L’arribada des de fa temps de les imatges digitals en diferents mitjans, ha fet que estiguin presents en molts àmbits, tant en format paper com en format digital.
Tot plegat, implica uns coneixements tècnics bàsics per què la seva aplicació, sigui l’adequada.
A l'hora de retocar o compondre les nostres imatges digitals, cal fer un esforç per presentar el resultat final segons el mitjà al qual vagi destinat.
En aquest recurs podràs diferenciar els tipus d’imatge digital que hi ha i el seu tractament segons les eines informàtiques.
Es presenten els conceptes tècnics de les imatges digitals per la seva correcta aplicació: la resolució, el tractament del color i el pes final del fitxer.
Finalment, s’expliquen els formats gràfics més utilitzats i la seva aplicació.
Tots els conceptes detallats es poden aplicar en diferents àmbits digitals: disseny de materials de difusió, retoc de fotografies, disseny de caràtules per vídeos, imatges per la xarxa social…
salt de pàgina PDF
Les imatges digitals tenen contingut visual molt variat: dibuixos, gràfics, logotips, fotografies, etc.
Segons aquest contingut hi ha diferents tractaments per tal adequar la seva qualitat i pes final.
Bàsicament, les imatges digitals es poden tractar de dues maneres:
Imatges vectorials
Imatges mapa de punts
Important!
La visualització final en pantalla serà la mateixa, però no, si l’ampliem o l’imprimim.
En canvi, el seu pes final, serà diferent.
Quines són les característiques de les imatges vectorials?
Les imatges digitals vectorials estan formades per petits vectors o traçats a partir de coordenades x i y, que descriuen el seu punt d’inici i final, amb longituds i angles, és a dir, amb valors numèrics.
És el format més adequat per logotips o pictogrames.
Avantatges d’aquest tipus d’imatge:
Desavantatges d’aquest tipus d’imatge:
Quines són les característiques de les imatges mapa de punts?
Les imatges mapa de punts o també anomenades bitmap (mapa de bits), són una retícula formada per petits punts de colors. Si ampliem la imatge, veurem els punts més grans.
És el format més utilitzat i adequat per fotografies.
Avantatges d’aquest tipus d’imatge:
Desavantatges d’aquest tipus d’imatge:
Per saber-ne més!
El procés de convertir una imatge vectorial a mapa de punts, es coneix com a rasteritzar.
El procés de convertir una imatge mapa de punts a vectorial, es coneix com a vectoritzar.
És més fàcil rasteritzar que vectoritzar.
Segons el tipus d’imatge digital vectorial o mapa de punts, s’utilitzen unes eines informàtiques diferents.
Les eines que s’indiquen a continuació, són només orientatives i es diferencien amb si són professionals de pagament, lliure de codi obert o en línia sense instal·lació prèvia.
Eines de tractament d'imatges vectorials:
Eines de tractament d'imatges mapa de punts:
Com hem explicat en la unitat anterior, les imatges mapa de punts, es representen amb una retícula de cel·les formada per files i columnes.
Al valor concret de punts d’una imatge s’anomena resolució de la imatge. Hi ha però diferents maneres d’indicar la resolució d’una imatge.
Important!
Quan tractem les imatges, és la característica que haurem de tenir més en compte, ja que com més resolució tingui una imatge, més serà el pes final del fitxer.
La unitat més petita que defineix la imatge, són els punts de colors, també anomenats píxels (picture element).
Així doncs, una imatge mapa de punts és un nombre de píxels repartits en una matriu.
Per saber-ne més!
Proporció del píxel
Normalment, el píxel és quadrat (proporció d'1:1) en alguns casos, sobretot per mitjans finals de vídeo pot tenir altres proporcions que el fan més allargat o estret. Aquest valor el podrem modificar en les eines informàtiques amb el que s’anomena: Proporció de píxels o “Pixel Aspect Ratio
La manera més comuna d’indicar la resolució d’una imatge, és expressant numèricament la quantitat de píxels que hi ha en horitzontal per (x) vertical.
Per exemple: 1024×768 píxels o 1920×1080 píxels.
Aquesta manera d’indicar-ho és la més utilitzada quan la imatge va en mitjans digitals: pantalla, web, vídeo, xarxes socials, etc.
Important!
Els valors de resolució més utilitzats actualment són:
El resultat de multiplicar els píxels horitzontals per (x) verticals, dona una altra manera d’indicar la resolució: els Megapíxels
1 Megapíxel = 1.000.000 de píxels.
Aquesta forma d’indicar la resolució és la que utilitzant les càmeres de fotos.
Per exemple una càmera de fotos de 50Mp, indica que la càmera fa fotografies de 10.000×5.000 píxels (total 50.000.000 píxels)
Càmera SONY Alpha 1 de 50Mp
Important!
Els valors de resolució en les càmeres fotogràfiques actuals, són de 35 a 50Mp.
Finalment, una altra manera d’indicar la resolució d’una imatge, és l’anomenada: resolució d’impressió, també utilitzada pels escàners.
El píxel no té una mesura mètrica concreta, però si s’estableix una repartició dels píxels en una unitat de mesura, sí que podrem saber la mida de la imatge digital un cop impresa.
La unitat de mesura per la qual es reparteixen els punts és la polsada: DPI (dots per inches) o ppp (punts per polsada). Una polsada equival a 2,54 cm.
Important! L’elecció de quants punts es distribueixen en cada polsada, es determina en funció del mitjà final o de la qualitat d’impressió desitjada:
Per saber-ne més!
És important destacar que una imatge mapa de punts a 300dpi no té més resolució que una imatge a 150 dpi, el nombre de píxels són els mateixos, en tot cas sí que té més “densitat” de píxels en un mateix espai mètric.
En moltes ocasions, necessitarem canviar la resolució de les imatges.
Aquesta conversió a més o menys píxels, s’anomena remostrejar o interpolar.
Per fer aquest pas utilitzarem eines informàtiques, totes elles ens proposaran mètodes de remostreig amb poca pèrdua.
Normalment, no hi ha problema, si canviem d’una resolució superior a una inferior, però el cas contrari és poc recomanat, ja que tindrem una pèrdua de definició en la imatge final.
La quantitat de colors que pot tenir una imatge pot variar segons les necessitats i el mitjà final on es publiqui.
Pel seu tractament en les eines informàtiques, s'utilitzen uns models específics que determinen la quantitat de colors de la imatge.
Per saber-ne més!
Nombre de bits
La quantitat de colors que pot tenir una imatge depèn del nombre de bits d'un píxel i s'anomena profunditat de color.
Per exemple: una imatge amb una profunditat de color de 8 bits per píxel, té fins a 256 colors o 256 escala de grisos diferents, en canvi, una imatge de 24 bits, té aproximadament 16.780.000 milions de colors.
Hi ha imatges que treballen a 8 bits, 24 bits o 32 bits, segons les necessitats finals del mitjà on es publiquen.
Els principals models de color són RGB i CMYK.
RGB
Creat pels colors primaris llum:
vermell - verd - blau
La suma dels 3 colors ens dona blanc, l’absència de tots ells ens dona negre.
Tots els mitjans que utilitzant llum per captar o mostrar imatges digitals, treballen amb aquest model de color, per exemple: els monitors, projectors, tauletes, mòbils, càmera de fotos, escàners, etc.
Una imatge amb model de color RGB, normalment té aproximadament 16.780.000 colors possibles.
És el model de color recomanat per editar les imatges des de qualsevol eina informàtica.
CMYK
Creat pels colors primaris pigment:
cian, magenta, groc i negre
La suma dels 4 colors ens dona negre, l’absència de tots ells ens dona blanc.
Aquest model de color només s’utilitza per a les imatges digitals que s’imprimeixen.
Les eines informàtiques d'edició de vídeo no accepten aquest model de color (només treballen amb models de colors llum) i ho indiquen amb un missatge en importar la imatge.
En aquest cas, haurem de convertir el model de color de CMYK a RGB.
Existeixen altres models de colors:
Color Indexat
Treballa només amb 256 colors, crea una paleta selectiva amb els colors més utilitzats en la imatge.
Emprat per imatges de poc pes amb poca gamma cromàtica.
Escala de grisos
Imatge amb escala de grisos sense color, també amb 256 valors diferents de grisos.
Totes les eines informàtiques de tractament d'imatges, indiquen el costat del nom del fitxer el model de color que té.
També el podem triar des de l'inici de la creació de la imatge o canviar un cop l'estem editant.
El pes d’una imatge és mesura amb kilobytes. Com ja hem explicat al principi d’aquest manual una imatge vectorial pesa molt menys que un mapa de punts.
Pes en vectorial = 113Kb
Pes en mapa de punts = 3.000Kb
El pes final d’una imatge és molt important sobretot si va en mitjans digitals com la web o similar. Si la imatge pesa molt, trigarà molt a carregar-se per la seva visualització, així doncs cal buscar un equilibri entre qualitat i pes.
Si augmentem o reduïm la resolució o la profunditat de color pesarà més o menys.
Per saber-ne més!
Però, d'on surt el pes de la imatge?
El pes d’una imatge, és el valor de la seva resolució en píxels, multiplicat per la profunditat de colors.
Per exemple: una imatge de 1200 píxels horitzontals per 875 píxels verticals a 24 bits (RGB) pesa 3Mb.
1200 píxels x 875 píxels x 24 bits = 25.200.000 bits.
Passat a megabytes són 3Mb.
Per a reduir el pes de la imatge mapa de punts, sense haver de canviar la resolució o la profunditat de color, s’han desenvolupat diferents maneres de guardar els píxels i el seu valor de color. Són els anomenats mètodes de compressió.
Bàsicament, el que fan és buscar similituds de color entre els píxels i guardar realment el valor d’un d’ells.
Segons la compressió aplicada, el fitxer final guarda més o menys colors similars, però mai redueix la quantitat de píxels.
Resolució de la imatge: 6.000×4.000 píxels.
Guardat amb qualitat baixa.
Pes final 0.5Mb.
Resolució de la imatge: 6.000×4.000 píxels.
Guardat amb qualitat màxima.
Pes final 4.5Mb.
Important!
Com ja hem explicat en la unitat de resolució, una imatge a 300 dpi o a 72 dpi, no variarà la seva quantitat de píxels, per tant, tampoc el seu pes final.
Quan guardem la imatge, podem aplicar més o menys compressió, segons el format triat.
Buscarem una bona relació qualitat - pes pel mitjà final on es publica.
Un format gràfic és un tipus d’extensió de fitxer que determina com s’ha comprimit i emmagatzemat la informació de la imatge.
Hi ha diferents desenvolupadors de programaris que han creat els diferents formats.
Important!
És important destacar que la mateixa imatge amb diferent format gràfic, tindrà diferent qualitat i pes final, ja que hi ha formats gràfics que podem variar el mètode de compressió perquè sigui més o menys agressiu, és a dir una imatge amb poca qualitat.
Quins són els formats gràfics més utilitzats d'una imatge?
Per saber-ne més!
El Canal Alpha
Hi ha formats gràfics que admeten guardar els mapes de punts amb 8 bits addicionals, dedicats a la transparència dels píxels (fins a 256 valors de transparència). Aquesta característica es coneix com a Canal Alpha.
Normalment, aquests formats, seran utilitzats en mitjans digitals on ens interessa que part de la imatge sigui transparent i ens mostri el contingut de fons del lloc inserit, com en una la web, en un fotomuntatge o en l’edició d’un vídeo.
Les imatges digitals més utilitzades són mapa de punts.
Cal recordar que en termes generals, la seva qualitat es basa en la resolució, la profunditat de color, la seva compressió i el format final triat.
Abans de començar qualsevol treball amb imatges digitals, haurem de saber el seu destí final per adequar les seves característiques.
Generalment, si el mitjà final és:
Impressió
Necessitarem imatges de molta resolució.
3500×2500 píxels a 300 dpi
CMYK
TIFF o JPEG
Digital
Com una web o similar, no caldrà tanta resolució.
1920×1080 píxels a 96 dpi
RGB
JPEG o PNG
Important!
Si necessitem cobrir els dos mitjans, sempre treballarem amb una resolució alta per adaptar-la finalment a resolucions més baixes.