Aquest recurs vol donar a conèixer els aspectes clau relacionats amb l’activitat de les diferents regidories en què es classifiquen les competències i els serveis municipals, per tal de facilitar el desenvolupament de les funcions i responsabilitats dels càrrecs electes dels governs locals, especialment els de la regidoria d’esports.
Els serveis esportius municipals han experimentat un canvi de paradigma en els darrers anys i són els referents clars en la implementació de polítiques esportives que han permès la promoció d’hàbits saludables i el foment d’un estil de vida actiu en la ciutadania. Alhora, la constant transformació del sector esportiu, així com la seva professionalització, els ha empès a una adaptació constant de les polítiques esportives municipals per fer front als nous reptes, tenint sempre en compte les motivacions i les necessitats de la ciutadania, i garantir l’accessibilitat a la pràctica esportiva per a tots els col·lectius de població.
És per aquest motiu que les regidories d’esports tenen un paper fonamental en la promoció i la implementació de polítiques esportives, atenent a la constant transformació del sector esportiu i incidint en l’especial rellevància que té la transversalitat amb altres àrees, departaments i regidories per a la creació de sinergies que permetin aplicar les polítiques òptimes en matèria esportiva en l’àmbit municipal.
Entendre l’evolució de l’esport en l’àmbit municipal, el marc normatiu que aplica en matèria esportiva, així com l’impacte que la pràctica fisicoesportiva genera en els diferents àmbits d’actuació, esdevé un aspecte fonamental en el desenvolupament i implantació d’accions en l’àmbit municipal per part dels ens locals. A més, cal destacar la rellevància dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) en l’execució d’aquestes accions. Els ODS són un element crucial i actuen com a eina transformadora en les polítiques adreçades a tots els col·lectius poblacionals, i ofereixen avantatges en l’àmbit de la salut, l’educació i l’oportunitat de vida.
Així doncs, els objectius d’aquest recurs són:
Els serveis esportius municipals esdevenen ens transcendentals per al foment i el desenvolupament de la pràctica esportiva adreçada a la ciutadania mitjançant l’aplicació de polítiques esportives municipals, les quals han de vetllar per garantir l’accés a tots els col·lectius, i potenciar l’activitat física i l’esport com a vehicle per al foment d’hàbits saludables i d’un estil de vida actiu en totes les seves vessants.
La contínua evolució dels serveis esportius municipals i l’adaptació al context actual s’ha vist condicionada per:
Aquesta situació ha comportat que, en termes administratius, els procediments també evolucionin i esdevinguin actualment més complexos i rigorosos, tenint en compte, en determinats casos, la disponibilitat dels recursos relacionats. En aquest sentit, també cal destacar la transformació i la professionalització de les entitats esportives, i la normativa aplicable a aquestes, la qual suposa en alguns casos un gran esforç per fer-hi front.
Així doncs, en les darreres dècades, la influència de l’esport en la societat ha anat incrementant exponencialment en gairebé tots els àmbits. En aquest sentit, l’evolució de l’esport s’ha caracteritzat per la consecució de diferents fases que han anat entrellaçant-se les unes amb les altres fins a arribar a l’actualitat, en què es gaudeix d’un sistema esportiu local on són molt pocs els agents que no hi prenen part.
Com s’observa en la figura següent, el sistema esportiu ha anat passant per un seguit de fases en diferents períodes. Cadascuna de les fases es caracteritza per una determinada naturalesa que quedarà ja palesa al llarg dels anys fins a l’actualitat, i s’arriba al màxim exponent de pluralitat de l’esport amb la conjunció de totes aquestes. També es detecta una clara evolució en l’impacte provocat per l’esport en cadascuna de les fases identificades:
Tenint en compte la temporalitat esmentada, es destaquen a continuació els aspectes més rellevants en cadascuna de les fases:
D’aquesta manera s’ha d’entendre la gestió de l’esport en un context de col·laboració dels diferents agents que interactuen constantment i estableixen una gran varietat d’interrelacions.
Aquesta evolució del fenomen esportiu ha generat un impacte sobre la societat, pel que fa a la pràctica i com a promotor de determinades accions.
Amb aquesta nova situació, l’esport va incorporar nous segments de població que tenien diferents motivacions i necessitats per practicar-lo, i van aparèixer successivament diferents tipus de pràctica. Per aconseguir això, els agents esportius van haver d’adquirir nous rols, adequar espais esportius convencionals, utilitzar els no esportius i cobrir les noves demandes emergents. És en aquest punt de convergència i sinergies en què es consolida la “indústria esportiva” com a tal, promoguda per un increment del rol de l’esport en la societat actual, la confluència de diferents àmbits i l’abast que engloba; passa de ser un concepte específic i tancat per esdevenir un concepte obert, ampli, transversal i canviant.
Abast de l’esport
Aquesta evolució també ha tingut impacte en la forma jurídica amb què els ens locals han instrumentat la gestió dels serveis d'esports municipals. Així, en el moment en què es concebien per primera vegada els serveis d'esports municipals, es va utilitzar la figura del Patronat Municipal d'Esports (PME), un organisme autònom previst a la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LBRL) (articles 85 i 85 bis) i a la Llei municipal i de règim local de Catalunya (articles 249 i 254) com a forma de gestió directa dels serveis públics. Avui en dia, l'existència d'un sector privat —associatiu i comercial— amb capacitat per gestionar la prestació dels serveis esportius, fa que els ens locals es replantegin la manera de gestionar aquests serveis, utilitzant altres fórmules, tant de gestió directa com indirecta, previstes a la normativa vigent.
La prestació de serveis esportius és una competència de les administracions públiques que es pot dur a terme de manera directa o bé indirecta, és a dir, mitjançant la participació del sector privat. Concretament, l’àmbit públic és el que té el paper principal en la definició de polítiques esportives per tal de garantir un esport accessible a tots els col·lectius de població. Tant la Generalitat de Catalunya com els municipis, passant per les diputacions o els consells comarcals, tenen un paper significatiu en el desenvolupament de les competències que la normativa vigent els atorga en matèria esportiva. Així doncs:
A partir de les competències esmentades, els principals àmbits de gestió quan parlem dels serveis esportius municipals són:
Els municipis, tenint en compte els àmbits de gestió al·ludits, i per assegurar-ne una adequada implementació de les polítiques esportives, tenen un paper essencial. Segons el nivell d'intervenció en el desenvolupament dels serveis esportius municipals, el paper de l'ens local es pot classificar en:
“Jo faig”
Tipus de relació | Característiques |
---|---|
Sense particpació | Sense cap tipus de participació de les entitats en la política esportiva municipal. |
Confrontació | Existència de conflicte d'interessos entre les actuacions municipals i les actuacions de les entitats. |
“Fem junts”
Tipus de relació | Característiques |
---|---|
Col·laboració | Les entitats col·laboren en l'oferta esportiva municipal, bàsicament en les activitats esportives. |
Coorganització | Els ajuntaments i les entitats organitzen de forma conjunta i activa activitats esportives. |
Consulta | Les entitats poden intervenir a títol consultiu o de protestes en les decisions de la política esportiva municipal. |
Codecisió | Les entitats poden intervenir en les decisions de la política esportiva municipal. |
“Tu fas i jo t’ajudo”
Tipus de relació | Característiques |
---|---|
Suport | L'ajuntament dona suport institucional, econòmic, o logístic a les entitats (cedeix espais, instal·lacions, dona subvencions, etc.). |
Autogestió | L'ajuntament facilita la capacitat autònoma de les entitats a partir de la concessió d'equipaments esportius, la gestió dels quals passa a dependre de les entitats. |
L’evolució i l’impacte social referent a la pràctica esportiva durant les últimes dècades ha obligat els ens locals a plantejar la necessitat de desenvolupar un conjunt de polítiques esportives municipals que donin resposta als ciutadans i ciutadanes en el context actual.
La manera de dur a terme aquestes polítiques és molt variada, i depèn, en un grau o un altre, de les característiques generals de cada municipi i dels elements específics que constitueixen el seu sistema esportiu.
A continuació es fa una breu descripció de cadascun dels elements que caracteritzen el sistema esportiu local:
Aquests elements permeten i faciliten el desenvolupament de la política esportiva al municipi, tenint en compte que el coneixement estructurat i detallat de tots els que intervenen en el sistema esportiu local és una peça clau per a la planificació de l’actuació esportiva municipal.
Atenent a la implementació de les polítiques municipals, esdevé també un element clau identificar els eixos principals sobre els quals ha de tenir especial implicació l’ens local, per tal de fomentar i garantir una accessibilitat universal a tots els col·lectius, i desenvolupar activament el paper de l’activitat física i l’esport en el municipi.
Així doncs, es presenten seguidament els eixos de la política esportiva municipal més habituals a Catalunya durant els darrers anys. Aquests van en concordança amb les tendències socials i esportives del moment, per la qual cosa es poden adaptar atenent les necessitats canviants en l’àmbit municipal.
Eixos de la política esportiva municipal
La vinculació dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) amb els eixos de la política municipal esdevé un element de gran rellevància per a l’alineació d’accions que vetllin per la sostenibilitat i la capacitat transformadora de la societat en matèria esportiva.
En aquest sentit, els ODS es van adoptar per tots els estats membres el 2015 com una crida universal per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones gaudeixin de pau i prosperitat l’any 2030. Els 17 ODS estan integrats entre si, perquè reconeixen que les intervencions en una àrea afectaran els resultats d'altres. Per assolir aquests objectius, cal la creativitat, el coneixement, la tecnologia i els recursos financers de tota la societat per complir amb els ODS en cada context.
Quin és el paper de l'esport en els objectius de desenvolupament sostenible?
Per aconseguir la consecució d'aquests objectius inclosos en l'Agenda 2030, l'esport té un rol molt important pel potencial transformador de què disposa, i també és un element crucial per a la vida dels nens, nenes i joves de tot el món que ofereix avantatges en l'àmbit de la salut, l'educació i l'oportunitat de vida. Dels 17 ODS, es presenten a continuació aquells en què l'esport pot incidir per transformar la societat i s’estableix el paral·lelisme amb els objectius plantejats en el Pla d’Actuació Municipal del Servei d’Esports de la Diputació de Barcelona.
Per saber-ne més…
Podeu consultar els ODS i l’Agenda 2030 de la Diputació de Barcelona.
Cada municipi té una cultura organitzativa diferent que s’ha anat creant progressivament al llarg dels anys a partir de valors, idees, coneixements, etc. L’esport forma part de la cultura dels municipis, i de vegades fins i tot arriba a ser un distintiu d’aquests, ja que els equips i els esportistes que participen en competicions ho fan en moltes ocasions en representació del municipi. Tot i la singularitat de cada municipi, existeixen un seguit de funcions transversals que caracteritzen la dinàmica i desenvolupament de la regidoria d’esports:
La planificació estratègica esdevé un procés transcendental per a la consecució i el seguiment de les polítiques municipals, incideix en primera instància en el coneixement del sistema esportiu propi del municipi i determina posteriorment la implementació d’accions personalitzades davant la situació esportiva concreta del territori. Els diferents nivells de concreció que caracteritzen aquest procés són els següents:
Nivells de concreció de la planificació estratègica municipal
Cal entendre com a primer nivell, tenint presents les característiques i la incidència de cada element en el context esportiu municipal, tots aquells aspectes que percudeixen en l’oferta i la demanda esportiva del municipi. Aquests aspectes venen determinats a través de la política esportiva municipal, en què els òrgans de govern seran els responsables d’influir en el sistema esportiu a través de normatives o actuacions concretes, que requeriran una planificació estratègica per marcar uns objectius a mitjà i a llarg terminis. Una vegada definit el procés estratègic, es dona pas a la gestió operativa i els elements que tangibilitzen les decisions en l’àmbit polític, sobretot relacionades amb programes d’activitats i equipaments esportius, enfocats en plans d’acció a curt i a mitjà terminis.
Un procés de reflexió estratègica requerirà eines que s’adaptin a les estructures municipals i que serveixin d’ajuda per orientar el procés. Cal tenir present que, qualsevol procés estratègic porta associat un canvi que els responsables (polítics i tècnics) municipals hauran de comunicar i liderar. Les característiques principals entre la gestió estratègica i la gestió operativa són:
Quant al concepte de planificació estratègica municipal, cal tenir en compte la importància de l’estructura i implementació de plans estratègics per a l’organització, com a element indispensable per a l’anàlisi de la situació i, en conseqüència, l’elaboració de propostes que comportin la consecució dels objectius plantejats.
Estructura i procés de planificació estratègica
Així doncs, cal prendre consciència sobre la importància del seguiment en les polítiques esportives aplicades, com a estratègia per avaluar l’impacte de les accions en la ciutadania i analitzar els nivells de pràctica des de la perspectiva de quantitat i qualitat. En línia amb aquest context de reflexió estratègica, la identificació de necessitats de la ciutadania i, per tant, la cerca de motivació per part de l’ens local en la participació ciutadana per a l’optimització i adequació de les polítiques esportives, esdevé un aspecte clau per a l’assoliment dels objectius municipals en matèria esportiva.
Principis generals comuns en la política esportiva
Des de les administracions públiques s’ha de fer efectiu el dret d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre tots els participants en qualsevol procediment públic d’adjudicació, erradicant possibles discriminacions per motius, circumstàncies o condicions determinades en diferents àmbits, com poden ser per temes polítics, socials, culturals, etc.
La gestió dels recursos públics ha d’estar orientada pels principis d’eficàcia i eficiència, aplicant polítiques de racionalització de les despeses i de millora de la gestió del sector públic. Així, s’ha de valorar la repercussió i efectes de les col·laboracions mitjançant subvencions i supeditar-se de manera estricta al compliment de les exigències dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
La convocatòria de subvencions ha de ser pública i de lliure accés a la informació. A tals efectes, les administracions concedents hauran de remetre a la Base de Dades Nacional de Subvencions la informació sobre les convocatòries i les resolucions de concessions. Els beneficiaris, a més, han de fer publicitat de les subvencions i ajuts percebuts per al finançament de programes, activitats, inversions o altres actuacions.
Les administracions públiques han d’aportar la informació necessària referent a la transparència i bon govern dels ens públics, així com definir els criteris de manera precisa, certa i concreta, a efectes que l’administració no pugui obviar els criteris predefinits en la convocatòria, en el procediment de selecció dels beneficiaris; indicant l’import, els objectius o finalitat i els beneficiaris.
S’ha de garantir que tots els participants en una licitació pública o en un procediment competitiu participen en el procés d'adjudicació d'un contracte del sector públic o d'un ajut públic en igualtat d'oportunitats i condicions. Les administracions públiques han d’identificar i evitar la influència o el predomini d'interessos particulars o parcials i defensar els interessos generals.
Normativa bàsica
Estatal
Articles relacionats amb l’esport:
Article 25.2. El municipi exercirà, en tot cas, com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les comunitats autònomes, en les matèries següents:
(…) l) Promoció de l'esport i les instal·lacions esportives i d'ocupació del temps lliure.
Article 26. Els municipis han de prestar, en tot cas, els serveis següents:
(…) c) En els municipis amb població superior a 20.000 habitants, a més: protecció civil, avaluació i informació de situacions de necessitat social, i atenció immediata a persones en situació o risc d'exclusió social, prevenció i extinció d'incendis, i instal·lacions esportives d'ús públic.
Article 27. L'Administració de l'Estat i les de les comunitats autònomes poden delegar, seguint criteris homogenis, entre d'altres, les competències següents:
(…) h) Gestió de les instal·lacions esportives de titularitat de la comunitat autònoma o de l'Estat, incloent-hi les situades als centres docents quan s'usin fora de l'horari lectiu.
El Títol IX (articles 121 a 124) fa referència a la planificació de les instal·lacions esportives al servei de l’esport.
Article 121. Mitjans per al foment de la construcció d'instal·lacions esportives d'interès estatal.
Article 124. Instal·lacions esportives.
Autonòmica
Article 134. Esport i lleure:
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’esport, que inclou, en tot cas:
2. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament de l’esport.
Article 200. Projecció internacional de les organitzacions de Catalunya.
La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si s’escau, la seva afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius.
Article 66. Competències municipals i locals
Art. 66.3. El municipi té competències pròpies en les matèries següents:
(…) n) Les activitats i les instal·lacions culturals i esportives, l'ocupació del lleure, el turisme.
Article 67. Serveis mínims
Els municipis independentment o associats, han de prestar, com a mínim, els serveis següents:
(…) c) Als municipis amb una població superior als vint mil habitants, a més: (…) instal·lacions esportives d'ús públic.
Article 71. Activitats complementàries
Art. 71.1. Per a la gestió dels seus interessos, el municipi també pot exercir activitats complementàries d'altres administracions públiques i, en especial, les relatives a:
(…) b) La cultura, la joventut i l’esport.
Article 82. Competències
Art. 82.1. És competència de l’entitat municipal descentralitzada:
(…) g) Les activitats culturals i esportives directament vinculades a l'entitat.
Article 85. Competències de la comarca
Correspon a la comarca realitzar activitats i prestar serveis públics d’interès supramunicipal. Li correspon també assegurar l’establiment i l’adequada prestació dels serveis municipals en el territori de la comarca i l’exercici de les competències municipals, en els termes establerts per la Llei de l’organització comarcal de Catalunya i per la legislació de règim local.
Article 91. Competències de les províncies
Art. 91.2. Els correspon, en qualsevol cas:
L’article 68.1.b) atribueix als ajuntaments el control sanitari de les àrees d'activitat fisicoesportiva i d'esbarjo, i la promoció de la protecció de la salubritat pública.
Article 1. La finalitat d’aquesta llei és l’ordenació del règim jurídic i de l’organització institucional de l’esport a Catalunya, i la regulació de la jurisdicció esportiva.
Article 2. Els objectius bàsics d'aquesta llei, entre d'altres, són:
També fa una referència especial a l’organització administrativa de l’esport català:
Article 39
1. Correspon als municipis:
2. Els municipis de més de cinc mil habitants han de garantir l'existència en el seu territori d'instal·lacions esportives d'ús públic.
Article 40
Correspon a les comarques, com a entitats locals supramunicipals:
Segons Edward Freeman (1984):
Els agents i actors que formen part del sistema esportiu, stakeholders o grups d’interès, poden ser persones, grups o organitzacions que podrien afectar o ser afectats per les dinàmiques de l’esport.
En línia amb aquest concepte, resulta rellevant entendre les sinergies entre els diversos agents com un sistema social que està en constant dinamisme i és transversal amb altres àrees com educació, joventut, benestar, etc. Dins d’aquest concepte, sorgeix un sistema connectat, en què el servei esportiu municipal cal que tingui present que la seva organització es troba emmarcada en una jerarquia de preceptes ètics i valors socials generals que condicionen l’establiment de les polítiques esportives municipals (Klaus Heinemann, 2006).
Jerarquia de preceptes i valors que influeixen en l’ètica de l’organització
Els diferents agents que formen part d’aquest sistema engloben diversos àmbits a considerar dins la política esportiva que dependran de les característiques principals de cada territori i de les polítiques i accions específiques en matèria esportiva municipal. És per aquest motiu que la identificació dels stakeholders resulta fonamental per a la gestió estratègica del sistema esportiu, ja que s’interrelacionen entre ells i treballen per al mateix sistema com es mostra en la figura següent:
Mapa dels agents del sistema esportiu local
Un cop identificats els stakeholders que tenen incidència en el sistema esportiu municipal, és rellevant analitzar-ne les característiques, planificar-ne la gestió i gestionar la seva participació. En aquest sentit, l’ens local haurà de tenir en compte els aspectes següents:
En aquest entramat conflueixen els interessos de la ciutadania, les organitzacions sense ànim de lucre i el sector empresarial, entre altres. Cadascun d’aquests col·lectius tenen els propis grups i organismes, els quals són els que interactuen i configuren el dia a dia del sistema esportiu. Per tant:
Cada grup de stakeholders té un rol dintre el sistema esportiu i el seu comportament i estratègia determinen cap a on pot evolucionar l’activitat física i esportiva.
Es podria dir que el sistema esportiu és un sistema obert, amb la possibilitat de l’aparició de nous stakeholders que podrien modificar la realitat actual del sistema esportiu, tal com està passant en l’actualitat amb la incorporació de les tecnologies i l’adaptació constant a les tendències del moment. La transversalitat del sector és cada cop més àmplia; existeix el treball col·laboratiu i la creació de sinergies entre el sector esportiu i subsistemes d’altres àmbits d’actuació.
En aquest context, és l’ens local l’encarregat d’establir els sistemes de relació òptims amb els diferents grups d’interès, així com de definir els mecanismes de suport per tal de determinar el paper de cadascun d’ells. Així doncs, caldrà fomentar una relació òptima tenint present quina és la situació envers les preguntes següents:
Per últim, caldrà posar èmfasi en el control de la participació dels diversos grups d’interès i en la detecció d’elements per potenciar i millorar en el desenvolupament de les polítiques municipals.
Estatal
El Títol III d’aquesta norma (articles 40 a 74) estableix la regulació de les entitats esportives següents: les federacions esportives (espanyoles i autonòmiques), els clubs esportius i les societats anònimes esportives.
Article 1. Objecte.
És objecte del present Reial decret la definició de l'esport d'alt nivell, així com el desenvolupament d'alguns dels aspectes referits als esportistes d'alt nivell i d'alt rendiment, previstos a la Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'esport , i a la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, respectivament.
Autonòmic
Articles 5 a 12. Dels clubs o associacions esportius i de les seccions esportives d’altres entitats. Classificació, concepte i règim jurídic.
Articles 13 a 16. Agrupacions esportives i consells esportius.
Articles 17 a 26. Federacions esportives catalanes.
Articles 2 a 6. Professions pròpies de l'esport i àmbit funcional general:
Article 8. Inscripció en el Registre Oficial de Professions de l’Esport de Catalunya i col·legiació professional.
Articles 1 a 4. Definició, àmbit territorial i funcions dels consells esportius Els articles 7, 8 i 9 van ser derogats pel Decret 34/2010, de 9 de març, del Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
Modificat per Decret 55/2012, de 29 de maig, pel qual es modifica el Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya i per Decret llei 4/2021, de 19 de gener, pel qual es modifiquen determinats aspectes del règim jurídic de les entitats esportives de Catalunya, a conseqüència de la pandèmia generada per la covid-19.
L'objecte del present decret és establir el règim jurídic de les entitats esportives de Catalunya. Estableix les definicions i el règim jurídic de:
Aquesta llei té per objecte establir les normes antidopatge en l'àmbit de la pràctica esportiva. Destaca la incorporació de la figura de l'esportista aficionat, en compliment de les noves regles contingudes al Codi Mundial Antidopatge de 2021 (article 4).
Article 3. (…) 2. Queden subjectes a l’aplicació de la present llei:
Aquest decret es dicta en el desenvolupament de la competència exclusiva que correspon a la Generalitat de Catalunya, en virtut de l’article 134 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
Article 1. El present decret té per objecte la regulació de l’alt rendiment esportiu.
Article 4. Actuacions
Per a l’assoliment dels objectius de l’alt rendiment esportiu, l’Administració esportiva de la Generalitat pot dur a terme, entre d’altres, les actuacions següents:
Davant la diversitat de persones que organitzen i promouen les activitats regulades per aquest decret, amb caràcter empresarial o sense, i de l'augment continuat de persones usuàries, el govern de la Generalitat considera necessari reglamentar els requisits que han de complir i els mitjans materials i personals que han de tenir les persones i entitats que intervenen en aquestes activitats, amb la finalitat d'incrementar la qualitat de les activitats, garantir els drets i la seguretat de les persones practicants, i protegir l'entorn natural.
Tot i que popularment es tendeix a parlar d'esport, exercici físic i activitat física per referir-se al mateix concepte, aquests termes tenen matisos en la seva definició que fan que el seu significat no sigui exactament el mateix. Emfatitzar en la definició d’aquests conceptes esdevé de gran rellevància per tal d’entendre la dinàmica de la pràctica esportiva municipal, així com per adaptar les polítiques esportives al context i paradigma actuals.
Definició
Segons la Carta Europea de l'Esport de maig de 1992, s'entén per esport «tota mena d’activitat física que, mitjançant una participació organitzada o no, tingui per finalitat l’expressió i la millora de la condició física i psíquica, el desenvolupament de les relacions socials i l'obtenció de resultats esportius en competicions de tots els nivells».
Exercici físic és tota activitat física planificada, estructurada i adaptada a les característiques de les persones, orientada a la readaptació, el manteniment i la millora de la salut a través de les capacitats físiques.
Es parla d'activitat física quan es realitza qualsevol moviment corporal, produït per la musculatura esquelètica, que té com a resultat una despesa energètica per sobre del metabolisme basal.
En les darreres dècades s'ha produït un canvi profund en la societat a favor d'assumir la pràctica d'exercicis físics o activitats esportives com un hàbit saludable i a l'abast de tothom. Aquesta socialització ha afectat el concepte de pràctica esportiva i ha fet que variï el seu significat, generant que un volum elevat de població realitzi activitats físiques que identifica com «fer esport».
Les diferents edicions de l'Enquesta sobre la pràctica d'activitats fisicoesportives a Catalunya, realitzades per la Secretaria General de l'Esport, han englobat en un sol concepte els diferents tipus de pràctica fent ús del terme «pràctica fisicoesportiva», per evitar així una idea restrictiva o limitada de l'esport, ja que la definició de la Carta Europea de l’Esport no inclouria aquells que realitzen activitat fisicoesportiva sense ser conscients de fer-ne.
Atès aquest concepte de pràctica fisicoesportiva, es poden consultar els diferents criteris i categories per classificar la població tenint en compte aspectes com la regularitat, la freqüència i la intensitat.
Durant l’any 2019, el Consell Català de l’Esport va promoure l’Enquesta sobre l’activitat física i esportiva a Catalunya (AFEC-2019), com a estudi referent en el territori català per a la presentació de dades esportives de la ciutadania en etapa adulta. Pel que fa a la població escolar, l’enquesta de referència és “Els hàbits esportius dels escolars de Catalunya 2016”.
En ambdues enquestes es pot consultar l’evolució del context esportiu en termes de pràctica esportiva, incidint en les variables que tenen especial transcendència en aquesta i observant l’adaptació constant i la transformació de paradigma que ha experimentat la nostra societat envers les tendències del moment. Cal tenir en compte que les dades obtingudes en ambdues enquestes són prèvies a la situació generada per la pandèmia de la covid-19, per la qual cosa els resultats de les properes actualitzacions seran clau i de gran impacte per veure l’evolució del comportament de la ciutadania envers la pràctica, així com possibles noves tendències o la consolidació de factors emergents.
Població adulta
La pràctica esportiva és una clara eina de transformació social, econòmica i de benestar personal. És per aquest motiu que resulta rellevant implementar polítiques en l’àmbit municipal que vetllin pel foment d’hàbits saludables en la ciutadania i la implementació d’un estil de vida actiu. El concepte de pràctica esportiva ha sofert un canvi de paradigma al llarg dels anys, així que cal puntualitzar què entenem avui per pràctica esportiva, diferenciant entre:
Les persones responen en funció de si creuen o no que fan esport o activitat física.
Tenint en compte aquestes consideracions, a continuació es presenten les dades més destacades referents a la pràctica esportiva en població adulta:
Les activitats amb més practicants són aquelles que més persones les han practicat alguna vegada durant l’últim any, considerant el percentatge de població que practica aquella activitat independentment de la intensitat, la freqüència i la regularitat.
En l’àmbit municipal esdevé un element clau el fet d’identificar les motivacions de la ciutadania per realitzar pràctica esportiva, amb l’objectiu de potenciar-les i destinar més recursos per optimitzar l’adherència de la població a les activitats i programes proposats, com també per identificar altres canals i motivacions que puguin ser potenciats amb l’objectiu d’incrementar la participació esportiva.
Identificar els motius pels quals les persones no fan més activitat fisicoesportiva esdevé un aspecte clau per a l’establiment de polítiques municipals que permetin l’adherència de la ciutadania a la pràctica esportiva. A continuació es presenten els resultats de l’enquesta de referència, tenint en compte les persones que practiquen esport de manera no regular i aquelles que no practiquen cap activitat fisicoesportiva:
Població escolar
L’aprenentatge vital que suposa l’activitat física i l’esport en edat escolar, més enllà dels beneficis físics que comporta aquesta pràctica, es tracta d'un element educatiu, social i cognitiu que s'ha de potenciar i preservar. La pràctica de l’esport representa per als escolars un element essencial en la seva formació i creixement personal; és una part més de la seva educació, que els ajudarà a aconseguir un estil de vida saludable, una millora en la motricitat, l’aprenentatge del treball en equip i de les relacions interpersonals, etc.
L’índex de pràctica d’activitat fisicoesportiva denota una gran variabilitat en el transcurs de les edats dels infants i adolescents. D’altres estudis afirmen que amb l’arribada de l’adolescència, es produeix un abandonament gradual d’aquesta pràctica.
Els resultats del present estudi confirmen aquesta realitat:
Índex de pràctica d’activitat fisicoesportiva segons sexe
Font: Secretaria General de l’Esport, Generalitat de Catalunya: “Els hàbits esportius dels escolars de Catalunya 2016”.
Índex de pràctica d’activitat fisicoesportiva segons sexe i curs
Font: Secretaria General de l’Esport, Generalitat de Catalunya: “Els hàbits esportius dels escolars de Catalunya 2016”.
És important també analitzar aquesta variable segons la variable de sexe, ja que es pot identificar la preferència en el tipus de pràctica segons cada un. En termes generals, tant nois com noies es decanten clarament per realitzar una pràctica de tipus organitzada per una entitat sota la supervisió o guia d’un tècnic/monitor/entrenador responsable de l’activitat.
Font: Secretaria General de l’Esport, Generalitat de Catalunya: “Els hàbits esportius dels escolars de Catalunya 2016”.
Les cinc activitats més practicades entre la població escolar de Catalunya són el futbol (20,5 %), el bàsquet (9,9 %), les danses (9 %), la natació (8,6 %) i les arts marcials (3,9 %). I segons el sexe, els resultats són aquests:
Nois
Noies
Font: Secretaria General de l’Esport, Generalitat de Catalunya: “Els hàbits esportius dels escolars de Catalunya 2016”.
L’activitat física i l’esport ha esdevingut un camp d’actuació amb una gran evolució al llarg dels anys. És evident la importància i el protagonisme que representa la vessant esport-salut a través del desenvolupament d’estils de vida saludables en la seva realització, sent una de les línies de treball més desenvolupades històricament. El rendiment esportiu, l’assoliment d’objectius específics, així com la millora de la forma física són elements clau per a la realització de pràctica esportiva també heretats des d’anys enrere. Tot i això, cal tenir en compte tots els elements que defineixen l’activitat física i l’esport més enllà de l’aspecte purament esportiu.
La transmissió de valors, el treball en equip, unir a les persones per la consecució d’un objectiu comú o utilitzar l’activitat física i l’esport com a eina d’integració social i igualtat d’oportunitats són alguns dels aspectes que actualment tenen gran protagonisme en el seu desenvolupament.
La realització de programes esportius, cada vegada més professionalitzats i dirigits a tots els perfils de població, evidencia una gran mobilització per part de la societat. Aquesta creació i proposta d’activitats deriva en un increment dels espais esportius on es realitza la pràctica, i comporta actuacions que poden interferir i condicionar la seva realització, tenint en compte els consums i les afectacions generats, sigui en instal·lacions esportives o en espais oberts i a l’aire lliure. Aquest seguit d’aspectes descrits anteriorment aporten una visió global del sector esportiu, en què la tendència determina una evolució de l’activitat física i l’esport com a àmbit de treball en constant professionalització i en què existeixen clares línies de treball i anàlisi. Totes aquestes línies afecten econòmicament les organitzacions, les entitats i les corporacions del sector esportiu.
A continuació es presenten les dimensions d’impacte en l’aplicació de les polítiques esportives:
El lloc on es desenvolupa la pràctica és divers i són els espais naturals, els espais urbans o les instal·lacions esportives aquelles infraestructures que permeten el suport necessari per al desenvolupament de les diferents activitats esportives. Així doncs, es pot parlar de l’equipament esportiu des d’una concepció àmplia del terme, com l’espai, el lloc i les estructures que fan possible la realització d’una o de diverses pràctiques físiques i esportives.
En aquest context, la xarxa d’equipaments esportius municipals ve determinada per la normativa definida en el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC) de 2005. Es tracta de l’instrument jurídic i tècnic mitjançant el qual el govern de la Generalitat planifica, fomenta i coordina tant la seva actuació com la de la resta d’institucions, organismes i entitats, adreçades a dotar Catalunya dels equipaments que facilitin a tota la ciutadania la pràctica fisicoesportiva i contribueixin a fomentar, divulgar i implantar arreu del país l’esperit que aquestes pràctiques comporten.
Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC)
Normativa tècnica del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya, 2005
Base metodològica del Cens d’equipaments esportius de Catalunya (CEEC)
Cal tenir en consideració que el Consell Català de l’Esport (CCE) ha iniciat els treballs d’actualització del PIEC-2005, amb l’objectiu d’adaptar el contingut ja establert de la normativa a la realitat actual del sistema esportiu català, al planejament territorial desplegat en aquest període, així com estimar la infraestructura esportiva necessària per a l’escenari previst en el nou horitzó establert l’any 2030. Aquesta actualització també ha de redefinir la normativa i els criteris per aplicar en els programes d’inversió pública en equipaments esportius.
A continuació es presenten els documents de proposta de l’actualització del PIEC-2005, els quals representen una síntesi de les conclusions dels estudis de base endegats amb aquest motiu, tractant-se així de documents de treball provisionals, però de referència per a l’establiment de les polítiques d’equipaments esportius en el territori.
En terminologia més específica, i tenint en compte la normativa que determina els equipaments esportius municipals, es presenten a continuació els espais que conformen una instal·lació esportiva:
Font: 2 aPIEC.
Pel que fa als espais esportius, aquests es classifiquen segons la tipologia per tal de definir els espais que s’inclouen en cada categoria i, per tant, definir la xarxa d’equipaments municipals. Són els següents:
Grup d'espais | Classificació per tipus | Espais que inclou cada tipus |
---|---|---|
Camps | CAM - Camp ATL - Atletisme |
Camps poliesportius i especialitzats Camps, pistes i espais d'atletisme |
Piscines | PAL - Piscina a l’aire lliure PCO - Piscina coberta |
Vasos de piscina a l'aire lliure Vasos de piscina en recinte tancat |
Pistes poliesportives | POL - Pista poliesportiva PAV - Pavelló |
Pistes poliesportives a l'aire lliure Pistes poliesportives en recinte tancat |
Pistes de tennis i pàdel | TEN - Tennis PAD - Pàdel |
Pistes de tennis i minitennis Pistes de pàdel |
Sales | SAL - Sala | Sales d'activitats i especialitzades |
Altres convencionals | ESQ - Esquaix FRO - Frontó PET - Petanca CON - Altres convencionals |
Pistes d'esquaix Frontons Espais de petanca i bitlles Altres espais convencionals |
Altres singulars | HIP - Hípica GOL - Golf CIR - Circuit de motor ROC - Rocòdrom SIN - Altres singulars |
Espais d’hípica Espais de golf i pitch & putt Circuits i espais de motor Rocòdroms i zones d’escalada en bloc (búlder) Altres espais singulars |
Font: 2 aPIEC.
Dins d’aquesta classificació, cal tenir en compte les àrees d’activitat esportiva (AAE), referents a les zones d’activitats en l’entorn urbà, així com zones d’activitats en el medi natural. També es contemplen els itineraris, els recorreguts adaptats i senyalitzats per caminar, córrer o patinar, i els carrils per anar en bicicleta.
Grup d'espais | Classificació per tipus | Espais que inclou cada tipus |
---|---|---|
Zones | URB - Zona urbana | Zones d'activitats a l'entorn urbà |
NAT - Zona natural | Zones d'activitats a l'entorn natural | |
Itineraris | BIC - Bicicleta | Carrils i recorreguts per a bicicleta |
ITI - Itinerari | Altres itineraris |
Font: 2 aPIEC.
En relació amb els espais esportius esmentats, cal tenir en compte que, segons el PIEC-2005, aquests es classificaven en tres xarxes diferenciades: la xarxa d’interès nacional, la xarxa bàsica i la xarxa complementària. No obstant això, davant el treball del Consell Català de l’Esport per a l’actualització del PIEC-2005 s’ha establert, per comptabilitzar, classificar i analitzar els espais esportius dels plans d’equipaments esportius (PEE) i els mapes d’instal·lacions i equipaments esportius del municipi (MIEM), la metodologia següent:
Proposta de classificació de les xarxes del PIEC
Font: 2 aPIEC.
La xarxa activa incorpora aquells espais que acullen les activitats que més gent practica en espais oberts de lliure accés: caminar, córrer, patinar, anar en bicicleta o jugar. Activitats situades en gran manera en un primer nivell de la pràctica esportiva, les quals formen part d’un estil de vida actiu de la població, juntament amb altres hàbits saludables que milloren el benestar i la salut de les persones.
Les instal·lacions d’aquesta xarxa es poden ubicar en l’entorn natural, en l’urbà o en les infraestructures. Són d’ús lliure per a tothom, per tant, tenen poques limitacions d’utilització i són compatibles amb altres usos. Això fa que siguin fàcilment accessibles per a tota mena de persona usuària i edat.
La xarxa bàsica està formada pels espais que acullen les activitats esportives més practicades a Catalunya i que requereixen una instal·lació esportiva per al seu correcte desenvolupament.
Generalment, són instal·lacions d’accés controlat, siguin públiques o privades, però tenen un ús col·lectiu no restringit. Per això, d’entrada, s’exceptuen en aquesta xarxa les de caràcter residencial i turístic, perquè normalment la seva utilització es limita a residents o a població flotant.
Dintre d’aquesta xarxa s’inclouen els espais esportius habituals dels centres educatius (pistes i sales). Presenten una alta compatibilitat de persones usuàries, siguin escolars, esportistes de competició o població en general.
La xarxa complementària reforça la resta de xarxes amb espais que permeten el desenvolupament d’activitats més específiques i d’alt nivell esportiu. Està formada bàsicament pels espais singulars censats en el Cens d’equipaments esportius de Catalunya (CEEC), tot i que inclou altres tipus que no compleixen alguns dels requeriments d’accessibilitat, d’implantació o de reglamentació de les xarxes A i B.
En el cas de l’alt nivell esportiu, es tracta d’espais dissenyats per acollir esdeveniments esportius de gran envergadura i que mobilitzen un nombre important de públic assistent.
Per saber-ne més…
Per a més informació sobre l’actualització en la classificació de les xarxes i tipologia d’espais esportius, es pot consultar el document “Les xarxes d’equipaments esportius del aPIEC”.
El PIEC incorpora els criteris del planejament territorial desplegat a Catalunya des de l’any 2005, que són la matriu de referència comuna per harmonitzar les diferents polítiques públiques i desenvolupar des de l’òptica sectorial d’esports la planificació d’equipaments esportius, proposant uns àmbits de planificació esportiva específics per poder avaluar la dotació i les necessitats d’equipaments esportius de la població en l’escenari demogràfic esperat per a l’any 2030.
Pel que fa a la planificació esportiva, hi ha un conjunt d’estudis i instruments que possibiliten tenir una visió global de les necessitats municipals quant a equipaments esportius, així com determinen exhaustivament quina és la viabilitat i l´ús de les instal·lacions que caracteritzen cada situació territorial, entre altres elements. Són els següents:
Eina que ofereix una fotografia general de l’esport municipal, mitjançant una anàlisi en profunditat dels diferents àmbits d’actuació identificats, així com una diagnosi que defineix el paper de l’activitat física i l’esport municipal, i aporta les propostes que cal implementar.
Cada vegada més, aquesta reflexió estratègica incorpora sistemes i processos participatius que permeten obtenir una visió específica i completa dels àmbits més rellevants d’estudi, per adaptar les accions i les propostes als agents del sistema esportiu municipal, a les seves necessitats i a la realitat territorial concreta.
El Mapa d’instal·lacions i equipaments esportius del municipi (MIEM) és l’instrument de planificació esportiva municipal contemplat en el PIEC, el qual té per finalitat principal concretar i identificar les necessitats d’equipaments esportius en l’àmbit local.
També és l’eina que ha de permetre fer efectiva la cooperació entre les diferents administracions per alinear les polítiques esportives dels ajuntaments amb els programes del Consell Català de l‘Esport (CCE) en el desplegament del PIEC. Cal saber que aquest recurs també pot rebre el nom de Pla d’equipaments esportius (PEE).
L’estudi de viabilitat té com a principal objectiu la definició d’una proposta potencial per a l’explotació d’un equipament esportiu. A partir de l’anàlisi de tots els elements que configuren el sistema esportiu local, avalua la viabilitat social, esportiva, mediambiental i econòmica de l’actuació, contribuint a la presa de decisió per part dels responsables municipals, explorant diferents escenaris i definint aquell que s’ajusta amb més precisió als interessos i les necessitats reals.
Per saber-ne més…
Per a més informació sobre la redacció d’aquesta tipologia d’estudis, es pot consultar el document “Estudis de viabilitat d’equipaments esportius” de la DIBA.
Instrument que ofereix unes pautes en la gestió operativa i diària que determinen les necessitats de l’equipament objecte d’estudi, amb l’objectiu que serveixin de guia per optimitzar la seva gestió operativa.
Recull tota la informació necessària per regular el funcionament dels equipaments esportius i solucionar qualsevol incidència, a més de donar les bases normatives d’aplicabilitat del dia a dia per a la utilització correcta de les instal·lacions. Caldrà definir les línies generals de la gestió i incorporar-hi:
Font: Normativa tècnica d’equipaments esportius (diba.cat).
Per saber-ne més…
Per a més informació sobre els reglaments i les normes d’utilització en les instal·lacions esportives, es pot consultar el document “Equipaments esportius (full tècnic)” del CCE.
Segons s’indica a l’article 85 de la LBRL, la gestió dels equipaments i programes esportius municipals pot ser realitzada per:
Per determinar quin és el model de gestió més idoni, caldrà considerar prèviament un seguit d’elements:
Els instruments de contractació s’estableixen a la vigent LCSP. En el cas de gestió indirecta dels serveis, són:
Aquestes modalitats de contractes estan definides en els articles 14 i 15, respectivament:
En ambdós tipus de contractes, el dret d’explotació de les obres o dels serveis implica la transferència al concessionari del risc operacional, entès com l’exposició real a les incerteses del mercat.
Per saber-ne més…
Amb caràcter previ a la tramitació de l’expedient, i com a actuacions preparatòries, caldrà realitzar i aprovar un estudi de viabilitat o, si s’escau, un estudi de viabilitat economicofinancera (article 247 en el cas de contractes de concessió d’obres i article 285.2 en el cas de contractes de concessió de serveis) que permeti avaluar l’abast del risc operacional.
L’administració haurà d’elaborar igualment els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques, els quals definiran, entre altres estipulacions, l’objecte del contracte i les condicions de prestació de les obres o dels serveis a realitzar mitjançant la concessió (en detall, pel contracte de concessió d’obres, vegeu l’article 250, i en el cas del contracte de concessió de serveis, l’article 285).
Pel que fa a la durada d’aquests contractes, es calcularà en funció de les obres o els serveis que constitueixin el seu objecte, però si sobrepassa el termini de cinc anys, la durada màxima no podrà excedir el temps que es calculi raonable perquè el concessionari recuperi les inversions realitzades per a l’explotació de les obres o serveis, i en tot cas, no podrà superar els terminis establerts a l’article 29.6.
La nova regulació establerta per la LCSP suposa un canvi respecte de la concepció dels contractes de serveis i de gestió de serveis públics que es regulaven en l’anterior Text refós de la Llei de contractes del sector públic (Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre).
Per saber-ne més…
En l’article 5 de l’anterior norma es delimitaven els tipus contractuals, qualificant-los com: contractes d’obres, concessions d’obres públiques, gestió de serveis públics, subministrament, serveis i de col·laboració entre el sector públic i el sector privat.
Concretament, i pel que fa al contracte de gestió de serveis públics, l’anterior article 8 els definia com aquells en virtut dels quals una administració pública (o una mútua) encomanava a una persona, natural o jurídica, la gestió d’un servei la prestació del qual estava assumida, com a pròpia de la seva competència, per l’administració o la mútua.
I el contracte de serveis es definia en l’article 10 com el que fa prestacions consistents en el desenvolupament d’una activitat o l’obtenció d’un resultat diferent d’una obra o subministrament.
En el preàmbul de la vigent LCSP s’assenyala que desapareix la figura del contracte de gestió de servei públic i que determinats contractes que es qualificaven, de conformitat amb el règim jurídic fins ara vigent, com de gestió de serveis públics, però en els quals l’empresari no assumia el risc operacional, passen a ser ara contractes de serveis.
Per fonamentar aquest rellevant canvi de qualificació dels contractes públics, la LCSP segueix les directrius establertes a la Directiva 2014/23/UE, de 26 de febrer de 2014, del Parlament i el Consell d’Europa, relativa a l’adjudicació del contracte de concessió. Aquesta directiva defineix en l’article 5 els conceptes de “concessió d’obres i serveis” i assenyala que l’adjudicació de les concessions implicarà la transferència al concessionari d’un risc operacional en l’explotació de dites obres o serveis.
Aquest és l’element distintiu fonamental en relació amb el contracte de concessió de serveis que s’explica en el paràgraf anterior. D’aquesta manera:
Per la seva part, l’article 17 de la vigent LCSP continua definint els contractes de serveis com aquells que tenen com a objecte fer prestacions consistents en el desenvolupament d’una activitat o l’obtenció d’un resultat diferent d’una obra o subministrament.
Segons l’apartat IV del preàmbul, els antics contractes de gestió de serveis públics, en la nova llei passen a ser contractes de serveis, i en el cas que la relació s’estableixi directament entre l’empresari i la ciutadania, passen a denominar-se contractes de serveis que comporten prestacions directes a favor de la ciutadania (art. 312 LCSP), com una especialitat dels contractes de serveis.
Exemple
Exemples d’activitats que poden licitar-se, mitjançant la figura del contracte de serveis (o la seva especialitat, el contracte de serveis que comporta prestacions directes a favor de la ciutadania), i que suposen que la prestació es dugui a terme per un tercer (persona física o jurídica) sense transferència de risc operacional, són els següents:
A continuació, es presenta un quadre resum dels elements clau que cal valorar d’acord amb els objectius i les característiques de cada ajuntament per implementar el model o instrument de gestió més adient:
Gestió directa | Gestió indirecta | ||
---|---|---|---|
Com es realitza la prestació del servei públic | Art. 85.2.A).a) LBRL - Per la pròpia entitat local. Art. 85.2.A).b) LBRL - Per organisme autònom local. Art. 85.2.A).c) LBRL - Per entitat pública empresarial local. Art. 85.2.A).d) LBRL - Per societat mercantil local, amb capitat social de titularitat pública. |
Art. 14 i 247 i seg. LCSP - Contracte de concessió d’obres. Art. 15 i 284 i seg. LCSP - Contracte de concessió de serveis. Art. 17 LCSP - Contracte de serveis. Art. 312 LCSP - Especialitat del contracte de serveis que comporta prestacions directes en favor de la ciutadania. |
|
Responsable de la planificació i control del servei | Administració pública | Administració pública | |
Responsable de l’execució de les prestacions | Administració pública | Contractista | |
Personal que s’adscriu a l’execució del servei | Administració pública o de les entitats públiques corresponents |
Propi del contractista | |
Risc d’explotació (qui assumeix el risc operacional) |
Administració pública | Contracte de concessió d’obres i contracte de concessió de serveis | Concessionari |
Contracte de serveis | Administració pública |
La licitació dels contractes de serveis i de concessió d’obres i serveis
La utilització de les formes de gestió indirecta (contracte de concessió d’obres, de concessió de serveis o de serveis) es formalitza a través de les corresponents convocatòries públiques de licitació, en què qualsevol empresari pot formular una sol·licitud de participació, de conformitat amb el procediment establert a la LCSP. A continuació es descriuen, amb caràcter general, les principals actuacions relatives a la contractació de les administracions públiques mitjançant procediment obert:
El manteniment resulta, cada vegada més, un aspecte clau que cal considerar en els equipaments esportius. La gran activitat diària en aquesta tipologia d’espais, així com l’elevat volum de persones usuàries que els utilitzen, evidencia la necessitat d’un control constant i eficient tant de les instal·lacions esportives com del material utilitzat per a la pràctica.
És per aquest motiu que esdevé rellevant implementar plans de manteniment que permetin analitzar i dur a terme un control sobre la situació dels equipaments esportius, així com la realització d’inspeccions tècniques obligatòries que acreditin els nivells de qualitat òptims per a la realització de la pràctica esportiva. Tenint en compte el manteniment, a continuació se’n detallen les tipologies i característiques principals:
El manteniment conductiu representa aquell que s'utilitza per la recollida diària d'estats, dades i paràmetres dels equipaments esportius. El control del manteniment conductiu quedarà subjecte a registres que s'emplenaran de manera obligatòria.
Ex: Realització d'analítiques in situ dels nivells de PH, transparència i clor de l'aigua, etc.
El manteniment correctiu té com a objectiu resoldre aquelles incidències sobtades en els espais i elements de l'equipament per causa del desgast, el funcionament ordinari i l’esgotament de la vida útil dels sistemes.
Ex: Canvi de bombes de circuits d'aigua, comptadors, reparació de fuites, etc.
El manteniment preventiu són les accions a realitzar per conservar els elements dels equipaments esportius en perfecte estat de funcionament.
Ex: Revisions anuals per a la verificació d'estructures i seguretat, revisions semestrals per a les operacions de desmuntatge i eficiència energètica o revisions mensuals en l'operació de presa de dades i paràmetres senzills.
El manteniment normatiu es tracta d'un manteniment preventiu imposat per normativa, és a dir, activitats programables en les quals no s’intervé com a conseqüència d'una avaria, sinó amb un objectiu preventiu i de seguretat.
Ex: Instal·lacions contra incendis, prevenció de la legionel·losi, instal·lacions receptores de gas, etc.
Tenint en compte la vessant ambiental cada cop més present en l’àmbit esportiu, i amb l’objectiu de garantir el menor impacte en el medi, resulta imprescindible aconseguir un grau d’optimització energètica que permeti fer un bon ús dels equipaments esportius i minimitzar els seus consums. En aquest sentit, hi ha cinc factors clau que determinen el consum energètic de les instal·lacions esportives:
Complementari a la gestió del consum energètic, cal destacar la importància d’un conjunt de mesures no exhaustives en relació amb la seva eficiència (font: Manteniment i eficiència energètica orientat a la direcció d’equipaments esportius):
Totes aquestes mesures estan subjectes a una incertesa econòmica, considerant que hi ha accions que representen una inversió nul·la, altres que tenen una inversió menor i, per últim, aquelles que determinen una inversió considerable que ha de tenir en compte l’òrgan gestor de l’equipament esportiu.
Així doncs, cal identificar exhaustivament la naturalesa de cada una de les inversions per tal de determinar l’impacte econòmic en el consum d’energia de la instal·lació. Es disposa de més informació en relació amb els plans d’estalvi energètic i auditories energètiques en el recurs del catàleg 2021-2023.
L’eficàcia d’aquestes accions té una gran repercussió en l’impacte sobre el desenvolupament sostenible, a través dels objectius de desenvolupament sostenible que repercuteixen en l’àmbit social i mediambiental.
Per saber-ne més…
Es poden consultar els documents següents:
Normativa específica d’esports
Estatal
El Títol IX (articles 121 a 124) fa referència a la planificació de les instal·lacions esportives al servei de l’esport.
Article 121. Mitjans per al foment de la construcció d'instal·lacions esportives d'interès estatal.
1. El desenvolupament de competicions de caràcter estatal i la participació de l'esport espanyol en l'activitat internacional es consideren un element estratègic de la política esportiva de l'Estat.
2.A conseqüència de l'anterior, l'Administració General de l'Estat ha d'establir mecanismes de foment de la construcció, la conservació, l'accessibilitat universal i la reparació d'instal·lacions esportives, tant per al desenvolupament de competicions de caràcter estatal, com per a la celebració a Espanya d'activitats i esdeveniments internacionals establint, dins del seu marc competencial, les formes de col·laboració de la resta d'agents públics i privats.
3.L'Administració General de l'Estat establirà mecanismes de foment i suport als plans de preparació esportiva desenvolupats a la Xarxa de Centres d'Alt Rendiment i de Tecnificació Esportiva.
Article 124. Instal·lacions esportives.
1. De conformitat amb el que disposa l'article 18.g) d'aquesta llei, des de la Conferència Sectorial d'Esport s'arbitraran els instruments per:
2. El Consell Superior d'Esports gestionarà un cens d'instal·lacions esportives d’àmbit estatal i, en coordinació amb les comunitats autònomes i, si s’escau, amb les entitats locals, establirà un sistema d'incorporació de les dades d'aquestes, que posarà a disposició del conjunt d'administracions territorials per a l'adequada planificació de les polítiques respectives i la utilització eficient de les instal·lacions.
3. El Consell Superior d'Esports, en col·laboració amb les administracions públiques, federacions i entitats esportives, facilitarà una formació integral en la prevenció de la LGTBIfòbia, l'assetjament sexual i altres formes de discriminació, al personal encarregat de la gestió de les instal·lacions esportives i de la direcció tècnica de les mateixes per actuar sense incórrer en situacions de victimització secundària davant aquestes conductes i garantir la protecció de totes les persones que fan ús de les instal·lacions.
4. El Consell Superior d'Esports vetllarà pel respecte al medi ambient en la construcció, la conservació i la reparació d'instal·lacions esportives, d'acord amb criteris de sostenibilitat i eficiència energètica.
Autonòmica
Article 51
1. Correspon al Consell Català de l’Esport redactar i tramitar el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya i al secretari o secretària general de l’Esport aprovar el projecte de Pla.
2. El Pla director s’ha de desenvolupar mitjançant programes d’actuació generals, sectorials o territorials, en atenció a la finalitat perseguida en cada cas.
3. El Pla director té el caràcter de pla territorial sectorial i es regula, en allò que no disposa aquesta Llei, per la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial.
4. El Pla director ha de determinar la localització geogràfica de les instal·lacions i dels equipaments esportius d’interès general, n’ha d’assenyalar el nombre i el caràcter bàsic o prioritari, i ha d’establir les determinacions i les tipologies tecnicoesportives de les instal·lacions esportives promogudes o construïdes per les entitats públiques de Catalunya. El Pla també ha d’assenyalar les etapes necessàries per a executar-ne les previsions.
5. El Consell Català de l’Esport pot desenvolupar programes especials d’actuació, de caràcter territorial o de caràcter sectorial, mentre no existeixi el Pla director, però en cap cas no es pot utilitzar aquesta modalitat com a instrument de planificació general de les instal·lacions i els equipaments esportius de Catalunya.
6. Les determinacions del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya, els programes d’actuació que el desenvolupin i els programes especials d’actuació són d’aplicació preferent per a l’Administració pública de Catalunya i s’han de portar a terme d’acord amb les prescripcions establertes en les disposicions que els aprovin.
7. El Pla director ha de ser revisat cada cinc anys.
Article 53 Les determinacions del Pla director s’han de concretar en:
Normativa reguladora d’instal·lacions i equipaments esportius a Catalunya. Les determinacions del PIEC afecten els equipaments que són titularitat d’entitats de caràcter públic i d’entitats privades inscrites o adscrites al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya, tret que expressament s’indiqui una altra cosa.
Per saber-ne més…
Actualització del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya:
Requeriments tècnics
El Pla de la Xarxa de Tecnificació Esportiva de Catalunya és una eina de desenvolupament en matèria d’equipaments esportius adreçada a la tecnificació esportiva alhora que estableix les necessitats futures en funció d’unes previsions contrastades i d’uns criteris establerts.
Normativa que incideix en l’àmbit de l’esport
Estatal
Article 85. Formes de gestió dels serveis públics de competència local.
Articles 14 i 247 i següents. Contracte de concessió d’obres.
Articles 15 i 284 i següents. Contracte de concessió de serveis.
Article 17. Contracte de serveis.
Article 312. Especialitat del contracte de serveis que comporta prestacions directes en favor de la ciutadania.
El Codi tècnic de l’edificació, d’ara endavant CTE, és el marc normatiu pel qual es regulen les exigències bàsiques de qualitat que han de complir els edificis, incloses les seves instal·lacions, per satisfer els requisits bàsics de seguretat.
El nou Reglament d'instal·lacions tèrmiques als edificis (RITE) que s'aprova per aquest Reial decret és una mesura de desenvolupament del Pla d’acció de l’estratègia d’estalvi i eficiència energètica a Espanya (2005-2007) i contribuirà també a assolir els objectius establerts pel Pla de foment de les energies renovables (2000-2010), incidint en una major utilització de l’energia solar tèrmica sobretot en la producció d’aigua calenta sanitària.
Autonòmica
El decret esmentat ha estat modificat pel Decret 127/2013, de 5 de març, de fixació d’un nou termini per presentar determinats plans d’autoprotecció d’àmbit local i d’adequació dels plans d’autoprotecció dels espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments i espais oberts al públic en el Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures.
Aquesta norma pretén constituir un text integrador que, en el marc de les condicions establertes per la legislació bàsica i per les directrius internacionals, permeti desplegar en un cos normatiu únic la diversitat de disposicions d’accessibilitat i permeti unificar, coordinar i establir els criteris d’aplicació, execució i control. Es dicta en el marc de les competències de la Generalitat en matèria de serveis socials (article 166 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya).
Aquest decret té per objecte establir les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic i regular les funcions de control i verificació del seu compliment.
Normativa en matèria de manteniment
Estatal
Normativa reguladora d’emmagatzematge de productes químics i les seves instruccions tècniques complementàries.
Aquest reglament té per objecte establir les condicions de seguretat de les instal·lacions d’emmagatzemament, càrrega, descàrrega i tràfic de productes químics perillosos, entenent per tals les substàncies o els preparats considerats perillosos en el Reglament (CE) núm. 1272/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008.
Normativa que té per objecte establir els criteris bàsics tecnicosanitaris de la qualitat de l'aigua i de l'aire de les piscines, amb la finalitat de protegir la salut dels usuaris de possibles riscos físics, químics o microbiològics derivats de l'ús d’aquestes.
El Reial decret té per objecte la prevenció i el control de la legionel·losi, per tal de protegir la salut humana, mitjançant l'establiment de les mesures sanitàries que s’han d’aplicar en les instal·lacions susceptibles de la proliferació i disseminació de la malaltia. El seu àmbit d'aplicació són les instal·lacions que puguin ser susceptibles de convertir-se en focus d'exposició humana al bacteri i, per tant, de propagació de la legionel·losi durant el funcionament, les proves de servei o el manteniment.
Autonòmica
Normativa reguladora de les condicions higienicosanitàries per a la prevenció i control de la legionel·losi.
Aquest decret té per objecte la prevenció i el control de la legionel·losi mitjançant l’adopció de mesures higienicosanitàries, en aquelles instal·lacions que puguin tenir un risc associat a l’aparició de casos d’aquesta malaltia.
Els programes esportius han de promoure l'activitat física de manera regular i continuada, amb una freqüència mínima d'una vegada a la setmana, i amb una previsió inicial d'un mínim de 6 mesos de durada o un mínim de 3 mesos per a programes esportius estacionals (estiu i hivern). Aquests valors es proposen en el Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona i són criteris de durada orientatius.
Dins dels programes d’activitats cal destacar la importància d’adequar el contingut i els objectius de les sessions als col·lectius als quals s’adrecen, adaptant les sessions de treball a les necessitats i motivacions de les persones usuàries. En aquest sentit, es donen un seguit de variables per considerar a l’hora de classificar els programes esportius:
Seguint en aquesta línia, s’identifiquen els àmbits d’actuació dels programes esportius següents (font: Catàleg de serveis):
Tenint en compte els àmbits d’actuació identificats i la classificació dels programes esportius, l’ens local té un paper clau en la promoció d’hàbits saludables i el foment d’un estil de vida actiu en l’àmbit municipal, a través de la incorporació d’uns programes esportius en el seu catàleg de serveis, que s’adeqüin a les tendències del moment i al creixement i professionalització continus del sector esportiu.
Derivat d’aquesta constant evolució, s’ofereix un gran ventall de possibilitats quant a l’oferta d’activitats continuades i programes esportius, fet que provoca una clara democratització de l’accés a la pràctica esportiva per part de la ciutadania.
Dins d’aquesta oferta de programes esportius municipals, és rellevant promoure l’accessibilitat a tots els perfils, prioritzant col·lectius específics com la població escolar, la gent gran i els col·lectius amb risc d’exclusió social, amb l’objectiu d’afavorir l’esport per a tothom.
Tenint en compte les categories dels programes esportius, així com els col·lectius als quals poden anar adreçats, esdevé d’especial rellevància mesurar l’impacte que aquests poden tenir per a la ciutadania (en els aspectes esportiu, mediambiental, econòmic i social), amb l’objectiu d’optimitzar processos i crear un sistema d’avaluació contínua que permeti establir polítiques esportives municipals que garanteixin l’accés a la pràctica esportiva i s’adeqüin a les necessitats i les motivacions de la població.
L’activitat física i l’esport, a més de ser un vehicle per obtenir un estil de vida saludable, per a moltes persones és un mitjà de comunicació i de relació amb els altres. La pràctica d’activitat física i esport és una via per compartir, gaudir d’experiències i sentir-se satisfet amb un mateix, i per a molts és una manera de viure. En aquest sentit, en l’àmbit municipal es vetlla pel desenvolupament d’esdeveniments esportius amb una finalitat popular, cercant el dinamisme territorial i amb la promoció d’hàbits de vida saludables.
Els diferents agents esportius com són les organitzacions públiques, les organitzacions comercials o les organitzacions associatives com clubs o federacions han apostat per potenciar l’esport per a tothom amb el desenvolupament d’activitats obertes a la ciutadania. Aquestes activitats poden arribar a ser esdeveniments de més o menys dimensió segons les característiques que els defineixen.
Els esdeveniments esportius es poden definir de diverses maneres, però, en l’esport local, els esdeveniments són fenòmens que sorgeixen d’ocasions no rutinàries, és a dir, es caracteritzen per ser de caràcter obert i puntual i se centren en el desenvolupament d’una activitat esportiva amb diferents objectius possibles a fi d’entretenir o crear un repte en l’experiència d’un grup de persones. Així doncs, a continuació es presenten les tipologies d’esdeveniments que es poden contemplar en l’àmbit municipal:
En les diferents fases d’organització d’un esdeveniment hi intervenen tot un seguit d’agents, sigui de manera individual o grupal, que influeixen en la seva gestió, a partir de la tasca de cooperació o col·laboració. Els agents implicats en la realització d’un esdeveniment esportiu es poden classificar segons moltes variables, però en aquest cas es distingiran segons el grau d’afectació. Els agents que influeixen directament sobre l’esdeveniment esportiu són aquells que estan implicats en les tasques d’organització i preparació, així com la seva audiència i les persones que gaudeixen de l’esdeveniment. Aquests poden ser:
Els agents que poden afectar indirectament elements de l’organització són aquells que no formen part de l’equip organitzador, però que participen en la coordinació de l’esdeveniment i poden incidir en algun factor específic. Aquests agents poden ser:
Des de la perspectiva municipal, esdevé un aspecte clau identificar els agents que intervenen en l’esdeveniment esportiu per tal d’establir sinergies que permetin la màxima qualitat en el seu desenvolupament, així com ser un agent clau per a la dinamització esportiva del territori.
Els esdeveniments esportius formen part d’un treball d’innovació constant per garantir el futur de l’esdeveniment d’acord amb el seu entorn. El nou paradigma dels esdeveniments esportius és que aquests arribin a ser més sostenibles, eficients, solidaris i transparents. No tots els esdeveniments, però, treballen en la mateixa direcció i de la mateixa manera, no obstant això, sí que s’observa que la gran majoria d’esdeveniments de referència treballen simultàniament en diverses de les línies estratègiques següents:
Orientació turisticoesportiva | Esdeveniments realitzats com a eix estratègic de ciutat i transformació de les ciutats cap a un model orientat al sector de serveis. La finalitat és atraure turistes, reconèixer talent i els beneficis econòmics. Treball transversal de l'equip polític i el sector esportiu. |
---|---|
Solidaritat | Esdeveniments en format de curses populars amb una consciència social al darrere. Combinació d'un repte esportiu amb contingut i vincle solidari amb aportacions al tercer sector. Participació d'equips d'empreses privades amb la finalitat de la responsabilitat social corporativa. |
Esdeveniments green | Els criteris ambientals i la sostenibilitat i preservació del medi ambient seran un dels eixos dels esdeveniments del futur: més verds i més ecològics. |
Promoció esportiva | Enfocament de l'esport-salut. Generar més esdeveniments que permetin l'accés als col·lectius més desfavorits. Trencar les barreres per accedir a l'esport i focalitzar les polítiques esportives locals per facilitar la pràctica d'activitat física i salut a tota la població. |
Qualitat i coneixement | Els esdeveniments esportius necessiten una perspectiva holística del desenvolupament de l'esdeveniment. Potenciar els recursos, les eines i el coneixement emprat en la realització d'aquest aporta una transparència en l'organització que cada cop és més valorada. |
Per saber-ne més…
Per conèixer més a fons les característiques dels esdeveniments esportius que es celebren a la demarcació, i poder accedir a material d’interès per la planificació, organització i anàlisi d’un esdeveniment esportiu, us recomanem l’accés a aquesta pla web desenvolupada per la GSE: Esdeveniments esportius.
Les entitats esportives han tingut i tenen un paper molt important en l’esport de base de molts municipis, així com en l’esport de competició, establint convenis i col·laboracions entre els ajuntaments i les entitats per garantir en el futur l’oferta esportiva.
En els inicis de la relació entre les entitats i els ens locals, aquesta col·laboració es basava en:
A canvi, l’ajuntament oferia:
D’ara endavant, això no pararà de canviar i el que en l’actualitat es demana i es demanarà en el futur, tenint en compte que aquesta col·laboració entre ajuntaments i entitats creixerà i es mantindrà en el temps, és el següent:
Així doncs, el rol que actualment compleixen els clubs esportius i les associacions en el sistema esportiu local difereix molt del que tenia anys enrere i continua en constant evolució. Aquest fet es deu principalment a la gran heterogeneïtat d’entitats que hi ha en el territori amb una gran varietat de dinàmiques internes. És per això que l’administració local ha de disposar de diferents maneres de relacionar-s’hi d’acord amb les seves necessitats.
S’ha de tenir en compte, però, la naturalesa dels clubs esportius, la seva finalitat immediata i la seva utilitat com a mitjà i instrument per aconseguir objectius en altres terrenys més enllà de l’esportiu.
L’actual heterogeneïtat dels clubs es deu a la naturalesa diversa que presenten, i existeixen objectius i característiques diferents segons la tipologia d’entitat, el que pot dificultar la gestió d’estratègies de col·laboració publicoprivada entre els ajuntaments i els clubs o les associacions esportives. Identificar la tipologia d’entitat amb la qual es tracta resulta un pas previ que ha de fer l’administració local per tal d’optimitzar les relacions i extreure’n la màxima eficiència.
Per saber-ne més…
Prenent com a referència l’últim estudi publicat respecte de l’estat dels clubs a Catalunya, “La situació dels clubs esportius a Catalunya (2009 a 2015)”, es poden consultar les dades més rellevants dels clubs en funció de les seves característiques principals.
També s’ha de tenir present que les entitats esportives, tot i ser associacions sense ànim de lucre, han de complir una sèrie de normatives i obligacions per tal de poder desenvolupar la seva tasca esportiva i social. Així doncs, en l’apartat legal es detallen les normes específiques que cal tenir en compte des de les entitats esportives.
A més, cal destacar la rellevància en l’ús dels equipaments esportius municipals per part de les entitats esportives. La utilització dels equipaments esportius, considerats legalment com a béns de domini públic, es pot realitzar mitjançant una llicència d’ocupació temporal o mitjançant concessió administrativa, en règim de concurrència. També es podrà acordar l’atorgament directe de concessions de béns de domini públic en determinats supòsits (com per exemple, a les entitats sense ànim de lucre declarades d’utilitat pública), quan es donin circumstàncies excepcionals degudament justificades. Aquesta concessió es podrà instrumentar mitjançant conveni i responent a uns criteris establerts per l’ajuntament d’acord amb les seves polítiques esportives municipals.
La gran diversitat de grups socials i culturals, entre altres col·lectius, és una realitat cada cop més evident dins de les societats contemporànies. Entre diversos motius, un dels principals responsables de l’increment d’aquesta heterogeneïtat és la crisi econòmica, la qual ha desencadenat importants processos migratoris, en un increment de les desigualtats socials i econòmiques i en l’exclusió de certs col·lectius.
En efecte, en el conjunt de la societat hi ha grups socials que per la seva condició social, econòmica o per altres motius són totalment o parcialment exclosos d’una participació plena dins d’aquesta. També poden ser col·lectius que presenten característiques físiques i psíquiques que els poden suposar una barrera per a la pràctica fisicoesportiva. Això pot generar dificultats i conflictes tant a nivell educatiu, com econòmic, sanitari i social. A més d’una conscienciació plena, aquest fet cada cop més recurrent fa necessària una actuació per tal de fer accessible a tota la societat la pràctica d’activitat física i esport.
Conseqüentment, durant els últims anys, des de les diferents administracions públiques s’intenta aconseguir-ho mitjançant la impulsió de polítiques socials, les quals tenen per objecte reduir les diferències socials i facilitar la integració d’aquests col·lectius dins de la societat, i més enllà de ser una activitat destinada a millorar la condició física, la pràctica fisicoesportiva esdevé un excel·lent mitjà per fer-ho.
També cal destacar la importància de les polítiques de gènere i la seva rellevant aplicació en clau municipal. El context actual i l’evolució constant de l’esport femení evidencia un recorregut positiu en termes de participació i repercussió social. Tot i això, és important el foment d’eines que en permetin i garanteixin la continuïtat, deixant enrere els estereotips de gènere i els prejudicis instaurats històricament, facilitant espais de visibilitat que permetin la creació de referents per a les noves generacions.
Així doncs, esdevé un aspecte clau dins dels ens locals el foment de la participació femenina en els diferents àmbits del sector esportiu en termes de:
Manual de bones pràctiques per a l’organització d’esdeveniments esportius inclusius
Planteja mesures i recomanacions pràctiques que permeten facilitar la inclusió d’esportistes amb discapacitat en els esdeveniments esportius, amb la finalitat d’augmentar-ne la participació.
Dossier estadístic “Dones en l’esport”. 2021. Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya
Estudi elaborat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere, òrgan adscrit a l’ICD i l’Observatori Català de l’Esport, adscrit a l’INEFC, a partir de les últimes dades recollides disponibles. Inclou dades de l’”Enquesta sobre activitat física i esportiva a Catalunya 2019”, elaborades pel Consell Català de l’Esport, i presenta un recull d’indicadors en matèria d’esports amb perspectiva de gènere, que posa de manifest, una vegada més, que l’esport i l’activitat física encara estan molt estereotipats.
Guia sobre equitat de gènere per a entitats esportives (Ajuntament de Barcelona)
La guia proposa accions en clau de gènere a nivells diferents i per a diversos perfils d’entitats esportives. Hi ha moltes fórmules per aconseguir aquests objectius: des de la comunicació interna i externa fins a la creació de protocols per prevenir, detectar i actuar davant les violències sexuals o bé engegar un pla d’igualtat.
Autodiagnosi per valorar la situació actual de l'organització en termes d’igualtat de gènere
Qüestionari base d’autodiagnosi per valorar i establir una reflexió inicial sobre la situació actual de les organitzacions en termes d'igualtat de gènere.
L’esport esdevé un fenomen massiu que implica la participació d’un elevat volum de persones, les quals desenvolupen diferents rols dins de la pràctica esportiva que fan de l’esport un element d’unió entre persones.
Si bé és cert que l’esport és un poderós instrument d’impacte positiu a tots els nivells, en aquest també es desenvolupen pràctiques que no beneficien en absolut la pràctica esportiva i el seu conjunt. En aquest sentit, existeix un corrent violent en l’esport que es manifesta en diferents espais esportius i situacions, fet que desencadena la regulació d’aquestes pràctiques a través de la legislació.
Arran de l'aparició del fenomen de la violència en l'esport sorgeix la necessitat d’adoptar mesures de prevenció i control per a l’erradicació de conductes de violència, racisme i intolerància en aquest àmbit.
La violència esportiva, tot i estar dintre de l’àmbit de la seguretat ciutadana, es regeix per un marc normatiu propi. Així doncs, la normativa que empara la violència a l’esport és la Llei 19/2007, d’11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport.
El règim sancionador és aplicable tant a les persones espectadores i assistents com als organitzadors i participants dels esdeveniments esportius. Les conductes sancionables són les següents (Font: Violència esportiva. Departament d'Interior (gencat.cat):
Tenint en compte les diverses situacions que es poden produir en concepte de violència en l’esport, cal destacar que totes aquestes tenen un origen diferent i generen accions que cal eliminar d’arrel de la pràctica esportiva, així com del seu entorn i tots els elements i agents que s’hi relacionen. És per això que esdevé un element clau per a les institucions i ens locals la prevenció i la promoció de bones pràctiques envers aquesta temàtica, mitjançant:
La violència sexual a l’esport. Guia per a persones adultes (Consell Català de l’Esport)
En aquesta guia s’exposa el paper clau de les entitats esportives per conscienciar, visibilitzar i elaborar plans d’actuació que treballin en la prevenció, la detecció i l’abordatge de la violència sexual en contextos esportius. Per tractar adequadament la problemàtica de la violència sexual, cal que des de les entitats esportives es reconegui la seva incidència, que se’n parli i que s’hi actuï. I és també necessari que hi hagi un interès ferm per canviar la cultura que fa que la violència sexual dins del món de l’esport sigui encara ara viscuda com un tabú.
Guía para la protección del deportista (Secretaría Nacional del Deporte)
Recurs adreçat a tots aquells agents que desenvolupin diferents funcions o rols dins l’àmbit esportiu, i també per la pròpia persona esportista i el seu entorn més proper.
Guia Deporte y Valores
Aquesta guia té com a objectiu fomentar la bona entesa de les famílies amb la resta d'agents implicats en l'esport per aconseguir que l'experiència esportiva dels fills sigui molt més enriquidora, no acceptant actituds violentes o comentaris que alterin la dinàmica esportiva.
La informació d’aquest apartat ha estat extreta de:
Normativa en matèria d’organització d’esdeveniments esportius
Autonòmica
Article 2. Finalitats del decret. Entre d’altres:
Articles 4 a 13. Pla d’autoprotecció.
Annex I. B. Catàleg d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil local.
L’apartat f) de l’annex I.B detalla l’afectació del Decret 30/2015 en activitats esportives.
En aquest decret es regulen les activitats fisicoesportives que es practiquen al medi natural amb finalitats recreatives i de lleure.
Subjectes.
Les previsions d’aquesta secció s’apliquen a totes les persones naturals i jurídiques que presten servei d’organització i gestió de les activitats que tenen llicència federativa.
Objectiu de la llei.
La Generalitat de Catalunya té atribuïda la competència exclusiva en matèria de joventut, en virtut de l'article 142 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que inclou, entre altres aspectes, la regulació, la gestió, la intervenció i la policia administrativa d'activitats i instal·lacions destinades a la joventut. D'acord amb l'article 134 de l'Estatut d'autonomia, també té la competència exclusiva en matèria d'esport i lleure.
Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.
Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i les activitats recreatives, el qual desplega la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.
Resten sotmesos a aquest reglament els espectacles públics, les activitats recreatives, els establiments i els espais oberts al públic inclosos en el catàleg que s’incorpora a l’annex I, amb independència del caràcter públic o privat de les persones organitzadores, de la titularitat pública o privada de l’establiment o de l’espai obert al públic en què es desenvolupen, de la seva finalitat lucrativa o no i del seu caràcter esporàdic o habitual. Aquesta norma és aplicable, de manera supletòria, a les activitats esportives.
Normativa en matèria de seguretat viària
Estatal
Article 5 i article 7.d. Regula les competències dels municipis per a l’autorització de proves esportives quan discorrin íntegrament i exclusivament pel nucli urbà, exceptuant les travesseres.
Article 55.1. Es refereix a la necessària obtenció de llicència per a la celebració de proves esportives que tinguin per finalitat competir en l’espai temps per les vies o terrenys en el marc de la legislació sobre la circulació de vehicles de motor i seguretat viària.
Annex II. Proves esportives, marxes ciclistes i altres esdeveniments.
Article 1. “Aquesta normativa té per objecte establir una regulació de la utilització de la via per a la realització de proves esportives competitives organitzades”.
Normativa en matèria de violència en l’esport
Estatal
Hi ha una radical incompatibilitat entre esport i violència, qualsevol forma de violència, inclosa la verbal o aquella altra més subtil, fonamentada en el parany, l'engany i el menyspreu del joc net. Des de fa dècades, aquesta idea central orienta el treball que, de manera concertada, desenvolupen la Unió Europea i les seves institucions, els poders públics competents en matèria d'esport de cadascun dels seus països membres, així com el Comitè Olímpic Internacional i les diferents organitzacions que conformen el sistema esportiu internacional. L'objectiu central que cohesiona l'acció diversificada d'un espectre d'actors públics i privats tan ampli és erradicar la violència de l'esport, a més de prevenir, controlar i sancionar amb rigor qualsevol manifestació violenta en l'àmbit de l'activitat esportiva, molt especialment quan adquireix connotacions de signe racista, xenòfob o intolerant.
Aquest reglament té per objecte el desenvolupament de les mesures de prevenció i control de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport contingudes a la Llei 19/2007, d'11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport, i les que resultin aplicables de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana.
Article 57. Requisit per accedir a professions, oficis i activitats que impliquin contacte habitual amb persones menors d'edat. Aportació d'una certificació negativa del Registre central de delinqüents sexuals.
La llei té per objecte garantir els drets fonamentals dels nens, nenes i adolescents a la seva integritat física, psíquica, psicològica i moral davant de qualsevol forma de violència, assegurant el lliure desenvolupament de la seva personalitat i establint mesures de protecció integral, que incloguin la sensibilització, la prevenció, la detecció precoç, la protecció i la reparació del dany en tots els àmbits en què es desenvolupa la seva vida.
Autonòmica
Arran de l'aparició del fenomen de la violència en l'esport, molt sovint acompanyada de la irrupció en els terrenys de joc de persones que han assistit a la celebració de l'esdeveniment esportiu, i d'acord amb les competències que l'Estatut d'autonomia atorgava a la Generalitat de Catalunya en matèria d'esport i espectacles, l'article 84 de la Llei de l'esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, va preveure la creació de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya, per tal de prevenir tot tipus d'accions i manifestacions de violència que es puguin produir a conseqüència d'activitats esportives en l'àmbit territorial de Catalunya.
Normativa sobre les entitats esportives
Autonòmica
Modificat per Decret 55/2012, de 29 de maig, pel qual es modifica el Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya i per Decret llei 4/2021, de 19 de gener, pel qual es modifiquen determinats aspectes del règim jurídic de les entitats esportives de Catalunya, a conseqüència de la pandèmia generada per la covid-19.
De conformitat amb l’article 1, l'objecte del present Decret és establir el règim jurídic de les entitats esportives de Catalunya, de conformitat amb les disposicions que conté el Text únic de la Llei de l'esport, aprovat pel Decret legislatiu1/2000, de 31 de juliol (Llei de l'esport).
L’article 134.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya en matèria d’esport, i inclou “el Registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica de l’activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya”.
D’altra part, el capítol V del Títol I del Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol (Llei de l’esport), estableix una sèrie de disposicions destinades a regular el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya. Aquesta regulació legal necessita un desenvolupament reglamentari que unifiqui una regulació anterior dispersa, adaptant-la també al nou marc legal de l’esport a Catalunya.
Normativa reguladora de la Comissió Antidopatge de Catalunya
Autonòmica
La comissió Antidopatge de Catalunya és un òrgan col·legiat de participació dels sectors implicats en la lluita contra el dopatge en l’esport que depèn de la Secretaria General de l’Esport. El Consell Català de l’Esport presta suport tècnic i organitzatiu a aquesta comissió.
Normativa reguladora dels Serveis de Medicina de l’Esport
Autonòmica
Aquest decret té per objecte establir el procediment d’acreditació dels centres i serveis de medicina de l’esport, en el marc de les competències exclusives atribuïdes a la Generalitat per l’Estatut d’autonomia de Catalunya, concretament, en matèria de sanitat i salut pública, sobre l’organització i el funcionament intern, avaluació, inspecció i control de centres, serveis i establiments sanitaris (article 162.1). Igualment, l’article 134.1 estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’esports i, concretament a l’apartat i), inclou el control i seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants de l’activitat física i esportiva. Així també, l’article 50.1 del Text únic de la Llei de l’esport, aprovat pel decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, preveu els aspectes que ha d’atendre l’actuació de caràcter preventiu que pertoca a la Generalitat en el terreny de la medicina esportiva.
Normativa reguladora en matèria d’igualtat, inclusió i gènere
Estatal
Aquesta norma considera l’esport i l’activitat física com una activitat essencial, i estableix en l’article 2 el dret de totes les persones a la pràctica de l’activitat física i esportiva de manera lliure i voluntària.
Per aquest motiu, l’article 3.b assenyala que aquesta norma té com a finalitat la salvaguarda de la igualtat efectiva de totes les persones en la pràctica esportiva i el seu adequat desenvolupament, atenent especialment la desigualtat econòmica, la inequitat entre els sexes i les situacions de vulnerabilitat social en zones amb especials dificultats demogràfiques.
L’article 4 estableix el marc específic de la promoció de la igualtat efectiva en l’esport.
L’article 5 fa referència a les mesures que cal adoptar per a la reducció de la bretxa social i de gènere en l’àmbit de l’activitat física i l’esport.
L’article 6 assenyala que les administracions públiques han de promoure les polítiques necessàries per garantir la plena autonomia, la inclusió social i la igualtat d'oportunitats de les persones amb discapacitat en l'àmbit de l'esport.
I finalment, l’article 7 estableix la protecció de la pràctica esportiva de les persones menors d’edat.
El capítol II de la norma estableix un conjunt de polítiques públiques per promoure la igualtat efectiva de les persones LGTBI. Així, preveu l´elaboració d´una estratègia estatal per a la igualtat de tracte i no-discriminació de les persones LGTBI, com a instrument principal de col·laboració territorial per a l'impuls, desenvolupament i coordinació de les polítiques i els objectius que s'estableixen. Igualment, l’article 26 contempla mesures específiques en l'àmbit de l'esport, l’activitat física i l’educació esportiva.
Autonòmica
Aquesta norma incorpora a l’article 14 criteris d’acció positiva contra qualsevol tipus de discriminació per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere en les activitats esportives.
El capítol IV estableix les polítiques públiques per a promoure la igualtat efectiva en diferents àmbits d’actuació amb la incorporació transversal de la perspectiva de gènere, especialment en l’àmbit esportiu (article 30).
L’objectiu de la Llei d’igualtat de tracte i no-discriminació és establir els principis i regular les mesures i els procediments per garantir i fer efectius el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, el respecte a la dignitat humana i la protecció davant qualsevol forma, acte o conducta de discriminació que es doni en l’àmbit territorial d’aplicació d’aquesta llei.
Concretament, l’article 18, relatiu a l’esport, estableix que:
1. Tota pràctica esportiva ha de respectar la dignitat de les persones i el dret a la igualtat de tracte, i evitar tota forma de discriminació i estigmatització.
2. Les administracions públiques han de garantir, en l’accés a la pràctica d’activitat física i esportiva, l’absència de qualsevol forma de discriminació i han de crear les condicions perquè aquest accés es faci d’una manera equitativa.
3. Les administracions públiques han de promoure accions que contribueixin a la presa de consciència en l’àmbit esportiu sobre la discriminació en totes les formes i expressions que recull aquesta llei.
Eines en matèria de manteniment i eficiència energètica
Eines en matèria de gènere
Eines en matèria de dinamització esportiva
Accions formatives 2022
Eines en matèria de processos i contractació
Enquesta sobre l’activitat física i esportiva a Catalunya (AFEC – 2019). Anàlisi de resultats. Consell Català de l’Esport.
El flow dels plans estratègics. Itik Consultoria Esport & Lleure.
Els hàbits esportius dels escolars a Catalunya 2016. Generalitat de Catalunya.
Evolució dels clubs esportius a Catalunya de 2009 a 2015. Observatori Català de l’Esport i Generalitat de Calalunya.
Guía para la protección del deportista. Secretaría Nacional del Deporte.
La violència sexual a l’esport. Guia per a persones adultes. Consell Català de l’Esport.
Normativa de referència en l’àmbit de l’esport i l’activitat física – Esports. Diputació de Barcelona.
Normativa d'entitats esportives. Generalitat de Catalunya.
Pla Director d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya. Consell Català de l’Esport.
ODS. L’esport com a eina de desenvolupament. Itik Consultoria Esport & Lleure.
Dimensions d’impacte esportiu
Cada un dels àmbits per avaluar la implementació de les polítiques esportives municipals. Aquestes van en concordança amb el context social i esportiu del territori. Es destaquen les quatre dimensions d’impacte essencials: esportiva, social, econòmica i mediambiental.
Equipaments esportius
Des d'una concepció àmplia del terme, és l'espai, el lloc i les estructures que fan possible la realització d’una o de diverses pràctiques físiques i esportives. La natura, les infraestructures, els carrers, els parcs i les instal·lacions són susceptibles de suportar pràctiques esportives i, per tant, poden considerar-se, sota determinades condicions, com un equipament esportiu.
Recurs DIBA: Assessorament equipaments - Esports - Diputació de Barcelona (diba.cat)
Hàbits esportius
Inclou els aspectes que fan referència als comportaments (índex de pràctica, freqüència, tipus d'activitats practicades, hàbits de consum…) i les opinions de la població entorn de l'esport, tant si es tracta de persones que el practiquen com no.
Inclusió social
La inclusió social és un dels reptes més importants dels ens locals per garantir la cohesió i, sobretot, la igualtat d’oportunitats i la garantia de drets socials i de ciutadania. Esdevé un element fonamental en el disseny de polítiques esportives municipals.
Recurs DIBA: Línies estratègiques d'esports - Educació - Esports - Joventut - Diputació de Barcelona (diba.cat)
Instal·lacions esportives
Les instal·lacions esportives són equipaments esportius amb espais construïts o adaptats per al desenvolupament d’activitats esportives. Les instal·lacions esportives estan formades per espais de pràctica (on es desenvolupa l’activitat) i per espais de suport, i d’altres que tenen una relació de dependència.
Normativa en polítiques esportives
Reglaments que defineixen l’objecte dels aspectes legals en les diverses matèries relacionades amb l’àmbit esportiu, tenint en compte la transversalitat del sector també dins dels aspectes normatius.
Recurs DIBA: Normativa de referència - Esports - Diputació de Barcelona (diba.cat)
ODS
Els ODS són 17 objectius de caràcter ambiental, social i econòmic que guien la implementació de l’Agenda 2030. Tots els objectius estan molt interrelacionats: per avançar en un, cal avançar també en d’altres. Volen ser unes fites concises, fàcils de comunicar, orientades a l’acció i aplicables a tots els països.
Recurs DIBA: L'Agenda 2030 i els ODS - ODS - Diputació de Barcelona (diba.cat)
PIEC
El PIEC és l’instrument jurídic i tècnic mitjançant el qual el govern de la Generalitat planifica, fomenta i coordina tant la seva actuació com la de la resta d’institucions, organismes i entitats, adreçades a dotar Catalunya dels equipaments que facilitin a tots els ciutadans la pràctica fisicoesportiva i contribueixin a fomentar, divulgar i implantar arreu del país l’esperit que aquestes pràctiques comporten. Té caràcter de “pla territorial sectorial” i desplega juntament amb altres plans sectorials el Pla Territorial General de Catalunya.
El PIEC-2005 va ser aprovat pel Decret 95/2005, de 31 de maig, i en aquests moments el Consell Català de l’Esport en redacta la seva actualització.
Planificació estratègica
La planificació estratègica és una eina clau per a qualsevol organització esportiva i de qualsevol altre àmbit. Ens permet saber quin és el punt de partida, on volem anar i com arribar-hi.
Plec de clàusules administratives particulars (PCAP)
Conté les regles pròpies de la licitació (criteris de solvència i d’adjudicació, condicions socials, laborals i ambientals, drets i obligacions de les dues parts i les possibles penalitats).
Plec de clàusules tècniques
Té en compte les qualitats de la prestació, les condicions tècniques mínimes que es demanen com a requisits de l’obra o del servei.
Regidoria d’esports
La regidoria d'esports és l’estament polític que té competències en matèria esportiva en l’àmbit municipal, amb l’objectiu d’impulsar i potenciar la pràctica d'activitats físiques i esportives entre tota la població del municipi, com un mitjà per millorar-ne la qualitat de vida.
Recurs DIBA: Recursos per als ens locals - Esports - Diputació de Barcelona (diba.cat)
Sistema esportiu
Conjunt dels elements que determinen la planificació i la implementació de polítiques municipals en un territori concret. Aquests són: les persones practicants, els equipaments, les activitats i els agents. Cal destacar dins del sistema esportiu, les sinergies que es generen internament entre aquests elements, amb combinació amb altres aspectes provinents de sistemes de l’entorn.
Stakeholder
Grup d’interès (persones, grups o organitzacions) que poden afectar o ser afectats per les dinàmiques de l’esport. Cada grup d’stakeholders té un rol dintre el sistema esportiu i el seu comportament i estratègia determinen cap a on pot evolucionar l’activitat física i esportiva.