El teixit comercial a la província de Barcelona és un pilar fonamental no només per la seva funció de cohesió social i de vertebració urbana dels nostres municipis, sinó també directament com a generador de llocs de treball i motor de l’activitat econòmica.

En els darrers anys, especialment, s’han produït canvis significatius en l’àmbit del comerç dels municipis i les ciutats del nostre entorn que, en menor o major mesura, també s’han donat a tot el món occidental. Més enllà de la Covid-19, entre tots els aspectes que han condicionat aquesta transformació, podem parlar d’aspectes tecnològics, logístics, socials, laborals, etc. Estem davant d’un fenomen condicionat per múltiples factors i que ha portat implícitament una important acceleració de la digitalització del comerç.

L’objectiu d’aquest recurs és proporcionar els coneixements bàsics i les principals eines per fer front a aquests nous reptes amb què es troba el teixit comercial dels nostres pobles i ciutats, així com elaborar un contingut específic que pugui servir als regidors i regidores de comerç que s’incorporin al càrrec.

El comerç és en general un dels motors més importants de l’economia local. Sempre ha estat una font de riquesa de les ciutats i ha contribuït en el seu desenvolupament tant econòmic com social. A més, l’activitat comercial té una importància cabdal en el desenvolupament territorial, ja que va més enllà de la pròpia activitat.

El sector del comerç és sinònim de dinamisme i vitalitat a les ciutats i els seus carrers. La presència del comerç en els municipis, el tracte i el suport que els comerciants ofereixen dia rere dia als seus clients, converteixen el sector en un agent rellevant dels municipis.

La mera presència de teixit comercial en els espais urbans fa del sector un dels principals actius de les ciutats. És, per tant, un generador de progrés, riquesa i ocupació del territori. El comerç no només es pot concebre com un sector productiu dels nostres municipis, perquè es tracta d’un sector capaç de promoure un ampli ventall de subjectes en relació amb el foment de la convivència, amb l’impuls de les relacions socials.

Així mateix, es fa ben palès que el comerç és un sector essencial de l’economia local. Un sector necessari perquè els espais comercials urbans siguin vius i vibrants, i actuïn com a espais de referència per al passeig de les persones. Es tracta, alhora, d’un sector amb un pes econòmic fort.

Així doncs, en aquest recurs podreu trobar els conceptes, les eines i els exemples necessaris per impulsar aquest sector tan important com és el comerç.

El primer que cal saber quan s’inicia un procés de gestió pública del comerç d’un municipi són els factors que determinen la seva importància:

• Genera ocupació. El comerç genera llocs de treball i reflecteix l’estat i la prosperitat dels municipis i ciutats.
• Aporta cohesió. Cal entendre el comerç com un agent font de relació i vida dels habitants d’un municipi. Allà on hi ha comerç, hi ha un flux de persones important.
• És memòria. El comerç reforça la memòria del municipi. És un sector que s’ha anat adaptant al pas del temps i ha vist molts canvis. Els establiments més antics o centenaris esdevenen miralls del temps.
• Fomenta la socialització. El comerç ajuda a la socialització entre les persones i constitueix un punt de trobada i contacte directe entre persones.
• Genera sinergies. El comerç i la resta d’activitats econòmiques urbanes, la restauració i els serveis generen sinergies amb les entitats socials i culturals de les ciutats y són un dels elements més importants per la promoció de la ciutat.
• Abasteix la població. El comerç garanteix l’abastiment de productes essencials per a la població; en el cas concret dels petits municipis, aquesta funció es fa molt més evident i necessària.
• Vertebra el territori. El comerç vertebra el territori amb la seva diversitat i les diferents realitats.

El comerç viu immers en un context altament competitiu. La presència d’un elevat nombre de formats comercials, els nous estils de vida de les persones i la irrupció de les tecnologies digitals han contribuït, entre d’altres fets, a crear un escenari comercial, del sector, molt competitiu.

L’evolució del consum també ha sofert canvis importants. La presència de nous consumidors procedents d’altres parts del món, la recent involució salarial, la mobilitat de les persones, que cada vegada es desplacen més, i aspectes demogràfics com el canvi en les estructures familiars o l’envelliment de la població han contribuït a modificar els hàbits de compra de la societat.

Des del punt de vista de l’oferta de les activitats econòmiques urbanes —comerç, restauració i serveis—, atesos aquests canvis, és important considerar l’omnicanalitat. El botiguer i el restaurador han d’arribar al consumidor amb els seus béns i serveis a través de tots els canals, digitals i presencials, i fer atractiva la seva oferta.

En molts casos, fins i tot, la combinació de la tecnologia amb l’ús dels mitjans socials ha contribuït al fet que els consumidors puguin prendre decisions de compra en mobilitat i en temps real. A més, tot plegat, ha afavorit l’empoderament dels consumidors, que disposen d’una major informació i s’han convertit en prescriptors del producte o servei.

A tot això, cal afegir-hi la sobresaturació d’oferta i la maduresa de la major part de mercats que han contribuït, de manera inequívoca, a l’aparició de consumidors que es tornen més exigents i, en molts casos, menys fidels.

Els clients han començat a buscar en la seva compra una millor experiència i no només volen comprar productes o serveis, sinó que en fer-ho, volen que aquests vagin acompanyats d’una vivència. Els consumidors, cada vegada més, premien la transparència de les marques, són més sensibles al medi ambient i a fer una compra socialment més responsable.

La forma en què les persones compren configura, en un sentit o en un altre, el nostre municipi. Hi ha un impacte social o urbà innegable en la manera de consumir. Si hi ha un humanisme tecnològic, també hi ha una manera més humana de consumir.

Els hàbits han canviat. Les pautes i els patrons de consum també. Tot i que el consumidor continua valorant positivament la compra física als comerços, les ciutats han de reforçar les estratègies col·laboratives per enfortir i preservar el model de comerç de proximitat.

L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible és el pla adoptat per l’Assemblea General de l’ONU en favor de les persones, el planeta i la prosperitat. Té també la intenció d’enfortir la pau universal, el partenariat i l’accés a la justícia.

L’Agenda està organitzada en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que plantegen 169 fites que abasten els àmbits econòmic, social i ambiental, i interpel·len tothom, és a dir, governs de tota mena, empreses i ciutadania.

Més específicament, en l’àmbit del comerç, responsable i compromès, els ODS més destacables són els que es detallen a continuació:

• ODS 5 Igualtat de gènere.
• ODS 8 El treball digne i el creixement econòmic.
• ODS 11 Les ciutats i comunitats sostenibles.
• ODS 12 La producció i consum sostenibles.
• ODS 13 L’acció pel clima.

Entre les mesures que les regidories podran aplicar per enfortir responsablement el sector, destaquen les següents:

• En la igualtat de gènere, de manera concertada, es poden impulsar mesures per contribuir a la conciliació de la vida laboral i familiar de les persones ocupades en el sector.
• Moltes vegades les empreses unipersonals són conduïdes per dones que han de conciliar la vida treballadora amb la vida familiar, i el temps per a la pròpia vida (ODS 5).
• Els responsables municipals poden fomentar la qualitat de l’ocupació en les activitats econòmiques urbanes (ODS 8) i incorporar en el discurs econòmic la importància d’aquestes, que sovint representen entre el 10 i el 15% del PIB, a banda de les sinergies amb altres sectors.
• El comerç, la restauració i el serveis prescriuen als visitants i consumidors bones pràctiques sostenibles de consum i poden fomenten la producció local de béns i serveis. Aporten valor en la comunicació amb el veïnat i impulsen la cultura, la identitat i les tradicions dels petits i grans municipis. Per últim, són aliats per emprendre projectes publicoprivats d’economia circular (ODS 11 i 12).
• Els responsables de les regidories, com a responsables de l’activitat econòmica urbana, poden portar a terme mesures de millora de l’eficiència en l’ús de l’energia, programes de formació, i poden fer servir la xarxa econòmica associativa per posar en valor les bones pràctiques i les accions que ja es realitzen contra el canvi climàtic (ODS 13).
• L'ús de les tecnologies digitals i, molt concretament, la tecnologia anomenada 4.0 (inclou eines com la ciberseguretat, el cloud, la geolocalització, l’analítica web i el big data…), poden contribuir a posar les persones al centre del seu benestar personal i alhora afavorir el procés cap a una transició més sostenible.

El paper de les administracions locals ha evolucionat en els darrers anys. Des de començament de segle i degut a l’elevada competitivitat, alguns municipis van començar a dissenyar plans de dinamització del comerç urbà que tenien com a objectiu la realització d’actuacions públiques i privades, orientades a la millora de la competitivitat del comerç.

Aquests projectes eren impulsats en bona part per l’administració autonòmica i també per algunes administracions locals. Les activitats anaven des de la realització de campanyes de sensibilització i impuls de l’associacionisme comercial, fins a accions d’imatge comercial, comunicació i màrqueting. Els plans de dinamització també incloïen actuacions d’altres àmbits com l’urbanisme comercial, però que sovint eren realitzades sense un marc de col·laboració previ tant a nivell públic com privat.

El model d’enfortiment i de dinamització comercial dona pas a noves polítiques públiques de comerç que es caracteritzaran per ser actuacions valentes i amb una visió molt més transversal. Són polítiques que contemplen la participació del sector privat d’una manera molt més activa i consensuada.

Més enllà del bon funcionament que van tenir gran part aquestes polítiques, l’evolució comercial i les pautes de consum van propiciar que molts municipis reorientessin el seu model de dinamització comercial. Tot i això, no ha estat fins fa poc temps que els governs locals han vist com el model de dinamització tradicional comença a presentar símptomes d’esgotament i alguns municipis ja han començat a redefinir algunes polítiques públiques locals de comerç.

El comerç de proximitat atresora uns valors que el distingeixen del comerç electrònic i dels valors que representen les grans plataformes en línia. S’està avançant cap a unes polítiques públiques locals que donen suport al comerç local i alhora milloren la forma urbana i l’entramat de relacions socioeconòmiques del municipi. Es caracteritzen per tenir una visió molt més transversal, amb participació del sector privat i d’altres actors comunitaris de manera activa i consensuada.

El marc associatiu, que fins ara havia estat un model més voluntariós, donarà pas a un de més professionalitzat que miri més enllà de l’activitat comercial de les ciutats i opti per treballar i erigir-se com un agent de promoció econòmica dels barri de la ciutat. Les administracions públiques i el mateix sector, a través del seu braç associatiu, hauran de treballar conjuntament i vetllar per la definició de polítiques públiques més audaces, que potenciïn els espais urbans de les ciutats sense perdre els seus valors més singulars.

El comerç haurà de contribuir a la vertebració de la ciutat i els seus barris. Un comerç que haurà de cercar noves fórmules per empoderar el seu principal actiu: els comerciants, les persones que dia a dia treballen per al desenvolupament, no només de la seva activitat, sinó en favor de la ciutat i de la ciutadania.

La millora de les competències, la modernització del comerç, l’adaptació al fenomen digital, la cerca d’un nou marc de col·laboració publicoprivada i l’impuls de la responsabilitat social i ciutadana del comerç, seran part dels principals reptes del futur del comerç dels municipis.

Un dels elements més importants que cal tenir en compte per part de les administracions locals és la definició de polítiques públiques que impulsin el model de comerç de proximitat de les ciutats i municipis. És important, doncs, que cada ajuntament treballi per una planificació correcta de les seves polítiques comercials. Per això cal centrar l’objecte de les polítiques públiques de comerç, entesa la importància i la necessitat de la dinamització comercial i de tota l’activitat urbana.

Les polítiques concertades de dinamització comercial van alineades amb l’estratègia econòmica local i el projecte de municipi. És per aquest motiu que no es pot pensar, dissenyar i implementar una estratègia econòmica integral entre els sectors econòmics, la ciutadania i el govern local, sense el comerç de proximitat.

És precisament per aquesta raó que qualsevol municipi ha de disposar d’un full de ruta amb les polítiques i mesures comercials que l’ajudaran a dinamitzar el seu comerç.

Per tal de treballar en la dinamització del comerç del nostre municipi, és del tot necessari mantenir un enfocament integrador (amb la visió dels diferents agents del territori) i transversal (aplicant un punt de vista multidisciplinari que permeti abordar la complexitat dels espais comercials urbans).

L’administració local ha d’interpretar l’impuls del sector des de l’òptica de cinc grans dimensions, la combinació de les quals ha de contribuir a la seva projecció.

• Estructura de l’espai comercial urbà. Una primera radiografia de l’activitat comercial a partir de l’observació d’un conjunt d’aspectes que configuren l’espai urbà i la seva funció comercial, com la seguretat, la vida al carrer, la conversió de l’espai en una àgora de relació de la ciutadania amb l’espai públic.
• Imatge. L’ajuntament té un paper important en l’adequació i visibilitat de la imatge de l’espai comercial urbà i la imatge de la part exterior dels establiments comercials, que configuren una imatge de marca global del municipi.
• Accessibilitat. És un dels aspectes clau a treballar, la mobilitat de les persones, perquè puguin accedir amb facilitat i desplaçar-se amb comoditat per l’espai comercial urbà.

• Ús i dinamisme. La disponibilitat d’espais públics atractius complementen l’activitat comercial i formen part indissoluble de l’experiència de compra i de passeig de l’usuari. Analitzar en conjunt l’ús que es fa d’aquests espais.
• Governança. Les relacions entre les tres esferes analitzades (esfera pública, esfera privada i ciutadania) en matèria de comerç, però també en d’altres àrees com promoció econòmica, urbanisme, habitatge o benestar, definiran l’activitat comercial urbana del municipi.

El comerç, junt amb els serveis i l’hoteleria, ha esdevingut el sector vertebrador de l’economia local. Un sector amb un pes molt important en la generació d’ocupació, però també en la cohesió, la integració i el desenvolupament social. A partir d’ara, s’enfronta a nous reptes, imprescindibles per a la seva projecció.

L’espai urbà és un dels elements més importants en la definició de les polítiques públiques de comerç. Els serveis, la imatge i l’accessibilitat resulten clau pel que fa a l’atractiu comercial d’un municipi. Al mateix temps, les polítiques de modernització i preservació també són elements indispensables en la construcció d’espais comercials vibrants.

Les administracions locals han de promoure mesures d’incentivació de nova oferta comercial de proximitat, així com mesures de protecció i prevenció del comerç singular. Entre les mesures que es poden portar a terme, destaquen les següents:

• Mesures i accions que impulsin la preservació dels comerços històrics, comerços arrelats al territori, comerços amb valors patrimonials.
• Mesures per incentivar l’obertura de comerços que projectin el model comercial de proximitat d’un municipi.
• Mesures d’empoderament i projecció del sector per enfortir el sentit de pertinença, la motivació i la identitat del comerç. Comptar amb els productors, artesans i creadors locals per singularitzar el municipi.

L’associacionisme comercial és un aspecte fonamental pel que fa a la dinamització comercial d’un municipi. És molt important que des d’una regidoria de comerç es prenguin amb molta consideració els moviments associatius del comerç del municipi. Per aquest motiu, és important saber què és i què abasta el món de les associacions de comerciants.

S’entén per associacionisme comercial l’existència d’un teixit comercial cohesionat, implicat i associat que permet disposar d’una unió de comerciants forta i amb autosuficiència econòmica. Això atorga diversos avantatges:

• La unió sòlida dels comerciants propicia bons resultats als projectes de dinamització comercial d’un municipi.
• L’associacionisme comercial genera beneficis per als comerços i influeix de manera directa en el desenvolupament de la mateixa zona comercial.
• L’associacionisme comercial serveix per tenir un sol interlocutor davant les administracions i, si és fort, es pot convertir en un cercle de pressió social important.

Els comerciants i els ens locals en general han d’ajudar-se per impulsar noves polítiques de millora que promoguin la competitivitat del sector i el municipi.

• Treballar economies d’escala.
• Afavorir serveis per als associats.
• Compartir i poder treballar des de tots els sectors comercials.
• Gaudir de subvencions.
• Treballar polítiques integradores.
• Treballar polítiques per a la utilització dels espais buits.
• Treballar els maridatges comercials.
• Millorar la dinamització comercial.
• Millorar l’adaptabilitat del comerç i del seu espai.
• Crear polítiques d’ocupació.

En resum, cal fer més atractiu l’espai comercial i atreure nous operadors.

La col·laboració entre el sector públic i privat, amb les entitats i els centres de coneixement, esdevé cada dia un element més important en la dinamització del comerç i dels territoris. Així doncs, és necessari apostar, encara més, pel treball de la corresponsabilitat dels sectors tant públics com privats.

Les administracions locals han de treballar en l’enfortiment de les relacions entre el sector públic, el privat i el tercer sector. En concret, són tres els nivells de col·laboració que cal explorar:

La llei de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) a Catalunya (15/2020, del 22 de desembre) regula la creació i implementació del comerç, i és la darrera de les normes desenvolupades pel govern català en aquesta matèria. Prenent com a referència el model dels Business Improvement Districts (BID), regula la creació d’un nou model d’impuls del comerç de proximitat basat en el pagament d’una quota obligatòria per a tots els comerços que formen part d’una àrea delimitada dels municipis catalans.

Una Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU) és una zona geogràfica delimitada on el teixit comercial urbà i l’administració local treballen de manera conjunta per promoure i dinamitzar la zona. A través de la creació d’una entitat publicoprivada que s’encarrega de la gestió d’aquesta àrea, ambdues parts porten a terme un pla d’acció que té per objectiu la dinamització comercial i econòmica d’aquesta zona.

Les APEU són, per tant, un model de col·laboració i gestió publicoprivada que pretén aconseguir la professionalització i la millora competitiva de l’espai comercial urbà.

Mostra a pantalla complerta

Per poder definir un bon pla de dinamització del comerç urbà, cal fer una investigació detallada de la situació del comerç. Obtenir aquesta informació requereix un procés estructurat en diferents fases d’anàlisi que es presenten a continuació, i que disposen d’un ordre clar, que s’ha de respectar sempre.

Aquest procés ha d’estar alineat amb el coneixement del municipi: les bases de la seva estratègia territorial i econòmica, la seva recent evolució socioeconòmica, urbanística i demogràfica per aterrar millor en l’anàlisi de la seva activitat comercial urbana, de restauració i serveis.

El procés d’anàlisi comercial d’un municipi requereix considerar tot un seguit de fases i eines que ens han d’ajudar a conèixer el nostre comerç. Són les següents:

Aquesta anàlisi cal fer-la en un sentit ampli i ha d’incorporar el reconeixement dels elements següents:

• Identificació del mix comercial. Identificar l’oferta comercial existent al municipi atenent els principals sectors i subsectors comercials de despesa. El cens comercial, tal com es veurà més endavant, és una de les millors eines per detectar l’oferta comercial existent en l’espai urbà d’un municipi.

• Identificació d’altra oferta comercial. Identificació i anàlisi dels diferents recursos comercials i econòmics de la ciutat.
  • Els mercats municipals i els mercats de venda no sedentària.
  • Altres espais de projecció econòmica del municipi (ajuntaments, els centres d’assistència primària, biblioteques).
  • Altres edificis o espais de projecció turística (museus, esglésies, edificis emblemàtics).
  • Establiments comercials que per la seva singularitat poden actuar com a motors comercials (pastisseries, espais de venda de productes artesans).

Si bé és cert que l’anàlisi de l’oferta comercial és molt important, no ho és menys el fet de reconèixer qui són els consumidors. En aquest sentit, conèixer les necessitats i els hàbits de compra de les persones que compren i que no compren en un municipi, resulta imprescindible a l’hora de definir les polítiques comercials d’aquest.

Quan es parla de persona consumidora en societats locals complexes, es distingeixen diferents perfils, i és imprescindible disposar de la informació següent:

• Perfils econòmics de les potencials persones consumidores.
• Hàbits de compra pel que fa als diferents sectors de despesa, lloc, freqüència i format de compra.
• Satisfacció dels consumidors i les consumidores pel que fa al procés de compra i a tots aquells elements que configuren l’experiència de compra de la persona usuària.

Hi ha tot un seguit d’eines d’investigació comercial que ens poden ajudar en el reconeixement comercial del nostre municipi. Aquestes eines han de permetre disposar d’informació actualitzada per poder dur a terme les futures polítiques públiques en matèria de comerç.

A la web de la Gerència de Serveis de Comerç es troba l’Espai Observatori del Comerç i Serveis, on es poden localitzar les principals dades relacionades amb l’activitat comercial de la demarcació de Barcelona, les quals permeten analitzar i avaluar, segons el cas, des de les diferents dimensions que ens permeten mesurar el potencial i el grau d’adequació comercial del municipi.

Una vegada realitzat el reconeixement comercial, cal fer una valoració general de les característiques del comerç. Aquesta valoració, també anomenada “anàlisi DAFO”, consisteix a identificar els punts forts i els punts febles del comerç, així com les oportunitats i amenaces que es plantegen en la seva promoció i desenvolupament a mitjà i a llarg terminis.

Són punts forts els elements d’excel·lència, allò que és diferencial respecte d’altres zones o espais comercials. Els punts forts cal explotar-los i convé aprofundir en el seu desenvolupament i millora, de manera dinàmica, en benefici de la projecció comercial del municipi.

Les febleses són els elements que actuen de fre per al desenvolupament del comerç, aquells factors en què l’activitat comercial es troba en desavantatge en relació amb altres espais comercials i, per tant, amenacen la seva capacitat de millora i de promoció.

Tant els punts forts com els febles corresponen a factors que anomenem “d’ordre intern”, aquells en què el comerç pot desenvolupar actuacions per aprofundir en les coses que ja van bé i corregir aquelles que no van tan bé, és a dir, les febleses.

Quan es consideren els aspectes que influeixen en el futur i que procedeixen de fora, ens trobem davant de factors “d’ordre extern”. Es tracta de variables i tendències amb impacte sobre el comerç del municipi i que generen oportunitats o amenaces amb vista al futur desitjat.

En síntesi, en l’anàlisi externa es prenen en consideració aquells factors que ja venen implícitament lligats al comerç, perquè tenen una incidència comercial en l’entorn més immediat: els hàbits dels consumidors, les tendències comercials, la competència, els serveis, etc.

Una vegada exposades les diferents actuacions que cal tenir en compte a l’hora de dinamitzar el comerç, és el moment de definir el pla amb les mesures per a l’enfortiment del sector. Per fer-ho, convé la confecció d’un pla d’acció amb abast estratègic. Un full de ruta de les accions que es portaran a terme.

En aquest sentit, per tal que aquest pla d’acció sigui coherent, ha de tenir present, almenys, els aspectes següents:

• Definició d’objectius. Establir els objectius específics que es volen assolir dins del programa de dinamització comercial. Aquests han de tenir tant caràcter qualitatiu com quantitatiu i cal que siguin assolibles.
• Definició dels pilars estratègics. Les estratègies que s’han de desenvolupar per tal d’aconseguir els objectius previstos dins el mateix programa de dinamització i els consegüents àmbits de treball que preveuen aquestes estratègies.
• Definició de les mesures. Aquelles accions que es duran a terme, derivades dels objectius i de les diferents estratègies i àmbits proposats.
• Consens ampli. Els plans d’acció responen a la realització d’una diagnosi exhaustiva. Per aquest motiu cal que els plans estiguin treballats de manera consensuada amb els agents privats, i han de ser realistes i concrets.

Tal com es desprèn del marc constitucional espanyol, les competències en matèria de comerç i fires a Catalunya són competència exclusiva de la Generalitat. L’article 121 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya descriu els termes en què aquesta competència és exclusiva del govern català.

El mateix govern disposa de diferents normes que li permeten regular el sector comercial a Catalunya. Són les següents:

1. Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials. S’encarrega de regular la localització i la implantació dels equipaments comercials.
2. Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya
3. Llei 18/2017, de l’1 d’agost, de comerç, serveis i fires. Aquesta llei és la que es responsabilitza de regular l’exercici de l’activitat comercial, la dels serveis sense normativa específica, l’artesania i l’activitat firal.
4. Llei 15/2020, de 22 de desembre, de les àrees de promoció econòmica urbana. Aquesta és la llei de més recent creació, la qual fa néixer les APEU i en regula la implementació a Catalunya.

L’Estatut de Catalunya, en el seu article 121, especifica que:

També correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l’àmbit de les seves competències. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees.

La Llei 18/2017, de l’1 d’agost, de comerç, serveis i fires atorga als municipis les competències i obligacions següents:

• Els ajuntaments han de regular i taxar per mitjà d’ordenances la distribució dels productes adquirits per Internet o a distància, d’acord amb llurs competències en matèria de mobilitat, sostenibilitat i seguretat en llur municipi.
• Els ajuntaments han de promoure i regular l’emplaçament, la instal·lació i l’ús de les consignes o punts de recollida (drop box) per als productes comprats per Internet o a distància, d’acord amb els consells locals de comerç, si n’hi ha.
• Els ajuntaments que disposen de mercat de venda no sedentària han de disposar d’una ordenança municipal que el reguli (article 15.4).
• L’administració de la Generalitat, l’administració local i les entitats públiques han de col·laborar, dins l’àmbit de les competències respectives, per garantir l’aplicació d’aquesta llei. Amb aquesta finalitat poden formalitzar, si s’escau, convenis de col·laboració. Amb la mateixa finalitat, per raons d’agilitat i eficiència, també poden establir convenis de col·laboració amb les entitats que representen sectors professionals i les que representen àmbits territorials de la distribució comercial i la prestació de serveis.
• El departament competent en matèria de comerç, juntament amb les polítiques de foment que duen a terme els ajuntaments en el marc de llurs competències, ha de posar en pràctica polítiques de foment de la competitivitat del comerç urbà per contribuir a millorar-ne l’eficiència, la competitivitat i la sostenibilitat, i posar a l’abast del sector les eines que permetin als seus integrants tenir més capacitat d’adaptació a l’entorn actual, de creixement i d’internacionalització. Aquestes polítiques s’han de concretar per mitjà de plans que desenvolupin objectius i actuacions per a períodes determinats.

Un dels elements importants a l’hora d’establir un procés d’impuls del comerç urbà és l’ús de mecanismes que regulin l’activitat comercial. L’autonomia dels governs locals els permet aprovar normes que afecten diferents àmbits incidents en el sector comercial. A continuació, s’indiquen algunes ordenances, l’estudi i anàlisi de les quals ha de contribuir a la dinamització comercial dels espais urbans:

• Ordenances de regulació del trànsit: regular la circulació de vehicles pels principals espais comercials, regular la velocitat màxima permesa, l’establiment de zones de baixes emissions.
• Ordenances de regulació de via pública: regular l’ús que es pot fer de l’espai públic i l’impacte que aquest pot tenir, ja sigui negatiu o positiu, sobre els usos comercials i els vianants.
• Ordenances que regulen l’ocupació pública: regulació de terrasses, la seva ubicació, l’espai comercial que poden ocupar, els horaris.
• Ordenances de regulació de l’activitat de càrrega i descàrrega: regulació de les zones de càrrega i descàrrega (pel que fa referència a horaris) a zones concretes de l’espai comercial urbà, per tal de facilitar el passeig i l’acte de compra amb el mínim impacte sobre el vianant i potencial usuari.
• Ordenances que regulen l’activitat comercial: normativa que regula l’ús dels baixos comercials d’una determinada construcció i són les que poden incidir sobre la proliferació de més o menys usos comercials en un determinat carrer i zona comercial.
• Ordenances que regulen la protecció del medi: normatives que regulen els nivells de contaminació acústica, la qualitat de l’aire, la recollida selectiva de residus.
• Ordenances vinculades a la protecció publicitària: regulen el mobiliari i els espais destinats a la promoció, ja sigui mitjançant cartells, pancartes i altres elements vinculats a la publicitat.
• Els plans d’usos comercials: és un instrument jurídic que regula les activitats comercials per tal d’obtenir el model comercial més adequat i coherent a cada zona o municipi. Es fonamenta en una sèrie d’articles i normes.

Els mercats han estat des de sempre un format comercial amb una llarga tradició. La seva immillorable situació dins les ciutats i el seu marcat caràcter d’aprovisionament i venda de productes de proximitat han contribuït a convertir-los en un dels principals motors de generació d’ocupació comercial i desenvolupament econòmic dels municipis.

El desenvolupament i el bon funcionament dels mercats municipals va associat, de manera clara, a les dinàmiques comercials, econòmiques i socials dels municipis i les seves trames urbanes. Així, la revitalització dels mercats ha contribuït clarament, en els darrers anys, a la recuperació i millora dels eixos urbans que, sens dubte, esdevenen espais amables, pacífics i atraients, on comprar acaba sent una autèntica experiència prou atractiva per a la ciutadania.

Si en els grans municipis els mercats recorden la seva pluricentralitat i la connexió amb l’alimentació saludable, als petits i mitjans municipis, els mercats són centre de relacions humanes a més de polaritat econòmica i d’atractiu territorial.

En el context de les crisis sanitàries i energètiques que se succeeixen actualment, la seguretat de l’abastiment i de les cadenes de subministrament fan renovar la prioritat en la proximitat de la producció, la distribució i el consum alimentari, i els mercats esdevenen una de les baules principals d’aquesta prioritat.

Segons la Llei 18/2017, d’1 agost de Comerç, Serveis i Fires, es considera mercat de venda no sedentària la venda de mercaderies i prestació de serveis mitjançant estructures o parades desmuntables o vehicles botiga en espais de titularitat pública o privada d’acord amb el que estableix aquesta llei i sense perjudici de la normativa reguladora de la venda directa de productes agroalimentaris per als productors o agrupacions de productors agraris.

Hi ha diferents modalitats de mercats de venda no sedentària. Els més habituals són els mercats de marxants, que tenen lloc en espais de titularitat pública, a càrrec d’un conjunt de professionals de la venda i de la prestació de serveis de manera no sedentària, mitjançant instal·lacions desmuntables o transportables, o en vehicles botiga, en els llocs degudament autoritzats dins el perímetre i ordenats per l’ajuntament de manera periòdica i preestablerta al llarg de tot l’any.

És competència de l’ajuntament, a través d’una ordenança municipal, autoritzar la venda i la prestació de serveis mitjançant estructures o parades desmuntables o vehicles botiga en espais de titularitat pública, sigui quina sigui la modalitat, i determinar les dates i la periodicitat, delimitar el perímetre i el nombre total de parades, així com les dimensions i les condicions dels marxants per accedir-hi.

Algunes de les funcions que els mercats de venda no sedentària han desenvolupat al llarg dels anys són les següents:

• Funció social. Ofereixen una funció social perquè contribueixen a la vertebració dels municipis. Els mercats actuen en espais públics i faciliten les relacions socials esdevenint espais de trobada. De la mateixa manera, els mercats contribueixen a mantenir les tradicions i vivències antigues dels municipis, pobles i viles.
• Funció comercial i d’abastiment. Els mercats també poden contribuir a generar un enfortiment de les estructures comercials dels municipis. Un òptim mix comercial en els mercats ens ajudarà a millorar la satisfacció dels usuaris i un millor assortiment en les seves compres setmanals, especialment en municipis petits.
• Funció de millora de l’espai comercial urbà. En molts casos, podem trobar mercats en què la ubicació contribueix a millorar la continuïtat comercial del municipi, a tenir una major concentració comercial o disposar d’una millor connectivitat comercial i urbanística entre diferents barris o zones comercials del municipi. Els mercats, per tant, també poden contribuir a la millora dels espais urbans.
• Funció econòmica. Els mercats també desenvolupen una important funció sobre l’activitat econòmica i en la connexió entre municipis i el seu entorn. La seva fortalesa pot contribuir a millorar el dinamisme de les ciutats i els municipis petits amb la generació de vendes creuades amb el comerç sedentari, i atreure visitants dels municipis de l’entorn. D’aquesta manera els mercats articulen una major ocupació, un increment de la riquesa, projecten el municipi i apropen la producció al consum alimentari, entre d’altres.

Mostra a pantalla complerta

Les activitats firals formen part de la llarga tradició comercial de Catalunya i es poden arribar a considerar les primeres manifestacions de promoció econòmica local de la història, que amb el pas del temps han sabut mantenir la seva vigència i importància per als territoris.

Les activitats firals, les fires professionals i les fires mercats són instruments que permeten interrelacionar l’oferta i la demanda, en què la innovació en els productes, la difusió, la promoció de contactes i els intercanvis comercials són els principals objectius.

Més enllà dels beneficis que les fires poden generar de forma directa al comerç, també trobem altres elements que poden beneficiar-lo, en aquest cas, però, de forma indirecta. Es tracta d’elements que, ben plantejats, poden fer que aquests formats contribueixin a la millora del dinamisme econòmic dels municipis i, en conseqüència, del comerç urbà. Ben sovint esdevenen, especialment en municipis petits i mitjans, aliats de la marca territorial. Els principals elements a tenir en compte són els que es detallen a continuació:

• Integració en els eixos comercials. Un dels objectius associats de les fires es fixa en la seva integració en els eixos comercials i en plena consonància amb l’arquitectura urbana del municipi. Es tracta que la ubicació de les fires sigui percebuda per la ciutadania com una prolongació de l’eix comercial.

• Complementarietat de l’oferta comercial. En referència a l’oferta de l’eix comercial, les fires poden ser un espai immillorable per complementar l’oferta del comerç d’un poble o ciutat. El disseny del mix comercial d’una fira ha d’anar associat a l’estudi de l’oferta sedentària existent al municipi. Cal entendre les fires, també, com un format de complementarietat a l’oferta comercial ja existent.
• Aparador del territori. Les fires representen un destacat espai de projecció i mostra dels atributs del territori per als visitants. Poden servir per donar a conèixer els productes i serveis locals i, en definitiva, aquells elements singulars de l’activitat comercial del municipi. És aconsellable, doncs, plantejar fires en el mix comercial de les quals es puguin trobar productes gastronòmics del territori, una exposició dels recursos turístics, culturals, patrimonials, comercials i econòmics…
• Participació activa del comerç del municipi. Les fires poden ser enteses com un format que contribueixi a millorar la vertebració econòmica d’un territori, la seva riquesa així com la capacitat de generar ocupació.
• Reforcen el lleure en l’oferta comercial. Les fires enforteixen l’oferta de lleure i fan més amable i familiar l’experiència de compra. En moltes ocasions, recuperen temporalment per als vianants nous espais del municipi o del barri pacificant-los i fent-los més atractius.

Per tot plegat, l’organització dels esdeveniments firals ha esdevingut un servei més de prestar per molts ens locals, i ha anat desenvolupant un grau de complexitat i sofisticació que ha comportat la necessitat d’incorporar més recursos humans, econòmics i materials. Aquesta situació de major especialització, juntament amb la competència de l’activitat firal, porta a la conveniència de reflexionar i repensar l’estratègia dels esdeveniments per tal de millorar-los i modernitzar-los.

Mostra a pantalla complerta

El producte local és el recurs propi vinculat al territori de què disposen els municipis més enllà de l’oferta comercial. És indispensable integrar el producte local a les estratègies d’impuls comercial.

Les mesures que caldrà tenir en compte són les següents:

• Identificació dels recursos. La cerca i identificació dels diferents productors i productes locals existents per tenir un millor coneixement de les possibilitats reals de fer qualsevol campanya de promoció.
• Anàlisi del teixit productiu. Identificar quins són els canals de comercialització i distribució d’aquests productes, l’existència de segells i/o marques de qualitat.
• Promoció. Establir un programa de difusió i promoció dels productes locals, campanyes que impulsin el producte local a través del comerç.

Igual que els productors locals, els creadors i els artesans del territori són un recurs de què disposen els municipis per ser singulars i diferenciar-se de la resta. Els oficis artesans, que no fa tant encara podíem veure pels carrers dels nostres pobles i ciutats, han deixat de ser una tradició que passava de pares a fils, per esdevenir una forma de vida.

Les persones creadores, artesanes o artistes que trobem avui dia han decidit dedicar-se a un ofici artesà o creatiu i la seva feina ha esdevingut un estil de vida que aposta per la sostenibilitat.

El comerç es troba en un moment complex. L’oferta comercial existent, la irrupció de les tecnologies digitals, el context actual de crisi energètica, sanitària i ambiental han contribuït a modificar les pautes de comportament i compra dels consumidors. En el context dels ens locals, cal fomentar un seguit de mesures, com ara:

• Impulsar la formació.
• Impulsar la competitivitat.
• Impulsar la transformació digital.
• Reactivar locals disponibles.
• Treballar la distribució urbana de mercaderies.

L’enfortiment en les competències i la capacitat d’adaptació dels comerços al nou context comercial i econòmic són, en l’actualitat, un dels principals reptes als quals s’enfronta el comerç. Aquests reptes s’han d’entomar, necessàriament, des del reconeixement del valor de la professió comercial i la funció urbana que representa. És imprescindible ser-ne conscients i mantenir una actitud convençuda.

La irrupció de les tecnologies ha modificat la manera com les persones consumidores coneixen i s’informen sobre el producte, i la manera com prenen les decisions, com el seleccionen i realitzen l’acció de compra.

El comerç necessita una redefinició i la formulació de noves estratègies per tal de fer-lo més fort. Els ens locals han de vetllar per impulsar la proximitat i la innovació.

El grau de penetració del comerç electrònic ha anat creixent en els darrers anys, però també és cert que el lleure, el passeig i el tracte personalitzat són elements molt ben valorats pels consumidors.

Aquest binomi entre món digital i proximitat ens porta a la necessitat de redefinir i formular noves estratègies per enfortir el comerç dels municipis. En aquest sentit, es fa evident que la proximitat entre comerç i consumidor continuarà existint, avui, demà i en un futur a mitjà termini. Els valors de responsabilitat social i ambiental que comporta l’acció de compra en el comerç de proximitat té i tindrà molta rellevància.

Per tot plegat, cal que els municipis i els mateixos comerços reformulin noves polítiques comercials que ajudin a fer de les botigues i els seus espais comercials urbans, indrets atractius i seductors.

En aquest sentit, les necessitats per a la transformació digital dels comerços han de confiar en l’impuls de mesures que facin transitar el model de comerç de proximitat cap a un model comercial, també de proximitat, però amb un major ús de tecnologia. És el que anomenem omnicanalitat, un atribut que el comerç local ha de ser capaç d’oferir per adaptar-se als nous patrons de consum.

Molts comerços han tancat en els darrers anys, aquesta tendència ha generat la pèrdua d’atractiu d’un sector que ha vist com l’espai urbà reconfigurava un nou paisatge marcat per la presència de locals disponibles.

Els municipis han de fer una aposta ferma per a la recuperació i la reactivació d’aquests espais. I això vol dir que qualsevol regidoria ha de tenir en compte els reptes següents:

• Sensibilització de les parts implicades. Treballar la sensibilització i la mediació amb la propietat dels establiments, per tal de conèixer quin és l’estat de situació real de cada local.
• Millora de la imatge dels locals disponibles. Mesures per incentivar l’embelliment de l’espai comercial urbà i dels locals disponibles.
• Reactivació econòmica. Mesures específiques que contribueixin a la introducció de noves activitats econòmiques en l’espai comercial; tant l’impuls de projectes emprenedors com les accions formatives són essencials per incentivar la creació de nous negocis en locals disponibles.
• Reactivació amb d’altres sectors. Impulsar projectes de reactivació de tipus social, cultural i educatiu que afavoreixin la recuperació de locals disponibles dins l’espai comercial urbà, és l’objecte del quart i darrer gran àmbit.

La Distribució Urbana de Mercaderies és el procés logístic que descriu l’arribada de la mercaderia en el darrer tram, fins que és comprada pel client a l’establiment o bé la rep a domicili. Es tracta d’un procés de transport pel qual els béns que s’obtenen en el comerç de proximitat arriben als establiments o als domicilis procedents dels magatzems centrals de distribució, ubicats als afores, després que hagin arribat allí des dels centres logístics (d’importació) i/o dels punts de fabricació.

La distribució urbana de mercaderies té més afectació als mitjans i grans municipis, on els governs locals han de prendre en consideració el repte de la qualitat de l’aire, la vianalització i la mobilitat sostenible.

Per descongestionar els carrers i barris de trànsit, evitar càrregues i descàrregues que molesten el veïnat i desordenen els estacionaments, entre d’altres, és necessari repensar la distribució de les mercaderies en l’últim tram, des dels magatzems als establiments dels carrers de pobles i ciutats.

Així mateix, des dels consistoris, repensar la distribució urbana de mercaderies pot suposar treballar en diferents àmbits, com ara:

• Crear punts de magatzems descentralitzats en el municipi. Aprofitant comerços sense activitat, locals disponibles, des dels quals amb vehicles sostenibles es distribueix en el darrer tram la mercaderia als establiments i punts de venda.
• Estimular formes d’economia social i solidària. Amb cooperatives i empreses de transport amb bicicletes i furgonetes elèctriques o a pedal que s’encarreguin d’aquesta distribució en “l’última milla”.
• Involucrar les associacions de comerciants en la cogestió i disseny d’aquests projectes. Treure profit del reconeixement de la ciutadania als valors sostenibles i responsables del comerç de proximitat respecte del comerç electrònic de les grans plataformes globals.

La Gerència de Serveis de Comerç s’engloba dins l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç (ADETC) de la Diputació de Barcelona, juntament amb la Gerència de Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació, i la Gerència de Serveis de Turisme.

La Gerència de Serveis de Comerç, conscient de les necessitats que presenta el sector, assumeix com a missió fonamental: oferir suport als governs locals per dinamitzar el teixit comercial dels municipis, entès com un conjunt integrat d’establiments comercials, serveis, mercats municipals, mercats de venda no sedentària i fires.

Aquest suport als ajuntaments es planteja com un motor de canvi, innovació i progrés de l’activitat comercial, amb capacitat per incidir positivament en la qualitat de vida de la comunitat, en el benestar de la ciutadania, en la cohesió social, en la cultura, en el desenvolupament sostenible i en l’impuls de les oportunitats empresarials i d’ocupació del territori. Tots aquestes fites s’alineen amb els objectius definits en l’Agenda 2030 i permetran que el teixit comercial continuï complint la seva funció social, com a dinamitzador de la convivència urbana i factor capaç d’enfortir l’estructura productiva local.

Per desenvolupar les seves tasques de promoure accions de millora en el desenvolupament del comerç urbà i de proximitat, la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona s’estructura en dues oficines que contenen cadascuna una secció.

Prenent com a referència les línies establertes en l’últim Pla d’Actuació de Mandat (PAM 2020-2023) de la Diputació de Barcelona, la Gerència de Serveis de Comerç afronta el repte de continuar reforçant l’alineament de les seves actuacions amb aquests objectius, tal com ho ha estat fent de manera decidida durant els últims temps i traslladant aquest model al seu àmbit mitjançant la fixació de quatre principis rectors:

1. Gestió i competitivitat comercial.
2. Digitalització.
3. Sostenibilitat.
4. Cohesió territorial.

Així, i fonamentats en aquests quatre principis rectors, la Gerència de Serveis de Comerç marca les seves línies estratègiques d’actuació. Són les següents:

Les línies estratègiques definides per la Gerència de Serveis de Comerç s’articulen en diferents objectius operatius i en actuacions concretes, que s’ordenen d’acord amb la línia bàsica amb què es troben prioritàriament vinculats.

Una part important de l’estratègia de la Diputació de Barcelona i, per tant, també de la Gerència de Serveis de Comerç, es vehicula principalment amb el Pla de concertació Xarxa de Governs Locals 2020-2023, com la fórmula de suport als governs locals de la província que persegueix, d’una manera transparent i facilitadora, la consecució d’una cooperació tècnica i econòmica planificada, al servei d’uns objectius i necessitats dels governs locals, i sotmesa a un seguiment i avaluació periòdics.

El Pla de concertació Xarxa de Governs Locals

El Pla de concertació Xarxa de Governs Locals 2020-2023 s’estructura en tres instruments de cooperació:

En el cas concret de la Gerència de Serveis de Comerç, per a l’any 2022 s’ofereixen 7 recursos diferents entre econòmics, tècnics i materials.

Així, i més enllà dels instruments de cooperació del Pla de concertació Xarxa de Governs Locals 2020-2023, els diferents objectius operatius de la Gerència de Serveis de Comerç es canalitzen a través d’actuacions específiques i concretes:

El NextGenerationEU és un instrument extraordinari, aprovat pels líders europeus el 21 de juliol de 2020, dotat amb 750.000 milions d'euros per contribuir a reparar els danys econòmics i socials immediats causats per la pandèmia de la COVID-19. Es pretén contribuir a fer d’Europa un territori més ecològic, més digital, més resilient i més ben adaptat als reptes actuals i futurs.

En el cas espanyol es tradueix en una injecció de 140.000 M€ en forma de transferències (60.000 M€) i préstecs (80.000 M€) per a reformes i inversions que s’han d’implementar entre el 2021 i el 2026. El passat 7 d’octubre de 2020, Espanya va presentar un primer pla anomenat ”España Puede”, per orientar i mobilitzar els fons europeus destinats a España a partir de 4 línies i 10 polítiques palanca de reforma estructural per un creixement sostenible i inclusiu.

En el marc dels ajuts provinents dels Fons Next Generation EU, la Gerència de Serveis de Comerç és beneficiària de 3 subvencions vinculades a 3 projectes diferents que tenen una incidència marcada en les tasques i actuacions gestionades des de la Gerència:

Innovació en les àrees de promoció econòmica urbana. APEU

L’any 2021, i dins la línia d’ajudes per al suport a mercats, zones urbanes comercials, comerç no sedentari i canals curts de comercialització, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, li és concedida a la Gerència de Serveis de Comerç, per a l’execució del projecte “Innovació en les àrees de promoció econòmica urbana. APEU” un import de 786.900 euros.

Aquest projecte preveu la seva finalització abans del 30 de juny de 2024.

Els objectius específics derivats de les diferents actuacions en les quals s’estructura el projecte són els següents:

• Conèixer i diagnosticar la funcionalitat integral de l’àrea urbana predeterminada atenent als aspectes comercials, urbanístics i de mobilitat.
• Informar, formar i sensibilitzar a propietaris i operadors dels establiments comercials respecte al nou model de gestió comercial urbana establert en la Llei 15/2020 de les APEU.
• Dissenyar plans d’acció local atenent a l’objectiu de fomentar la competitivitat, la innovació, la modernització i la sostenibilitat de les àrees comercials urbanes.
• Frenar el procés de desertització i deteriorament comercial de les 10 àrees comercials urbanes de la mà de l’ajuntament i dels agents econòmics interessats.
• Impulsar la competitivitat i l’atractivitat de les àrees comercials urbanes reconvertides en APEU.
• Avançar en la digitalització i tecnificació de les actuacions de promoció i informació comercial, tant a nivell col·lectiu (APEU), com de manera individual.
• Millorar l’eficiència energètica de les àrees comercials urbanes.
• Millorar el posicionament en la xarxa de l’oferta comercial i de serveis de les APEU.
• Promoure contactes amb potencials operadors per localitzar-se a la zona APEU amb l’objectiu de millorar el mix comercial.
• Ajudar, formar i capacitar als ajuntaments i als promotors local de les APEU (comerciats) en el procés de constitució i funcionament inicial d’aquesta nova formula de gestió.

Aquest Subprojecte consisteix en una prova pilot, a desenvolupar a 9 municipis de la província de Barcelona, per a la constitució d’una Àrea de Promoció Econòmica Urbana. Els municipis participants son: Berga, Cardona, Granollers, Mataró, Mollet del Vallès, Sabadell, Sitges, Terrassa, Vilanova i la Geltrú.

Apropant al mercat: competitiu, digital i sostenible

L’any 2023 es concedeix el projecte “Apropant al mercat: competitiu, digital i sostenible”.

Aquest projecte preveu la seva finalització abans del 30 de juny de 2024.

Els destinataris del projecte son els 58 municipis de la província que tenen mercat municipal (92 mercats en total) i es treballarà al voltant de 4 eixos:

Les 12 actuacions proposades es distribueixen en 4 categories:

Comerç rural i essencial: innovador, sostenible i eficient

L’any 2023 es concedeix també subvenció pel projecte “Comerç rural i essencial: innovador, sostenible i eficient”. És un projecte de dinamització i modernització del comerç rural com a estratègia de sostenibilitat territorial.

L'àmbit d'intervenció són els 125 municipis rurals de mida petita situats a les comarques de la província de Barcelona amb un caràcter rural més intens i alhora més envellides.

El projecte s'organitza en un total de 10 accions de naturalesa diversa i integral, algunes d'elles de caràcter transversal, com ara la creació d'un espai web de comerços rurals, una campanya de promoció conjunta, la posada en marxa d'una plataforma digital supramunicipal per al intercanvi agroalimentari de proximitat, així com de la implementació del pla d'avaluació i seguiment del projecte.

En conjunt les accions busquen accelerar la transició digital (desplegament de xarxes wifi en zones sense cobertura, taquilles intel·ligents, panells direccionals vinculats a un portal digital, la creació d'una plataforma digital per a l'intercanvi agroalimentari de proximitat, i accions formatives), la transició ecològica (foment de l'ús de recipients reutilitzables i reciclables, mapeig de proveïdors i productes sostenibles, i accions formatives), i enfortir la cohesió social i territorial (perspectiva supramunicipal i implantació accions de diferenciació i identificació de les iniciatives participants).

Aquest projecte preveu la seva finalització abans del 30 de juny de 2024.

El pressupost total del projecte és de 612.900 euros i està subvencionat amb els Fons NGEU amb un import de 490.320 euros.

CESENA, O. Manual de comerç urbà: reptes de la dinamització comercial. Barcelona: Associació Catalana de Municipis, 2016.

Diputació de Barcelona: Espai Observatori del Comerç i Serveis.

Diputació de Barcelona. Model d’ordenança tipus per als mercats de venda no sedentària de la província de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació, 2016.

FOCALIZZA, S.L., CESENA, O. i TORRENT, X. Experiències en la gestió comercial de les parades dels mercats municipals. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2011.

Generalitat de Catalunya: Pla d’acció 2022-2025 Comerç, Artesania i Moda.

Generalitat de Catalunya, Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya: Estudis sobre comerç del Consorci Artesania i Moda.

Generalitat de Catalunya: Cens d’establiments comercials de Catalunya.

Generalitat de Catalunya, Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya: Publicacions de comerç del Consorci de Comerç, Artesania i Moda.

Generalitat de Catalunya, Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya: Els mercats.cat

Generalitat de Catalunya: Oficina d’APEU de Catalunya.

Postgrau en Dinamització Comercial d’Espais Urbans.