma de visualitzacions i permet crear els nostres data-sets.
Ofereix un programari basat en web i d'escriptori per a l'anàlisi de dades fàcil, eficient i agradable, per atendre la cartografia diversa i les necessitats de visualització.
És una aplicació lliure i gratuïta per disposar de totes les dades sense connexió a Internet i incorpora un banc de dades bastant interessant, que és actualitzat constantment via Internet. El programa crea gràfics relacionant alguna dada específica (com, per exemple, expectativa de vida) i les seves respectives alteracions durant els anys. Permet en un mateix gràfic fusionar 3 variables i incloure el factor temps mitjançant una pel·lícula que mostra l'evolució d'aquestes variables en conjunt.
Icones Totes les eines per crear infografies que hem presentat tenen el seu propi banc d’imatges i icones que podeu fer servir per les vostres infografies. Però si en necessiteu més, en podeu buscar en cercadors d’icones amb llicències lliures. En aquestes pàgines podreu descarregar icones en diversos formats (PNG, JPG, SVG). Aquet últim format, potser menys conegut, us podrà ser útil, per exemple, per personalitzar alguns gràfics amb icones de diversos colors que trobareu a Piktochart.
Les infografies i les visualitzacions a les Administracions públiques són una eina molt potent de transmissió d’informació i de transparència per a la ciutadania.
L’elaboració de les infografies és fruit d’un procés complex de selecció de destinataris/àries, objectius comunicatius i tria i gestió de les dades que es volen incloure a la infografia; el disseny de la infografia és només el punt final.
Actualment el disseny d’infografies ja no és una tasca només a l’abast de professionals del disseny, sinó que és una habilitat que els/les responsables dels serveis públics i de la comunicació a les Administracions públiques haurien de tenir, donat que la importància del que es comunica és tan o més important que l’impacte visual, que només coneixen els professionals del sector públic que presten els serveis i volen comunicar millor i amb un major abast. En aquest sentit, l’evolució de les tecnologies ha facilitat l’accés de forma lliure i gratuïta a eines de disseny d’infografies i de visualitzacions d’una manera senzilla sense tenir coneixements de disseny gràfic.
Big Data. Dades massives (o Big Data) és el nom que es dóna a l'àrea d'aplicacions informàtiques on el conjunt de dades, pel seu volum, per la seva naturalesa i la velocitat a què han de ser processades, ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals.
Content curator. Professional del món del màrqueting, encara que actualment ha estat adoptat per altres camps. Fa referència a l'activitat consistent en la selecció i difusió (curation) de contingut (content) a la web o per a una comunitat virtual determinada.
CSV (format). De l'anglès comma-separated values, tipus de document en format obert senzill per representar dades en forma de taula, en què les columnes se separen per comes i les files, per salts de línia.
Dada. Representació simbòlica (numèrica, alfabètica, etc.) d'una entitat. La dada no té valor semàntic (sentit) en si mateix, però, convenientment tractada (processada), es pot emprar en la realització de càlculs o presa de decisions.
Dades obertes. L'obertura de dades públiques −també coneguda com a Open Data− consisteix a posar la informació que posseeix el sector públic a l'abast de tothom en formats digitals, estandarditzats i oberts, seguint una estructura clara que permeti la seva comprensió. Al mateix temps, es facilita l'accés a aquesta informació per tal de fomentar la seva reutilització.
Descriptors textuals. També coneguts com a metadades, elements que descriuen els documents i que només poden ser detectats per aplicacions informàtiques; esdevenen les descripcions del document, de manera que se’n pot seguir la traça fàcilment.
Esquema de les cinc estrelles. Classificació que descriu el nivell d’obertura de les dades. El primer nivell o estrella significa que els continguts estan publicats en formats no estructurats. El segon nivell és el de dades estructurades: les dades estan publicades en formats estructurats, però no oberts. El tercer nivell és el de formats oberts: les dades estan publicades al web en format estructurat, però ara els formats de publicació són oberts i no propietaris. El quart nivell correspon a la utilització d’URL: podem representar informació estructurada, els documents són validables i les dades adquireixen significat depenent de les etiquetes que s'utilitzin per a la confecció del document. Finalment, el cinquè nivell correspon a dades enllaçades o Linked Data; en aquest nivell, l'objectiu és enllaçar les dades més rellevants utilitzant URL per associar-les a un context concret, de manera que permetem relacionar les dades originals amb altres dades noves.
Formats oberts. Especificació per emmagatzemar dades digitals, publicada i patrocinada, habitualment, per una organització d'estàndards oberts, i lliure de restriccions legals i econòmiques d'ús.
Infografia. Tècnica de creació i tractament d'imatges digitals utilitzant ordinadors i eines informàtiques. En general, defineix el conjunt de tècniques que serveixen per produir aquelles creacions realitzades en un entorn tridimensional virtual que es genera mitjançant programari especialitzat dins d'un ordinador; també s'aplica al programari que permet fer-les realitat.
Informació. El concepte d’informació es fa servir actualment en àmbits molt diversos, passant per la física, la tecnologia, les ciències de la comunicació i les del comportament humà. En cada un d'aquests àmbits, la paraula hi té unes connotacions diferents, fet que fa que sovint s'usi la paraula informació sense conèixer exactament a quin dels significats adquirits ens estem referint.
Paràmetre. Constant que pot prendre qualsevol valor.
Visualització. La visualització de dades és el procés de recerca, d’interpretació, de contrastació i comparació de dades que permet un coneixement en profunditat i detall dels mateixos de tal manera que es transformin en informació comprensible per a l'usuari/ària.
Web scraping. Tècnica de programari o software informàtic per extreure informació dels llocs web.
XML (format). Metallenguatge simple però estricte, desenvolupat per W3C. Desenvolupa un paper fonamental en l’intercanvi d’una gran varietat de dades. XML és un format que permet la interpretació de dades a través de diverses aplicacions.
ALCALDE, I. (2014) Blog: ideas sobre colaboración, educación e innovación. Disponible aquí.
− (2015) Visualización de la información de los datos al conocimiento. Barcelona. Editorial UOC.
CAIRO, A. (2011) El arte funcional: infografía y visualización de la información. Madrid. Alamut.
− (2011) Infografía 2.0: visualización interactiva de información en prensa. Madrid. Alamut.
− (2011) The Functional Art. Alberto Cairo’s weblog on visualization, infographics and data journalism. Disponible aquí.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2016) Transparència. Disponible aquí.
GENERALITAT DE CATALUNYA (2010) Gencat blog. Disponible aquí.
− (2015) Infografies. Identitat corporativa. Disponible aquí.
- (2017) 49a sessió web: 'Comunicar mitjançant infografies' aquí
HERRERO SOLANA, V.F.; RODRÍGUEZ DOMÍNGUEZ, A.M. (2015) «Periodisme de dades, infografia i visualització de la informació: un estudi de El País, El Mundo, Marca i El Correo», BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentación. Vol. 34, juny. Disponible aquí.
JIMÉNEZ, X. (2014) 15 herramientas para hacer infografías. Barcelona: El Periódico de Catalunya. Disponible aquí.
MARKETING DIRECTO (2013) 8 herramientas gratuitas para crear infografías “resultonas”. Disponible aquí.
MIRURI, R. (2015) Las 15 mejores herramientas para hacer infografías. Disponible aquí.
NÚÑEZ, V. (2012) Plataformas para crear infografías online. Disponible aquí.
OBERMAIER, H.; WERNERT, P. (1919) Las pinturas rupestres del Barranco de Valltorta (Castellón). Madrid. C. de I. P. y P.
ROGERS, S. (2011) The Data Journalism Handbook. Londres. O’Reilly Media.
SAMPIETRO, N. (2013) Introducción a OpenRefine. Disponible aquí.
WILEY, D. (2010) El Futur Obert. L'obertura com a catalitzador per a la reforma de l'ensenyament. Disponible aquí.
XARXA D’INNOVACIÓ PÚBLICA (2013) Infografia sobre govern obert. Disponible aquí.
XARXA D’OBSERVATORIS DEL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL (XODEL). Visualitzadades. El blog de la visualització de la informació de Xodel. aquí.
@SINTUITNOSOY (2014) Cómo crear una infografía en 6 pasos. Disponible aquí.