Modalitats de formació i estratègies d’aprenentatge
Recurs que descriu les principals eines emprades a la Diputació de Barcelona per satisfer les necessitats formatives dels/de les empleats/ades públics del món local.
1. Presentació
2. Breu repàs històric de la formació a la Diputació de Barcelona
La formació es considera un element clau en els processos de modernització de les Administracions públiques espanyoles.
Així ho recull, en origen, la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la Funció Pública; els processos de debat, reflexió i diagnòstic vers la seva aplicabilitat i el seu impacte van recollir-se en un document que concreta els principis de modernització, “Reflexiones para la modernización de la Administración del Estado”, i que determina que la formació és un dels aspectes nuclears per garantir una òptima política de recursos humans en conjunció amb d’altres com ara la carrera professional o l’avaluació del rendiment.
La professionalització i millora del rendiment personal dels/de les empleats/ades públics passa, de manera indefectible, per la consolidació d’aquests instruments a les Administracions.
“Las actuaciones de la formación en las diferentes organizaciones públicas no deben ser dispersas, sino que partiendo de las peculiaridades de cada organización deben estar cohesionadas por un Plan de Formación viable que detecte las necesidades, establezca objetivos concretos, identifique prioridades, contenidos y metodologías, prevea formadores adecuados e introduzca elementos de evaluación que permitan la retroalimentación del sistema”.
Reflexiones para la modernización de la Administración del Estado. Ministerio de Administraciones Públicas (1990).
Les expectatives dipositades en el desenvolupament formatiu dels empleats públics generen diferents instruments concrets que donen resposta als reptes plantejats. En el marc de l’Administració General de l’Estat, l’Instituto Nacional de Administración Pública elabora el Pla de Formació de l’any 1991, que serveix de referència per a l’elaboració de plans per part d’altres Administracions.
D’altra banda, al 1995 s’aproven els “Acuerdos de Formación Continua en las Administraciones Públicas”, un instrument bàsic per ordenar i descriure el fet formatiu en les Administracions. D’entre les disposicions incloses en els acords es fa referència a l’estructuració de la formació en un pla, requisit necessari per accedir als ajuts corresponents.
“Los Planes de Formación deberán elaborarse en congruencia con los objetivos y prioridades de la organización y se integrarán en la planificación estratégica de la Administración a la que afecten”. “La financiación de las acciones formativas con cargo a este Acuerdo requerirá su inclusión en un plan de formación elaborado según lo dispuesto en el mismo”. Article 6 dels “Acuerdos de Formación Continua en las Administraciones Públicas”
Seguint aquesta tendència, la Diputació de Barcelona elabora el seu primer pla de formació l’any 1993 en clau interna. El pla va donar resposta als pactes socials d’aquell any, va tenir una projecció biennal (1993 i 1994) i va centrar-se en la cobertura formativa dels processos de promoció interna i de reassignació de personal. Més de 1.400 empleats corporatius van participar en accions formatives en el seu primer any de desenvolupament.
salt de pàgina PDF
En paral·lel, la corporació crea també l’any 1993 el Servei de Formació Local, que orienta la seva activitat als/a les empleats/ades públics dels ens locals de la demarcació de Barcelona i que s’ocupa de gestionar els fons de formació contínua als quals fèiem referència i de projectar el corresponent pla agrupat de formació.
L’any 2008 es crea la Direcció de Serveis de Formació amb la voluntat d’integrar, de racionalitzar i d’homogeneïtzar totes les línies de formació contínua que, des de diferents unitats organitzatives de la corporació, s’adrecen als empleats públics de la demarcació, al mateix temps que s’ocupa de la formació del personal de la pròpia corporació. La seva constitució representa un salt quantitatiu i qualitatiu a l’hora d’entendre la formació a la Diputació de Barcelona.
“La Direcció de Serveis de Formació està orientant, de manera progressiva, l’oferta formativa de la Diputació de Barcelona partint de les necessitats formatives dels gairebé 40.000 empleats públics dels ens locals de la demarcació de Barcelona als quals presta servei”. Circular sobre el model de gestió de la formació de la Diputació de Barcelona (2015).
La inclusió de la totalitat d’accions formatives proposades per diferents àmbits promotors de formació en un únic pla de formació, la gestió d’accions formatives de manera centralitzada i la regulació de la seva gestió (procediments, aplicació de gestió específic, etc.) han permès a la corporació dotar-se d’un model més integral i transversal. Aquest model va ser concebut des de la perspectiva del client, l’ens local, qui exigia un únic proveïdor de formació, un interlocutor únic per enfocar la política formativa corporativa.
Abast de la formació impulsada per la Diputació de Barcelona adreçada al món local. Any 2017.
3. El model de formació de la Diputació de Barcelona
El model formatiu de la corporació s’estructura, d’una banda, en intruments tècnics que permeten l’estructuració adient de les accions i dels recursos formatius que es projecten al món local i, d’altra, en instruments complementaris que garanteixen la seva aplicació als diferents ens locals.
Vegem-los.
L’oferta formativa adreçada als ens locals adopta diferents formats (cursos de diferent durada, jornades, tallers, seminaris…), metodologies (presencial, en línia, semipresencial…) i formes de prestació (formació planificada, formació a mida…). Per desenvolupar aquesta activitat formativa, la corporació parteix de quatre eines bàsiques per al desenvolupament de la seva activitat: el mapa de llocs de treball tipus, el diccionari de competències per al desenvolupament professional dels empleats públics de l’Administració local, els itineraris formatius i el banc d’accions formatives.
salt de pàgina PDF
Amb l'objectiu de classificar els llocs de treball més presents en les estructures organitzatives dels ajuntaments, la Direcció de Serveis de Formació ha dissenyat un mapa de llocs tipus que conté 107 llocs de treball.
El mapa classifica els llocs atenent dues variables: els col·lectius professionals i els àmbits funcionals.
-
Els col·lectius professionals són agrupacions de llocs de treball a partir de criteris basats en els requeriments exigits als/a les seus/seves ocupants en l'aplicació de determinades habilitats funcionals, tant des del punt de vista de la complexitat tècnica de les tasques a desenvolupar (perspectiva vertical), com de la polivalència (perspectiva horitzontal). S'identifiquen set col·lectius amb els subsegüents sots-col·lectius: habilitació nacional, directiu (executiu, operatiu), tècnic (especialista, auxiliar), suport (administratiu, operatiu), oficis i subaltern.
-
Els àmbits funcionals són agrupacions de diverses unitats organitzatives segons la missió que desenvolupen. Se n’identifiquen sis: Serveis de Suport Intern, Serveis de Desenvolupament Territorial, Serveis de Promoció Econòmica, Serveis d'Acció Ciutadana, Serveis de Benestar Social i Serveis de Seguretat Ciutadana.
Podeu consultar el Mapa de llocs de treball tipus dels ajuntaments de la demarcació de Barcelona clicant sobre la imatge.
El diccionari és una eina de treball que conté les competències, combinació de coneixements, d’actituds, habilitats socials i professionals, necessàries per desenvolupar amb èxit els requeriments dels diferents llocs de treball descrits al mapa de llocs de treball tipus. Amb la intenció de fer-les més comprensibles, les competències s’han definit i anivellat, en funció de la complexitat o rellevància que per a l'organització municipal té el comportament professional descrit, i s’han classificat en funció de la seva singularitat.
El diccionari de competències està pensat específicament per orientar les accions de capacitació dels empleats públics dels ens locals.
Les competències establertes es classifiquen en:
-
Competències estratègiques de l’Administració local. Són les que es desprenen de l’ideari de la funció pública i estan associades a valors i principis que són presents en la fonamentació legal que acompanya les grans lleis que orienten l’actuació pública.
-
Competències qualitatives. Fan referència a les habilitats personals i socials, relacionades amb “com han de fer les coses” i “com han d'actuar” els/les empleats/ades públics. Es classifiquen en dos tipus: les competències qualitatives de funció directiva i les competències qualitatives transversals.
-
Competències tècniques. Fan referència a coneixements i habilitats tecnicoprofessionals, relacionades amb els continguts i els entorns de treball en els quals es desenvolupa la professió. Es classifiquen en dos subtipus: transversals (vinculades a molts llocs de treball) i sectorials (vinculades a llocs singulars).
Podeu visualitzar i descarregar-vos el Diccionari de competències per al desenvolupament professional dels empleats públics de l'Administració local clicant sobre la imatge.
Podeu accedir al recurs formatiu interactiu de les competències estratègiques i qualitatives clicant sobre la imatge.
A partir de la interrelació dels llocs de treball inclosos en el mapa de llocs de treball tipus i del diccionari de competències, s’ha generat un perfil formatiu, entenent-lo com el conjunt de requeriments (competències) que un lloc de treball demana per ser desenvolupat amb èxit. Si, a aquest perfil, li assignem el suport formatiu necessari, ens trobem amb un nou element del model, els itineraris formatius, els quals esdevenen una proposta ordenada d’accions formatives i de recursos formatius.
Cada lloc de treball del mapa té un itinerari formatiu que conté els camps descriptius següents:
-
Identificació: codi del perfil, àrea corporativa, col·lectiu professional.
-
Contingut funcional: llocs de treball inclosos en el perfil formatiu.
-
Perfil formatiu: competències estratègiques, qualitatives transversals i tècniques.
-
Itineraris formatius: accions formatives i recursos formatius associats.
Els itineraris formatius permeten:
-
Dissenyar l'oferta formativa des d'una perspectiva integral, garantint la coherència de les accions formatives segons els objectius prèviament establerts.
-
Connectar l'oferta formativa amb les necessitats de qualificació dels empleats públics requerides per a l’acompliment professional en els àmbits funcionals en què s'organitza un ajuntament.
-
Modernitzar els instruments de planificació i gestió dels recursos humans dels ens locals i relacionar-los amb la seva política de formació.
Exemple d'itinerari formatiu
Podeu consultar els itineraris formatius actualment disponibles clicant sobre la imatge.
La formació planificada que projecta la corporació als ens locals és aquella que s'inclou en el banc d'accions formatives (BAF), fruit de l'anàlisi de necessitats formatives de cada lloc de treball. Parteix d'una planificació sistemàtica, ordenada i coherent.
El BAF es concep com un repositori de la totalitat d’accions formatives que conformen els itineraris del mapa de llocs de treball tipus dels ajuntaments de la demarcació de Barcelona. Esdevé un instrument viu, actualitzat i flexible per recollir les necessitats formatives dels/de les seus/seves destinataris/àries. El banc és una inversió en la millora de la formació dels empleats públics per aconseguir que els ens locals mantinguin l’eficàcia en la prestació de serveis a la ciutadania.
El BAF adreçat als ens locals de la demarcació de Barcelona recull el conjunt d’accions formatives que els diferents àmbits promotors de formació de la corporació han dissenyat com a resultat de l’anàlisi de les necessitats formatives dels seus destinataris, d’una banda, i de la construcció progressiva dels itineraris dels llocs de treball, de l’altra.
El BAF recull un nombre d’accions formatives forçosament ampli ja que ha de donar resposta a les necessitats formatives que poden aparèixer en els més de 100 llocs de treball que conformen el mapa de llocs tipus dels ajuntaments de la demarcació de Barcelona. Així, el BAF esdevé una eina que incorpora progressivament les accions formatives presents als itineraris formatius d’aquests perfils. Gràcies a un treball d’ordenació i actualització permanent, el banc permet presentar cada any la millor oferta possible.
D’entre els objectius estratègics que persegueix el BAF destaquen:
-
Incrementar de manera progressiva l’oferta formativa adreçada als/a les empleats/ades dels ens locals, completant el seu perfil formatiu i donant resposta a les necessitats que determina el seu itinerari formatiu.
-
Flexibilitzar els usos i les utilitats de l’oferta formativa a partir d’un instrument en permanent cicle de millora continuada.
-
Consolidar una oferta formativa vinculada a les necessitats reals dels empleats públics locals per a la millora en la prestació de serveis.
-
Delimitar el perfil dels destinataris de les accions formatives per formar grups homogenis d’empleats i garantir que la formació rebuda es dirigeixi al desenvolupament del lloc de treball.
-
Incrementar l’ús dels formats no presencials per fer arribar l’oferta formativa al màxim nombre d’empleats corporatius.
-
Apostar decididament per formats alternatius d’aprenentatge com l’autoformació o l’aprenentatge informal i reconèixer‐los mitjançant processos de certificació.
-
Potenciar la xarxa relacional existent amb els diferents promotors de formació i disposar d’un espai de coordinació i d’aprenentatge mutu, que permeti aplicar criteris d’economies d’escala en la gestió de la formació.
Podeu accedir i descarregar-vos el banc d'accions formatives (BAF) clicant sobre la imatge.
L’extensió dels instruments tècnics parteixen d’elements relacionats amb la planificació estratègica (recollida en el pla director de la Direcció de Serveis de Formació), l’assistència tècnica o el suport als ens locals (mitjançant el catàleg de serveis) o la gestió (descrita a la circular sobre el model formatiu de la Diputació de Barcelona).
4. Canals de formació
L’heterogeneïtat dels col·lectius destinataris de la formació que s’impulsa des de la corporació i les singularitats organitzatives de cada entitat local recomanen estratègies formatives (formació planificada, a mida…), canals (formació presencial, en línia, semipresencial…) o modalitats formatives (cursos, tallers, jornades…) adaptades a l’entorn.
En aquest apartat, ens hi centrem en els quatre canals de formació que projecta la corporació al món local:
És el canal o la fórmula més habitual de formació, on alumnat i professorat s’interrelacionen en la mateixa dimensió espai-temporal.
La realització d'accions formatives presencials implica, entre d’altres, la planificació de l'acció formativa mitjançant sessions, una temporització rígida de les sessions en funció d'hores per nombre de sessions, un únic ritme d'aprenentatge per a tots els participants, un nombre reduït de participants per sessió, la utilització de recursos propis de la formació presencial (la pissarra, el projector, etc.) o la dependència d'un espai físic dotat de característiques i recursos que permetin tant la realització de sessions de formació com l'acomodació dels/de les participants.
La formació presencial permet el contacte físic i personal entre els/les participants i el/la formador/a i la realització d'activitats físiques que requereixen l'exercitació pràctica d'habilitats i de destreses.
Cal valorar, però, els costos indirectes de la formació (temps de desplaçaments, no productivitat en horari laboral, etc.) i la importància de la coordinació dels horaris, dels espais, i dels grups.
salt de pàgina PDF
És la formació realitzada a través d'Internet i mitjançant un entorn virtual creat amb aquesta finalitat, per exemple mitjançant Moodle (de programari lliure) o Blackboard (de mercat).
La formació en línia implica que el pes de la transmissió de coneixements està en els materials i recursos disposats en l’entorn virtual, una planificació de l'acció formativa basada en una guia didàctica i una temporització flexible (no hi ha sessions, les hores són en funció del material i de les activitats).
D’entre els seus avantatges, cal destacar que afavoreix la realització d’accions formatives per a col·lectius dispersos geogràficament, l'ús de materials interactius, l’estructuració hipertextual de la informació i permet la no coincidència en l'espai ni en el temps entre els participants i el formador, un ritme d'aprenentatge flexible i adaptat a la disponibilitat personal de cada participant, la reedició i actualització a baix cost (car, la metodologia i els continguts es troben majoritàriament en els materials, i aquests són en format electrònic), l’amortització de costos per a les noves convocatòries, l'adaptació temporal als horaris i torns de treball i formar un nombre elevat de participants en cada convocatòria de l'acció formativa.
La formació en línia pot estructurar-se de diferents maneres: e-learning (cent per cent en línia), b-learning i m-learning:
-
L'e-learning utilitza diferents plataformes i suports pels quals el participant pot realitzar un curs des de qualsevol lloc; l'únic element necessari és un dispositiu amb connexió a Internet.
-
El b-learning o blended learning combina el canal e-learning amb el presencial, aprofitant els punts forts de cada canal.
-
L’m-learning o mobile learning permet la connexió a diferents plataformes i té l’avantatge de la geolocalització. Els especialistes preveuen que aquest canal tindrà un gran creixement a curt termini.
Des de 2010, la Diputació de Barcelona es va dotar d’una plataforma d’aprenentatge, Formadiba, basada en Moodle, per incorporar accions formatives en línia o semipresencials. Amb aquest canal podem arribar a persones amb horaris especials, o amb càrregues familiars, o que tenen dificultats de mobilitat.
salt de pàgina PDF
Associades a aquesta plataforma han sorgit altres eines:
-
El centre de recursos incorpora instruments formatius de les diferents accions formatives que projecta la corporació en diferents formats (interactius, materials en HTML, PDF, vídeos, àudios i diversos formats d'arxius).
-
Formawiki és una eina col·laboradora d’edició i de publicació de continguts basada en Dokuwiki, amb la finalitat de desenvolupar materials formatius i de divulgació.
És la combinació de diferents canals de formació per donar una resposta idònia a les necessitats formatives dels empleats, o de les organitzacions, que té en compte també la naturalesa dels continguts, el temps disponible, els recursos al seu abast, etc. Així doncs, cada canal (presencial, no presencial…) aporta al programa formatiu allò que el fa més rellevant o més eficient.
És un canal que, des de la perspectiva virtual, facilita l’autonomia del/de la participant, que ha de regular el seu temps i el seu esforç, permet seguir el propi ritme d’estudi, facilita la comunicació síncrona i asíncrona amb companys i formadors i aconsegueix aprofundir en les habilitats d’ús de les TIC inherents al canal.
Des de la perspectiva presencial, les sessions són de gran utilitat per afavorir la cohesió dels equips, per al treball de les actituds, per debatre i contrastar idees amb els companys i els docents, poder fer exercicis pràctics (jocs de rol, dramatitzacions…), presentar i debatre casos, etc.
L’autoformació és una de les modalitats formatives més importants en la formació continua, ja que la professionalitat, no pot estar limitada a la participació en una determinada acció formativa. Aquesta és una modalitat que transfereix a la persona la responsabilitat del seu aprenentatge, ja que és ella qui detecta i valora sobre què ha de formar-se i què té a la seva disposició per fer-ho, sempre d’acord amb els seus ritmes personals. La motivació de la persona és fonamental pel seu desplegament.
L’autoformació guarda, amb major o menor pes, gran relació amb les anteriors modalitats formatives, especialment amb les modalitats de formació a distància.
L’elaboració de materials didàctics pedagògicament dissenyats es manifesta clau en aquesta opció de formació.
Conscients de la seva importància la Diputació de Barcelona i amb la voluntat d’oferir uns suports formatius de qualitat, ha configurat un centre de recursos on es poden trobar una gran varietat dels mateixos i en diferents formats (interactius, materials en HTML, PDF, vídeos, àudios i diversos formats d'arxius). La política de responsabilitat corporativa assumida per la Diputació ha estat bàsica en la configuració d’aquest espai obert a tota la ciutadania.
5. Les modalitats formatives i les estratègies d’aprenentatge
En sentit ampli, descriurem les modalitats formatives i les estratègies d’aprenentatge com aquells mètodes didàctics i d’adquisició i de desenvolupament de competències, que prenen en consideració aspectes estratègics, organitzatius i logístics i que es duen a terme per aconseguir objectius prefixats.
Els factors que les descriuen són els següents:
-
El propòsit predominant que es pretén aconseguir: aprendre conceptes, aprofundir en procediments, canviar actituds, elaborar produccions pròpies, dissenyar projectes, etc.
-
La naturalesa dels continguts: aprenentatge de fets, conceptes, principis, d’habilitats, actituds, de valors o normes.
-
El nombre de persones destinatàries: un sol individu, petits grups, grups molt nombrosos, col·lectius massius.
-
La implicació dels/de les formadors/ores o el grau en què aquests es comprometen en l'activitat i amb els destinataris, és a dir, la freqüència i intensitat de la seva presència en el grup d'aprenentatge.
-
La durada de l'activitat: breu, llarga o molt llarga.
-
El lloc on es desenvolupa: en una institució de formació, en el lloc de treball, a distància, etc.
-
El grau d'autonomia dels destinataris: accions totalment o parcialment dependents de les persones formadores o si podran formar-se de manera absolutament independent.
-
L'horari: durant l'horari laboral, fora de l’horari, alternat en horari laboral i no laboral, etc.
-
El suport contextual o el grau en què les accions formatives consideren les circumstàncies en què es desenvolupa el treball de les persones que reben la formació: els recursos que posseeixen, les restriccions, les possibilitats i limitacions, així com les característiques de l'entorn de la institució en la qual es treballa, etc.
-
El grup d'incidència, que dependrà de si la formació s’adreça a cada persona, individualment, prescindint de les seves circumstàncies laborals personals; a un equip o una unitat organitzativa a la institució; a una gran secció o un departament; a tota la institució; o, fins i tot a una zona territorial o un grup d'institucions.
-
La formalització del currículum considera el grau d'estructuració del programa de formació (fonamentalment dels continguts): continguts ben graduats, complementaris, integrats, enfront de continguts no estructurats, additius, dispersos.
Amb l’objectiu de sistematitzar la informació que conté cada modalitat formativa o estratègia d’aprenentatge, la informació de cadascuna d’elles es presenta en una fitxa tipus que conté els mateixos camps descriptius.
La fitxa tipus és la següent:
6. Les 14 fitxes de modalitats formatives i estratègies d’aprenentatge
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
salt de pàgina PDF
Bibliografia
CUADRADO, D. (2007) “Decálogo del outdoor training”, Capital humano. Vol. 208. ISSN 1130-8117.
DE MIGUEL, M. (2005) Modalidades de enseñanza centradas en el desarrollo de competencias. Oviedo: Universidad de Oviedo, 197 pàg. ISBN: 8483175460. Disponible a: http://www2.ulpgc.es/hege/almacen/download/42/42376/modalidades_ensenanza_competencias_mario_miguel2_documento.pdf.
FERNÁNDEZ-SALINERO, C. (2002) “Modalidades de formación en las organizaciones”, Gestión de la formación en las organizaciones. Barcelona: Ariel, pàg. 115-148. ISBN 843442648X.
IMBERNON, F. (coord.) (2016) Diseño, desarrollo y evaluación de los procesos de formación. Barcelona: Síntesis, 200 pàg. ISBN: 9788490772652.
INSTITUTO VASCO DE ADMINISTRACIÓN PÚBLICA (2017) “Gestión del conocimiento intergeneracional”, Revista Vasca de Gestión de Personas y Organizaciones Públicas. 125 pàg. ISSN: 2173-6405. Disponible a: http://www.ivap.euskadi.eus/r61-vedrvop/es/contenidos/informacion/especial_revgp/es_def/index.shtml.
LEAL, Á. (2015) Coaching para la administración pública. Diputación de Cádiz, Área de Función Pública. Disponible a: http://www.coachingadministracionpublica.dipucadiz.es/.
Ley 30/1984, de 2 de agosto, de medidas para la reforma de la Función Pública. Boletín Oficial del Estado, núm. 185, de 3 d’agost de 1984, pàg. 22629 a 22650. Disponible a: http://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1984-17387.
MINISTERIO DE ADMINISTRACIONES PÚBLICAS (1990) Reflexiones para la modernización de la Administración del Estado. Madrid: Ministerio para las Administraciones Públicas. 140 pàg. ISBN 8487366120.
Resolución de 10 de enero de 1991, del Instituto Nacional de Administración Pública, por la que se establecen normas generales y se aprueba la realización de actividades formativas para 1991 en aplicación de sus Planes de Formación. Boletín Oficial del Estado, núm. 12, de 14 de gener de 1991, pàg. 1274 a 1277. Disponible a: http://boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1991-906.
Resolución de 28 de marzo de 1995, de la Secretaría de Estado para la Administración Pública, por la que se ordena la publicación del acuerdo de formación continua en las Administraciones Públicas de 21 de marzo de 1995. Boletín Oficial del Estado, núm. 82, de 6 d’abril de 1995, pàg. 10409 a 10412. Disponible a: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1995-8493.
Termcat.cat [En línia]. Generalitat de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans. Disponible a: http://www.termcat.cat/ca/.
WENGER, E. (2001) Comunidades de práctica. Barcelona: Paidós. 348 pàg. ISBN 844931111X.