Una administració pública moderna, al servei del ciutadà, s’ha de caracteritzar entre altres aspectes, per dur a terme les seves actuacions amb la màxima eficàcia i transparència possibles. Si tenim en comptes que aquestes actuacions s’expressen principalment través del canal escrit, sembla lògic pensar que el tipus de llenguatge que s’utilitza en la redacció dels documents administratius ha de ser matèria de reflexió constant.
A més, els documents que concretament s’analitzen en aquests curs, els informes i les propostes de resolucions administratives, tenen una rellevància clau en qualsevol procediment administratiu, ja que reflecteixen les actuacions practicades en les fases d’instrucció, les quals han de ser el resultat d’un procés lògic i jurídic. És per això que el tipus de llenguatge que s’hi utilitzi i la manera com es presenti i organitzi la informació són d’una importància cabdal si es vol aconseguir que la comunicació sigui realment efectiva.
Objectius
Continguts conceptuals
Continguts procedimentals
Continguts actitudinals
El llenguatge administratiu és l’eina bàsica de comunicació en l’àmbit de l’Administració.
Es tracta d’un llenguatge d’especialitat amb unes estructures molt fixades.
Tenint en compte la transcendència que les actuacions de l’Administració tenen sobre la vida dels ciutadans, cal que els seus textos siguin prou clars perquè qualsevol persona els pugui entendre. Així doncs, el llenguatge administratiu també ha de preocupar-se de buscar aquelles fórmules que puguin facilitar al màxim la comunicació amb els ciutadans.
Els trets característics del llenguatge administratiu són la formalitat i la funcionalitat.
La formalitat té relació amb:
A efectes pràctics, la formalitat del llenguatge administratiu comporta que:
La funcionalitat està relacionada amb l’eficàcia dels textos en el procés comunicatiu, és a dir, amb la necessitat de buscar sempre la màxima precisió, concisió i claredat a fi que els missatges siguin ben entesos pels destinataris.
La precisió requereix que s’evitin sempre les ambigüitats i que s’utilitzi adequadament la terminologia i la fraseologia pròpies d’aquest àmbit professional.
La concisió comporta destacar la informació important. Es tracta de presentar la informació de la manera més breu possible, sense que això vagi en detriment del contingut.
Finalment, la claredat demana que es tendeixi a utilitzar un llenguatge accessible, dins del grau d’especialitat d’aquest àmbit del coneixement.
Et pots descarregar un document on es presenta un llistat de terminologia i fraseologia administratives. Aquest recull inclou els termes i les expressions d’ús més corrent utilitzats en aquest camp del coneixement i presenta les expressions en castellà i les seves traduccions al català.
L’informe és un document que presenta una exposició de caràcter informatiu sobre la situació d’un afer o sobre els elements necessaris perquè es resolgui.
Els informes s’insereixen en la fase d’instrucció del procediment administratiu, en la qual es tendeix a proveir l’òrgan decisori dels elements de judici necessaris per tal que es prengui una resolució adequada.
Els informes poden ser:
Més endavant veurem els tipus d’informes més comuns.
Cal separar els diversos apartats del document (fets, fonaments de dret i conclusions) i encapçalar-los amb un títol a fi que es puguin identificar amb facilitat:
Ajuntament de Vallfonda
Serveis d’Infraestructures
Identificació de l’expedient
Informe relatiu a l’expedient 453/07, referent al Projecte de substitució de passos de vianants i papereres a Vallfonda.
[En aquest apartat s’hi ha de fer constar la indicació del tipus d’informe, la referència a l’òrgan que l’ha sol·licitat o l’òrgan al qual s’adreça, el caràcter preceptiu i vinculant, si és el cas, i el número i títol de l’expedient.]
Fets
[En aquest bloc, que pot anar introduït per l’expressió fet, relació fets o antecedents, cal que hi constin els fets més rellevants ordenants cronològicament i separats en paràgrafs numerats amb un nombre cardinal. No s’han d’introduir els paràgrafs amb resultant, atès o vist.]
Fonaments de dret
D’acord amb la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i el Dret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, el Projecte esmentat s’ajusta a la legalitat.
[En aquest apartat, s’hi ha d’incloure els fonaments normatius, doctrinals o jurisprudencials aplicables als fets. Cal presentar-los en paràgraf separats i numerats amb cardinals. Dins de cada paràgraf cal exposar les consideracions jurídiques que es desprenen de l’aplicació dels fonaments als fets. No s’han d’introduir els paràgraf amb considerant, atès o un altre terme similar.]
Conclusions/Proposta de resolució
Informo favorablement sobre el Projecte de substitució de passos de vianants i papereres a Vallfonda.
[En aquest apartat hi ha d’aparèixer les decisions que es prenguin com a resultat d’un procés lògic. Quan es tracta d’un informe, s’acostumen a introduir amb l’expressió Informo, i en cas de les propostes de resolució, amb la paraula Proposo, seguides de l’òrgan al quan es fa la proposta.]
Datació i signatura
Vallfonda, 1 de febrer de 2007
El cap dels Serveis d’Infraestructures
Miquel Pujolar Vallès
[Inclou, per aquest ordre:
- La datació del document, que es compon de població, seguida d’una coma, i data (el dia, el mes i l’any, en xifres, sense cap punt).
- La població mai no ha d’anar seguida de la preposició a.
- La identificació funcional (precedida de l’article determinat corresponent).
- La signatura.
- El nom i cognoms.]
Annexos [Annexos]
[Si cal, s’hi poden afegir els annexos que es considerin pertinents. Convé fer-ne la llista al final de l’informe.]
Pots descarregar-te diferents exemples d’informes en format PDF.
Els informes també es poden classificar segons la finalitat:
Informes narratius
Definició
Informes en què es presenten un conjunt de fets, que narren o descriuen els aspectes més rellevants d’una actuació o d’un expedient administratiu.
Estructura
Recomanacions
Informes justificatius
Definició
Informes en què es justifiquen o s’argumenten decisions o criteris respecte de la qüestió sobre la qual es dirimeix.
Estructura
Recomanacions
Els informes també es poden classificar segons la temàtica:
Informes tècnics
Definició
Informes amb què els tècnics municipals traslladen el coneixement del seu àmbit a l’òrgan competent.
Estructura
Plantilla informe tècnic i sociocultural.
Recomanacions
Informes juridicoeconòmics
Definició
Informes que analitzen tant els aspectes relacionats amb la procedència d’una determinada actuació administrativa, com el conjunt de moviments econòmics dins les entitats locals.
Estructura
Plantilla informes juridicoadministratius i economicofinancers.
Recomanacions
Quan es formulen propostes:
Informes-proposta
Definició
Els informes-proposta generalment els emet el responsable d’una unitat que expressa la necessitat peremptòria de duar a terme una actuació.
Estructura
Recomanacions
Propostes de resolució
Definició
La proposta de resolució és el document que aglutina tota la informació sobre un expedient i que serveix de base per a la redacció de la resolució o l’acord.
Estructura
Plantilla proposta de resolució.
Recomanacions
Per millorar la redacció dels textos administratius, cal ser conscients dels criteris d’estil per aconseguir-ho.
Així, doncs, a l’hora de posar-se a escriure, cal procurar redactar amb frases actives, evitar l’abús de nominalitzacions i de gerundis, no utilitzar el terme mateix com a pronom i expressar de manera afirmativa les idees.
Així mateix, també cal que els subjectes i els verbs de les respectives oracions siguin els elements amb més càrrega significativa i que es tendeixi a utilitzar paraules planeres i usuals. Si es vol estructurar adequadament un text, convé que s’utilitzin connectors i signes de puntuació a fi de facilitar-ne la lectura.
En aquest curs es reflexiona sobre els diversos aspectes que poden contribuir a millorar la redacció dels documents administratius, amb la finalitat que el procés lògic que es presenta en cada cas esdevingui més clar i intel·ligible.
El primer pas és analitzar l’eina bàsica que s’utilitza a l’hora d’elaborar els documents: el llenguatge administratiu. Aquest s’ha de caracteritzar per la formalitat i la funcionalitat. La formalitat és exigida pel caràcter oficial i representatiu que tenen els documents redactats amb aquest tipus de llenguatge. La funcionalitat comporta que s’hagi de buscar sempre la màxima eficàcia comunicativa a l’hora d’escriure, cosa que s’aconsegueix amb la precisió, la concisió i la claredat en els textos.
A continuació, s’han d’analitzar els criteris d’estil tenint en compte un seguit de recomanacions lingüístiques: redactar amb frases actives, evitar l’abús de nominalitzacions i de gerundis, prescindir de les frases negatives i del terme mateix amb un ús pronominal. També és important que els subjectes i els verbs de les respectives oracions siguin els elements amb més càrrega significativa i que es tendeixi a utilitzar paraules planeres i usuals. Finalment, és convenient utilitzar connectors i signes de puntuació, a fi de facilitar que qui llegeixi el text reconegui amb facilitat l’estructuració que s’ha seguit en la disposició de les idees.
Per acabar, es revisa l’estructura dels informes i les resolucions i s’ofereix una nova manera de presentar-los que inclou una clara separació entre els fets, els fonaments de dret i les parts de pronunciament o dispositives, amb la finalitat que quedin clarament identificades. A més, es recomana que la redacció es faci en paràgrafs separats i numerats, cosa que deixa més clara l’estructuració i el procés lògic que se segueix en cada document.
ACORDS: Actes administratius resolutoris que provenen del Govern o de qualsevol òrgan col·legiat.
AGENT: Responsable lògic de l’acció en una frase.
CLAREDAT: Qualitat dels textos en què s’utilitzen paraules entenedores i comprensibles.
CONCISIÓ: Qualitat dels textos en què es presenten les idees essencials i es prescindeix de les supèrflues.
CONNECTORS: Elements gramaticals que contribueixen a establir relacions entre frases o paràgrafs.
DICTAMEN: En l’Administració local, informe que es presenta al Ple de la corporació dins d’un ordre del dia, després que la comissió informativa corresponent l’hagi estudiat. En altres àmbits, informe valoratiu.
DISLOCACIÓ: Estructura en què determinats elements gramaticals estan desplaçats de l’ordre natural de l’oració i són substituïts per pronoms febles.
FETS: Apartat d’un informe o una resolució en què es narren els esdeveniments més rellevants d’un procediment administratiu.
FONAMENTS DE DRET: Preceptes legals, normatius i jurisprudencials que permeten fer les consideracions jurídiques necessàries sobre uns determinats fets.
FORMALITAT: Tret definitori del llenguatge administratiu relacionat amb el caràcter oficial i representatiu dels textos administratius.
FRASES ACTIVES: Estructura gramatical en què el subjecte coincideix amb el responsable de l’acció.
FRASES PASSIVES: Estructura gramatical en què el subjecte coincideix amb l’element sobre el qual recau l’acció.
FUNCIONALITAT: Tret definitori del llenguatge administratiu relacionat amb l’eficàcia d’un text en el procés comunicatiu.
GERUNDI COPULATIU O DE POSTERIORITAT: Construcció de gerundi incorrecta que pretén subordinar dues accions que en realitat mantenen una relació de coordinació.
GERUNDI ESPECIFICATIU: Construcció de gerundi incorrecta amb què es pretén determinar un concepte anterior.
INFORME DESCRIPTIU: Informe emès per proporcionar la informació amb la màxima objectivitat possible.
INFORME FACULTATIU: Informe que no s’ha de demanar necessàriament per a la resolució d’un procediment.
INFORME PRECEPTIU: Informe que s’ha de demanar necessàriament per a la resolució d’un procediment.
INFORME PROPOSTA: Informe amb què el responsable d’una unitat administrativa proposa una actuació determinada al responsable d’una altra unitat.
INFORME TÈCNIC O JURÍDIC: Informe emès per un òrgan consultiu sobre una matèria especialitzada.
INFORME VINCULANT: Informe que determina la decisió que es prendrà en la resolució d’un procediment.
LLENGUATGE ADMINISTRATIU: Llenguatge d’especialitat que utilitza l’Administració.
LLENGUATGE D’ESPECIALITAT: Varietat del llenguatge estàndard adaptada a un àmbit professional i que busca respondre a les seves necessitats de comunicació.
MOCIÓ: Proposta de resolució que es presenta al Ple de la corporació però que no està inclosa a l’ordre del dia i sobre la qual tampoc ha dictaminat cap comissió informativa.
NOMINALITZACIÓ: Procés lingüístic pel qual es tendeix a utilitzar llargues construccions de substantius en comptes de fer servir verbs.
PACIENT: Element lògic de l’oració sobre el qual recau l’acció del verb.
PART DISPOSITIVA: Part d’una resolució en què s’introdueixen les diverses decisions que pren l’òrgan competent.
PASSIVA PERIFRÀSTICA: Frase passiva construïda amb el verb ser i el participi d’un altre verb.
PASSIVA PRONOMINAL: Frase passiva construïda amb el pronom es i el verb en tercera persona.
PEU DE RECURS: Part d’una resolució en què s’expressen els tipus de recursos que s’hi poden interposar en contra.
PRECISIÓ: Qualitat d’un text en què s’eviten ambigüitats i s’utilitzen els termes de forma unívoca.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ: En l’Administració local, informe que es presenta al Ple de la corporació sense que l’hagi estudiat cap comissió informativa però que està inclòs en l’ordre del dia. En altres àmbits, informe amb què es formula una proposta a l’òrgan competent per resoldre sobre un procediment.
RESOLUCIÓ: Acte administratiu que serveix per acomplir la funció administrativa i que decideix sobre les qüestions plantejades com a resultat de l’aplicació de les normes jurídiques.
GARCÍA DE ENTERRÍA, E.; FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ, T. (1998) Curso de Derecho Administrativo. Madrid. Civitas.
ALTÉS, N.; PEJÓ, X. (2000) Manual de redacció administrativa. Vic. Eumo. Aquest manual presenta normes, regles o consells per organitzar els textos, construir frases i utilitzar nombroses convencions gràfiques i tipogràfiques, i ofereix mostres amb el disseny o la presentació formal dels documents bàsics que es generen en un procediment administratiu.
Consorci per a la Normalització Lingüística (1992-1995) Guia lingüística per a les administracions locals. Barcelona. Es tracta d’unes fitxes en què es treballen els diversos aspectes relacionats amb el llenguatge administratiu. A més, també s’hi incorporen models que poden ser d’utilitat per posar en pràctica els conceptes apresos en aquest curs.
DUARTE, C.; ALSINA, A.; SIBINA, S. (1993) Manual de llenguatge administratiu. Barcelona. Escola d’Administració Pública de Catalunya. És el manual clàssic de llenguatge administratiu. Inclou aspectes teòrics i pràctics relacionats amb l’aplicació d’aquest llenguatge d’especialitat.
HIMSTREET, W.C.; BATY, W.M. (1990) Redacción de cartas e informes en la empresa. Bilbao. Ed. Deusto. En aquest llibre s’expliquen els principis bàsics de la comunicació en l’àmbit de l’expressió escrita. Està adreçat al món de l’empresa. Al final, hi ha exercicis d’autoavaluació amb les solucions corresponents.
Ministerio para las Administraciones Públicas (1990) Manual del lenguaje administrativo. Madrid. MAP. Aquest manual fa una revisió del llenguatge administratiu castellà, en el qual es poden trobar molts dels conceptes aquí expressats i analitzats.