Descripció de l'episodi:
La importància de la comunicació 360 a l'entorn laboral: parlarem sobre l’impacte que té la comunicació verbal i no verbal en el dia a dia a la feina. Veurem tres aspectes claus relacionats amb la comunicació que acaben impactant en les relacions i resultats del nostre dia a dia, amb l’objectiu de prendre consciència sobre el nostre estil comunicatiu i començar a treballar-lo per guanyar persuasió i influència.
Transcripció:
Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat
Benvinguts a Àudio Formació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
Capítol 1 - No podem no comunicar. La importància de la comunicació a l’entorn laboral
No podem no comunicar. Ho fem constantment i no només amb les paraules. De fet, per començar aquesta sèrie de pòdcasts et faré pensar i et demanaré que dediquis uns segons a imaginar tres maneres, tres formes de comunicar que no siguin a través de les paraules, quines et venen al cap? Potser una de les respostes que ha aparegut a la teva ment és la vestimenta, és a dir, la nostra imatge personal, la roba. Aquesta és molt òbvia, sí, però també comuniquem a moltes altres coses, com ara la manera en què saludem als nostres companys quan arribem o marxem de l'oficina. El to de veu amb què responem les trucades de telèfon o el silenci que fem davant una pregunta. I és que per millorar i desenvolupar les nostres habilitats comunicatives hem de conèixer alguns aspectes clau que desgranarem i acostarem al llarg dels 10 capítols d'aquest pòdcast sobre comunicació i influència. Avui ens estrenarem entrant en detall en alguns aspectes bàsics de comunicació a l'entorn laboral i ho farem a través de diferents exemples.
En primer lloc, et convido a que pensis si algun cop has viscut la següent situació: una persona, un company o algú del teu voltant et dona feedback sobre alguna cosa i et comparteix la seva opinió. En concret, et comenta que li ha agradat molt la proposta que has fet a la darrera reunió d'equip, però després tu comentant-ho amb algú altre o fins i tot escoltant els teus pensaments interns dius: pel seu to de veu no n'estic segura que li hagi agradat de debò.
El ritme, el volum, el to de veu que pot variar de greu a agut formen part de la informació que rebem i de la construcció i interpretació que en fem d'aquesta informació, com també ho fan els silencis, els grans desconeguts. Sabies que fer un ús adequat del silenci et pot ajudar a guanyar influència i impacte en qualsevol entorn? A tot això se li diu paralingüística: un conjunt d'atributs que de manera inconscient formen part i impacten en la nostra comunicació a través de la veu. En segon lloc, i aquesta part és una mica més coneguda o almenys més evident, trobem el conjunt de gestos que fem amb el nostre cos. I és que el cos parla per nosaltres. A això se li diu cinètica, paraula provinent del grec, què significa el moviment, expressions facials, gestos, moviments corporals, mirades: tot un món a través del que comuniquem i a través del qual els altres també es comuniquen amb nosaltres. De fet, si aprenguéssim a llegir el cos dels altres, estaríem obrint la possibilitat d'entendre molt més a les persones amb qui interlocutar. Per això et deixo un repte a aplicar en els propers dies: observa, sobretot abans d'anar a parlar amb algú a qui li vols demanar alguna cosa, si està receptiu o receptiva; fixa’t en el seu rostre, té la cara relaxada o pots observar tensió en el seu gest facial? El seu cos mostra obertura, és a dir, manté una actitud corporal estable i ferma, o mirant, o bé té les espatlles caigudes o els braços creuats. Té els palmells de la mà oberts o si et fixes, et pots adonar que té algun objecte entre les mans que potser agafa amb certa atenció. Aquest és un joc divertit amb el que pots aconseguir molta informació, ja que pots veure si la persona està oberta i receptiva a l'escolta i per tant, pots modelar o adaptar la teva comunicació. De fet, si la persona que estàs observant mostra alguns dels gestos que hem dit, com el gest facial, tens els braços creuats, millor deixar la conversa important per un altre moment, no creus? Recorda, com dèiem, que el cos parla per nosaltres i el que és més important, no enganya. I per últim, a banda de la part vocal i la part gestual, hi ha un aspecte comunicatiu que pren molta rellevància en l'entorn laboral. Pensa un moment en el teu primer dia de treball o en el primer dia que es va incorporar algú al teu equip, intenta recordar les imatges d'aquell moment i de les interaccions posteriors. Segurament podràs adonar-te que les primeres vegades que parlaves amb aquesta persona no guardaven la mateixa distància que si ho fas ara. I és que la distància ve marcada per la confiança que tenim amb les diferents persones.
És cert que també intervenen aspectes com ara el context, l'edat o la cultura, però la distància que marques de manera inconscient amb les persones del teu entorn parla de la relació i confiança que tens amb elles. Si penses uns instants en el teu dia a dia, et venen al cap persones properes que s'acosten, toquen i interactuen amb la resta de companys i equip, altres que marquen distància i de fet, ho fan de forma evident darrere d'un escriptori o algun altre element. I tu, com ho fas tu? Com et relaciones? Ets proper o distant? Més preguntes que et deixo per reflexionar. Amb aquest repàs per elements claus que impacten en la nostra comunicació, t'animo a que prenguis consciència de com els poses tu en joc en l'entorn laboral. Ets conscient del que transmets amb la veu? T'has fixat si fas servir gestos per acompanyar les teves intervencions? La distància que estableixes varia amb algunes persones de l'equip durant una jornada laboral. Estem constantment comunicant-nos i emetent missatges i també rebent-los. Alternem el nostre rol d'emissors i receptors i infinitat de cops. I aquí entra en joc un altre tema rellevant que és el canal que emprem, o bé el canal a través del qual rebem cada comunicació. Parlem-ne una mica més també en aquest capítol sobre els canals de comunicació i com els emprem en l'entorn laboral. Aquell missatge de WhatsApp que preferiries que el teu company de feina s'hagués estalviat i t'hagués comentat durant el cafè de l'endemà l'e-mail que no saps ben bé com escriure i reescriure tres cops abans d'enviar.
O per contra, el que escrius amb pressa, sense rellegir. I amaga un error garrafal que et ve amb claredat a la ment només acabar de donar-li a enviar. Et sona alguna d'aquestes situacions? L'elecció més o menys encertada d'un o altre canal de comunicació, en el fons, també parla de la nostra manera de relacionar-nos i té un impacte molt gran en la nostra autoimatge i en la imatge que projectem a nivell professional. En els darrers anys, i degut als esdeveniments globals, hem hagut d'adaptar-nos a l'ús massiu de canals digitals. Videoconferències, xats i aplicacions han entrat a formar part del nostre dia a dia en molts àmbits, no només a la feina, i de vegades venen acompanyats de la novetat i la inseguretat de no saber com adequar el meu missatge al canal o de no controlar l'impacte de la meva comunicació. Per exemple, en una reunió online on el 50% dels assistents tenen la càmera apagada. Com controlar tot això? Com tenir en compte els diferents elements que intervenen en la comunicació i aconseguir que juguin al nostre favor? Com millorar les nostres relacions i interaccions a l'entorn laboral? Doncs el primer pas és ser conscients de com ens comuniquem i malauradament, en el nostre dia a dia no ens parem a pensar molts aspectes que hem vist fins ara i acabem comunicant a correcuita i de manera desorganitzada.
Tant que en ocasions ni tan sols som conscients d'allò que hem dit. Pensar sempre l'objectiu de la nostra comunicació. Preparar el missatge i escollir bé el moment i el canal. Són tres consells bàsics que cal tenir en compte per garantir l'èxit de la nostra comunicació. De tot això en parlarem més i amb més profunditat en els següents capítols d'aquest podcast. I és que, tot i que de vegades millorar les nostres relacions i la nostra comunicació en l'entorn laboral ens pot semblar una muntanya, la bona notícia és que la comunicació és una tècnica i com a éssers humans que som, la podem aprendre posant la en pràctica. Desenvolupar les nostres habilitats comunicatives en l'entorn laboral i millorar la nostra capacitat de persuasió i influència ens pot ajudar a sentir nos més segurs, a millorar les nostres interaccions, a la feina, a ser més productius i a aconseguir els nostres objectius. I precisament aquest és, com dèiem a l'inici, l'objectiu principal d'aquesta sèrie de Podcasts basats en comunicació, influència i persuasió. Una porta que obrim amb aquest primer capítol en el que a través de preguntes us he convidat a mirar una mica endins i començar a prendre consciència del vostre estil comunicatiu. Una porta que ens convida a descobrir tresors amagats de nosaltres mateixos i a desenvolupar habilitats comunicatives que totes les persones tenim. Només cal donar-los joc. Vols seguir desplegant i activant les teves habilitats de comunicació i influència? Ens veiem al proper capítol.
Heu escoltat un podcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
Descripció de l'episodi:
La comunicació és una batalla de percepcions i, sovint, les persones interpretem la informació de diverses formes. Veurem com comunicar-nos millor amb els companys desenvolupant habilitats que ens permeten entendre’ns i millorar les nostres interaccions.
Transcripció:
Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat
Capítol 2 - La connexió, base d’una bona comunicació Benvinguts a Àudio Formació. Un podcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
La comunicació és una batalla de percepcions i sovint les persones interpretem la informació de diverses formes. En aquest nou capítol dels Podcasts sobre comunicació i influència veurem com comunicar-nos millor amb els companys. Desenvolupen habilitats que ens permetran entendre'ns i millorar les nostres interaccions. Tant en l'entorn laboral com en qualsevol altre entorn. Mai dues persones veuran i entendran una mateixa situació. És exactament de la mateixa forma. Cada persona com a ésser únic i excepcional, amb les seves pròpies vivències i experiències, veu la realitat, la filtra i interpreta a la seva manera aquest, que és un procés que les persones fem de manera natural, s'acaba convertint de vegades en una font de conflictes. I és que al tenir punts de vista diferents o molt allunyats pot conduir a tensions i malentesos que en el nostre dia a dia a la feina ens acaben generant malestar. Però també pot ser una oportunitat per aprendre a comunicar-nos millor i a obrir la nostra ment i entendre el punt de vista dels altres. Això no obstant, no és una tasca fàcil. Les persones que aprenen a obrir la seva ment i la seva mirada davant les idees i opinions dels altres i que tenen la capacitat d'entendre i respectar aquestes opinions. Són professionals que de mica en mica desenvolupen la capacitat de créixer, de portar equips i d'interactuar amb diferents perfils de forma eficient, generant un millor clima laboral i contribuint a la consecució de resultats. Tot això que estem descrivint és la base d'una paraula màgica.
Estem parlant d'empatia. De fet, l'empatia va encara més enllà. És la capacitat de posar-nos a la pell de l'altra persona i de comprendre els seus sentiments i emocions. Això implica escoltar activament les emocions i necessitats sense jutjar, sense interpretar o sense criticar. Practicant l'empatia. Mostrem a l'altra persona que l'entenem i que som capaços de respondre d'una manera respectuosa i adequada. I per tot això, l'empatia té un efecte inesperat, i és que multiplica la comprensió. En aquest nou capítol entendrem com el nostre cervell desenvolupa l'empatia i aprendrem trucs i tècniques per aplicar la i ser més empàtics i empàtiques a les nostres relacions interpersonals. Et sembla si comencem amb una mirada científica? Quan parlem d'empatia hem de parlar inevitablement de les neurones mirall descobertes al 1.996 per l'investigador italià Giacomo Rizzo Lahti. Les neurones mirall reprodueixen en el nostre cervell les accions que observem en els altres. El seu impacte va també molt més enllà, permetent fer pròpies les emocions de tercers. Són aquelles neurones que fan que, per exemple, quan algú que ens estimem ho està passant malament, arribem a sentir-nos igual de tristos que si fóssim nosaltres els que estem vivint la situació que està experimentant l'altra persona. Aprendre a activar les neurones mirall genera empatia i l'empatia multiplica la comprensió. Element clau per a una bona comunicació i una millora de les nostres relacions interpersonals a l'entorn laboral.
Com podem, per tant, desenvolupar i posar en pràctica l'empatia. Doncs en aquest episodi et vull acostar tres tècniques de més senzilles a més complexes, que t'ajudaran a millorar la connexió i comprensió amb les persones del teu entorn. No. Tot i que en algun cas et poden semblar coses senzilles, el que et proposo és que passis de la teoria a la pràctica i les apliquis, és a dir, que pensis en algú del teu entorn laboral amb qui sents poca connexió. De fet, és lògic i natural que existeixin persones amb les quals sentim més afinitat i ens resulta més fàcil comunicar-nos, mentre que en altres ens sembla que parlem idiomes diferents i en general amb persones que pensen o actuen de forma diferent. A nosaltres ens costa arribar a un enteniment i connexió profunda, doncs és aquí on tenim el gran repte i la gran oportunitat de posar en pràctica les eines que avui veurem. Tens ja un candidat o candidata a la teva ment, algú amb qui de forma voluntària, t'agradaria millorar les teves interaccions? Una persona amb qui sents poca connexió, allò que de vegades diem poc fi. Link. Doncs prepara't, que en breu comparteixo amb tu la recepta màgica per millorar tot això. Vols conèixer-ne els ingredients? Primer ingredient el primer ingredient per a desenvolupar l'empatia i millorar la qualitat de les nostres connexions i interaccions és la mirada. Si una cosa que sembla tan bàsica és el primer punt de connexió per comunicar amb qualsevol persona.
De fet, en una comunicació a qui no mires, no li estàs dient res. I això compta també per les nostres reunions virtuals. Segon ingredient. El segon ingredient és l'escolta activa. Aquest ingredient realment important a les nostres relacions el desgranarem en el següent capítol, però ja t'avanço que és important escoltar activament els altres i això vol dir fer preguntes o orientades a entendre allò que volen dir. I finalment, arribem a l'ingredient estrella que et vull animar a practicar per millorar la teva empatia. Tercer ingredient. Es tracta d'un ingredient atrevit però també molt efectiu. El seu nom tècnic és rapport, però si l'haguessin de descriure de forma fàcil et diria que és alguna cosa tan difícil i tan senzilla a la vegada com la imitació. Hi estaràs pensant la imitació si has escoltat bé i imitar en el sentit d'acompanyar el comportament verbal i no verbal de l'altra persona. Un moment, un moment. No ens posem nerviosos, que sé que aquesta eina es mereix una mica més de detall i explicació activa. El rapport és una tècnica que permet que se sincronitzen els nostres cervells i generin en certa manera l'efecte de les neurones mirall, multiplicant així l'empatia, la comprensió i fent que tinguem sintonia amb l'altra persona. I en què consisteix? Doncs bàsicament en dues eines. La primera, com avançava, és la imitació i la segona la recapitulació. Anem per parts. I limitació.
Què vol dir exactament això? Això que d'entrada pot semblar una mica ridícul, perquè és molt efectiu i es pot fer subtilment. Observar i veure com està i com es comporta l'altra persona. És la base del rapport. Fent ho podem triar alguns aspectes de la seva comunicació per adaptar-nos i generar un efecte semblant al que generen les neurones mirall. De fet, està científicament demostrat que el cervell respon molt bé a aquest tipus d'acompanyament, produint-se una sincronització entre les dues persones que, com deien, facilitar la comprensió. Si ens n'anem a la part pràctica, quins aspectes podem triar d'imitar? Doncs des d'una determinada postura corporal a una expressió facial o fins i tot el to de veu. És a dir, si vols generar aquesta connexió i sintonia amb el teu interlocutor, pots observar si està assegut o de peu per tal de situar-te tu en una posició semblant. Saps aquella imatge típica d'un adult que s'acosta per parlar amb un nen? Doncs és gairebé el mateix. Situar-nos a l'alçada o el pla on està aquesta altra persona ens ajudarà a millorar la comprensió. En el cas del to de veu o de la velocitat, podem fixar-nos en altres aspectes. Si el nostre interlocutor parla molt ràpid. Podem triar adaptar-nos a la seva cadència, velocitat i entonació. Com deia, tot això activarà de manera inconscient les nostres neurones mirall i ens servirà per connectar amb l'altre, generant empatia i creant un vincle emocional, millorant així també el resultat de la nostra comunicació i relació. I per acabar, el segon aspecte clau que forma part del rapport és la retroalimentació. Posar en pràctica aquesta eina ens assegurarà que els nostres interlocutors se sentin escoltats. Milloren així també la nostra comunicació. Com descriure la retroalimentació? Doncs de forma ràpida seria alguna cosa així com fer de lloro. És a dir, consisteix a repetir o resumir les paraules del nostre interlocutor amb les nostres pròpies. Lluny de convertir la conversa en una cosa repetitiva i avorrida, com potser ara mateix t'estiguis imaginant. T'asseguro que la retroalimentació és la principal font de comprensió entre dues persones i que ajuda a mantenir converses efectives. Com dur la a terme? Doncs agafant i compartint amb les nostres paraules allò que ens ha explicat l'altra persona. Si entenc bé el que m'estàs dient, és. Llavors, segons Mas, explicat, el principal problema seria. Aquestes estructures de frase ajuden a començar o un procés de recapitulació on després cal que facis un resum del qual has entès i assegurar-te. Així que s'està produint una correcta comprensió. I és que les diferencies en els punts de vista, necessitats i prioritats de cada persona impacten en l'entorn laboral. Què et sembla si poses en pràctica les teves neurones mirall per ajudar a millorar aquestes diferències? T'atreveixes? Vols seguir desplegant i activant les teves habilitats de comunicació i influència? Ens veiem al proper capítol.
Heu escoltat un podcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
Descripció de l'episodi:
Ser un bon especialista en una àrea professional, no implica en absolut disposar de bones dots per construir entorns de col·laboració o resoldre conflictes. En aquest capítol coneixerem què és l’escolta activa i com aplicar-la en diferents situacions a l’entorn laboral.
Transcripció:
Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat
Capítol 3 - El poder de l’escolta activa Benvinguts a Àudio Formació, un podcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
Benvingut, benvinguda de nou al podcast sobre comunicació i influència. En aquest capítol aprofundirem en l'escolta activa com a base d'una bona comunicació. Sobre què és i què no és l'escolta activa. Una eina que sembla molt senzilla, però que de vegades en resulta de difícil aplicació. En aquest nou capítol et proposo una sèrie de preguntes, farem un petit qüestionari i t'animo a que mentalment contestis amb un sí o un no, és a dir, basant-te en la teva opinió, experiències prèvies o fins i tot en la teva intuïció. Fes venir al cap la resposta que consideris que és la correcta. Presta molta atenció, ja que aniré plantejant un total de tres preguntes i un cop hagin passat uns segons, et donaré i argumentaré la solució. Comencem. Anem a veure a través d'aquest petit qüestionari què és i què no és escolta activa. Pregunta número 1 En l'escolta activa es pot interrompre. Si la teva resposta és sí, lamento dir-te que no és correcta una escolta activa i implica deixar a l'altra persona tot el temps necessari per explicar el seu punt de vista o les seves necessitats i emocions. Això que sembla tan fàcil, quan difícil és si penses en una conversa real, veuràs com de manera natural les persones tendim a interrompre el discurs de qui ens està parlant. I aquesta interrupció no sempre és per contraposar la seva idea amb una nostra.
De vegades interrompem a l'altre fins i tot per fer-li saber que estem d'acord amb el que diu que pensem el mateix o per afegir-hi informació. I és que està bé. Està perfecte que tinguem una opinió i una veu pròpia i igual o diferent de la dels nostres interlocutors. Però expressar-ho interrompent el discurs d'una altra persona s'allunya molt del que és la base real de l'escolta activa. En l'escolta activa no té cabuda que aturem el discurs d'un altre per voler intervenir amb la nostra aportació, sigui del tipus que sigui. El que existeix és una presència plena i una escolta profunda i sincera que ens ajuda a connectar amb l'altre, a entendre qui és i com veu el món, contribuint així a què se senti respectat i escoltat. Has encertat la primera pregunta. Espero que sí. Anem amb la segona pregunta del qüestionari quan algú ens explica alguna cosa que li ha passat o que li preocupa fer-li saber que tu has viscut una experiència semblant. Creus que formaria part de l'escolta activa sí o no? Si creus que sí. Em sap greu dir-te que no has encertat, tot i que aquest tipus de comportaments, en la majoria dels casos en surten de manera espontània. Des de la intenció de voler ajudar a l'altra persona i fer-li saber que hem viscut una situació similar, la realitat és que en l'escolta activa plena a afegir aquesta informació personal no és rellevant.
En l'escolta activa. La nostra atenció ha d'estar centrada al cent per cent en la persona que tenim al davant. Si allò que ens està explicant ens ressona i hem viscut una situació o emoció semblant, frases com A mi també em passa. Sé el que dius per què jo també ho he viscut. Si t'explico el que em va passar a mi, veuràs que no és tan greu. Tot això ens allunya del que en aquell moment és el centre d'atenció, que és l'experiència, la visió i l'opinió del nostre interlocutor. En una escolta activa estem, per tant, centrats en la història o el discurs de l'altre. I si intervenim quan sigui el moment ha de ser per clarificar la informació que ens dona, per assegurar-nos que l'hem entès correctament i per deixar la porta oberta. Per si l'altra persona vol dir-ho, necessita afegir encara alguna cosa més. Caldrà, doncs, canviar aquest tic que de vegades en surt de manera natural, amb l'objectiu de voler aportar la nostra experiència i el nostre suport amb frases com: Jo també o a mi m'ha passat el mateix, canviar-ho per intervencions com: I això que m'estàs explicant quin impacte està tenint. O altres com ara: Gràcies per explicar-m'ho amb detall. Si necessites aclarir o dir alguna cosa més, aquí estic. Aquesta segona pregunta l'has encertat.
M'agradaria saber que sí. Ja anem amb la tercera i darrera pregunta. Primer t'introdueix a la situació. El teu interlocutor et demana o t'explica un problema, un conflicte o alguna cosa que li preocupa en l'àmbit laboral, independentment de si aquesta persona és el teu cap o un company en aquell moment, t'està fent partícip d'alguna cosa que li està preocupant o que li suposa, en certa manera, un maldecap. Podria ser, per exemple, que comparteixi amb tu que la data de lliurament d'un projecte l'angoixa. Tu, en aquell moment de conversa, pots notar i sentir la seva preocupació, Pots entendre les seves pors i et ve al cap una possible solució o se t'ocorre el que tu consideres que seria un bon consell per alleugerir la seva preocupació. Llavors li dius Mira, jo faria aquest canvi o no et preocupis, que segur que té solució o fins i tot alguna cosa com? Si vols un consell et diria que el millor que podem fer és. I aquí ve la darrera pregunta donar un consell o proposar una solució forma part de practicar l'escolta activa sí o no? Què en penses? Tant de bo pogués ara mateix llegir la teva ment, però com que no puc fer-ho, t'avanço que els consells de vegades només solen ser bons i efectius quan algú ens els demana. En moltes ocasions, en les que pensem que els consells ajudaran als altres, el que fan realment és allunyar-nos de nou d'un procés d'escolta on cal que estiguem centrats amb l'altra persona.
Això vol dir que no podem donar consells o aportar la nostra opinió sobre com resoldria un tema o un conflicte. Doncs no ho podem fer, però no en el moment en què l'altra persona està expressant la seva preocupació, a no ser que ens ho estigui demanant explícitament amb un. M'agradaria saber com ho veus o què faries tu en aquesta situació. Si penses quants cops hauràs donat un consell o ha aportat una solució. Segurament t'adonaràs que en la majoria de situacions no anava precedida d'aquesta petició. És a dir, donem consells sense que ens els demanin. De vegades, amb tota la nostra bona voluntat, aportem solucions o punts de vista en moments en què l'altra persona no ens ho està demanant. De fet, el que l'altra necessita sol ser només sentir-se escoltat i sentir que l'entenem. I això dista molt del que hem parlat en aquest petit qüestionari. Interrompre, fer saber que hem viscut una situació semblant i, per tant, minimitzar la vivència de l'altre o donar un consell o solució. Cap d'aquestes tres preguntes del qüestionari tenien un sí com a resposta. Cap forma part de l'escolta activa. Estic segura que la teva ment racional t'haurà fet respondre de forma correcta en alguna o totes les preguntes. Però, i la pràctica comporta la pràctica? Segur que si et pogués veure en acció en una de les teves darreres converses presents, passades o fins i tot futures, apostaria que en algun moment hauràs caigut en la trampa de fer una d'aquestes tres coses que ens allunyen de l'escolta activa.
Com remeiar-ho. Com posar consciència en els processos d'escolta? No t'enganyaré, no és fàcil. Les persones no estem acostumades ni practiquem aquest tipus d'escolta plena. De fet, la interpretem com una forma de perdre massa temps en una conversa. Però més enllà de què necessiti temps i presència. L'escolta activa ens ajuda a vincular-nos de manera profunda amb els nostres interlocutors, a entendre els seus punts de vista i a connectar des d'un pla més emocional. Així que després de parlar amb detall sobre l'escolta activa, el que et proposo és que la posis en acció. Què vol dir això? La pròxima vegada que algú comparteixi amb tu alguna cosa important, sigues tot orelles. Pregunta només per clarificar informació i evita obrir nous temes de conversa o desviar la conversa comentant que tu vas viure una situació semblant. L'objectiu. Que l'altra persona se senti escoltada i es creï un vincle de confiança, recorda. La confiança és el primer pas per establir relacions sanes i duradores a la feina i en qualsevol altre entorn. Vols seguir desplegant i activant les teves habilitats de comunicació i influència? Ens veiem al proper capítol.
Heu escoltat un podcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
Descripció de l'episodi:
El nostre estil comunicatiu té impacte en les nostres converses i relacions. Prendre consciència de quins estils existeixen i saber quin és el nostre ens ajudarà a mantenir una millor comunicació amb els companys i equips. També reflexionarem sobre com podem gestionar conflictes de forma constructiva mitjançant la col·laboració.
Transcripció:
Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat
Capítol 4 - Comunicació assertiva i estils comunicatius
Benvinguts a Àudio Formació, un podcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona. Benvingut, benvinguda de nou al podcast de comunicació i influència. Arribem al quart capítol havent parlat ja de diferents elements que intervenen en la comunicació i havent assentat les bases per poder establir relacions i comunicacions autèntiques, respectuoses i efectives. Però el cert és que no totes les persones comuniquem de la mateixa forma. De fet, cadascú tenim el nostre estil comunicatiu que forma part de la nostra personalitat i individualitat. No hi ha dos estils ni dues persones que es comuniquin exactament igual. El que sí que existeix són estils comunicatius que emmarquen, a grans trets, una tendència a l'hora de comunicar. D'això i més en parlarem avui en el nou capítol del podcast sobre comunicació i influència. A grans trets, existeixen dos grans estils comunicatius passiu i agressiu. Com els podem detectar? Doncs? Hi ha dos aspectes clau que ens ajuden a identificar que estem davant d'un estil comunicatiu concret. Com sempre sol passar en l'àmbit de la comunicació, per detectar-los hem de desenvolupar la capacitat d'observació o veure el comportament verbal i no verbal de les persones. Ens ajudarà a obtenir molta informació sobre el seu estat d'ànim i sobre les seves emocions en un moment puntual. Si en la nostra observació trobem de manera recurrent uns comportaments que es repeteixen, llavors estaríem parlant d'un patró o estil comunicatiu predominant. I recorda que l'observació no és només cap als altres. Aquí incloem també la autoobservació i, per tant, la capacitat de donar-nos dels nostres propis patrons i estils comunicatius. Anem, doncs, a desgranar una mica més els dos estils més comuns emprant una situació de l'entorn laboral.
Com a exemple, la situació que et proposo és la següent. Estàs treballant en un projecte que implica la participació de diferents persones de l'equip i teniu establertes reunions periòdiques del grup de persones implicades en el projecte. Una d'aquestes persones de manera sistemàtica, arriba cada setmana uns 10 minuts tard a la reunió. Un estil agressiu seria aquell que davant aquesta situació manifestaria el següent tipus de comunicació verbal. Un altre cop arribes tard, sempre arribes tard, mai arribes a hora. Potser aquestes frases es diuen a la persona en qüestió, o potser es comparteixen amb algun altre company o companya de l'equip. De fet, i independentment de qui s'adrecin davant la situació que he descrit a aquesta comunicació denota agressivitat. I és que paraules com sempre, mai tot res, són mots que solen formar part d'aquest estil comunicatiu agressiu que tendeix en certa forma a generalitzar les situacions i a veure poques excepcions o poques solucions en els diferents fets o circumstàncies. Per contra, un estil comunicatiu passiu davant una situació com la que hem descrit, és a dir, una persona que de forma sistemàtica arriba tard a les reunions reaccionaria i diria frases com ara no passa res, no té importància, estigues tranquil o tranquil·la. Això no vol dir ni molt menys que la persona que està parlant. Pensi que no és important la puntualitat a les reunions o que pensi que realment no passa res. Potser en el fons està molt molesta per aquest comportament, però realment no té les eines ni els recursos per manifestar-ho comunicativament i es recolza en un estil passiu que l'ajuda a treure importància al fet que li ha molestat simplement per què no sap com afrontar-lo.
Recorda sempre, mai tot o res. Ens ajuden a identificar un estil amb tendència a l'agressivitat, mentre expressions com tranquil no passa res, ens pot donar indicis d'un estil de comportament més passiu. Com sempre, les persones no actuem sempre de la mateixa manera i estem influïts per les nostres emocions i experiències. Recorda, com dèiem a l'inici, que es tracta d'observar fins a quin punt aquestes respostes es repeteixen i formen part d'un patró de comportament per saber si estem davant d'una persona amb un estil o un altre. Ara bé, quina és la forma correcta i equilibrada de respondre davant d'una situació o circumstància com la que estàvem descrivint? Els estils comunicatius passiu i agressiu formen part de les dues parts d'una balança en mig. Quan busquem l'equilibri trobem l'estil assertiu. Què és l'assertivitat? Comencem per definir l'assertivitat com l'estil comunicatiu que té les eines i recursos per a donar a conèixer la seva opinió, emocions i pensaments de forma sincera i coherent, respectant els seus drets i els de la resta de persones. Això vol dir que davant de qualsevol situació, aquest estil trobarà la manera de comunicar com se sent i de donar a conèixer la seva opinió, respectant-se a si mateix i al seu interlocutor en concret. Davant d'una situació d'aquest tipus, com reaccionar de manera assertiva? En primer lloc, esbrinant i preguntant a la persona si arriba tard per algun motiu concret. De vegades no sabem quines circumstàncies hi ha al darrere de cada cas. Anem a imaginar que en aquest cas no hi ha cap motiu de pes per arribar tard. Llavors hem de fer saber que aquesta situació ens molesta, ja que té un impacte en nosaltres i en altres persones. Interrompen el ritme de la reunió, fa perdre el fil a qui està intervenint, etc, etcètera. I per últim, demanarem a la persona en qüestió com creu que es podria solucionar aquesta situació per saber si està disposat o disposada a fer un canvi en aquest sentit. En el proper capítol entrarem en més detall de com estructurar aquest tipus de converses amb tres senzills passos, però primer anem a veure si reconeixes els diferents estils que hem vist fins ara. Si escoltem o diem frases, com ja he dit, que ho facis d'aquesta manera, per què ho fas malament? Estaríem davant d'un exemple de comunicació agressiva en què s'imposa la voluntat i es menysprea la persona que fa la feina. O no M'importa que abans es fes diferent. Ara això és el que farem. En aquest cas es mostra una falta de respecte per les opinions i idees dels altres i imposant la mateixa opinió. Per contra, m'hauria agradat que em diguessis abans, però no té importància. Jo ho arreglaré. En aquest exemple es prefereix evitar el conflicte en lloc de comunicar clarament les mateixes necessitats. O no tinc cap opinió sobre això. Tria tu el que creguis millor. Aquest exemple mostra una actitud passiva davant la presa de decisions, delegant la responsabilitat a altres sense expressar una opinió o preferència.
Com comunicar-nos de forma assertiva. Comparteixo amb tu alguns exemples. Entenc que tens una opinió diferent i ho respecto. Jo també et vull expressar la meva opinió i defensar la meva posició en aquest tema. Aquí es mostra una actitud assertiva, expressant les mateixes opinions i desitjos sense agredir ni menysprear les opinions dels altres. Vull entendre la teva perspectiva i també m'agradaria que entengués la meva. Podem buscar-ho un punt en comú. Aquest exemple mostra una actitud assertiva i col·laborativa, cercant una solució que satisfaci les necessitats i desitjos de totes les parts involucrades. Això és el que necessito per poder complir amb les meves tasques en temps i forma. Què podem fer per assegurar que pugui tenir els recursos necessaris? Aquí tenim una actitud assertiva, defensant les mateixes necessitats i desitjos, sense agredir ni menysprear la posició dels altres. Com hem vist, el nostre estil comunicatiu té impacte en les nostres converses i relacions. Prendre consciència de quins estils existeixen i saber quin és el nostre ens ajudarà a mantenir una millor comunicació amb els companys i equips. Com sempre, escoltar-nos, observar-nos i fer també aquesta escolta i observació amb les persones del nostre entorn. Tot això ens donarà senyals per prendre consciència del nostre estil predominant i poder així modular la nostra comunicació per comunicar-nos de forma clara, projectant confiança i seguretat. Vols seguir desplegant i activant les teves habilitats de comunicació i influència? Ens veiem al proper capítol.
Heu escoltat un podcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
Descripció de l'episodi:
Saber com abordar una conversa de manera constructiva i positiva pot marcar la diferència en el resultat del que volem aconseguir. Veurem pautes i eines per saber articular un missatge concret, encara que ens sembli difícil de comunicar i poder així explicar a les persones del nostre entorn què necessitem d’elles, tenint en compte, aspectes rellevants com la gestió emocional.
Transcripció:
Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat
Capítol 5 - Com abordar converses difícils
Benvinguts a Àudio Formació, un podcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
Benvingut, benvinguda de nou al podcast sobre comunicació i influència. Avui parlarem sobre com abordar una conversa de manera constructiva i positiva. Pot marcar la diferència en el resultat d'allò que volem aconseguir. Tots hem tingut converses difícils en algun moment de la nostra vida, ja sigui en l'entorn personal o professional. A la feina és inevitable que hi hagi desacords o opinions oposades o conflictes, però la forma en què abordem aquestes converses pot marcar la diferència entre arribar a una solució satisfactòria per a totes les parts involucrades o crear més tensió i frustració. Desenvolupar una actitud col·laborativa ens permetrà aprendre a comunicar-nos de forma més efectiva i respectuosa, especialment en situacions de conflicte o tensió, i ens ajudarà a superar els obstacles que de vegades es presenten en la comunicació. Però recorda que per fer-ho cal tenir en compte les necessitats de totes les parts implicades i aplicar eines i recursos com l'empatia, l'escolta activa i la comunicació assertiva. Arribem al cinquè capítol d'aquest podcast, on aprendrem com abordar converses difícils. D'entrada un petit recordatori: la diferència d'opinions o els bloquejos comunicatius no han de ser vistos com una limitació. Cada situació que es presenta d'una forma diferent a la que ens esperàvem, cada bloqueig que no sabem com afrontar a nivell comunicatiu, amaga un repte per créixer i per desenvolupar les nostres habilitats comunicatives. Segurament ja tens clar que l'expressió de les emocions i necessitats pròpies de forma clara i respectuosa forma part de l'estil de comunicació assertiu. Però som capaços de comunicar-nos assertivament, tot i que sembli fàcil, de vegades i gairebé de manera automàtica davant una situació que no ens agrada.
Cometem l'error de criticar o acusar l'altra persona, jutjar el seu comportament o indicar allò que considerem que ha fet malament. I si aprenguéssim a dominar no només les nostres emocions, sinó també el nostre llenguatge emocional i a expressar de forma fàcil les nostres necessitats no satisfetes? Com ens canviaria això la perspectiva del conflicte o d'una conversa difícil? Doncs anem a veure les tècniques per afrontar conversacions difícils, aplicant i posant en pràctica algunes de les coses que hem vist fins ara. I ho farem fixant 4 passos diferenciats. El primer pas és detectar la qüestió que volem resoldre, allò que ens està incomodant o que ens fa sentir malament. I atenció, ja que aquest primer pas, quan el detectem, caldrà passar-lo per un filtre, un filtre on aplicarem allò de no jutjar, però com fer ho? Doncs en aquestes situacions que ens causen malestar per evitar entrar en etiquetar els comportaments de la resta, hem d'aprendre a descriure-les de manera objectiva, aplicant l'empatia i l'assertivitat. Anem a veure-ho amb un exemple. Davant una situació on una persona ens demana una cosa i considerem que potser no ens ha donat tota la informació que necessitem per dur a terme la nostra tasca. Una forma de jutjar seria “no sap explicar bé les coses”. Aquesta frase amaga un judici de valor vist des de la nostra perspectiva. En canvi, m'ha fet un encàrrec, però no m'ha detallat la informació que necessito, com ara el termini o l'estil del document que he de redactar.
Seria una forma molt més descriptiva i concreta denunciar la situació que ens està causant malestar. Un cop hem integrat la pràctica de descriure en lloc de jutjar, en segon lloc, hem de ser capaços de conèixer i identificar les nostres emocions per poder així posar-les en paraules. En aquest segon pas es tracta, doncs, d'explicar quin impacte té en nosaltres una determinada situació i en aquest pas, habitualment posar emocions en paraules sol ser per molts una assignatura pendent, una assignatura, però, que es pot superar si aprenem a connectar amb les nostres necessitats. Un cop detectat el problema i sent conscients de com ens afecta, arribem a la part final, la part que inclou expressar la nostra demanda a allò que li volem dir a l'altra persona. En ocasions, aquesta demanda pot implicar, demanar o un canvi de comportament, proposar que es millori una actitud o donar li fer li saber a la persona una informació una mica delicada, com dir li a algú que la presentació que ha realitzat no estava a l'alçada. Com demanar que reconegui la nostra feina si pensem que no s'està fent així? O com comunicar-li a algú que el seu comportament en un tema concret està perjudicant el clima laboral. Tres exemples que podrien incloure's dintre d'aquest apartat de converses difícils. Se t'ocorre algun altre? De fet, si fas un esforç potser podries pensar en alguna conversa difícil que tinguis pendent o un tema que no saps ben bé com posar sobre la taula alguna cosa que vols dir-li a algun company o companya, però que no arribes a reunir el coratge i la confiança per expressar-ho d'una forma que creguis que s'entendrà.
En aquest cas pot ser t'has imaginat molts cops la conversa del davant i del revés dintre del teu cap. Et veus dient aquelles paraules? De fet, fins i tot en tens ganes. Això és el que sol passar amb les converses difícils. Tenim ganes de treure ho, de soltar ho, però ens entenem. I a aquesta contenció, a augmentar les ganes i provoca que les paraules d'aquesta conversa que ja de per si és difícil, acabin sortint en qualsevol moment i no de la millor manera. Les converses difícils no són les mateixes per a totes les persones. Pot ser. A la Mireia li resultarà fàcil plantejar li a la seva companya Marta que des del moment que ha canviat de càrrec també ha canviat el comportament cap a ella i pot ser per una altra persona. A aquesta situació serà difícil de viure i d'expressar en paraules. Així que, a banda dels passos que hem vist, et proposo alguns tips per mantenir converses difícils de manera efectiva. Elimina del teu cap la projecció i les idees prèvies de com serà aquesta conversa qüestionat. Si la imatge catastròfica que en ocasions és plasma a la teva ment té més components de ciència ficció que de realitat. Prepara el missatge que vols donar. Ha de ser un missatge curt i clar. En ocasions comencem una conversa difícil sense tenir preparat el missatge i precisament degut a la seva incomoditat, acabem parlant d'una altra cosa que no té res a veure.
Revisa el teu estat d'ànim i determina quin és el millor moment per mantenir aquesta conversa. Escolta activament les emocions i necessitats de l'altra persona sense jutjar, interpretar o criticar. Expressar les teves pròpies emocions i necessitats de forma clara i respectuosa. Busca punts en comú i solucions que satisfacin les necessitats de totes les parts involucrades. Planteja un seguiment del tema si cal. Tanca bé la conversa de manera cordial i deixant clar els acords als quals s'ha arribat. Totes aquestes recomanacions no garanteixen que la conversa sigui fàcil, especialment en situacions de gran tensió conflicte. És cert també que no podem controlar o avançar el resultat, que tindrà una conversa difícil, però amb pràctica i perseverança. Podem aprendre a comunicar nos de forma més efectiva i respectuosa i a resoldre els conflictes de manera satisfactòria per a totes les parts. Recorda que la manera en què afrontem i ens situem davant una conversa difícil té un impacte en la nostra imatge i en el nostre poder personal. De fet, saber gestionar aquestes converses difícils tindrà un gran valor per al teu creixement personal i professional. Així que a partir d'ara recorda que les converses difícils són una oportunitat per fer créixer el teu lideratge, aplicar les tècniques que hem vist, com ara esforçar-nos en descriure la situació, explicar quin impacte té en nosaltres i demanar de manera clara un canvi de comportament ens ajudarà a poder gestionar aquest tipus de situacions difícils que de manera habitual es donen en qualsevol entorn. Vols seguir desplegant i activant les teves habilitats de comunicació i influència? Ens veiem al proper capítol.
Heu escoltat un podcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
Descripció de l'episodi:
Quants cops has sortit d’una reunió pensant que no has sabut transmetre el que volies? En aquest capítol, aprendrem a preparar-nos per aconseguir millorar la persuasió i efectivitat de les nostres trobades.
Transcripció:
Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat
Capítol 6 - Emocions i comunicació Benvinguts a Àudio Formació, un podcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
Benvingut, benvinguda al podcast sobre comunicació i influència on tens al teu abast un seguit d'eines per a desenvolupar les teves habilitats comunicatives i guanyar impacte, influència i persuasió. Avui parlarem d'un tema molt concret com tenir èxit i influenciar a les reunions. Quants cops ha sortit d'una reunió pensant que no ha estat efectiva, que no has aconseguit el que necessitaves o que no ha sabut transmetre allò que volies. En aquest capítol explorarem diversos aspectes relacionats amb les reunions com intervenir-hi. Aspectes bàsics per organitzar-les i consells per dur a terme les reunions que estan més de moda les reunions on-line. Tot amb l'objectiu d'assolir millorar la influència, persuasió i efectivitat de les nostres trobades. I és que al llarg de la nostra carrera professional gairebé tots passem una part important del temps en diversos tipus de reunions. De fet, es podria dir que les reunions són un dels principals maldecaps de molts professionals i directius. Només cal que pensis quant de temps sols dedicar-hi de la teva vida laboral, tant si ets tu la persona que porta la reunió com si participes. Quan parlem de reunions en l'entorn laboral, estem davant un espai de trobada entre professionals on es comuniquen i s'informen determinades coses, on es comparteix informació i on de vegades es fan encàrrecs. Com deia. Tant si ets tu la persona que lideres la reunió com si intervenim puntualment. Si vols tenir èxit i influenciar a les reunions, has de tenir en compte algunes claus que veurem en aquest nou capítol.
Abans d'entrar en els aspectes comunicatius. El gran volum de reunions que solem tenir mereix, però, que dediquem uns minuts a aprendre una petita tècnica. Les 4 peces que faran que una reunió sigui eficient. Saps quines són aquestes quatre peces? Te les comparteixo a continuació. Propòsit Participants Planificació i participació. En primer lloc, propòsit, és a dir, per què s'ha de realitzar una reunió per anunciar alguna qüestió relacionada amb el treball, per prendre decisions o per realitzar un brainstorming o tempesta d'idees. Anem al punt 2, participants i qui assistirà a la reunió. Hi seran totes les persones que tenen alguna cosa rellevant a aportar. Han rebut la convocatòria per assistir-hi. Saps què s'espera de tu? Cal que revisis prèviament algun informe o algun resum? Arribem a la tercera pregunta: planificació Una correcta preparació del que es farà i quan tindrà lloc ajuda a l'assoliment dels objectius de la reunió. Cal donar i tenir les directrius clares de quin és el format, durada i coordenades de la reunió, i això inclou, des de la data de la convocatòria, els documents que cal aportar perquè els assistents estiguin informats. I finalment, la quarta per participació. La situació ideal en una reunió es dona quan tots els assistents participen activament de la reunió, de manera que se senten compromesos amb els resultats i les solucions que s'aporten. I és aquí, en aquest punt on veurem com participar i aportar de manera clara, sobretot en aquelles reunions que són les que més sentit tenen les creades o convocades per fer-ho.
Una pluja d'idees o un brainstorming. Fem un repàs d'alguns aspectes comunicatius clau que hem de tenir en compte a l'hora de liderar o d'intervenir en una reunió. Claus per liderar reunions. En primer lloc, cal recordar que no podem obviar mai la nostra presentació personal, és a dir, en aquells casos on hi ha, ni que sigui una persona que no ens coneix, presentem nos amb el nostre nom i càrrec de manera ràpida i informal abans que comenci la reunió. Qui no s'ha quedat mai amb el dubte de si calia fer-ho o no? I finalment no ha fet el pas? I en començar la reunió ja no ha trobat el moment per fer-ho. A banda de la presentació per intervenir en una reunió has de saber que hi ha regles bàsiques tant de participació com de decisió. En cas de ser tu l'amfitrió o amfitriona de la reunió, has de deixar clares aquestes regles als assistents. És a dir, es pretén sortir amb una decisió presa sobre un tema o La reunió es concep com un espai per a debatre sobre un àmbit sense haver d'arribar a cap acord concret. Saber. Això ajudarà els participants a ordenar i enfocar les seves intervencions d'una manera o l'altra. Per exemple, en una reunió on es busca prendre una decisió, un cop escoltat el tema i presentada la informació, els participants poden aportar la seva opinió sobre el tema en qüestió. I aquí entra en joc un aspecte important que de vegades oblidem, i no és altre que la necessitat d'argumentar les nostres idees, allò que diem.
Què vol dir argumentar? Doncs és anar una mica més enllà de donar la nostra opinió, parer o de proposar la nostra solució preferida. Argumentar implica evitar afirmacions i asseveracions basades en impressions i opinions personals i enfocar-nos a mostrar exemples concrets que recolzin allò que estem exposant. En aquest sentit, és necessari acompanyar els arguments amb una evidència i raonament adequat. A més, en la nostra argumentació és important emprar un llenguatge clar i acurat amb la finalitat d'evitar al màxim els errors de comprensió. Evita també l'ús de tecnicismes o paraules confuses que puguin crear malentesos. Si aprenem a argumentar de forma clara i concisa les nostres idees. Projectarem una imatge professional davant dels altres i les nostres aportacions guanyaran impacte. Un altre aspecte important a l'hora d'intervenir a les reunions és mantenir un rigorós control del temps. Tant si fem la introducció del tema com si som assistents i intervenim quan és el nostre torn, les intervencions en el marc d'una reunió han de ser curtes i centrades en allò que estem tractant o donant resposta clara al que s'ha demanat. Prohibit queda treure un tema nou que ens desviarà del tema central de la reunió, per molt interessant que creiem que sigui. Tampoc es recomana posar exemples de temes que no són del tot adients al cas que s'està tractant, ni preguntar sobre àmbits que no són el tema central. Quan encara no hem acabat de tractar allò per què hem estat convocats.
Per molt que sigui un tema o un aspecte que ens inquieta o interessa. Si fem això, acabarem sent un obstacle per dur a terme la reunió, amb el consegüent impacte en la nostra imatge i reputació. De fet, si ho pensés a qui li agrada que hi hagi alguna persona que entri en bucle i boicotegi una reunió amb idees i projectes que queden fora del tema central A ningú, oi? A més, en aquest cas tingues en compte que un bon organitzador de reunions deixarà espai per obrir altres temes o per saber si hi ha altres inquietuds i en cas que no ho faci, només al final de la reunió podràs fer la consulta o aportació sobre un altre tema, convidant que es tingui en compte per una altra ocasió. Recorda aquestes claus. Presentar-te, intervenir quan és el teu torn, aportar la teva opinió emprant arguments que ajudin a mostrar el teu punt de vista. Emprar un llenguatge senzill i concret i formular les teves idees en un breu espai de temps, evitant sempre treure temes col·laterals o diferents. Com guanyarien les nostres reunions si tots poséssim en pràctica això. T'imagines? I no podem parlar de reunions sense fer referència a una de les tendències que en els darrers anys ha vingut per quedar-s'hi. Les reunions on-line, el teletreball i els canvis globals fan que, en ocasions o en uns altres ambients una mica estranys. En aquest context, es troba fora de l'entorn laboral. Pren especial rellevància que cuidem i tinguem cura dels aspectes comunicatius que transmetem a les reunions.
Aquí van alguns consells. Busca sempre un lloc neutre fugint d'espais on es poden veure massa aspectes personals. Tot hi seria casa. Cal mantenir cura del nostre aspecte físic, de la roba i de la imatge. Cuida l'acústica i el so emprant sempre auriculars per evitar sorpreses si se sent algun soroll o si hi ha alguna altra persona amb qui comparteixes l'espai. Fes servir sempre les eines virtuals que tens al teu abast, com ara aixecar la mà o emprar el xat per compartir algun link o alguna informació addicional. Les reunions virtuals ens han obert la porta al que es podria dir l'efecte fantasma. Ens connectem, però triem la càmera. Hi som, però realment no hi som, ja que estem fent-ho atenent una altra cosa. En quin cas aniries a la feina, a una reunió presencial i et posaria una bossa de cartró al cap per amagar-te en cap, oi? Doncs en el cas de les reunions virtuals passa el mateix, a no ser que sigui per un motiu molt justificat. És important la nostra presència i això significa mostrar-nos, intervenir, interactuar i fer-ho amb la càmera engegada. I si no pots, més val que no assisteixis i demanes després feedback de la reunió. Recorda que tot això forma part de la nostra reputació i de la imatge professional que projectem. Quina vols projectar tu? Vols seguir desplegant i activant les teves habilitats de comunicació i influència? Ens veiem al proper capítol.
Heu escoltat un pot de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
Descripció de l'episodi:
Veurem eines i recursos que, davant els diferents obstacles que presenta la comunicació, ens permetin afrontar les relacions interpersonals amb flexibilitat, proactivitat i positivisme.
Transcripció:
Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat
Capítol 7 - Practicant el feedback positiu
Benvinguts a Àudio Formació, un podcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
Benvingut, benvinguda a un nou capítol del podcast sobre comunicació i influència. En aquest nou episodi parlarem d'un tema molt interessant com detectar i vèncer les barreres comunicatives i les resistències que de manera natural es generen en la comunicació. I és que en qualsevol interacció és habitual que apareguin aquestes dues coses, barreres que dificulten la comprensió i resistències envers el missatge que rebem. Aquesta és una combinació que apareix gairebé de manera natural en la majoria de les nostres converses i interaccions. En aquest sentit, cal tenir present que com a éssers humans que som, el nostre cervell està preparat per repetir hàbits i rutines. Se sent més còmode, així que, havent d'integrar les opinions i instruccions d'altres persones, sobretot quan són contradictòries amb allò que nosaltres pensem o tenim previst fer. Anem a veure com podem detectar i afrontar aquests fenòmens, les barreres i les resistències de la forma més efectiva possible. Comencem amb les barreres. En primer lloc, com sempre, el primer pas és saber detectar-les. A continuació comparteixo amb tu algunes de les més comunes. Primera barrera o omissió? Aquesta és una barrera habitual que apareix en moltes de les interaccions comunicatives en l'entorn laboral. A vegades el nostre cervell filtra la informació i omet o n'elimina una part. Això provoca que acabem donant un missatge incomplet. En els darrers temps, l'ús massiu de xats en l'entorn laboral ha augmentat encara més, això. Segur que en el teu dia a dia has viscut més d'un malentès.
Però emissió en recordes algun? I és que en ocasions parlem o escrivim pensant que l'altra persona ja coneix tota la informació. És com si en certa forma penséssim que ens pot llegir la ment. Però la realitat s'allunya molt de tot això. Et posaré un exemple. Potser arribes dilluns al matí i tens agenda d'una reunió al calendari, però recordes que en algun moment, la setmana passada, es va parlar de cancel·lar-la? Li escriu ràpidament pel xat el teu company. Bon dia, Tenim reunió avui. Ell en té una d'accent dada, però resulta que és un altre. El fet és que a la teva preguntar et contesta amb un rotund sí, però en realitat està parlant d'una altra reunió. Quina omissió detectem aquí. Doncs la primera pregunta, la de tenir reunió avui no ha estat suficientment clara. Què et sembla si la canviem per. Bon dia! Saps si tenim la reunió del projecte de transformació que va convocar direcció la setmana passada? Aquesta reformulació de la frase inicial, una mica més llarga, ens ajuda a delimitar el tema de la reunió, així com la persona responsable que la va convocar i a més dona informació sobre quan es va rebre la convocatòria, si la persona a qui estem escrivint per algun motiu no havia estat convocat o convocada a aquesta reunió, s'adonarà ràpidament que la informació no coincideix amb la que té i podrà, per tant, contestar de forma correcta.
D'una altra forma, el més probable és que t'acabis molestant per un malentès derivat d'una pregunta inicial mal formulada. Vistos els maldecaps que ens acostumen a portar les omissions, no creus que val la pena esforçar-te a donar tota la informació? Rotundament sí. A banda de l'omissió, que sol ser la barrera més habitual, en trobem una altra segona barrera Distorsió. Es tracta d'un malentès generat habitualment per l'aparició de filtres interns que provoquen que afegim informació al missatge rebut o que la interpretem de forma errònia. La distorsió és un fenomen una mica més difícil de detectar que l'omissió. Se sol produir quan mesclem els nostres perjudicis i el diàleg intern a l'hora de descodificar el missatge que ens dona un tercer. Anem a posar un exemple seguint el cas anterior. Recordes que has preguntat al teu company si tenia la reunió? Doncs bé, concretament no la tenia o no havia rebut la mateixa convocatòria que tu i en assabentar-se que era així la seva ment, crear una història o un relat per explicar aquest fet. Potser a mi no em volen explicar els projectes rellevants. És probable que no en tinguin en compte. I un llarg etcètera de motius pels quals pot pensar que no ha estat convocat o convocada a la reunió. En aquests casos, les maneres de combatre la distorsió són dues frenar el diàleg intern i preguntar per confirmar la informació correcta. És cert que moltes vegades no ens resulta fàcil contrastar la informació i precisament per això és rellevant aplicar sempre el primer pas i frenar els pensaments de distorsió que de manera natural apareixen a la nostra ment.
Tercera darrera generalització. La darrera de les barreres habituals és la generalització. D'aquesta n'hem parlat en algun capítol anterior, i és que es tracta d'un hàbit molt arrelat i que t'animo que li minis del teu vocabulari. Recordes allò d'emprar expressions com sempre, mai tot o res? Segur que sí. Doncs són expressions que ens allunyen de la realitat. És molt poc probable que la Maria no entengui res del nou projecte o que el Joan mai intervingui a les reunions. La nostra ment ens porta a generalitzar situacions i això crea precisament més distorsions en la comunicació. Com et deia a l'inici, combatre aquestes barreres passa per posar-hi consciència i ser més explícits a l'hora d'elaborar els nostres missatges i frenar els nostres pensaments interns. A més d'aquestes barreres, un altre aspecte rellevant que apareix en la comunicació són les resistències i apareixen quan demanem a alguna persona que faci una cosa de forma diferent a la qual forma part de la seva rutina o hàbits. A continuació, alguns consells bàsics de comunicació que t'ajudaran a aconseguir vèncer aquestes resistències. Incorpora el per favor i la gràcia a les teves comunicacions, tant si és una reunió com un correu, com una trucada de telèfon. A l'hora de formular peticions que pensis que poden ser difícils de rebre per part de les persones a qui t'adreces.
Fes ús d'aquestes dues paraules màgiques. Elimina del teu vocabulari la paraula. Però aquesta paraula té un efecte i impacte brutal en la comunicació. De fet, se sol dir que el però esborra tot l'anterior. Què vol dir això? Doncs que qualsevol cosa que diguem després del, però ja no té cap valor. M'agrada la teva proposta, però no la podem aplicar ara mateix. Has fet una bona feina i estic contenta del resultat, però pots esforçar-te més el pròxim cop. Fixa't bé en com estan formulades aquestes frases. Totes tenen un inici positiu que reconeix alguna cosa i de sobte apareix el. Però per introduir una idea negativa que fa que ens oblidem de tot l'anterior. Qui no ha rebut algun cop una frase d'aquest tipus com un gerro d'aigua freda? Doncs et diré que la manera d'arreglar ho és bastant simple. Et costarà potser posar-la en pràctica, ja que el teu cervell no està preparat per fer-ho. Tot i això, vull compartir amb tu el repte i animar-te que el mateix equip que va substituir el però per la conjunció i farà que puguis expressar dues idees contraposades de forma que no generin resistències en el receptor de la informació. Anem a fer la prova amb les frases anteriors. M'agrada la teva proposta i també vull compartir que no la podem aplicar ara mateix. Has fet una bona feina i estic contenta del resultat i al mateix temps et volia fer saber que penso que pots esforçar-te més el proper cop de més. El proper cop et sona diferent. La major part dels cops les persones no som conscients de l'impacte que tenen les paraules que escollim. A més, la resistència al canvi, a fer alguna cosa contrària o diferent del que estem acostumats o acostumades sol ser la norma i no l'excepció. D'aquí que sigui realment important dominar aspectes com el llenguatge i conèixer petits trucs per ajudar a la ment del nostre interlocutor a vèncer aquestes resistències i encarar els canvis amb una actitud de repte i superació. Recorda el que hem vist fins ara, Cal estar sempre atents a com formulem el missatge i aprendre a detectar les nostres pròpies omissions, distorsions i generalitzacions. Si a més incorpores el per favor i les gràcies i elimines el però del teu vocabulari, és molt més probable que aconsegueixis millorar els resultats de la teva comunicació. Què et sembla? T'animes a millorar la teva atenció per detectar les teves trampes mentals? Et sents preparat o preparada per incorporar algunes de les tècniques que hem vist quan trobis resistències internes o dels teus interlocutors. T'animo que ho provi. Ja tens tota una motxilla plena de recursos i només et falta posar-los en acció. Vols seguir desplegant i activant les teves habilitats de comunicació i influència.? Ens veiem al proper capítol.
Heu escoltat un podcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
Descripció de l'episodi:
Una de les funcions que requereix un major desenvolupament d’habilitats comunicatives es motivar a algú. Veurem què implica i com aconseguir-ho a través de la nostra comunicació, aplicant diferents eines i consells que ens ajudaran a mantenir-nos motivats a nosaltres mateixos i a ser palanques de motivació dintre d’un grup.
Transcripció:
Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat
Capítol 8 - Com vèncer les resistències i barreres comunicatives Benvinguts a Àudio Formació, un podcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
Benvingut, benvinguda a un nou capítol del podcast sobre comunicació i influència. Quin bonic verb el d'acció! Avui, en aquest nou capítol parlarem sobre la motivació en sentit ampli, és a dir, la capacitat que han de desenvolupar algunes persones de motivar els altres i també la nostra pròpia capacitat d'automotivació. Com s'aconsegueix motivar a un equip a la feina, si va motivar de casa o la motivació respon als diferents moments i projectes que requereixen el nostre esforç. Tot això ho analitzarem en aquest nou episodi amb l'objectiu de continuar acostant-te eines per millorar les teves habilitats comunicatives i el teu desenvolupament personal i professional. Comencem per les habilitats interpersonals necessàries per poder motivar a altres persones. De fet, aquesta és una de les funcions que requereix un major desenvolupament d'habilitats comunicatives. Motivar als altres. En aquest capítol veurem què implica i com aconseguir-ho a través de la nostra comunicació, aplicant diferents eines i consells que ens ajudaran a ser palanques de motivació dintre d'un grup. El primer que has de saber si vols desenvolupar aquesta habilitat és que la motivació va associada a un component clau, un component que no és altre que la satisfacció. La satisfacció té un impacte brutal en la motivació de les persones i actua gairebé com a motor i aliment de la motivació. Com a més satisfets ens sentim més motivats estem. Sabies que existeix una fórmula de la satisfacció?
Sí, com ho estàs escoltant. Hi ha una fórmula que ajuda a identificar quins són els principals factors i resultats dels professionals. Segur que tens ganes d'escoltar-la. Així que no et faig esperar més. La fórmula de la satisfacció és igual a esforç multiplicat per significat multiplicat per resultat. Què et sembla? Com té un cert punt de fórmula matemàtica? La repetiré per tal que no hi hagi lloc a error. Satisfacció és igual a esforç multiplicat per significat multiplicat pel resultat. Anem a analitzar aquesta fórmula detalladament. En primer lloc, identifiquem el resultat, la satisfacció, La satisfacció. Es dona quan hem aconseguit algun repte que per nosaltres és important i que al mateix temps és proporcional a l'esforç d'aconseguir-lo. Segurament en moltes ocasions hauràs sentit la frase un bon líder és el que és capaç de treure el millor de cada membre del seu equip. Doncs et diré que aquesta frase és un tòpic, ja que és clarament incorrecte perquè el millor de cada persona no es treu el millor de cadascun de nosaltres o donem un estat emocional de satisfacció. És el que ens impulsarà a aconseguir els millors nivells de rendiment. Et puc assegurar que per aconseguir un alt rendiment necessitem sentir nos satisfets amb allò que fem. La satisfacció és, per tant, un estat emocional complex que va molt més enllà del concepte de motivació i que es converteix en un element essencial per estimular la voluntat d'actuar i, en conseqüència, del rendiment i del desenvolupament professional.
La fórmula que hem vist enuncia que perquè es generi satisfacció és necessari. Primer de tot, l'esforç i esforçar-se és un fet estrictament personal. Dit d'una altra manera, si un no s'esforça no aconseguirà mai estar satisfet. La comoditat pot oferir-nos tranquil·litat, però és bo no confondre-ho amb satisfacció, que és més pròxim al benestar la satisfacció d'aconseguir un nou rècord personal, l'orgull d'haver superat una presentació o la sensació de benestar derivada d'haver aconseguit alguna cosa amb molt d'esforç, és molt diferent a la que ens produeix la comoditat. Per contra, l'absència d'esforç ens pot conduir a un estat d'apatia, a un sentiment de neguit o fins i tot d'avorriment enfront de les responsabilitats del treball. Per això, sovint observem que qui més es queixa és qui menys s'esforça. I és que la comoditat pot ser còmode, però no sol ser satisfactòria perquè aparegui la satisfacció no és suficient amb l'esforç, sinó que és necessari que aquest tingui un significat, un sentit, una raó de ser per poder enfocar els nostres esforços en la direcció correcta. Aquí és on entra en joc l'automotivació, la capacitat de motivar-se a un mateix. Es tracta d'una habilitat important, ja que impulsa les persones a continuar progressant i a enfrontar els contratemps aprofitant les oportunitats i mostrant compromís amb allò que volem aconseguir.
De vegades, quan tenim una etapa professional intensa o de molta feina, poden passar dues coses que ens impulsem a millorar i a tirar endavant tots els projectes o que caiguem en la manca de motivació i en la queixa constant com a rebuig a la situació d'estrès o saturació que estem vivint. Com podem, per tant, gestionar aquestes dues vessants de la motivació, la de motivar als altres i mantenir nos motivats a nosaltres mateixos? La resposta radica, curiosament, en fer i fer-nos preguntes Si l'art de fer-se preguntes. Un art que dominen poques persones. De fet, fer-nos i fer preguntes, de vegades incòmode, més que una altra cosa, però és un element clau per entendre i activar la motivació. Practicar l'art de fer preguntes ens permet impulsar-nos i projectar-nos cap endavant. I quan les respostes ens porten a altres preguntes, el pensament es torna més potent i la nostra acció més imminent. Qüestionar i qüestionar-nos les nostres metes i propòsits ens ajudarà a entendre millor per què fem el que fem i, per tant, incidirà de forma directa en la nostra satisfacció. Recordes que abans hem dit que la satisfacció estava lligada a la motivació? Preguntes com ara què tractem d'aconseguir aquí? Quina és la meta o tasca principal en aquest moment? Quin és el propòsit d'aquesta actuació o comunicació? Per què escrivim això? Qui és el nostre públic Sobre què els volem persuadir? Tots aquests són exemples de preguntes que ens podem fer a nosaltres mateixos o fer els nostres equips per despertar la ment, promoure el pensament constructiu i enfocar els nostres recursos cap a l'acció de forma eficient.
Si et fixes, hi ha un aspecte que aquestes preguntes tenen en comú, i és que són preguntes obertes. En tots els casos, les respostes s'han de cercar, trobar i desenvolupar. Fugir de preguntes que es contesten amb un sí o un no marcarà la diferència a l'hora de despertar la ment dels teus interlocutors. I si en el teu cas no has de practicar la motivació envers un grup, t'animo que et facis aquestes preguntes de forma periòdica i regular. Quan et trobis en un moment d'estrès o en un moment on, com tots tenim, de vegades ens arriba la sensació d'estar i sentir nos perduts. Recorda que qüestionar-te i qüestionar als altres no és sinònim de generar un conflicte, sinó que ens obre la porta a trobar respostes amagades. Vols seguir desplegant i activant les teves habilitats de comunicació i influència? Ens veiem al proper capítol.
Heu escoltat un podcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
Descripció de l'episodi:
Quan comuniquem, ho fem també amb el cos. Parlarem sobre la comunicació no verbal i l’impacte que té en el dia a dia en l’entorn laboral. Analitzarem casos concrets i situacions i veurem consells per dominar la nostra comunicació.
Transcripció:
Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat
Capítol 9 - El cos parla per nosaltres Benvinguts a Àudio Formació, un podcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
Benvingut, benvinguda a un nou capítol del podcast sobre comunicació i influència. Desenvolupar les nostres habilitats comunicatives passa també per dominar la nostra comunicació no verbal. Segurament en més d'una ocasió hauràs sentit que el cos parla per nosaltres i és en aquest punt allò que diem a través dels nostres gestos i el nostre cos, on prestarem especial atenció. En aquest nou capítol. Quan ens expressem en l'entorn laboral, ja sigui en el context d'una reunió, presentació o una trobada més informal, tot el nostre cos comunica de manera inconscient. De fet, es podria dir que mentre nosaltres anem parlant les nostres mans, el tors, els peus, la mandíbula, la boca, gairebé totes les parts del nostre cos s'estan sumant al nostre discurs. La qüestió és que molts cops no en som conscients d'aquesta comunicació i acabem emetent i projectant missatges no verbals que en certa forma no estem controlant. La manca de consciència sobre els nostres gestos, postures o sobre l'atenció que en un moment donat podem estar sentint a parts del cos com el coll o les cervicals, es pot solucionar treballant alguns aspectes clau. Un d'ells és la respiració, una cosa tan bàsica com respirar a allò que mai podem deixar de fer ens ajuda a entrar més en contacte amb els nostres moviments. Estem parlant, però, d'una respiració conscient que tots podem practicar en moments clau, com ara abans de fer una presentació important, a més de la respiració, per tal de mantenir el control dels nostres moviments.
És important treballar i projectar la verticalitat del nostre cos. Què significa això? En certa manera seria com trobar un eix central del nostre cos, una postura alineada amb el nostre eix vertical. Això ens ajudarà moltíssim a l'hora de projectar seguretat i confiança i a més, serà la peça clau que ens permetrà que la nostra veu i respiració funcionin de manera correcta. Recorda que la postura i la respiració tenen una gran importància en la nostra veu. Una postura tancada farà que la nostra vocalització i projecció de veu sigui molt menys ferma i impactant que una postura centrada i alineada. T'animes a provar-ho i practicar-ho, per exemple, a la teva propera reunió o presentació? Respiració i verticalitat són dues claus a l'hora de començar a prendre consciència i modular la nostra comunicació no verbal. Com et sona? Pot ser a aquestes alçades estàs pensant que és una mica difícil mantenir-ho tot controlat? Doncs et diré que, com tot a la vida, la comunicació no verbal també és qüestió de practicar pràctica i tècnica. I és que, a més de les eines vistes fins ara, hi ha altres tècniques que podem posar en acció per ajudar-nos a desplegar les nostres habilitats de comunicació no verbal. Una d'aquestes tècniques consisteix a conèixer i controlar tota la part gestual que emet el nostre cos. Totes les persones, independentment de si som més o menys expressives, fem gestos mentre parlem.
Sabies que podem classificar aquests gestos en dos grans grups i que la diferència entre emprar-ne uns o uns altres impacta de forma rellevant en la teva comunicació no verbal. T'ho explico amb més detall. A l'hora de classificar els gestos podem parlar de gestos il·lustratius i gestos adaptatius, gestos il·lustratius. Els gestos il·lustratius són aquells gestos que reforcen i donen suport a les paraules que diem a través, sobretot, del correcte moviment de les mans. Es tracta d'aprofitar les nostres mans per afegir informació al discurs, dibuixar amb formes i fer moviments controlats amb les nostres mans. Això normalment se sol fer de forma premeditada. Si bé és cert que qualsevol bon comunicador o comunicadora pot anar desplegant aquesta habilitat i integrant la per tal que li acabi sortint de forma natural. Quins serien alguns exemples de gestos il·lustratius? En l'entorn laboral et descobreixo alguns. Per exemple, si diem que posarem en marxa tres mesures acompanyar l'expressió verbal i mostrar tres dits de les mans o qualsevol altre número que hàgim anunciat ens ajudarà a reforçar el discurs. Un altre exemple, si estem parlant d'un increment de la facturació, dibuixarà amb les mans una línia ascendent imaginària en l'espai que queda al davant del tors. Serà també una manera d'afegir informació a través de gestos que farà que la nostra comunicació sigui més completa. I tu fas servir aquest tipus de gestos per acompanyar el teu discurs.
Anem ara amb els gestos a gestos adaptatius. Aquests són els gestos que realitzem de manera inconscient per manifestar que existeix una incomoditat amb allò que estem fent. Per tant, sense que ens n'adonem gaire amb aquests gestos, estem evidenciant una manca de seguretat en allò que estem transmetent. I saps què? Doncs que els nostres interlocutors ho noten. Quins serien, en aquest cas, els gestos adaptatius? Doncs des de rascar-nos alguna part del cos com el nas o l'orella, tapar-nos la boca dissimuladament, posar-nos les ulleres, ajustar-nos el pantaló o la jaqueta, adaptar l'alçada del micròfon que tenim al davant o tocar de forma insistent un bolígraf o un paper mentre estem parlant. Aquestes són moltes de les formes que té el nostre cos d'eliminar l'estrès i la tensió que en un moment donat pot suposar ser el protagonista d'una intervenció en públic. I és que, com és natural, en una presentació o quan estem parlant davant de gent, el nostre cos està en una situació incòmoda i gairebé de manera natural s'activa la necessitat biològica de fugir d'aquesta situació, ja que el nostre cervell pot detectar que correm algun perill a l'estar exposats davant de gent. Quina seria la manera d'evitar això? Doncs tornem a les dues eines que compartia amb tu abans. Respiració i verticalitat per augmentar la consciència corporal. Si a això li sumem pràctica i assaig, segur que a poc a poc començaràs a entrar en contacte amb aquelles parts del teu cos que cal que controlis durant una intervenció.
Recorda que els missatges verbals sempre van acompanyats de la comunicació no verbal i la concordança entre els dos aspectes verbal i no verbal és fonamental per aconseguir una comunicació eficaç. Si allò que diem amb paraules no es correspon amb allò que diu el nostre cos, el nostre gest o la nostra expressió facial, la sensació que generarem al públic serà d'incongruència i poca credibilitat per tal que puguis anar practicant. Et deixo alguns dels significats que tenen els moviments més habituals. Mostrar les mans obertes o ensenyar els palmells de les mans transmet transparència i sinceritat. Les postures corporals que reforcen amb els braços per reafirmar la presència denoten fermesa i serietat. Unir els dits de les mans en forma de piràmide mentre estàs explicant un tema transmet confiança en un mateix. Tapar-se la boca al parlar, tocar se l'orella, moure constantment els peus o mans seria una mostra de nerviosisme de què en certa manera ja n'hem parlat. Conèixer el significat dels diferents gestos i moviments i practicar una comunicació no verbal que sigui adient i acompanyi el missatge verbal, ens ajudarà a guanyar coherència i congruència, a ser percebuts com a bons professionals i a guanyar credibilitat. Què en penses? Vols seguir desplegant i activant les teves habilitats de comunicació i influència? Ens veiem al proper capítol.
Heu escoltat un podcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
Descripció de l'episodi:
A més de comunicar-nos de manera clara i eficient, desenvolupar la persuasió i comunicar-nos amb impacte i emoció ens ajudarà a multiplicar la nostra capacitat d’influenciar als companys i equips. Per fer-ho, veurem com el compromís és un poderosa eina que ens permet millorar la nostra influència.
Transcripció:
Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat
Capítol 10 - La persuasió, clau d’una bona comunicació Benvinguts a Àudio Formació, un podcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
Benvingut, benvinguda a un nou capítol del podcast sobre comunicació i influència. Arribem ja al desè capítol d'aquesta sèrie de Podcasts on hem parlat d'habilitats comunicatives per millorar la influència i persuasió en l'entorn laboral. Espero que hagis anat incorporant al teu dia a dia moltes de les eines que hem vist, com ara l'observació i autobservació, l'escolta activa o la recapitulació. Què me'n dius de les teves reunions? Has aplicat els consells vistos? Has incorporat canvis a l'hora de tenir converses? Avui, en aquest darrer capítol, parlarem de com desenvolupar la nostra persuasió i influència des d'un altre punt de vista que va més enllà de la comunicació. I és que influir i persuadir són dues habilitats que qualsevol líder o persona que vulgui millorar el seu entorn laboral ha de saber com desplegar. I parlant de lideratge. Aquest capítol és una molt bona ocasió per definir què és el lideratge, una definició universalment coneguda de lideratge. Ens diu que liderar és l'art d'aconseguir que les persones facin allò que tu vols, però que ho facin perquè elles també volen fer-ho. Aquesta definició, com ja te n'hauràs adonat, porta implícita la capacitat d'influència i persuasió i com poder posar-la en marxa. El primer que hem de saber és que per aconseguir influenciar i persuadir algú hem de comptar amb una eina molt valuós: el compromís. El compromís és la base de l'acció, allò que ens dona a les persones la motivació necessària per realitzar les accions que d'ell se'n deriven. I és que el compromís ens mou. Per aquest motiu es fa necessari que sapiguem trobar i entendre el compromís de les persones del nostre entorn i, en aquells casos en què no el tenen clar, ajudar-los a trobar-lo, així com descobrir quins són els valors, motius i objectius que a nosaltres mateixos ens activen el nostre compromís personal.
Recorda que el compromís és una poderosa eina que ens ajuda a generar canvis interns i externs, així que veiem com activar-lo, com desenvolupar la influència i persuasió a través del compromís. Et donaré tres claus per tal que tinguis eines que t'ajudin a generar compromís tant amb els altres com amb tu mateix.
En primer lloc, una forma efectiva d'aconseguir el compromís és practicant una comunicació positiva tant amb un mateix com amb la resta de persones. Com podem fer això amb nosaltres mateixos? Hem de desenvolupar el diàleg intern, controlant els pensaments i fixant-nos si els estem formulant en positiu. I és que de vegades, davant de reptes que ens trobem a la vida, la nostra ment ens juga males passades i ens porta a repetir-nos frases com: no puc, no seré capaç. Un diàleg intern positiu ens ajuda a creure amb nosaltres mateixos i reforça el nostre compromís amb els objectius que ens hem marcat i amb els altres. Com practicar aquesta comunicació positiva? Fixar-nos amb el llenguatge serà de nou la clau que ens ajudarà a entendre si la nostra dialèctica és motivadora i invita a l'acció i genera compromís. Una situació molt habitual quan parlem amb terceres persones per aclarir o demanar-nos alguna cosa és que, a vegades, ens centrem a explicar allò que no volem que facin. I si posem l'atenció i esforç en explicar allò que sí que volem? Anem a veure com aplicar-ho amb un exemple pràctic.
Joan, no m'ho facis per mail ni ho guardis en format Word. O Joan, necessito que tots els projectes en pdf a la seva carpeta cada divendres abans de l'estiu. Aquests són dos missatges molt diferents que podrien significar el mateix. Volem que el Joan faci una determinada acció d'una determinada manera, però fixa't en la frase no m'ho facis per mail ni ho guardis en Word. El que estem fent és posar el focus en allò que no volem. En canvi, si diem que desi en pdf a la seva carpeta abans d'una hora concreta, el Joan rebrà unes instruccions clares que el portaran a generar una acció. En el cas de la frase no m'ho passis per mail ni en Word, ens deixa les portes massa obertes a la imaginació. Ressalta aspectes negatius de com Joan ho ha fet fins ara i no ajuda que la persona en qüestió realitzi la tasca que volem. Ai si aprenguéssim a emprar aquesta comunicació positiva, quant de temps ens estalviaríem i com milloraria el nostre entorn? Després d'aquesta primera eina, anem a la segona. Una altra eina per guanyar influència i persuasió a través de la comunicació consisteix a entendre i identificar la intenció positiva que té una persona en fer alguna cosa. Detectar la intenció positiva que hi ha darrere de l'acte del nostre interlocutor ens permetrà entendre les seves motivacions i ens ajudarà a posar-nos al seu lloc, permetent-nos així donar un millor feedback i indicar-li de forma més clara que estem entenent el motiu pel qual ha fet una cosa i a continuació donar pautes clares de com esperem que es faci a partir d'ara. Què volem dir amb intenció positiva? Hem de tindre un moment en aquest concepte. La intenció positiva fa referència al fet que darrere dels actes i comportaments de cada persona s'amaga gairebé sempre una necessitat que ens ajuda a entendre per quin motiu una persona realitza una acció d'una determinada manera. Si recuperem l'exemple d'abans, potser del Joan, estava desant els documents en Word, ja que en pdf trigava molt a carregar-se i no volia perdre temps. Potser per nosaltres era una molèstia que estiguessin en Word, però la motivació inicial del Joan responia a una necessitat personal seva de guanyar temps. Entendre, per tant, les motivacions reals de les persones a l'hora de prendre una decisió ens ajudarà a reorientar la nostra comunicació i millorar les nostres habilitats de persuasió, llenguatge positiu i intenció positiva. Dos conceptes molt interessants que ens ajudaran a generar compromís. Però ai, què més! Per últim, la darrera eina que vull compartir per activar el teu poder de persuasió fa referència a una paraula que emprem en moltes ocasions. Es tracta de l'ús habitual de frases que comencen per dir que el que és cert que a simple vista sona inofensiu, no. Però si et fixes un segons potser et pots adonar que aquest tipus de frase acaben amagant en certa manera un sentit d'obligació. Les obligacions existeixen. Això és cert, però si volem activar el nostre poder d'influència i persuasió, fer servir aquest tipus de frase no ens ajudarà a aconseguir-ho.
El més adient per generar compromís és eliminar del nostre vocabulari. Els hem de calcular i en el seu lloc, aconseguir saber transmetre i comunicar els beneficis que té realitzar una determinada acció. Et posa com sempre algun exemple. Si en lloc de dir Hem de tancar la primera fase del projecte el proper divendres a les 12. Què passaria si formulem la frase posant en valor els beneficis que ens portarà a realitzar aquesta acció, és a dir, alguna cosa així com per tal de poder avançar en un nou projecte. El que us vull demanar és tancar el projecte actual divendres a les 12 has pogut detectar el canvi? En el primer cas, segurament en dir hem de tancar la primera fase del projecte, estem transmetent una certa pressió o imposició. En el segon cas, no hem emprat cap paraula que faci referència a una obligació. Al contrari, hem sabut comunicar els avantatges que tindrà fer aquesta acció a la mateixa hora, però ho hem anunciat de manera diferent. Trobar els beneficis que ens portarà qualsevol cosa és una manera de canviar la mirada de les persones amb qui ens comuniquem i enfocar-la en allò que ens interessa a nosaltres. Saber detectar i comunicar els beneficis i millores és tot un art de la comunicació i la persuasió. Et convido que el practiquis juntament amb les eines que hem vist en aquest pot de comunicació i influència. Recorda que moltes d'aquestes eines ja hi són dins teu, només cal activar-les i posar-les en joc. Gràcies per escoltar a aquest capítol.
Heu escoltat un podcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.