Pòdcast - Màrqueting digital

Descripció de l'episodi:

Actualment tenim al nostre abast més canals de comunicació i informació que mai: whatsapp, facebook, instagram, webs de tot tipus…Els webs i els blogs primer, i les xarxes socials i la missatgeria instantània després, han esdevingut una oportunitat per a nous creadors de continguts, comerços i professionals de tot tipus, i també han establert una nova manera de comunicar-nos.

Transcripció:

Benvinguts a Àudioformació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Actualment tenim al nostre abast més canals de comunicació i informació que mai: WhatsApp, Facebook, Instagram, webs de tot tipus. Els webs i els blogs primer, i les xarxes socials i la missatgeria instantània després, han esdevingut una oportunitat per a nous creadors de continguts, comerços i professionals de tot tipus, i també han establert una nova manera de comunicar-nos. Ara bé, a Internet no tot és el que sembla, i sovint hem sigut testimonis, de manera directa o indirecta, de la dificultat, cada cop més evident, d'arribar a les persones que volem, el que en el llenguatge del màrqueting es coneix com a públic objectiu. Què està passant? Per què cada cop és més difícil fer-se veure a les xarxes i a Internet en general? Què podem fer? Avui intentarem posar una mica de llum a aquest món cada cop més complex que és fer-se veure a Internet i a les xarxes socials. Montse Vidal, benvinguda.

MONTSE VIDAL: Hola, moltes gràcies.

JOSEP LLUÍS VIDAL: La Montse Vidal és comunicadora. Jo soc en Josep Lluís Vidal, comunicador i consultor de Màrqueting Digital. Entrem en matèria.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Publiques posts, històries, un dia darrere l'altre, inverteixes temps, molt de temps i amb prou feines aconsegueixes retorn, visibilitat, comentaris, etc. Aquesta situació pot arribar a ser frustrant, oi Montse?

MONTSE VIDAL: Sí, la veritat és que sovint passa que si no veiem resultats o no entenem què està passant és molt fàcil deixar-ho estar. I llavors perdem oportunitats i molts perfils queden abandonats, amb la mala imatge per la marca que això comporta. D'altra banda, hem de tenir en compte que normalment els resultats no solen arribar ràpid, més aviat al contrari. Necessitem un temps que és variable en funció del projecte, del producte o servei i, és clar, també dels recursos que hi dediquem. Però sol passar que sovint, i és normal que així sigui, si no veiem algun resultat ràpid, aparegui el desànim, la frustració i el risc d'abandonament.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Intentem doncs que això no passi i comencem detallant les principals causes que expliquen les dificultats més comunes que ens trobem a l'hora d'arribar als nostres usuaris, al nostre públic objectiu. Per cert, també dediquem un altre pòdcast, concretament el número dos, a parlar més extensament d'aquest concepte de públic objectiu, perquè és vital entendre'l i assimilar-lo.

MONTSE VIDAL: Com dèiem al començament, actualment tenim molts canals a través dels quals rebem molts inputs, moltes notificacions. Tenim molta informació i sovint ens arriba tot concentrat en poc temps i això ens provoca saturació, confusió i incomprensió. És una paradoxa el fet que amb tots els canals i mitjans de comunicació que tenim avui dia al nostre abast, cada cop sigui més difícil estar ben informat. I és que al segle XXI el repte ja no és accedir a la informació, que una mica també, sinó aprendre a gestionar-la, canalitzar-la i donar-li el context adequat. Alguns exemples clars de tot això que expliquem són les notificacions de les noves notícies que es publiquen en un mitjà de comunicació, els avisos que algú ens ha deixat un comentari o que tenim un seguidor nou, per no parlar dels WhatsApp. Un altre escenari, malauradament real, que il·lustra perfectament el que comentem són les situacions en què es produeix una catàstrofe natural o un atemptat. Les notícies comencen a circular molt ràpidament per multitud de canals. Si normalment, en un context així, les primeres informacions que ens arriben solen ser escasses, confuses i imprecises, imagineu-vos si afegim els rumors, les notícies falses, de les que parlarem en un moment, o les informacions inexactes. Això que expliquem sempre ha passat, però ara, amb els mòbils, les xarxes socials i aplicacions com WhatsApp o Telegram, la difusió és ultra ràpida, amb la qual cosa no tenim suficient temps per assimilar i processar tot això que estem rebent. Ens podem arribar a sentir, per dir-ho col·loquialment, desbordats o sobrepassats.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Per altra part, l'accés a Internet s'ha multiplicat de forma exponencial en els darrers anys. La gran majoria de la població té accés a la xarxa, sobretot des de dispositius mòbils, i això genera més contingut potencial. Ara hi ha moltíssimes més persones que tenen mòbil i Internet al mòbil que fa una dècada. Per altra part, són cada vegada més les persones que troben a Internet una oportunitat en sectors molt diversos, són els coneguts emprenedors o emprenedores digitals, que també generen contingut propi, sigui amb els seus webs i blogs o amb totes les xarxes socials en les que són presents. Per il·lustrar això que expliquem, imagineu-vos una persona programadora de pàgines web que treballa amb WordPress. Aquest o aquesta professional, a banda de tenir el seu propi web on es puguin veure els seus treballs i contactar, també pot tenir un blog en el que resolgui els dubtes o problemes més comuns amb els que es troben altres persones que també utilitzen WordPress per construir el seu espai web. D'aquesta manera, aconsegueix, a poc a poc, fer-se una imatge de marca, posicionar-se com a professional i crear una comunitat de persones que segueixen el seu treball.

MONTSE VIDAL: I també existeix un tipus de contingut que hem d'intentar evitar. Les fake news, les notícies falses, són continguts creats específicament per confondre, informar a mitges o desacreditar. Sovint apel·len a les emocions més bàsiques, com la ràbia o la tristesa, fins a tal punt que manipulen la capacitat de les persones per valorar si allò que estan llegint, escoltant o veient és cert o no abans de compartir-lo amb el seu cercle de contactes. Però, és més, existeix una indústria que fa negoci amb les fake news. Us recomano un llibre que aporta molta llum sobre aquesta qüestió: “//Fake news, la verdad sobre las noticias falsas// , del periodista Marc Amorós. En aquest llibre, l'autor calcula que, molt aviat, la meitat del contingut d'Internet es podrà catalogar com a alguna forma de fake news. En realitat, les fake news sempre han existit. Hi ha nombrosos exemples al llarg de la història de manipulacions informatives, de veritats a mitges i de rumors. Però avui dia, ho hem apuntat abans, la diferència resideix en la capacitat de difusió que aporten Internet i les xarxes socials. En qüestió de molt poc temps, un rumor es pot fer viral, és a dir, que es comparteix per moltes persones i que circula molt ràpid en poc temps. Per tant, abans de compartir o reenviar res que us arribi via aplicacions de missatgeria instantània o xarxes socials, reflexioneu sobre la veracitat del contingut. Investigueu quin pot ser el seu origen i valoreu el motiu real pel qual el voleu compartir amb els altres. I pregunteu-vos també què aporta que compartiu i difongueu aquest contingut.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Parlem ara dels algoritmes de les xarxes socials. Entrem una mica més en detall perquè són els responsables en gran mesura de que tinguem accés a determinats continguts més fàcilment que a d'altres. És un aspecte importantíssim i que té molt a veure amb el contingut que ens arriba amb més o menys freqüència a través de les xarxes socials. Però què és un algoritme? Per fer-ho fàcil podem dir que és un software que, en base a una programació i unes dades, determina quins continguts ens ha de mostrar en prioritat una xarxa social. Tot va començar cap al 2015 a Facebook, quan aquesta xarxa social va decidir canviar la manera en què mostrava les publicacions als seus usuaris. Fins aquell moment, els posts o entrades es mostraven de manera cronològica, és a dir, les més noves primer i en ordre de publicació descendent. Facebook va decidir canviar això i va començar a donar més prioritat a les publicacions dels amics amb els que tenim més contacte, més interacció. Per exemple, és més probable que veiem abans una publicació d'un amic al que li donem likes, entre cometes, als seus posts o els comentem, que la d’altres contactes amb els que tenim menys interacció. La companyia de Mark Zuckerberg va argumentar aquest canvi dient que la xarxa social havia crescut tant i tenia tal quantitat de contingut que els usuaris no podien assimilar-ho tot i es podrien estar perdent publicacions rellevants. Des d’un punt de vista d'usuari particular, això té un sentit. És com l'agenda dels nostres telèfons: podem tenir 500 o 1.000 contactes, però amb quanta gent parlem habitualment? 20? 30? Segurament ens interessarà més saber d'aquests 20 o 30 que de la resta que, tot i conèixer-los, no tenim relació o en tenim molt poca. El cas és que aquest canvi es va aplicar també a les pàgines d'organitzacions i institucions amb la qual cosa van començar a perdre visibilitat. Una visibilitat que ha anat caient en picat amb el pas del temps fins al punt que, si no fem cap campanya de publicitat i no aconseguim mantenir un alt nivell d'interacció amb la nostra audiència, es redueix al 2 o 3% del total dels nostres seguidors. Això va ser demolidor per als comptes amb una pàgina activa. I la resta de xarxes socials com Instagram, Twitter o LinkedIn també han acabat adoptant aquesta manera de funcionar.

MONTSE VIDAL: I llavors què puc fer per ser més visible?

JOSEP LLUÍS VIDAL: Bé, doncs després de tot el que hem explicat sobre la dificultat cada cop més gran per ser visible a Internet, ara anem a la part optimista i és que no tot està perdut. En primer lloc hem d'explicar la nostra proposta i explicar-la bé, que no quedin dubtes. Fes-te preguntes com, per exemple, per què m'han de comprar o contractar a mi i no a un altre. Què faig de diferent als altres? La diferència de vegades pot ser simplement la manera de fer les coses o el preu o l'atenció a l'usuari. Busca el teu valor principal, defineix-lo i comunica’l.

MONTSE VIDAL: D'altra banda, la constància i la disciplina en la generació de continguts i l'actualització de les xarxes de manera regular és vital. No pots desaparèixer tres mesos i després tornar com si no hagués passat el temps. També és molt important la planificació dels continguts que vols traslladar. Es diu calendari editorial i en parlarem amb detall en el pòdcast número dos d'aquesta sèrie. Però ara te'n faig 5 cèntims. Amb una bona planificació de continguts, un bon calendari editorial, aconseguiràs optimitzar al màxim l'energia que destines a la teva visibilitat a Internet i a les xarxes socials. Vol dir això que no pots improvisar, que no pots sortir del guió? En absolut. Però és millor no deixar-ho tot en mans de la improvisació.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Marca't objectius des del principi i una estratègia per aconseguir-los. Fes servir objectius SMART, específics, assolibles, mesurables, rellevants i temporals. Un objectiu no és, per exemple, vull tenir més seguidors. Un objectiu ben formulat seria vull tenir un 10% més de seguidors en un termini d'un any.

MONTSE VIDAL: Escolta el teu públic i interactua amb ells. No deixis mai un missatge sense resposta. De vegades, una resposta també pot ser un simple m'agrada o una emoticona. A més, una bona atenció a l'usuari és una excel·lent manera de conèixer millor el teu públic i de fomentar que els teus seguidors siguin actius. I a les xarxes socials això és vital, ja que són canals de comunicació pensats per funcionar de manera bidireccional. D'altra banda, com més activa és una comunitat, més visibilitat aconsegueix.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Fes accions de publicitat i màrqueting online. Destina un pressupost mensual per això, encara que sigui petit. Fins ara hem parlat de recursos per tenir visibilitat a Internet i les xarxes socials de forma orgànica, és a dir, amb el teu esforç. Però si realment vols arribar a nous públics i créixer, és necessari fer una inversió en publicitat, sigui a les xarxes socials, a Google o en un mitjà de comunicació. Ben gestionades, les campanyes de publicitat t'aporten un plus de visibilitat. De fet, l'estratègia ideal per guanyar visibilitat hauria d'incloure una combinació d'accions pròpies i publicitat pagada.

MONTSE VIDAL: En aquest pòdcast hem parlat de la dificultat cada cop més evident de ser visibles a Internet. Les principals raons són la gran quantitat de continguts, les fake news i els algoritmes de les xarxes socials. Però aquesta situació es pot combatre si expliquem bé la nostra diferència respecte als altres, si som disciplinats i constants, si planifiquem bé i si fem accions de publicitat i de màrqueting.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Doncs fins aquí aquest pòdcast dedicat a la visibilitat a Internet. Fins la propera.

MONTSE VIDAL: Fins aviat.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

Descripció de l'episodi:

Públic objectiu i Calendari editorial són dos conceptes de vital importància en el món del màrqueting, sigui o no digital. Tenen una relació directa i són imprescindibles per elaborar una correcta estratègia de continguts i ajudar-te a guanyar visibilitat a les xarxes socials i a internet en general.

Transcripció:

Benvinguts a Àudioformació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Públic Objectiu i Calendari Editorial són dos conceptes de vital importància en el món del màrqueting, sigui o no digital. Tenen una relació directa i són imprescindibles per elaborar una correcta estratègia de continguts i ajudar-te a guanyar visibilitat a les xarxes socials i a Internet en general. Si no hem treballat mínimament en aquest àmbit és molt probable que no els haguem escoltat mai. Així, si no estem familiaritzats amb aquests dos conceptes, com a molt podrem deduir de forma superficial el seu significat. En aquest pòdcast intentarem explicar, de la forma més entenedora possible, com ens pot ajudar en el nostre dia a dia gestionant xarxes socials o pàgines web el fet de conèixer el nostre públic objectiu i elaborar correctament un calendari editorial. Us asseguro que val molt la pena. Som-hi!

JOSEP LLUÍS VIDAL: Saludem la Montse Vidal. Benvinguda.

MONTSE VIDAL: Hola, moltes gràcies.

JOSEP LLUÍS VIDAL: La Montse Vidal és comunicadora. Jo soc en Josep Lluís Vidal, comunicador i consultor en màrqueting digital. Entrem en matèria.

MONTSE VIDAL: Doncs sí, comencem parlant del públic objectiu. Malgrat no haguem escoltat mai aquest concepte, no és difícil entendre el seu significat, encara que sigui de manera general. Veureu, s'entén com a públic objectiu el grup de persones a les que potencialment els pot interessar allò que oferim, sigui un servei o un producte, o simplement allò del que parlem. Conèixer el nostre públic objectiu, a qui ens adrecem, és vital per diverses raons. La principal és que, com millor coneguem la nostra persona usuària, millor servei li podrem donar. Ens podrem adreçar en el seu llenguatge, conèixer les seves preferències i així avançar-nos a les seves necessitats. En certa manera, és posar-se en el lloc de la persona que tenim al davant, o a l'altre costat de la pantalla. De fet, conèixer el màxim de detalls del públic objectiu és el somni de tot publicista i professional del màrqueting.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Una altra raó, i no menys important que l'anterior, és que és gairebé impossible dirigir-nos absolutament a tothom. Significa això que només ens hem de centrar en un segment de la societat? No, clar que no. Podem tenir diversos grups de persones com a públic objectiu. El més important és tenir-los ben identificats i conèixer-los per tal de poder oferir el millor servei a cadascun d'ells. Us explicaré un cas amb el que em vaig trobar una vegada, en una formació. Una noia estava preparant el llançament d'una revista local gratuïta. Quan jo parlava del públic objectiu i deia que no ens podíem adreçar absolutament a tothom, ella va aixecar la mà per puntualitzar que la seva revista sí era per tothom. Després d'uns minuts argumentant, amb l'ajuda fins i tot d'altres assistents a la formació, que això que proposava ella no era viable, vam passar a una altra qüestió, és a dir, no la vaig convèncer. Mesos després vaig veure que havia publicat de revista i l'eslògan escollit era “la revista de tothom”. És evident que aquella revista no era per tothom. Segurament els nens no se la mirarien i els lectors habituals de premsa de pagament tampoc. No li vaig arribar a preguntar, però crec que ella es referia al fet que volia que ningú se sentís exclòs del seu projecte. Però des del punt de vista del màrqueting no es poden oferir continguts literalment per a tothom. Voler incloure tots els públics no garanteix que els teus continguts siguin interessants per a tothom i, si ho fessis, no arribaries a un alt grau d’afinitat amb el teu públic.

MONTSE VIDAL: Arribats a aquest punt és quan ens preguntem com podem conèixer el nostre públic objectiu per tal de definir les estratègies més adequades per poder arribar a ell. Un primer exercici que podem fer és una radiografia del nostre usuari potencial. I és que els detalls són molt importants. Per tant, agafem paper i llapis o un editor de textos i ens posem a escriure tot el que se'ns acudeixi d'aquesta persona usuària potencial. La seva edat, on viu, si té o no parella, si té o no fills, quina és la seva professió, la seva formació, el seu nivell d'ingressos, què li agrada fer en el seu temps lliure, quina ràdio o quin pòdcast escolta… Absolutament tot el que se'ns passi pel cap pot ser informació útil i rellevant per elaborar una bona estratègia de continguts. Fins i tot podem posar noms. En màrqueting això es coneix com a buyer persona.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Vinga, posem un exemple. No sé, podem definir un dels perfils que ens podem trobar en una oficina d'atenció al ciutadà de qualsevol ajuntament de la província. Comencem per posar-li nom. Aquesta persona es diu Marta. La Marta té 32 anys, és veïna del poble i va venir a viure-hi fa deu anys. Per tant, ja coneix prou bé els seus veïns i veïnes, les tradicions i festes locals i sap quina és la composició del plenari municipal.

MONTSE VIDAL: La Marta participa activament en la vida associativa de la seva població d'adopció, ja que forma part de dues entitats, la colla de gegants i l'associació de veïns del barri on viu. Això fa que sigui una persona relativament coneguda al poble. També té parella i té dos fills, la Nora i en Manel, de 4 i 2 anys respectivament. Ara han començat a anar a l'escola i a la llar d'infants. La Marta treballa de gerent en un concessionari de cotxes del municipi i té formació universitària.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Doncs aquest és un exemple de com podem definir un dels nostres públics objectius. La majoria de vegades, tret de casos molt concrets, tindrem més d'un públic objectiu i més en l'exemple que hem posat, una oficina d'atenció al ciutadà on poden atendre moltíssimes persones i ben diferents totes elles i, per tant, amb necessitats diferents. Ens serà de molta utilitat escriure aquesta radiografia per tenir-la ben present quan dissenyem el discurs per adreçar-nos a aquest perfil. Per altra part, és interessant apuntar que actualment el màrqueting digital ens brinda diferents recursos per conèixer millor el nostre públic objectiu. El que abans només era possible a través de costosos estudis de mercat, ara ho tenim al nostre abast si escoltem les nostres persones usuàries. Ho podem fer a través de les xarxes socials o amb enquestes en línia. A més, les xarxes socials i Google permeten un nivell de segmentació molt alt amb la qual cosa podem personalitzar moltíssim el missatge. Un exemple d'això, un ajuntament pot utilitzar llenguatges diferents en diverses publicacions a Facebook que després només veuran determinats col·lectius que s'identifiquen amb aquest llenguatge i amb la proposta que s'explica.

MONTSE VIDAL: Parlem ara del calendari editorial. Es tracta d'una eina molt útil per planificar el contingut que volem difondre a les xarxes socials a curt i mig termini, i és que el calendari editorial és necessari per no improvisar a l'hora d'actualitzar els diferents perfils, i de pas ens ajuda a gestionar l'estrès que suposa decidir cada dia els continguts de les nostres publicacions. Amb un calendari editorial optimitzem esforços i avancem feina, ja que només dediquem un temps determinat a pensar, decidir i executar la complexa tasca de gestionar les xarxes socials. Així, podem dedicar només unes hores d'un determinat dia de la setmana per escollir les publicacions que redactarem, quines fotografies o vídeos ens acompanyaran, o a quines xarxes socials les publicarem.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Un calendari editorial no ha de ser una cosa complicada, més aviat, al contrari: és un recurs pensat per facilitar-nos la feina. El calendari editorial té els seus orígens en el món periodístic on encara es fa servir. Les redaccions dels mitjans de comunicació normalment saben, amb una certa antelació, els continguts que publicaran, ja que aquests continguts necessiten una feina prèvia de gestió, producció, tràmits, etc. Del calendari editorial queden exclosos els continguts d'última hora que, lògicament, no es poden preveure. I això ens porta a parlar de la flexibilitat del calendari editorial, que no ha de ser una eina inamovible. Aplicat al cas de la gestió de xarxes socials, o també d'un blog personal o professional, el calendari editorial és un recurs que ens ajuda a planificar, però no vol dir que sigui intocable. De fet, és desitjable una certa flexibilitat i si, per la raó que sigui, un dia creiem que convé canviar una publicació que ja teníem programada, doncs ho fem i no passa res.

MONTSE VIDAL: Deies abans, Josep Lluís, que el calendari editorial no ha de ser una eina complicada. I, efectivament, pot ser un full de càlcul en el que diferenciem les diferents xarxes o suports que hem de gestionar, el text que publicarem, la imatge, foto o vídeo, que l'acompanyarà, i el dia i l'hora en què es publicarà. Tot això, a més, ens donarà una perspectiva més àmplia de la feina que estem portant a terme i ens ajudarà a no repetir continguts, almenys en poc espai de temps entre ells.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Però com fem un calendari editorial? És a dir, de què podem parlar als nostres canals? La veritat és que no hi ha una única resposta per a aquesta pregunta, però aquestes són algunes pautes que t'ajudaran a construir un calendari editorial adreçat a la teva audiència o públic objectiu. Primer, identifica els interessos del teu públic objectiu. Abans hem parlat d'això. Si coneixes les persones a les que t'adreces, sabràs què els pot interessar i de quina manera ho pots explicar per tal que es fixin en les teves publicacions, acabin interactuant, comentant, compartint i, per tant, ajudant a la visibilitat del teu contingut. Quan parlem del llenguatge, també ens referim als diferents formats que ofereixen les xarxes socials. Per exemple, les històries d'Instagram són més vistes per un públic més jove que les publicacions tradicionals, però hem de tenir en compte que això canvia ràpidament. Per altra part, també hem de tenir en compte el públic objectiu de cada xarxa social. Facebook és utilitzat per persones cada cop més grans, mentre que Instagram o TikTok atreuen a un públic cada cop més jove. Per tant, investiga primer quines xarxes utilitza el teu públic objectiu, ja que no has de ser a totes, ni molt menys. I un últim punt sobre el llenguatge: no utilitzis les mateixes publicacions a totes les xarxes socials, almenys no de la mateixa manera. És important destacar que cada xarxa social té una dinàmica diferent. Per exemple, les etiquetes o hashtags, les paraules clau que van amb el signe del coixinet al davant, són rellevants a Instagram o Twitter, però no a Facebook.

MONTSE VIDAL: També pots elaborar un llistat de dates assenyalades del teu sector, com poden ser els dies en què es celebren determinats esdeveniments rellevants. En el cas de les administracions públiques, un exemple el tenim en les festivitats locals o en la presentació i inauguració de projectes en què es treballa actualment.

JOSEP LLUÍS VIDAL: A nivell més pràctic i a banda del full de càlcul del que parlàvem abans, també destaquem un tipus d'aplicacions molt útils que permeten la gestió i planificació de continguts. Hi ha moltes opcions al mercat. HootSuite, Buffer, Tweetdeck, Facebook Creator Studio… Permeten la publicació directa en xarxes socials i el més interessant de tot. POTSER NO POSAR PUNT I SEGUIT 11.00 També podem programar les publicacions un cop hem decidit els continguts o el dia que es faran públics i la xarxa social de destí. Solen comptar amb una versió gratuïta i poden esdevenir una eina molt útil, per exemple, per programar publicacions que es fan de forma periòdica. Podríem programar tot un mes dedicant una estona.

MONTSE VIDAL: En aquest pòdcast hem parlat dels conceptes de públic objectiu i calendari editorial que estan directament relacionats. Són imprescindibles per elaborar una correcta estratègia de continguts i ajudar-te a guanyar visibilitat a les xarxes socials i a Internet en general. A grans trets hem definit que el públic objectiu és el grup de persones a les que potencialment els pot interessar allò que expliquem o oferim. Podem tenir més d'un públic objectiu i com més definits millor, perquè podrem personalitzar els missatges i així augmentar les possibilitats d'èxit.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Pel que fa el calendari editorial, he explicat que es tracta d'una eina extremadament útil per planificar la difusió del nostre contingut i, d'aquesta manera, optimitzar esforços. Amb un simple full de càlcul podem gestionar les nostres publicacions que després podem programar amb diverses aplicacions que existeixen al mercat. Bé, fins aquí aquest pòdcast dedicat als conceptes de públic objectiu i calendari editorial. Esperem que us sigui d'utilitat. Fins la propera.

MONTSE VIDAL: Fins aviat.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

En aquest pòdcast parlarem d’aplicacions i eines per gestionar xarxes socials, concretament de quatre solucions molt conegudes, tot i que n’hi ha moltes més. Parlarem de Hootsuite, Facebook Creator Studio, Tweetdeck i Linktree.

Transcripció:

Benvinguts a Àudioformació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Un usuari particular gestiona el contingut de les seves xarxes socials accedint directament a l'aplicació. En canvi, algú que ha de gestionar diversos comptes o perfils necessita una eina que doni algunes opcions addicionals. És cert que en els darrers anys Facebook i Instagram han millorat molt les eines de gestió per a professionals, però tot i així existeixen aplicacions que faciliten molt aquesta tasca. Hi ha moltes al mercat, però ens centrarem en quatre recursos que ens permetran la gestió dels nostres perfils de manera gratuïta.

Comencem doncs. Montse Vidal, benvinguda.

MONTSE VIDAL: Gràcies, un plaer.

JOSEP LLUÍS VIDAL: La Montse Vidal és comunicadora. Jo soc en Josep Lluís Vidal, comunicador i consultor de màrqueting digital. Entrem en matèria.

MONTSE VIDAL: Al mercat existeixen moltíssimes aplicacions o programes en línia que ens faciliten la gestió dels continguts que hem de publicar a les xarxes socials. Només cal fer una cerca ràpida a Google per comprovar la gran quantitat d'opcions que tenim. I és que són el complement perfecte al full de càlcul que conté el calendari editorial del que hem parlat en el pòdcast número dos d'aquesta sèrie d'Àudioformació. La majoria d'aplicacions tenen una versió gratuïta, que sol ser força funcional. Quan parlem d'aplicacions, no ens referim necessàriament a aplicacions per a dispositius mòbils, tot i que gairebé totes les solucions en tenen una. Ens referim a programari en línia, en el núvol. Parlem de solucions informàtiques que no requereixen que instal·lem cap programa al nostre ordinador. Només amb el registre en un web és suficient per accedir a les diferents prestacions. En aquest pòdcast parlarem de quatre solucions molt conegudes, totes elles gratuïtes o amb una versió gratuïta funcional, però com dèiem abans, n'hi ha moltes més. Parlarem de HootSuite, Facebook Creator Studio, TweetDeck i Linktree. Comencem per HootSuite, Josep Lluís.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Sí, HootSuite és una de les aplicacions més populars per gestionar diversos comptes o perfils de xarxes socials. Com a curiositat, puc explicar que va ser una de les primeres solucions que van permetre la programació d'imatges a Instagram, tot un avenç, sens dubte. HootSuite permet registrar les xarxes socials més conegudes i utilitzades del planeta, Facebook, Twitter o Instagram, però també pots connectar un compte de YouTube, LinkedIn o Pinterest. HootSuite té una versió gratuïta funcional que permet la gestió de fins a tres comptes o perfils i la gestió d'una sola persona. A continuació, us expliquem algunes de les característiques de HootSuite.

MONTSE VIDAL: Sí, i una de les més interessants és, sense cap mena de dubte, la programació de contingut.

JOSEP LLUÍS VIDAL: La possibilitat de tenir diversos equips de persones amb el seu accés independent a la plataforma és també una funció molt útil i interessant de HootSuite. L'administrador principal pot crear equips i assignar-los a diverses xarxes amb els permisos corresponents. Per altra part, les estadístiques també són una de les parts interessants d'aquesta aplicació de gestió de xarxes socials. Un dels grans poders del màrqueting digital és que totes les accions es poden mesurar i, per tant, analitzar. Així sabrem si anem en la direcció correcta per aconseguir els nostres objectius.

MONTSE VIDAL: HootSuite, com tot programari en línia, et permet accedir al teu compte des de qualsevol dispositiu, mòbils i tauletes inclosos. A més, les dades sempre estan guardades en un servidor extern al teu ordinador. Per tant, això és una garantia de seguretat perquè, si el nostre equip falla, el perdem, o encara pitjor, ens el roben, les dades sempre seran allà per poder accedir-hi des d'una altra màquina.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Parlem ara d'una altra plataforma per gestionar xarxes socials, però en aquest cas de la pròpia plataforma de Facebook, que serveix per gestionar les dues xarxes socials més populars i amb més usuaris al món. Es tracta de Facebook Creator Studio. Fins fa no massa temps, la xarxa social més gran del món no comptava amb una plataforma de gestió avançada de les seves pròpies aplicacions. Els recursos que posaven a disposició dels community managers i gestors de continguts estaven dispersos entre les diferents versions professionals dels comptes, com per exemple el compte per a professionals d'Instagram. Facebook va decidir canviar això i ara ha agrupat tots els recursos en un sol espai, Facebook Creator Studio. Pots accedir si tens un compte professional de Facebook i si gestiones una pàgina o un compte de marca d'Instagram. Pel que fa a Facebook, les opcions que ofereix aquesta plataforma són bastant avançades. Pots construir publicacions amb tots els elements necessaris, text, emoticones, vídeos, imatges, etc. També tens la possibilitat, per suposat, de programar publicacions futures seguint el teu calendari editorial.

MONTSE VIDAL: Una opció interessant que ofereix Facebook des d'aquesta plataforma és la possibilitat de segmentar l'audiència a la qual vols arribar amb un contingut determinat. Això és de vital importància, ja que la teva activitat pot tenir diversos públics objectius. El cas més clar d'això que parlem són les publicacions en diversos idiomes. Imagina que una part de la teva audiència que tens identificada és catalanoparlant i l'altra, castellanoparlant. Quan estiguis fent la composició de la publicació, podràs escollir a quin públic vols que es mostri o no es mostri aquest contingut. És cert que, en aquest cas, la segmentació es farà en base a l'idioma que tingui configurat al Facebook l'usuari final, però és només un exemple de les possibilitats. També podries segmentar per edat, gènere, ubicació o interessos. En realitat, és una eina molt i molt potent perquè optimitzes l'abast de les teves publicacions, els teus esforços i et comuniques realment amb qui té un interès potencial en el que estàs explicant. Fins i tot, podries posar una data límit perquè una determinada publicació estigui en circulació al canal de notícies.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Altres opcions interessants d'aquesta plataforma, pel que fa a Facebook, són els tests o proves de publicacions, una eina que et permet veure la resposta que pot tenir un determinat contingut abans de mostrar-lo a tota la teva audiència potencial. Els famosos Facebook Live o directes de Facebook també estan disponibles en aquesta plataforma, així com un ampli ventall de recursos per ajudar-te en el disseny de les teves publicacions i, fins i tot, una col·lecció de música i efectes de so. I, evidentment, no podem deixar de referenciar les estadístiques. Es tracta d'una completa aplicació dins de la plataforma principal que proporciona informació molt valuosa sobre l'evolució dels teus comptes, el número de seguidors i el seu grau d'interacció, així com l’abast de les teves publicacions i a qui han arribat. Recorda consultar i analitzar les estadístiques de forma periòdica per tal d'avançar cap a la consecució dels teus objectius de màrqueting amb les xarxes socials.

MONTSE VIDAL: Això pel que fa a Facebook, però des d'aquesta plataforma també podrem gestionar gairebé totes les opcions dels comptes d'Instagram. I és que, a poc a poc, aquesta xarxa social va incorporant noves opcions de gestió dirigides a usuaris professionals donat al seu creixement en els darrers anys. Tot i així, encara som bastants menys que en Facebook. A continuació, us expliquem les opcions de gestió d'Instagram més destacades des del Facebook Creator Studio. A través d'aquesta plataforma, podem fer i programar publicacions estàndard amb imatges estàtiques o vídeos. Afegir la ubicació, les etiquetes o hashtags. En definitiva, tenim a la nostra disposició gairebé totes les possibilitats que Instagram ens dona amb la seva aplicació nativa per a dispositius mòbils. Fins i tot, podem accedir a Instagram TV, la prestació d'Instagram que ens permet publicar vídeos de més de dos minuts de durada. Una prestació que trobem a faltar al Facebook Creator Studio és la gestió de les històries i dels anomenats Reels. Si no n'heu sentit a parlar, són continguts efímers que només duren 24 hores i que aporten un punt desenfadat. Tenen una molt bona acceptació, fins al punt que hi ha persones que ja no fan servir les publicacions estàndard i només fan creacions, algunes molt ben aconseguides, a través d'històries o Reels.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Per últim, us parlarem de dues aplicacions més de molta utilitat i que han assolit un cert grau de popularitat. Una és Tweetdeck i l'altra, Linktree. De Tweetdeck, us direm que és una solució per gestionar comptes de Twitter de forma avançada. Està desenvolupada per la mateixa xarxa social Twitter i compta amb una versió web i una aplicació d’escriptori. És molt útil per dues prestacions, si hem de gestionar diversos comptes de Twitter i també per programar publicacions. Per ambdós casos, Tweetdeck és una bona opció, ja que permet tenir tot el contingut en un mateix espai. Missatges directes, també coneguts en l’argot de Twitter com a DM, però també publicacions, tuits programats, retuits, respostes, etc.

MONTSE VIDAL: Parlem ara de Linktree. A diferència de les tres altres solucions de les que hem parlat en aquest pòdcast d'Audioformació de la Diputació de Barcelona, Linktree no és una aplicació per gestionar xarxes socials, és un complement per a les xarxes, sobretot per Instagram. Amb Linktree podrem crear una llista d'enllaços que continguin una petita descripció de cadascun. Tota la llista és accessible des d'un únic enllaç que després podrem fer servir allà on necessitem. Un ús molt comú dels enllaços de Linktree és a les biografies d'Instagram o Twitter, ja que aquests són espais on la xarxa social només ens deixa publicar un enllaç i de vegades això no és suficient. Un exemple pràctic de la llista d'enllaços de Linktree seria el compte d'Instagram d'un restaurant on podríem trobar enllaços a la descripció de cadascun dels plats de la carta. Linktree és, en certa manera, la versió moderna i a petita escala dels antics directoris d'enllaços d'Internet.

JOSEP LLUÍS VIDAL: I no ho hem apuntat al principi, però ara que parlem, Montse, d'aquest recurs de Linktree, estic pensant que un altre recurs d'utilitat per a la gestió de xarxes socials són els escurçadors d'enllaços. Potser el més conegut és bit.ly, però n'hi ha moltíssims més. Un escurçador d'enllaços és especialment útil quan l'enllaç que volem compartir en una xarxa social és molt llarg. Això, estèticament, és lleig. I, a més, si l'hem de copiar i enganxar, correm el risc que ens deixem una part sense seleccionar i, per tant, l'enllaç no funcionaria. Per cert, l'escurçador d'enllaços bit.ly està integrat a HootSuite.

MONTSE VIDAL: Avui hem parlat d'aplicacions i eines per gestionar xarxes socials. Repassem: les més conegudes i utilitzades són HootSuite, Facebook Creator Studio, TweetDeck, Linktree i bit.ly.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Tots aquests recursos són molt útils quan hem de gestionar més d’un perfil o compte social i per accedir a possibilitats com la programació de continguts, estadístiques d'ús o simplement per facilitar-nos les coses i escurçar un enllaç massa llarg. Bé, fins aquí aquest pòdcast dedicat a aplicacions i eines per gestionar xarxes socials. Esperem que us sigui d'utilitat. Fins la propera.

MONTSE VIDAL: Adeu, fins aviat.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

Descripció de l'episodi:

En aquest pòdcast parlarem de Linkedin, la xarxa social professional que va néixer el 2004 i que continua sent un referent en el món laboral, professional i empresarial, també parlarem, molt important, del què NO és. Som-hi!

Transcripció:

Benvinguts a Àudioformació, un pòdcast de la direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Si diem que Internet i les xarxes socials en particular han canviat la nostra manera de viure, de relacionar-nos i també de treballar, no estem descobrint res de nou, sobretot després de la pandèmia de la Covid-19. Precisament aquest pòdcast del Servei de Formació de la Diputació de Barcelona el dediquem a aprofundir en com Internet ha canviat la manera de buscar i trobar feina, de seleccionar i trobar personal i de posicionar-te com un referent del teu sector. Concretament parlarem de LinkedIn, la xarxa social professional que va néixer el 2004 i que continua sent un referent en el món laboral, professional i empresarial. Avui parlem del que és LinkedIn i també, i molt important, del que no és. Som-hi.

Montse Vidal, benvinguda.

MONTSE VIDAL: Hola, moltes gràcies.

JOSEP LLUÍS VIDAL: La Montse Vidal és comunicadora. Jo soc en Josep Lluís Vidal, comunicador i consultor de màrqueting digital. Entrem en matèria. LinkedIn, com dèiem al principi, és una xarxa social professional. En funció del nostre perfil, és a dir, si som treballadors per compte d'un altre, treballadors autònoms, treballadors de l'administració pública, empresaris o reclutadors a personal, li donarem un ús o un altre. En el seu moment, LinkedIn va ser batejada com el Facebook professional per la seva semblança amb el funcionament de la xarxa social per excel·lència.

MONTSE VIDAL: És molt important interioritzar que la forma de trobar feina o de trobar persones treballadores ha canviat. Sí, encara es fan servir els currículums, però un perfil professional com el que podem construir amb LinkedIn diu molt més a nosaltres com a professionals o com a empresaris que un simple document on es detallen experiències laborals i professionals o formació. Per tant, convé remarcar que LinkedIn no és un portal d'Internet per trobar feina. Almenys, no exclusivament. Aquest concepte és més apropiat per serveis com Infojobs o Monster, on l'usuari, sigui una empresa o sigui una persona treballadora, obre un compte i rep ofertes i candidatures, segons el cas. Tampoc és un espai només per fer negocis. LinkedIn és molt més que tot això. És un espai per establir relacions professionals i per fer contactes. I aquestes relacions professionals i aquests contactes cadascú els pot aprofitar de la manera que més li convingui per trobar un lloc de feina en una empresa, per trobar un client, per establir una col·laboració entre administracions públiques, per reclutar personal o per buscar un soci per un nou projecte.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Podem fer una comparació amb el concepte de marca que s'aplica a productes, serveis, siguin públics o privats o a empreses. El teu perfil professional, sigui o no a LinkedIn, és la teva marca professional perquè, com dèiem abans, no es tracta únicament de publicar un llistat de tasques i aptituds, sinó d'anar un pas més enllà i construir la teva imatge professional, el més important és que tinguis un perfil professional. En aquest sentit, és molt important que tinguis un perfil actiu en publicacions més o menys periòdiques, participació en grups professionals especialitzats o cercant contactes que et puguin interessar. I, per suposat, mantenint actualitzada la informació relativa a experiència i formació. Pensa que LinkedIn també funciona amb algoritmes que controlen la visibilitat de cada perfil. Per tant, tenint una activitat regular i fomentant la interacció amb altres persones, tindràs més possibilitats d'èxit.

MONTSE VIDAL: Tot seguit, explicarem algunes de les característiques més destacades de LinkedIn. I començarem pels contactes. A LinkedIn, els contactes funcionen de la mateixa manera que a Facebook funcionen els amics, entre cometes. Podem establir contacte amb una persona enviant-li una sol·licitud, i ella pot fer el mateix. Si l'acceptem o ens accepta, llavors, podrem veure les publicacions i el perfil complet. Existeixen tres tipus de contactes a LinkedIn: els contactes de primer, segon i tercer grau. Els contactes de primer grau són els que ja tenim. Les persones que han acceptat una sol·licitud de contacte nostre o una persona de la qual nosaltres hem acceptat la seva sol·licitud. Els contactes de segon grau són les persones a les que podem accedir a través dels nostres contactes. Per tant, entre ells i nosaltres hi ha un contacte en comú que, per exemple, ens podria presentar. I els contactes de tercer grau són els que tenim a més d'una persona de distància. Per tant, serà més fàcil contactar amb persones amb les que tinguem un contacte en comú.

JOSEP LLUÍS VIDAL: De LinkedIn també és important conèixer l'anomenat Timeline. És l'espai on apareixen les publicacions dels professionals i també les nostres. Aquest espai funciona igual que altres xarxes socials. Un algoritme s'encarrega de donar més o menys visibilitat a determinats perfils en funció de diversos aspectes que ja hem comentat al pòdcast número 1 dedicat a la visibilitat a Internet i les xarxes socials. En funció del nivell d'interacció que aconseguim amb la resta d'usuaris, i això va lligat al contingut que compartim, tindrem més o menys visibilitat. I tindrem més o menys possibilitats d'èxit. Extrapolant això al món físic, un exemple vàlid seria una reunió, una festa o un esdeveniment al qual assisteixes, però no parles amb ningú. Les teves possibilitats de conèixer altres persones seran limitades.

MONTSE VIDAL: Els grups de debat són una altra de les eines destacades d'aquesta xarxa social. Un altre cop hem de recórrer a la comparació amb Facebook, ja que funcionen d'una forma molt similar. Els grups de debat de LinkedIn estan pensats per crear una comunitat on un grup de persones entorn a un tema o sector determinat, i així poder compartir experiències, plantejar i resoldre dubtes, i sí, fer contactes. Són una oportunitat perfecta per donar visibilitat al teu perfil professional i posicionar-te com un referent del teu sector.

JOSEP LLUÍS VIDAL: La bústia dels missatges directes és una altra de les eines de contacte que ens ofereix aquesta xarxa social professional. Com el seu nom indica, serveix per enviar un missatge privat directament a un contacte. Des de la nostra experiència creiem que aquesta eina s'ha d'utilitzar amb prudència. En cas contrari, podem provocar rebuig i aconseguir el contrari del nostre objectiu inicial, que no és un altre que captar l'atenció. No és recomanable enviar-li un missatge directe a algú amb qui acabes de fer un contacte amb una proposta concreta relativa a l'activitat que compartiu. Recorda que LinkedIn és un lloc per establir relacions professionals i fer contactes. La proposta concreta vindrà després. En canvi, un missatge breu d'agraïment per acceptar una sol·licitud de contacte pot ser beneficiós.

MONTSE VIDAL: Parlem ara del cercador, una de les eines més potents de LinkedIn. Permet fer una cerca de perfils o ofertes de feina a partir de paraules clau, però també a partir de sectors, ubicacions i molts altres paràmetres. També pots trobar grups, publicacions, esdeveniments o institucions. Realment és una eina molt útil que ens pot estalviar molta feina i temps. Us recomanem que l'exploreu.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Pel que fa al perfil és la base de tot el funcionament de LinkedIn. Per tal de treure el màxim profit possible l'hem de tenir actualitzat. Alguns aspectes molt importants del perfil professional són una imatge que transmeti confiança, seguretat i optimisme. Però també és desitjable que siguem molt clars en la nostra descripció com a professionals. És el que es coneix com a extracte o resum. En unes poques línies hem de poder explicar qui som professionalment, cap a on volem evolucionar, quins són els nostres valors i quina és la nostra proposta de valor, allò que ens diferencia dels altres com a professionals. El nostre perfil per suposat hem d'incloure el currículum i amb el màxim de detalls possible. Tant pel que fa a l'experiència com a la formació, tenim la possibilitat d'explicar el detall on hem treballat, les funcions que hem realitzat o allò que més valorem d'un determinat curs. No ens limitem a un llistat d'empreses o de centres de formació. Del perfil també hem de destacar que podem construir un de diferent per cada idioma.

MONTSE VIDAL Fins ara hem explicat que la visibilitat, la interacció o els contactes són vitals per trobar oportunitats professionals. A tot això hem d'afegir les validacions d'aptituds i les recomanacions dels altres. Aquestes eines són la versió digital de les cartes de recomanació o de referències. Les validacions de les nostres aptituds per part dels contactes ajuden a la credibilitat d'allò que s'explica en un perfil. Al final, es tracta d'un reconeixement d'un altre que fàcilment pot veure algú que estigui interessat en treballar amb nosaltres. Les recomanacions són encara més potents perquè fan referència a aspectes més intangibles d'una persona, com poden ser la serietat, la puntualitat o el compromís, que només es poden conèixer si dues persones han treballat juntes. A diferència de les aptituds, les recomanacions s'han de sol·licitar a la persona en concret. Si l'accepta, el seu text de recomanació apareixerà al nostre perfil.

JOSEP LLUÍS VIDAL: De manera breu, exposarem que a LinkedIn també existeixen les pàgines d'empresa o marca. Funcionen de manera similar a un perfil, però no ens podem fer contacte d'una pàgina. Hem de convertir-nos en seguidors per tal de poder mantenir-nos al dia de les seves novetats. La visibilitat de les pàgines de marca a LinkedIn, igual que a Facebook, també és complicada d’aconseguir. Per tant, hem de fomentar la interacció amb els nostres seguidors i la publicació de continguts que els puguin resultar útils i interessants.

MONTSE VIDAL: A LinkedIn també es poden construir campanyes de publicitat segmentades en funció dels perfils que podem arribar. I són un complement perfecte per a totes les seccions de visibilitat orgàniques que hem detallat en els darrers minuts.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Avui hem dedicat aquest pòdcast d’Audioformació, del Servei de Formació de la Diputació de Barcelona, a conèixer una mica més a fons la xarxa professional LinkedIn. Hem vist que LinkedIn no és un espai dedicat de forma exclusiva a buscar feina, sinó que va molt més enllà i ens permet construir un perfil que potenciï la marca professional, establir relacions professionals i fer contactes. Recorda que són imprescindibles per trobar feina, col·laboradors, clients, treballadors o socis.

MONTSE VIDAL: Bé, fins aquí aquest pòdcast dedicat a la xarxa social LinkedIn. Esperem que us sigui d'utilitat. Fins la propera.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Fins aviat.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

Descripció de l'episodi:

Parlem de les claus per ser més visibles a les xarxes socials i a internet, en concret en aquest pòdcast de la publicitat a Facebook i Instagram. I és que la visibilitat de forma orgànica -és a dir, amb els nostres propis recursos- és limitada a no ser que compten amb una gran audiència amb la qual tinguem un alt grau d’interacció.

Transcripció:

Benvinguts a Àudioformació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

JOSEP LLUÍS VIDAL: A l'episodi número 1 d'aquesta sèrie de pòdcasts d’Audioformació hem parlat de les claus per ser més visibles a les xarxes socials i a Internet en general. Una d'aquestes claus és la publicitat a les xarxes socials, especialment a Facebook i Instagram. I és que la visibilitat de forma orgànica, és a dir, amb els nostres propis recursos, és limitada a no ser que comptem amb una gran audiència amb la qual tinguem un alt grau d'interacció. I tot i així no arribarem a tots els perfils que ens interessen. Per què hem escollit Facebook i Instagram per parlar de la publicitat a les xarxes socials? Principalment per dues raons. La primera són les dues xarxes amb més seguidors actius del món, la segona per la seva gran capacitat de segmentació. Així doncs, en aquest pòdcast aprofundim en els conceptes bàsics de la publicitat a Facebook i Instagram.

Montse Vidal, benvinguda.

MONTSE VIDAL: Hola, moltes gràcies.

JOSEP LLUÍS VIDAL: La Montse Vidal és comunicadora. Jo soc en Josep Lluís Vidal, comunicador i consultor de màrqueting digital. Entrem en matèria. És important destacar que quan parlem de construir campanyes de publicitat a les xarxes socials, no ens referim necessàriament a vendre productes o serveis. El nostre objectiu és explicar el poder d'aquesta eina per superar les limitacions de la visibilitat dels nostres continguts si només fem servir recursos orgànics, és a dir, sense invertir diners. Una entitat sense ànim de lucre pot invertir en publicitat a Facebook, Instagram o altres xarxes per fer arribar el seu missatge a nous seguidors. D'igual manera, un ajuntament pot construir una campanya per difondre, per exemple, els continguts d'un cicle cultural que organitza de forma conjunta amb les entitats del municipi. Aquests són només dos exemples de l'ús de la publicitat a les xarxes socials amb finalitats no comercials.

MONTSE VIDAL: En aquest episodi ens centrarem en la plataforma d'anuncis de Facebook, des de la qual es poden construir campanyes de publicitat tant per Facebook com per Instagram. Convé destacar que des de la mateixa aplicació de Facebook com des de la d'Instagram també es poden posar en marxa campanyes de publicitat. Tot i això, és important tenir en compte que les opcions són més limitades que no pas des de la plataforma de publicitat de Facebook i sovint només permeten promocionar una publicació determinada. Ho veurem més endavant.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Abans d'entrar en detall de les prestacions bàsiques de la plataforma de publicitat de Facebook, és important definir dos conceptes, campanya i anunci. Un anunci és qualsevol composició de text, imatge o vídeo, o els tres formats combinats, que tenen per objectiu captar l'atenció de l'audiència per fer-li arribar un missatge concret. Fem un parèntesi per explicar que queden exclosos els àudios, que no es poden publicar directament a les xarxes socials, només ho podem fer a través de serveis externs com per exemple iVoox o Soundcloud. El que podríem fer doncs seria promocionar una publicació amb un enllaç a aquestes plataformes. Per la seva banda, una campanya és un conjunt d'anuncis variats, en ocasions amb diferents formats sobre una qüestió concreta. Per exemple, la campanya per donar a conèixer les activitats de Nadal d'un ajuntament podria incloure diversos anuncis i en diversos formats d'una activitat que es fa el dia de Sant Esteve i d'un altre el dia de Reis. De fet, sempre crearem primer una campanya i després un anunci. La campanya, per entendre'ns, és l'element que conté l'anunci.

MONTSE VIDAL: Tant si fem servir Facebook com Instagram, quan comencem a construir la campanya, el primer que haurem de definir és l'objectiu de la mateixa, perquè en funció del resultat que vulguem obtenir haurem de fer servir un tipus d'anunci o un altre. Per exemple, volem tenir més notorietat com a marca? Volem tenir més visites al nostre web? O potser ens interessa més la interacció amb la nostra audiència? En funció d'un o un altre objectiu, la plataforma mostrarà els nostres anuncis a un públic o a un altre? Sí, això és molt important. Les xarxes socials i en especial Facebook i Instagram utilitzen algoritmes per mostrar uns continguts o altres als seus usuaris. També la publicitat. Així, els anuncis que estiguin pensats per captar visites a un web es mostraran a un número més gran d'usuaris que històricament han demostrat una certa tendència a fer clic en els enllaços dels anuncis o de les publicacions. Per tant, el primer que hem de tenir clar és l'objectiu de la nostra campanya per tal d'optimitzar el màxim els diners que invertirem en ella.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Tornem a anar a un dels conceptes que ja hem desenvolupat en aquesta sèrie de pòdcasts de màrqueting digital d’Audioformació. El públic objectiu. A Facebook i Instagram el terme que fan servir és audiència. En vam parlar al pòdcast número dos. Definir l'audiència és el següent pas per construir una campanya de publicitat. I aquest és un dels grans poders de Facebook i Instagram, la segmentació de l'audiència. Podem definir el nostre públic o audiència per a una campanya concreta i guardar les seves característiques per utilitzar-les més endavant. D'aquesta manera no haurem de tornar a introduir tots els criteris. Entre les moltes opcions de segmentació tenim l'edat, el gènere, la ubicació o l'idioma. Respecte a la ubicació hi ha dues subopcions. Una fa referència a les persones que en el seu perfil han especificat que viuen en una ciutat o poble determinat i una altra que té en compte les ubicacions en les que un usuari ha viatjat recentment. Aquesta última possibilitat de segmentació és molt interessant, per exemple per municipis turístics. Podem establir ubicacions en un radi màxim de 80 km a la rodona a partir d'una població concreta, però també podem establir una audiència específica per una única població. D'aquesta manera l'Ajuntament de Mataró, per posar un exemple, pot construir una campanya de publicitat per donar la màxima visibilitat a un esdeveniment que estigui organitzant i que aquest sigui vist per al màxim de mataronins i mataronines, que tinguin Facebook i Instagram, clar. Però a banda d'aquests criteris, tant Facebook com Instagram compten amb altres opcions de segmentació d'audiència. Són els interessos. Com el seu propi nom indica, aquesta segmentació es basa en tot allò que l'usuari ha especificat directa o indirectament, a través de l'activitat del seu perfil, que li agrada fer. I també és molt interessant allò que no li agrada fer. Altres possibilitats són la segmentació per nivell de formació i per sector professional. Com veieu, les possibilitats de segmentació de les audiències a les que dirigir una campanya de publicitat són molt àmplies. A més, conforme anem seleccionant criteris, la plataforma ens anirà indicant quin és el públic potencial per als paràmetres que hem introduït. Tot i que aquesta xifra l'hem de prendre com una orientació, ja que no vol dir que seleccionant tota una sèrie de criteris arribem a un número concret de persones. També dependrà, per exemple, del pressupost que destinem a la campanya, oi, Montse?

MONTSE VIDAL: Doncs sí, exacte. El pressupost és un altre dels elements clau de les campanyes de publicitat a les xarxes socials. A Facebook i Instagram, que són les dues plataformes que analitzem en aquest pòdcast, podem optar per un preu fixe per a tota la campanya o un preu màxim diari. En qualsevol cas, podem controlar quina serà la despesa que destinem a la publicitat i així evitarem sorpreses en les factures. També podem optar per destinar un preu màxim diari i que la campanya no tingui una data de caducitat concreta, però podem aturar-la i posar-la en marxa de nou en qualsevol moment. En qualsevol cas, és molt important tenir en compte que, sigui quina sigui l'activitat que volem promocionar, és molt probable que amb una sola campanya o anunci no sigui suficient. Si volem optimitzar al màxim les nostres opcions de visibilitat a les xarxes socials, hem de destinar uns recursos, grans o petits, en funció de les possibilitats de cadascú, a la publicitat. I aquí també s'ha de tenir en compte el temps que es dedica al disseny i construcció de campanyes i a la seva posterior anàlisi. En tot cas, recordem que un dels fonaments de la publicitat, ja sigui analògica o digital, és el número d'impactes. Això és el que acaba provocant un record de marca a l'usuari potencial. L'avantatge de la publicitat digital, i específicament la publicitat a les xarxes socials, és que totes les accions són mesurables.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Recapitulem. Fins ara hem parlat de la definició de l'objectiu principal de la nostra campanya, de les opcions de segmentació i del pressupost. Ha arribat el moment de la creativitat. És el moment de dissenyar el nostre anunci. Aquí és important destacar que només les pàgines i els comptes professionals d'Instagram poden crear campanyes de publicitat. En aquest pas de creació de l'anunci és on la plataforma ens preguntarà a quina pàgina o compte volem associar l'anunci. Per altra part, a Facebook i Instagram ens permeten previsualitzar com es veurà la nostra creació en diversos dispositius. És important destacar que tenim dues possibilitats a l'hora de construir el nostre anunci. Podem optar per una creació totalment nova que apareixerà intercalada entre les publicacions de l'usuari final potencial o per promocionar una publicació que ja hem fet anteriorment. La diferència entre una i l'altra és que un anunci que no es basi en una publicació ja feta desapareixerà de la circulació un cop la campanya arribi al seu final. La publicació, en canvi, romandrà a la nostra pàgina, però, evidentment, sense la difusió extra un cop la campanya hagi finalitzat. Pel que fa els elements multimèdia, com les imatges i els vídeos, tenim diverses possibilitats. Podem publicar elements nous o d'altres que ja haguem fet servir anteriorment, sigui en altres campanyes de publicitat o en publicacions de caràcter orgànic.

MONTSE VIDAL: Un cop tenim tot això, arriba el moment de publicar la nostra campanya. Això no es farà de manera automàtica, ja que totes les campanyes passen primer per un procés de moderació que comprova que tots els continguts s'ajusten a les polítiques de Facebook i Instagram. Aquest procés sol ser ràpid, però en ocasions es pot demorar unes quantes hores. Un cop hem rebut el vistiplau i la nostra publicació ja està en circulació, haurem d'esperar una mica per començar a veure els resultats. No hi ha un temps concret a partir del qual es pot dir que una campanya de publicitat a Facebook o Instagram comença a donar resultats. Això dependrà de diverses variables, des de la imatge escollida fins a la segmentació de l'audiència o el pressupost que destinem. A més, segons la nostra experiència, si les campanyes estan ben dissenyades, el seu rendiment millora amb el temps que estan en circulació. Es pot dir que, d'alguna manera, el sistema aprèn en funció de l'interès i la interacció que demostren els usuaris finals. Però hem d'assumir el risc que el funcionament no sigui l'esperat. Com dèiem abans, un dels avantatges de la publicitat digital és que podem veure amb dades concretes el rendiment de les campanyes i modificar sobre la marxa tot allò que sigui necessari. Per això és molt recomanable fer un seguiment i anàlisi de com estan funcionant les campanyes que tenim en marxa. És vital dedicar un temps a aquesta tasca, que, a més, ens proporcionarà informació molt valuosa sobre el nostre públic objectiu.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Bé, doncs arribem al final d'aquest pòdcast dedicat a la publicitat a Facebook i Instagram, una eina imprescindible per optimitzar la nostra visibilitat, sigui quina sigui l'activitat que desenvolupem, una administració pública, una entitat o una empresa. Som conscients que hem explicat molts conceptes en molt poc temps i de fet cadascun d'aquests conceptes ben bé necessitaria un o més pòdcasts per tractar-los en profunditat. Però la voluntat d'aquesta peça ha estat oferir-vos una visió general sobre la publicitat a les xarxes socials de la mà de les dues plataformes líders en aquest àmbit, Facebook i Instagram. Hem explicat alguns dels diferents tipus d'anuncis que podem crear, la segmentació d’audiències i la definició del pressupost que destinarem a les nostres campanyes.

MONTSE VIDAL: També us hem explicat algunes de les possibilitats per a les creativitats dels vostres anuncis i la importància de mesurar i analitzar els resultats d'una campanya. Recordeu que només així sabrem si anem en la bona direcció per aconseguir els objectius que volem.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Fins aquí aquest pòdcast dedicat a la publicitat a Facebook i Instagram. Esperem que us sigui d'utilitat. Fins la propera.

MONTSE VIDAL: Fins aviat.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

Descripció de l'episodi:

Fer màrqueting va molt més enllà d’intentar vendre productes i serveis de manera directa. És el màrqueting de continguts que, amb l’era d’internet, ha pogut desenvolupar tot el seu potencial. La generació de contingut és una excel·lent manera de captar l’atenció de l’usuari, de fidelitzar-lo i que, finalment, acabi confiant en la nostra proposta.

Transcripció:

Benvinguts a Àudioformació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Parlar de vendes normalment s'associa amb diners, amb una transacció econòmica. Però quan nosaltres parlem del concepte vendre, ho fem en un sentit ampli, ja que no sempre hi ha d'haver una transacció econòmica o ànim de lucre. Quan parlem de vendre ho fem des de la visió de convèncer, generar confiança i establir un vincle d'afinitat entre qui té alguna cosa per oferir i qui té alguna necessitat per cobrir. I aquesta visió és aplicable, a banda del món professional, a les entitats sense ànim de lucre, a les entitats culturals i també, per què no, a les administracions públiques. En els darrers anys s'està imposant una forma de fer màrqueting que va molt més enllà d'intentar vendre productes i serveis de manera directa. És el màrqueting de continguts que, amb l'era d'Internet, ha pogut desenvolupar tot el seu potencial. En aquest pòdcast d’Audioformació parlem de les claus del màrqueting de continguts, de la força d'aquesta manera de fer màrqueting. I ho fem amb la Montse Vidal. Benvinguda.

MONTSE VIDAL: Hola, moltes gràcies.

JOSEP LLUÍS VIDAL: La Montse Vidal és comunicadora. Jo soc en Josep Lluís Vidal, comunicador i consultor de màrqueting digital. Entrem en matèria.

«Content is the king», el contingut és el rei. És una frase feta que ens ve a dir que la generació de contingut és una excel·lent manera de captar l'atenció de l'usuari, de fidelitzar-lo i que finalment acabi confiant en la nostra proposta. Actualment, el contingut entra en competència directa amb altres elements com el preu, en cas que n'hi hagi, i també amb les prestacions o característiques d'un producte, servei o proposta. És a dir, que l'usuari té en compte altres factors abans de decidir-se per la nostra proposta. Parlem de la confiança, la credibilitat o la serietat, elements intangibles que no són fàcils de comunicar. Quan parlem de contingut ens referim a un ampli ventall de possibilitats, formats i creativitats diferents. Textos d'un blog, imatges, vídeos, pòdcasts o continguts diversos en xarxes socials.

MONTSE VIDAL: Tot això sona molt bé, Josep Lluís. De fet, hi ha moltíssims exemples de reconegudes marques que porten anys creant contingut de qualitat a través de diversos canals i el resultat és molt satisfactori a nivell de reconeixement per part de l'usuari. Segur que si et parlo de les històries de dibuixos animats d'una beguda energètica, ja saps a quina marca m'estic referint, oi? Bé, la qüestió és que està demostrat que la generació de contingut de qualitat és una bona estratègia de màrqueting. Però hem de tenir en compte dos aspectes molt importants. D'una banda, la generació de continguts de qualitat requereix temps i, per tant, una inversió econòmica. D'altra, el contingut com a estratègia de màrqueting i visibilitat no dona un resultat immediat, és una aposta a mig i llarg termini, ja que la confiança, la credibilitat o la connexió no són valors que puguin sorgir d'immediat, s'han de treballar i guanyar.

JOSEP LLUÍS VIDAL: A tot això hem d'afegir un obstacle del que hem parlat al primer pòdcast d'aquesta sèrie d’Audioformació, i és la gran quantitat d'informació de continguts que ha provocat la irrupció d'Internet en el món del màrqueting. Cada vegada hi ha més continguts, l'usuari rep moltíssims inputs de molts llocs diferents, el que és una autèntica prova de foc per a la concentració. L'única forma de combatre aquest inconvenient és l'aposta pel contingut excel·lent. L'especialització també és una bona estratègia, atès que la competència sempre serà menor. Si traslladem aquesta qüestió a l'administració pública, podem recórrer de nou a l'exemple de la gestió que fan alguns municipis turístics. Separen el contingut dedicat al turisme en un portal web especialitzat i fins i tot obren perfils a les xarxes socials dedicats únicament a les propostes turístiques del municipi.

MONTSE VIDAL: Dèiem abans que, si no apostem pels continguts de qualitat, correm el risc de caure en la irrellevància, i malauradament és el que passa moltes vegades quan no s'entén la necessitat d'invertir en la producció de contingut no només de qualitat, sinó també que sigui original i que provoqui una forta connexió emocional amb el nostre públic objectiu. Per la nostra experiència, hem vist molts casos en què la inversió en continguts és ínfima. S'acaben copiant malament altres continguts existents, cosa que al final no serveix per res, perquè passa a fer més gran la llista de contingut irrellevant que només acaba provocant saturació a l'usuari. Un exemple visible d'això és l'ús que fan alguns mitjans de comunicació de les notes de premsa o dels comunicats d'agències de notícies. Us heu fixat que sovint la mateixa informació apareix publicada de la mateixa manera, mateix titular, mateix text, mateixa foto, per diversos mitjans? Si tothom ens explica exactament el mateix, on és el valor afegit?

JOSEP LLUÍS VIDAL: Fem ara una comparació entre el màrqueting de continguts i la publicitat tradicional. Fixa't en la teva reacció quan estàs veient la televisió, arriben els anuncis i has d'esperar 10 o 15 minuts per tornar a gaudir del teu programa favorit. La majoria de vegades canvies de canal, oi? I quan vas al cotxe escoltant la ràdio i comença a sonar la publicitat. O canvies d'emissora o, en el millor dels casos, desconnectes mentalment. I ja no parlem de les molestes finestres que et persegueixen per un web i no et deixen fer res fins que et registres o les tanques. Aquest tipus de publicitat ha anat perdent força en els últims anys, perquè algunes maneres de fer publicitat són intrusives i generen rebuig. No diem que la publicitat no sigui efectiva, parlem de la publicitat que es torna agressiva i que es fa servir com a únic canal per generar un impacte en un usuari. Totes aquestes reaccions corresponen a la percepció que algú ens està molestant. Algú podria dir que si el contingut és gratuït, el seu creador ha de buscar la manera de monetitzar-lo. Clar que sí, faltaria més, ningú treballa gratuïtament i, com dèiem abans, la producció de contingut costa hores de dedicació i constància. Però el fet totalment lícit i comprensible d'intentar monetitzar un contingut no vol dir necessàriament ser impertinent i agressiu, perquè llavors aconseguim l'efecte contrari, la fugida del client potencial. I no volem això, oi? A més, a Internet cada vegada és més fàcil bloquejar els anuncis intrusius. La majoria de navegadors ja incorporen algun sistema per bloquejar anuncis igual que els antivirus.

MONTSE VIDAL: Doncs bé, a continuació et detallem algunes raons per implementar una estratègia de màrqueting de continguts per a la teva activitat. La primera raó és que et posiciona com a expert i professional en el teu sector. A través d'un blog, d'un pòdcast, d'un vídeo, del tipus de contingut que sigui, pots demostrar que saps del que parles. Si treballes al departament de comunicació d'un ajuntament, pots dedicar unes publicacions periòdiques a descobrir racons al teu municipi. O, per exemple, si et dediques a la tecnologia, pots oferir consells periòdicament per comprar el millor ordinador.

JOSEP LLUÍS VIDAL: També ofereixes valor a la teva audiència. Oferint una mostra de la teva proposta per tal que el públic la pugui tastar és una estratègia que funciona. De fet, no estem inventant res de nou. Als supermercats fa dècades que ofereixen tastets de menjar amb l'objectiu que t'acabis rendint el seu gust. I les marques de cosmètics envien mostres gratuïtes dels seus productes a qui ho sol·licita. En la majoria dels casos, oferir alguna cosa de valor per a la teva audiència en el format que sigui i que, amb ella, obtingui una bona experiència contribueix de forma notable a que recordi la teva marca, producte o servei quan arribi el moment de fer la despesa. I, sobretot, et fa diferent de la resta.

MONTSE VIDAL: Et dones a conèixer de manera amable, no intrusiva. Hem dit que amb els continguts et posiciones com a professional del teu sector, que ofereixes alguna cosa de valor a la teva audiència. Doncs bé, tot això ho pots fer de manera no intrusiva, amable, que no sigui percebuda com a agressiva, que no sembli publicitat. Perquè si aquesta és la percepció, finalment acabarà provocant rebuig. No es tracta de fer veure el que no és. Es tracta de tenir realment una voluntat de servei cap a la teva comunitat d'usuaris, d'oferir solucions, de fer la seva vida una mica millor amb allò que pots aportar.

JOSEP LLUÍS VIDAL: I és que la gent vol sentir o llegir una història. Quan l'oferta d'un producte o servei és diversa i les condicions són similars, ha d'haver alguna cosa, el que sigui, que acabi decantant la decisió cap a un costat o a l'altre. És el mateix que si un responsable de recursos humans d'una empresa es troba amb dos candidats en igualtat de condicions. No creus que la confiança que generi un o altre pot ser decisiva per obtenir el lloc de feina? Per tant, la confiança que generis és clau. Les persones busquen sintonia amb els altres, volen sentir-se identificades d'alguna manera, volen veure en la marca, en la proposta de valor, un reflex d'una part de la seva personalitat, alguna cosa que puguin reconèixer com a pròpia o amb la que se sentin identificats. I la millor manera de generar aquesta identificació i empatia és amb el contingut.

MONTSE VIDAL: Amb el contingut generes confiança, si ets reconegut, aportes valor, no ets intrusiu i generes empatia amb el teu públic, és inevitable que acabis generant confiança. I la confiança genera empatia, record i acabes sent una aliada perfecta per assolir els objectius de la teva activitat.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Pensar, dissenyar i implementar una estratègia de continguts com a base del teu màrqueting no és fàcil. Els continguts ben fets, de qualitat, que aportin valor, que et posicionin en el mercat i que generin confiança, costen de produir i sovint no tenen un retorn immediat. A més, si realment volem destacar, hem de lluitar per l'excel·lència per superar la invisibilitat que pot suposar la gran quantitat de continguts que actualment trobem a Internet. Però t'assegurem que al final l'esforç val la pena.

MONTSE VIDAL: Fins aquí aquest pòdcast dedicat al màrqueting de continguts. Esperem que us sigui d'utilitat. Fins la propera.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Fins aviat.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona. 

Descripció de l'episodi:

El màrqueting per correu electrònic (email màrqueting) va molt més enllà de l’àmbit purament comercial i és una eina que ja s’utilitza en tots els sectors, també a les administracions públiques. Un exemple, són els butlletins electrònics que envien els ajuntaments o consells comarcals amb una recopilació de notícies, activitats d’oci i cultura o informacions rellevants per a la ciutadania.

Transcripció:

Benvinguts a Àudioformació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Les comunicacions comercials per correu electrònic o email màrqueting continuen sent un recurs interessant per captar l'atenció del nostre públic objectiu. És cert que molta part dels correus electrònics que rebem provenen de botigues en les que hem fet alguna compra o d'alguna empresa a la qual li hem contractat algun servei en alguna ocasió. Però l'email màrqueting va molt més enllà de l'àmbit purament comercial i és una eina que ja s'utilitza en tots els sectors, també a les administracions públiques. Un exemple són els butlletins electrònics que envien als ajuntaments o consells comarcals amb una recopilació de notícies, activitats d'oci i cultura o informacions rellevants per a la ciutadania. Aquest pòdcast d’Audioformació el dediquem a conèixer una mica més a fons el món de l'email màrqueting o del màrqueting per correu electrònic, un excel·lent recurs, a tenir molt en compte en la teva estratègia de màrqueting digital, sobretot si treballes amb continguts.

Però primer de tot saludem la Montse Vidal. Benvinguda.

MONTSE VIDAL: Gràcies, un plaer.

JOSEP LLUÍS VIDAL: La Montse Vidal és comunicadora. Jo soc en Josep Lluís Vidal, comunicador i consultor en màrqueting digital. Entrem en matèria, però agafem una mica de perspectiva. El correu electrònic va ser una de les primeres eines d'Internet i continua sent molt popular. És estrany trobar algú que no tingui almenys una adreça de correu electrònic. L'any oficial de naixement de l'email és el 1971, però l'entrada massiva d'aquesta eina a les empreses no es va produir fins al 1988, quan Microsoft va llançar el primer programari comercial per a la gestió dels correus electrònics, el que seria l'embrió de l'actual Outlook. A mitjans dels 90 va arribar el mític Hotmail i amb el nou segle XXI el Gmail. Tots tres han contribuït claríssimament a la popularització del correu electrònic com a canal de comunicació, tant a nivell personal com corporatiu.

MONTSE VIDAL: A mesura que les administracions públiques, les entitats i les empreses han anat descobrint el potencial del correu electrònic com a canal de comunicació, han sorgit diverses solucions informàtiques per facilitar la gestió dels e-mails, però també dels contactes a qui podem enviar un correu. A banda de les solucions més populars que ja hem comentat, també existeixen d'altres que han aconseguit una certa notorietat i que són de programari lliure. És a dir, no hem de pagar pel seu ús. És el cas, per exemple, de Thunderbird, una completa solució gratuïta de gestió de correu electrònic que no té res a envejar a Outlook pel que fa a prestacions.

JOSEP LLUÍS VIDAL: En les darreres dues dècades, però, s'ha anat imposant la tendència d'automatitzar processos com programar enviaments. I és que, amb l'arribada de l'ús massiu d'Internet, automatitzar determinades tasques s'ha tornat imprescindible per gestionar un gran volum de dades. I és aquí on entren en joc les aplicacions per gestionar el que coneixem com a llistes de correu. Una llista de correu és un sistema que permet enviar emails a un conjunt de persones que han demanat rebre'ls. Aquest concepte ha anat evolucionant i és que fa uns anys era molt habitual que un usuari fes una subscripció a una llista de correu que li permetia interactuar amb altres persones enviant un email a una adreça concreta. El concepte de llista de correu, o millor dit, de llista de distribució, ha esdevingut en el que avui coneixem com a newsletter o butlletí. Inicialment ens podem plantejar la gestió d'aquesta llista de forma manual, o gairebé manual, amb la creació de grups de contactes. Però a mesura que la nostra base de dades creix, la gestió és més complexa i porta més temps, ja que hem de tenir en compte les altes noves, les baixes, les adreces que deixen de funcionar i, per suposat, la creació regular de contingut de qualitat per enviar. És aquí on entren en joc les eines de gestió d'email màrqueting.

MONTSE VIDAL: Parlem fonamentalment de programari en línia, és a dir, accessible des d'un navegador web o una aplicació per a dispositius mòbils. Les dades no es guarden al dispositiu d'accés, sinó al núvol. Per tant, es poden fer servir des de qualsevol terminal que tingui una connexió a Internet. Una de les solucions més utilitzades és Mailchimp. Té una versió gratuïta completament funcional, ideal per començar a fer les primeres passes en el món dels butlletins de subscripció i l'email màrqueting. Abans de començar, però, assegura't de complir tots els requisits legals per poder enviar comunicacions per correu electrònic. Sobretot, has d'evitar que els teus missatges siguin considerats spam o correu no desitjat. Has de complir amb el famós reglament de protecció de dades de la Unió Europea, RGPD, suposant que la teva activitat es desenvolupi o tingui com a destí a Europa, clar. Fonamentalment, has de tenir en compte que les persones han de fer l'alta elles a la base de dades i has d'informar explícitament sobre la finalitat de les dades que recolliràs, entre altres aspectes. Et recomanem que busquis assessorament legal abans d'iniciar un projecte d'email màrqueting.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Doncs bé, ara que coneixem aquesta qüestió legal, ens podem centrar en l'eina informàtica. Com dèiem, Mailchimp és una de les solucions informàtiques més populars per fer email màrqueting amb una versió gratuïta totalment funcional. Pots construir una base de dades d'usuaris interessats en rebre els teus continguts, així com les campanyes corresponents que després enviaràs. Una de les funcions interessants i també imprescindibles és la programació dels enviaments. Sobre això, és interessant que tinguis en compte aspectes com la freqüència d'enviament de correus, però també el dia i l'hora de llançament. Aquí torna a sortir el concepte de públic objectiu, ja que només si coneixes la teva audiència podràs determinar quin és el millor moment per posar en marxa una campanya. Algunes dades a nivell general i que et poden servir com a orientació són les següents. Els correus de butlletins o llistes de distribució són oberts amb més probabilitat els dimarts, dimecres i dijous que qualsevol altre dia de la setmana. Per altra part, un percentatge acceptable d'obertura és per sobre del 15 o el 20% del total de subscriptors de la teva base de dades. Normalment, quan més gran és la base de dades, aquest percentatge tendeix a ser més baix. Estem parlant de dades molt genèriques, que nosaltres hem pogut constatar amb campanyes per a diferents sectors d'activitat. Però al final, cada públic és un món i el més probable és que la teva realitat sigui una altra. Tot i això, es poden fer servir per conèixer la tendència.

MONTSE VIDAL: Com a tota eina de màrqueting digital, la potència de solucions com MailChimp recau en la possibilitat de segmentació. Les altes a la base de dades es faran a través d'un formulari que pots construir amb la mateixa aplicació i després inserir allà on vulguis, a un web, a una xarxa social, etc. Pensa bé quines dades demanaràs als teus usuaris a banda del nom i el correu electrònic. Per exemple, el sector d'activitat pot ser interessant, ja que MailChimp incorpora una funcionalitat que et permet classificar els contactes a partir d'etiquetes. Posem per cas que vols construir un butlletí d'actualitat sobre l'administració pública. Aquí seria interessant saber quins dels teus contactes estan etiquetats com a professional de l'administració, perquè després podràs enviar al correu només aquells contactes que compleixin aquest requisit. Això és molt més eficient que crear bases de dades separades, sobretot si pots tenir contactes amb múltiples etiquetes.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Quan tens la base de dades feta i ben segmentada, pots començar a pensar en la construcció de la campanya. MailChimp funciona a base de plantilles, n'hi ha moltes que són gratuïtes, sobre les quals pots construir la teva campanya. Realment és molt fàcil fer una composició d'un missatge a partir d'una plantilla. No has de saber programar, ja que el sistema funciona amb el que es coneix com a drag and drop, seleccionar i arrossegar. Selecciones un element, per exemple un quadre de text, i l'arrossegues fins a l'espai on vols que es mostri. Però si ets un usuari avançat, també tens eines per personalitzar al màxim el teu disseny, sobretot pel que fa a la maquetació. Ens recomanem que no abusis del text, però tampoc dels recursos gràfics. Intenta trobar una proporció adequada i no oblidis els enllaços cap al teu web. Recorda que, en última instància, vols convertir els lectors en usuaris que facin algun tipus d'acció, es registrin per participar en una activitat o facin una formació, el que sigui.

MONTSE VIDAL: Un cop hem dissenyat el correu electrònic, toca decidir si l'enviem en aquest mateix moment o el programem per fer-ho més tard. Abans d'això, però, deixa'm comentar-te una funcionalitat molt interessant. És la possibilitat de fer un test. Es tracta de provar, amb un número d'usuaris reduït, la resposta a una campanya concreta. Això et permetrà analitzar el grau d'obertura, el número de clics als enllaços, el grau de conversió i molts altres aspectes de la campanya abans de fer l'enviament massiu. Si estem segurs que la versió de la campanya és la definitiva, podem enviar-la o bé programar-la. Aquesta segona opció és interessant si ja tenim els continguts previstos amb antelació. Així, igual que passa amb l'actualització de les xarxes socials, podem optimitzar el nostre temps i energia i concentrar tota la feina en un temps concret.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Per últim, i molt, molt important, tenim l'anàlisi del resultat de les campanyes. Recorda que la potència del màrqueting digital es basa en la segmentació i l'anàlisi dels resultats. Un cop haguem enviat una campanya, podrem avaluar a partir de les dades obtingudes quin ha estat el seu rendiment. I ho farem amb mètriques com el percentatge d'obertures del missatge, el percentatge de clics en els enllaços i quins han estat consultats, el número de persones que s'han subscrit a la nostra llista des de l'enviament i també el número que s'ha donat de baixa. En definitiva, tenim tot un món per explorar que ens ajudarà a saber si realment estem complint els nostres objectius. Val la pena dedicar-hi una estona.

MONTSE VIDAL: En aquest pòdcast d’Audioformació hem explicat els conceptes bàsics de l'email màrqueting. Hem parlat de com podem gestionar i segmentar un grup de contactes que formen l'audiència que rebrà els nostres correus electrònics amb el corresponent consentiment prèviament obtingut. D'aquesta manera, estarem en el bon camí per aconseguir la captació de nous usuaris o la fidelització dels existents.

JOSEP LLUÍS VIDAL: També us hem explicat que existeixen moltes solucions informàtiques per automatitzar el procés d'altes, baixes i enviaments dels continguts, així com de l'anàlisi del rendiment de les nostres campanyes. Aquest és un aspecte vital per saber si anem en la bona direcció per aconseguir els nostres objectius. Hem posat Mailchimp com a exemple de programari en línia per a la gestió de campanyes d'email màrqueting. Aquesta aplicació compta amb una versió gratuïta totalment funcional, ideal per familiaritzar-se amb tots els conceptes que hem explicat en aquest pòdcast.

MONTSE VIDAL: Fins aquí aquest pòdcast dedicat a l'email màrqueting. Esperem que us sigui d'utilitat. Fins la propera.

JOSEP LLUÍS VIDAL: Fins aviat.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.