La regidoria de govern obert
Espai de formació de l'electe
En els darrers anys, les institucions públiques han incorporat a les seves agendes públiques els temes de bon govern, participació ciutadana, col·laboració, transparència i reutilització de la informació pública impulsades per diferents factors, com són:
-
una major sensibilització i exigència de la ciutadania a estar més informats i disposar de més transparència,
-
els canvis tecnològics que faciliten l’accés a la informació
-
l’emergència de nous sectors econòmics que reutilitzen les dades públiques per oferir els seus serveis.
Tots aquests àmbits formen part d’un concepte més ampli, el govern obert.
Amb aquest recurs us volem explicar en què consisteix el govern obert i cadascuna de les parts que el conformen per poder-lo aplicar en les vostres administracions i pugueu treure’n el màxim profit.
Introducció
Presentació i objectius
Els objectius d’aquest recurs autoformatiu són conèixer:
-
A què ens referim quan parlem de govern obert.
-
Quins eixos s’impulsen des de la regidoria de govern obert
-
Què cal fer des de la regidoria de govern obert
Amb la voluntat de dissenyar un document àgil i de fàcil lectura, es proposa una estructura de continguts adaptada als diferents àmbits competencials que poden conformar les regidories de govern obert o les unitats responsables d’aquest àmbit a l’ens, amb l’estructura següent:
-
Què em cal saber?
-
Què he de fer?
-
Per saber-ne més: enllaços a documents, espais web, recursos per ampliar la informació i referències a informació de suport per ampliar o concretar la informació de cada apartat.
-
Com et podem ajudar: identificació dels recursos que la Diputació de Barcelona posa al servei dels municipis i identificació dels principals actors i administracions implicades en cadascun dels àmbits.
1. Què cal saber sobre el Govern Obert?
Clica la imatge per ampliar-la
En els darrers anys, les institucions públiques han incorporat a les seves agendes públiques els temes de bon govern, transparència i reutilització de la informació pública. Aquesta incorporació ve motivada per diferents factors:
-
Ciutadania: amb molta més sensibilització i exigència d’informació i més transparència.
-
Canvis tecnològics: faciliten l’accés, la difusió i la reutilització de la informació. Alhora, han crescut les iniciatives Open Data que busquen arreu per retornar a la societat les dades generades pel sector públic, i que donen una forta empenta a les estratègies de reutilització.
-
Nous sectors econòmics: que reutilitzen dades públiques per oferir serveis a la ciutadania.
Tots aquests factors fan que puguem confondre el govern obert amb d’altres conceptes (transparència, per exemple). Però segons la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, el govern obert es defineix de la manera següent:
Un sistema d’actuació i gestió dels afers públics que fa possible un diàleg permanent entre l’Administració i els ciutadans, així com la seva participació i col·laboració en la definició de les polítiques públiques i una millor transparència en la rendició de comptes i l’exigència de responsabilitats
El govern obert permet donar a conèixer la gestió dels afers públics i fer-ne partícips els ciutadans: d’una banda tenen molt més coneixement, informació i control sobre les actuacions dels polítics i gestors públics i, de l’altra, poden col·laborar i participar en la gestió, recuperant així la proximitat entre la gestió pública i els ciutadans.
Les polítiques de govern obert persegueixen una comunicació entre l’Administració i la ciutadania que sigui:
-
Bidireccional
-
Permanent
-
Transparent
Recorda
Un govern obert és aquell que entaula una constant conversa amb els ciutadans per tal d’escoltar el que diuen i sol·liciten, que pren decisions basades en les seves necessitats i preferències, que facilita la col·laboració dels ciutadans i funcionaris en el desenvolupament dels serveis que presten i que comunica tot el que decideix i fa de forma oberta i transparent.
Clica la imatge per ampliar-la
El govern obert uneix la transparència, juntament amb la participació i la col·laboració pública i privada, amb l’objectiu de posar a disposició dels ciutadans dades públiques per a l’ús i la consulta de qualsevol entitat, i establir així un enfortiment democràtic superior.
Aquests són els tres eixos que integren el govern obert, entès com una forma d’interacció sociopolítica, que actua sota els principis de l’ètica pública, la rendició de comptes i l’eficiència en la gestió dels recursos públics, i que instaura una manera de governar més dialogant, amb més equilibri entre el poder dels governs i els governats, alhora que reconeix a la ciutadania un paper de corresponsabilitat.
Per saber-ne més
El govern obert és una cultura de governança que promou els principis de transparència, integritat, rendició de comptes i participació de les parts interessades en suport de la democràcia i el creixement inclusiu (definició recollida en la Recomanació del Consell de l’OCDE sobre govern obert de 14/12/2017).
El govern obert esdevindrà un sistema integral d’interacció entre ciutadania, govern i institucions en pro de la corresponsabilitat en l’acció pública, basat en tres pilars la definició dels quals, segons el Memoràndum sobre transparència i govern obert (Barack Obama, 2009) és:
La informació referent a participació ciutadana no es desenvolupa en aquest recurs. Podeu ampliar la informació referent a la Participació en el recurs La Regidoria de Participació Ciutadana
Una simbiosi adequada d’aquests tres eixos contribueix a fer institucions fortes, que funcionin adequadament i que responguin al mandat de la societat a la qual serveixen, alhora que s’empodera la ciutadania a participar en els afers públics i en els processos de decisió amb una opinió qualificada a partir d’una informació correcta i adequada que faci possible la millora de la deliberació pública.
Exemple
Aspirem a una ciutadania activa que utilitzi la informació no només com a mecanisme de control i d’avaluació dels qui prenen les decisions, sinó també amb la finalitat de participar-hi i contribuir a millorar les polítiques públiques.
La finalitat que es persegueix amb el govern obert és la millora de la presa de decisions i la implicació dels ciutadans en la gestió dels serveis públics, a través de l’augment del coneixement i la posada en marxa de la innovació pública (Alberto Ortíz de Zárate, 2014).
Organització de les Nacions Unides i els Objectius de Desenvolupament Sostenible
Aliança per al Govern Obert (OGP)
Organització per a la Cooperació i
el Desenvolupament Econòmics (OCDE)
El govern obert a Espanya
El govern obert a Catalunya
Normativa
Quan parlem de la normativa que afecta el govern obert, no estem parlant d’una sola llei, sinó que estem parlant del conjunt de diferents lleis, decrets i acords que afecten directament els diferents eixos del govern obert: transparència, reutilització de dades, bon govern i participació. Us fem un recull de la normativa bàsica:
-
Llei 29/2010 estableix que les entitats integrants del sector públic han de difondre per mitjans electrònics la informació relativa als serveis que presten i s’han de difondre mitjançant la seu electrònica corresponent (amb els continguts que han de ser objecte de seu electrònica).
-
Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya (LRJPCAT), regula els drets i deures dels ciutadans en llurs relacions amb les administracions públiques de Catalunya i els principis generals i d’actuació amb mitjans electrònics que informen de llurs actuacions.
-
Llei 39/2015, d’1 d’octubre de Procediment Administratiu Comú (que ha comportat derogar, del dia 2 d’octubre de 2016 ençà, la Llei 11/2007), estableix la tramitació electrònica com a forma d’actuació ordinària de les administracions públiques, alhora que la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, regula els elements i condicions necessaris per implementar un marc global d’actuació i un esquema de funcionament electrònic comú i habitual, tant en les relacions internes, com en les relacions entre administracions, i entre aquestes i les persones.
-
Reial decret 203/2021 Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per a mitjans electrònics: la Llei 39/2015 d’1 d’octubre de Procediment Administratiu comú s’ha desenvolupat per mitjà d’aquest Reial decret, que té com a objectius millorar l’eficiència administrativa, incrementar la transparència i participació, garantir serveis digitals fàcilment usables i millorar la seguretat jurídica.
-
Reial decret llei 24/2021, de 2 de novembre, de transposició de directives de la UE (2019/1024) en les matèries de [….] dades obertes i reutilització de la informació del sector públic […].
-
Directiva (UE) 2019/1024 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, relativa a les dades obertes i a la reutilització de la informació del sector públic, en què s’indica que els documents elaborats pels organismes d’aquest sector constitueixen un conjunt ampli, divers i valuós, de recursos que pot beneficiar la societat. Oferir aquesta informació que inclou dades dinàmiques en un format electrònic d’ús habitual permet que els ciutadans i les persones jurídiques trobin noves formes d’utilitzar-la i creïn productes i serveis nous i innovadors.
-
Ordre HFP/1030/2021c de 29 de setembre, per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Aquesta ordre estableix introduir i planificar mesures preventives en matèria d’integritat i reforçar mecanismes per prevenir, detectar i corregir el frau, la corrupció i els conflictes d’interès. En aquest marc, en què la rendició de comptes és molt important, la transparència és fonamental, ja que permet explicar l’activitat de l’administració pública de manera oberta i transparent, així com l’activitat dels grups d’interès, alhora que permet una vigilància col·lectiva.
2. Què has de fer per impulsar el govern obert en el teu ajuntament?
Per impulsar el govern obert en el teu ajuntament, has de concretar polítiques i actuacions en els diferents eixos que conformen el govern obert i que són:
-
Transparència activa
-
Accés a la informació pública
-
Dades obertes
-
Participació
-
Bon govern
Sabies que…
A la Diputació de Barcelona disposem de la Comunitat de Transparència i Govern Obert on trobareu molts recursos per poder implementar el govern obert a la vostra administració?
Des del Gabinet d’Innovació Digital de la Diputació de Barcelona: oferíem formació específica referent a l’accés a la informació pública
Tot seguit et passem a explicar cadascun d’aquests eixos i què és el que has de promoure.
3. Transparència
La transparència és un principi d’actuació de l’administració pública pel qual l’administració ha de difondre o permetre l’accés a la informació pública, és a dir, a les dades i documents en mans de l’administració perquè els ciutadans puguin conèixer i avaluar l’exercici de les competències i les polítiques públiques.
Els dos eixos que concreten i garanteixen l’assoliment de la transparència són:
L’ens és proactiu per informar de l’activitat que realitza, sense que hi hagi una petició expressa prèvia, i que fins i tot, pot anar més enllà d’aquests requeriments. Aquesta informació s’ha d’informar en un portal de transparència que requereix estar sempre actualitzat.
És el dret que té tota la ciutadania de demanar informació que està en poder de l’administració, sense haver de justificar per què es demana. L’ajuntament està obligat a donar la informació. Sempre que sigui possible pels canals i format en què ho demana el ciutadà. Per donar resposta a aquestes peticions d’accés, cal seguir un procediment que pauta la Llei de transparència.
La transparència esdevé un instrument necessari perquè la ciutadania pugui avaluar l’actuació de l’administració, en especial la utilització dels recursos públics, i pugui participar de manera proactiva en els projectes públics i en les polítiques públiques.
La transparència té per objecte la informació pública, és a dir:
-
la informació elaborada per l’administració
-
la informació de què l’administració disposa arran de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, incloent-hi la que li subministren els altres subjectes obligats, d’acord amb el que estableix la legislació sobre transparència,
amb independència que formi part o no d’un procediment administratiu, o es trobi o no en un registre o arxiu públic.
-
Administracions públiques, concepte ampli que integra els ens públics i ens dependents o vinculats següents:
-
Empreses privades que estan fent funcions de servei públic o que presten servei públic
-
Persones privades obligades a subministrar informació d’interès públic a les administracions
Sabies que…
Des del Gabinet d’Innovació Digital de la Diputació de Barcelona:
-
t’informem i oferim recursos perquè puguis treballar la transparència en el teu ens a la Comunitat Virtual de Transparència i Govern Obert
-
t'oferim diferents recursos del Catàleg de Serveis per ajudar-te en el manteniment i seguiment de la transparència en el teu ens
L’objectiu de la publicitat activa és, doncs, oferir a tothom informació clara, essencial i actualitzada relativa als àmbits d’actuació, amb caràcter permanent, de la manera que resulti més comprensible per a les persones, i per mitjà dels instruments de difusió que els permetin un accés ampli i fàcil.
La LT (art. 6-8) i també la LTC (art. 8-15), estableixen una relació de continguts d’informació pública que, amb caràcter de mínim, els diferents subjectes obligats han de fer pública per imperatiu legal a les seus electròniques i portals de transparència.
Els continguts que cal publicar activament (LTC) no són una llista tancada sinó només una llista de mínims oberta: addicionalment a aquestes matèries l’interès públic de la difusió de les quals el legislador pressuposa, el règim de transparència permet que les administracions siguin encara més transparents, essent facultades a publicar més informació:
-
de manera periòdica i actualitzada s’ha de publicar informació el coneixement de la qual sigui rellevant per garantir la transparència de la seva activitat relacionada amb el funcionament i el control de l’actuació pública (article 5.1 de la LT)
-
qualsevol matèria d’interès públic, i les informacions que siguin demanades amb més freqüència per via de l’exercici del dret d’accés a la informació pública (article 8.1.m de la LTC)
Cal tenir en compte que també hi pot haver altres normes sectorials que imposin determinades obligacions de publicitat activa (urbanisme o subvencions, entre d’altres).
La informació que han de publicar les administracions públiques pot agrupar-se en els apartats següents:
-
L’organització institucional i l’estructura administrativa, per exemple la relació d’alts càrrecs i directius i la declaració de béns i activitats dels alts càrrecs.
-
La gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial.
-
Les decisions i les actuacions amb rellevància jurídica, com per exemple la normativa que es troba en fase d’informació pública.
-
La plantilla, la relació de llocs de treball i el règim retributiu.
-
Els procediments administratius del seu àmbit de competències, amb les resolucions de rellevància.
-
Els contractes i els convenis.
-
Les subvencions i els ajuts públics.
-
Els informes i els estudis. Els plans, els programes i les memòries generals, com el Pla d’Actuació Municipal (Pla de Govern).
-
La informació estadística i la informació geogràfica
-
Les matèries i les actuacions la publicitat de les quals s’estableixi per norma, com les memòries de la publicitat institucional.
-
Qualsevol matèria d’interès públic, i la informació que, tot exercint el dret d’accés a la informació pública, hom demani més sovint.
La informació que es publiqui:
-
Ha de ser veraç i objectiva.
-
Ha de ser útil per conèixer l’actuació i el funcionament de l’administració pública i per exercir-ne el control.
-
Ha d’estar ordenada temàticament perquè es pugui localitzar de manera fàcil i intuïtiva.
-
Ha de ser comprensible.
-
Ha de disposar d’un sistema d’accés fàcil i gratuït. El Portal ha d’incorporar un cercador que permeti un accés ràpid, fàcil i comprensible a la informació.
-
Ha d’estar en formats que en permetin la interoperabilitat i la reutilització. El Portal de la Transparència ha d’informar sobre la informació reutilitzable i les condicions de reutilització.
-
Ha de complir les recomanacions de la Iniciativa per a l’Accessibilitat Web (WAI) per facilitar-hi l’accés a les persones amb discapacitat.
-
Ha d’estar actualitzada de manera continuada, indicant la data de la darrera actualització, la data prevista de la pròxima actualització o del termini màxim d’actualització. En el cas de manca d’actualització –s’hi ha de fer constar expressament aquesta circumstància, els motius que la impedeixen i la previsió temporal d’actualització al Portal de transparència de Catalunya.
-
Ha de fer referència, com a mínim, a l’any en curs (tret de la informació relativa als contractes i convenis subscrits i a les subvencions i els ajuts públics atorgats, que ha de fer referència, com a mínim, als darrers cinc anys).
-
S’ha de mantenir publicada un mínim de cinc anys des del moment de la difusió, llevat que s’estableixi un altre termini
La informació s’ha de fer pública al Portal de la Transparència, i a les seus electròniques i/o als webs dels subjectes obligats. Les administracions locals i la resta d’administracions i entitats subjectes (art. 3.4 LTC) poden crear portals de transparència propis, l’accés al contingut dels quals s’ha de facilitar des del Portal de la Transparència de Catalunya, d’una manera interconnectada i que en faciliti la integració.
En el cas de Catalunya, el Consorci AOC ofereix de manera gratuïta als ens locals el servei de Seu electrònica-Govern obert.
En aquest servei trobem tres instruments que donen resposta a la normativa que hem comentat:
-
Seu electrònica
-
Portal de transparència
-
Portal de dades obertes
En aquest cas ens centrarem en l’instrument de Portal de transparència.
El Portal de transparència del Consorci AOC és una eina que permet complir la normativa de transparència pel que fa a disposar d’un espai on publicar la informació de l’activitat de l’ens de manera proactiva (publicitat activa). L’estructura i la informació que consta en el Portal de Transparència del Consorci AOC s’ha realitzat sobre la base del treball dut a terme per la Xarxa de Governs Oberts de Catalunya.
Portal de transparència Consorci AOC i Xarxa de Governs Oberts de Catalunya
Què és la Xarxa de Governs Oberts de Catalunya?
És un grup de treball en el marc d’un conveni de col·laboració creat l’any 2015 amb l’objectiu de facilitar el compliment de la Llei 19/2014, del 29 de desembre de transparència, als ens locals de Catalunya. Aquest grup actualment el formen:
-
les quatre diputacions catalanes (Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida),
-
la Generalitat de Catalunya,
-
l'Ajuntament de Barcelona,
-
l'Escola d'Administració Pública de Catalunya,
-
el Consorci AOC,
-
l’Associació Catalana de Municipis (ACM),
-
la Federació de Municipis de Catalunya (FMC),
-
l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB),
-
el consorci tecnològic Localret,
-
el Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local (CSITAL).
Actualment, la Xarxa de Governs Oberts de Catalunya funciona a partir de diversos grups de treball que tracten matèries molt diverses: temes de transparència, de publicitat activa, de bon govern, o de formació adreçada als ens locals. En el cas de l’àmbit de la Transparència, publicitat activa i bon govern, la XGOC ha analitzat, identificat i treballat la informació que esmenta la Llei 19/2014, de 29 de desembre, per a posar a disposició del ens local les recomanacions d’informació a publicar mitjançant el portal de transparència del Consorci AOC. Per facilitar encara més la possibilitat de publicar informació, també s’ha dut a terme una tasca d’automatització de la informació del portal; és a dir, tota la informació que com a ens ja s’envia a altres administracions públiques, el portal la recupera de l’administració on s’envia i es mostra en el bloc corresponent del portal de transparència. En aquests moments el 50% de la informació ja està automatitzada. D’altra banda, des de les diputacions es dona suport a la formació en aquest àmbit i també es realitza per a tots els ens locals. Com hem dit, gràcies al treball de la XGOC els ens locals tenen a la seva disposició l’instrument per donar compliment a la normativa, ja que és una eina gratuïta i en actualització constant, tant de visualització i publicació de la informació com d’adaptació dels canvis normatius.
En el cas de Catalunya, el Consorci AOC ofereix de manera gratuïta als ens locals el servei de Seu electrònica-Govern obert.
En aquest servei trobem tres instruments que donen resposta a la normativa que hem comentat:
-
Seu electrònica
-
Portal de transparència
-
Portal de dades obertes
En aquest cas ens centrarem en l’instrument de Portal de transparència.
El Portal de transparència del Consorci AOC és una eina que permet complir la normativa de transparència pel que fa a disposar d’un espai on publicar la informació de l’activitat de l’ens de manera proactiva (publicitat activa).
L’estructura i la informació que consta en el Portal de Transparència del Consorci AOC s’ha realitzat sobre la base del treball dut a terme per la Xarxa de Governs Oberts de Catalunya.
Sabies que…
Des del Gabinet d’Innovació Digital de la Diputació de Barcelona oferim:
-
recursos perquè puguis treballar la gestió de la transparència en el teu ens:
Per saber-ne més:
Portal de Transparència de Catalunya: web que recull l’obligació legal de donar accés a tots els portals de transparència de Catalunya
Recorda
Cada administració és responsable de la informació que inclou en el seu portal de transparència. El compliment de la publicitat activa fa necessari que l’organització adopti un seguit de decisions que comencen en el moment de recollir la informació, els recursos humans que han de vetllar pel compliment d’aquestes funcions, l’habilitació d’espais electrònics per fer difusió de la informació, i l’establiment de circuits i protocols per mantenir-la actualitzada, entre d’altres.
És el dret que té tota la ciutadania de demanar informació que està en poder de l’administració sense haver de justificar perquè es demana. L’ajuntament està obligat a donar la informació. Sempre que sigui possible pels canals i format en que ho demana el ciutadà. Per donar resposta a aquestes peticions d’accés, cal seguir un procediment que està pautat a la llei de transparència.
Cal no confondre l’accés a la informació pública de qui demana informació amb un expedient del qual és part interessada:
-
Si qui demana la informació és una de les persones que intervenen o estan afectades per l’expedient administratiu (persones interessades), NO es considera accés a la informació pública. Les condicions i garanties per accedir a l’expedient són diferents dels que marca la LTCAIBG.
-
En canvi, si qui demana la informació no és part interessada de l’expedient, SÍ que es considera accés a la informació pública. Les condicions i garanties per accedir a l’expedient estan fixades per la LTCAIBG. El termini per donar aquest accés és de 30 dies. En cas que l’administració no doni resposta, el silenci administratiu és positiu; és a dir, s’entén que l’administració accepta donar la informació.
L’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial (medi ambient, accés per càrrecs electes a informació del seu ajuntament, accés per a diputats parlamentaris a informació parlamentària i altres casos) es regeix per la seva normativa específica i, només amb caràcter supletori, pel règim de transparència.
Com a càrrec electe, et recordem que l’exercici de funció de “fiscalització”, garanteix l’accés a la informació pública. Aquest accés s’ha de donar en uns terminis més breus: cinc dies.
Tota la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder, sempre que no vulneri algun límit al dret d’accés a la informació o es doni alguna causa d’inadmissió prevista a la norma:
-
qualsevol dada, més enllà de documents,
-
preexistents en el moment de presentar la sol·licitud d’accés,
-
elaborada per una administració pública o en poder seu, tenint en compte el concepte ampli d’aquest terme,
-
amb independència que la informació estigui o no en un arxiu, registre o expedient administratiu, i de si aquest procediment és obert o tancat.
Recorda
-
En el moment de fer la sol·licitud el ciutadà no cal que justifiqui per què la demana.
-
En cas d’inadmissió d’una petició o en cas d’estimació parcial o desestimació, l’administració ha de motivar-ne el perquè.
Les persones més grans de 16 anys, en interès propi o en nom i representació d’una entitat.
Sabies que…
A la Comunitat Virtual de Transparència i Govern Obert del Gabinet d’Innovació Digital de la Diputació de Barcelona trobaràs campanyes de difusió perquè les puguis utilitzar.
Des del Gabinet d’Innovació Digital de la Diputació de Barcelona t’informem i oferim recursos perquè puguis treballar l’accés a la informació pública en el teu ens.
Des del Gabinet d’Innovació Digital de la Diputació de Barcelona: oferíem formació específica referent a l’accés a la informació públic.
Per saber-ne més:
El Síndic fa la recomanació de fer difusió de l’accés a la informació pública. Pots consultar el que indica el Síndic de Greuges .
Tant les obligacions de transparència activa com el dret d’accés a la informació pública estan sotmesos a determinats límits, que tenen la finalitat de protegir terceres persones i, per tant, preservar els drets, béns o interessos seva dels quals són titulars.
Què he de tenir present com a electe:
-
La conveniència d’anonimitzar en origen per poder salvar els límits d’accés vinculats a la protecció de dades de caràcter personal→referenciar algun dels documents que hi ha relacionats amb l’anonimització en origen.
-
Sempre que sigui possible, s’ha de facilitar l’accés, ni que sigui parcial.
-
El termini per donar aquest accés és d’un mes. En cas que l’administració no doni resposta, el silenci administratiu és positiu. És a dir, s’entén que l’administració accepta facilitar la informació.
-
S’han de publicar les resolucions no admeses en el portal de transparència.
-
Cal identificar una unitat o referent de gestió de la transparència.
-
Cal definir un procés de gestió de la transparència dins l’ens.
-
El Síndic de Greuges té l’encàrrec d’avaluar anualment l’accés a la informació pública.
-
Si la ciutadania realitza una petició a la vostra administració i no l’ateneu, es pot adreçar i presentar una sol·licitud a la GAIP (Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública), que ha de vetllar pel respecte al dret d’accés a la informació pública, així com per l’aplicació correcta dels límits establerts en aquest dret.
-
Règim sancionador, que conté una llista d’infraccions i sancions, classificades en lleus, greus i molt greus. Pel que fa als tipus d’infractors, la Llei diferencia també entre publicitat activa i accés a la informació (Capítol II, article 77 i posteriors).
Per saber-ne més:
Pots consultar el que indica la GAIP en casos que puguin ser símils de dubtes que puguis tenir en el cercador.
4. Dades obertes
Les dades obertes són una filosofia que té per objectiu que les dades estiguin publicades sense restriccions, copyright ni patents.
Què és un conjunt de dades (dataset)? El terme dataset, procedent de l’anglès, es refereix a un fitxer de dades estructurades i desagregades (en brut) que es publiquen en catàlegs de dades obertes organitzats per categories i formats. Al portal de Dades obertes de la Diputació de Barcelona podeu trobar diferents conjunts de dades referents als municipis.
Què és un format reutilitzable? Un format reutilitzable són fitxers que es troben en formats oberts (no tenen propietaris, ja que qualsevol aplicació els pot tractar sense cap programa específic).
En l’àmbit públic les dades obertes es materialitzen en la reutilització de dades del sector públic: consisteix a publicar (obrir) dades que es troben en els sistemes d’informació de les administracions. Aquestes dades són dades “en brut” (sense processar), estructurades i en formats que en permetin la reutilització.
Què volem dir amb això? Que les dades que l’administració pública genera amb inversió pública han de retornar a la societat perquè les facin servir (ús comercial i no comercial) amb l’objectiu de facilitar i impulsar la promoció econòmica, la transparència de l’activitat de l’administració i la innovació pública.
Normativa
La reutilització de dades està regulada en els àmbits europeu i estatal:
D’acord amb la normativa, les dades que genera l’administració s’han de publicar per defecte, independentment de la mida d’ens. Però hi ha limitacions a la publicació, com són:
-
Protecció de dades de caràcter personal
-
Protecció de drets particulars
(Per exemple: no es publiquen (obren) dades que puguin identificar una persona –DNI, nom i cognoms, entre d’altres–, o projectes que impactin en drets de la propietat intel·lectual.)
En l’àmbit català, totes les dades de l’administració pública es poden publicar en el portal de dades obertes del Consorci AOC i també en portal de dades obertes específic per a cada ens que el mateix Consorci AOC ofereix, democratitzant així l’accés a la tecnologia, cosa que permet donar compliment a la normativa.
Publicar dades obertes en els portals de dades obertes permet automatitzar informació del portal de transparència de l’ens.
En l’àmbit europeu, s’han identificat dades d’un valor elevat que l’administració pública està obligada a publicar.
Sabies que…
Actualment tenim una estratègia europea de dades.
Des del Gabinet d’Innovació Digital de la Diputació de Barcelona oferim formació específica referent al portal de transparència.
A la Comunitat Virtual de Transparència i Govern Obert t’informem i oferim recursos perquè puguis treballar les dades obertes en el teu ens.
Els principis de les dades obertes
La implantació de les dades obertes es basa en sis principis que són els següents i et compartim en aquesta infografia.
-
Dades obertes per defecte
-
Actualitzades i comprensibles
-
Accessibles i fàcils d’utilitzar
-
Comparables i interoperables
-
Per a la millora de la governança i la participació ciutadana
-
Per a la innovació i el desenvolupament inclusiu
Els beneficis d’utilitzar les dades obertes
-
Possibilita que els agents socials (associacions, entitats, investigadors…) desenvolupin serveis i aplicacions per donar resposta a necessitats de la ciutadania.
-
Promou una participació democràtica i activa de la ciutadania.
-
Activa nous serveis i sectors econòmics i permet generar noves aplicacions web a partir de les dades lliures.
-
El fet de disposar d’aquestes dades permet prendre decisions d’una manera eficaç, eficient, basades en dades reals.
-
Facilita el retiment de comptes de tota l’activitat i millora la confiança de la ciutadania.
Exemple d’ús de dades i els seus beneficis:
Amb la informació de la publicació de les llicències d’obres, les empreses de rehabilitació poden identificar els edificis susceptibles de rehabilitació per fer propostes de treballs.
Per saber-ne més
-
Dades obertes a Diputació de Barcelona
-
Dade obertes a Consorci Administració Oberta de Catalunya
-
Dades obertes a Generalitat de Catalunya
Els portals de dades obertes són una part fonamental en el procés d’obertura de dades. Són eines digitals que faciliten l’accés a les dades que generem com a administració.
Encara que no n’hi ha un model únic, els portals més complets disposen d’algunes seccions concretes. Hi ha informació i eines per treballar amb les dades publicades, aplicacions que s’han desenvolupat amb aquestes dades, històries construïdes a partir de les bases de dades i notícies i esdeveniments importants.
A l’hora de posar en marxa una iniciativa de dades obertes, hi ha moltes qüestions que convé tenir en compte: quines dades inclourem, quina infraestructura tècnica ens cal, quin serà el model de governança, com es desenvoluparà el monitoratge… i entre tots aquests passos també hi ha el disseny i desenvolupament del portal que ha de permetre als usuaris interactuar amb les dades publicades.
En l’àmbit català, totes les dades de l’administració pública es poden publicar en el portal de dades obertes del Consorci AOC i també en portal de dades obertes específic per a cada ens que el mateix Consorci AOC ofereix, democratitzant així l’accés a la tecnologia que permet donar compliment a la normativa.
I per on començo?
Per poder aplicar una estratègia de dades obertes al teu ens, inicialment cal impulsar i treballar per:
-
Facilitar la capacitació dels treballadors públics en l’àmbit de l’obertura de dades.
-
Elaborar un pla d’obertura de dades.
-
Decidir el conjunt de dades mínimes a publicar.
5. Bon govern
Normativa
Segons la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, en el Títol V del Capítol I al III, defineix el bon govern com:
Els principis, les obligacions i les regles sobre la qualitat dels serveis i el funcionament de l’Administració, i els principis ètics i les bones pràctiques d’acord amb els quals han d’actuar els alts càrrecs de l’Administració, els càrrecs directius i la resta de personal al servei de l’Administració, amb l’objectiu que aquesta funcioni amb la màxima transparència, qualitat i equitat, i amb garantia de retiment de comptes.
La Llei desenvolupa el bon govern en els capítols següents:
-
Capítol I: Codi de conducta dels alts càrrecs (articles 54-57)
-
Capítol II: Dret a una bona administració i a uns serveis públics de qualitat (articles 58-61)
-
Capítol III: Millora de la qualitat normativa (articles 62 - 64)
La integritat pública es refereix a l’honestedat, la transparència i la responsabilitat dels funcionaris públics i els representats polítics en el desenvolupament de les seves funcions. És essencial per garantir la confiança de la ciutadania en el govern i en les seves institucions.
La integritat pública s’aconsegueix amb polítiques i pràctiques que promouen l’ètica, el retiment de comptes i la prevenció de la corrupció. Això inclou la implementació de mesures de transparència en la gestió de recursos públics, la promoció de la participació ciutadana en la presa de decisions i el reforç dels mecanismes de control i supervisió.
És important destacar que la integritat pública no només és responsabilitat dels funcionaris públics i els representants polítics, sinó també de la societat en conjunt. Els ciutadans tenen el dret i la responsabilitat d’exigir que els seus representants actuïn amb integritat i transparència, i de participar activament en el control i supervisió de les institucions públiques.
Els principis de la integritat pública són la transparència, la responsabilitat, l’ètica i la prevenció de la corrupció.
-
La transparència implica que les decisions i accions de l’administració han de ser accessibles i comprensibles per a la ciutadania. Això inclou la publicació de dades i d’informació rellevant sobre les activitats del govern i l’ús dels recursos públics.
-
La responsabilitat implica que els funcionaris públics i càrrecs electes han de ser responsables dels seus actes i decisions, i han de rendir comptes a la ciutadania. Això inclou la responsabilitat financera, legal i ètica.
-
L’ètica implica que l’administració ha de gestionar amb els valors i principis ètics el desenvolupament de les seves funcions. Això inclou la integritat, l’honestedat, la justícia i el respecte.
-
La prevenció de la corrupció implica que els funcionaris públics i responsables polítics han de prendre mesures per prevenir, detectar i sancionar qualsevol acte de corrupció. Això inclou la implementació de mecanismes de control i supervisió, la promoció d’una cultura de transparència i integritat, i la cooperació amb altres institucions per combatre la corrupció.
La integritat pública és especialment important per als càrrecs electes, ja que són els representants directes de la ciutadania i tenen la responsabilitat de prendre decisions que afecten la vida de les persones i el benestar de la societat en conjunt.
Els càrrecs electes han d’actuar amb honestedat, transparència i responsabilitat en l’exercici de la seva funció pública, evitant qualsevol mena de conflicte d’interessos, corrupció o abús de poder. També han de respectar els drets humans, defensar els valors democràtics i actuar en benefici de l’interès general de la societat. A més, els càrrecs electes també tenen l’obligació de retre comptes davant de la ciutadania i de promoure la participació ciutadana en la presa de decisions. Això implica ser transparents en la gestió dels recursos públics, informar de manera clara i accessible sobre les polítiques i decisions que prenen i escoltar les demandes i necessitats de la ciutadania.
En resum
La integritat pública és essencial per a la legitimitat i la confiança en els càrrecs electes i en les institucions democràtiques en general. Els càrrecs electes han d’actuar amb ètica i responsabilitat en l’exercici de la seva funció pública per poder representar de manera efectiva la ciutadania i garantir el benestar i el progrés de la societat.
Clica la imatge per ampliar-la
Un sistema d’integritat institucional és un conjunt de polítiques, pràctiques i mecanismes que tenen com a objectiu promoure la transparència, la responsabilitat, l’ètica i la prevenció de la corrupció en les institucions públiques. Els instruments que recomanem per implementar un sistema d’aquest tipus són:
-
Codi ètic i de conducta: un document que estableix els valors, principis i normes de conducta que han de seguir els funcionaris públics i els càrrecs electes.
-
Mecanismes de control i supervisió: procediments per revisar i monitoritzar les activitats dels funcionaris públics, així com per detectar i prevenir possibles actes de corrupció.
-
Bústia d’alertes: un sistema perquè els ciutadans i els funcionaris públics puguin informar sobre possibles casos de corrupció o altres irregularitats.
-
Pla de formació: programes de formació per als funcionaris públics per promoure la cultura de transparència, ètica i responsabilitat.
-
Pla d’anàlisi de riscos: una metodologia per identificar, avaluar i mitigar els riscos associats a les activitats dels funcionaris públics.
-
Pla de comunicació: impuls de la formació adreçada a responsables polítics i empleats públics per adequar els procediments de gestió i de control a aquest nou marc normatiu.
-
Agenda dels alts càrrecs: s’han de fer públiques totes aquelles activitats oficials dels alts càrrecs de les administracions públiques i del personal directiu de les entitats del sector públic, que tinguin una repercussió en el compliment de la missió institucional i, en concret, les reunions amb els grups d’interès.
-
Registre de grups d’interès: publicar les dades dels grups d'interès que actuen davant les administracions o institucions públiques, així com de les activitats d'influència o intermediació que desenvolupen davant d'elles.
Recorda:
La integritat institucional és quelcom més que aprovar una política anticorrupció o redactar un codi ètic: es produeix quan el funcionament del dia a dia de la institució, els estàndards ètics i les estratègies de prevenció de la corrupció estan plenament integrades per assolir els objectius de la institució.
Avantatges de disposar d’un sistema d’integritat pública:
-
Són més eficaces i eficients: serveixen millor a la ciutadania i esdevenen models de conducta.
-
Els processos de decisió són més senzills i consistents, i als empleats els resulta més fàcil enfrontar-se a nous reptes, problemes o dilemes.
-
Invertir en mesures de prevenció redueix la probabilitat que es produeixin casos de corrupció.
-
I, especialment, millora el perfil reputacional de la institució en la mesura que fomenta la confiança i el respecte de la ciutadania vers l’administració pública.
Per saber-ne més
Els principals instruments d’un sistema d’integritat institucional són:
Què és el codi de conducta
D’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, els càrrecs electes i alts càrrecs han de signar el codi de conducta institucional.
La finalitat principal del Codi de conducta és prevenir i impedir l’aparició o reproducció de conductes no ajustades als valors i principis ètics i a les normes de conducta, per a, així, reforçar la confiança ciutadana en les institucions.
Per saber-ne més
Model de codi de conducta elaborat per la Xarxa de Governs Oberts de Catalunya:
Què és el codi ètic
El Codi ètic constitueix un marc ètic comú tant per al conjunt de persones que treballen a les administracions i els sectors públics respectius, com les que treballen en organitzacions privades i entitats que fan efectius serveis públics per compte de les administracions, independentment de quina sigui la seva posició, condició o règim jurídic de vinculació.
L’objectiu principal del Codi és assegurar uns estàndards morals i d’excel·lència orientant l’actuació dels servidors públics des de la clau dels valors d’integritat i de prestació del servei públic.
En l’àmbit català, l’any 2021 es va aprovar el Codi ètic del servei públic de Catalunya.
Normativa
En el preàmbul de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern s’hi preveu que:
El desenvolupament de l’activitat política i administrativa posa en relleu l’existència de persones i organitzacions que, de manera lícita, porten a terme activitats susceptibles d’influir en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques en benefici i interès d’altres persones o organitzacions
Quan parlem de grups d’interès (també en diem grups de pressió o lobbies o stakeholders) ens referim a:
-
Persones físiques o jurídiques privades que duen a terme activitats susceptibles d’influir directament o indirecta en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques, en l’elaboració de propostes normatives o en la presa de decisions, en defensa d’un interès propi o de tercers o d’un interès general.
-
Organitzacions, plataformes, xarxes i altres formes d’activitat col·lectiva que, tot i no tenir personalitat jurídica, constitueixen, de facto, una font d’influència organitzada i duen a terme activitats incloses en l’àmbit objectiu del Registre.
Per tant, qualsevol activitat feta davant d’un servidor públic o càrrec electe, amb la voluntat d’influir, directament o indirecta, en l’elaboració i l’aplicació de polítiques públiques, de projectes normatius o en la presa de decisions, en defensa d’un interès propi o de tercers o d’un interès general, es considera una activitat de grup d’interès.
Quines implicacions té per als ens locals la normativa sobre grups d’interès i agenda d’alts càrrecs?
-
Independentment de quina sigui la dimensió del municipi, té el deure de publicar informació sobre les agendes dels alts càrrecs, pel que fa a les reunions amb grups d’interès.
-
El Codi de conducta dels alts càrrecs i de bon govern, subscrit per les entitats locals, inclou el compromís d’incorporar, a les agendes oficials, els contactes que s’estableixin amb grups d’interès, amb l’objectiu de fer-los públics en el portal de la transparència.
Qui són alts càrrecs?: als efectes de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern tenen la condició d’alts càrrecs al servei de l’administració local, els representants locals i els titulars dels òrgans superiors i directius, d’acord amb el que estableix la legislació de règim local.
L’objectiu final del Pla de Mesures Antifrau és garantir una gestió responsable i eficient dels recursos públics, fomentant la confiança i el respecte per part de la ciutadania vers les institucions i l’administració pública.
L’elaboració de Plans de Mesures Antifrau és un requisit en l’execució dels fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (art. 6 de l’Ordre 1030/2021, de 29 de setembre).
Sabies que..?
Des del Gabinet d’Innovació Digital de la Diputació de Barcelona:
-
Tenim la Comunitat Virtual de Transparència i Govern Obert on us facilitem, el model Pla de mesures antifrau, dins l’apartat de Bon Govern.
-
Oferim formació específica referent al bon govern (implantació de codis de conducta, Pla de Mesures antifrau, grups d’interès)
Normativa
La llei d’alertadors de frau (Directiva [UE] 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió) és una llei que protegeix els informadors que divulguen informació sobre possibles actes il·legals o fraudulents dins d’una organització. Aquesta llei proporciona protecció legal als informadors perquè no siguin objecte de represàlies o discriminació per part de la seva organització.
Aquesta llei d’alertadors estableix la creació d’un canal de denúncia (alerta) interna o també dit canal intern de comunicació o bústia ètica.
Es tracta de canals i procediments dissenyats per rebre denúncies presentades pels mateixos treballadors de l’ens local o bé per persones que s’hi relacionin en l’àmbit laboral, o per tercers vinculats contractualment amb l’ens local; amb l’objectiu de posar de manifest (alertar) sobre conductes comeses en el si del corresponent ens local.
A banda d’aquest canal de denúncia intern, la ciutadania també pot posar de manifest possibles casos de corrupció o mala praxi si s’adreça a l’Oficina Antifrau de Catalunya.
Per saber-ne més
-
Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió
-
Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció.
Sabies que..?
Des del Gabinet d’Innovació Digital de la Diputació de Barcelona:
-
Tenim la Comunitat Virtual de Transparència i Govern Obert on us facilitem recursos, com el model de codi de conducta elaborat per la Xarxa de Governs Oberts de Catalunya, en l’apartat de Bon Govern.
-
Oferim formació específica referent al bon govern (implantació de codis de conducta, Pla de Mesures antifrau, grups d’interès)