logo

Indicadors i transparència a l’àmbit municipal

imatge de portada

Els indicadors són útils per nodrir altres eines i estratègies d’innovació a l’àmbit públic, entre les quals volem destacar en aquest moment la definició de cartes de serveis i l’aposta per l’open data.

1. Indicadors i cartes de serveis

Indicadors i transparència a l’àmbit municipal

1. Indicadors i cartes de serveis

1.1. Concepte i contingut de la carta de serveis

Aa

Les cartes de serveis són documents que l’Administració municipal elabora per fer conèixer a la ciutadania els serveis que se li ofereixen, i els nivells de qualitat que en pot esperar basant-se en un sistema d’indicadors que recull aquelles variables de qualitat que es consideren claus com, per exemple, el temps de tramitació o la valoració de la ciutadania de l’atenció rebuda.

Contingut d’una carta de serveis:

Informació de caràcter general i formal

  • Dades identificatives i finalitats de la unitat que presta el servei (missió, objectius, marc de referència formal).
  • Relació dels serveis prestats i atributs mínims que ha de tenir el servei per identificar-lo (destinataris/àries, clientela, procés de suport, estabilitat i continuïtat, competència).
  • Expectatives concretes de les persones usuàries en relació amb els serveis.
  • Inventari de formes de col·laboració/participació de la ciutadania.
  • Formes de presentació de queixes, de suggeriments i d’opinions.

Compromisos de qualitat oferts

  • Nivells de qualitat que s'ofereixen actualment, amb indicadors de qualitat.
  • Sistemes d'assegurament de la qualitat (avaluació dels indicadors).

Informació complementària

  • Adreces postals, telefòniques i electròniques.
  • Mitjans d'accés i de transport.
  • Identificació del servei responsable de la carta.
  • Altres dades d'interès sobre l'organització i els seus serveis.

1.2. Elaboració de la carta de serveis: escollir els seus indicadors

Les fases que s’han de seguir per elaborar la carta són les següents:

1
Creació dels equips de millora per escollir els indicadors de la carta
La missió d’aquests equips és sensibilitzar, formar, avaluar i, en definitiva, fer avançar l'organització pel camí de la innovació i la qualitat.
2
Identificació dels productes o serveis prestats
S’haurà d’elaborar un catàleg dels productes o serveis més significatius que s'ofereixen a la ciutadania, ordenats pel nivell d’incidència.
3
Establiment de compromisos de servei i elaboració de cartes
En aquest punt s’han de definir els estàndards o indicadors de qualitat que l’ajuntament es compromet a mantenir davant la ciutadania, a partir d’una selecció dels indicadors vigents en el sistema d’informació o en els quadres de comandament sectorials.

L'incompliment dels compromisos de servei hauria de donar lloc a respostes que poden anar des d'una explicació, o una disculpa formal, fins a altres tipus de reparacions.

4
Pla de comunicació de les cartes i sistema de control
La comunicació interna ha d’anar a càrrec del grup que ha elaborat la carta de servei, el qual exposarà als diferents actors interns el contingut i l’abast de la carta de serveis. És important incorporar un quadre de comandament específic per al control dels indicadors.

La difusió de les cartes de serveis (que haurà de ser homogènia, coherent i tan àmplia com sigui possible) ha de garantir que arribi a totes les persones potencialment interessades en els serveis afectats, com a usuàries o com a treballadores públiques.

2. Indicadors i open data

Indicadors i transparència a l’àmbit municipal

2. Indicadors i open data

2.1. Concepte d’open data

Aa

L’open data és una filosofia i una pràctica que requereix que certes dades, entre les quals hi ha els indicadors de control del seguiment de l’acció pública, siguin de lliure accés per a tothom, sense limitacions tècniques o legals.

En el sector públic, tenir accés a les dades de l’Administració garanteix la transparència, l’eficiència i la igualtat d’oportunitats a l'hora de crear valor. Si volem oferir a la ciutadania informació transparent sobre els nostres sistemes de gestió, un bon punt de partida és tenir sistematitzada la informació sobre els diferents serveis basant-se en sistemes de control i indicadors organitzats en quadres de comandament.

2.2. Arguments a favor de l’open data

Podem revisar alguns dels principals arguments i beneficis, a favor de tal obertura:

Drets de la ciutadania

Allò que és públic, pagat amb impostos públics, ha d’estar a l’abast del públic.

Transparència i legitimitat democràtica

Un(a) ciutadà/ana amb més coneixement sobre el seu entorn és un(a) ciutadà/ana que pot tenir més criteri i que pot participar amb més qualitat a l’esfera pública.

Interoperabilitat

Major eficàcia i eficiència, entre les Administracions públiques.

Augment del coneixement

Increment exponencial de la generació de coneixement sobre el territori i la població.

Promoció econòmica

L’obertura de les dades genera nous sectors. És un accelerador de l’economia del coneixement.

Creus útil la perspectiva de l’open data? Quins perills polítics creus que poden presentar-se davant la possibilitat d’apostar per la transparència en les dades? Compensa el que es guanya?

3. La participació de les diferents unitats en l’elaboració dels sistemes d’indicadors

Indicadors i transparència a l’àmbit municipal

3. La participació de les diferents unitats en l’elaboració dels sistemes d’indicadors

Hi ha algunes àrees en què és clau la participació de les diferents unitats administratives en l’establiment d'un sistema d'indicadors de control.

Aconseguir una autèntica participació implica seguir en major o menor mesura dues fases:

Primera fase
Discussió oberta i creativa entre els diferents comandaments amb els tècnics i les tècniques i els/les professionals de la prestació directa d'aquest servei.
Segona fase
Es desenvolupen les activitats necessàries per construir el sistema d'informació. El disseny del sistema ha d'adaptar-se a la tipologia del servei. Ha de garantir-se l'actualització i el manteniment del sistema d'indicadors, per assegurar la definició conjunta que prèviament s’ha fet dels factors que la ciutadania valora més en cada etapa del servei.


Quantes experiències de participació en l’establiment de sistemes de control recordes que s’hagin portat a terme al teu ajuntament? Com les valores? En què varen fallar o encertar?

3.1. La identificació i el consens sobre objectius i activitats: determinació de factors estratègics clau

Els comandaments han de consensuar, amb les persones responsables de línia dels serveis i amb els tècnics i les tècniques que els gestionen, quins són els factors estratègics clau per a aquelles activitats que són desenvolupades en la prestació. Per a això han de segmentar-se totes les activitats relacionades amb la prestació del servei públic, de manera que es contempli el cicle complet del servei.


En segon lloc, cal definir de forma conjunta quins són els factors que la ciutadania valora més per a cada etapa del servei. No és tan important generar un gran nombre d'indicadors, sinó construir un sistema d'indicadors realment operatiu. És aconsellable, en un inici, centrar els esforços de millora en pocs indicadors senzills, que representin les prioritats reals del servei.

De l'etapa anterior s'obté una selecció d'indicadors dels quals és necessari determinar els seus corresponents estàndards i atribuir la responsabilitat del seu acompliment a un lloc de treball o a una unitat de treball.

3.2. Un disseny participatiu de l'estratègia de control a través dels “cercles de qualitat”

Una opció és la creació de grups de discussió més o menys estables que incorporen membres de diferents àrees i nivells jeràrquics de l'organització, i que estudien i proposen quins han de ser els indicadors per a la valoració de la prestació del servei. Es poden incloure en cada cercle de qualitat grups professionals de diferent base formativa, per tal d’incentivar l'intercanvi d'opinions des de diferents perspectives.

El treball dels grups ha d’aportar un conjunt de propostes plasmat en la redacció d’un informe final, tenint en compte:

  • Les propostes
  • El programa d'actuació
  • Altres consideracions
  • Característiques de les propostes definitives en relació amb els factors de qualitat i amb els indicadors.
  • Els problemes previstos en la implementació del sistema d’indicadors.
  • La definició de responsables de la implementació i retroalimentació del quadre de comandament.
  • Els sistemes tecnològics de recolzament.
  • Aspectes no relacionats amb els problemes analitzats que hagin aparegut en el treball en grup.

Material complementari de consulta

Indicadors i transparència a l’àmbit municipal

Material complementari de consulta

Lectures

AEVAL, MINISTERIO DE LA PRESIDENCIA (2010) Guía para el desarrollo de Cartas de Servicios (especialment pp. 11-45).

Accedir al document

FEMP (2011) Elaboración y gestión de una carta de servicios en la Administración local (especialment pp. 31-64).

Accedir al document

Referències web

Ajuntament de Barcelona

Iniciatives relacionades / Open Data BCN

Es poden trobar iniciatives i comunitats d'interès per a l'obertura i la reutilització de les dades a la ciutat de Barcelona, a Catalunya i en l’àmbit estatal i europeu.

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Cartes de serveis

Experiència en la definició de cartes de serveis d’un ajuntament.

Diputació de Barcelona

Dades obertes

Repositori de dades obertes per municipi.