Una Administració pública moderna al servei del ciutadà s'ha de caracteritzar, entre altres aspectes, per dur a terme les seves actuacions amb la màxima eficàcia i transparència possible. Si es té en compte que aquestes actuacions s'expressen principalment a través del canal escrit, sembla lògic pensar que el format i estructura del document o el tipus de llenguatge que s'utilitzi en la redacció dels documents administratius ha de ser matèria de reflexió constant.
Consegüentment, a l'hora de redactar-los, cal fer un veritable esforç tant per utilitzar un llenguatge que sigui clar i entenedor, com per presentar la informació de forma racional, és a dir: ordenada segons les necessitats comunicatives de cada document.
En aquest recurs trobaràs les bases fonamentals per elaborar diferents tipus de documents administratius seguint un procés pautat per estructurar-los: organització d’idees, fixació dels tractaments, elements per escriure amb precisió, claredat i concisió i aspectes sobre l’estructura del text (les frase, els paràgrafs, els connectors i els signes de puntuació…). També es presenten les particularitats del llenguatge administratiu com a llenguatge d’especialitat.
El llenguatge administratiu és l’eina bàsica de comunicació en l’àmbit de l’Administració.
Es tracta d’un llenguatge d’especialitat amb unes estructures molt fixades.
Tenint en compte la transcendència que les actuacions de l’Administració tenen sobre la vida dels ciutadans, cal que els seus textos siguin prou clars perquè qualsevol persona els pugui entendre. Així doncs, el llenguatge administratiu també ha de preocupar-se de buscar aquelles fórmules que puguin facilitar al màxim la comunicació amb els ciutadans.
Els trets característics del llenguatge administratiu són la formalitat i la funcionalitat.
La formalitat té relació amb:
A efectes pràctics, la formalitat del llenguatge administratiu comporta que:
La funcionalitat està relacionada amb l’eficàcia dels textos en el procés comunicatiu, és a dir, amb la necessitat de buscar sempre la màxima precisió, concisió i claredat a fi que els missatges siguin ben entesos pels destinataris.
La precisió requereix que s’evitin sempre les ambigüitats i que s’utilitzi adequadament la terminologia i la fraseologia pròpies d’aquest àmbit professional.
La concisió comporta destacar la informació important. Es tracta de presentar la informació de la manera més breu possible, sense que això vagi en detriment del contingut.
Finalment, la claredat demana que es tendeixi a utilitzar un llenguatge accessible, dins del grau d’especialitat d’aquest àmbit del coneixement.
Et pots descarregar un document on es presenta un llistat de terminologia i fraseologia administratives. Aquest recull inclou els termes i les expressions d’ús més corrent utilitzats en aquest camp del coneixement i presenta les expressions en castellà i les seves traduccions al català.
En el procés de redacció de documents cal tenir en compte tres aspectes:
Qualsevol escrit ha de tenir una organització coherent de les idees que es volen transmetre, a fi que les puguin comprendre els lectors. Així, cal determinar, abans de començar a escriure, quines són les idees principals i quines són les idees secundàries que hem de comunicar.
En els documents administratius, un dels sistemes que resulta més complet per ordenar la informació és la numeració decimal.
Convé recordar que, com més llarg i complex és un escrit, més detallada ha de ser la seva estructura perquè el lector no s'hi perdi. D'aquesta manera s'evitarà caure en circumloquis i s'evidenciarà el procés lògic dels raonaments que s'hi exposen.
A continuació pots observar un exemple d'estructuració d'idees:
1. Col·laboració entre l'Ajuntament de Sant Francesc i el Centre de Transfusió i Banc de Teixits.
1.1. Difusió periòdica
1.1.1. Fulls i tríptics
1.1.2. Publicació municipal
1.2. Nou impuls de col·laboració
1.2.1. Aportació de guia informativa de diferents col·lectius i entitats del municipi
1.2.2. Informació personalitzada als trebaladors de l'Ajuntament
2. Objectiu que es pretén aconseguir
Per adequar la relació entre el redactor i el destinatari, a la comunicació administrativa, cal tenir en compte els aspectes següents:
El tractament del redactor
Es recomana utilitzar la primera persona del singular —jo el·líptic— per al redactor, ja que així el text esdevé més directe i s'aconsegueix separar clarament òrgans i persones. A més, així s'evita un ús inadequat dels possessius respecte als òrgans públics.
Així i tot, es pot utilitzar la primera persona del plural quan siguin més d'una les persones responsables d'un document administratiu.
Us comuniquem que els certificats que vau demanar al nostre Negociat estan pendents de la signatura del secretari. (NR)
Us comunico que els certificats que vau demanar al Negociat d'Urbanisme estan pendents de la signatura del secretari. (R)
El tractament del destinatari
Per al destinatari d'un text administratiu cal utilitzar el tractament de vós, enfront del tractament de vostè.
Els principals motius que fan aconsellable l'ús d'aquest tractament són que així s'aconsegueix la formalitat adequada en els textos, s'eviten problemes per discriminació per raó de sexe quan es desconeix el destinatari i desapareixen ambigüitats quan hi intervé una tercera persona.
Tot i que l'ús del tractament de vós ja és força fixat, encara es veuen textos en què es barregen tractaments. Per evitar-ho, a continuació es detallen els elements que es modifiquen en un escrit segons el tractament que s'hi utilitzi.
Tractament personal | Persona del temps verbal | Possessius | Pronoms febles |
---|---|---|---|
Vós Vostè |
2ª persona plural 3ª persona plural |
vostre/vostra/vostres seu/seva/seus/seves |
CD/CI us/(vos) CD el/la/els/les CI li/els |
El/La cito perquè comparegui davant l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de… (NR)
Us cito perquè comparegueu davant l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de… (R)
Li adverteixo que el gerent ja va presentar la seva proposta. (NR)
Us adverteixo que el gerent ja va presentar la vostra proposta. (R)
Els textos administratius han de ser funcionals, és a dir: àgils i eficaços en la comunicació escrita. Per això, cal tendir sempre al màxim cap a la precisió, claretat i concisió.
Precisió
Per millorar el grau de precisió dels textos convé que:
L'estudi de la primera part de l'obra es recull en aquest dossier, que consisteix a refer els fonaments. (NR)
L'estudi de la primera part de l'obra, que consisteix a refer els fonaments, es recull en aquest dossier. (R)
En aquest dossier es recull l'estudi de la primera part de l'obra, que consisteix a refer els fonaments. (R)
L'Ajuntament vol conscienciar la població del tema de les riuades. (NR)
L'Ajuntament vol conscienciar la població sobre el risc de les riuades. (R)
*a nivell de | d'alguna manera |
l'acte de | en qualsevol cas |
el fet que | personalment |
*en base a | vull dir que |
*en funció de | evidentment |
a través de | és evident |
A nivell de la província, la recaptació d'aquest trimestre ha estat superior a la dels mateixos mesos de l'any passat. (INC)
A la província, la recaptació d'aquest trimestre ha estat superior a la dels mateixos mesos de l'any passat. (R)
Claretat
Per crear textos més clars cal:
Us trameto la circular del Servei de Personal sobre criteris de distribució dels períodes de vacances per al vostre coneixement i als efectes oportuns. (NR)
Us trameto la circular del Servei de Personal sobre criteris de distribució dels períodes de vacances. (R)
Nogensmenys, l'interventor acredita que existeix consignació pressupostària per respondre de la despesa. (NR)
No obstant això, l'interventor acredita que hi ha consignació pressupostària per respondre a la despesa. (R)
Concisió
Per redactar textos més concisos es recomana:
Que dilluns sigui festa o no depèn, sobretot, de l'Ajuntament i, per tant, no és una decisió que, pel seu compte, puguin prendre les empreses. (NR)
L'Ajuntament és qui ha de decidir si dilluns és festa i no les empreses. (R)
Hi ha hagut un increment en l'oferta privada de cursos de formació d'ençà que ha augmentat l'atur. (NR)
L'oferta privada de cursos de formació s'ha incrementat d'ençà que ha augmentat l'atur. (R)
Aquest és el procés que cal utilitzar per identificar els fets més importants. (NR)
Cal utilitzar aquest procés per identificar els fets més importants. (R)
La implantació del nou sistema de regulació de comptes corrents simplifica el procés d'administració de fons. (NR)
La nova regulació de comptes corrents simplifica el procés d'administració de fons. (R)
El director general va presentar l'enquesta d'inversió industrial a Catalunya i va fer referència a la mateixa per explicar l'evolució que ha viscut el sector. (INC)
El director general va presentar l'enquesta d'inversió industrial a Catalunya i va fer-hi referència per explicar l'evolució que ha viscut el sector. (R)
Les darreres dades disponibles són les corresponents al tercer trimestre de l'any. (NR)
Les darreres dades disponibles corresponen al tercer trimestre de l'any. (R)
Les paraules llargues i complexes fan la frase carregada i embolicada. (NR)
Les paraules llargues i complexes carreguen i emboliquen la frase. (R)
L'estructura de paràgrafs, la composició de frases i l'ús adequat de signes de puntuació són claus per a la correcta composició de la documentació administrativa.
El paràgraf és un conjunt de frases relacionades que desenvolupen un únic tema. És una unitat intermèdia entre la frase i el text o apartat, amb valor gràfic i significatiu.
La informació en els paràgrafs es pot estructurar de diverses maneres, però generalment segueix una organització fixa, que respon als elements següents:
L’extensió del paràgraf pot variar notablement segons el contingut. Una mida idònia és de 3 a 6 línies amb un nombre de frases o punts i seguit que pot abastar entre 2 i 5.
Cal tenir present que quan els paràgrafs són massa llargs resulten espessos i són difícils d’entendre, però els paràgrafs massa curts (una frase o dues) desdibuixen l’estructura del text.
En aquest exemple pots veure la importància de l’espai en la composició dels textos.
La frase, expressió amb sentit complet, és una peça clau en l'articulació dels textos administratius.
L'ordre lineal
En els redactats convé mantenir l'ordre lineal de la frase, ja que és l'estructura que resulta més fàcil d'entendre.
(CCT/CCL) + S + V + CD + CI + CCircumstancials
Una subvenció va sol·licitar, per a l'escola bressol Els cargols, situada al carrer Gran, 5, de Mataró, el 15 de maig de 2001, el senyor Antoni Roure Puig. (NR)
El 15 de maig de 2001, el senyor Antoni Roure Puig va sol·licitar una subvenció per a l'escola bressol Els cargols, situada al carrer Gran, 5, de Mataró. (R)
A més, convé evitar les frases impersonals, perquè generen ambigüitat a qui les llegeix.
Es va requerir a l'interessat que presentés els documents necessaris per formalitzar la inscripció. (NR)
L'Ajuntament va requerir a l'interessat que presentés els documents necessaris per formalitzar la inscripció. (R)
Els tipus
Cal conèixer les diverses estructures que es poden utilitzar en la redacció dels textos i quins avantatges i inconvenients aporten cada una. Aquestes estructures són:
La frase activa
Les frases actives faciliten la comprensió de les idees que s'hi exposen, en la mesura que el subjecte és el responsable de l'acció (l'agent) i el complement directe presenta l'element sobre el qual recau l'acció (el pacient). En presentar la informació seguint una seqüència lògica, les frases esdevenen més transparents.
S(agent) + V + CD(pacient) + altres complements
L'alcalde va presentar les noves propostes de funcionament als membres del Ple.
La passiva perifràstica
Es construeix amb el verb ser o ésser en forma personal i el participi d'un verb transitiu que concorda amb el subjecte gramatical.
En aquesta estructura, l'element sobre el qual recau l'acció (el pacient) fa la funció gramatical de subjecte i l'agent, si hi apareix, fa la funció de complement. En invertir l'estructura lògica, l'oració es fa més difícil de seguir i d'entendre.
S(pacient) + ser/ésser + participi + per C agent
Les noves propostes de funcionament van ser presentades per l'alcalde als membres del Ple.
La passiva pronominal
Es forma amb un verb transitiu qualsevol en tercera persona i el pronom es. Aquesta estructura és molt utilitzada en textos administratius, encara que el fet de no expressar qui du a terme l'acció fa que presenti un elevat grau d'incertesa.
es + V 3ª per.
Es van presentar les noves propostes de funcionament als membres del Ple.
A més, hi ha un problema afegit: les passives pronominals són incorrectes quan incorporen el complement agent, ja que és incongruent utilitzar el pronom «es» per amagar el responsable de l'acció i, alhora, esmentar-lo.
La manera de corregir aquestes oracions passa per convertir-les en actives.
Es va atorgar la subvenció per part de l'Ajuntament. (INC)
L'Ajuntament va atorgar la subvenció. (R)
La dislocació
És el resultat de desmuntar l'ordre natural de l'oració i substituir les parts desplaçades per pronoms febles. Aquesta construcció permet obtenir efectes semblants a la passiva perifràstica en la mesura que permet destacar el complement directe, per exemple, però amb una construcció activa.
Les noves propostes de funcionament, les va presentar l'alcalde als membres del Ple.
La longitud
Les frases llargues —de més de 30 paraules— resulten més difícils de llegir i d'entendre que les curtes. A fi de buscar la màxima intel·ligibilitat en els textos, cal tenir en compte aquest aspecte i procurar no excedir-se en la longitud de les frases.
Els incisos
Els incisos enriqueixen la idea bàsica de la frase amb informació complementària, però també l'allarguen fins a l'exageració. Si no s'hi posa mesura, fan perdre el fil discursiu. Els incisos s'han de col·locar en els llocs que molestin menys i s'ha d'evitar que separin les paraules que estiguin relacionades.
(S+V/V+CD)
El sector serveis, en aquest exercici, amb un creixement del valor afegit brut d'un 5,5%, ha obtingut un dels millors resultats dels últims anys. (NR)
En aquest exercici, el sector serveis ha obtingut un dels millors resultats dels últims anys, amb un creixement del valor afegit brut d'un 5,5 %. (R)
Nominalitzacions
Per nominalització s'entén aquell procés pel qual es tendeix a utilitzar llargues construccions integrades per substantius, en lloc de fer servir un verb simple, un adverbi o un adjectiu.
En el cas d'una excessiva preocupació dels col·laboradors per la gramàtica, pot ser útil la coneixença d'aquestes tècniques de redacció i l'anàlisi dels seus defectes durant l'escriptura d'informes. (NR)
En el cas que els col·laboradors es preocupin excessivament per la gramàtica, pot ser útil que coneguin aquestes tècniques de redacció i analitzin els defectes que tenen mentre escriuen informes. (R)
Us comunico que el Servei de Gestió Econòmica ha procedit a realitzar el pagament de la factura número 375/2007. (NR)
Us comunico que el Servei de Gestió Econòmica us ha pagat la factura número 375/2007. (R)
Els gerundis
Les subordinades de gerundi són força presents en la redacció administrativa.
L'abús d'aquestes estructures tendeix a encarcarar la redacció i a dificultar la comprensió de la frase.
A més, cal recordar que, perquè aquestes oracions siguin correctes, l'acció que indica el verb en gerundi ha de ser simultània o anterior a la del verb principal, mai posterior.
Recordant la figura del catedràtic d'Estructura econòmica, el rector va tancar l'acte.
Però són incorrectes les oracions subordinades amb:
Es va incendiar l'edifici de serveis, calculant-se les pèrdues en sis milions d'euros. (INC)
Es va incendiar l'edifici de serveis i les pèrdues es calculen en sis milions d'euros. (R)
El president va obrir la sessió, presentant a continuació el secretari les modificacions al Projecte. (INC)
El president va obrir la sessió, i el secretari va presentar a continuació les modificacions al Projecte. (R)
Ordre regulant la concessió d'ajuts a empreses dedicades al sector turístic. (INC)
Ordre per la qual es regula la concessió d'ajuts a empreses dedicades al sector turístic.(R)
Les frases negatives
Cal tenir en compte que les frases positives incideixen en els aspectes més agradables, acostumen a proporcionar més informació i són més ben rebudes pel lector que les frases negatives.
A més, les frases amb dobles negacions generen oracions difícils de comprendre.
No és impossible que la Comissió aprovi aquest Projecte. (NR)
És possible que la Comissió aprovi aquest Projecte. (R)
Determinades paraules (adverbis, numerals, locucions, etc.) realitzen funcions d'organització en el text: connecten dues frases, ordenen paràgrafs, marquen l'estructura del text, … Aquests connectors s'han de col·locar en les posicions importants de l'escrit: inici de frase i de paràgraf, per relacionar idees entre frases, etc., perquè així s'aconsegueix deixar més clara l'ordenació del text.
Pots descarregar-te un arxiu PDF on es presenten els connectors o marcadors textuals d'ús més corrent, classificats d'acord amb la funció que poden fer dins d'un text.
La puntuació d'un escrit delimita la sintaxi lingüística, modula la prosa i la respiració, posa de relleu les idees i elimina ambigüitats. En definitiva, estructura el text.
La jerarquia dels signes de puntuació és la que mostra la figura següent:
Pots descarregar-te un arxiu PDF on es presenten es presenten els usos més corrents dels diversos signes de puntuació.
ALTÉS, N.; PEJÓ, X. (2000): Manual de redacció administrativa. Vic. Eumo. Aquest manual presenta normes, regles o consells per organitzar els textos, per construir frases i per utilitzar nombroses convencions gràfiques i tipogràfiques, i ofereix mostres amb el disseny o presentació formal dels documents bàsics que es generen en un procediment administratiu.
Consorci per a la Normalització Lingüística (1992-1995): Guia lingüística per a les administracions locals. Barcelona. Aquesta guia és una ajuda per redactar els textos administratius d'acord amb els criteris d'estandardització establerts per les administracions. També inclou un recull de terminologia en castellà amb la traducció al català i les convencions: majúscules i minúscules, abreviacions, puntuació i tractaments protocol·laris.
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1982-1992): Llengua i Administració. Barcelona. En aquesta revista es poden trobar els exemples de la redacció de documents administratius més usuals, a més dels diversos comentaris sobre els termes propis d'aquest llenguatge d'especialitat.
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1994-1995): Llengua i Ús. Barcelona. En aquesta revista, que és la continuació de la revista Llengua i Administració, es poden trobar els exemples de la redacció de documents administratius més usuals, a més dels diversos comentaris sobre els termes propis d'aquest llenguatge d'especialitat.
DUARTE, C.; ALSINA, A.; SIBINA, S. (1993): Manual de llenguatge administratiu. Barcelona. Escola d'Administració Pública de Catalunya. És el manual clàssic de llenguatge administratiu. Inclou aspectes teòrics i pràctics relacionats amb l'aplicació d'aquest llenguatge d'especialitat.
Ministerio para las Administraciones Públicas (1990): Manual del lenguaje administrativo. Madrid. MAP. Aquest manual fa una revisió del llenguatge administratiu castellà, en el qual es poden trobar molts dels conceptes aquí expressats i analitzats.
MESTRES, J.M. i altres (1995): Manual d'estil: la redacció i l'edició de textos. Vic. Eumo. UB, UPF, Rosa Sensat. Aquest manual ofereix a totes aquelles persones que es dediquen a l'edició de textos una guia imprescindible en què es poden trobar els aspectes lingüístics més conflictius i també l'aplicació de les convencions. Els exemples que s'hi donen són molt il·lustradors.