En aquest recurs trobaràs les bases del disseny gràfic per elaborar diferents tipus de materials on s’utilitza la comunicació visual com a llenguatge.

Es presenten els fonaments del disseny gràfic així com els seus elements bàsics: els colors, les tipografies, les imatges, etc.

Finalment, s’expliquen eines informàtiques que t’ajudaran en el procés de producció de materials gràfics.

—-

—-

El disseny gràfic és l’activitat amb què comuniquem valors i missatges de manera visual.

Agrupa els elements de comunicació del missatge i del seu desplegament posterior amb una estratègia per aconseguir l’impacte final desitjat.

Es tracta d’un llenguatge visual que pretén millorar l’eficiència i l’èxit comunicatiu amb el nostre entorn.

Sempre aplicant al màxim la creativitat, treballarem l’evolució del projecte seguint tres fases clarament diferenciades: la prèvia, l’organitzativa i finalment la producció del disseny.

—-

Durant el procés del disseny gràfic, hem d’intentar aplicar la creativitat en totes les fases.

—-

Tots els elements gràfics que utilitzem en el projecte han d’estar relacionats de la millor manera possible.

Per fer un bon disseny serà fonamental fer una bona organització dels elements gràfics en l’espai que disposem.

Per a aquesta organització utilitzarem bases del disseny com:

• L’escala: Per transmetre el missatge, podem jugar amb la grandària relativa dels diferents components d'un disseny, així guiarem la mirada dels espectadors en el recorregut del projecte. L’escala ens facilita impactar d’una manera més directa en el nostre públic objectiu.

• La proximitat: Cal agrupar els elements relacionats i separar els que no tenen relació (principi de proximitat de Robin). Això és molt important per no confondre al nostre públic.

• L’alineació: La distribució del text i de les imatges a les nostres composicions afecta l’estil del disseny final: al centre pot resultar més avorrit, a l’esquerra més clàssic i a la dreta més sofisticat, menys estàtic i diferent.

• L’espai: L’ús de l’espai uniforme entre els elements, genera una sensació d'ordre i de seguretat, ens pot valdre per fer comunicacions formals, institucionals o empresarials, on transmetre confiança és vital. En canvi, l’ús desigual de l’espai entre els elements, transmet desordre i confusió, ens pot valdre per fer comunicacions més informals, com actes lúdics, on el component de moviment està present.

Cada color provoca uns sentiments específics en les persones. Dominar l'ús cromàtic, garantirà un bon resultat en el nostre projecte.

El significat dels colors ve definit principalment per dos factors: l’efecte que tenen en el nostre estat d’ànim i el significat cultural que li ha donat la societat des dels seus orígens.

Diversos estudis han determinat característiques comunes entre les associacions i particularitats d’un color, tal i com ho presentem a la següent taula:

Un cop definits els colors que componen la imatge, cal tenir en compte l'harmonia o l’equilibri entre ells. Per guiar-nos correctament, el millor és utilitzar aplicacions web que ens ajudin a trobar aquest equilibri.

El color també té associada una lluminositat. Modificant aquest valor, controlarem el contrast per diferenciar els elements entre si, creant un interès visual. Sense contrast, els nostres dissenys són difícils d'entendre i perden profunditat.

Les tipografies juguen un paper destacat a la comunicació visual. Haurem d’escollir aquella més adient pel missatge i el context general del projecte. Els complements més comuns que podem veure a les tipografies són:

• Negreta: S’utilitza per cridar l’atenció sobre un determinat aspecte.

• Cursiva: S’utilitza per aspectes menors o per fer una subdivisió del text.

• Subrratllat: S’utilitza per emfatitzar paraules o idees, jerarquitzant el text.

El disseny de la tipografia es defineix com a Font tipogràfica. Triarem una font segons l’estil del nostre projecte.

Hi ha dos tipus de fonts clarament diferenciades:

• Serif: Font que té uns acabats més engalanats. Es considera de les més fàcils de llegir.

• SansSerif: Font sense l’acabat engalanat, també comunament denominada ”palo seco”, dóna un caràcter més informal i modern.

Els fonaments del disseny gràfic es basen en les percepcions. Aquestes poden ser objectives, que expliquen i informen, o subjectives, que transmeten una idea. Aquesta idea pot anar canviant en cada receptor del missatge, donat que pot ser que la percepció sigui diferent.

Per fer un bon disseny serà fonamental fer una bona organització dels elements gràfics en l’espai que disposem.

Hem de considerar la percepció visual com el nostre objectiu principal: com més aguda sigui la nostra concepció del projecte, més impacte tindrà el nostre missatge.

El nostre cervell identificarà una percepció abans que l’altra:

• Dues cares enfrontades o un gerro, depèn d’una forma coneguda per la nostra memòria.

• Una calavera o un A. Lincoln, depèn molt del públic objectiu a qui ens dirigim.

La percepció estarà sempre acotada pel tipus de públic, ja que segons les seves experiències prèvies, tant singulars com grupals, identificaran el tipus de comunicació que poden percebre.

El nostre cervell transforma i converteix els números en lletres, i som capaços de llegir aquest missatge. La percepció sempre tendeix a evocar figures conegudes.

En la comunicació visual hi ha unes lleis relacionades amb la percepció que ens ajuden en la nostra tasca del disseny:

• Llei de la figura-fons: La figura es veu definida com un element que existeix en un espai i que destaca per contrast creant una interrelació amb el fons, gràcies al qual es distingeixen.

—-

• Llei del tancament: Les formes tancades i acabades són més estables visualment, que aquelles que no ho són. Tendim a tancar-les i a completar amb la nostra imaginació els espais que falten, buscant la millor organització dels elements per fer una imatge coneguda.

—-

• Llei de la simplicitat: Al nostre cervell li agraden les formes conegudes. Per tant, generarà relacions amb figures “pre-carregades al nostre disc dur”, fent senzilles imatges més complexes.

Hi ha diferents tècniques que podem posar en marxa per aconseguir l’impacte que busquem:

• El simbolisme de les imatges: Una imatge transmet d’una manera molt ràpida una idea. Si considerem més apropiat utilitzar un text per transmetre la mateixa idea, aquest haurà de ser molt directe.

• La metàfora visual: Es tracta de relacionar objectes per transmetre una idea a partir d’una forma visual. Aquesta tècnica és una varietat comunicativa molt poderosa, ja que es fan servir imatges contundents d’un objecte “disfressat” d’un altre.

—-

• L’ analogia: Consisteix a col•locar a prop dos elements per forçar la comparació i fer evidents les diferències i les similituds entre ells. És útil per transmetre un missatge visual directe, amb poques paraules o sense elles.

—-

• La personificació: És una tècnica que atribueix qualitats humanes a animals o a objectes per donar una imatge simpàtica i aconseguir una comunicació eficient.

Conceptes que hem de valorar al llarg de tot el procés del disseny:

• Públic al que es dirigeix: Per connectar amb el nostre públic, hem fer els dissenys emprant el seu llenguatge i codi. És primordial conèixer no només les seves inquietuds sinó també les seves formes de pensament i de comunicació. No podrem comunicar ni per escrit ni visualment de la mateixa manera quan ens dirigim a joves de 20 a 30 anys, que quan ens dirigim a persones de més de 50 anys. Altres vegades, haurem d’adaptar el codi per tal que ens entenguin d’una manera ràpida. Per exemple, paraules com choni, hipster, selfie, tik-tok, etc., són mostres que segmenten la comunicació, en aquest cas per a un públic jove.

—-

• Direcció, lectura en diagonal: Les persones occidentals tendeixen sempre a llegir en diagonal, d’esquerra a dreta i de dalt a baix. El missatge s’haurà d’iniciar a la part superior esquerra i acabar a la part inferior dreta, utilitzant en la part final el logo corporatiu.

—-

• Densitat, coherència entre les zones plenes i buides: Moltes vegades, caiem en el parany de voler donar massa informació en un espai “limitat”. Aplicar la síntesi i el resum al disseny del projecte és bàsic. De vegades els espais buits són tan necessaris com els plens, ja que també donen sentit al missatge.

—-

• Originalitat, el nostre estil: El material original és sempre més agraït, més fresc i impactant. Encara que tot material original pot tenir influències d’altres treballs, és important intentar generar un estil propi. Existeixen dissenyadors més sobris, altres més abstractes, etc. Cada un d’ells intenta crear el seu propi estil.

—-

—-

—-

La Llei de Protecció Intel.lectual estableix dos supòsits en els quals es permet l'ús de les imatges sense l'autorització del seu autor:

1. Finalitats docents o de recerca: sempre que es faci referència a obres ja divulgades establint-se la seva inclusió a través de cites, comentaris o d’un judici crític. S'haurà d'indicar la font i el nom de l'autor de l'obra.

1. Paròdia: no es requerirà el consentiment de l'autor si la transformació de l'obra no crea un risc de confusió ni perjudica l'obra original.

Un cop acabada tota la feina de documentació i de reflexió (brainstorming), comencem els primers esbossos amb les eines informàtiques dedicades al disseny.

Per triar el programari de disseny més adient, valorarem l’ús que li donarem i el pressupost que tenim.

Bàsicament hi ha tres opcions:

• Programari professional de pagament: És el més estable. Té un cost per programa o per subscripció mensual. El fabricant més important és Adobe, que en la versió Suite inclou moltes eines informàtiques de disseny gràfic. Si hem de treballar molt sovint en el camp del disseny, optar per aquest tipus de programari és el més adient.

• Programari lliure de codi obert: Inclou eines gratuïtes preparades per descarregar i instal•lar, semblants a l’Open Office però per a disseny gràfic. Són menys estables i amb una interfície una mica complicada.

• Programari en línia: No cal instal•lar-lo, està al núvol (cloud), hi accedim des d’un navegador com Chrome o similar. Normalment té un assistent que ens guia en el nostre disseny. És molt efectiu, ja que podem aconseguir un bon resultat utilitzant les plantilles que proposa. També hi trobem versions de pagament amb quotes raonables. Aquest programari també és un bon complement per a aquells professionals que necessiten experimentar nous camps de creativitat.

En el disseny gràfic no hi ha una eina que ho faci tot, sinó que hi ha una eina específica per cada part del disseny:

• Eines de disseny vectorial: Dedicades al disseny de logotips, il•lustracions, icones i gràfics en general. Són eines que treballen amb vectors i permeten adaptar corbes per tancar formes i omplir-les de color.

—-

• Eines d’edició fotogràfica: Dedicades a la millora de la llum i del color de les imatges fotogràfiques, també permeten fer composicions entre diverses imatges per a obtenir un fotomuntatge. Són eines que treballen amb píxels (punts de colors)

—-

• Eines de maquetació: Dedicades a dissenyar cartells, fulletons, catàlegs… per a un mitjà final en paper o en format web. Són eines que treballen amb logotips, imatges i textos. És fàcil que els logotips o les imatges que utilitzem hagin estat tractades prèviament amb els programaris anteriors.

A internet hi ha moltes eines complementàries i diferents recursos que podem utilitzar al llarg del procés del nostre disseny.

En moltes ocasions podem utilitzar eines molt senzilles per realitzar processos molt específics: redimensionar una imatge, esborrar el fons, veure on s’ha publicat el material gràfic…

• Eina en línia per redimensionar imatges. També permet afegir una marca d'aigua a les imatges.

—-

• Eina en línia per augmentar la quantitat de píxels. No perd qualitat en les imatges.

—-

• Eina en línia per eliminar el fons de les imatges. Podem descarregar la imatge en format .PNG per mantenir el fons transparent.

—-

• Eina amb un motor de cerca d’una imatge pujada. Permet identificar on està publicada, veure l’autor i la llicència.

Per a millorar el nostre material gràfic podem utilitzar bancs d'imatges per a descarregar fotos o il·lustracions que considerem. Hem d'assegurar-nos que són lliures de drets.

• Bancs d’imatges de fotos i vídeos: Enllaços per descarregar imatges gratuïtes amb llicència creative commons.

—-

• Bancs d’imatges vectorials: Enllaços per descarregar vectors i il.lustracions.