Recurs que descriu les principals eines emprades a la Diputació de Barcelona per satisfer les necessitats formatives dels/de les empleats/ades públics del món local.
El recurs que presentem té el seu origen en el desenvolupament, mitjançant un conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona, dels programes d’expert/a en “Disseny i gestió de la formació a les Administracions públiques”, adreçats a promotors de formació de les àrees de la Diputació de Barcelona, i en “Disseny i impartició de la formació contínua”, adreçats a docents interns de la corporació. En aquest marc va sorgir un debat entorn de conceptes relacionats amb la formació que sovint emprem de manera indistinta (curs, taller, seminari, jornada…), sense atendre consideracions importants com la finalitat principal, el perfil dels/de les destinataris/àries o la seva durada.
Amb l’objectiu de descriure amb major precisió aquests conceptes, es va crear un grup de treball format per promotors de formació i tècnics de la Direcció de Serveis de Formació.
El treball resultant ha estat la base per al desenvolupament d’aquest recurs, que aporta una visió organitzativa i el contextualitza a la nostra corporació. Per a la seva elaboració, als coneixements i a l’experiència dels membres del grup de treball, cal afegir-hi la consulta de materials de referència facilitats pels/per les docents dels programes d’expert als quals fèiem esment (veure l’apartat de bibliografia), llibres i articles imprescindibles en la matèria i documentació interna de la corporació.
El resultat d’aquest treball té diferents usos i utilitats. Un d’ells, potser el més important des d’un punt de vista corporatiu, és la seva extensió a les eines que conformen el model formatiu de la Diputació de Barcelona, com veurem.
Amb la publicació d’aquest recurs, la corporació també es dota d’un llenguatge propi en matèria formativa que té efectes sobre l’àmplia oferta d’accions i de recursos que projecta al món local. Val a dir, però, que la inclusió en aquest instrument de les diferents modalitats formatives i estratègies d’aprenentatge abasten més enllà del model de gestió corporatiu en tant que es pretén incloure també d’altres que donin sortida a necessitats de formació imprevistes i específiques que es poden donar en qualsevol organització. En tot cas, la circular sobre el model formatiu de la Diputació de Barcelona incorpora totes aquelles que són aplicables al nostre entorn.
Amb caràcter previ, i amb l’objectiu de contextualitzar el recurs en el model formatiu de la Diputació de Barcelona, hem inclòs un repàs històric de la formació en la nostra organització i una breu descripció dels elements bàsics del model.
Les modalitats i estratègies resultants són tretze, però podrien ser-ne més: s’han inclòs, en aquesta versió, aquelles que estan més presents en el nostre dia a dia. Val a dir també que les possibilitats que ens atorga la virtualitat del recurs fan compatible la seva actualització permanent i la seva millora a partir dels suggeriments i de les aportacions de tots els seus destinataris. Es convida des d’aquestes línies a fer-nos arribar aquelles aportacions que millorarien el recurs mitjançant el correu electrònic ds.formacio@diba.cat
Esperem i desitgem que us sigui de molta utilitat.
La formació es considera un element clau en els processos de modernització de les Administracions públiques espanyoles.
Així ho recull, en origen, la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la Funció Pública; els processos de debat, reflexió i diagnòstic vers la seva aplicabilitat i el seu impacte van recollir-se en un document que concreta els principis de modernització, “Reflexiones para la modernización de la Administración del Estado”, i que determina que la formació és un dels aspectes nuclears per garantir una òptima política de recursos humans en conjunció amb d’altres com ara la carrera professional o l’avaluació del rendiment.
La professionalització i millora del rendiment personal dels/de les empleats/ades públics passa, de manera indefectible, per la consolidació d’aquests instruments a les Administracions.
“Las actuaciones de la formación en las diferentes organizaciones públicas no deben ser dispersas, sino que partiendo de las peculiaridades de cada organización deben estar cohesionadas por un Plan de Formación viable que detecte las necesidades, establezca objetivos concretos, identifique prioridades, contenidos y metodologías, prevea formadores adecuados e introduzca elementos de evaluación que permitan la retroalimentación del sistema”.
Reflexiones para la modernización de la Administración del Estado. Ministerio de Administraciones Públicas (1990).
Les expectatives dipositades en el desenvolupament formatiu dels empleats públics generen diferents instruments concrets que donen resposta als reptes plantejats. En el marc de l’Administració General de l’Estat, l’Instituto Nacional de Administración Pública elabora el Pla de Formació de l’any 1991, que serveix de referència per a l’elaboració de plans per part d’altres Administracions.
D’altra banda, al 1995 s’aproven els “Acuerdos de Formación Continua en las Administraciones Públicas”, un instrument bàsic per ordenar i descriure el fet formatiu en les Administracions. D’entre les disposicions incloses en els acords es fa referència a l’estructuració de la formació en un pla, requisit necessari per accedir als ajuts corresponents.
“Los Planes de Formación deberán elaborarse en congruencia con los objetivos y prioridades de la organización y se integrarán en la planificación estratégica de la Administración a la que afecten”. “La financiación de las acciones formativas con cargo a este Acuerdo requerirá su inclusión en un plan de formación elaborado según lo dispuesto en el mismo”. Article 6 dels “Acuerdos de Formación Continua en las Administraciones Públicas”
Seguint aquesta tendència, la Diputació de Barcelona elabora el seu primer pla de formació l’any 1993 en clau interna. El pla va donar resposta als pactes socials d’aquell any, va tenir una projecció biennal (1993 i 1994) i va centrar-se en la cobertura formativa dels processos de promoció interna i de reassignació de personal. Més de 1.400 empleats corporatius van participar en accions formatives en el seu primer any de desenvolupament.
salt de pàgina PDF
En paral·lel, la corporació crea també l’any 1993 el Servei de Formació Local, que orienta la seva activitat als/a les empleats/ades públics dels ens locals de la demarcació de Barcelona i que s’ocupa de gestionar els fons de formació contínua als quals fèiem referència i de projectar el corresponent pla agrupat de formació.
L’any 2008 es crea la Direcció de Serveis de Formació amb la voluntat d’integrar, de racionalitzar i d’homogeneïtzar totes les línies de formació contínua que, des de diferents unitats organitzatives de la corporació, s’adrecen als empleats públics de la demarcació, al mateix temps que s’ocupa de la formació del personal de la pròpia corporació. La seva constitució representa un salt quantitatiu i qualitatiu a l’hora d’entendre la formació a la Diputació de Barcelona.
“La Direcció de Serveis de Formació està orientant, de manera progressiva, l’oferta formativa de la Diputació de Barcelona partint de les necessitats formatives dels gairebé 40.000 empleats públics dels ens locals de la demarcació de Barcelona als quals presta servei”. Circular sobre el model de gestió de la formació de la Diputació de Barcelona (2015).
La inclusió de la totalitat d’accions formatives proposades per diferents àmbits promotors de formació en un únic pla de formació, la gestió d’accions formatives de manera centralitzada i la regulació de la seva gestió (procediments, aplicació de gestió específic, etc.) han permès a la corporació dotar-se d’un model més integral i transversal. Aquest model va ser concebut des de la perspectiva del client, l’ens local, qui exigia un únic proveïdor de formació, un interlocutor únic per enfocar la política formativa corporativa.
Abast de la formació impulsada per la Diputació de Barcelona adreçada al món local. Any 2017.
El model formatiu de la corporació s’estructura, d’una banda, en intruments tècnics que permeten l’estructuració adient de les accions i dels recursos formatius que es projecten al món local i, d’altra, en instruments complementaris que garanteixen la seva aplicació als diferents ens locals.
Vegem-los.
L’oferta formativa adreçada als ens locals adopta diferents formats (cursos de diferent durada, jornades, tallers, seminaris…), metodologies (presencial, en línia, semipresencial…) i formes de prestació (formació planificada, formació a mida…). Per desenvolupar aquesta activitat formativa, la corporació parteix de quatre eines bàsiques per al desenvolupament de la seva activitat: el mapa de llocs de treball tipus, el diccionari de competències per al desenvolupament professional dels empleats públics de l’Administració local, els itineraris formatius i el banc d’accions formatives.
salt de pàgina PDF
Amb l'objectiu de classificar els llocs de treball més presents en les estructures organitzatives dels ajuntaments, la Direcció de Serveis de Formació ha dissenyat un mapa de llocs tipus que conté 107 llocs de treball.
El mapa classifica els llocs atenent dues variables: els col·lectius professionals i els àmbits funcionals.
Podeu consultar el Mapa de llocs de treball tipus dels ajuntaments de la demarcació de Barcelona clicant sobre la imatge.
El diccionari és una eina de treball que conté les competències, combinació de coneixements, d’actituds, habilitats socials i professionals, necessàries per desenvolupar amb èxit els requeriments dels diferents llocs de treball descrits al mapa de llocs de treball tipus. Amb la intenció de fer-les més comprensibles, les competències s’han definit i anivellat, en funció de la complexitat o rellevància que per a l'organització municipal té el comportament professional descrit, i s’han classificat en funció de la seva singularitat.
El diccionari de competències està pensat específicament per orientar les accions de capacitació dels empleats públics dels ens locals.
Les competències establertes es classifiquen en:
Podeu visualitzar i descarregar-vos el Diccionari de competències per al desenvolupament professional dels empleats públics de l'Administració local clicant sobre la imatge.
Podeu accedir al recurs formatiu interactiu de les competències estratègiques i qualitatives clicant sobre la imatge.
A partir de la interrelació dels llocs de treball inclosos en el mapa de llocs de treball tipus i del diccionari de competències, s’ha generat un perfil formatiu, entenent-lo com el conjunt de requeriments (competències) que un lloc de treball demana per ser desenvolupat amb èxit. Si, a aquest perfil, li assignem el suport formatiu necessari, ens trobem amb un nou element del model, els itineraris formatius, els quals esdevenen una proposta ordenada d’accions formatives i de recursos formatius.
Cada lloc de treball del mapa té un itinerari formatiu que conté els camps descriptius següents:
Els itineraris formatius permeten:
Exemple d'itinerari formatiu
Podeu consultar els itineraris formatius actualment disponibles clicant sobre la imatge.
La formació planificada que projecta la corporació als ens locals és aquella que s'inclou en el banc d'accions formatives (BAF), fruit de l'anàlisi de necessitats formatives de cada lloc de treball. Parteix d'una planificació sistemàtica, ordenada i coherent.
El BAF es concep com un repositori de la totalitat d’accions formatives que conformen els itineraris del mapa de llocs de treball tipus dels ajuntaments de la demarcació de Barcelona. Esdevé un instrument viu, actualitzat i flexible per recollir les necessitats formatives dels/de les seus/seves destinataris/àries. El banc és una inversió en la millora de la formació dels empleats públics per aconseguir que els ens locals mantinguin l’eficàcia en la prestació de serveis a la ciutadania.
El BAF adreçat als ens locals de la demarcació de Barcelona recull el conjunt d’accions formatives que els diferents àmbits promotors de formació de la corporació han dissenyat com a resultat de l’anàlisi de les necessitats formatives dels seus destinataris, d’una banda, i de la construcció progressiva dels itineraris dels llocs de treball, de l’altra.
El BAF recull un nombre d’accions formatives forçosament ampli ja que ha de donar resposta a les necessitats formatives que poden aparèixer en els més de 100 llocs de treball que conformen el mapa de llocs tipus dels ajuntaments de la demarcació de Barcelona. Així, el BAF esdevé una eina que incorpora progressivament les accions formatives presents als itineraris formatius d’aquests perfils. Gràcies a un treball d’ordenació i actualització permanent, el banc permet presentar cada any la millor oferta possible.
D’entre els objectius estratègics que persegueix el BAF destaquen:
Podeu accedir i descarregar-vos el banc d'accions formatives (BAF) clicant sobre la imatge.
L’extensió dels instruments tècnics parteixen d’elements relacionats amb la planificació estratègica (recollida en el pla director de la Direcció de Serveis de Formació), l’assistència tècnica o el suport als ens locals (mitjançant el catàleg de serveis) o la gestió (descrita a la circular sobre el model formatiu de la Diputació de Barcelona).
El Pla director de la Direcció de Serveis de Formació constitueix el principal instrument de planificació estratègica del funcionament d’aquest àmbit funcional de la Diputació de Barcelona.
El pla té un caràcter instrumental i esdevé un mitjà o un conjunt de tècniques i d’eines específiques per assolir un objectiu: millorar el funcionament organitzatiu de la Direcció.
Lluny de ser únicament i exclusiva un exercici analític, intel·lectual o de diagnòstic de la realitat, el pla està orientat a la presa de decisions: té un caràcter eminentment pràctic, orientat a l’acció i a la transformació de l’estructura organitzativa de la Direcció. El pla respon també a criteris de racionalitat i transparència, fonamentant les accions contingudes i explicant als col·laboradors per què es prenen les decisions. El pla respon també a l’intent de reduir la incertesa, tractant de fer un exercici de prospectiva per preveure els canvis de l’entorn en què la Direcció opera, adaptant permanentment els plans d’acció a aquests canvis.
El pla té un procés dinàmic i ha d’estar subjecte a un reajustament continu i una revisió d’allò planificat per adaptar-lo constantment a les circumstàncies, així com a una avaluació de resultats, amb l’objectiu d’extreure conclusions de l’experiència i generar processos d’aprenentatge en l’organització.
Sabedors que els processos de planificació estratègica de les organitzacions no es poden concebre com la panacea per resoldre els problemes organitzatius, és evident que l’adopció d’un full de ruta, d’un itinerari organitzatiu, reporta avantatges a la Direcció de Serveis de Formació per a l’assoliment dels reptes que té plantejats a mitjà termini.
En aquest sentit, el pla:
El Pla director s’alinea amb el Pla d’Actuació del Mandat de la Diputació de Barcelona.
Els projectes d'assessorament als ens locals parteixen d'una anàlisi prèvia de les necessitats concretes de cada organització. El model de prestació de serveis de la Direcció de Serveis de Formació és adaptatiu i flexible.
De manera general, els serveis que es presten parteixen de la diferenciació entre organitzacions mitjanes i grans, d'una banda, i petites, de l’altra:
D’altra banda, amb els consells comarcals s’estableix una relació formal amb l'objectiu d'impulsar estratègies comunes de formació adreçades als ajuntaments. Mitjançant un conveni de col·laboració, es determina un seguit de funcions que poden incloure els àmbits de treball següents: anàlisi i prospectiva de l'oferta formativa adreçada als ajuntaments, desenvolupament d'un sistema d'indicadors per a la comparativa interorganitzativa, impuls de l'intercanvi d'experiències, la suma d'esforços i l'optimització de recursos, reflexió sobre els models i les estratègies que avaluen l'impacte de la formació.
Tots aquests serveis estan recollits en el catàleg de serveis de la Diputació de Barcelona.
salt de pàgina PDF
L’objecte de la circular és regular el model de gestió de tota aquella acció formativa organitzada, impulsada o coordinada per la Diput ació de Barcelona i adreçada als ens locals de la demarcació de Barcelona.
S’inclouen també el conjunt d’activitats formatives i informatives que els àmbits funcionals de la Diputació de Barcelona puguin dissenyar de manera específica com a suport al desplegament d’un determinat àmbit de gestió.
La circular conté els elements nuclears del model formatiu que la corporació projecta al món local: l’estratègia formativa basada en l’assessorament o suport tècnic i en les eines que la possibiliten, les tipologies de formació que s’impulsen, els agents intervinents en el model, el procés de gestió de les accions formatives o els elements complementaris que expliquen millor alguns dels epígrafs anteriors i afegeixen casuística a l’estratègia formativa de la corporació.
Els epígrafs que inclou la circular són els següents:
1. Objecte i àmbit d’aplicació.
2. L’estratègia formativa:
3. L’oferta formativa corporativa:
4. L’oferta formativa no corporativa.
5. Els agents intervinents en el model formatiu:
6. La gestió de les accions formatives:
7. El pressupost de cada ens local i el procés de rendiment de comptes:
8. Elements complementaris del model formatiu:
L’heterogeneïtat dels col·lectius destinataris de la formació que s’impulsa des de la corporació i les singularitats organitzatives de cada entitat local recomanen estratègies formatives (formació planificada, a mida…), canals (formació presencial, en línia, semipresencial…) o modalitats formatives (cursos, tallers, jornades…) adaptades a l’entorn.
En aquest apartat, ens hi centrem en els quatre canals de formació que projecta la corporació al món local:
És el canal o la fórmula més habitual de formació, on alumnat i professorat s’interrelacionen en la mateixa dimensió espai-temporal.
La realització d'accions formatives presencials implica, entre d’altres, la planificació de l'acció formativa mitjançant sessions, una temporització rígida de les sessions en funció d'hores per nombre de sessions, un únic ritme d'aprenentatge per a tots els participants, un nombre reduït de participants per sessió, la utilització de recursos propis de la formació presencial (la pissarra, el projector, etc.) o la dependència d'un espai físic dotat de característiques i recursos que permetin tant la realització de sessions de formació com l'acomodació dels/de les participants.
La formació presencial permet el contacte físic i personal entre els/les participants i el/la formador/a i la realització d'activitats físiques que requereixen l'exercitació pràctica d'habilitats i de destreses.
Cal valorar, però, els costos indirectes de la formació (temps de desplaçaments, no productivitat en horari laboral, etc.) i la importància de la coordinació dels horaris, dels espais, i dels grups.
salt de pàgina PDF
És la formació realitzada a través d'Internet i mitjançant un entorn virtual creat amb aquesta finalitat, per exemple mitjançant Moodle (de programari lliure) o Blackboard (de mercat).
La formació en línia implica que el pes de la transmissió de coneixements està en els materials i recursos disposats en l’entorn virtual, una planificació de l'acció formativa basada en una guia didàctica i una temporització flexible (no hi ha sessions, les hores són en funció del material i de les activitats).
D’entre els seus avantatges, cal destacar que afavoreix la realització d’accions formatives per a col·lectius dispersos geogràficament, l'ús de materials interactius, l’estructuració hipertextual de la informació i permet la no coincidència en l'espai ni en el temps entre els participants i el formador, un ritme d'aprenentatge flexible i adaptat a la disponibilitat personal de cada participant, la reedició i actualització a baix cost (car, la metodologia i els continguts es troben majoritàriament en els materials, i aquests són en format electrònic), l’amortització de costos per a les noves convocatòries, l'adaptació temporal als horaris i torns de treball i formar un nombre elevat de participants en cada convocatòria de l'acció formativa.
La formació en línia pot estructurar-se de diferents maneres: e-learning (cent per cent en línia), b-learning i m-learning:
Des de 2010, la Diputació de Barcelona es va dotar d’una plataforma d’aprenentatge, Formadiba, basada en Moodle, per incorporar accions formatives en línia o semipresencials. Amb aquest canal podem arribar a persones amb horaris especials, o amb càrregues familiars, o que tenen dificultats de mobilitat.
salt de pàgina PDF
Associades a aquesta plataforma han sorgit altres eines:
És la combinació de diferents canals de formació per donar una resposta idònia a les necessitats formatives dels empleats, o de les organitzacions, que té en compte també la naturalesa dels continguts, el temps disponible, els recursos al seu abast, etc. Així doncs, cada canal (presencial, no presencial…) aporta al programa formatiu allò que el fa més rellevant o més eficient.
És un canal que, des de la perspectiva virtual, facilita l’autonomia del/de la participant, que ha de regular el seu temps i el seu esforç, permet seguir el propi ritme d’estudi, facilita la comunicació síncrona i asíncrona amb companys i formadors i aconsegueix aprofundir en les habilitats d’ús de les TIC inherents al canal.
Des de la perspectiva presencial, les sessions són de gran utilitat per afavorir la cohesió dels equips, per al treball de les actituds, per debatre i contrastar idees amb els companys i els docents, poder fer exercicis pràctics (jocs de rol, dramatitzacions…), presentar i debatre casos, etc.
L’autoformació és una de les modalitats formatives més importants en la formació continua, ja que la professionalitat, no pot estar limitada a la participació en una determinada acció formativa. Aquesta és una modalitat que transfereix a la persona la responsabilitat del seu aprenentatge, ja que és ella qui detecta i valora sobre què ha de formar-se i què té a la seva disposició per fer-ho, sempre d’acord amb els seus ritmes personals. La motivació de la persona és fonamental pel seu desplegament.
L’autoformació guarda, amb major o menor pes, gran relació amb les anteriors modalitats formatives, especialment amb les modalitats de formació a distància.
L’elaboració de materials didàctics pedagògicament dissenyats es manifesta clau en aquesta opció de formació.
Conscients de la seva importància la Diputació de Barcelona i amb la voluntat d’oferir uns suports formatius de qualitat, ha configurat un centre de recursos on es poden trobar una gran varietat dels mateixos i en diferents formats (interactius, materials en HTML, PDF, vídeos, àudios i diversos formats d'arxius). La política de responsabilitat corporativa assumida per la Diputació ha estat bàsica en la configuració d’aquest espai obert a tota la ciutadania.
En sentit ampli, descriurem les modalitats formatives i les estratègies d’aprenentatge com aquells mètodes didàctics i d’adquisició i de desenvolupament de competències, que prenen en consideració aspectes estratègics, organitzatius i logístics i que es duen a terme per aconseguir objectius prefixats.
Els factors que les descriuen són els següents:
Amb l’objectiu de sistematitzar la informació que conté cada modalitat formativa o estratègia d’aprenentatge, la informació de cadascuna d’elles es presenta en una fitxa tipus que conté els mateixos camps descriptius.
La fitxa tipus és la següent:
Vèiem i descrivíem en l’apartat introductori els diferents usos i les utilitats que té aquest recurs. Val a dir que totes i cadascuna de les modalitats formatives i les estratègies d’aprenentatge que es descriuen poden partir una estandardització general en la seva aplicació pràctica o, d’altra manera, dissenyar-se de manera específica per atendre casuístiques diferents.
En tot cas, tot i que fem referència indistinta a les modalitats formatives i a les estratègies d’aprenentatge, les tretze fitxes que es presenten tenen connotacions que, en funció de cada organització, poden entendre’s en un sentit (només com a modalitat), en altre (només com a estratègia) o conjunt. Val a dir que la seva elecció té diferents elements, estratègics organitzatius i conceptuals, que cada organització ha d’adaptar en funció de les seves necessitats.
També cal considerar el pòsit corporatiu, de la Diputació de Barcelona, a l’hora de descriure cadascuna de les modalitats i estratègies: el model formatiu impacta definitivament en bona part dels apartats de les fitxes descriptives. Un exemple: en fixar el nombre de destinataris/àries d’una determinada modalitat formativa, s’ha fet analitzant les prop de 700 accions formatives que incorpora el BAF. Altre: en descriure una comunitat de pràctica, s’han atès algunes consideracions específiques de les més de 30 existents a la corporació.
En definitiva, el recurs és una referència que, de ben segur, caldrà que cada organització es faci seu.
En aquest epígraf, hi descrivim amb concreció les diferents modalitats d’accions formatives que poden desenvolupar-se en el marc de la formació planificada o no planificada:
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
CUADRADO, D. (2007) “Decálogo del outdoor training”, Capital humano. Vol. 208. ISSN 1130-8117.
DE MIGUEL, M. (2005) Modalidades de enseñanza centradas en el desarrollo de competencias. Oviedo: Universidad de Oviedo, 197 pàg. ISBN: 8483175460. Disponible a: http://www2.ulpgc.es/hege/almacen/download/42/42376/modalidades_ensenanza_competencias_mario_miguel2_documento.pdf.
FERNÁNDEZ-SALINERO, C. (2002) “Modalidades de formación en las organizaciones”, Gestión de la formación en las organizaciones. Barcelona: Ariel, pàg. 115-148. ISBN 843442648X.
IMBERNON, F. (coord.) (2016) Diseño, desarrollo y evaluación de los procesos de formación. Barcelona: Síntesis, 200 pàg. ISBN: 9788490772652.
INSTITUTO VASCO DE ADMINISTRACIÓN PÚBLICA (2017) “Gestión del conocimiento intergeneracional”, Revista Vasca de Gestión de Personas y Organizaciones Públicas. 125 pàg. ISSN: 2173-6405. Disponible a: http://www.ivap.euskadi.eus/r61-vedrvop/es/contenidos/informacion/especial_revgp/es_def/index.shtml.
LEAL, Á. (2015) Coaching para la administración pública. Diputación de Cádiz, Área de Función Pública. Disponible a: http://www.coachingadministracionpublica.dipucadiz.es/.
Ley 30/1984, de 2 de agosto, de medidas para la reforma de la Función Pública. Boletín Oficial del Estado, núm. 185, de 3 d’agost de 1984, pàg. 22629 a 22650. Disponible a: http://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1984-17387.
MINISTERIO DE ADMINISTRACIONES PÚBLICAS (1990) Reflexiones para la modernización de la Administración del Estado. Madrid: Ministerio para las Administraciones Públicas. 140 pàg. ISBN 8487366120.
Resolución de 10 de enero de 1991, del Instituto Nacional de Administración Pública, por la que se establecen normas generales y se aprueba la realización de actividades formativas para 1991 en aplicación de sus Planes de Formación. Boletín Oficial del Estado, núm. 12, de 14 de gener de 1991, pàg. 1274 a 1277. Disponible a: http://boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1991-906.
Resolución de 28 de marzo de 1995, de la Secretaría de Estado para la Administración Pública, por la que se ordena la publicación del acuerdo de formación continua en las Administraciones Públicas de 21 de marzo de 1995. Boletín Oficial del Estado, núm. 82, de 6 d’abril de 1995, pàg. 10409 a 10412. Disponible a: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1995-8493.
Termcat.cat [En línia]. Generalitat de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans. Disponible a: http://www.termcat.cat/ca/.
WENGER, E. (2001) Comunidades de práctica. Barcelona: Paidós. 348 pàg. ISBN 844931111X.