Espai de formació de l'electe
L’objectiu d’aquest recurs és proporcionar els coneixements bàsics i les principals eines per fer front als nous reptes amb què es troba el teixit comercial dels nostres pobles i ciutats, així com elaborar un contingut específic que pugui servir als regidors i regidores de comerç que s’incorporin al càrrec.
El teixit comercial a la província de Barcelona és un pilar fonamental no només per la seva funció de cohesió social i de vertebració urbana dels nostres municipis, sinó també directament com a generador de llocs de treball i motor de l’activitat econòmica.
En els darrers anys, especialment, s’han produït canvis significatius en l’àmbit del comerç dels municipis i les ciutats del nostre entorn que, en menor o major mesura, també s’han donat a tot el món occidental. Més enllà de la Covid-19, entre tots els aspectes que han condicionat aquesta transformació, podem parlar d’aspectes tecnològics, logístics, socials, laborals, etc. Estem davant d’un fenomen condicionat per múltiples factors i que ha portat implícitament una important acceleració de la digitalització del comerç.
L’objectiu d’aquest recurs és proporcionar els coneixements bàsics i les principals eines per fer front a aquests nous reptes amb què es troba el teixit comercial dels nostres pobles i ciutats, així com elaborar un contingut específic que pugui servir als regidors i regidores de comerç que s’incorporin al càrrec.
El comerç és en general un dels motors més importants de l’economia local. Sempre ha estat una font de riquesa de les ciutats i ha contribuït en el seu desenvolupament tant econòmic com social. A més, l’activitat comercial té una importància cabdal en el desenvolupament territorial, ja que va més enllà de la pròpia activitat.
El comerç fa una funció de cohesió social i de vertebració urbana, i contribueix a la millora de la qualitat de vida de les persones.
El sector del comerç és sinònim de dinamisme i vitalitat a les ciutats i els seus carrers. La presència del comerç en els municipis, el tracte i el suport que els comerciants ofereixen dia rere dia als seus clients, converteixen el sector en un agent rellevant dels municipis.
La mera presència de teixit comercial en els espais urbans fa del sector un dels principals actius de les ciutats. És, per tant, un generador de progrés, riquesa i ocupació del territori. El comerç no només es pot concebre com un sector productiu dels nostres municipis, perquè es tracta d’un sector capaç de promoure un ampli ventall de subjectes en relació amb el foment de la convivència, amb l’impuls de les relacions socials.
El comerç és un sector amb un rol molt important a l’hora de cohesionar, dinamitzar i difondre les activitats dels nostres barris, pobles i ciutats.
Així mateix, es fa ben palès que el comerç és un sector essencial de l’economia local. Un sector necessari perquè els espais comercials urbans siguin vius i vibrants, i actuïn com a espais de referència per al passeig de les persones. Es tracta, alhora, d’un sector amb un pes econòmic fort.
Així doncs, en aquest recurs podreu trobar els conceptes, les eines i els exemples necessaris per impulsar aquest sector tan important com és el comerç.
El primer que cal saber quan s’inicia un procés de gestió pública del comerç d’un municipi són els factors que determinen la seva importància:
Resum
El comerç és un element central de la identitat local que es reflecteix en diversos àmbits de la vida local. Es tracta d’un sector viu i arrelat als esdeveniments socials i culturals dels nostres municipis.
El comerç viu immers en un context altament competitiu. La presència d’un elevat nombre de formats comercials, els nous estils de vida de les persones i la irrupció de les tecnologies digitals han contribuït, entre d’altres fets, a crear un escenari comercial, del sector, molt competitiu.
L’evolució del consum també ha sofert canvis importants. La presència de nous consumidors procedents d’altres parts del món, la recent involució salarial, la mobilitat de les persones, que cada vegada es desplacen més, i aspectes demogràfics com el canvi en les estructures familiars o l’envelliment de la població han contribuït a modificar els hàbits de compra de la societat.
La irrupció del món digital també ha contribuït a modificar les pautes de consum. Fins fa poc, les persones planificaven molt més la seva compra, ara les noves tecnologies han permès que, en molt casos, la decisió de compra dels consumidors hagi deixat d’estar planificada.
Des del punt de vista de l’oferta de les activitats econòmiques urbanes —comerç, restauració i serveis—, atesos aquests canvis, és important considerar l’omnicanalitat. El botiguer i el restaurador han d’arribar al consumidor amb els seus béns i serveis a través de tots els canals, digitals i presencials, i fer atractiva la seva oferta.
En molts casos, fins i tot, la combinació de la tecnologia amb l’ús dels mitjans socials ha contribuït al fet que els consumidors puguin prendre decisions de compra en mobilitat i en temps real. A més, tot plegat, ha afavorit l’empoderament dels consumidors, que disposen d’una major informació i s’han convertit en prescriptors del producte o servei.
A tot això, cal afegir-hi la sobresaturació d’oferta i la maduresa de la major part de mercats que han contribuït, de manera inequívoca, a l’aparició de consumidors que es tornen més exigents i, en molts casos, menys fidels.
La crisi sanitària generada per la Covid-19 ha suposat un punt d’inflexió en el sector, que ha vist com la mateixa crisi, combinada amb l’ús de tecnologies digitals, ha portat el model comercial de proximitat a migrar cap a un sector comercial de proximitat en què l’ús de la tecnologia resultarà indispensable per a tots aquells negocis que vulguin mantenir-se vius i esdevenir més competitius. Tanmateix, l’essència del comerç local o de proximitat és la relació humana, un factor diferencial probablement insubstituïble.
Els clients han començat a buscar en la seva compra una millor experiència i no només volen comprar productes o serveis, sinó que en fer-ho, volen que aquests vagin acompanyats d’una vivència. Els consumidors, cada vegada més, premien la transparència de les marques, són més sensibles al medi ambient i a fer una compra socialment més responsable.
La forma en què les persones compren configura, en un sentit o en un altre, el nostre municipi. Hi ha un impacte social o urbà innegable en la manera de consumir. Si hi ha un humanisme tecnològic, també hi ha una manera més humana de consumir.
Els hàbits han canviat. Les pautes i els patrons de consum també. Tot i que el consumidor continua valorant positivament la compra física als comerços, les ciutats han de reforçar les estratègies col·laboratives per enfortir i preservar el model de comerç de proximitat.
Per saber-ne més
Si voleu aprofundir, consulteu l’espai del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya.
L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible és el pla adoptat per l’Assemblea General de l’ONU en favor de les persones, el planeta i la prosperitat. Té també la intenció d’enfortir la pau universal, el partenariat i l’accés a la justícia.
L’Agenda està organitzada en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que plantegen 169 fites que abasten els àmbits econòmic, social i ambiental, i interpel·len tothom, és a dir, governs de tota mena, empreses i ciutadania.
Més específicament, en l’àmbit del comerç, responsable i compromès, els ODS més destacables són els que es detallen a continuació:
Des de les regidories de comerç, cal prendre consciència sobre la responsabilitat i la importància de projectar l’activitat econòmica del municipi a través dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Els responsables municipals de les àrees de comerç hauran de tenir en compte els valors i els impactes socials en l’equitat de les activitats econòmiques urbanes, de restauració i serveis.
Entre les mesures que les regidories podran aplicar per enfortir responsablement el sector, destaquen les següents:
Sabies que…
Podeu disposar d’indicadors locals per al seguiment de les ODS en el vostre municipi. Aquesta és una eina interactiva elaborada per la Diputació de Barcelona:
El paper de les administracions locals ha evolucionat en els darrers anys. Des de començament de segle i degut a l’elevada competitivitat, alguns municipis van començar a dissenyar plans de dinamització del comerç urbà que tenien com a objectiu la realització d’actuacions públiques i privades, orientades a la millora de la competitivitat del comerç.
Aquests projectes eren impulsats en bona part per l’administració autonòmica i també per algunes administracions locals. Les activitats anaven des de la realització de campanyes de sensibilització i impuls de l’associacionisme comercial, fins a accions d’imatge comercial, comunicació i màrqueting. Els plans de dinamització també incloïen actuacions d’altres àmbits com l’urbanisme comercial, però que sovint eren realitzades sense un marc de col·laboració previ tant a nivell públic com privat.
El model d’enfortiment i de dinamització comercial dona pas a noves polítiques públiques de comerç que es caracteritzaran per ser actuacions valentes i amb una visió molt més transversal. Són polítiques que contemplen la participació del sector privat d’una manera molt més activa i consensuada.
Més enllà del bon funcionament que van tenir gran part aquestes polítiques, l’evolució comercial i les pautes de consum van propiciar que molts municipis reorientessin el seu model de dinamització comercial. Tot i això, no ha estat fins fa poc temps que els governs locals han vist com el model de dinamització tradicional comença a presentar símptomes d’esgotament i alguns municipis ja han començat a redefinir algunes polítiques públiques locals de comerç.
El comerç de proximitat atresora uns valors que el distingeixen del comerç electrònic i dels valors que representen les grans plataformes en línia. S’està avançant cap a unes polítiques públiques locals que donen suport al comerç local i alhora milloren la forma urbana i l’entramat de relacions socioeconòmiques del municipi. Es caracteritzen per tenir una visió molt més transversal, amb participació del sector privat i d’altres actors comunitaris de manera activa i consensuada.
El marc associatiu, que fins ara havia estat un model més voluntariós, donarà pas a un de més professionalitzat que miri més enllà de l’activitat comercial de les ciutats i opti per treballar i erigir-se com un agent de promoció econòmica dels barri de la ciutat. Les administracions públiques i el mateix sector, a través del seu braç associatiu, hauran de treballar conjuntament i vetllar per la definició de polítiques públiques més audaces, que potenciïn els espais urbans de les ciutats sense perdre els seus valors més singulars.
El comerç haurà de contribuir a la vertebració de la ciutat i els seus barris. Un comerç que haurà de cercar noves fórmules per empoderar el seu principal actiu: els comerciants, les persones que dia a dia treballen per al desenvolupament, no només de la seva activitat, sinó en favor de la ciutat i de la ciutadania.
El marc de la col·laboració publicoprivada i social esdevé un motor de canvi. Aquesta col·laboració de diferents sectors sota el legítim lideratge públic és el combustible de la governança relacional. No és la jerarquia, sinó la influència sobre la xarxa d’actors, el que cal gestionar i encapçalar.
La millora de les competències, la modernització del comerç, l’adaptació al fenomen digital, la cerca d’un nou marc de col·laboració publicoprivada i l’impuls de la responsabilitat social i ciutadana del comerç, seran part dels principals reptes del futur del comerç dels municipis.
Les grans línies que cal tenir en compte per enfortir el comerç d’un municipi són les següents:
Resum
El comerç és un dels sectors productius més importants dels municipis. Calen polítiques públiques que fomentin la competitivitat del sector i mesures valentes que projectin el comerç, impulsin el treball de consens i la col·laboració publicoprivada i social comunitària entre els diferents agents del territori.
Un dels elements més importants que cal tenir en compte per part de les administracions locals és la definició de polítiques públiques que impulsin el model de comerç de proximitat de les ciutats i municipis. És important, doncs, que cada ajuntament treballi per una planificació correcta de les seves polítiques comercials. Per això cal centrar l’objecte de les polítiques públiques de comerç, entesa la importància i la necessitat de la dinamització comercial i de tota l’activitat urbana.
Les polítiques concertades de dinamització comercial van alineades amb l’estratègia econòmica local i el projecte de municipi. És per aquest motiu que no es pot pensar, dissenyar i implementar una estratègia econòmica integral entre els sectors econòmics, la ciutadania i el govern local, sense el comerç de proximitat.
És precisament per aquesta raó que qualsevol municipi ha de disposar d’un full de ruta amb les polítiques i mesures comercials que l’ajudaran a dinamitzar el seu comerç.
La dinamització comercial s’entén com el conjunt d’accions públiques i privades dirigides a la millora de la competitivitat del sector. Aquestes poden ser polítiques públiques que porta a terme l’administració per contribuir a la millora del sector, però també poden ser agents privats els que puguin impulsar mesures de reactivació i enfortiment del sector.
Per tal de treballar en la dinamització del comerç del nostre municipi, és del tot necessari mantenir un enfocament integrador (amb la visió dels diferents agents del territori) i transversal (aplicant un punt de vista multidisciplinari que permeti abordar la complexitat dels espais comercials urbans).
D’aquesta manera, cal intervenir i escoltar en les tres esferes d’actuació, formades pels agents que contribueixen a la dinamització de l’activitat comercial urbana amb la seva activitat quotidiana.
Resum
El treball de consens i transversal entre administracions i els agents empresarials i socials és indispensable per portar a terme programes de treball que dinamitzin el comerç dels nostres municipis.
Així com el sector públic vetlla per l’interès general, el sector privat cerca l’eficiència i el benefici, i el tercer sector aporta el valor públic des d’una perspectiva més comunitària.
L’administració local ha d’interpretar l’impuls del sector des de l’òptica de cinc grans dimensions, la combinació de les quals ha de contribuir a la seva projecció.
En cas de zona de vianants:
En zona oberta al trànsit:
En municipis petits:
El comerç, junt amb els serveis i l’hoteleria, ha esdevingut el sector vertebrador de l’economia local. Un sector amb un pes molt important en la generació d’ocupació, però també en la cohesió, la integració i el desenvolupament social. A partir d’ara, s’enfronta a nous reptes, imprescindibles per a la seva projecció.
L’espai urbà és un dels elements més importants en la definició de les polítiques públiques de comerç. Els serveis, la imatge i l’accessibilitat resulten clau pel que fa a l’atractiu comercial d’un municipi. Al mateix temps, les polítiques de modernització i preservació també són elements indispensables en la construcció d’espais comercials vibrants.
Entre les mesures per promoure la creació d’espais comercials vius, trobem les següents:
Passejar de manera amable significa també fer l’espai accessible per a les persones amb diferents capacitats. L’espai públic ha de ser accessible per a les persones que van en cadira de rodes, però també per a les persones grans, les que duen un cotxet de bebè o un carretó de la compra. També cal pensar en les persones que tenen hàndicaps visuals o d’altres.
Les administracions locals han de promoure mesures d’incentivació de nova oferta comercial de proximitat, així com mesures de protecció i prevenció del comerç singular. Entre les mesures que es poden portar a terme, destaquen les següents:
Per saber-ne més
El programa Reempresa és un programa promogut per la Diputació de Barcelona i la Fundació CECOT Innovació amb l’objectiu de potenciar la transmissió empresarial d’establiments comercials dels municipis petits, de parades de mercats municipals i d’espais comercials de titularitat municipal de la província de Barcelona.
L’associacionisme comercial és un aspecte fonamental pel que fa a la dinamització comercial d’un municipi. És molt important que des d’una regidoria de comerç es prenguin amb molta consideració els moviments associatius del comerç del municipi. Per aquest motiu, és important saber què és i què abasta el món de les associacions de comerciants.
S’entén per associacionisme comercial l’existència d’un teixit comercial cohesionat, implicat i associat que permet disposar d’una unió de comerciants forta i amb autosuficiència econòmica. Això atorga diversos avantatges:
Els comerciants i els ens locals en general han d’ajudar-se per impulsar noves polítiques de millora que promoguin la competitivitat del sector i el municipi.
En resum, cal fer més atractiu l’espai comercial i atreure nous operadors.
L’existència d’una associació de comerciants pot ser un dels factors d’èxit per dinamitzar comercialment un municipi, per això ha de vetllar per la implicació dels comerços en les mesures de dinamització comercial que es duguin a terme.
En funció del tipus d’associació hi ha diferents tipologies de col·laboració amb l’administració.
En ambdós casos, l’ajuntament ha de treballar transversalment per marcar un rumb adequat en les polítiques comercials d’un municipi i això requereix considerar els elements següents:
Tot seguit, es proposen una sèrie de recursos que us poden ajudar a cercar mecanismes per promoure el treball col·laboratiu amb el sector comercial:
La col·laboració entre el sector públic i privat, amb les entitats i els centres de coneixement, esdevé cada dia un element més important en la dinamització del comerç i dels territoris. Així doncs, és necessari apostar, encara més, pel treball de la corresponsabilitat dels sectors tant públics com privats.
Les administracions locals han de treballar en l’enfortiment de les relacions entre el sector públic, el privat i el tercer sector. En concret, són tres els nivells de col·laboració que cal explorar:
El lideratge i col·laboració entre el sector públic es basa en mesures que permeten la cooperació entre àrees o bé entre diferents institucions, entitats i/o nivells administratius del sector públic. Entre els principals beneficis a l’hora d’establir aquest marc de treball, destaquen:
Pel que fa al lideratge i col·laboració en el sector privat, constitueixen totes aquelles mesures i instruments pensats per promoure la col·laboració entre esferes privades (entre diverses associacions, entitats, grups empresarials, etc.).
Quant al lideratge i la col·laboració publicoprivada, es fonamenta en aquells sistemes que permeten la creació de diàleg, debat i reflexió entre les esferes públiques, privades i comunitàries.
Sabies que…
Les APEU tenen el seu origen en el model anglosaxó conegut com a Business Improvement Districts (BID), organitzacions de cooperació pública i privada que tenen com a objectiu la dinamització i millora dels centres comercials urbans. Aquestes organitzacions, sense ànim de lucre, inclouen una determinada àrea urbana on els comerços i empreses que hi estan ubicats acorden pagar una quota de manera obligatòria (i previ procés de votació) que cobreix els serveis que contribueixen a dinamitzar la zona en qüestió.
La llei de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) a Catalunya (15/2020, del 22 de desembre) regula la creació i implementació del comerç, i és la darrera de les normes desenvolupades pel govern català en aquesta matèria. Prenent com a referència el model dels Business Improvement Districts (BID), regula la creació d’un nou model d’impuls del comerç de proximitat basat en el pagament d’una quota obligatòria per a tots els comerços que formen part d’una àrea delimitada dels municipis catalans.
Una Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU) és una zona geogràfica delimitada on el teixit comercial urbà i l’administració local treballen de manera conjunta per promoure i dinamitzar la zona. A través de la creació d’una entitat publicoprivada que s’encarrega de la gestió d’aquesta àrea, ambdues parts porten a terme un pla d’acció que té per objectiu la dinamització comercial i econòmica d’aquesta zona.
Les APEU són, per tant, un model de col·laboració i gestió publicoprivada que pretén aconseguir la professionalització i la millora competitiva de l’espai comercial urbà.
Les principals característiques de les APEU són:
Les funcions de les APEU més importants són les necessàries per desenvolupar una determinada àrea comercial delimitada. Tot i això, i segons les característiques pròpies de cada zona, qualsevol APEU pot cobrir les funcions següents:
La professionalització de l’associacionisme comercial i la importància de la seva vitalitat associativa el pot fer esdevenir un actor clau, compromès amb la comunitat i amb la transformació urbana. Les associacions comercials empoderades són garants del model comercial, més enllà de les conjuntures dels mandats municipals.
Sabies que…
El Dia Europeu del Comerç de Proximitat ha estat impulsat per Barcelona Comerç i Vitrines d’Europa des del 2019. També hi ha altres moviments internacionals, com ara el Love Your Local Market a Anglaterra, França, Catalunya, Espanya i Països Baixos, que també posen de relleu el vincle emocional entre la ciutadania i els establiments de proximitat:
Dia Europeu del Comerç de Proximitat, 9 de maig, de Barcelona Comerç.
La Gerència de Serveis de Comerç ha elaborat aquesta infografia en la qual es resumeix què és i com es crea una APEU.
Per poder definir un bon pla de dinamització del comerç urbà, cal fer una investigació detallada de la situació del comerç. Obtenir aquesta informació requereix un procés estructurat en diferents fases d’anàlisi que es presenten a continuació, i que disposen d’un ordre clar, que s’ha de respectar sempre.
Aquest procés ha d’estar alineat amb el coneixement del municipi: les bases de la seva estratègia territorial i econòmica, la seva recent evolució socioeconòmica, urbanística i demogràfica per aterrar millor en l’anàlisi de la seva activitat comercial urbana, de restauració i serveis.
El procés d’anàlisi comercial d’un municipi requereix considerar tot un seguit de fases i eines que ens han d’ajudar a conèixer el nostre comerç. Són les següents:
Aquesta anàlisi cal fer-la en un sentit ampli i ha d’incorporar el reconeixement dels elements següents:
També ens permetrà identificar els locals disponibles del municipi, fet que ens ajudarà a definir un pla específic de recuperació i promoció d’aquests locals.
Si bé és cert que l’anàlisi de l’oferta comercial és molt important, no ho és menys el fet de reconèixer qui són els consumidors. En aquest sentit, conèixer les necessitats i els hàbits de compra de les persones que compren i que no compren en un municipi, resulta imprescindible a l’hora de definir les polítiques comercials d’aquest.
Quan es parla de persona consumidora en societats locals complexes, es distingeixen diferents perfils, i és imprescindible disposar de la informació següent:
Hi ha tot un seguit d’eines d’investigació comercial que ens poden ajudar en el reconeixement comercial del nostre municipi. Aquestes eines han de permetre disposar d’informació actualitzada per poder dur a terme les futures polítiques públiques en matèria de comerç.
Instrument comercial | Descripció |
---|---|
Els cens comercial | Un cens comercial és una eina que permet obtenir una radiografia acurada de l’estat quantitatiu (nombre total de comerços, nombre de comerços segons sectors) i qualitatiu (estat dels comerços, imatge dels comerços) de l’oferta comercial d’un determinat municipi, zona i/o eix comercial. |
Sistema d’Informació Geogràfica | El cens ha de ser més que un llistat actualitzat de comerços amb les seves dades corresponents, sinó que és un punt de partida perfecte per cartografiar l’àrea urbana comercial. Aquesta cartografia s’ha d’elaborar amb un SIG, programari informàtic que permet crear capes d’informació geolocalitzant els comerços sobre un plànol, per entendre encara més la seva distribució, detectar els patrons que s’hi puguin donar i tenir eines per a planificacions futures. |
Els indicadors comercials | Són una sèrie d’indicadors que es calculen a partir de la disposició d’un cens comercial. Entre els més destacats, podem considerar l’índex d’ocupabilitat comercial o l’índex d’impuls comercial. |
L’índex de satisfacció comercial | L’índex de satisfacció comercial és un instrument que permet saber quin és el nivell de satisfacció dels compradors respecte al comerç d’un municipi o d’un eix comercial. |
L’enquesta d’hàbits de compra | L’enquesta d’hàbits de compra és un document en format d’enquesta oberta que pretén conèixer els hàbits de compra dels consumidors d’un municipi o d’un eix comercial en qüestió. |
L’estudi de clima comercial | Un estudi de clima comercial és un instrument molt útil per conèixer les impressions i l’estat actual del teixit comercial d’una zona determinada. Cal destacar que aquesta eina és complementària amb altres instruments d’anàlisi, com ara els censos comercials. |
L’estudi d’impacte econòmic | L’estudi d’impacte econòmic és un instrument que permet identificar l’impacte econòmic generat pels visitants durant la realització d’alguna campanya o esdeveniment comercial. |
A la web de la Gerència de Serveis de Comerç es troba l’Espai Observatori del Comerç i Serveis, on es poden localitzar les principals dades relacionades amb l’activitat comercial de la demarcació de Barcelona, les quals permeten analitzar i avaluar, segons el cas, des de les diferents dimensions que ens permeten mesurar el potencial i el grau d’adequació comercial del municipi.
Exemple
Alguns exemples d’eines de suport d’investigació comercial generades des de la Gerència de Serveis de Comerç, són:
Mapa de posicionament comercial
Té com a finalitat definir els trets més destacats que conformen el grau d’atracció municipal per ajudar els municipis a avaluar la seva adequació actual al seu potencial comercial.
L’aplicatiu web es distribueix en 6 blocs, amb un total de 51 preguntes, amb capacitat de posicionar el municipi a nivell de la seva estructura comercial i de serveis mitjançant una anàlisi complexa de tot allò que envolta aquesta activitat.
El qüestionari que es demana de contestar és una eina autoperceptiva, tot i que es demanen també dades objectivables que permetin equilibrar el biaix que poden suposar les impressions i valoracions de caire subjectiu.
Mapa de posicionament comercial
Estudi de clonatge comercial a Catalunya
Els comerços juguen un paper important en el paisatge urbà i són actors de pes en el teixit econòmic dels nostres pobles i ciutats. Al llarg dels darrers anys, s’està vivint un procés de transformació dels eixos comercials urbans en què es pot apreciar la tendència a assemblar-se entre ells.
En aquest sentit, la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona, conjuntament amb la Xarxa El Perfil de la Ciutat, ha elaborat l’estudi de clonatge comercial a Catalunya, el qual està enfocat a analitzar el grau de similitud i singularitat entre els principals eixos comercials de 30 municipis de Catalunya. L’any 2022 s’ha presentat la tercera edició de l’estudi, comptant així amb una sèrie històrica que facilita l’anàlisi.
Estudi de clonatge comercial a Catalunya
Dades x Mercats
És una eina digital basada en fonts de dades obertes sobre les franges horàries en què les persones visiten els mercats municipals de la demarcació de Barcelona, per ajudar a l’anàlisi i la presa de decisions basades en dades.
Dades x Mercats
Enquesta d’hàbits de consum i compra
La Gerència de Serveis de Comerç vol contribuir en el coneixement de l’estat del comerç dels nostres municipis. Amb aquest objectiu s’ofereix l’anàlisi dels hàbits de consum i compra en la demarcació de Barcelona, un contingut basat en una enquesta telefònica realitzada als responsables de compra d’unes 8.000 llars familiars principals (residències habituals). L’enquesta es basa en el coneixement dels diferents perfils de llars i consumidors, les seves preferències, hàbits i motivacions de compra.
Enquesta d’hàbits de consum i compra
Cercles de comparació intermunicipals
Els Cercles de Comparació Intermunicipals són un instrument de suport a l’avaluació i millora de la prestació i la gestió dels serveis públics municipals, que dinamitza l’Àrea de Recursos Humans, Hisenda i Serveis Interns de la Diputació de Barcelona, conjuntament amb les àrees que treballen en els diversos àmbits d’anàlisi.
Pel que fa a l’àmbit de mercats i fires locals, en aquests moments hi ha dos cercles que estan funcionant: el Cercle de Comparació Intermunicipal de Mercats Municipals i el Cercle de Comparació Intermunicipal de Fires Locals.
El Cercle de Mercats Municipals funciona de manera ininterrompuda i amb un constant creixement de participants, des dels 12 municipis en el 2006 fins als 32 del 2018. El Cercle de Fires Locals es va iniciar l’any 2009 amb 14 participants i actualment en té 36.
Cercles de comparació intermunicipals
Per saber-ne més
La Gerència de Serveis de Comerç ofereix la publicació de diferents estudis per fomentar el coneixement del sector comercial i dels models de desenvolupament i gestió que ofereixen respostes diferents als reptes que afecten el teixit comercial dels municipis.
Una vegada realitzat el reconeixement comercial, cal fer una valoració general de les característiques del comerç. Aquesta valoració, també anomenada “anàlisi DAFO”, consisteix a identificar els punts forts i els punts febles del comerç, així com les oportunitats i amenaces que es plantegen en la seva promoció i desenvolupament a mitjà i a llarg terminis.
Són punts forts els elements d’excel·lència, allò que és diferencial respecte d’altres zones o espais comercials. Els punts forts cal explotar-los i convé aprofundir en el seu desenvolupament i millora, de manera dinàmica, en benefici de la projecció comercial del municipi.
Les febleses són els elements que actuen de fre per al desenvolupament del comerç, aquells factors en què l’activitat comercial es troba en desavantatge en relació amb altres espais comercials i, per tant, amenacen la seva capacitat de millora i de promoció.
Tant els punts forts com els febles corresponen a factors que anomenem “d’ordre intern”, aquells en què el comerç pot desenvolupar actuacions per aprofundir en les coses que ja van bé i corregir aquelles que no van tan bé, és a dir, les febleses.
Quan es consideren els aspectes que influeixen en el futur i que procedeixen de fora, ens trobem davant de factors “d’ordre extern”. Es tracta de variables i tendències amb impacte sobre el comerç del municipi i que generen oportunitats o amenaces amb vista al futur desitjat.
En síntesi, en l’anàlisi externa es prenen en consideració aquells factors que ja venen implícitament lligats al comerç, perquè tenen una incidència comercial en l’entorn més immediat: els hàbits dels consumidors, les tendències comercials, la competència, els serveis, etc.
Una vegada exposades les diferents actuacions que cal tenir en compte a l’hora de dinamitzar el comerç, és el moment de definir el pla amb les mesures per a l’enfortiment del sector. Per fer-ho, convé la confecció d’un pla d’acció amb abast estratègic. Un full de ruta de les accions que es portaran a terme.
En aquest sentit, per tal que aquest pla d’acció sigui coherent, ha de tenir present, almenys, els aspectes següents:
Recorda
El pla d’acció és el full de ruta que qualsevol ajuntament necessita per projectar el sector. El pla requereix una fase en la qual cal entendre com funciona el sector per tal de poder actuar de la manera més òptima possible. És desitjable que el pla en les seves diverses fases, des d’un inici fins al final, es pugui concertar i realitzar amb el coneixement i la participació de les associacions de comerç i dels actors que es consideri necessaris i rellevants. A més, el pla ha de ser transversal i ha de comptar amb la participació d’altres àrees de l’ajuntament (urbanisme, promoció econòmica, turisme).
Tal com es desprèn del marc constitucional espanyol, les competències en matèria de comerç i fires a Catalunya són competència exclusiva de la Generalitat. L’article 121 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya descriu els termes en què aquesta competència és exclusiva del govern català.
El mateix govern disposa de diferents normes que li permeten regular el sector comercial a Catalunya. Són les següents:
L’Estatut de Catalunya, en el seu article 121, especifica que:
Article 121
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de comerç i fires, que inclou la regulació de l’activitat firal no internacional i l’ordenació administrativa de l’activitat comercial, i que abasta:
a. La determinació de les condicions administratives per a exercir-la i dels llocs i els establiments on s’acompleixi i l’ordenació administrativa del comerç electrònic o del comerç per qualsevol altre mitjà.
b. La regulació administrativa de totes les modalitats de venda i totes les formes de prestació de l’activitat comercial, i també de les vendes promocionals i de la venda a pèrdua.
c. La regulació dels horaris comercials, respectant en l’exercici d’aquesta competència el principi constitucional d’unitat de mercat.
d. La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, ampliació i canvi d’activitat dels establiments.
e. L’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial.
f. L’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat.
També correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l’àmbit de les seves competències. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees.
Les principals novetats, vinculades a les temàtiques incorporades a aquesta llei, són:
L’article 123 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum.
El Codi de consum de Catalunya té per objecte garantir la defensa i la protecció dels drets de les persones consumidores i establir, en l’àmbit territorial de Catalunya, els principis i les normes que les han de regir per millorar la qualitat de vida de les persones consumidores.
Els drets i els interessos de les persones consumidores protegits per aquesta llei són els següents:
a) El dret a la protecció de la salut i a la seguretat.
b) El dret a la protecció dels interessos econòmics i socials.
c) El dret a la indemnització i reparació de danys.
d) El dret a la protecció jurídica, administrativa i tècnica.
e) El dret a la informació, l’educació i la formació.
f) El dret a la representació, la consulta i la participació.
g) Els drets lingüístics.
Per saber-ne més
Podeu consultar:
La Llei 18/2017, de l’1 d’agost, de comerç, serveis i fires atorga als municipis les competències i obligacions següents:
Un dels elements importants a l’hora d’establir un procés d’impuls del comerç urbà és l’ús de mecanismes que regulin l’activitat comercial. L’autonomia dels governs locals els permet aprovar normes que afecten diferents àmbits incidents en el sector comercial. A continuació, s’indiquen algunes ordenances, l’estudi i anàlisi de les quals ha de contribuir a la dinamització comercial dels espais urbans:
Els mercats han estat des de sempre un format comercial amb una llarga tradició. La seva immillorable situació dins les ciutats i el seu marcat caràcter d’aprovisionament i venda de productes de proximitat han contribuït a convertir-los en un dels principals motors de generació d’ocupació comercial i desenvolupament econòmic dels municipis.
La titularitat i direcció del servei públic de mercats municipals correspon als municipis. Les administracions locals són els responsables de vetllar pel correcte funcionament de l’equipament a través de les ordenances fiscals i el reglament de funcionament intern del mercat.
El desenvolupament i el bon funcionament dels mercats municipals va associat, de manera clara, a les dinàmiques comercials, econòmiques i socials dels municipis i les seves trames urbanes. Així, la revitalització dels mercats ha contribuït clarament, en els darrers anys, a la recuperació i millora dels eixos urbans que, sens dubte, esdevenen espais amables, pacífics i atraients, on comprar acaba sent una autèntica experiència prou atractiva per a la ciutadania.
Si en els grans municipis els mercats recorden la seva pluricentralitat i la connexió amb l’alimentació saludable, als petits i mitjans municipis, els mercats són centre de relacions humanes a més de polaritat econòmica i d’atractiu territorial.
En el context de les crisis sanitàries i energètiques que se succeeixen actualment, la seguretat de l’abastiment i de les cadenes de subministrament fan renovar la prioritat en la proximitat de la producció, la distribució i el consum alimentari, i els mercats esdevenen una de les baules principals d’aquesta prioritat.
En l’actualitat hi ha 92 mercats municipals a la demarcació de Barcelona distribuïts entre 58 municipis (Barcelona capital exclosa), amb un total de 2.700 parades que donen ocupació a 5.940 persones.
A l’hora de definir els principals aspectes que determinen la funció actual dels mercats, se’n poden destacar els següents:
Recorda
Els mercats municipals són el cor comercial dels municipis, actuen com a motors socials i econòmics de les ciutats, els barris i els pobles. Són, per tant, espais de relació social i de memòria intergeneracional.
Els mercats són espais d’innovació, projecció i d’impacte social, i pioners en pràctiques sostenibles per millorar l’atenció a la clientela.
Per saber-ne més
Podeu consultar:
Segons la Llei 18/2017, d’1 agost de Comerç, Serveis i Fires, es considera mercat de venda no sedentària la venda de mercaderies i prestació de serveis mitjançant estructures o parades desmuntables o vehicles botiga en espais de titularitat pública o privada d’acord amb el que estableix aquesta llei i sense perjudici de la normativa reguladora de la venda directa de productes agroalimentaris per als productors o agrupacions de productors agraris.
Hi ha diferents modalitats de mercats de venda no sedentària. Els més habituals són els mercats de marxants, que tenen lloc en espais de titularitat pública, a càrrec d’un conjunt de professionals de la venda i de la prestació de serveis de manera no sedentària, mitjançant instal·lacions desmuntables o transportables, o en vehicles botiga, en els llocs degudament autoritzats dins el perímetre i ordenats per l’ajuntament de manera periòdica i preestablerta al llarg de tot l’any.
Hi ha altres tipus de mercats de venda no sedentària: mercats ocasionals, parades individualitzades, mercats itinerants, a l’entorn dels mercats municipals, en llocs annexos, mitjançant instal·lacions desmuntables.
És competència de l’ajuntament, a través d’una ordenança municipal, autoritzar la venda i la prestació de serveis mitjançant estructures o parades desmuntables o vehicles botiga en espais de titularitat pública, sigui quina sigui la modalitat, i determinar les dates i la periodicitat, delimitar el perímetre i el nombre total de parades, així com les dimensions i les condicions dels marxants per accedir-hi.
En el cas que un ajuntament no disposi d’ordenança municipal reguladora d’alguna de les modalitats de venda no sedentària, s’entén que el municipi no autoritza aquesta modalitat de venda en espais de titularitat pública.
Algunes de les funcions que els mercats de venda no sedentària han desenvolupat al llarg dels anys són les següents:
Infografia dels mercats de venda no sedentària de la província de Barcelona (2020)
Per saber-ne més
Podeu consultar:
Les activitats firals formen part de la llarga tradició comercial de Catalunya i es poden arribar a considerar les primeres manifestacions de promoció econòmica local de la història, que amb el pas del temps han sabut mantenir la seva vigència i importància per als territoris.
Les activitats firals, les fires professionals i les fires mercats són instruments que permeten interrelacionar l’oferta i la demanda, en què la innovació en els productes, la difusió, la promoció de contactes i els intercanvis comercials són els principals objectius.
Des dels grans esdeveniments firals d’abast internacional, com el Mobile World Congress, fins a la fira mercat més petita i amb una incidència local, les activitats firals formen una xarxa d’interconnexió dels sectors productius que enforteixen les societats que les promocionen.
La combinació entre les tradicions i les tendències de futur, juntament amb el contacte humà, fan de les fires uns instruments únics per a la promoció dels sectors econòmics i la promoció del municipi.
Més enllà dels beneficis que les fires poden generar de forma directa al comerç, també trobem altres elements que poden beneficiar-lo, en aquest cas, però, de forma indirecta. Es tracta d’elements que, ben plantejats, poden fer que aquests formats contribueixin a la millora del dinamisme econòmic dels municipis i, en conseqüència, del comerç urbà. Ben sovint esdevenen, especialment en municipis petits i mitjans, aliats de la marca territorial. Els principals elements a tenir en compte són els que es detallen a continuació:
Des de les regidories de comerç, i per aquest motiu, cal estudiar amb detall la ubicació de la fira, i fins a quin punt contribuirà a millorar la imatge del comerç del municipi. Val a dir, en aquest sentit, que una bona ubicació de la fira es pot associar a molts beneficis com són la percepció d’un eix comercial més atractiu, la concentració comercial generada.
Per tot plegat, l’organització dels esdeveniments firals ha esdevingut un servei més de prestar per molts ens locals, i ha anat desenvolupant un grau de complexitat i sofisticació que ha comportat la necessitat d’incorporar més recursos humans, econòmics i materials. Aquesta situació de major especialització, juntament amb la competència de l’activitat firal, porta a la conveniència de reflexionar i repensar l’estratègia dels esdeveniments per tal de millorar-los i modernitzar-los.
Infografia de les fires de la província de Barcelona (2020)
Per saber-ne més
Les fires projecten un territori aprofitant els seus atributs patrimonials, atreuen la ciutadania, els visitants i una potencial nova clientela cap a l’oferta comercial ja existent.
El producte local és el recurs propi vinculat al territori de què disposen els municipis més enllà de l’oferta comercial. És indispensable integrar el producte local a les estratègies d’impuls comercial.
Des de qualsevol regidoria de comerç és important que s’integri la funció del producte local en les seves estratègies d’impuls comercial.
Les mesures que caldrà tenir en compte són les següents:
Sabies que…
La Diputació de Barcelona impulsa i coordina la Xarxa Productes de la Terra, una agrupació voluntària d’ens locals d’àmbit comarcal, amb la finalitat d’enfortir el teixit empresarial de productes alimentaris locals i de qualitat de la terra i el mar de la província de Barcelona.
La Gerència de Serveis de Comerç presta suport als ens locals per a la realització d’accions que reverteixin tant en l’augment de la competitivitat de les empreses del sector comercial i els serveis del municipi, com en la millora de l’oferta comercial i de serveis existent.
Igual que els productors locals, els creadors i els artesans del territori són un recurs de què disposen els municipis per ser singulars i diferenciar-se de la resta. Els oficis artesans, que no fa tant encara podíem veure pels carrers dels nostres pobles i ciutats, han deixat de ser una tradició que passava de pares a fils, per esdevenir una forma de vida.
Les persones creadores, artesanes o artistes que trobem avui dia han decidit dedicar-se a un ofici artesà o creatiu i la seva feina ha esdevingut un estil de vida que aposta per la sostenibilitat.
És imprescindible identificar els artesans i creadors que hi ha al territori, identificar els canals de distribució que utilitzen i fer-ne difusió i promoció a través del comerç local.
El comerç es troba en un moment complex. L’oferta comercial existent, la irrupció de les tecnologies digitals, el context actual de crisi energètica, sanitària i ambiental han contribuït a modificar les pautes de comportament i compra dels consumidors. En el context dels ens locals, cal fomentar un seguit de mesures, com ara:
L’enfortiment en les competències i la capacitat d’adaptació dels comerços al nou context comercial i econòmic són, en l’actualitat, un dels principals reptes als quals s’enfronta el comerç. Aquests reptes s’han d’entomar, necessàriament, des del reconeixement del valor de la professió comercial i la funció urbana que representa. És imprescindible ser-ne conscients i mantenir una actitud convençuda.
En relació a l’aparició de formes de comerç més impersonals, el comerç de proximitat ha de continuar mostrant fortalesa. Fortalesa expressada tant en l’especialització i en l’expertesa dels productes i serveis, com en l’actitud de venda. Això requereix programes de formació específics que facilitin la millora dels coneixements i habilitats, però, sobretot, que treballin l’actitud davant la ciutadania.
Sabies que…
La Gerència de Serveis de Comerç juntament amb Pimec impulsen el programa Comerç 21 amb l’objectiu de millorar el comerç de la província.
La irrupció de les tecnologies ha modificat la manera com les persones consumidores coneixen i s’informen sobre el producte, i la manera com prenen les decisions, com el seleccionen i realitzen l’acció de compra.
El comerç necessita una redefinició i la formulació de noves estratègies per tal de fer-lo més fort. Els ens locals han de vetllar per impulsar la proximitat i la innovació.
El grau de penetració del comerç electrònic ha anat creixent en els darrers anys, però també és cert que el lleure, el passeig i el tracte personalitzat són elements molt ben valorats pels consumidors.
Aquest binomi entre món digital i proximitat ens porta a la necessitat de redefinir i formular noves estratègies per enfortir el comerç dels municipis. En aquest sentit, es fa evident que la proximitat entre comerç i consumidor continuarà existint, avui, demà i en un futur a mitjà termini. Els valors de responsabilitat social i ambiental que comporta l’acció de compra en el comerç de proximitat té i tindrà molta rellevància.
Per tot plegat, cal que els municipis i els mateixos comerços reformulin noves polítiques comercials que ajudin a fer de les botigues i els seus espais comercials urbans, indrets atractius i seductors.
En aquest sentit, les necessitats per a la transformació digital dels comerços han de confiar en l’impuls de mesures que facin transitar el model de comerç de proximitat cap a un model comercial, també de proximitat, però amb un major ús de tecnologia. És el que anomenem omnicanalitat, un atribut que el comerç local ha de ser capaç d’oferir per adaptar-se als nous patrons de consum.
Sabies que…
La Gerència de Serveis de Comerç posa a disposició l’eina APROPTEU, una aplicació mòbil gratuïta que s’ofereix per compartir amb tots els municipis de la demarcació de Barcelona. L’aplicació s’adreça tant a comerciants, paradistes, emprenedors/es o a qualsevol empresari/a del sector, com a la ciutadania en general.
També ofereix cursos gratuïts de tres setmanes per aprofundir en els temes que afecten el comerç en línia. Digiemprèn és un lloc web per estar al dia dels temes relacionats amb el comerç en línia. Si teniu un negoci digital, o en voleu tenir un, informeu-vos a la seva web i coneixereu totes les eines que us conduiran a l’èxit.
Molts comerços han tancat en els darrers anys, aquesta tendència ha generat la pèrdua d’atractiu d’un sector que ha vist com l’espai urbà reconfigurava un nou paisatge marcat per la presència de locals disponibles.
Els municipis han de fer una aposta ferma per a la recuperació i la reactivació d’aquests espais. I això vol dir que qualsevol regidoria ha de tenir en compte els reptes següents:
Sabies que…
Algunes ciutats catalanes han impulsat projectes de reactivació dels seus locals disponibles. A Olot, per exemple, hi trobem El taller dels sastres, i a Vic, Espais en transició.
La Distribució Urbana de Mercaderies és el procés logístic que descriu l’arribada de la mercaderia en el darrer tram, fins que és comprada pel client a l’establiment o bé la rep a domicili. Es tracta d’un procés de transport pel qual els béns que s’obtenen en el comerç de proximitat arriben als establiments o als domicilis procedents dels magatzems centrals de distribució, ubicats als afores, després que hagin arribat allí des dels centres logístics (d’importació) i/o dels punts de fabricació.
Sabies que…
Som en un moment de transformació de les cadenes de subministrament. La pandèmia de la Covid-19 ha frenat una globalització econòmica que en la darrera etapa havia fet hegemònica la fabricació deslocalitzada, l’ensamblatge dels elements dels béns, el transport marítim o aeri d’aquests fins als països, magatzems, establiments i domicilis on es concentra la demanda dels béns.
Els preus dels hidrocarburs, dels contenidors del transport marítim, la inseguretat generada per la crisi sanitària i les restriccions heterogènies en països i ports, fa necessari reforçar la producció i la distribució més a prop, o si més no, comptar amb alguns centres de producció que facin menys vulnerable la cadena de subministrament.
La distribució urbana de mercaderies té més afectació als mitjans i grans municipis, on els governs locals han de prendre en consideració el repte de la qualitat de l’aire, la vianalització i la mobilitat sostenible.
Per descongestionar els carrers i barris de trànsit, evitar càrregues i descàrregues que molesten el veïnat i desordenen els estacionaments, entre d’altres, és necessari repensar la distribució de les mercaderies en l’últim tram, des dels magatzems als establiments dels carrers de pobles i ciutats.
Així mateix, des dels consistoris, repensar la distribució urbana de mercaderies pot suposar treballar en diferents àmbits, com ara:
La Gerència de Serveis de Comerç s’engloba dins l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç (ADETC) de la Diputació de Barcelona, juntament amb la Gerència de Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació, i la Gerència de Serveis de Turisme.
La finalitat principal de la Gerència és la de treballar amb els ens locals i amb les principals associacions del teixit comercial de la província de Barcelona per tal de promoure accions de millora en el desenvolupament del comerç urbà i de proximitat.
La Gerència de Serveis de Comerç, conscient de les necessitats que presenta el sector, assumeix com a missió fonamental: oferir suport als governs locals per dinamitzar el teixit comercial dels municipis, entès com un conjunt integrat d’establiments comercials, serveis, mercats municipals, mercats de venda no sedentària i fires.
Aquest suport als ajuntaments es planteja com un motor de canvi, innovació i progrés de l’activitat comercial, amb capacitat per incidir positivament en la qualitat de vida de la comunitat, en el benestar de la ciutadania, en la cohesió social, en la cultura, en el desenvolupament sostenible i en l’impuls de les oportunitats empresarials i d’ocupació del territori. Tots aquestes fites s’alineen amb els objectius definits en l’Agenda 2030 i permetran que el teixit comercial continuï complint la seva funció social, com a dinamitzador de la convivència urbana i factor capaç d’enfortir l’estructura productiva local.
Per desenvolupar les seves tasques de promoure accions de millora en el desenvolupament del comerç urbà i de proximitat, la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona s’estructura en dues oficines que contenen cadascuna una secció.
Dona suport directe al territori i gestiona el Catàleg de Serveis com a principals àmbits de treball.
Funcions:
Per altra banda, l’Oficina de Suport intern, planificació i avaluació proveeix suport jurídic, econòmic i pressupostari, gestiona programes amb el territori en coordinació amb l’altra oficina i s’encarrega de la formació i la comunicació, entre d’altres. Les seves funcions són:
Funcions:
Prenent com a referència les línies establertes en l’últim Pla d’Actuació de Mandat (PAM 2020-2023) de la Diputació de Barcelona, la Gerència de Serveis de Comerç afronta el repte de continuar reforçant l’alineament de les seves actuacions amb aquests objectius, tal com ho ha estat fent de manera decidida durant els últims temps i traslladant aquest model al seu àmbit mitjançant la fixació de quatre principis rectors:
Així, i fonamentats en aquests quatre principis rectors, la Gerència de Serveis de Comerç marca les seves línies estratègiques d’actuació. Són les següents:
L’objectiu fonamental que persegueix la labor de la Gerència de Serveis de Comerç, consisteix en oferir als ens locals de la demarcació el suport territorial necessari per enrobustir el sector comercial, mitjançant el desenvolupament i implementació de programes que optimitzin la seva gestió diària i dinamitzin la seva activitat habitual.
La necessitat dels ens locals de suport per a la implementació d’aquestes polítiques és avui més ineludible que mai, amb una xarxa de petits i mitjans establiments que s’enfronten a reptes especialment exigents, com la transformació dels hàbits de consum i la superació de la crisi provocada per la Covid-19. No sols es tracta de la subsistència del comerç de proximitat, sinó d’aconseguir la seva consolidació i creixement, com a agent vertebrador i dinamitzador dels nostres pobles i ciutats, gràcies a un model que garanteixi la seva sostenibilitat econòmica, social i ambiental.
Entendre l’emprenedoria com la mera acció de crear un nou negoci amb una repercussió estrictament individual i econòmica, constitueix un reduccionisme que afortunadament ha estat majoritàriament superat des de fa temps, tant a nivell polític com acadèmic, empresarial i social.
En efecte, darrere de gran part d’aquesta mena d’iniciatives, també sol trobar-se un intent de respondre de forma més dinàmica a les noves necessitats de les persones, una aspiració per optimitzar els processos que condueixen a la satisfacció d’aquestes demandes, una visió innovadora i disruptiva sobre la societat del demà, o fins i tot un desig actiu per accelerar un canvi que millori la qualitat de vida col·lectiva. En conseqüència, la societat té l’oportunitat i el deure de detectar i aprofitar per a la col·lectivitat el talent i l’embranzida empresarial que hi ha entre la seva ciutadania.
En el cas concret del comerç, aquest repte resulta especialment urgent per quatre raons fonamentals:
La planificació resulta fonamental per aconseguir l’èxit davant qualsevol repte, establint objectius a curt i llarg terminis que siguin assolibles i ambiciosos alhora. En el marc de les actuacions pròpies del sector comercial, és essencial fer una anàlisi rigorosa del context empresarial i social, i copsar la situació real amb la detecció de les aspiracions i la identificació de les necessitats tant dels negocis com dels seus clients actuals i potencials.
La planificació derivada d’aquest estudi previ, permet desenvolupar —a les mateixes empreses i a les administracions que els donen suport— un full de ruta idoni per a la consecució òptima de les seves fites. A més, l’anàlisi objectiva basada en dades contrastades afavoreix l’alineament de les actuacions públiques amb les estratègies empresarials, i també la implicació, coordinació i cohesió de totes les persones i organitzacions que treballen en ambdós terrenys. De res serveixen les millors intencions i els majors recursos, si es desconeix el terreny que es trepitja, el punt cap a on cal orientar-se i el camí que cal recórrer per arribar fins a aquest horitzó.
Qualsevol planificació que no es construeixi sobre el coneixement està abocada al fracàs i, en aquest sentit, cal assegurar-se que les estratègies es construeixen cenyint els projectes a la realitat i no a l’inrevés.
Les línies estratègiques definides per la Gerència de Serveis de Comerç s’articulen en diferents objectius operatius i en actuacions concretes, que s’ordenen d’acord amb la línia bàsica amb què es troben prioritàriament vinculats.
Una part important de l’estratègia de la Diputació de Barcelona i, per tant, també de la Gerència de Serveis de Comerç, es vehicula principalment amb el Pla de concertació Xarxa de Governs Locals 2020-2023, com la fórmula de suport als governs locals de la província que persegueix, d’una manera transparent i facilitadora, la consecució d’una cooperació tècnica i econòmica planificada, al servei d’uns objectius i necessitats dels governs locals, i sotmesa a un seguiment i avaluació periòdics.
El Pla de concertació Xarxa de Governs Locals
El Pla de concertació Xarxa de Governs Locals 2020-2023 s’estructura en tres instruments de cooperació:
En el cas concret de la Gerència de Serveis de Comerç, per a l’any 2022 s’ofereixen 7 recursos diferents entre econòmics, tècnics i materials.
Recurs econòmic
Cooperació comercial entre diversos ens locals
Suport a la definició, el disseny i l’execució d’accions de promoció i dinamització que es duguin a terme de manera conjunta entre dos o més ens locals que no tinguin relació jeràrquica administrativa entre ells.
Recurs econòmic
Estudis del teixit comercial, mercats i fires locals
Suport per a la realització d’estudis que tinguin per objectiu l’anàlisi del teixit comercial urbà, les APEU, el mercat municipal, la creació, avaluació o modernització d’una fira local o un mercat de venda no sedentària, i també per a la implantació de les TIC en els diferents sectors d’activitats.
Recurs tècnic
Grup d’interrelació per a la promoció de l’activitat comercial
Grup d’intercanvi d’experiències, coneixement, reflexió i millora entre el personal tècnic dels ens locals amb l’objectiu de generar noves iniciatives en el teixit comercial, mercats i fires locals, i aconseguir propostes innovadores, estratègies de millora i d’adaptació al context actual.
Recurs econòmic
Projectes singulars de suport del teixit comercial, mercats i fires locals
Suport econòmic a projectes innovadors i/o disruptius que donen resposta a una necessitat específica i que contribueixen a incrementar la millora i modernització del teixit comercial, mercats, fires locals i estiguin alineats amb els objectius de l’Agenda 2030.
Recurs material
Servei d’acompanyament d’ens locals i associacions de comerciants i de paradistes dels mercats
Acompanyament, assessorament i suport específic als ens locals en la creació, l’impuls i la consolidació de les associacions i les entitats que representen el teixit comercial del municipi en el seu conjunt, d’una zona comercial delimitada i/o del mercat municipal amb l’objectiu d’impulsar i consolidar la concertació publicoprivada.
Recurs material
Servei de préstec de carpes
Préstec de carpes de 3 x 3 metres per donar suport als ens locals en l’organització de fires locals que generin activitat econòmica al territori.
Recurs econòmic (Fons de prestació)
Suport al foment del teixit comercial, mercats i fires locals
Suport al desenvolupament d’actuacions que tinguin per objectiu dinamitzar i consolidar el teixit comercial dels àmbits del comerç urbà, els mercats i les fires locals per fomentar el tractament integral de l’oferta comercial i de serveis dels municipis d’acord amb les característiques i les necessitats del territori i la seva demanda.
Així, i més enllà dels instruments de cooperació del Pla de concertació Xarxa de Governs Locals 2020-2023, els diferents objectius operatius de la Gerència de Serveis de Comerç es canalitzen a través d’actuacions específiques i concretes:
Per saber-ne més
Podeu trobar més informació sobre les actuacions de la Gerència de Serveis de Comerç disponible a la web: https://www.diba.cat/web/comerc
El NextGenerationEU és un instrument extraordinari, aprovat pels líders europeus el 21 de juliol de 2020, dotat amb 750.000 milions d'euros per contribuir a reparar els danys econòmics i socials immediats causats per la pandèmia de la COVID-19. Es pretén contribuir a fer d’Europa un territori més ecològic, més digital, més resilient i més ben adaptat als reptes actuals i futurs.
En el cas espanyol es tradueix en una injecció de 140.000 M€ en forma de transferències (60.000 M€) i préstecs (80.000 M€) per a reformes i inversions que s’han d’implementar entre el 2021 i el 2026. El passat 7 d’octubre de 2020, Espanya va presentar un primer pla anomenat ”España Puede”, per orientar i mobilitzar els fons europeus destinats a España a partir de 4 línies i 10 polítiques palanca de reforma estructural per un creixement sostenible i inclusiu.
En el marc dels ajuts provinents dels Fons Next Generation EU, la Gerència de Serveis de Comerç és beneficiària de 3 subvencions vinculades a 3 projectes diferents que tenen una incidència marcada en les tasques i actuacions gestionades des de la Gerència:
Innovació en les àrees de promoció econòmica urbana. APEU
L’any 2021, i dins la línia d’ajudes per al suport a mercats, zones urbanes comercials, comerç no sedentari i canals curts de comercialització, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, li és concedida a la Gerència de Serveis de Comerç, per a l’execució del projecte “Innovació en les àrees de promoció econòmica urbana. APEU” un import de 786.900 euros.
El projecte té per objectiu: dotar al sector comercial d’un instrument per modernitzar, innovar i promocionar determinades zones comercials urbanes, i per millorar la qualitat de l’entorn urbà per mitja d’actuacions de transformació digital, sostenibles i de foment de la competitivitat empresarial.
Aquest projecte preveu la seva finalització abans del 30 de juny de 2024.
Els objectius específics derivats de les diferents actuacions en les quals s’estructura el projecte són els següents:
Aquest Subprojecte consisteix en una prova pilot, a desenvolupar a 9 municipis de la província de Barcelona, per a la constitució d’una Àrea de Promoció Econòmica Urbana. Els municipis participants son: Berga, Cardona, Granollers, Mataró, Mollet del Vallès, Sabadell, Sitges, Terrassa, Vilanova i la Geltrú.
Apropant al mercat: competitiu, digital i sostenible
L’any 2023 es concedeix el projecte “Apropant al mercat: competitiu, digital i sostenible”.
L’objectiu del projecte, amb un pressupost total de 2.500.000 euros i amb una subvenció de 2.000.000 euros, és el de modernitzar i millorar la competitivitat dels mercats municipals, apropant-los als nous perfils de consumidors/es i consolidar el seu paper com un servei públic essencial per al manteniment de l’activitat econòmica i com a model de sostenibilitat per als municipis.
Aquest projecte preveu la seva finalització abans del 30 de juny de 2024.
Els destinataris del projecte son els 58 municipis de la província que tenen mercat municipal (92 mercats en total) i es treballarà al voltant de 4 eixos:
Les 12 actuacions proposades es distribueixen en 4 categories:
Transformació digital i formació
Distribució urbana de mercaderies
Sostenibilitat i economia circular
Foment del relleu generacional
Comerç rural i essencial: innovador, sostenible i eficient
L’any 2023 es concedeix també subvenció pel projecte “Comerç rural i essencial: innovador, sostenible i eficient”. És un projecte de dinamització i modernització del comerç rural com a estratègia de sostenibilitat territorial.
El projecte té per objectiu: frenar el despoblament rural a partir tant de millorar l'aprovisionament de la població en comerços rurals, com la millora de la sostenibilitat i viabilitat del sector del comerç rural. Per això, es basa en la promoció i acceleració de la transició ecològica i digital com a estratègia per a la cohesió social i territorial.
L'àmbit d'intervenció són els 125 municipis rurals de mida petita situats a les comarques de la província de Barcelona amb un caràcter rural més intens i alhora més envellides.
El projecte s'organitza en un total de 10 accions de naturalesa diversa i integral, algunes d'elles de caràcter transversal, com ara la creació d'un espai web de comerços rurals, una campanya de promoció conjunta, la posada en marxa d'una plataforma digital supramunicipal per al intercanvi agroalimentari de proximitat, així com de la implementació del pla d'avaluació i seguiment del projecte.
En conjunt les accions busquen accelerar la transició digital (desplegament de xarxes wifi en zones sense cobertura, taquilles intel·ligents, panells direccionals vinculats a un portal digital, la creació d'una plataforma digital per a l'intercanvi agroalimentari de proximitat, i accions formatives), la transició ecològica (foment de l'ús de recipients reutilitzables i reciclables, mapeig de proveïdors i productes sostenibles, i accions formatives), i enfortir la cohesió social i territorial (perspectiva supramunicipal i implantació accions de diferenciació i identificació de les iniciatives participants).
Aquest projecte preveu la seva finalització abans del 30 de juny de 2024.
El pressupost total del projecte és de 612.900 euros i està subvencionat amb els Fons NGEU amb un import de 490.320 euros.
CESENA, O. Manual de comerç urbà: reptes de la dinamització comercial. Barcelona: Associació Catalana de Municipis, 2016.
Diputació de Barcelona: Espai Observatori del Comerç i Serveis.
Diputació de Barcelona. Model d’ordenança tipus per als mercats de venda no sedentària de la província de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació, 2016.
FOCALIZZA, S.L., CESENA, O. i TORRENT, X. Experiències en la gestió comercial de les parades dels mercats municipals. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2011.
Generalitat de Catalunya: Pla d’acció 2022-2025 Comerç, Artesania i Moda.
Generalitat de Catalunya, Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya: Estudis sobre comerç del Consorci Artesania i Moda.
Generalitat de Catalunya: Cens d’establiments comercials de Catalunya.
Generalitat de Catalunya, Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya: Publicacions de comerç del Consorci de Comerç, Artesania i Moda.
Generalitat de Catalunya, Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya: Els mercats.cat
Generalitat de Catalunya: Oficina d’APEU de Catalunya.
Accessibilitat comercial
És un dels tres grans pilars de l’urbanisme comercial juntament amb els serveis i la imatge comercial. L’accessibilitat s’entén com les mesures necessàries per afavorir i facilitar l’accés als municipis i al seu espai comercial urbà. Entre moltes grans accions, inclou mesures de millora de la mobilitat, la senyalització, la definició del model d’aparcament…
Activitat comercial urbana
L’activitat comercial urbana fa referència a totes les activitats comercials en planta baixa que es troben ubicades en els espais urbans dels municipis. L’activitat comercial urbana està formada per comerços, serveis, activitats de restauració i qualsevol altre negoci ubicat en l’espai urbà.
Associació de Comerciants
Entitat amb personalitat jurídica pròpia que agrupa els titulars dels establiments de comerç, restauració i serveis d’un municipi o barri, amb una junta que dirigeix el treball de representació davant del govern local i les institucions d’interès, amb diferent grau de professionalització pel que fa a la seva gestió i provisió de serveis als comerciants agrupats.
Associacionisme comercial
Moviment pel qual es fomenta la col·laboració entre el teixit comercial urbà d’un municipi o territori. L’associacionisme comercial és indispensable per promoure un treball de consens entre l’administració pública i la part privada.
APEU
Són un model de gestió publicoprivat aprovat amb rang de Llei pel Parlament de Catalunya. L’acrònim incorpora el significat de les àrees de promoció econòmica urbanes d’un municipi. El seu objectiu es focalitza en modernitzar i professionalitzar la gestió de l’espai comercial urbà, per mitjà d’una entitat gestora legitimada per votació del 50% dels titulars de l’activitat econòmica del territori delimitat, i redacta i impulsa un projecte per a l’àrea delimitada, que també ha de comptar amb l’aprovació posterior del ple municipal.
BID
Acrònim del model anglosaxó de gestió publicoprivada d’un espai comercial urbà legitimat per una votació dels titulars dels establiments ubicats en el territori d’actuació prèviament delimitat. Compta amb un pressupost i pla aprovats que habitualment incorpora la millora de la neteja, la seguretat, la promoció i comunicació comercial, la responsabilitat comunitària, l’impuls de la marca de l’espai comercial, entre d’altres. L’acrònim aixopluga la definició dels Business Improvement Districts originaris dels països anglosaxons.
Cens comercial
Eina de mesura i anàlisi de la realitat comercial de l’espai urbà, que compta, categoritza i analitza diferents paràmetres sobre la densitat i continuïtat dels establiments comercials.
Clonatge comercial
Procés de pèrdua de singularitat dels establiments comercials, per l’absència de viabilitat o de relleu en establiments tradicionals, emblemàtics o centenaris i la proliferació de models de negoci estandarditzats, sovint gestionats per franquícies. Impacta negativament en la qualitat i densitat del paisatge comercial urbà i propicia una banalització d’aquest.
Delimitació comercial
És el procés pel qual un municipi concreta la ubicació de la seva oferta comercial. La disposició d’una bona delimitació comercial d’un municipi és un instrument molt important perquè les regidories puguin projectar mesures de planificació comercial molt més ben definides.
Diagnosi comercial
Instrument metodològic per determinar les conclusions d’un determinat projecte. Tot i existir múltiples instruments de diagnosi, l’anàlisi DAFO és un dels més habituals i dels que millor ens poden ajudar a realitzar un diagnòstic acurat del comerç d’un municipi.
Dinamització comercial
Conjunt de polítiques públiques i privades orientades a millorar la competitivitat d’un municipi. La dinamització comercial requereix polítiques valentes, transversals, que vagin dirigides a l’impuls de l’activitat comercial urbana d’un municipi.
DUM
Acrònim de Distribució Urbana de Mercaderies. Fa referència a l’organització òptima i amb menors externalitats negatives de la distribució dels béns i serveis en el darrer tram. Des dels magatzems logístics al seu trasllat als eixos comercials i establiments comercials. Per reduir l’impacte sobre la contaminació atmosfèrica, acústica, la congestió del trànsit, l’afectació al veïnat en els processos de càrrega i descàrrega, és un espai òptim per a la innovació, amb vehicles elèctrics, entitats d’economia social i solidària, reutilització de locals disponibles com a punts urbans d’emmagatzematge i distribució de proximitat de les mercaderies.
Espai comercial urbà
Agrupació d’establiments d’activitats econòmiques urbanes que es concentren en un carrer o via amb suficient continuïtat i densitat comercial, i que es constitueixen en una associació de gestió professionalitzada.
Fires
Exposició d’oferta comercial amb un màxim de dues edicions a l’any, que se celebra durant una jornada o amb un màxim de quinze dies consecutius, que pot ser especialitzada en donar a conèixer i difondre productes o serveis locals. És un esdeveniment d’atracció de visitants, de projecció de la marca territorial i un factor dinamitzador de l’activitat econòmica local.
Imatge comercial
Mesures que contribueixen a millorar l’espai urbà. Com a tals, tenen un efecte molt important en l’atractiu del comerç dels municipis. Inclou un ampli ventall de mesures de millora de la imatge dels carrers, la imatge externa dels punts de venda…
Locals disponibles
Espais ubicats en planta baixa que no es troben ocupats per cap negoci ni activitat comercial. En els darrers anys, els locals disponibles han anat incrementant en els municipis, fet que ha contribuït que aquests, cada vegada més, es vegin obligats a dissenyar accions específiques per a la seva reactivació.
Mercat municipal
Equipament públic d’abastiment de productes alimentaris frescos i de béns quotidians necessaris, conformat per establiments concessionaris agrupats en una associació privada. L’edifici forma part del domini públic i la regulació i règim de concessió dels establiments o parades es regeix per una ordenança municipal. La seva gestió pot ser directa o indirecta, amb la concessió de la gestió a una empresa privada.
Mercat setmanal
Mercat no sedentari, habitualment, amb una oferta comercial diversa (alimentació, tèxtil, parament de la llar) que esdevé fonamental en l’abastiment dels petits municipis, contribueix a la cohesió urbanística local i pot ser motiu d’atracció de visitants.
ODS
Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per les Nacions Unides en la seva Agenda 2030. Consta de 17 objectius que pretenen implicar la societat civil mundial, des de les organitzacions governamentals, no governamentals, les empreses i el tercer sector. Des del punt de vista governamental, comprometen des de les organitzacions internacionals, als governs dels estats, els supramunicipals i els locals. La Nova Agenda Urbana i les agendes urbanes nacionals pretenen aterrar a cada país, tenint en compte els seus municipis i els actors que componen aquests objectius.
Omnicanalitat
Espai múltiple de relació entre l’oferta i la demanda comercial per mitjà de diferents canals de comercialització tant presencials o físics com digitals o en línia. Modernitzant la relació comercial, l’omnicanalitat vol capturar els nous patrons i hàbits dels consumidors i apropar l’oferta comercial a noves generacions de visitants i consumidors, també en l’àmbit digital per mitjà de les xarxes socials, espais web i marketplaces, sense perdre l’essència de contacte humà perdurable del comerç i les activitats econòmiques urbanes, com a tret tradicional i singular del sector.
Ordenances
Normes d’obligat compliment que regulen una activitat urbana, aprovades pel Ple municipal en virtut del principi d’autonomia local. En el cas del comerç de proximitat, endrecen aspectes com ara l’ocupació de l’espai públic, les terrasses en la restauració, la mobilitat i el trànsit o la fiscalitat, entre d’altres.
Paisatge comercial urbà
Conjunt de la imatge exterior dels establiments, amb els seus aparadors, rètols i senyalística exterior, sumat a la imatge del mobiliari urbà, voreres, zones enjardinades, presència d’equipaments o edificis patrimonials i zones infantils que caracteritzen físicament l’espai comercial. La qualitat estètica d’un espai, amb la seva netedat, comoditat i singularitat dels establiments (amb comerços històrics), és un factor rellevant per atreure la demanda comerciaI i sobre el qual cal actuar des del govern local.
Pla d’acció comercial
Eina de transformació, gestió i modernització del teixit comercial urbà, impulsat per les regidories de comerç, de manera concertada amb el sector associatiu. S’adreça — amb anàlisi, coneixement del cens comercial i obtenció de diagnosi acurada previs— a la millora de l’oferta comercial, la seva competitivitat, la millora del paisatge urbà, la seva accessibilitat, el reforç de l’associacionisme comercial, entre d’altres.
Pla estratègic del comerç
Treball d’anàlisi i propostes de línies de treball que tota regidoria de comerç ha de disposar. El pla estratègic del comerç i l’activitat comercial urbana és l’instrument que les regidories de comerç han de seguir any rere any com a base de referència per a la promoció del teixit comercial urbà del municipi.
Pla d’acció anual
Més enllà del pla estratègic, la regidoria ha de preparar, any rere any, un document de resum del pla amb les accions que caldrà portar a terme durant aquell any en curs.
Reactivació econòmica
La reactivació econòmica dins l’àmbit del comerç urbà l’entenem com les mesures, necessàries, que qualsevol regidoria ha d’impulsar per promoure una millor activitat econòmica i comercial del seu comerç. Qualsevol regidoria ha de tenir en el seu pla d’acció anual tot un seguit de mesures dirigides a la reactivació econòmica.
Serveis comercials
Aspectes mitjançant els quals es pretén millorar l’espai comercial urbà. De serveis n’hi ha de moltes tipologies, però en tot cas són serveis com la il·luminació o la neteja, la seguretat, alguns dels serveis propis que les administracions locals han de tenir molt en compte per afavorir el seu comerç.
Sinergies
Externalitats positives que s’estableixen com a resultat de la col·laboració entre entitats i sectors econòmics locals. La gestió publicoprivada del sector, amb el lideratge de les regidories de comerç, ha de buscar les col·laboracions intersectorials necessàries per propiciar el desplegament dels seus efectes positius. També es poden produir en el marc de les col·laboracions entre entitats privades i institucions de la societat civil local. Es pretén millorar el funcionament d’un espai comercial urbà.
Singularitat comercial
Conjunt d’elements ubicats dins l’espai comercial urbà susceptibles de contribuir a la preservació i la diferenciació del teixit comercial d’un municipi. La presència de productors i productes locals, comerços emblemàtics, històrics, així com nous formats comercials que impulsin la proximitat, resulten elements singulars que cal posar en valor si es vol promoure el comerç.
Sostenibilitat
En el comerç, la sostenibilitat té una dimensió polisèmica. Fa referència a aspectes diferenciats com ara la pervivència de comerços històrics, amb productes, oficis i mètodes d’elaboració arrelats; l’ús de sistemes de reutilització d’envasos i formes de producció d’economia circular; l’ús de la tecnologia per a l’eficiència energètica i en l’ús dels recursos naturals; una millora de la distribució de les mercaderies en l’última milla”; la responsabilitat social del sector en relació amb projectes i iniciatives solidàries que fan comunitat, entre d’altres.
Transversalitat
Metodologia de treball, de gestió pública i associativa que considera l’àmbit d’abordatge d’una política o d’un sector d’activitat, com el comerç local, amb la màxima amplitud possible d’abast, amb la participació de diferents regidories (comerç, promoció econòmica, urbanisme, participació, cultura, medi ambient, etc.) i departaments de l’administració pública local.
Urbanisme comercial
Conjunt de mesures que es porten a terme per tal de millorar la imatge comercial urbana d’un municipi. Les seves tres grans línies de projecció són l’accessibilitat, els serveis i la imatge comercial urbana d’un municipi o territori.