Espai de formació de l'electe
Els problemes d'accés i manteniment de l'habitatge han adquirit cada vegada més importància i això ha fet que les polítiques d'habitatges guanyessin centralitat a l'agenda pública. Malgrat aquest creixement, però, les polítiques d'habitatge són unes polítiques públiques en procés de consolidació. Aquesta guia vol servir d'orientació per a les persones interessades en analitzar les necessitats socials d'habitatge; identificar el marc legislatiu i competencial canviant en el qual operen aquestes polítiques; i conèixer els principals instruments de les polítiques locals d'habitatge i el suport de la Diputació de Barcelona per reforçar-los.
Aquest recurs pretén oferir una visió general i sintètica de:
L'escletxa entre ingressos de la població i preus de l'habitatge
La creixent importància de l'habitatge a l'agenda local es fonamenta en la magnitud i durada en el temps d'una problemàtica que afecta a una part significativa de la població.
Segons dades del Panel de Polítiques Públiques Locals d'Habitatge elaborat per la Diputació de Barcelona i la Fundació Pi i Sunyer, l'any 2018 el 85% dels ajuntaments de més de 10.000 habitants de la demarcació de Barcelona consideren que l'habitatge ha guanyat o mantingut pes dins de les polítiques municipals els darrers dos anys.
En aquest sentit, cal recordar que assistim a una creixent escletxa entre els ingressos de la població i els preus de l'habitatge. La Memòria Anual 2018 de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona mostra com, al conjunt de Catalunya, entre els anys 2000 i 2018, la Renda Familiar Bruta Disponible per habitant s'havia incrementat el 38,2% mentre que el preu mitjà de lloguer havia crescut un 92%, el de compravenda de segona mà un 94%, i el de compravenda d'obra nova un 119%.
Conseqüentment, es produeix un augment de les dificultats per fer front a les despeses de l'habitatge:
El baix nombre d'habitatges assequibles i socials
Davant d'aquesta problemàtica, més enllà de continuar abordant les necessitats urgents de les famílies que no poden atendre i/o poden perdre la llar on viuen, cal augmentar significativament el parc d'habitatge assequible en les seves diverses formes i modalitats.
El Pla Territorial Sectorial d'Habitatge de Catalunya aprovat inicialment planteja la necessitat de generar a Catalunya 235.000 nous habitatges destinats a polítiques socials fins l'any 2035, per tal d'equiparar Catalunya als estàndards europeus i poder atendre les necessitats estimades (passant de tenir aproximadament un 2% del parc d'habitatges destinats a polítiques socials a tenir al voltant d'un 15%).
La possibilitat d'incrementar el parc d'habitatge assequible o destinat a polítiques socials passa per augmentar significativament la inversió pública en matèria d'habitatge.
La memòria econòmica que acompanya el Pla Territorial Sectorial d'Habitatge aprovat inicialment, preveu la necessitat d'invertir 7.612,60 milions d'euros en 15 anys amb cost incremental (273,8 el primer any – 583,4 el darrer any) per tal d'equiparar Catalunya als estàndards europeus i poder atendre les necessitats estimades.
Sabies que…
Segons els experts a l'estat espanyol i a Catalunya la inversió pública i el pressupost destinat a les polítiques d'habitatge no ha arribat mai al 0’1% del PIB anual, quan els estàndards dels països europeus amb polítiques d'habitatge avançades oscil·la entre l'1-2% del seu PIB anual.
L'estat energètic i de conservació del parc d'habitatges
Tot i que l'any 2018 únicament el 40% dels ajuntaments de més de 10.000 habitants de la demarcació de Barcelona afirmaven estar preocupats per l'estat energètic o de conservació del parc, les dades i les previsions de futur mostren la necessitat d'abordar amb major decisió i recursos aquesta problemàtica estesa a la majoria de municipis. En aquest sentit, cal recordar:
Per tal d'abordar unes problemàtiques d'habitatge tan importants i persistents en el temps, cal tenir en consideració alguns aspectes específics de la política d'habitatge:
D'acord amb les qüestions apuntades, i entenent les especificitats de cada context local, podem sintetitzar i agrupar els grans reptes de les polítiques locals d’habitatge en tres grans àmbits:
Els resultats que ofereix el Panel de Polítiques Públiques Locals d'Habitatge 2018, que s'elabora bianualment per la Diputació de Barcelona i la Fundació Pi i Sunyer, mostra alguns resultats que ajuden a emmarcar i fonamentar aquests grans reptes. El Panel, recull bianualment informació rellevant, actualitzada i comparable (objectius, necessitats, percepcions, activitats, relacions amb altres agents) per al seguiment de les polítiques locals dels ajuntaments de la demarcació de Barcelona de més de 10.000 habitants, exceptuant l'Ajuntament de Barcelona. A continuació sintetitzem alguns dels seus resultats:
D'acord amb les dades del Panel de Polítiques Públiques Locals d'Habitatge 2018, la necessitat de planificar la política d'habitatge del municipi recau, entre d'altres, en els següents factors:
D'acord amb les dades del Panel de Polítiques Públiques Locals d'Habitatge 2018, la necessitat d'augmentar el parc d'habitatge assequible del municipi recau, entre d'altres, en els següents factors:
Aquests percentatges han caigut significativament respecte els de l'any 2016 (7 punts en cas promoció d'HPO, gairebé 3 en el cas de la mobilització del parc desocupat i 4 en el cas de la rehabilitació). Es a dir, el 2016 la suma global era del 23,9% mentre que el 2018 no arribava al 15%.
D'acord amb les dades del Panel de Polítiques Públiques Locals d'Habitatge 2018, la necessitat d'organitzar l'estructura i els serveis tècnics municipals dedicats, total o parcialment, a qüestions d'habitatge de la forma el més eficaç i eficient possible recau, entre d'altres, en els següents factors:
Les polítiques públiques d'habitatge configuren un marc normatiu multinivell de gran complexitat tan en l'àmbit competencial com legislatiu, que comporta una necessària coordinació entre administracions i conèixer i conjugar les respectives normatives.
La complexitat del marc normatiu en l'habitatge també dona lloc a conflictes competencials entre administracions, doncs la normativa d'habitatge afecta a múltiples matèries com, per exemple, el dret a la propietat o els drets dels consumidors.
Les normatives estatals i autonòmiques són sovint revisades pel Tribunal Constitucional que va perfilant i concretant l'àmbit competencial de cada administració en matèria d'habitatge.
El Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana , a través de la Secretaria General de Agenda Urbana y Vivienda, exerceix les funcions per a la planificació, impuls, gestió i coordinació de les competències en matèries amb incidència en l'habitatge.
Les competències pròpies de l'Estat deriven directament de la Constitució Espanyola i són les següents:
L'Estat amb l'objectiu de facilitar l'accés a l'habitatge i d'adoptar mesures per a promoure la rehabilitació, regeneració i renovació urbanes incideix en la regulació de l'habitatge amb una normativa pròpia: els Plans Estatals d'Habitatge, que defineixen i prioritzen les actuacions que s'han de protegir, regulen les formes de finançament i aporten els recursos econòmics necessaris per a dur-les a terme.
Les competències estatals influeixen de forma substancial en les competències autonòmiques que les desenvolupen, establint regulacions pròpies, afegint requisits o bé finançament complementari.
És essencial la coordinació entre administracions per a evitar els conflictes competencials.
El Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya té competències en els àmbits relacionats amb la planificació territorial i l'urbanisme i en la política d'habitatge, entre d'altres.
L'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC), és l'entitat de dret públic que executa i gestiona les polítiques d'habitatge que són competència de la Generalitat de Catalunya.
L'Institut Català del Sòl (INCASÒL) és un ens públic de la Generalitat de Catalunya que la Llei d'Urbanisme qualifica com a entitat urbanística especial de la Generalitat, amb competències urbanístiques en matèria de planejament i gestió en els supòsits que operi com administració actuant, podent ésser receptora de la cessió a títol gratuït o de l'alienació directa de terrenys, del patrimoni públic de sòl i habitatge. I la Llei de l'habitatge li atribueix la promoció pública d'habitatge de la Generalitat.
La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva i potestat legislativa plena en matèria d'habitatge i actua d'acord amb les competències que estableix l'article 148.1.3ª de la Constitució Espanyola que les ha assumit amb caràcter exclusiu en virtut de l'art 137 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya:
També l'article 7 de la Llei 18/2007 del Dret a l'Habitatge estableix que són obligacions de l'Administració de la Generalitat:
El Govern ha de promulgar Plans d'habitatge d'una durada mínima de 4 anys. Són instruments temporals que les administracions l'utilitzen per canalitzar les polítiques públiques de foment de l'habitatge. L'article 67 de la Llei 18/2007 del Dret a l'Habitatge determina el contingut dels Plans.
Els ens locals, d'acord amb l'article 84.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, i l’article 66.3 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya , tenen competències pròpies sobre:
També la Llei 7/1985, de 2 d'abril reguladora de les bases de règim local, a l’article 25.2 , amb les modificacions incorporades per la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, diu que el municipi exerceix competències pròpies, en el marc de la legislació estatal i de la comunitat autònoma, en les següents matèries:
L'article 66.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya en l’article 66.1 faculta als municipis, per a la gestió dels seus interessos i en l'àmbit de les seves competències, per promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns. I en l’article 71.1.d) estableix que per a la gestió dels seus interessos, el municipi també pot exercir activitats complementàries de les pròpies d'altres administracions públiques i, en particular, les relatives a l’habitatge.
La Llei del dret a l'habitatge tot i establir el marc competencial general i en l’article 8, una atribució en favor dels ens locals, no sempre concreta quina és l’administració competent, si l’autonòmica o la local, fet que provoca que els Tribunals hagin qüestionat la competència local en determinades actuacions.
Art. 8 Llei del dret a l'habitatge:
El marc legislatiu en matèria d'habitatge es caracteritza per la seva complexitat derivada del multinivell competencial en la matèria (estatal, autonòmic i local).
Cal distingir en el marc legislatiu entre:
Normativa estatal estable:
Normativa estatal conjuntural i d'emergència:
Normativa catalana estable:
Normativa catalana conjuntural:
Una relació detallada i exhaustiva però no actualitzada dels instruments disponibles es pot trobar al Catàleg d'instruments per a les polítiques locals d'habitatge, editat l'any 2017, per la Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona.
Aquest recurs pretén oferir un repositori de consulta que pugui ser útil al llarg de l'activitat professional com a regidor/a d'habitatge, a on es pugui cercar informació per tal d'aprofundir en el coneixement d'algun instrument en concret.
Els instruments que s'expliquen a continuació constitueixen una selecció, no actualitzada, dels instruments o actuacions més destacades. Aquests instruments estan estructurats en 5 àmbits, cadascun dels quals es desplega en diferents subàmbits que integren diferents instruments concrets.
Aquest àmbit inclou diferents instruments relatius al disseny de la política local d'habitatge, a la planificació d'actuacions i a la creació de sistemes d'informació i documentació que facilitin l'avaluació de la política d'habitatge. S'organitzen en tres subàmbits:
Subàmbit: Planificació integral de la política d'habitatge
Instruments relacionats amb la planificació estratègica, integral i a mig termini, de la política local d'habitatge.
El Pla Local d'Habitatge (PLH) és l'instrument que defineix la política municipal d'habitatge i facilita el marc d'actuació per a la concertació d'aquestes polítiques amb la Generalitat de Catalunya, té una vigència de sis anys, segons regula l'article 14 de la Llei 18/2007.
El Pla Local d'Habitatge ha d'incloure:
Es tracta d'un instrument reglat, estratègic i propositiu que requereix de l'aprovació per part de l'òrgan municipal competent, d'un procés d'exposició pública, d'una memòria de participació ciutadana i de la posterior comunicació de l'acord d'aprovació del Pla Local d'Habitatge al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Possibilitat de rebre suport tècnic de la Diputació de Barcelona en l'elaboració del Pla Local d'Habitatge via Catàleg de Serveis.
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis grans que necessitin dissenyar analíticament un «full de ruta» de les seves necessitats i voluntats en matèria de política local d'habitatge.
Redacció de programes d'actuació municipal d'habitatge consistents en instruments de planificació no reglada, de contingut analític, estratègic i propositiu, en els quals es defineixen les polítiques locals d'habitatge per a municipis petits. Els programes són elaborats per professionals externs, amb la participació tècnica i el lideratge polític de l'ens local.
Possibilitat de rebre suport tècnic de la Diputació de Barcelona en l'elaboració del Programa d'Actuació Municipal d'Habitatge via Catàleg de Serveis.
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis petits que necessitin programar les seves actuacions en matèria de política local d'habitatge de forma analítica, estratègica i propositiva.
Per saber-ne més
Es poden consultar els programes d'actuació municipal d'habitatge del Catàleg de serveis.
Subàmbit: Estudi sectorial i de detall d'actuacions d'habitatge
Instruments relacionats amb el desplegament de la política local d'habitatge, amb la planificació temàtica i operativa de les actuacions.
Realització de treballs de caràcter estratègic adreçats a desenvolupar àmbits sectorials específics de forma prèvia a l'estudi i implementació d'una actuació concreta orientada a incrementar l'oferta d'habitatge assequible.
Les estratègies sectorials d'habitatge són propostes raonades de diferents alternatives d'actuació en àmbits sectorials com poden ser:
Possibilitat de rebre suport tècnic de la Diputació de Barcelona en l'elaboració d'estratègies sectorials d'habitatge via Catàleg de Serveis.
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis que necessitin avaluar de forma analítica les possibilitats d'intervenció pública en diferents àmbits sectorials de la política local d'habitatge.
És recomanable configurar equips pluridisciplinars (arquitectònic, econòmic, jurídic) que analitzin les possibles estratègies d'intervenció, així com avaluar la viabilitat econòmica de cada estratègia.
Per saber-ne més
Es poden consultar les estratègies sectorials d'habitatge del Catàleg de serveis.
Realització de treballs de caràcter propositiu adreçats a definir estudis de viabilitat per a l'execució d'una actuació específica sobre solars o immobles, com poden ser:
Possibilitat de rebre suport tècnic de la Diputació de Barcelona en l'elaboració d'estudis d'actuacions d'habitatge i rehabilitació via Catàleg de Serveis.
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis que necessitin definir i desenvolupar de forma analítica un projecte d'actuació específica en matèria d'habitatge o rehabilitació.
És recomanable configurar equips pluridisciplinars (arquitectònic, urbanístic, jurídic, econòmic) que analitzin des de cada enfocament la viabilitat del projecte d'actuació.
Per saber-ne més
Es poden consultar els estudis d'actuacions d'habitatge i rehabilitació del Catàleg de serveis.
Subàmbit: Sistema d'informació d'habitatge
Instrument relacionat amb el processament de les dades municipals d'habitatge per tal de millorar en la gestió i ajudar en els processos de presa de decisions.
Sistema d'informació o aplicació informàtica que centralitzi totes les dades estadístiques i expedients administratius de totes les actuacions que, en aquest àmbit, executi un servei local d'habitatge.
Més enllà de les aplicacions informàtiques que l'Agència de l'Habitatge de Catalunya de la Generalitat de Catalunya posa a disposició de les Oficines Locals d'Habitatge que han subscrit conveni d'informació ciutadana i encàrrec de gestions, article 62.2a del Decret 75/2014, és recomanable que un servei local d'habitatge és doti d'un únic sistema d'informació.
Aplicabilitat
Especialment recomanable per a municipis grans o que desenvolupin una política d'habitatge integral.
Per saber-ne més
Es pot consultar el Sistema Integral d'Informació d'Habitatge.
Aquest àmbit inclou diferents instruments o possibilitats d'intervenció pública local orientades a generar un parc d'habitatges a un preu assequible al municipi. S'organitzen en sis subàmbits:
Subàmbit: Rehabilitació, condicionament o reforma del parc públic
Instruments relacionats amb la rehabilitació, el manteniment i la millora del parc residencial públic municipal.
Actuacions que una entitat local que disposi de parc públic d'habitatges ha de realitzar per tal de donar compliment als deures legals de tot propietari de conservació, manteniment i rehabilitació tant d'edificis com d'habitatges. En els casos d'habitatges amb protecció oficial (HPO) de lloguer, els arrendataris adjudicataris han de constituir juntes administradores que vetllin per la conservació dels espais comuns.
La regulació jurídica bàsica d'aplicació en matèria de rehabilitació (inspecció tècnica dels edificis i llibre de l'edifici) està continguda al Decret 67/2015.
El finançament de les obres de rehabilitació del parc públic municipal d'us residencial s'ha d’assumir amb fons propis de l'ens local. Possibilitat de rebre suport econòmic de la Diputació de Barcelona via Catàleg de Serveis (recurs econòmic «reforma, condicionament i rehabilitació d'habitatges municipals o cedits»).
Possibilitat d'acollir-se a les subvencions per al foment de la rehabilitació que concedeix l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
Aplicabilitat
Especialment recomanable per a municipis amb un volum significatiu de parc públic municipal d'ús residencial vacant.
Per saber-ne més
Es poden consultar:
Actuacions com instal·lació d'ascensors, supressió de barreres arquitectòniques o creació d'itineraris practicables per a persones de mobilitat reduïda que una entitat local ha de realitzar als edificis i habitatges que integren el parc públic municipal d'ús residencial, en compliment de la legislació bàsica en matèria d'accessibilitat (Llei 13/2014).
Finançament de les obres de millora de les condicions d'accessibilitat a càrrec dels recursos propis de l'entitat local amb la possibilitat de rebre suport econòmic de la Diputació de Barcelona i d'acollir-se a les subvencions per al foment de la rehabilitació que concedeix l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
Aplicabilitat
Especialment recomanable per a municipis:
Per saber-ne més
Es pot consultar: Millora de les condicions d'accessibilitat del parc residencial públic municipal.
Actuacions dirigides a la millora del comportament energètic que una entitat local ha de realitzar als edificis i habitatges que integren el parc públic municipal d'ús residencial, en compliment de la legislació bàsica de referència en matèria d'eficiència energètica (Reial Decret 314/2006 pel qual s'aprova el Codi Tècnic d'Edificació).
Finançament de les obres de millora de l'eficiència energètica a càrrec dels recursos propis de l'entitat local amb la possibilitat de rebre suport econòmic de la Diputació de Barcelona i d'acollir-se a les subvencions per al foment de la rehabilitació que concedeix l'Agència de l’Habitatge de Catalunya.
Aplicabilitat
Especialment recomanable per a municipis:
Per saber-ne més
Es pot consultar: Millora de l'eficiència energètica del parc residencial municipal.
Subàmbit: Ampliació del patrimoni municipal
Instruments relacionats amb l'adquisició de béns patrimonials per diferents vies i l'exercici de drets preferents de l'administració.
L'entitat local pot adquirir béns patrimonials privats (sòl, edificis o habitatges) per tal d'incrementar el parc públic residencial.
Ho pot fer per dues vies:
Aplicabilitat
L'adquisició de béns immobles patrimonials privats, tant si és en el mercat lliure com a preu just, requereix de gran capacitat financera de l'entitat local.
Si és per expropiació forçosa requereix de la incoació d'un expedient complex que inclogui legitimació i taxació dels béns.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Adquisició de sòl, edificis o habitatges a preu just (expropiació).
El dret de tanteig i retracte sobre habitatges buits provinents de processos d'execució hipotecària és el dret que el Decret Llei 1/2015 atribueix a la Generalitat de Catalunya a ser notificada de qualsevol transmissió onerosa de béns immobles desocupats durant més de dos anys i procedents de processos d'execució hipotecària, així com del preu convingut, de forma que la Generalitat de Catalunya té una opció preferent d'adquisició d'aquest bé al preu convingut, en favor seu o en favor d'un tercer, abans (tanteig) o després (retracte) d'escripturar-se.
Només es pot exercir aquest dret als municipis inclosos a les àrees de demanda residencial forta i acreditada i durant un període de temps limitat (fins el 2021) (veure la relació de municipis a l'Annex de la Llei 4/2016).
Els ajuntaments d'aquests municipis poden demanar a la Generalitat de Catalunya acollir-se a l'exercici d'aquest dret en benefici del municipi.
Possibilitat de rebre suport financer de la Generalitat de Catalunya mitjançant l'Institut Català de Finances (ICF). Possibilitat de rebre subvenció per a l'adquisició d'habitatges pel dret de tanteig i retracte per part de la Diputació de Barcelona.
Aplicabilitat
Recomanable només per als municipis de demanda residencial forta i acreditada que comptin amb un volum significatiu d'habitatges buits en mans d'entitats financeres procedents de processos d'execució hipotecària.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Dret de tanteig i retracte sobre el parc d'habitatges vacant procedent d'execucions hipotecàries del decret llei 1/2015.
Subàmbit: Mobilització del parc vacant privat
Instruments relacionats amb la mediació o la cessió per a la mobilització del parc vacant d'habitatges usats.
El servei local d'habitatge d'una entitat local pot constituir una borsa de mediació per al lloguer social (BMLS). Servei de mediació entre particulars per al foment del lloguer assequible que es pot prestar mitjançant conveni d'adscripció a la Xarxa de Mediació de Lloguer Social de Catalunya que promou l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
Particular posa el seu habitatge desocupat a disposició de la borsa de mediació per al lloguer social i aquesta l'arrenda a un demandant d'habitatge social a un preu entre un 20-30% inferior al preu de mercat. L'ens local rep finançament per part de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
Regulació jurídica als articles 15-21 del Decret 75/2014.
També existeix línia de subvenció per a accions de foment del lloguer assequible per part de la Diputació de Barcelona.
Possibilitat de crear aquest servei a nivell local amb fons propis.
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis amb baixa oferta de lloguer a preu assequible i que alhora comptin amb un nombre important d'habitatges desocupats i volum important de població amb dificultats per a accedir a un habitatge assequible.
Recomanable oferir contraprestacions al propietari per a que posi el seu immoble desocupat a disposició de la borsa de mediació per al lloguer social.
Per saber-ne més
Es poden consultar:
El servei local d'habitatge d’una entitat local pot impulsar un programa de cessió d'habitatges. Particular propietari d'un habitatge desocupat cedeix a l'administració local la potestat per a que aquesta en cedeixi l'ús temporal de la seva propietat a un tercer a canvi d'una remuneració dinerària (provinent del lloguer social que pagarà l'arrendatari) o en espècie (a canvi de que l'arrendatari n'assumeixi les obres de rehabilitació i manteniment de l'immoble que s'acordin).
Aquest servei pot ser prestat de forma directa per l'entitat local o indirecta mitjançant contracte extern, normalment a una entitat del Tercer Sector Social.
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis:
Per saber-ne més
Es poden consultar: Cessió temporal d'habitatges a l'ajuntament.
Subàmbit: Promoció i qualificació d'habitatges protegits
Instruments relacionats amb la promoció d'habitatges en qualsevol de les modalitats de protecció pública legalment reconegudes.
Promoció sobre sòl de titularitat o de procedència municipal d'habitatges amb protecció oficial (HPO) general en règim de venda o lloguer.
L'actuació pot ser executada directament per l'ajuntament o mitjançant concert amb un altre agent públic o privat.
Existeixen diferents qualificacions dels habitatges amb protecció oficial determinades pels requisits de renda màxima exigits als sol·licitants als que es destinen: règim general, règim especial i de preu concertat.
L'adjudicació, transmissió, tant en règim de venda com de lloguer, queda regulada als articles 43-59 del Decret 75/2014.
Possibilitat de rebre suport financer de la Generalitat de Catalunya.
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis que disposin de gran capacitat financera perquè les despeses inicials d'una promoció d'habitatges amb protecció oficial són elevades amb un termini d'amortització llarg.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Promoció d'habitatges amb protecció oficial general.
Promoció i construcció sobre sòl de titularitat municipal d'habitatges destinats a donar allotjament temporal a col·lectius específics: persones amb dificultats d'emancipació o persones que requereixen acolliment o assistència residencial.
L'actuació pot ser executada directament per l'ajuntament o mitjançant concert amb un altre agent públic o privat
Han de ser béns de domini públic afectes a un servei públic i poden tenir qualificació jurídic patrimonial d'habitatge amb protecció oficial o habitatges sense qualificació.
Possibilitat de rebre suport financer de la Generalitat de Catalunya.
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis amb experiència en la gestió de promocions d'habitatges amb protecció oficial i que prevegin necessitats temporals d'allotjament de persones amb dificultats d'emancipació o que requereixin acolliment o assistència residencial.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Promoció d'habitatges dotacionals públics.
Promoció i construcció sobre sòl de titularitat municipal d'allotjaments col·lectius protegits, es a dir, que tenen com a finalitat proporcionar allotjament a persones amb necessitats especials d'allotjament de caràcter transitori acompanyada de serveis assistencials o de tutela, habitualment en règim de lloguer subvencionat.
Han de disposar d'uns serveis comunitaris i d'uns espais privatius pels usuaris.
Figura regulada a l'article 58 del Decret 75/2014.
Han de ser béns de domini públic afectes a un servei públic i tota l'edificació sencera ha d'estar destinada a aquesta finalitat.
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis amb experiència en la gestió de promocions d'habitatges amb protecció oficial de lloguer i que prevegin necessitats especials d'allotjament de caràcter transitori amb serveis assistencials tutelats.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Promoció d'allotjaments col·lectius protegits.
Subàmbit: Foment de models alternatius d'accés i tinença d'habitatge assequible
Instruments relacionats amb la transmissió d'habitatges públics municipals en diverses modalitats de tinences intermèdies.
Variant contractual d'explotació d'un habitatge amb protecció oficial (HPO) pel qual l'arrendatari adjudicatari d'un HPO pot exercir l'opció de compra del mateix en el moment que es determini en el contracte d'arrendament, i al preu reglat d'HPO, deduïnt d'aquest preu final de compra l'import dels lloguers mensuals abonats.
Figura regulada a l'article 51.3 del Decret 75/2014.
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis amb experiència en la gestió de promocions d'habitatges amb protecció oficial i que comptin amb població demandant d'habitatges amb protecció oficial de compra però que no poden fer front al pagament inicial de l'habitatge.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Transmissió d'habitatges amb protecció oficial de lloguer amb opció de compra.
La propietat compartida d'un habitatge públic municipal consisteix en la transmissió de l'immoble a un privat mitjançant transmissió onerosa, i en virtut de la qual l'entitat local li transfereix el dret de gaudi en exclusiva però el domini i la possessió és compartit i progressivament el comprador va exercint un dret d'adquisició gradual sobre el domini que encara té l'entitat local.
Figura regulada a la Llei 19/2015 que modifica el llibre cinquè del Codi civil de Catalunya i que constitueix una de les modalitats de tinença d'habitatge conegudes com tinences intermèdies.
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis que comptin amb parc públic d'habitatges pendent d'adjudicar per no poder fer front al pagament inicial de l'habitatge.
Aquesta pot ser una forma de gestió d'afectats per processos d'execucions hipotecàries.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Transmissió d'habitatges de propietat compartida.
Cessió o constitució d'un dret de superfície per a la promoció d'habitatge per cooperatives en règim de cessió d'ús, ja sigui mitjançant la construcció d'habitatges de nova planta o la rehabilitació o adequació d'edificis d'habitatges o d'habitatges municipals buits i en mal estat.
El dret de superfície queda regulat a l'article 564 del Codi civil de Catalunya (Llei 5/2006).
Les cooperatives de cessió d'ús són una forma alternativa d'accés a l’habitatge, en les quals els seus membres gaudeixen d'un dret d'ús a través del pagament d'una quota d'entrada i d'un lloguer tou i vinculat a l'adquisició (si s'escau), construcció (si s'escau) i participen del manteniment i funcionament de la cooperativa.
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis que comptin amb sòl municipal lliure i no tinguin capacitat financera per a assumir l'operació de promoció.
Necessitat de l'existència d'un teixit associatiu interessat en aquesta forma alternativa d'accés i tinença d'habitatge.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Promoure la generació d'habitatge cooperatiu assequible.
La masoveria urbana és un contracte en virtut del qual la persona propietària d'un habitatge en cedeix l'ús, pel termini de temps que s'acordi, a canvi de que la persona cessionària (el masover/a) n'assumeixi les obres de rehabilitació i manteniment que també s'acordin.
El servei local d'habitatge d'una entitat local pot impulsar un programa de cessió d'habitatges públics o privats en règim de masoveria urbana.
La vinculació contractual entre propietari i masover es pot fer per contracte d'arrendament. L'article 17.5 de la Llei 29/1994, d'arrendaments urbans, amb les modificacions del Reial Decret Llei 7/2019 ja preveu que el pagament de les rendes de lloguer sigui dinerari o en espècie.
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis on s'hagi detectat parc vacant amb necessitats de rehabilitació i que comptin amb una Oficina Local d'Habitatge consolidada.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Mediació per a la rehabilitació d'immobles a través de contractes de masoveria urbana per a l'ús residencial.
Subàmbit: Classificació i qualificació de sòl residencial per habitatge assequible
Instruments relacionats amb l'establiment de canvis o modificacions en el planejament urbanístic per afavorir la generació d'habitatge assequible.
Establiment en els Plans d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) o en llurs modificacions, de reserves de sòl suficients per a la construcció d'habitatges amb protecció oficial (HPO) per al compliment dels objectius definits a la Memòria Social i, com a mínim, el 30% del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació, del qual com a mínim un 20% ha de destinar-se a règim general i/o especial, ja sigui venda, lloguer o d'altres formes de cessió d'ús.
Aquestes reserves mínimes legals és poden incrementar si resulten insuficients però no són d'aplicació a tots els municipis.
Regulació jurídica a l'article 57.3 del D.Leg 1/2010.
Aplicabilitat
Aprovar un Pla d'Ordenació Urbanística Municipal o modificar-lo per tal d'incrementar les reserves de sòl a habitatge protegit és especialment recomanable per a municipis en que s'hagi detectat un volum important de població amb dificultats per a accedir a un habitatge assequible.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Establiment o increment dels percentatge de reserva de sostre amb destí a habitatges de protecció oficial.
Previsió en el planejament general del sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics (SUHDP) i concreció dels sols als quals se'ls assigna aquest destí, amb l'objectiu de satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb dificultats d'emancipació o que requereixen acolliment o assistència residencial.
Si el planejament general preveu el sistema d'habitatge dotacional, l'assignació d'aquest ús a un equipament també es podria realitzar mitjançant la redacció d'un Pla Especial Urbanístic, aquest és un instrument del planejament derivat que permet modificar els usos d'un equipament comunitari i destinar-lo a habitatge dotacional públic.
Regulació jurídica a l'article 57.5 del D.Leg 1/2010.
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis que tinguin o prevegin necessitats temporals d'allotjament de persones amb dificultats d'emancipació o que requereixin acolliment o assistència residencial, sempre que no vagi en detriment de les necessitats d'equipaments de la població.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Qualificació o establiment de reserves de terrenys per al sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics.
Previsió de reserves de terrenys amb destí a allotjaments col·lectius protegits (ACP), construccions d'ús residencial col·lectiu o d'ús d'allotjament comunitari temporal que tenen com a finalitat proporcionar allotjament a persones amb necessitats especials d'allotjament de caràcter transitori acompanyada de serveis assistencials o de tutela, habitualment en règim de lloguer subvencionat.
Depenent per tant de si el planejament general vigent permet la seva ubicació o no, es podran fer directament o caldrà la tramitació prèvia d'una modificació de planejament o un Pla Especial Urbanístic per concreció de l'ús i titularitat, segons el que determini el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) corresponent.
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis que tinguin o prevegin necessitats especials d'allotjament de caràcter transitori i necessitats de servei o tutela, sempre que no vagi en detriment de les necessitats d'equipaments de la població.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Qualificació o establiment de reserves de terrenys destinats a allotjaments col·lectius protegits.
Aquest àmbit inclou diferents instruments o possibilitats d'intervenció pública local orientades a controlar l'estat físic del parc d'habitatges privats d'ús residencial o a fomentar la seva rehabilitació, així com la correcta i legal utilització de l'habitatge. S'organitzen en tres subàmbits:
Subàmbit: Foment de la rehabilitació i millora del parc privat
Instruments relacionats amb el suport econòmic i jurídic als propietaris per a la rehabilitació dels seus edificis i habitatges.
Tramitació i gestió, prèvia signatura de conveni amb la Generalitat de Catalunya (conveni d'informació ciutadana i encàrrec de gestions, article 62.2a del https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?actionfitxa&documentId663379&languageca_ES&textWordsdecret%252075%2F2014&modesingle|Decret 75/2014 pel qual s'aprova el Pla català per al dret a l'habitatge), dels ajuts procedents del pla d'habitatge català i estatal (https://www.boe.es/buscar/act.php?idBOE-A-2018-3358|Plan Estatal de Vivienda 2018-2021 (Reial Decret 106/2018).
El Decret del Pla per al dret a l'habitatge, defineix els següents programes i ajuts: rehabilitació dels edificis d'habitatges (patologies estructurals dels elements comuns dels edificis, millora de la sostenibilitat i l'eficiència energètica i de les condicions d'accessibilitat), i rehabilitació de l'interior dels habitatges (adequació de l'interior dels habitatges als requeriments tècnics de la normativa d'habitabilitat).
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis que detectin la necessitat de fomentar la rehabilitació del parc d'habitatges i vulguin facilitar a la ciutadania els tràmits d'accedir a subvencions, i que comptin amb una Oficina Local d'Habitatge.
Per saber-ne més
Es poden consultar:
Atorgament d'ajuts i/o subvencions municipals pel foment de la rehabilitació dels edificis i habitatges, en exercici de les competències municipals i en base al seu pressupost, de manera paral·lela, complementària, o en absència a les que estableix la Generalitat de Catalunya.
Aquestes mesures normalment es concretaran en la redacció, aprovació, i aplicació d'una ordenança de rehabilitació, que podrà contemplar els següents aspectes: la concreció dels supòsits en els quals serà exigible la realització d'obres de manteniment, conservació i rehabilitació; les condicions tècniques i estètiques de les obres; la concreció dels tràmits administratius i llicències; l'establiment d'exempcions i bonificacions de determinades taxes o impostos municipals (IBI, ICIO, etc.) quan es realitzin aquestes obres; l'establiment d'ajuts i subvencions municipals per a la realització d'aquestes obres, etc.
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis que detectin necessitats importants de rehabilitació, en tot o en part del municipi, que no poden ser solucionades només amb els ajuts de la Generalitat de Catalunya i que comptin amb recursos propis per a finançar-la.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Ajuts i subvencions municipals per a la conservació i la rehabilitació dels edificis i habitatges.
Implantació d'un servei o programa de suport a les comunitats de propietaris dirigit a facilitar i fomentar les obres de rehabilitació del parc de la seva propietat.
En funció de les necessitats i prioritats municipals, pot comprendre l'assumpció per part de l'ajuntament, entre d'altres, de les següents tasques:
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis amb situacions detectades de greu necessitat de rehabilitació de moltes finques del municipi i les comunitats de propietaris siguin febles o tinguin dificultats socioeconòmiques per a fer-hi front a la rehabilitació.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Suport a les comunitats de propietaris per al foment de la rehabilitació.
Subàmbit: Regulació, control i seguiment de l'estat del parc residencial
Instruments relacionats amb el control i seguiment de l'estat del parc residencial, el coneixement de les característiques físiques del parc i de les necessitats de rehabilitació i amb l'aplicació de mesures sancionadores.
Assumpció per part de l'ajuntament de la gestió i seguiment del programa d'inspecció de les Inspeccions Tècniques dels Edificis d'Habitatges (ITE), i del seguiment de les actuacions que se'n deriven, a partir de la signatura de conveni amb la Generalitat de Catalunya que faculti als tècnics municipals a redactar d'ofici els informes.
Si l'ajuntament opta per aquest model, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya pot donar preferència i reservar ajuts per als municipis que realitzin aquest tipus de gestions i posar al seu abast els mitjans de gestió i seguiment de què disposa.
Cal recordar que la ITE és obligatòria, amb una periodicitat cada 10 anys, per a tots els edificis amb una antiguitat superior als 45 anys.
Actuació regulada al Decret 67/2015.
Aplicabilitat
Assumir un ens local la gestió i seguiment de les ITE només és recomanable per a municipis que comptin amb un parc residencial antic i amb una Oficina Local d'Habitatge consolidada.
És recomanable, en tal cas, aprovar una ordenança reguladora del programa d'inspeccions.
Per saber-ne més
Es poden consultar:
Aplicació d'un sistema de seguiment i control municipal de la certificació energètica del parc residencial paral·lel al sistema de control establert per l'òrgan competent de Catalunya (l'Institut Català d'Energia, ICAEN).
Aquest sistema es dirigeix a aconseguir el suficient coneixement de la realitat tant per la difusió de mesures d'estalvi adients a les característiques del parc, com pel disseny de campanyes que estimulin als ciutadans a transformar els edificis que rehabilitin en edificis de menor consum energètic.
Cal recordar que l'obtenció del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) és obligatòria per a la transmissió d'habitatges de nova construcció des de 2007 i per a qualsevol transmissió d'habitatges usats des de 2013.
Aplicabilitat
Tots els municipis on es desenvolupin polítiques de rehabilitació i manteniment del parc residencial.
Assumpció de la tramitació de sol·licituds i la inspecció tècnica d'expedients de Cèdules d'Habitabilitat (CH) per part de l'ens local. L'actuació es formalitzarà mitjançant conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (conveni de col·laboració en la informació ciutadana i d'encàrrec de gestions, article 62.2a del Decret 75/2014).
La cèdula, i en el cas dels habitatges amb protecció oficial la qualificació definitiva, acrediten que l'habitatge compleix les condicions mínimes d'habitabilitat i que, per tant, és apte per a ser destinat a residència humana, d'acord amb les prescripcions del Decret 141/2012.
L'obtenció de la CH és obligatòria per a qualsevol transmissió d'habitatges.
El control de la tramitació donarà a l'ajuntament un major coneixement de les condicions d'habitabilitat del parc residencial del municipi.
Aplicabilitat
Assumir un ens local la gestió de les cèdules d'habitabilitat només és recomanable per a municipis que comptin amb un parc residencial antic i amb una Oficina Local d'Habitatge consolidada.
És recomanable, en tal cas, aprovar una ordenança reguladora.
Per saber-ne més
Es poden consultar:
Aplicació de les mesures establertes a les lleis respecte de l'obligació dels propietaris de rehabilitar i mantenir els seus béns immobles (figures jurídiques regulades, entre d'altres disposicions, al Decret 67/2015).
Les mesures previstes consisteixen en: la detecció de les situacions d'incompliment dels deures mitjançant inspeccions o per denúncia de tercers; l'emissió per l'ajuntament d'una ordre d'execució; en el cas d'incompliment injustificat per part del propietari de l'ordre d'execució, execució subsidiària de les obres, a càrrec del propietari i imposició de multes coercitives.
La Llei 18/2007 també possibilita la signatura de convenis de rehabilitació entre propietari i administració i, en última instància, l'expropiació per incompliment del deure de conservació i rehabilitació, en determinats supòsits.
Aplicabilitat
Obligatori per a tots els municipis amb problemàtiques de conservació del parc d'habitatges i amb situacions detectades d'infrahabitatge.
És obligatori incoar un expedient de declaració de situació anòmala de l'immoble, amb declaració d'infrahabitatge o infrahabitabilitat, abans d'iniciar el procediment sancionador.
Subàmbit: Control i seguiment de l'ús adequat de l'habitatge
Instruments relacionats amb el control i l'erradicació de les situacions d'utilització anòmala de l'habitatge (desocupació permanent i ocupacions il·legals).
Exercici de la potestat d'inspecció i sanció de l'administració local contra el propietari d'un habitatge desocupat durant més de dos anys per incompliment de la funció social de la propietat. Pot adoptar diferents fórmules sancionadores com el recàrrec sobre l'impost sobre béns immobles (IBI).
Possibilitat de requerir a la Generalitat de Catalunya que gravi al propietari amb l'impost sobre els habitatges buits (Llei 14/2015).
L'article 15 de la Llei 4/2016 habilita a l'entitat local a l'expropiació temporal de l'ús d'habitatges buits per causa d'interès social en determinats supòsits.
Aplicabilitat
És recomanable:
Per saber-ne més
Es poden consultar:
Actuacions de mediació, de seguiment, d'inspecció i/o de sanció en funció de la tipologia d'ocupació d'un bé immoble sense títol habilitant (ocupació delictiva, social, ideològica, etc.)
En cas d'ocupacions amb risc de vulnerabilitat residencial és necessari el treball coordinat de les àrees d'habitatge, serveis socials, policia local i empadronament.
La intervenció de l'administració local igualment variarà segons si es tracta d'una ocupació d'un habitatge públic o privat i, en aquest segon cas, depenent de si la propietat és d'un gran tenidor o d'un particular.
Aplicabilitat
Es recomanable en el cas d'ocupacions de caràcter social acompanyar aquestes mesures amb altres de foment de la regularització de les situacions i de suport a les unitats de convivència ocupants.
Per saber-ne més
Es poden consultar:
Aquest àmbit inclou diferents instruments o possibilitats d'intervenció pública local de caràcter més assistencial orientades a ajudar en l'accesibilitat i el manteniment de l'habitatge i a combatre la pobresa energètica. S'organitzen en tres subàmbits:
Subàmbit: Ajuts al pagament del lloguer
Instruments relacionats amb el suport econòmic a les famílies afectades.
Les prestacions per al pagament del lloguer són ajuts a fons perdut que concedeix l'Agència de l'Habitatge de Catalunya de la Generalitat de Catalunya mitjançant convocatòria anual i s'hi poden acollir titulars d'un contracte de lloguer amb un nivell d'ingressos baix i amb preu de renda de lloguer que no pot superar un determinat topall (els requisits específics per a ser beneficiari es fixen a cada convocatòria).
Possibilitat de que un servei local d'habitatge tramiti aquests ajuts mitjançant conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya de constitució d'una Oficina Local d'Habitatge.
L'ajuntament també pot establir altres ajuts al pagament del lloguer finançats amb fons propis.
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis amb un volum significatiu de famílies en risc d'exclusió residencial i que ja gestionin ajuts i altres serveis d'habitatge.
Per saber-ne més
Es poden consultar:
Les prestacions econòmiques d'especial urgència per a l'habitatge (PEEU) són ajuts que concedeix l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i que pot gestionar el servei local d'habitatge si es signa el corresponent conveni.
S'adreça a persones i unitats de convivència en risc d'exclusió residencial. Obren una convocatòria anual i s'hi poden acollir persones amb impagaments en les rendes del lloguer o les quotes hipotecàries per tal d'evitar el desnonament o persones ja desnonades per a ajudar a pagar un nou lloguer, sempre i quan el seu nivell d'ingressos no superi un topall que es fixa a cada convocatòria i que es mesura amb l'http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/servei_fitxa.jsp?codi13844|Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC).
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis amb un volum significatiu de famílies en risc d'exclusió residencial.
Per saber-ne més
Es poden consultar:
Subàmbit: Suport per a pal·liar les situacions de pobresa energètica i el sobreendeutament de les llars
Instrument relacionat amb el suport a les famílies més vulnerables per tal de garantir l'accés als subministraments energètics bàsics.
Accions d'informació i ajudes a les famílies amb problemes de pagament o talls de servei dels subministraments bàsics de l'habitatge: aigua potable, gas i electricitat, que es poden concretar en:
Possibilitat de rebre suport de la Diputació de Barcelona amb el programa d'auditories energètiques i possibilitat de rebre línia de finançament mitjançant convocatòries extraordinàries de subvencions que convoca l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per a finançar campanyes municipals per millorar hàbits de consum i fomentar l'eficiència energètica.
VIDEO
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis en que s'hagi detectat un volum important de famílies amb dificultats per pagar els subministraments bàsics de l'habitatge.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Suport per pal·liar les situacions de pobresa energètica i el sobreendeutament de les llars.
Subàmbit: Intermediació per a evitar la pèrdua de l'habitatge
Instrument relacionat amb el suport a les famílies amb problemes de pagament i d'intermediació amb les entitats financeres o els propietaris de l'immoble per tal d'evitar la pèrdua del seu habitatge.
Servei d'assessorament i mediació entre persones i famílies amb problemes de pagament d'hipoteca i lloguer i la propietat de l'immoble, per tal d'evitar la pèrdua de l'habitatge.
Pot oferir-se mitjançant els serveis que presten altres administracions supralocals, com són el Servei d'Intermediació en Deutes de l'Habitatge (SIDH) de la Diputació de Barcelona o el Servei Ofideute de la Generalitat de Catalunya. Es requereix que el servei local d'habitatge signi el corresponent conveni.
Possibilitat de crear aquest servei a nivell local amb fons propis.
VIDEO
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis amb un volum significatiu de famílies en risc d'exclusió residencial.
Alta complexitat en la gestió d'aquest recurs (atenció a l'usuari, coneixement del marc jurídic regulador i del sistema de protecció social i prestacions econòmiques).
Per saber-ne més
Es pot consultar: Intermediació per evitar la pèrdua de l'habitatge.
Aquest àmbit inclou diferents instruments relatius a formes d'organització interna en la prestació dels serveis locals d'habitatge i formes d'adjudicació i de gestió dels habitatges destinats a polítiques socials. S'organitzen en quatre subàmbits:
Subàmbit: Organització i recursos vinculats a la política d'habitatge
Instruments relacionats amb la creació o reorganització d'oficines, empreses municipals i punts d'informació o assessorament especialitzats en habitatge.
La prestació dels serveis locals d'habitatge es pot fer de forma directa per l'entitat local o indirecta mitjançant una empresa municipal-societat mercantil de capital íntegrament municipal o capital mixt, encarregada de la producció de béns i serveis susceptibles de contraprestació, com poden ser: l'execució del planejament urbanístic, la promoció d'habitatges amb protecció oficial o la gestió de l'Oficina Local d'Habitatge.
Regulació jurídica continguda a l'article 85.2 de la Llei 7/1985 reguladora de les bases de règim local amb les seves successives modificacions.
Aplicabilitat
Només recomanable per a ajuntaments de municipis grans o mitjans donat que hi ha d'haver una rendibilitat econòmica.
Suposa una forma de prestació de serveis més àgil que fer-ho directament per l'entitat local o per mitjà d'un Organisme Autònom Local.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Empresa municipal d'habitatge.
Una Oficina Local d'Habitatge (OLH) és una unitat organitzativa d'una entitat local dedicada a la prestació dels serveis d'habitatge i que actua com a finestreta única atenent al ciutadà en tots els tràmits i gestions relacionats amb l'habitatge.
Té naturalesa d'ens instrumental d'una entitat local i alhora és un ens col·laborador de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya de qui rep un encàrrec de gestió del conjunt de programes autonòmics d'habitatge, mitjançant un conveni de col·laboració.
Pot ser d'àmbit municipal o supramunicipal.
Regulació jurídica als articles 60-65 del Decret 75/2014.
Aplicabilitat
Només poden signar conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per a constituir una Oficina Local d'Habitatge els ajuntaments de municipis de més de 10.000 habitants o que siguin capital de comarca. Tot i que actualment la Generalitat no signa nous convenis.
Possibilitat de signar un conveni de col·laboració amb una altra Oficina Local d'Habitatge municipal, supramunicipal o comarcal.
Per saber-ne més
Es poden consultar: Oficina Local d'Habitatge municipal o supramunicipal.
Un Punt d'Informació d'Habitatge (PIH) és una unitat organitzativa d'una entitat local dedicada a la prestació dels serveis d'informació, assessorament i/o orientació al ciutadà en matèria d'habitatge.
Es requereix signatura d'un conveni de col·laboració en la informació ciutadana amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (article 62.1 del Decret 75/2014).
La diferència entre un Punt d'Informació d'Habitatge i una Oficina Local d'Habitatge és que el primer no realitza tramitacions oficials ni gestions.
Organitzativament, pot funcionar de manera autònoma, integrat en altres estructures locals com l'Oficina d'Atenció Ciutadana, o convertir-se en una entitat col·laboradora d'una altra Oficina Local d'Habitatge.
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis que no tinguin capacitat per a crear una estructura d'Oficina Local d'Habitatge.
És recomanable, abans de constituir un Punt d'Informació d'Habitatge, analitzar la possibilitat de conveniar aquest servei d'informació amb una altra Oficina Local d'Habitatge.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Punt d'Informació d'Habitatge.
Subàmbit: Gestió de l'accés a l'habitatge assequible municipal
Instruments relacionats amb els registres i formes d'adjudicació i de gestió de les diferents tipologies d'habitatges destinats a polítiques socials.
La Mesa de Valoració de situacions d'emergència econòmica i social de Catalunya és un òrgan col·legiat creat per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per tal de donar una solució habitacional d'urgència a aquelles persones i unitats de convivència en una situació més severa d'exclusió residencial.
Possibilitat de que una entitat local constitueixi una Mesa Local de Valoració de situacions d'emergència econòmica i social amb la signatura del corresponent conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
El servei i proposta d'adjudicació d'allotjament d'urgència i inclusió social que fa la Mesa es presta des de Serveis Socials Bàsics municipals però ha de ser un òrgan col·legiat amb participació d'altres actors que valorin objectivament les sol·licituds d'acord amb els criteris del Reglament General de la Mesa.
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis que prestin integralment les polítiques d'habitatge.
És recomanable dotar-se de:
Per saber-ne més
Es pot consultar: Mesa local de valoració de situacions d'emergència econòmica i social.
El Registre de Sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya (RSHPO) és un registre administratiu creat per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, la inscripció en el qual és prescriptiva per a qualsevol persona que vulgui ser adjudicatària d'un habitatge amb protecció oficial (HPO), ja sigui de promoció pública o privada, d'acord amb les prescripcions que regula el Decret 106/2009.
Possibilitat de que la gestió efectiva de les inscripcions en el Registre les assumeixi una entitat local mitjançant conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya de constitució d'una Oficina Local d'Habitatge.
Possibilitat de crear un registre propi a nivell municipal concertat amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
Aplicabilitat
La creació d'un registre propi només és recomanable per a municipis amb experiència en la gestió de serveis d'habitatge i amb demanda forta i acreditada de sol·licitants d'habitatges protegits.
Per saber-ne més
Es poden consultar:
Actuacions complementàries i necessàries que una entitat local que disposi de parc públic d'habitatges adjudicat ha de realitzar per tal d'optimitzar el seu ús. Inclou: vetllar per la rotació dels adjudicataris dels allotjaments d'urgència, mediació amb les comunitats de veïns, gestió d'impagaments o inspeccions per a evitar que es faci un ús anòmal d'aquests habitatges, entre d'altres.
Aquestes actuacions de seguiment poden ser prestades de forma directa per l'entitat local o indirecta mitjançant contracte extern, normalment a una entitat del Tercer Sector Social.
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis que disposin d'un parc social d'habitatge municipal nombrós i amb un volum significatiu de famílies en risc d'exclusió residencial.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Gestió de l'ús i l'ocupació del parc públic.
Subàmbit: Gestió jurídica i econòmica del patrimoni municipal vinculat a l'habitatge assequible
Instruments relacionats amb el registre i gestió de béns patrimonials municipals susceptibles de ser aprofitats per la política d'habitatge; la cessió i la concessió administrativa sobre béns patrimonials per a afavorir la generació d'habitatge assequible.
L'entitat local pot elaborar un inventari de tots els béns immobles de la seva propietat, ja siguin béns de domini públic o patrimonials, i ja siguin sòls, edificis o habitatges o, fins i tot, equipaments municipals destinats a altres usos no residencials, que siguin susceptibles de ser utilitzats per la política local d'habitatge.
Regulació jurídica continguda als articles 100-118 del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals (RPEL).
Aplicabilitat
Especialment recomanable per a municipis que disposin de gran número de béns i no tinguin constituït el Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge (PMSH).
Per saber-ne més
Es pot consultar: Inventari del patrimoni municipal susceptible de ser vinculat la política d'habitatge.
El Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge (PMSH) és la relació de tots els béns patrimonials i recursos econòmics dels que és titular un ajuntament i hagin estat obtinguts per cessions de sòl amb aprofitament derivades del planejament urbanístic.
Inclou: terrenys obtinguts per expropiacions urbanístiques, béns immobles obtinguts per permuta i també els ingressos dineraris que obtingui de l'alienació (venda) de béns patrimonials propis o els derivats de sancions urbanístiques, entre d'altres.
La regulació jurídica del Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge, la seva adjudicació i transmissió està continguda als articles 163-171 del D.Leg 1/2010.
Aplicabilitat
El Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge és obligatori per a tots els municipis que obtinguin cessions d'aprofitament en la gestió urbanística.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Constitució i funcionament del Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge.
L'entitat local pot constituir un dret de superfície i cessió d'ús sobre sòl municipal en favor d'una cooperativa, altra administració pública o entitat sense ànim de lucre per a la seva edificació i explotació o sobre una edificació de titularitat municipal per a que el superficiari la rehabiliti però conservant l'ens local la propietat del sòl.
El dret de superfície queda regulat a l'article 564 del Codi civil de Catalunya (Llei 5/2006).
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis que siguin propietaris de béns immobles i que vulguin produir habitatge assequible però no puguin assumir el finançament d'una promoció o gran rehabilitació.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Constitució de dret de superfície en favor de tercers vinculat a la política d'habitatge.
L'entitat local pot formalitzar una concessió administrativa amb un particular per a la utilització privativa temporal de sòl municipal i aquest edifiqui i exploti un servei públic municipal (en les condicions que fixi l'administració) a canvi del pagament d'una llicència.
La figura de la concessió administrativa es pot utilitzar per a la promoció d'habitatges dotacionals o allotjaments col·lectius protegits.
Figura regulada a l'article 59 del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals (RPEL) i al Decret 179/1995, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS).
Aplicabilitat
Recomanable per a municipis que disposin de sòl de propietat municipal, prevegin necessitats temporals d'allotjament de joves o gent gran amb o sense serveis assistencials tutelats i que no puguin assumir el finançament de la construcció o rehabilitació.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Concessió administrativa sobre sòl del sistema d'equipaments vinculada a la política d'habitatge.
L'entitat local pot optar per la cessió temporal (gratuïta o no) de solars buits o en desús de titularitat municipal en favor d'una cooperativa o entitat sense ànim de lucre per a la seva edificació per a ús residencial per tal d'atendre necessitats urgents d'habitatge de caràcter social.
Aplicabilitat
Especialment recomanable per a municipis petits que no disposin d'habitatges per a donar resposta a necessitats habitacionals urgents.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Cessió temporal de solars buits o en desús per atendre necessitats habitacionals urgents i/o temporals.
Subàmbit: Seguiment i avaluació de la política d'habitatge
Instrument relacionat amb la creació d'òrgans o espais de participació que facilitin l'avaluació de les polítiques d'habitatge.
Estructures, com comissions, taules o meses, que una entitat local pot constituir per tal de fer el seguiment i l'avaluació de la política local d'habitatge, en general, i del Pla Local d'Habitatge (PLH), en particular.
És recomanable que aquest òrgan integri altres entitats i col·lectius, com altres administracions públiques, associacions de veïns o entitats del Tercer Sector Social, per tal de garantir la màxima transparència i participació.
També és recomanable dotar-se d'un pla de comunicació de totes les actuacions que s'impulsin.
Aplicabilitat
Abans de constituir aquesta estructura és recomanable valorar si s'ha de crear de nova o es pot vehicular la participació en altres òrgans o meses sectorials ja existents.
Per saber-ne més
Es pot consultar: Òrgans o espais de participació, seguiment, consulta o intercanvi.
L'Oficina d'Habitatge, integrada en la Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona, és un equip pluridisciplinar de tècnics i tècniques (arquitectes, advocats, economistes, geògrafs i sociòlegs) que ofereix suport als ens locals de la demarcació de Barcelona en l'àmbit del disseny, planificació, implementació i avaluació de les seves polítiques d'habitatge. El marc estratègic de l'Oficina d’Habitatge es sintetitza en els següents aspectes:
Missió: Enfortir la capacitat dels governs locals en el disseny i desplegament de polítiques locals d'habitatge que garanteixin el dret a un habitatge digne i adequat per a tota la ciutadania i millorin la qualitat i quantitat d'oferta d'habitatge assequible, mitjançant suport tècnic, jurídic i econòmic i l'articulació de xarxes de cooperació interadministrativa i la millora de la governança amb altres agents i institucions.
Visió: Esdevenir un referent de política pública local d'habitatge pels governs locals: aportar coneixement útil per a la presa de decisions, capacitat de gestió i recursos suficients per fer front els reptes locals, amb una especial sensibilitat i enfocament cap als municipis de menor població i recursos.
Objectius estratègics:
Recurs de suport tècnic per a la redacció de plans locals d'habitatge, consistents en instruments de planificació reglada, de contingut analític, estratègic i propositiu, en els què es defineixen les polítiques locals d'habitatge i el seu marc de concertació en un escenari temporal de sis anys. Els plans s'elaboren per equips redactors externs, amb la participació tècnica i el lideratge polític de l'ens local.
Recurs de suport tècnic. Catàleg de Serveis - concurrència competitiva
Recurs de suport tècnic per a la redacció de programes d'actuació municipal d'habitatge consistents en instruments de planificació no reglada, de contingut tàctic i operatiu, en el que es programen actuacions locals en matèria d'habitatge en un escenari temporal concret, preferentment en petits municipis. Els programes s'elaboren per professionals externs, amb la participació tècnica i el lideratge polític de l'ens local.
Recurs de suport tècnic. Catàleg de Serveis - concurrència competitiva
Recurs de suport tècnic per a la producció, gestió i difusió d'informació i coneixement en relació a l'habitatge des d'una perspectiva local amb la finalitat de satisfer les necessitats dels ens locals en els processos de disseny, implementació i avaluació de les polítiques locals. Integra diferents tipus d'iniciatives: dades i indicadors, jornades, publicacions, reculls normatius, estudis d'avaluació, etc.
Recurs de suport tècnic. Obert, general i continu
Realització de treballs de caràcter estratègic (de mobilització i intervenció d'habitatges desocupats, de mobilització i optimització del parc públic d'habitatges, de rehabilitació del parc residencial, etc.) previs a l'estudi i implementació d'una actuació específica d'ampliació de l'oferta d'habitatge assequible i de qualitat. S'elaboren internament o mitjançant la contractació de professionals externs, amb la participació tècnica i el lideratge polític de l'ens local.
Recurs de suport tècnic. Catàleg de Serveis - concurrència competitiva
Realització de treballs de caràcter propositiu adreçats a definir i desenvolupar estudis de viabilitat sobre solars o immobles municipals (d'HPO d'obra nova, de rehabilitació, de masoveria urbana, de cooperatives en cessió d'ús) des d'una perspectiva arquitectònica, urbanística, jurídica i econòmica. S'elaboren internament o mitjançant la contractació de professionals externs, amb la participació tècnica i el lideratge polític de l'ens local.
Recurs de suport tècnic. Catàleg de Serveis - concurrència competitiva
Recurs de suport tècnic que s'ofereix conjuntament amb el Servei d'Acció Social i l'Oficina Tècnica d'Educació i Promoció Ambiental de la Diputació de Barcelona, i es concreta en la realització d'una auditoria energètica en el domicili; petites intervencions d'instal·lació d'elements de baix cost per a la millora de l'eficiència energètica; assessoraments individualitzats i grupals així com identificació de necessitats d'intervenció més àmplies. S'elaboren per equips redactors externs, amb la participació i coordinació tècnica dels tres departaments de la Diputació implicats.
Recurs de suport tècnic. Catàleg de Serveis - concurrència competitiva
Finançament d'obres de condicionament d'habitatges per ser incorporats a l'oferta d'habitatge assequible del municipi, que siguin de propietat municipal, cedits als ens locals o inclosos en borses de mediació per al lloguer social.
Recurs de suport econòmic. Catàleg de Serveis - concurrència competitiva
Finançament de l'adquisició d'habitatges mitjançant el dret de tanteig i retracte del Decret Llei 1/2015 i la compra a preu per sota de mercat amb l'objectiu d'ampliar el parc municipal d'habitatge.
Recurs de suport econòmic. Subvencions directes en règim de concurrència competitiva
Servei d'informació, assessorament i intermediació amb les entitats financeres per a persones o famílies que tenen problemes per a afrontar els deutes hipotecaris del seu habitatge principal que es presta de forma concertada amb el Servei d'Acció Social de la Diputació de Barcelona, el Servei Ofideute de la Generalitat de Catalunya, els Ajuntaments, els Consells Comarcals i els Col·legis d'Advocats de la demarcació de Barcelona.
Els àmbits d'atenció ciutadania que s'ofereixen són la intermediació hipotecària, la mediació en consum i la mediació en lloguer. El Servei es desplega en el territori mitjançant una Xarxa de 41 punts d'atenció que dona cobertura al 97,77% dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Recurs de suport tècnic obert i gratuït. Catàleg de Serveis - fons de prestació
Servei de suport formatiu, informatiu i relacional als 104 ens locals adherits (entre els quals tots els municipis que disposen d'Oficina Local d'Habitatge o Borsa de mediació per al lloguer social conveniada amb la Generalitat de Catalunya) i 606 professionals participants en la seva plataforma virtual.
Integra diferents tipus d'iniciatives: formació preferent, espais-taller, grups de treball, comunitat virtual d'intercanvi i distribució d'informació, etc. L'adhesió a la Xarxa de Serveis Locals d'Habitatge és de caràcter voluntari prèvia aprovació municipal.
Recurs de suport tècnic obert i gratuït als ens adherits
Finançament de projectes que permetin mantenir, ampliar i millorar l'oferta d'habitatge de lloguer assequible per aquells ens locals que disposin de conveni vigent amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC) per a la gestió del programa de mediació per al lloguer social i/o per a la constitució d'una Oficina Local d'Habitatge i estiguin adherits a la Xarxa de Serveis Locals d'Habitatge (XSLH) de la Diputació de Barcelona.
Recurs de suport econòmic. Catàleg de Serveis - fons de prestació
Assessorament puntual que s'ofereix des dels diferents departaments de la Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona per a atendre de manera àgil i rigorosa aquells dubtes de caire tècnic-jurídic que es plantegen en la pràctica diària de l'administració local. El servei s'adreça a tècnics d'ens locals o càrrecs electes, que necessitin respostes ràpides sobre qüestions puntuals relacionades amb la política local d'habitatge.
Suport tècnic obert i gratuït
Observatori Local de l'Habitatge de la Diputació de Barcelona
Iniciativa i espai web de la Diputació de Barcelona que recull i crea indicadors en matèria d'habitatge a nivell municipal, reculls i resums normatius, documentació de jornades especialitzades sobre habitatge, estudis d'avaluació de les polítiques locals d'habitatge, publicacions i accés a la resta d'observatoris i grups d'investigació sobre la matèria.
INDI_MHAB. Indicadors de la demarcació de Barcelona
La producció i difusió d’informació estadística ha estat des dels inicis, un dels elements claus de l’Observatori Local d’Habitatge. Indi_Mhab és un visor de dades que conté més de seixanta indicadors que s’organitzen en quatre blocs: les persones, l’habitatge, el mercat i les polítiques d’habitatge. Les diferents figures gràfiques de l’eina permeten comparar l’evolució de cada indicador, així com la situació del municipi en relació al seu entorn immediat i el conjunt de la demarcació de Barcelona.
Idescat - Habitatges i Edificis - Generalitat de Catalunya
Espai web de l'Institut d'Estadística de Catalunya en què es visualitza i dona accés a indicadors i estadístiques relacionades amb l'habitatge. Inclou un apartat específic de dades municipals.
Estadístiques d'habitatge - Generalitat de Catalunya
Espai web de la Generalitat de Catalunya en que es visualitza i dona accés a publicacions, indicadors i estadístiques relacionades amb l'habitatge, en ocasions, a escala municipal.
Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona
Iniciativa coparticipada per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona dirigit a aportar informació i eines per tal d'avaluar i dissenyar les polítiques públiques d'habitatge a l'àmbit metropolità. Inclou un informe anual d'estat de la qüestió, indicadors estadístics, en ocasions, a escala municipal i documents i resums dels laboratoris i treballs d'investigació que desenvolupa.
Recursos normatius en matèria d'habitatge:
Boletín Oficial del Estado
El BOE edita en format electrònic diverses compilacions de les principals normes vigents a l'ordenament jurídic que s'actualitzen permanentment i es presenten per cada una de les branques del Dret. En matèria d'habitatge són les següents:
Portal Jurídic de Catalunya
El Portal Jurídic de Catalunya ofereix el dret vigent a Catalunya i un seguit de serveis d'informació que en faciliten la consulta. També conté els textos consolidats (o versions actualitzades) de les normes.
Diputació de Barcelona
La Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats, a través de l'espai web de l'Observatori Local d'Habitatge ofereix diversos recursos normatius:
Albert Terrones i Gerard Serratusell (2014) Les polítiques locals d’habitatge Institucionalització, diversitat i canvi
Carme Trilla i Bellart i Jordi Bosch Meda (2019) Habitatge: dret o mercat? Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa”
Jordi Bosch Meda i Carles Donat Muñoz (2018) La planificació de les polítiques d’habitatge a escala metropolitana: Barcelona en el context internacional
Ecos grup cooperatiu (2019) Les polítiques d'habitatge més enllà de l'emergència
Housing Europe (2021) The state of Housing in Europe in 2021
OCDE (2021) Better housing for better lives
Accessibilitat
Conjunt de condicions de comprensibilitat i usabilitat que han de complir un edifici o un habitatge perquè totes les persones els puguin emprar i en puguin gaudir amb seguretat i comoditat i de la manera més autònoma i natural possible.
Amortització
Retorn total o parcial dels diners prestats.
Amortització anticipada (o cancel·lació anticipada)
Retorn total o parcial dels diners prestats abans que finalitzi el termini pactat en el contracte de la hipoteca. En molt casos l’entitat bancària demana que es pagui una comissió en cas de voler fer aquest retorn de manera anticipada.
Amuntegament
Quan la relació entre els membres de la unitat de convivència i els metres quadrats de l'habitatge no compleix els mínims establerts per satisfer les activitats de la vida diària de manera satisfactòria. Les condicions mínimes d’habitabilitat d’un habitatge estan regulades al Decret 141/2012, de 30 d’octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat.
Arrendament d’habitatge
Contracte civil que recau sobre una edificació habitable la destinació de la qual és satisfer la necessitat permanent d’habitatge de l’arrendatari.
Aval
Compromís signat per una tercera persona física o jurídica pel qual es compromet a respondre a l'obligació de pagament en cas de què el titular del préstec no complís.
Barraquisme
Quan el lloc on viu la unitat de convivència no compleix les condicions d'habitabilitat exigides ni disposa de cap servei mínim, ni tampoc està catalogada com a habitatge.
Borsa de lloguer social (Borsa de Mediació per al Lloguer Social)
Oficines adscrites a la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social. Ofereixen serveis de mediació en el mercat de lloguer (borsa de lloguer, cessió d’habitatges) i de tramitació d’ajuts a l’allotjament (ajuts al pagament del lloguer, renda bàsica d’emancipació).
Cadastre
Els Cadastres és un registre administratiu dependent de l'Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials i utilitzable per l'Administració de l'Estat, de les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. Als cadastres s’hi troben les dades i descripcions dels immobles: les seves superfícies, situació, llindars, cultius i aprofitaments, qualitats, valors i qualsevol altres circumstàncies físiques, jurídiques o econòmiques.
Cèdula d’Habitabilitat
Certificat expedit per l’Administració Pública que acredita que un habitatge compleix les condicions mínimes d'habitabilitat i que, per tant, és apte per a ser destinat a residència humana, d'acord amb les prescripcions del Decret 141/2012. L’obtenció de la cèdula d’habitabilitat és obligatòria per a qualsevol transmissió d’habitatges.
Certificat d’Eficiència Energètica (CEE)
Certificat expedit per l’Administració Pública en que s’informa de les característiques de consum energètic d’un habitatge. L’obtenció del Certificat d'Eficiència Energètica es obligatòria per a la transmissió d'habitatges de nova construcció des de 2007 i per a qualsevol transmissió d'habitatges usats des de 2013.
Cohesió social
Des de la perspectiva de l’habitatge és el conjunt de condicions constructives i d’atribució dels habitatges que permeten la diversitat social sobre el territori, mitjançant l’existència d’un parc d’habitatges a preu assequible suficient per a tots els segments de població i la fixació de criteris d’adjudicació dels habitatges protegits que evitin la segregació espacial. La cohesió social comporta la barreja de l’ús residencial amb altres usos urbanístics i la barreja dels habitatges amb protecció oficial amb els altres habitatges, tant en els nous desenvolupaments urbanístics com en els processos de renovació urbana. Si l’habitatge és en un nucli de població, és també condició de cohesió social que tingui un entorn urbanitzat, accessible per a tothom, independentment de la diversitat de capacitats funcionals, i equipat, en els termes i amb les condicions que estableixen la legislació i la planificació territorials i urbanístiques. Aquest entorn ha de fer possible la mobilitat, les relacions socials i laborals i l’accés als serveis bàsics per a garantir l’efectivitat dels drets i deures constitucionals i estatutaris.
Compravenda d’habitatge
Contracte civil en virtut del qual uns propietari d’un bé immoble d’ús residencial transfereix la propietat a altri a canvi del pagament d’un preu convingut.
Crèdit
Contracte pel qual una persona o entitat, normalment una entitat financera o de crèdit, concedeix a una persona física o jurídica una quantitat màxima de diners de la qual pot anar disposant, com si d'un compte corrent es tractés, fins a arribar al límit pactat . Se sol amortitzar al venciment i es van pagant trimestralment els interessos corresponents sobre el capital disposat. No és sinònim de «préstec».
Creditor
Persona física o jurídica que té dret a reclamar el compliment d'una obligació. En l'àmbit dels préstecs i crèdits hipotecaris concedits per entitats financeres, és la pròpia entitat.
Desnonament
Procediment judicial que pot conduir al desallotjament dels ocupants d’un habitatge per via executiva, quan això està a punt de produir-se o s'acaba de produir.
Deutor
Persona física o jurídica obligada a satisfer l'import d'un deute.
Dret de superfície
La característica dels habitatges amb dret de superfície és que es transmet la propietat de l’edifici per un període determinat, que s’especifica en el moment de la constitució del dret, però no la del sòl. Després d’aquest període, la propietat torna a l’Administració Pública.
Dret d’habitació
El dret d’habitació és aquell dret que atorga al seu titular el dret a ocupar en un immoble la part necessària per a ell i la seva família, amb la finalitat de satisfer-ne les necessitats d’habitatge.
Dret d’ús
S’entén per dret d’ús aquell dret que legitima per tenir i utilitzar un habitatge d’acord amb les necessitats de l’usuari i, si escau, de la seva família.
Exclusió residencial
La situació en què es troben les persones o unitats familiars que no disposen d'habitatge, o han perdut la propietat o la possessió immediata de l'immoble que és llur habitatge, i que no tenen un habitatge alternatiu ni ingressos suficients per a aconseguir-ne un de digne i adequat, amb un nivell d'ingressos inferiors a l'indicat a la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
Gran rehabilitació
El conjunt d’obres que consisteixen en l’enderrocament d’un edifici salvant-ne únicament les façanes o constitueixen una actuació global que afecta l’estructura o l’ús general de l’edifici o l’habitatge rehabilitat.
Habitatge
Es refereix a tota edificació que se subjecta a les característiques i condicions definides com a habitatge a l’article 3 de la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge, així com a tota construcció destinada a residir-hi o a allotjar persones físiques.
Habitatge amb protecció oficial (HPO)
Habitatges de promoció pública o privada destinats a residència habitual que poden ser de compra, de lloguer o d’altres formes de cessió d’ús, i que presenten una regulació específica de preus màxims de venda i d’arrendament regulats per la Generalitat de Catalunya.
Habitatge buit
L’habitatge que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys. A aquest efecte, són causes justificades el trasllat per raons laborals, el canvi de domicili per una situació de dependència, l’abandonament de l’habitatge en una zona rural en procés de pèrdua de població i el fet que la propietat de l’habitatge sigui objecte d’un litigi judicial pendent de resolució.
Habitatge dotacional públic
L’habitatge destinat a satisfer les necessitats temporals de persones amb dificultats d’emancipació o que requereixen acolliment o assistència residencial, com ara els joves, la gent gran, les dones víctimes de la violència de gènere, els immigrants, les persones separades o divorciades que hagin perdut el dret a l’ús de l’habitatge compartit, les persones pendents de reallotjament per operacions públiques de substitució d’habitatges o per actuacions d’execució del planejament urbanístic o els sense llar. La superfície d’aquests habitatges es determina a l’article 46 de Llei 18/2007. Poden ser considerats habitatges dotacionals públics els destinats a estades de curta durada de persones amb necessitat d’acompanyament per assegurar-ne la inserció social, amb tipologies i dissenys que en permetin l’ús compartit per persones sense llaços familiars.
Habitatge inadequat
Fa referència a viure en una estructura temporal (caravanes, barraquisme), les que viuen en un allotjament impropi perquè les seves condicions no s’ajusten a la legislació estatal, i les que viuen en situació d’amuntegament. Situacions de barraquisme, infrahabitatge o sobreocupació.
Habitatge principal
L’habitatge que consta com a domicili en el padró municipal.
Habitatge secundari o de segona residència
L’habitatge emprat de manera intermitent o en estades temporals.
Habitatge sobreocupat
L’habitatge en què s’allotgen un nombre excessiu de persones, en consideració als serveis de l’habitatge i als estàndards de superfície per persona fixats a Catalunya com a condicions d’habitabilitat. Se n’exceptuen les unitats de convivència vinculades per llaços de parentiu, si l’excés d’ocupació no comporta incompliments manifestos de les condicions exigibles de salubritat i higiene ni genera problemes greus de convivència amb l’entorn.
Habitatge d’inserció
L’habitatge gestionat per l’Administració Pública o per entitats sense afany de lucre que, en règim de lloguer o sota altres formes d’ocupació, es destina a atendre persones que requereixen una atenció especial, com són les persones sense llar, les dones afectades per la violència masclista, les persones amb drogodependències, les persones amb trastorn mental,.. Aquests habitatges d’inserció configuren la Xarxa d’Habitatges d’Inserció Social (XHIS).
Habitatge d’ús turístic
L’habitatge l’ús del qual els propietaris, amb l’autorització de l’administració competent, cedeixen a tercers en condicions d’immediata disponibilitat per a una estada de temporada, en règim de lloguer o sota qualsevol altra forma que impliqui contraprestació econòmica. Els cessionaris no poden convertir l’habitatge en llur domicili principal ni secundari.
Hipoteca
Garantia real que vincula la propietat d'un bé immoble al compliment d'una obligació (préstec o crèdit), de manera que, en cas d'impagament, el creditor té dret a executar la hipoteca per rescabalar del deute.
Infrahabitatge
L’immoble que, tot i que no té cèdula d’habitabilitat ni compleix les condicions per a obtenir-la, es destina a habitatge.
Inspecció Tècnica dels Edificis d’Habitatges (ITE)
Acció d’examinar l’edifici per part de l’Administració Pública, i que duen a terme els professionals tècnics competents a qui els ha estat encarregada per la propietat de l’immoble, i que dona lloc a l’informe de la inspecció tècnica d’edificis d’habitatges. La ITE és obligatòria, amb una periodicitat cada 10 anys, per a tots els edificis amb una antiguitat superior als 45 anys, figura regulada al Decret 67/2015.
IRSC (Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya) L’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) va ser creat com a substitut de l’IPREM (d’àmbit estatal). És l’indicador per a prestacions i serveis competència del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Llançament
Acte processal de desallotjar d’un bé immoble a qui l’estigui ocupant de forma que la possessió es retorna al seu legítim propietari, en execució d’una resolució judicial.
Masoveria urbana
Contracte en virtut del qual els propietaris d’un habitatge en cedeixen l’ús, pel termini que s’acordi, a canvi que els cessionaris n’assumeixin les obres de rehabilitació i manteniment.
Nua propietat
És aquell dret d’una persona sobre un habitatge en què la relació és només de propietat. Com a propietari, té el domini sobre l’habitatge, però no n’ostenta la possessió, perquè ha estat cedida a través d’un dret denominat usdefruit.
Oficina d’Habitatge
Oficines col·laboradores amb la Generalitat de Catalunya que ofereixen serveis en l’àmbit del foment a la rehabilitació (test de l’edifici, informe intern d’idoneïtat, ajuts a la rehabilitació) i el control de l’habitabilitat (cèdules d’habitabilitat) entre d’altres (ajuts a l’accés a l’habitatge protegit i renda bàsica d’emancipació).
Ocupació sense títol habilitant
La situació en què es troben les persones o unitats familiars en risc d'exclusió residencial, i que ocupen, de manera continuada i sense títol (escriptura de propietat o contracte d’arrendament), un habitatge que constitueix llur habitatge habitual.
Ple domini
Es parla de ple domini quan es tenen tots els drets absoluts sobre el bé o la part del bé corresponent.
Pobresa energètica
Situació en la que es troba una unitat de convivència quan no està garantit el dret d’accés als subministraments energètics bàsics: aigua potable, electricitat i gas. Per tal de combatre les situacions de pobresa energètica i els talls de subministraments a les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica a Catalunya es va aprovar la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
Prestacions econòmiques d’especial urgència (PEEU)
Ajuts econòmics que concedeix l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i que s'adrecen a persones i unitats de convivència en risc d'exclusió residencial. Obren una convocatòria anual i s'hi poden acollir persones amb impagaments en les rendes del lloguer o les quotes hipotecàries per tal d'evitar el desnonament o persones ja desnonades per a ajudar a pagar un nou lloguer.
Préstec hipotecari:
Quantitat de diners concedida, generalment per una entitat financera, a una persona física o jurídica, anomenat prestatari, amb la garantia addicional d'un bé immoble. Pot ser la manera de finançar la compra d'un habitatge.
Preu dels habitatges
Es refereix al preu establert en concepte d’explotació dels habitatges en funció de la modalitat de llur règim de tinença.
Règim de tinença
Es refereix a qualsevol fórmula de transmissió i de cessió d’ús dels habitatges definits a l’article 82 de la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge, així com a qualsevol altre fórmula admesa en dret. Poden ser, a títol enunciatiu i no limitatiu, la venda, lloguer, lloguer amb opció de compra, cessió d’ús, dret d’us i ocupació, usdefruit, venda dret superfície, etc.
Rehabilitació
El conjunt d’obres de caràcter general que, sense modificar la configuració arquitectònica global d’un edifici d’habitatges o un habitatge, en milloren la qualitat pel que fa a les condicions de seguretat, funcionalitat, accessibilitat i eficiència energètica.
Sense llar
La persona o la unitat de convivència amb mancança manifesta d’un habitatge digne i adequat, ja que no disposa d’un domicili, viu al carrer o viu en un espai no apte com a habitatge, i pateix l’exclusió social efectiva a causa de barreres socials o de dificultats personals per a viure de manera autònoma. També tenen la condició de sense llar les persones que han estat objecte d’un procés de desnonament motivat per la impossibilitat acreditada de satisfer el lloguer.
Sostenibilitat
El conjunt de condicions que faciliten l’ús eficient de materials en l’edificació; l’estalvi; l’ús eficient de les energies i els recursos; la minimització i la gestió dels residus domèstics i de les emissions, i, en general, totes les mesures orientades a l’ecoeficiència dels habitatges, els edificis d’habitatges, les estances i els espais comuns que els integren i les seves instal·lacions.
Unitat de convivència
Grup de persones físiques que acrediten conviure efectivament en un mateix domicili o es comprometen a fer-ho en un termini determinat, amb independència de si tenen relació de parentiu entre elles.
Usdefruit
Dret a gaudir de béns d’altri amb l’obligació de conservar-los.