L’automotivació ens convida a fer un viatge cap a dins, a identificar allò que ens fa connectar amb el sentit, l’autoconfiança, l’energia i l’acció conscient, és a dir, amb el nostre propi motor intern.
Aquest manual ofereix un espai pràctic de reflexió i acció amb el qual fer aquest trajecte d’autoobservació, presa de consciència i transformació vers aquells aspectes relacionats amb l’entorn laboral que volem redefinir o reenfocar. És una proposta per sentir-nos cocreadors dels diferents ecosistemes relacional de les nostres vides.
“Hi passem massa temps, a la feina, per deixar-ne fora la felicitat.«
Pilar Jericó
T’ha passat alguna vegada que t’has sentit desmotivat amb algunes de les tasques que fas a la feina? Algun cop et costa trobar-hi sentit? Has tingut en algun moment relacions una mica feixugues amb companyes o companys de l’equip? T’agradaria confiar més en els teus propis recursos? Voldries millorar alguna competència específica? Tens massa feina i no saps per on començar? Et costa delegar o posar límits? Et deixes arrossegar de vegades per les emocions? Alguns dels canvis proposats t’atabalen? O, al contrari, t’avorreix que tot sigui massa rutinari? Et sents cansat?
L’entorn laboral és un ecosistema relacional al qual dediquem un percentatge elevat del nostre temps i de la nostra energia. Com en la resta d’entorns relacionals, podem trobar-nos paisatges i situacions molt diferents, en què poden conviure moments molt motivadors i grans generadors d’energia amb altres de més difícils de gestionar.
Hi entren en joc moltes variables. Algunes són externes, és a dir, provenen de les persones del nostre entorn i de l’entitat i/o organització, i altres són internes, i dependran de com estem amb nosaltres mateixos, com ens relacionem amb la resta de persones i com afrontem les situacions i els reptes del nostre dia a dia laboral, és a dir, com gestionem aquestes variables que no depenen directament de nosaltres.
L’automotivació, com indica el prefix auto-, no prové de “fora”, sinó que convida a fer un viatge cap a dins, a identificar allò que et fa connectar amb el sentit, l’autoconfiança, l’energia i l’acció conscient, és a dir, amb el teu propi motor intern.
En aquest manual et volem oferir un espai molt pràctic de reflexió i acció amb el qual puguis fer aquest trajecte d’autoobservació, presa de consciència i transformació vers aquells aspectes relacionats amb l’entorn laboral que vols redefinir o reenfocar. Et proposem que et sentis cocreador d’aquest ecosistema del qual formes part i que també et pugui servir per aplicar-lo a la resta d’ecosistemes relacionals de la teva vida.
Et convidem a regalar-te la lectura d’aquest manual com un moment per a tu, perquè t’aturis. Perquè quan l’estiguis llegint posis la resta de temes en pausa i facis ús d’aquest temps per escoltar-te i connectar amb tu. Perquè després, quan surtis de la pausa, puguis continuar el teu dia a dia amb una mirada i un tempo diferents, i canviar les accions més reactives per accions més conscients. Comencem?
“Si no ens agrada el que hi ha, podem canviar-ho i millorar-ho creant altres circumstàncies, transcendint-les o millorant la nostra resposta davant d’elles.»
Jaume Soler i Maria Mercè Conangla
Imagina’t que estàs de travessa enmig de la muntanya. En aquesta situació, hi ha aspectes externs del paisatge i/o del clima que no depenen de tu i que caldrà tenir en compte. D’altra banda, sí que pots revisar aquells recursos propis que faran que no et perdis en el camí. Quins són els elements imprescindibles que et permetran cuidar-te i avançar?
Ara imagina’t que en lloc de la muntanya ets al teu entorn laboral. En aquest cas, també hi ha aspectes externs que tampoc pots controlar o triar. En canvi, però, sí que pots posar en joc els recursos que depenen de tu i que et facilitaran poder transitar per aquest entorn des de la cura i l’enfocament.
De la mateixa manera que faries, o has fet, si estiguessis en ruta, et proposem que identifiquis i revisis el teu kit bàsic d’automotivació a la feina. Ens servirem d’aquest relat metafòric del kit i la travessa per fer un recorregut per l’equipatge que t’ajudi a sentir-te motivat a la feina i aprofundirem concretament en la simbologia dels elements següents:
La brúixola: connectant amb el sentit, el perquè
Saber què vols et permetrà trobar la direcció. Molts cops ens desgastem inútilment amb passos que no ens porten enlloc perquè no sabem cap on anem i perdem el sentit d’allò que fem. Per saber-ho, cal que revisis quins són els teus valors (la brúixola interior) i observis si estàs en coherència amb allò que ets i vols ser per tenir clar que camines en la direcció apropiada. A mesura que identifiquis què és important per a tu, et serà molt més fàcil observar el teu entorn i veure el que està alineat, el que no i què pots fer-hi.
La cantimplora: les meves fonts i fuites d’energia
Hem de tenir forces per fer front als diferents reptes diaris. Tens identificades les teves fonts d’energia a la feina? I fora? I les fuites? Quines situacions i persones del teu entorn són fonts d’energia i quines et provoquen fuites? Com gestiones les diferents emocions? T’és fàcil donar-los una sortida adaptativa? Hi ha alguna emoció que se’t resisteix i no saps ben bé com gestionar-la?
La motxilla: els meus recursos personals
Un altre dels elements clau que revisarem en aquest manual està relacionat amb l’autoconeixement i l’autoconfiança. Tens identificats tots els recursos personals que poses en joc en el teu dia a dia laboral? Sovint, no som gaire conscients del nostre capital competencial. Començar a posar nom a les nostres competències i adonar-nos de la utilitat i l’impacte que tenen té un efecte directe en la nostra autoconfiança i també, per efecte, en la nostra motivació. Al mateix temps, ens ajudarà a identificar quins aspectes concrets volem seguir entrenant i millorant. La nostra motxilla està plena de recursos, i n’hi ha alguns als quals potser encara no hem tret prou partit.
El mapa: el meu pla d’acció personal
Tan important és saber per què fas les coses com definir com vols fer-les. El com té molt a veure amb el full de ruta propi, com organitzes les teves tasques i reptes convivint, de vegades, en ecosistemes demandants i en moviment constant. Com vius aquest procés, des de l’autoexigència o des de l’aprenentatge? Es tracta, de la mateixa manera que quan circules amb cotxe de nit, d’anar jugant amb els llums llargs i curts per tenir clar on vas i alhora estar atent per trobar una sostenibilitat en el teu dia a dia. Quins han de ser els propers passos? Poses en valor tot el camí recorregut? Definir els tempos, la viabilitat i el reconeixement poden ser grans motors per a l’automotivació. El mapa ens fa de guia, ens ajuda a tenir certa sensació de control, i és important anar-lo revisant i actualitzant tantes vegades com sigui necessari. La gestió del temps i del canvi, així com de la resta del teu kit, seran clau per dissenyar un mapa motivador, viable i sostenible.
Com més bàsic sigui el kit, més fàcil d’identificar i gestionar. Per tant, apostem per la senzillesa i la profunditat que tots aquests elements ens permeten. I de qui és aquest kit? Doncs teu. Tu ets el protagonista de la teva travessa, del teu procés d’aprenentatge i creixement. En els propers capítols aprofundirem en cadascun dels elements perquè t’interpel•lis, et preguntis, reflexionis i, per tant, vagis creant el teu propi kit personal i intransferible. També et farem propostes d’acció perquè les puguis aplicar en el teu dia a dia a mesura que vagis avançant per aquestes pàgines, perquè sense acció no hi ha transformació.
“Encara que res canviï, si jo canvio, tot canvia.«
Marcel Proust
Comencem a caminar…
RECORDEM LES IDEES CLAU
Kit bàsic d’automotivació
L’autolideratge i saber-se amb un propòsit.
Connectar amb la nostra energia vital.
Sentir-nos preparats per fer front als reptes.
Avançar a un ritme sostenible.
La importància de tenir un propòsit motivador
“Quan trobem un sentit al que fem, tot és més fàcil, tot és més lleuger, menys incòmode. Amb un propòsit, la vida té un altre color.»
Gandhi
Tres paletes feien la mateixa feina i un bon home que els observava des de feia estona s’hi va acostar.
–Què és el que fa? —va preguntar l’home al primer paleta.
I el paleta va respondre:
–Que no ho veu? Estic apilant aquests maons!
I va continuar amb la feina, després de fer un gest d’enuig, pensant que aquell home li havia fet una pregunta ben ximple i que la resposta era òbvia.
L’home va repetir la mateixa pregunta al segon paleta. La resposta no es va fer esperar:
–Que no ho veu? Estic aixecant una paret!
L’home, perseverant, encara va tornar a fer la mateixa pregunta al tercer paleta, que va respondre a aquell particular interrogatori amb un somriure ampli i ple d’orgull, tot dient:
—Estic construint un hospital infantil per al poble!
Tu mateix! Maria Mercè Conangla i Jaume Soler
Un dels aspectes principals que ens connecta amb el motor de la motivació és donar un sentit a les tasques diàries. Sentir-nos que som una peça important i que les nostres accions, per molt rutinàries que de vegades puguin semblar, generen un impacte en el nostre entorn i són necessàries perquè tot encaixi i funcioni. Una persona que treballa, per exemple, d’auxiliar de geriatria podria descriure la seva feina de diferents maneres:
La feina segueix sent la mateixa, però l’energia i la motivació, segurament no. De vegades fins i tot les feines més burocràtiques i rutinàries tenen tot el sentit del món des de la mirada del tercer paleta. No és el mateix emplenar un informe de llicència d’activitat o d’autorització que pensar que aquest informe és un dels passos que farà què algú pugui obrir un negoci al municipi o tramitar una beca menjador. Des d’aquesta mirada, podríem afegir que a través d’aquests informes estem contribuint a la realització de projectes i il·lusions professionals o millorant el benestar de les persones. Quin canvi!
Com descriuries la teva feina amb la mirada d’aquests paletes?
Canvia la teva energia segons des d’on la mires?
Què pots fer en el teu dia a dia que et faci tenir més present la mirada del tercer paleta?
Si tenim un perquè que ens connecti amb el sentit, ens serà més fàcil anar trobant com gestionar el nostre dia a dia.
Els principis de l’ecologia emocional
«La vida és un llibre i tu ets l’autora. Tu ets qui decideixes l’argument i el ritme i tu ets (només tu) qui passa les pàgines.»
Beth Mende Conny
La nostra brúixola interior ens permet connectar amb el perquè i ens ajuda a ser conscients que nosaltres, i només nosaltres, som qui decidim què volem fer i/o com ens volem relacionar amb el que ens passa.
Connectar amb els nostres valors i principis interns ens ajuda a sentir-nos en coherència amb allò que som i volem ser per trobar així les nostres pròpies coordenades a l’hora de prendre decisions i passar a l’acció.
El model Ecologia Emocional1
, creat per Maria Mercè Conangla i Jaume Soler (2011), proposa uns principis, és a dir, unes maneres de fer i ser que ens poden ser molt útils per sentir-nos protagonistes de la nostra història.
“El que és, és”. La realitat molts cops no és com nosaltres volem que sigui, sinó que és com és. La vida és moviment constant. La clau no és voler controlar aquesta realitat, sinó decidir com ens hi volem relacionar.
Com explica Viktor Frankl, entre l’estímul i la resposta hi ha un espai, i és aquí on trobem la llibertat i el poder d’escollir la resposta. L’última llibertat que perdem és la de decidir com volem viure allò que ens passa.
FRANKL, VIKTOR E. (2015). El hombre en busca del sentido. Barcelona: Herder
Totalment lligat a l’anterior, cada decisió que prenem té un impacte en nosaltres i en l’entorn. Quan assumim les conseqüències de les nostres decisions, estem agafant les regnes de la nostra vida.
Com més harmonia hi hagi entre el que pensem, el que sentim i les nostres accions, més en equilibri i benestar estarem amb nosaltres mateixos i en la relació amb els altres i amb l’entorn.
1
L’art de la sostenibilitat emocional. Es tracta de gestionar la nostra energia emocional de forma creativa i amorosa de manera que serveixi per millorar-nos com a persones, incrementar la qualitat de les nostres vides i respectar i cuidar del nostre món. CONANGLA, M. SOLER, J. (2011). Ecologia Emocional para el nuevo milenio. Barcelona: Editorial Zenith, p.41.
Principi de coherència
«Com de diferent és la vida quan sabem el que és veritablement important per a nosaltres.»
Stephen R. Covey
Identificar els nostres valors ens permetrà saber si hi estem en coherència o no. Els valors els podríem simbolitzar com els estels en la nostra travessa per la muntanya. De nit, l’estrella polar ens marca el nord i, juntament amb la resta de constel·lacions, quan les coneixem, ens guien i ens ajuden a no perdre’ns. De la mateixa manera, els valors, si sabem identificar-los, també tindran un funció important en moments de desorientació o quan ens calgui prendre decisions sense saber-ne els resultats, confiant, bàsicament, en les nostres certeses internes.
En el cas de la persona que treballa com a auxiliar de geriatria, per exemple, si els seus valors estan relacionats amb la voluntat de servei, l’amor i/o el respecte, trobarà una coherència interna en allò que fa. En moments de fatiga, estrès o dificultat, li serà més fàcil connectar amb el seu motor intern i impulsar-se per buscar recursos per tirar endavant.
Tipus, característiques i propietats dels valors
Els valors es poden agrupar de moltes maneres. Així, per exemple, podem parlar de valors morals i ètics (lleialtat, honestedat, llibertat, justícia, respecte, responsabilitat…), relacionals (amor, família, amistat, tendresa, humilitat…) i fins i tot professionals (creixement, curiositat, creativitat, perseverança…), entre d’altres. La clau és que t’observis i prenguis consciència d’aquells aspectes importants per a tu i que hi posis les teves pròpies paraules. Què passa quan els dones l’esquena? Alguna cosa et trontolla dins?
Stephen R. Covey (2015) en el seu llibre Los siete hábitos de la gente altamente efectiva, explica la importància d’identificar quins és el nostre sentit personal en tot allò que som i fem per saber que les nostres accions van encaminades cap aquesta direcció i així assegurar-nos que l’escala que estem pujant no està recolzada a la paret equivocada.
COVEY, S. (2015). Los siete hábitos de la gente altamente efectiva. Barcelona: Booket / Área Editorial Grupo Planeta (p. 129).
Els valors acostumen a ser estables en el temps, ja que estan construïts a partir de la nostra experiència vital familiar, social i educativa. Són transversals a tots els àmbits de la vida. Si un dels nostres valors és la responsabilitat, serà estrany que l’apliquem en algunes situacions i en altres, en canvi, no.
Els valors són intangibles, no els podem observar directament, sinó a través de les conductes i les accions que realitzem. Així, per exemple, si l’honestedat és important per a nosaltres, difícilment direm una mentida, i si ho acabem fent, toparem amb un gran conflicte intern.
Si els nostres valors i els de l’organització on treballem van en la mateixa direcció, és més probable que ens sentim en harmonia.
Quins valors són importants per a l’entitat/administració on treballes?
T’hi identifiques?
Quins són els teus?
Aneu en la mateixa direcció?
N’hi ha algun que trontolla o no hi és representat?
N’hi ha algun que t’agradaria reforçar?
Què passaria, per exemple, si un dels nostres valors fos el creixement i tenim una feina amb pocs al•licients per créixer i desenvolupar-nos? Segurament sentirem un cert malestar. Seria com si en la nostra travessa volguéssim anar en una direcció i, malgrat tot, n’agaféssim una altra. Ho estaríem fent a contracor.
D’una manera o d’una altra, haurem de donar una resposta a aquest valor. Davant d’aquesta situació, hi ha diverses opcions:
Posar-nos els nostres propis reptes interns, és a dir, crear el nostre propi espai de creixement personal i/o professional en el dia a dia laboral: “Les coses que depenen de mi, puc fer-les de manera diferent i més òptima?” “Què em proposo?”
També podem acabar d’explorar quines possibilitats reals tenim de creixement a la feina: “Puc fer propostes de millora en el meu departament o àmbit?” “Tinc opcions de promoció interna?”
Un altre aspecte que ens pot ajudar és buscar una sortida a aquest valor des d’un altre àmbit de la nostra vida: “Puc realitzar-me en els meus espais personals o relacionals fora de la feina?”
Finalment, ens de fer la pregunta següent: “Em compensa?” És a dir, si em vaig posant els meus propis reptes i, a més, també tinc altres espais per seguir creixent, “estic ja donant resposta a aquesta part de mi?” “La resta dels meus valors, són presents a la feina?” “Trobo un equilibri en tot plegat?” En cas que no ens compensi, “em plantejo un canvi professional?” “Què és el que realment desitjo?” “La meva escala està recolzada a la paret adequada?”
Activitat
LA TEVA CONSTEL·LACIÓ DE VALORS
Endinsa’t en la teva constel·lació de valors per observar i revisar quins són aquells aspectes importants per a tu.
1 Fase exploratòria. Pensa en:
· Un animal que t’agradi. Quines tres qualitats té?
· Algú del teu entorn/personatge públic o de ficció que t’inspiri. Quines tres qualitats té?
· Coses que t’agrada fer. Quines qualitats poses en joc quan les fas?
2 Fase de prendre consciència
· Aquestes paraules que han sortit, les podries identificar en valors? Quins serien?
· Són valors importants per a tu? Creus que et defineixen?
· N’afegiries algun altre que no ha sortit i també és important per a tu?
3 Fase de creació
· Dibuixa la teva constel·lació de valors. Quins són els més importants per a tu? Quantes estrelles té la teva constel•lació? Com estan distribuïdes? Com es relacionen entre elles? Hi ha una estrella més gran que les altres?
· Observa la teva constel·lació i fes una descripció de quin és el teu sentit personal, qui vols ser i què vols fer.
4 Fase d’aplicació
· La teva constel·lació i el teu sentit personal, són presents en el teu dia a dia laboral? En quines accions i moments? I en els altres àmbits de la teva vida?
· Hi ha alguna part que no estàs posant en joc? Com podria ser-hi més present? Quines accions podries fer?
És important trobar harmonia i coherència en allò que som i fem en tots els àmbits de la nostra vida: laboral, familiar (parella, pare/mare, fill/a, germans/es…), amistats, aficions, salut… Tot som nosaltres, tot és dins nostre i està connectat, no estem dividits per compartiments independents. Si, per exemple, estem molt en coherència amb la nostra feina però no en altres camps, podríem bolcar-nos en excés en la part laboral i demanar-li que ens cobreixi alguna necessitat que no pertoca. Estaríem en desequilibri intern. Tot el que expliquem enfocat a la feina et pot servir per revisar i marcar-te propostes de millora en qualsevol altre ecosistema vital.
De la reactivitat a la proactivitat
“Una persona pot fer-se a si mateixa feliç o miserable, independentment del que estigui succeint a fora, tan sols canviant els continguts de la seva consciència.«
Mihaly Csikszentmihalyi
Una de les primeres preguntes que et pot ajudar a sentir-te protagonista de la teva aventura és: “Quin és el teu marge d’influència a la feina i en altres àmbits de la teva vida? Hi ha coses que no depenen de nosaltres, tot i que ens afecten, i altres en què segurament sí que podem intervenir i/o modificar.
En el cas de la feina, hi ha molts aspectes que no controlem: les necessitats de la ciutadania, les decisions preses per altres persones i que ens involucren, els canvis polítics i alguns procediments d’execució de gestió, i potser tampoc no hem pogut triar els nostres companys o companyes de feina.
Quines altres coses diries en el teu cas?
Què et passa quan poses l’energia en allò que no depèn de tu i no t’agrada com és?
Si posem l’energia en la zona que no controlem i no ens agrada, els pensaments acostumen a ser negatius. A part, atès que són aspectes i circumstàncies que no depenen directament de nosaltres, no podem fer accions directes per canviar-ho i tot plegat ens fa connectar amb emocions com l’enuig, la tristesa o la ràbia.
Si ens quedem en aquest escenari, a poc a poc la cantimplora s’anirà buidant. La frustració, la queixa i/o la sensació d’impotència poden aparèixer en el nostre dia a dia. Perdem l’energia vital. Comencem a dubtar dels nostres recursos personals i no veiem un pla d’acció enlloc.
Si connectem amb el nostre lideratge intern, estem optant per moure fitxa, amb les nostres accions i conductes, en funció del nostre criteri i no de les condicions externes.
Segons Covey (2015), “les persones reactives es veuen impulsades pels sentiments, per les circumstàncies, per les condicions i/o l’ambient. Les persones proactives es mouen per valors meditats, seleccionats i interioritzats” (p.101).
COVEY, S. (2015). Los siete hábitos de la gente altamente efectiva. Barcelona: Booket/Área Editorial Grupo Planeta.
El nostre gran repte és, justament, posar l’energia en la nostra àrea d’influència i reconèixer la nostra responsabilitat per fer que passin coses.
Ens pot anar bé fer-nos aquestes preguntes:
Activitat
DIAGNÒSTIC ACTUAL: QUÈ TINC? QUÈ VULL?
Per saber com estàs ara mateix a la feina, et proposem que responguis les següents preguntes perquè valoris la teva situació actual:
1 Què vull i tinc?
2 Què no vull i tinc?
3 Què vull i no tinc?
4 Què no vull i no tinc?
Un cop tinguis omplert el quadre, et proposem les següents preguntes i reflexions:
1- Has posat aspectes als quadrants 1 i 4? Hi ha, en aquests quadrants, aspectes importants per a tu? Estan alineats amb alguns dels teus valors? Tot el que sigui dins aquests quadrants són aspectes que sumen en la motivació.
2- Has posat aspectes als quadrants 2 i 3? Del que has posat, pots canviar alguna cosa? En cas afirmatiu, què podries fer? En cas negatiu, et compensa amb la resta? Ho pots viure de manera diferent?
3- Ara observa tot el quadre en conjunt. Si fessis un balanç de tots els quadrants, el resultat surt positiu o negatiu?
La brúixola: el sentit
RECORDEM LES IDEES CLAU
Si tenim un perquè que ens connecti amb el sentit ens serà molt més fàcil trobar com gestionar el dia a dia.
La vida és moviment constant. La clau no és voler controlar aquesta realitat, sinó decidir com ens hi volem relacionar.
Quan trobem coherència entre el que pensem, sentim i fem, ens sentirem en harmonia.
Des de la proactivitat i el sentit podem decidir com respondre a tot allò que ens passa.
Com distribueixo l’energia
“L’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma.»
Antoine-Laurent Lavoisier
Trobes algú al bosc que treballa febrilment tallant un arbre amb una serra.
–Se’l veu exhaust! —exclames. Quant de temps fa que treballa?
–Més de cinc hores, i estic esgotat. No és senzill.
–Per què no fa una pausa durant uns minuts i esmola la serra? —li preguntes. Estic segur que tallaria molt més ràpid.
–No tinc temps per esmolar la serra —li diu l’home emfàticament. Estic massa ocupat serrant.
Esmolar la serra. Stephen Covey
És tan important avançar com recuperar-nos dels passos fets. En el nostre trajecte particular, si no tenim aigua a la cantimplora, arribarà un moment que haurem de parar i buscar-ne, perquè ens faltarà l’energia per continuar o, dit d’una altra manera, difícilment anirem enlloc amb un cotxe amb el dipòsit buit.
Aquesta afirmació que sembla tan evident quan pensem en cantimplores, benzina o serres esmolades, molts cops ens costa més de detectar si sortim de les metàfores i anem al nostre dia a dia.
Ets conscient dels teus nivells d’energia?
Continues de vegades en l’acció malgrat que vas en reserva?
La cultura del fer en què estem immersos posa la mirada bàsicament en els resultats, els objectius i les tasques que cal desenvolupar, és a dir, en la producció, i passem per alt com tenir cura de la nostra capacitat per produir, els moments de descans i de recuperació, espais de vital importància per poder ser justament més productius.
No només ens cal trobar els espais per anar omplint la cantimplora, sinó que ens hem d’assegurar també de fer-ho amb aigua potable, és a dir, amb energia neta, sostenible i renovable,2
perquè si ho fem amb aigua contaminada, amb energia tòxica, potser deixarem de tenir set, però el malestar intern tampoc serà favorable ni per a nosaltres ni per a les persones que ens envolten. El que semblava una font d’energia acaba convertint-se en una fuita. Podem canalitzar la nostra energia en acció creativa o en acció destructiva, tot dependrà de com la gestionem.
D’altra banda, també ens pot anar bé observar els nostres nivells d’energia en els diferents ecosistemes o àmbits dels quals formem part i veure en cada un com són aquestes fonts d’energia: si hi ha un equilibri en la dedicació, el temps i l’esforç. Podem agrupar els nivells d’energia en tres grans grups:
Hàbits saludables (alimentació, hores de son, exercici físic…), temps propi, aficions…
Vincles que creem amb la família i les amistats.
Espai que dediquem a la nostra feina.
És important que els tres àmbits tinguin l’espai necessari, perquè si hi dediquem més espai a un, va en detriment dels altres dos, com podem observar en les il·lustracions. A més, potser alguna de les nostres aficions estiguin relacionades amb altres persones i estem ja alimentant dues àrees a la vegada. També ens podria passar que, per circumstàncies específiques, en algun moment de la vida dediquem més espai a algun dels àmbits (si tenim fills petits, tenim a cura algun familiar, treballem en un projecte laboral concret que requereix més temps…). És important acceptar la situació i entendre que no es pot arribar a tot des de l’excel•lència, i que quan passi aquesta situació concreta tornarem a trobar de nou l’equilibri, perquè si no, estem deixant de banda parts que ens són essencials i vitals.
Activitat
TRIANGLE ENERGÈTIC: DIAGNÒSTIC
Com està ara mateix el teu triangle energètic? Observa’t i pren consciència de com distribueixes l’energia i el temps en el moment actual.
1 En una setmana estàndard, quant de temps dediques a cada un d’aquests àmbits? Com dibuixaries el teu triangle energètic? Quina mida tindrien els cercles? Què hi posaries en cada un?
2 Voldries una distribució de temps diferent? En cas afirmatiu, atribueixes aquesta distribució a una situació puntual? Com seria, per a tu, una setmana ideal?
3 Fes una mitjana, en la qual 10 seria font d’energia neta i renovable i 0, fuita d’energia. Com puntuaries energèticament cada cercle? Si el verd equival a 10 i el vermell a 0, quin color hi predomina en cada un? Com ho pintaries?
4 Puntuaries més alt energèticament algun dels cercles?
A continuació, revisarem com des de la nostra zona d’influència podem buscar la manera de mantenir el dipòsit ple de manera constant, ja sigui perquè tenim identificades les fonts d’energia netes, sostenibles i renovables, o perquè hem après a reduir les fuites. Ho revisarem al cercle de la feina, però, com hem dit anteriorment, també ens servirà per revisar els altres cercles i trobar una harmonia en el nostre triangle energètic.
2
Neta: no genera deutes ni factures emocionals. Sostenible: no desgasta ni empobreix la persona que la cultiva. Renovable: no s’esgota per més que s’expressi i s’utilitzi (Ecología Emocional para el nuevo milenio, p. 198).
Les pedres al camí
“Una pedra al camí… El distret hi va ensopegar. El violent la va utilitzar de projectil. L’emprenedor hi va construir. El pagès, cansat, la va fer servir de seient. Per als nens i les nenes va ser una joguina. Drummond la va poetitzar. David, amb ella, va matar Goliat. I Miquel Àngel en va fer l’escultura més bella. La diferència no és la pedra, sinó la persona que la va utilitzar «
Anònim
La nostra travessa estarà plena de pedres al camí. Aniran apareixent obstacles, contratemps i imprevistos que haurem de gestionar per seguir avançant. Ens podem perdre pel camí i haver de fer marxa enrere o torçar-nos un peu. En un primer moment, les pedres al camí poden generar-nos malestar, però a la llarga, segons com les gestionem, poden arribar a ser font d’aprenentatge i de creixement personal.
Quins aspectes de la teva feina serien pedres al camí?
Quines situacions, persones o moments vius com un obstacle?
Tens detectades les teves fuites d’energia?
Un cop més, el primer pas per veure què podem fer és observar i posar nom a allò que ens passa.
En l’àmbit de la feina, aquestes serien les possibles pedres al camí que podríem trobar:
· Relacions conflictives i/o malentesos amb persones de l’equip.
· Creences desajustades i/o que ens limiten.
· Necessitat de voler controlar-ho tot davant un entorn canviant.
· No posar límits a les demandes i exigències dels altres.
· Directrius poc clares sobre allò que hem de fer.
· Mantenir conductes i/o procediments que són poc eficaços.
· Recrear-nos en pensaments negatius cap a nosaltres o cap als altres.
· Fer-nos autosabotatge, connectant amb l’autoexigència.
· Queixar-nos del que va malament i excusar-nos per la nostra passivitat.
· Alimentar els rumors.
· Excés de feina.
En coincideix alguna amb les que tu has posat?
N’afegiries alguna altra?
Podríem classificar les pedres en diferents mides segons l’atenció que els dediquem i la preocupació que ens suposen. De vegades hi ha pedres molt grans i aparatoses que ens buiden la cantimplora de cop (una baralla, una incidència greu…) i altres són pedres petites (accions que anem postergant, alguna relació que no acaba de fluir, pensaments limitants que no acaben de marxar…) que aparentment no molesten gaire però són un degoteig constant que també anirà buidant la cantimplora, és a dir, seria com caminar amb una pedreta a la sabata: hi podem caminar, però molesta i al final pot fer ferida.
Algunes pedres potser les col·loquen els altres o per accident (excés de feina, directrius no clares, demandes externes…) i altres les podem posar nosaltres mateixos sense voler (pensaments negatius, autosabotatge, no posar límits, petits malentesos…), però el que en fem, tant amb les unes com amb les altres, depèn de nosaltres. Què vols fer amb aquestes pedres?
Entenent els seus missatges
“El nostre sistema emocional pot aportar-nos una informació molt valuosa per viure millor i més feliços.»
Jaume Soler i Maria Mercè Conangla
Seguint amb aquest procés d’autoobservació i amb la voluntat, justament, de fer les coses diferents i donar una utilitat productiva i beneficiosa a les pedres, el primer que cal és veure com ens sentim i què fem quan ens apareixen al camí.
Poseu atenció a aquest relat:
El meu superior m’ha tractat amb molta duresa aquest matí.
Ja sé que formo part del seu personal, però no m’ha de tractar com un drap brut. M’he enfadat tant que m’hauria agradat mostrar el meu enuig amb insults, però no li he volgut donar una excusa per fer-me fora, per tant, mentre m’insultava, jo li somreia passant olímpicament, com si no anés amb mi.
Quan he arribat a casa he discutit amb la meva parella, que m’ha protestat dient-me que ja havia arribat malament de l’oficina i que li estava fent pagar sense cap raó. Sense cap raó? Ja!
La verdura tenien massa sal, el pa estava cremat i per culpa seva m’ha caigut el mòbil en una rasa mentre intentava agafar la seva trucada.
Per si no n’hi hagués prou, quan vaig arribar a casa la calefacció s’havia apagat.
Sense raó? Ja!
Ella m’ha dit que la maltractava injustament, però que com que no volia complicar les coses, callava. He estat d’acord en aquest últim punt. A la nit he sentit el soroll de la bufetada que li ha donat al nostre fill. És que ell també s’ho busca. Una altra vegada ha arribat tard a casa, ha tornat a trencar l’anorac (amb el que costa un anorac) i, a sobre, ha portat una mala nota justament del treball que va fer amb ella.
El meu fill gairebé no ha plorat, s’ha tancat a l’habitació amb un cop de porta. Però conec el nen, el conec molt bé… Donarà una puntada a la porta de l’armari, trencarà alguna joguina estavellant-la contra la paret i després encendrà la tele per veure “Terminator”, que avui la tornen a fer al canal 6.
Demà, en sortir de l’escola, el meu fill potser pegarà a algun dels seus companys.
Estic pensant que el fill del meu cap va a classe amb el meu… Amb una mica de sort, potser s’endurà un bon cop per culpa del seu pare.
Un mal dia. Jorge Bucay
Imagina’t, per un moment, que tu ets protagonista d’aquest conte. Què penses que t’ha passat? Quan t’enfades amb la teva parella per la sal de la verdura, creus que aquest és realment el motiu de l’enuig? Podria ser que arrosseguessis un còctel emocional de la feina mal gestionat? A quina font d’energia t’estàs connectant? Estàs construint o destruint?
El primer que cal tenir en compte, amb les pedres del camí, és adonar-nos que ens generen un impacte emocional, tant si volem escoltar-nos com si no. Des del nostre principi de responsabilitat, haurem de veure com donar una sortida emocionalment ecològica3
a la situació per canalitzar l’energia per crear i evitar així abocar, de manera conscient o inconscient, la nostra brossa emocional a les persones del nostre entorn.
Activitat
FENT INVENTARI DE PEDRES
Identifica les pedres que ara mateix hi ha al teu camí i observa’n més detalladament la tipologia i quin impacte et generen.
1 Fes una llista de les teves pedres del camí.
2 Identifica, en cada una de les pedres, si venen de l’exterior o les has posat tu.
3 Puntua la mida de la pedra (0 és poca preocupació i 10, molta preocupació).
4 Rellegeix-te la llista i escriu amb quines emocions i afectes connectes quan poses l’atenció en totes aquestes pedres.
Quines emocions apareixen quan penses en les teves pedres del camí particulars
És possible que brollin sensacions com enuig, desànim, ansietat, ràbia o impotència, les quals podríem agrupar-les dins les emocions bàsiques d’ira, por i tristesa.
Les emocions no són ni bones ni dolentes, malgrat que n’hi ha que són més agradables que d’altres. El nostre paisatge emocional ens mostra una informació molt valuosa que cal saber desxifrar i gestionar.
El camí que proposem per fer una bona gestió adaptativa de les nostres emocions és el següent:
Quan una situació ens genera malestar, reconèixer que estem enfadats, que tenim por o que estem tristos, i fins i tot les dues alhora, és el primer pas per gestionar-la. Si no ens donem aquest espai d’escolta, potser ens passa com al conte i, per tant, no només seguim alimentant el nostre malestar, sinó que de retruc també en creem més en el nostre entorn. Les emocions no desapareixen pel fet que no els fem cas, només podrem transcendir-les i transformar-les si les acollim.
L’altre aspecte important és com els podem donar una sortida emocionalment ecològica, o com diria Aristòtil en el seu llibre La ética a Nicómaco,4
“enfadarse es fácil, pero enfadarse con la persona adecuada, en el grado exacto, en el momento oportuno, con el propósito justo y el modo correcto, ciertamente esto no es tan fácil”. Reprimir i negar les emocions és tan tòxic com deixar-les anar sense control. Es tracta de trobar el camí del mig, la justa mesura aristotèlica. És el camí que ens permetrà créixer amb elles: enfrontar-nos als reptes i millorar les relacions des de l’autenticitat i acceptar les situacions que no podem canviar:
Al quadre següent veurem diferents maneres de gestionar les tres emocions bàsiques de què hem parlat:
Quina emoció creus que gestiones millor?
N’hi ha alguna que acostumes a reprimir més?
N’hi ha alguna que t’arrossega?
Depèn de les situacions i les persones?
De les pedres?
Cada emoció, com hem dit, ens aporta una informació molt valuosa. Entendre el missatge de cada una i gestionar-la adaptativament ens permetrà avançar en el nostre camí d’autolideratge.
Desxifrem cada missatge:
Acostumem a sentir-la perquè les coses no són com voldríem. No s’estan complint les nostres expectatives cap als altres, cap a nosaltres mateixos o els nostres objectius. Ens enfadem amb la realitat del moment. Quan apareix una pedra, la primera emoció amb què connectarem és, majoritàriament, la ira. No oblideu que les pedres són obstacles del camí que no triem.
L’emoció de la ira és energia pura. Quan estem enfadats, el cos es posa en tensió. La ira ben canalitzada, és a dir, transformar aquesta primera tensió en energia renovable i no deixar que es converteixi en aigua contaminada, ens permetrà fer accions creatives, proposar alternatives, posar límits i expressar el que sentim des del valor cap a nosaltres i el respecte cap als altres, això és, dir que “no”. En definitiva, la ira és el camí per fer accions conscients amb pas ferm i impulsant el canvi.
La por ens avisa de les coses que ens importen. Segons Pilar Jericó (2006), es classifica en cinc tipus:
SUPERVIVÈNCIA: Por a no poder cobrir les necessitats econòmiques.
REBUIG: Por a no ser acceptat i/o pertànyer al grup.
FRACÀS: Por a no aconseguir els resultats esperats.
PÈRDUA DE PODER: Por a perdre l’estatus social i/o la jerarquia.
CANVI: Por a la incertesa, a la sensació de no control.
La por pot aparèixer sovint després de la ira, un cop decidim que volem fer alguna acció, ja sigui expressar a algú allò què sentim (“Em rebutjarà?”) o fer alguna proposta nova (“Em sortirà bé?”).
Hi ha un proverbi xinès que diu: “La por va trucar a la porta i va obrir la confiança, i a fora ja no hi havia ningú.” La por ens marca el camí. Darrere la por hi ha un dels aprenentatges més importants per al nostre creixement personal: l’autoconfiança. El nostre gran repte no és voler controlar-ho tot, sinó aprendre a viure en la incertesa i confiar que tenim els recursos necessaris per poder sortir de les diferents situacions a què la vida ens porta. El viatge és, un cop més, endins.
Saber què ens fa por ens ajuda a saber quin és el camí de creixement. Cal gestionar cada por de manera diferent. Si la nostra té a veure a com seran rebudes les opinions que donem, el camí de creixement probablement serà enfortir l’autoestima. Si el que ens fa por és equivocar-nos i que els resultats obtinguts no siguin excel•lents, el nostre camí de creixement serà segurament deixar-nos anar i donar-nos permís per no ser perfectes. Tots els camins, però, ens porten a l’empoderament personal.
JERICÓ, P. (2006). NOMIEDO en la empresa y en la vida. Barcelona: Booket / Área Editorial Grupo Planeta, p. 40.
De vegades no podem canviar les coses que no ens agraden. La tristesa ens ajuda a honorar el valor que té tot allò que per a nosaltres és preuat. Quan connectem amb la tristesa, estem fent un dol, sigui de la magnitud que sigui. Aquesta emoció ens pot ajudar a acceptar les situacions de canvi no desitjades, ens connecta amb la vulnerabilitat i, des d’aquí, amb l’acceptació i el fet de fluir. És una emoció que necessita el seu temps i per això és important posar-hi també voluntàriament el punt i final per reconnectar-nos amb la il•lusió i l’alegria. Quan no estem d’acord amb decisions preses que ens afecten o amb canvis que no podem modificar, després de la ira inicial, la tristesa ens ajudarà a anar-ho ressituant, a revalorar-ho, redefinir-ho i, finalment, integrar-ho. No es tracta de resignar-nos —aquí encara quedarien dosis d’ira no gestionada—, sinó de fer un procés d’acceptació per incorporar la nova situació amb serenitat i valorant-la des de la globalitat.
T’identifiques amb alguna d’aquestes emocions?
Quin aprenentatge creus que hi pot haver al darrere?
Quines accions concretes et poden ajudar a connectar amb la confiança?
Què vols fer amb les pedres, una escultura o un projectil?
En aquest sentit, segons el que fem amb les pedres, una possible fuita d’energia pot arribar a convertir-se en un regal amagat:
3
CONANGLA, M.M.; SOLER, J. (2011). Ecología Emocional para el nuevo milenio. Barcelona: Editorial Zenith, p. 199.
4
ARISTÓTELES (2014). La ética a Nicómaco. Madrid: Alianza Editorial, capítol V.
Moments màgics i celebració
Un noi jove corre cap al seu avi.
–Avi, avi, quin és el secret de la vida?
A la boca arrugada de l’ancià es dibuixa un somriure mentre respon:
–Estimat, dins nostre és com si tinguéssim dos llops lluitant. L’un està centrat a protegir el seu territori, en la ràbia, la crítica i el ressentiment, és poruc i controlador. L’altre està enfocat en l’amor, l’alegria i la pau, és entremaliat i està ple d’aventura.
–Però avi, quin dels llops guanyarà? —va exclamar el nen amb els ulls oberts plens de curiositat.
–El que tu alimentis —va respondre l’ancià.
Llegenda cherokee
Tan important és cuidar les fuites d’energia per no perdre aigua com assegurar-nos d’anar reomplint la cantimplora amb aigua neta i fresca. Les fonts d’energia saludables ens connecten amb una altra emoció bàsica: l’alegria.
Imagina’t que fa estona que camines i les cames ja es comencen a queixar. Has tret unes quantes pedres pel camí, la suor et regalima, comences a tenir set… De cop, t’arriba una brisa d’aire fresc, com un massatge a la cara, sents els ocells de fons com canten, observes el meravellós paisatge que t’envolta i fas un glop d’aigua del rierol que passa pel teu costat. T’atures sota l’ombra d’un arbre, observes amb orgull tot el tram recorregut i somrius.
Els moments màgics són aquells petits instants del nostre dia a dia que ens permeten aturar-nos, connectar, ser-hi i respirar més conscientment. La vida està plena de moments màgics, alguns els podem viure com un cop de sort (arriba el metro just quan acabes d’arribar a l’andana), altres són regals que ens fan (l’abraçada d’algú que estimem) i, finalment, hi ha aquelles estones buscades (el te de després de dinar mirant per la finestra amb el sol a la cara). Tots són petits instants de benestar i reconnexió amb nosaltres. Si posem la mirada en aquests moments, ens adonarem que el nostre dia a dia n’està ple.
Activitat
MOMENTS MÀGICS
Revisa quins són per a tu els moments màgics als quals recorres quan els necessites.
1 Fes una llista de moments màgics.
2 Com notes l’energia quan els recordes? Què tenen en comú?
3 En el teu dia a dia laboral, quins moments màgics hi ha?
4 En podries incorporar algun altre?
El nostre dia a dia laboral també pot tenir moments bonics que, si no hi parem atenció, ens poden passar desapercebuts. Tot depèn d’on posem la mirada i què volem alimentar. Tenir-los presents i fer-ne ús també ens connecta amb el sentit de ser allà i per què.
Un altre aspecte que ens pot ajudar a connectar amb aquesta energia saludable és el reconeixement o la celebració. Posar en valor els petits èxits o els reptes assolits, malgrat que el resultat no sigui el que esperàvem inicialment, o qualsevol altra acció que vulguem celebrar, individualment o en grup, i observar i valorar el camí recorregut ens ajuda a omplir la cantimplora.
Quins reptes has assolit aquest últim any de feina?
Què n’has après, de cada un?
Què vols celebrar de la jornada d’avui?
Els moments màgics i les celebracions conscients són grans fonts d’energia perquè ens connecten amb l’agraïment i l’autoconfiança. Teixir un ecosistema intern i extern de valor i reconeixement ens pot ajudar no només a omplir la cantimplora energèticament i a guanyar presència, sinó a viatjar més lleugers, amb menys pes, a saber que tenim més recursos a la nostra motxilla i fins i tot a guanyar més empenta i trobar el nord a la nostra brúixola.
Teixir complicitats
«Si vols arribar ràpid, camina sol; si vols arribar lluny, camina acompanyat.»
Proverbi xinès
Com hem comprovat en el conte d’un mal dia, la gestió de l’energia i les nostres emocions afecten de manera directa el clima dels ecosistemes en què convivim, ja sigui facilitant un clima mediterrani agradable o, tot el contrari, generant huracans i pluges torrencials.
Som ésser socials i les nostres relacions poden ser una bona font d’energia o una gran fuita. A la feina, les relacions amb l’equip i les persones usuàries del servei és habitual i constant, per tant, en aquest apartat val la pena fer-hi una menció especial.
Stephen Covey (2015) ens parla d’una metàfora molt aclaridora: el compte bancari emocional. És important crear comptes emocionals saludables i sòlids amb les persones del nostre entorn per afavorir un clima de confiança i, per tant, una comunicació fàcil, instantània i efectiva. Per fer-ho, hem d’anar fent ingressos simbòlics de manera periòdica: saludar quan arribem a la feina, interessar-nos pels altres, mirar als ulls quan ens parlen, estar al cas dels petits detalls o fer reconeixements de la feina o evitar els rumors, perquè són petits gestos que enforteixen els vincles. Cal evitar els reintegraments i, si en fem algun, ens hem de poder disculpar amb sinceritat al més aviat possible. En aquest compte, els valors de l’honestedat i la humilitat estan molt ben valorats.
COVEY, S. (2015). Los siete hábitos de la gente altamente efectiva. Barcelona: Booket / Área Editorial Grupo Planeta.
Tots aquests petits actes van enriquint el compte diàriament i a la llarga aporten un benefici perquè generen un clima amigable.
Si el nostre compte amb els altres o amb l’equip està en números vermells per manca d’ingressos o excés de reintegraments, serà més difícil gestionar els moments de conflictes o incidències i, per tant, hi haurà més esgotament d’energia.
Activitat
ELS MEUS COMPTES EMOCIONALS
Com tens et teu compte bancari emocional? Et proposem que observis com et relaciones amb les persones que t’envolten i valoris si vols fer algun ingrés extra.
1 Fes una llista de les 10 persones amb qui et relaciones més a la feina.
2 Del 0 al 10, puntua el nivell d’energia que t’aporten, en què 0 és tòxica, 5 és neutra i 10, neta i renovable.
3 Tens al voltant persones que t’aporten energia neta i renovable? Ja els ho has agraït?
4 Hi ha persones que t’aporten energia tòxica? Què pots fer per mantenir-hi la distància adequada? Com està el teu compte emocional? Podries fer algun ingrés simbòlic?
5 Quina energia creus que tu aportes a les persones del teu entorn? Quina puntuació creus que et posarien? Quins ingressos fas habitualment als comptes? En voldries incorporar algun de nou?
La cantimplora: les meves fuites i fonts d’energia
RECORDEM LES IDEES CLAU
Hem de tenir cura dels nostres nivells d’energia i vetllar perquè sigui neta i renovable.
El nostre paisatge emocional ens dona una informació molt valuosa que cal saber desxifrar i gestionar.
Reprimir les emocions és tan tòxic com deixar-les anar sense control.
Segons el que fem amb les pedres, una possible fuita d’energia es pot arribar a convertir en un regal amagat.
Els moments màgics i les celebracions conscients són grans fonts d’energia, perquè ens connecten amb l’agraïment i l’autoconfiança.
És important crear comptes emocionals saludables i sòlids amb les persones del nostre entorn.
El meu valor afegit
«La ment té un enorme potencial desaprofitat que necessitem desesperadament aprendre a fer servir.»
Mihaly Csikszentmihalyi
Un jove fa una visita a un savi per demanar-li ajuda.
–Mestre, vinc perquè em sento tan poca cosa que no tinc forces per fer res. Em diuen que no serveixo, que no faig res bé, que soc maldestre i bastant ximple. Com puc millorar, mestre? Què puc fer perquè em valorin més?
El mestre, sense mirar-lo, li diu:
–Ho sento, noi, no et puc ajudar, primer he de resoldre els meus problemes. Potser després. Si em volguessis ajudar tu a mi, podria resoldre aquest tema amb més rapidesa i després potser et podria ajudar.
–Encantat, mestre —va titubejar el jove, que va sentir, però, que novament era desvaloritzat i les seves necessitats postergades.
–Bé —va assentir el mestre, que es va treure un anell que portava al dit petit de la mà esquerra i li va donar al noi.
–Agafa el cavall que hi ha fora i ves fins al mercat. He de vendre aquest anell per pagar un deute. Aconsegueix-ne la quantitat més alta possible i no acceptis menys d’una moneda d’or (…). Després d’oferir la joia a tothom amb qui es creuava al mercat —més de cent persones— i abatut pel fracàs, va tornar a muntar al cavall i va tornar (…).
–Mestre, ho sento, no he aconseguit el que m’has demanat. Potser hauria pogut obtenir-ne dues o tres monedes de plata, però no crec que pugui enganyar ningú pel que fa a l’autèntic valor de l’anell —li va dir.
–Què n’és d’important, el que has dit, jove amic! —va respondre el mestre somrient. Primer cal saber quin és el veritable valor de l’anell. Torna a muntar i ves al joier, ell és qui millor ho pot saber. Digues-li que vols vendre l’anell i pregunta-li quant te’n donaria. Però tant és el que t’ofereixi, no li venguis. Torna aquí amb el meu anell (…).
–Digues al mestre, noi, que si el vol vendre ja, només puc donar-li 58 monedes d’or pel seu anell —va dir el joier.
–58 monedes? —va exclamar el jove.
–Sí —va replicar el joier. Sé que amb temps podríem obtenir-ne prop de 70 monedes, però no ho sé, si la venda és urgent… El jove va córrer emocionat a casa del mestre per explicar-li el que havia passat.
–Seu —li va dir el mestre després d’escoltar-lo. Tu ets com aquest anell: una joia única i valuosa, i, per tant, només un expert et pot avaluar de veritat.
Què fas per la vida intentant que qualsevol decideixi quin és el teu veritable valor?
El valor de l’anell. Jorge Bucay
Ha arribat el moment de revisar els nostres recursos personals, tot allò que tenim per oferir i que ens converteix, com diu el conte, en persones úniques i valuoses. Convertim-nos, doncs, en joiers. Nosaltres som els veritables experts en nosaltres. Som a qui veritablement correspon posar-nos en valor. Descobrim què tenim de valuós a la nostra motxilla, de quines coses podem prescindir i què hi voldríem incorporar.
Durant la travessa per la muntanya ens anirà molt bé la nostra expertesa en meteorologia, orientació, astrologia i vegetació, ja sigui perquè les hem après en llibres, en altres experiències viscudes o bé observant i aprenent d’altres persones.
La combinació de coneixements i experiència, juntament amb l’actitud davant els reptes que poden anar apareixent, seran els recursos que ens caldran per anar avançant en el camí. Alguns aspectes de la nostra actitud ens venen de sèrie, formen part del nostre talent natural, i altres els haurem adquirit o entrenat a partir de la nostra experiència vital.
En una feina, també posem en joc aquesta combinació de sabers. D’una banda, el saber més teòric, el que ens permet tenir els coneixements necessaris relacionats amb la nostra ocupació, i, de l’altra, el saber fer, el que fa possible que apliquem aquests coneixements per desenvolupar les tasques diàries. La suma del saber teòric i el saber fer constitueix les competències tècniques de la nostra feina.
Per complementar aquests dos sabers, hi ha el saber estar, o competències transversals, és a dir, “el conjunt de capacitats, habilitats i actituds necessàries per donar resposta a situacions laborals diverses”.5
A diferència de les competències tècniques, aquestes no són específiques d’una ocupació en concret, sinó que van lligades a la gestió que fem de les relacions amb els altres i les situacions que van apareixent en el nostre dia a dia laboral.
En aquest sentit, pel que fa, per exemple, a l’ocupació d’auxiliar de biblioteca, caldrà tenir competències tècniques sobre com funciona el sistema de catalogació, els programes informàtics i els procediments de préstec, entre altres tasques, però el saber estar és el que ens permetrà decidir què hem de fer quan el programa informàtic no funcioni, com cal intervenir quan una persona usuària parli massa fort a la sala, com organitzar la feina del dia a dia o com generar un bon clima a l’equip, entre d’altres. Els tres sabers tenen la mateixa importància per assegurar que fem la feina idòniament.
La combinació del nostres sabers constitueix el nostre perfil competencial. Cada persona és única i irrepetible, té el seu propi tarannà i manera de ser i de fer. La nostra motxilla està plena de recursos valuosos que, si en fem ús, ens serviran per aportar la nostra millor versió en allò que som i fem.
Com li passa al noi del conte, potser posem la mirada en allò que ens falta incorporar i passem més per alt tot el que ja tenim d’interessant per oferir, possiblement perquè són aspectes que fem sense cap esforç, perquè els tenim molt integrats o ens surten de manera natural o innata. I tot això fa que no creiem tant en els nostres recursos i possibilitats, que tinguem un autoconcepte limitat per una mirada esbiaixada cap a la carència, que no només ens resta confiança o motivació, sinó que fa que posem el nostre valor en el que ve de fora (en la mirada de l’altre), tal com s’ha vist al conte.
Tens identificat el teu perfil competencial?
Quin és el teu talent?
Com definiries el teu valor afegit?
Activitat
EL MEU PODI COMPETENCIAL
Et proposem que revisis butxaques amagades de la teva motxilla i facis inventari de tot el que ja tens per oferir, primer, per valorar-ho i, segon, per posar-ho més en joc, si cal. Són els teus punts forts.
1 Selecciona tres aspectes de la feina que creus que fas especialment bé.
2 Busca-hi, per cada un, un exemple concret (per exemple, si has posat que tens facilitat per prendre decisions, pensa en quina és l’última).
3 Escriu cada exemple i respon les preguntes següents: On eres? Què va passar? Què vas fer? Quins resultats vas obtenir?
4 Rellegeix cada exemple. Com et fan sentir?
5 Identifica, en cadascun dels exemples, quines competències transversals vas posar en joc. Utilitza les teves paraules per definir-les.
6 Són competències que també poses en joc en altres situacions? T’identifiques amb aquestes paraules? Creus que parlen de tu?
7 De totes les competències que han sortit, si haguessis de triar les tres que més et defineixen, quines serien? Quin seria el teu podi competencial?
8 Les podries posar més en joc? En quines situacions? En què et podrien ajudar?
Prendre consciència d’allò que sabem fer bé, dels nostres punts forts, ens ajuda a connectar amb l’autoconfiança. Aquest autoconeixement pot ser, a més, un gran aliat davant els reptes nous.
Imagina’t, per exemple, que a la feina s’implementa una nou sistema de gestió informàtic amb què caldrà familiaritzar-se. Si en el teu podi competencial hi ha perseverança, responsabilitat i organització, aquestes competències et podran ser molt útils per fer front a aquest nou repte i, d’altra banda, també et serà més fàcil identificar què necessitaràs més.
Desenvolupem i actualitzem les nostres competències contínuament i en tots els àmbits, cada nou repte o situació és una font d’aprenentatge. A la vegada, les competències són transferibles, és a dir, allò que hem après a gestionar en l’àmbit familiar, per exemple, ens pot servir per aplicar-ho en l’àmbit laboral, i a la inversa.
5
TARRIDA, G. (2019). Les competències transversals com una oportunitat. Fundació Alumni UAB. https://www.uab.cat/doc/pptgaspartarridacompetencies. Explicació del model ISFOL.
Trobar la millor versió
“Quan la situació és bona, gaudeix-la. Quan la situació és dolenta, transforma-la. Quan la situació no pot ser transformada, transforma’t.«
Viktor Frankl
Les competències transversals, el nostre saber estar, seran les que ens connectaran més amb l’automotivació. El lideratge, l’organització i l’orientació als resultats en poden ajudar a connectar amb el sentit que ens guia. D’altra banda, la comunicació, l’empatia o la flexibilitat seran competències que ens ajudaran a mantenir un bon clima i, per tant, a tenir cura de la nostra energia. Descobrim-les una mica més.
Hi ha moltes maneres d’ordenar i classificar les competències transversals. Tot seguit en proposem una que agrupa les competències en quatre grups, segons on posem l’atenció i la intenció. La clau, com veurem, és que els quatre grups de competències estiguin presents a la nostra motxilla, perquè són totalment interdependents, vasos comunicants necessaris i complementaris.
Les competències relacionades amb la presència serien, com es diria en argot elèctric, la nostra presa de terra. En el símil de la travessa, parlaríem d’aquelles competències que ens ajuden a situar-nos respecte on som i cap on volem anar, que ens permeten connectar amb la nostra brúixola, amb el sentit, i visualitzar el mapa. A la feina, aquestes competències les posem en joc per organitzar el nostre dia a dia, prioritzar, analitzar i definir línies d’acció a curt, mitjà i llarg termini, perquè ens donen estabilitat i seguretat.
Les competències d’acció són les que ens impulsen a avançar. L’acció està relacionada amb la nostra capacitat de producció, en el fet d’arromangar-nos les mànigues, simbòlicament parlant o no, i executar el que tinguem entre mans: quan estem en ruta, caminant, i a la feina, en les nostres tasques diàries.
Les competències relacionades amb la receptivitat són les que ens faran estar atents als senyals del camí, a les persones que ens envolten i les seves necessitats. Des d’aquesta obertura, ens podrem mostrar confiats, preveure possibles canvis, observar si els núvols que es veuen a l’horitzó amenacen pluja i tenir cura de les relacions amb els companys i companyes d’expedició. A la feina, la nostra comunicació amb l’equip o amb les persones usuàries del servei des de l’empatia, l’escolta o la sensibilitat està relacionada amb aquesta actitud receptiva.
Les competències relacionades amb la creativitat seran les que ens facilitaran l’adaptació als imprevistos del camí i, si cal, a fer canvis de plans. Pensar alternatives per trobar solucions a les incidències del nostre dia a dia, innovar, desenvolupar o optimitzar recursos i/o procediments té a veure amb la nostra flexibilitat i la capacitat d’adaptar-nos als canvis.
La presència i l’acció posen l’atenció en allò que ens proposem, la receptivitat i la creativitat, i en com integrem el que passa al nostre entorn, és a dir, com dèiem, totes les mirades estan interrelacionades i s’autoregulen: la presència sense acció ens porta a immobilisme i l’acció sense presència, a l’efecte de bicicleta estàtica, és a dir, sensació d’esgotament per no haver parat de fer coses, però veient que no avancem cap a un lloc en concret. Si ens instal•lem massa en la receptivitat i no parem atenció a la presència, ens podem perdre amb els altres, llevat que posem els nostres propis límits. D’altra banda, si no estem atents a la receptivitat i només ens centrem en els nostres objectius, el clima laboral es pot malmetre. Un altre exemple seria que si estem centrats en la presència i l’acció, però no en la part creativa, ens costarà gestionar els imprevistos i els canvis; si, al contrari, tenim una gran capacitat d’adaptació a les noves situacions, però ens falta presència, podem acabar perduts en el camí.
La clau és anar jugant amb els quatre grups i trobar l’equilibri, perquè si deixem un grup de banda, anirem coixos. Tots són necessaris i imprescindibles. L’equilibri ens permetrà definir i tenir presents els nostres objectius i saber què hem de fer per aconseguir-los (presència), concretar i fer passos per avançar (acció), tenir en compte les oportunitats i les persones del nostre entorn (receptivitat) i adaptar el full de ruta a partir del que trobem pel camí (creativitat). La combinació de tots quatre ens permetrà, per exemple, negociar, comunicar-nos assertivament o resoldre conflictes.
Quins d’aquests grups creus que tens més a l’abast?
A quin hi posaries més atenció?
Redefinir les creences limitadores
“Tots mantenim un diàleg intern amb una afició: o ho fem com a equip local (i ens animem) o com a visitant (i ens insultem). Tria tu: sigues l’equip local!»
Bernardo Stamateas
En la nostra expedició muntanyenca, és important portar poc equipatge, perquè l’excés de pes ens dificultarà avançar a ritme de creuer. Identificar quines coses són imprescindibles, i no ens en podem oblidar, i quines només ocupen espai i no ens faran servei és clau per assolir la fita. Cal que portem guants si fem la ruta a l’estiu?
Sovint també ens podem trobar amb excés de pes a la nostra motxilla particular. Ocupem l’espai i el temps en pensaments que ens limiten i no ens deixen estar atents al que sí que tenim o al que volem entrenar.
La majoria d’excés de pes té a veure amb missatges negatius que ens diem a nosaltres mateixos o amb elucubracions sobre les persones del nostre voltant. Tant en un cas com en l’altre, ens treuen energia i no deixen que ens focalitzem en l’acció.
Activitat
LLEUGERS D’EQUIPATGE
Et pesa molt l’equipatge? Et proposem que observis si tens pensaments que et generen excés de pes i els facis més petits i manejables.
1 Quines coses et limiten?
2 Amb quina emoció connectes quan la dius?
3 Escriu-te una carta en què et recordis aquelles situacions viscudes que contradiuen tot allò que et dius.
4 Amb quina emoció connectes ara després d’escriure?
5 Rellegint aquesta carta, quin missatge o aprenentatge t’aplicaries?
El procés d’adquisició de nous hàbits
“No som el que sabem, som el que estem disposats a aprendre.«
Andrew Schneider
Tan important és identificar i posar en valor els nostres punts forts, com detectar els punts de millora, perquè aquest serà el nostre camí d’aprenentatge i de creixement personal i professional.
Imagina’t que vols fer una triatló: et caldria tenir un cert control de la natació, el ciclisme i la cursa. La natació i la cursa són els teus punts forts, els tens a l’abast perquè tens un talent innat o els has desenvolupat i entrenat al llarg de la teva trajectòria vital. El ciclisme se’t resisteix més, per tant, hauràs d’entrenar més fort aquesta modalitat, si vols aconseguir el repte que t’has proposat. Hauràs de fer-te un pla d’entrenament personalitzat de les teves necessitats i objectius.
Quines són les competències transversals necessàries per a la feina que desenvolupes?
D’aquestes, quines són ja al teu podi competencial?
N’hi ha alguna que en aquest moment és millor que l’entrenis més?
Comprometre’ns a avançar cap a la nostra millor versió ens farà estar més a gust a la feina i amb nosaltres mateixos. Posem l’atenció en el nostre pla de millora, en aquelles coses que ens podran ajudar. El nostre pla de desenvolupament competencial pot ser molt variat: organitzar les tasques i el temps, practicar la comunicació assertiva per posar límits, acceptar més els canvis no triats que ens afecten en el nostre dia a dia, aprendre a treballar més en equip, incrementar l’autoconfiança…
Entrenar les nostres competències i crear nous hàbits ens ajudarà a omplir la cantimplora d’energia neta i renovable i, per tant, a tenir més recursos per fer front a les situacions del dia a dia. Per fer un pla d’entrenament, hem de marcar-nos objectius seguint aquestes directrius:
Cal que ens centrem en el que volem aconseguir i no en el que no volem seguir fent. Imagina’t que ets responsable d’un equip i vols treballar la comunicació amb el grup. No és el mateix dir que “vull comunicar-me de manera més efectiva amb l’equip per incrementar el vincle de confiança” que dir que “vull evitar els conflictes amb l’equip”. Estem dient el mateix, però en la primera opció posem l’atenció en allò que volem, per tant, ja ho estem creant mentalment, i, en el cas de la segona, seguim amb l’atenció i l’energia en el que no es vol i, per tant, seguint alimentant-ho sense voler.
Tot allò que ens proposem ha de ser possible i ho hem d’integrar en el nostre dia a dia sense que suposi un esforç extraordinari. Ens hem de centrar en reptes assumibles. Si em proposo tenir cada dia una conversa de qualitat de 30 minuts amb totes les persones de l’equip, probablement no ho aconseguiré, però sí, potser si m’ho proposo fer en grup i setmanalment.
És imprescindible que allò que ens proposem depengui de nosaltres per controlar-ho. Quant a la comunicació eficient, si vull que totes les persones del meu equip estiguin contentes, possiblement hi hagi variables que no depenguin de mi; en canvi, sí que puc decidir saludar-les a totes cada cop que arribo a la feina.
Per focalitzar l’entrenament, pot ajudar molt concretar al màxim el que volem practicar. Quan es parla de comunicació eficient, en quin aspecte concret ens centrem? A mostrar predisposició? A escoltar atentament? A alimentar el compte bancari? Amb quin tipus d’ingressos? Ens pot anar bé començar per objectius més senzills i assequibles i, de mica en mica, anar pujant el nivell de repte, com, per exemple, saludar al matí i més tard plantejar-nos de mantenir una conversa des de l’escolta activa.
Lligat amb la característica anterior, tot allò que ens plantegem ha de ser avaluable, per tant, el màxim de mesurable possible. A part de concretar exactament què volem fer, també cal definir com, quan i quant per comprovar els resultats obtinguts.
Finalment, un dels aspectes que ens ajudaran a comprometre’ns amb aquest entrenament és tenir clar el motiu o el propòsit pel qual volem millorar aquesta competència, com, per exemple, pensar que “si la comunicació millora, la resta de l’equip i jo ens sentirem més a gust i tindrem més motivació”. Apropiar-nos de l’objectiu, assegurar que ens motivi i, al seu torn, el compromís i la voluntat d’assolir-lo. Així doncs, no és el mateix quan es diu que es volen evitar els conflictes a l’equip que fomentar una comunicació més eficient amb l’equip per potenciar el vincle de confiança i, per tant, incrementar la motivació. Per fer-ho, em proposo, doncs, saludar totes les persones del departament cada matí quan arribi i fer una reunió de 30 minuts a començaments de setmana on cada un de nosaltres compartirà com està i els seus reptes setmanals.
Formular l’objectiu d’aquesta manera ens està indicant què hem de fer i com, i facilitarà poder-ho dur a terme i observar-ne els resultats. També ens permetrà revisar si no hem fet alguna de les accions que ens havíem proposat o no ha sortit com esperàvem i analitzar per què. Els objectius els podem anar redefinint i ajustant.
Finalment, convidem un cop més a celebrar cada petit avenç en l’objectiu, a mirar els passos fets i no només els que ens queden per fer, a connectar amb l’autoconfiança i a accionar-ho.
Activitat
PLA DE DESENVOLUPAMENT COMPETENCIAL PERSONALITZAT
Et proposem els passos perquè puguis crear el teu pla d’entrenament competencial personalitzat. El pots enfocar a entrenar aspectes d’alguna competència o a treure alguna cosa de la motxilla que no et deixava avançar. En aquest segon cas, recorda que ho has de formular també en positiu: si no ho vols, què és el que sí que vols?
1 Hi ha alguna competència que tens ganes d’entrenar? Hi ha algun pensament de la motxilla que vols reformular? A quin grup pertany? (presència / acció / receptivitat / creativitat)
2 En quina situació, moment, persona o grup vols entrenar-la?
3 Què vols aconseguir amb l’entrenament?
4 Quina acció concreta et planteges fer? Si n’has posat més d’una, col·loca-les de menys a més dificultat?
5 Com i quan voldràs mesurar cada una d’aquestes accions? Com celebraràs cada petit pas?
6 Escriu el que et proposes amb el màxim de detall tenint en compte totes aquestes preguntes?
7 Quan comences?
8 Què faràs per celebrar cada petit pas?
La motxilla: els meus recursos personals
RECORDEM LES IDEES CLAU
Tot allò que tenim per oferir ens converteix en persones úniques i valuoses.
Prendre consciència d’allò que sabem fer bé, dels nostres punts forts, ens ajuda a connectar amb l’autoconfiança.
Desenvolupem i actualitzem les nostres competències contínuament i en tots els àmbits de la vida, cada nou repte o situació és una font d’aprenentatge.
L’equilibri entre la presència, l’acció, la receptivitat i la creativitat ens donarà els recursos per fer front els reptes i aportarà la nostra millor versió.
Entrenar les nostres competències i crear nous hàbits ens ajudarà a omplir la cantimplora d’energia neta i renovable.
És clau com formulem els objectius perquè passin d’una intenció a una acció concreta.
Volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat
“El que negues et sotmet, el que acceptes et transforma.»
Carl Gustav Jung
En l’àmbit de l’organització, cada cop més es parla d’entorns VICA (VUCA, en anglès, de Volatility, Uncertainty, Complexity and Ambiguity). En altres paraules, es tracta d’organitzacions que s’han d’adaptar a un entorn dinàmic, difícil de preveure, amb moltes variables interrelacionades i poc definides. L’administració pública també es veu afectada per aquesta situació, ja que ha de donar resposta constantment a una realitat en moviment. En la travessa de muntanya, malgrat que coneguem el temps que farà i puguem fer una certa previsió, sempre haurem d’estar alerta als possibles canvis inesperats.
Si partim del principi de realitat que “el que és, és”, ens adonarem que és més interessant posar l’energia i els recursos a aprendre a viure en aquest tipus d’entorns que buscar la manera de canviar-los, atès que en aquesta segona opció, segur que hi ha moltes variables que se’ns escapen.
Els canvis poden ser buscats o trobats, però en ambdós casos l’aprenentatge hi està assegurat, si decidim no resistir-nos. El canvi és inevitable, la transformació és opcional. Si escollim adaptar-nos i aprendre dels canvis, també creixerem en recursos i oportunitats. Cada cop que ens enfrontem a canvis organitzacionals, estem fent un petit viatge de l’heroi.
Joseph Campbell (1949), en el seu llibre El héroe de las mil caras, va observar que les fases d’aquest viatge es repeteixen de manera similar en molts dels mites i llegendes que han alimentat moltes novel·les i pel·lícules de la nostra cosmovisió.
CAMPBELL, J. (2015). El héroe de las mil caras. Mèxic: Fondo de Cultura Económica de España.
El viatge de l’heroi parteix d’una situació ordinària i coneguda inicial que es trenca en el moment que apareix un element de canvi que fa que ens endinsem en una nova situació desconeguda, plena de proves i experiències, per acabar tornant al nostre món ordinari, però ja no com érem, perquè haurem integrat una nova experiència vital. És un viatge cíclic i circular que recorrem contínuament: el viatge de l’aprenentatge.
Observem ara més detalladament les fases del viatge de l’heroi:
El nostre dia a dia, les rutines, els horaris, les tasques diàries, les relacions amb les persones amb qui treballem i el que coneixem.
Sorgeix un problema o un repte que canvia la rutina. Imagineu-vos que per temes d’organització interna us demanen fer un canvi de departament.
En un primer moment pot aparèixer una resistència al canvi, no volem acceptar la nova situació, ens fa mandra abandonar el nostre món ordinari. No sabem com serà aquest nou departament, noves tasques, nou equip, nou lloc… Podem pensar que no té cap sentit, que potser s’ho repensen i no s’acaba fent.
En moltes mitologies, apareixen persones que ajuden a entendre i a posar en ordre persones que ja tenen un recorregut i una experiència en el tema i que transmeten confiança. La persona mentora, en el nostre exemple, podria ser algú que ja ha fet un canvi de departament i ens pot explicar els seus aprenentatges, allò que cal tenir en compte o com ens podem preparar.
Ja no hi ha marxa enrere. No hi ha cap altre remei que sortir del nostre món conegut i endinsar-nos en una nova realitat. Tenim una data de finalització en un lloc i una d’inici en l’altre. Els primers dies potser ens veurem maldestres i amb estat d’alerta, és possible que connectem amb l’exigència interna i podem sentir-nos malament, si no complim amb el nou rol amb excel·lència des del minut 1 de partit.
· Proves. A poc a poc anem identificant i posant nom als reptes i els aprenentatges del dia a dia i prenent les mides a tot plegat, quins són els procediments, l’ordre d’execució, com podem trobar la informació…
·Persones aliades. Persones del nostre entorn que ens sumen. Al nou departament hi haurà persones que ens facilitaran el dia a dia, persones de confiança a qui podrem preguntar.
· Elements distorsionadors. Aquelles persones o situacions que ens resten o ens obstaculitzen el camí, com ara un excés d’informació, persones del nou equip que no ens faciliten la feina, procediments molt rígids… En cada cas, haurem de mirar com ho gestionem de la manera més adequada.
A mesura que anem superant les diferents proves, veiem que tenim més competències, l’estat d’alerta es va reduint i comencem a agafar una velocitat més d’acord amb el nostre ritme habitual. En tot aquest viatge, posem en joc molts recursos de la nostra motxilla dels quals potser no érem ni conscients que teníem i incorporem també nous hàbits i maneres de fer.
Un dia, aquest món tan nou passarà a ser el nostre món ordinari i conegut, les tasques i les rutines quedaran integrades sense cap esforç afegit. Si mirem enrere, ens adonarem que ja no som les mateixes persones, tenim una nova vivència a la motxilla. Hem integrat nous aprenentatges.
Dependrà de nosaltres, de com hàgim gestionat les diferents fases, sortir d’aquesta aventura transformats o no, perquè el viatge de l’heroi és individual, ningú pot fer-lo per nosaltres.
Els elements clau que ens permetran transitar per aquests entorns VICA i fer el nostre viatge particular són:
La brúixola, la cantimplora i la motxilla seran les nostres grans aliades.
Com vius els canvis?
Com una font de creixement professional i aprenentatge?
Com una font d’estrès?
Una mica de les dues coses?
Els entorns VICA, si els vivim amb naturalitat i com a estímul d’aprenentatge, poden ser també espais d’automotivació, ja que ens connecten amb l’afany de superació i de repte permanent.
Activitat
APRENENT DE L’EXPERIÈNCIA
Et proposem que miris enrere per revisar experiències laborals que van ser un repte i observis què hi vas posar en joc per gestionar-les.
1 Pensa en alguna situació de canvi viscuda a la feina que en un primer moment no et venia de gust perquè et suposava sortir del teu “món conegut”.
2 Hi va haver alguna persona que va fer el paper de mentora? Quina va ser la seva funció? En què et va ajudar?
3 Quines “proves” vas anar trobant pel camí? Tens detectades les persones aliades? I els elements distorsionadors?
4 Quins recursos vas anar posant en joc per fer front a tots aquests reptes?
5 Quins aprenentatges te n’emportes, de l’experiència?
Els permisos de l’aprenentatge
“Som allò que estem disposats a aprendre.«
Mary Bateson
Explica una faula que un pagès japonès un dia va decidir plantar bambú.
Havia estudiat molt bé una cosa molt curiosa que succeeix amb el bambú japonès i que el converteix en no recomanable per a impacients: sembres la llavor, l’abones, l’has de regar constantment i durant molt de temps no passa res. En realitat, no passa res amb la planta durant els primers set anys, fins al punt que un conreador inexpert estaria convençut d’haver comprat llavors no fèrtils.
Però durant el setè any, en un període de només sis setmanes, la planta de bambú creix més de 30 metres! Va tardar només sis setmanes a créixer? No, la veritat és que es va prendre set anys i sis setmanes per desenvolupar-se. Durant els primers set anys d’aparent inactivitat, el bambú generava un complex sistema d’arrels que li permetrien el creixement que després tindria.
Faula japonesa
Sovint els resultats dels nostres actes no són immediats, com mostra la faula japonesa del bambú. Hi ha moments en els quals ens caldrà confiar que potser no veurem fins més endavant els fruits de les accions que ara fem, com, per exemple, quan apliquem una millora en un procediment o fem ingressos al compte emocional per crear un clima d’equip millor. En moments d’impaciència, pot ser bo connectar amb la paraula bambú, i dir-la internament seria un recurs per recordar que les coses necessiten el seu temps per consolidar-se i fructificar. No pel fet de córrer avancem més, sinó que sovint passa el contrari.
En la nostra travessa, tant si ens movem per mons coneguts com desconeguts, hem de trobar el nostre ritme de creuer. Si caminem més de pressa del que voldríem, ens esgotarem abans d’hora; si, al contrari, ho fem a un ritme massa lent, ens avorrirem o ens adonarem que no aprofitem.
A la feina ens pot passar igual. Davant un repte nou, una demanda externa o qualsevol canvi que hem d’incorporar, o fins i tot en les nostres tasques diàries, si ho vivim a una velocitat que no és la nostra, connectarem amb el carril de l’autoexigència i l’estrès.
Csikszentmihalyi (2008), en el seu llibre Fluir, ens parla del concepte experiència òptima.
Com s’observa a la gràfica següent, seria quan trobem un equilibri entre la dificultat que se’ns planteja i com ens sentim de competents per assolir-la. Cada cop que aconseguim un repte assequible, ens fem més hàbils, per tant, també apujarem el nivell de dificultat del repte.
CSIKSZENTMIHALYI, M. (2008). Fluir. Barcelona: Editorial Kairós, “De Bolsillo”, p. 120.
En els nostres processos d’aprenentatge, per viure’ls des del canal del fluir o l’experiència òptima i no des de l’autoexigència o l’estrès, ens seran molt útils els permisos següents:
“He de?” “Vull?” Ens pot anar molt bé connectar amb per què ens pot ser útil aquest aprenentatge, i fins i tot si el necessito per adaptar-me a un canvi que no he triat. No és el mateix dir “he d’aprendre tots aquests nous procediments perquè m’ho demanen” que “vull aprendre tots aquests nous procediments per estar al dia”.
En moments de canvi, poden aparèixer moltes emocions diferents i ens pot anar molt bé, com hem vist quan parlàvem de la cantimplora, escoltar-les, posar-los nom i donar-los una sortida adaptativa, a banda també de connectar amb les nostres fonts d’energia. Els moments màgics i les celebracions de cada petit pas o atreviment ens connectaran amb afectes com la serenitat, la il•lusió i l’alegria.
Una de les claus per afluixar el peu de l’accelerador de l’autoexigència és marcar-nos, com ja hem comentat, el nostre propi tempo. En el nostre dia a dia, molts cops ocupem moltes hores als temes urgents, aquells que requereixen una atenció immediata, i ens queda poc espai per a les coses importants, com l’adquisició de nous hàbits, la relació amb l’equip o l’organització a mitjà i llarg termini. Aprendre a delegar i prioritzar espais ens farà gestionar més el nostre temps. Tot un repte.
Ens pot fer falta expressar i compartir amb persones del nostre entorn, delegar part de la feina o demanar ajuda per a alguna situació determinada. Des de l’autenticitat ens podem mostrar als altres i crear sinergies que ens facilitaran el procés de coaprenentatge.
Un dels elements clau és sentir-nos persones aprenents, just el que som, i entendre que si encara no hem desenvolupat algunes competències com voldríem, és perquè no és el moment de fer-ho o perquè no les havíem prioritzat. La humilitat, la curiositat i acceptar l’error com a part del camí ens facilitaran molt la vivència. En aquest sentit, respectar la nostra versió “perfectament imperfecta” ens permetrà trencar dicotomies (bé-malament, èxit-fracàs, etc.) i il·lusions fictícies de perfeccions per entrar en els matisos de la gamma de colors que ens permet aprendre, millorar pas a pas i excel·lir.
Hi ha algun d’aquests permisos que vols reforçar?
Activitat
APRENDRE A APRENDRE A UN RITME SOSTENIBLE
Revisa si estàs vivint els reptes del dia a dia des de l’autoexigència o donant els permisos necessaris per avançar des del carril de l’aprenentatge.
1 Identifica algun repte i/o aprenentatge actual: pot ser concret, com, per exemple, aprendre una eina informàtica específica, o més general, com millorar la comunicació/organitzar millor el temps, millorar l’autoconfiança.
2 Permís per ser: Què creus que aconseguiràs quan incorporis aquest aprenentatge?
3 Permís per sentir: Amb quines emocions connectes quan penses o et confrontes a aquest repte? Què t’ajuda a connectar amb la serenitat?
4 Permís per dir: Hi ha algú del teu entorn amb qui et cal compartir i expressar allò que vols o necessites? Hi ha algú a qui vulguis demanar ajuda o suport?
5 Permís per fer: Quins aspectes et pot anar bé tenir en compte per donar espai a aquest aprenentatge i marcar-te un ritme de treball sostenible?
6 Permís per aprendre: Què agraeixes d’estar aprenent de tu gràcies a aquest procés d’aprenentatge?
Pla d’acció
“Em pinto a mi mateixa perquè soc a qui conec millor.»
Frida Kahlo
Ha arribat el moment de visualitzar-te des de certa perspectiva per fer balanç de tot el que hem anat revisant en aquestes pàgines i definir, des del teu autolideratge i àrea d’influència, què vols fer i com ho vols fer.
En aquesta mirada d’ocell hem de contemplar tot el kit bàsic d’automotivació, perquè, com hem vist, tots els elements són imprescindibles per anar-nos observant, adonar-nos i actualitzar-nos tantes vegades com sigui necessari.
Et proposem que facis el teu propi mapa de coordenades, que connectis amb la teva part més visual i creativa: el pots fer dibuixant, amb retalls d’imatges o com et vingui més de gust, i hi ha d’aparèixer el següent:
Observa amb atenció el teu mapa. Què et transmet?
El mapa de coordenades ens serveix justament per saber on som, què és important per a nosaltres i connectar amb tot el nostre potencial. Aquí hi trobarem tot allò que podem oferir i aportar. Ens servirà de presa de terra, per connectar amb la presència. Facilitarà no perdre’ns quan a fora hi hagi massa moviment o un clima poc agradable. A partir del mapa, ens podem plantejar el nostre full de ruta conscient.
Des d’aquí lideres el teu procés, no et deixes arrossegar pel corrent, conquereixes l’espai, el temps i la motivació, connectes amb una estabilitat interior que ni els canvis de temps bruscos, ni les pedres del camí, ni el soroll ni les presses faran que perdis el camí, si més no, sabràs com retrobar-lo, com retrobar-te.
Què és per a tu important aquest anys?
On vols posar especialment l’energia?
Activitat
EL MEU FULL DE RUTA
Crea el teu propi full de ruta dels propers mesos i identifica quins recursos et seran útils per anar avançant.
1 On vols posar la teva atenció i intenció els propers sis mesos? Per què ho vols fer?
2 En quines accions concretes ho vols materialitzar? (utilitza aquí la formulació d’objectius).
3 Amb quins recursos de la teva motxilla comptes per fer-ho? Quina altra competència et caldrà incorporar?
4 Quines seran les teves fonts d’energia?
5 Com neutralitzaràs les fuites d’energia?
6 Quins permisos d’aprenentatge tindràs en compte en el camí?
7 Com celebraràs cada petit pas?
8 Del 0 al 10, com t’il•lusiona el que t’has proposat?
El mapa: el meu full de ruta
RECORDEM LES IDEES CLAU
Cada cop que ens enfrontem a nous canvis, estem fent un petit viatge de l’heroi particular.
Els entorns VICA, si els vivim amb naturalitat i com a estímul d’aprenentatge, poden ser també entorns d’automotivació.
Els reptes assumibles són aquells en què trobem un equilibri entre la dificultat que se’ns planteja i com de competents ens sentim per assolir-los.
El mapa de coordenades ens serveix justament per saber on som, què és important per a nosaltres i connectar amb tot el nostre potencial.
A partir del mapa ens podem plantejar un full de ruta conscient.
Ha estat un plaer haver-te acompanyat en aquest travessa. Si has arribat fins aquí, desitgem que hagis gaudit del trajecte i et sentis amb nous recursos, noves reflexions, noves energies i horitzons. El mapa, la brúixola, la cantimplora i la motxilla els tens i els tindràs sempre que vulguis, perquè viuen en tu, en la travessa. Perquè, com deia el poeta, “caminante no hay camino, se hace camino al andar”. I tu ets camí. Perquè d’això va la vida, oi? De caminar. Aquestes pàgines t’acompanyaran sempre que ho necessitis per recordar-t’ho.
Bon camí!
Actitud: Predisposició per actuar d’una determinada manera a l’hora d’adaptar-nos a les circumstàncies i l’entorn.
Actitud proactiva: Posar l’atenció en el nostre cercle d’influència, en allò que depèn de nosaltres, i buscar la millor manera de respondre en cada situació. Prendre consciència dels actes i les decisions propis.
Actitud reactiva: Posar l’atenció i el poder en les circumstàncies externes. El nostre benestar emocional dependrà de com estigui el nostre entorn. Ens produirà una sensació de no control.
Cercle d’influència: Centrar-se en les coses que depenen directament de nosaltres, ja sigui perquè hi podem fer canvis directament o perquè decidim viure-les de manera diferent.
Cercle de preocupació: Atenció en les coses que no depenen de nosaltres.
Cultura del fer: Centrar la mirada bàsicament en els resultats, els objectius i les tasques que cal desenvolupar, en la producció, i passar per alt com cuidem la nostra capacitat de produir, els moments de descans i de recuperació.
Ecologia Emocional: Concepte creat per Jaume Soler i Maria Mercè Conangla, que defineixen com “l’art de la sostenibilitat emocional. Es tracta de gestionar la nostra energia emocional de forma creativa i amorosa perquè serveixi per millorar com a persones, incrementar la qualitat de vida i respectar i tenir cura del nostre món” (2011: 41).
Emoció: Energia en moviment (e-motion), conseqüència de l’impacte generat per algun estímul amb el qual conversem en el nostre dia a dia. Les emocions no són ni bones ni dolentes, tot i que n’hi ha que són més agradables de sentir que d’altres. Les emocions principals són la ràbia, la ira, l’alegria i la tristesa. Les emocions no desapareixen si no els fem cas, només podrem transcendir-les i transformar-les, acollint-les.
Escàner emocional: Procés de detecció o radar sobre les emocions que estem vivint i de quina manera ens afecten. Prendre consciència i escoltar-nos ens permet després actuar sobre el que ens passa per viure-ho millor i transformar aquelles formes de sentir o gestionar les emocions desadaptatives.
Experiència òptima: Quan la informació que arriba a la consciència és congruent amb les nostres fites i l’energia flueix sense esforç. (CSIKSZENTMIHALYI, 2008: 68).
Motivació extrínseca: Motius o agents externs que poden ser impulsors de la nostra motivació, com, per exemple, reconeixement o no de la nostra tasca de forma econòmica o valoracions apreciatives, decisions d’altres, condicions físiques o econòmiques i equip de treball.
Motivació intrínseca: Motius o elements interns que poden ser generadors de la nostra motivació, com, per exemple, valors, sentit o propòsit, coherència, autocura, gestió del temps o de l’estrès, presa de decisions, forma de relacionar-nos, etc.
Valors: Qualitats que ens defineixen com a persones i guien les nostres accions.
Llibres principals
Altres referències bibliogràfiques