“Jo faig”

• L’Administració local com a principal actor en el sistema esportiu del municipi.
• L’ajuntament utilitza les instal·lacions pròpies, el personal i els seus recursos econòmics.

“Fem junts”

• L’actuació és de l’Administració local i dels agents esportius.
• L’ajuntament estableix relació amb una altra entitat per oferir algun tipus de pràctica esportiva.

“Tu fas i jo t’ajudo”

• L’Administració local dona suport econòmic o amb recursos.
• Les entitats són les que tenen la iniciativa i la responsabilitat de l’oferta esportiva.

• Objectiu 5. Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i nenes. L'esport i l'activitat física és un mitjà per empoderar dones i nenes ajudant-los a demostrar a la societat el talent i els seus èxits mostrant les seves aptituds i capacitats. A més, aporta oportunitats d'interacció social i amistat, i qüestiona els estereotips i els papers socials de la dona.
• Objectiu 8. Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l'ocupació plena i productiva, i el treball decent. Per a algunes comunitats que desconeixen la cultura de l'esport, si es fa un programa de formació adequada i adaptada a les necessitats, es poden desenvolupar projectes relacionats amb la creació d'escoles esportives que permetin als joves formar-se en matèries esportives.
• Objectiu 10. Reduir la desigualtat en i entre els països. En un camp d'acció més local i en situacions concretes, la pràctica esportiva pot ajudar a reduir les desigualtats en les comunitats mitjançant els valors que aporta l'esport de treball en equip, la cohesió, la confiança, etc. L'esport és un llenguatge universal que permet unir ètnies i societats.

• Objectiu 3. Garantir una vida sana i promoure el benestar de tothom en totes les edats. Reduir globalment els nivells significatius d'inactivitat física entre la població adulta i jove és una prioritat que, en part, pot ser abordada per augmentar la participació en l'esport.
• Objectiu 4. Garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge permanent per a tots. La combinació entre l'activitat física i l'esport, juntament amb el pla d’estudis, és una perfecta oportunitat per oferir un aprenentatge complet i permanent. Els valors i les aptituds que pot aportar la pràctica esportiva són essencials per a la participació en activitats grupals i estimulen la cohesió social dins de les comunitats i societats.

• Objectiu 3. Garantir una vida sana i promoure el benestar de tothom en totes les edats. Reduir globalment els nivells significatius d'inactivitat física entre la població adulta i jove és una prioritat que, en part, pot ser abordada per augmentar la participació en l'esport.
• Objectiu 11. Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles. L'esport contribueix a fer més inclusives les ciutats i les comunitats. En contribució a la inclusió, l’esport pot fomentar el desenvolupament social i canviar les percepcions sobre les persones amb discapacitat, fent accessible la seva participació en les accions establertes dins les polítiques esportives.

• Objectiu 11. Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles. L'esport contribueix a fer més inclusives les ciutats i les comunitats. En contribució a la inclusió, l’esport pot fomentar el desenvolupament social i canviar les percepcions sobre les persones amb discapacitat, fent accessible la seva participació en les accions establertes dins les polítiques esportives.
• Objectiu 12. Garantir modalitats de consum i producció sostenibles. El canvi de paradigma que presenta l’esport, en què el factor mediambiental té un pes cada cop més rellevant, esdevé un aspecte transcendental per garantir la sostenibilitat dels equipaments esportius en la seva construcció i ús en la implementació de les polítiques esportives municipals.

• Objectiu 16. Promoure societats justes, pacífiques i inclusives. L'esport és una eina vàlida per a la prevenció de conflictes i gràcies a la seva universalitat té la capacitat de transcendir cultures. Per a la promoció de la pau, l’esport ajuda a crear entorns segurs i pot estendre llaços entre comunitats de diferents cultures o divisions polítiques.
• Objectiu 17. Revitalitzar l'Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible. La societat actual està interconnectada i el fenomen mundial de l'esport té el poder d'establir relacions entre governs i les societats privades o civils, organitzacions, federacions esportives, etc. Totes elles poden ser configurades de maneres diferents per contribuir col·lectivament al desenvolupament sostenible. A partir de l´aliança entre entitats o projectes, es poden establir sinergies per treballar en un mateix sentit i finalitat.

Des de les administracions públiques s’ha de fer efectiu el dret d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre tots els participants en qualsevol procediment públic d’adjudicació, erradicant possibles discriminacions per motius, circumstàncies o condicions determinades en diferents àmbits, com poden ser per temes polítics, socials, culturals, etc.

La gestió dels recursos públics ha d’estar orientada pels principis d’eficàcia i eficiència, aplicant polítiques de racionalització de les despeses i de millora de la gestió del sector públic. Així, s’ha de valorar la repercussió i efectes de les col·laboracions mitjançant subvencions i supeditar-se de manera estricta al compliment de les exigències dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

La convocatòria de subvencions ha de ser pública i de lliure accés a la informació. A tals efectes, les administracions concedents hauran de remetre a la Base de Dades Nacional de Subvencions la informació sobre les convocatòries i les resolucions de concessions. Els beneficiaris, a més, han de fer publicitat de les subvencions i ajuts percebuts per al finançament de programes, activitats, inversions o altres actuacions.

Les administracions públiques han d’aportar la informació necessària referent a la transparència i bon govern dels ens públics, així com definir els criteris de manera precisa, certa i concreta, a efectes que l’administració no pugui obviar els criteris predefinits en la convocatòria, en el procediment de selecció dels beneficiaris; indicant l’import, els objectius o finalitat i els beneficiaris.

S’ha de garantir que tots els participants en una licitació pública o en un procediment competitiu participen en el procés d'adjudicació d'un contracte del sector públic o d'un ajut públic en igualtat d'oportunitats i condicions. Les administracions públiques han d’identificar i evitar la influència o el predomini d'interessos particulars o parcials i defensar els interessos generals.

Articles relacionats amb l’esport:

• Foment de l’esport. Els poders públics fomentaran l’educació física i l’esport (art. 43.3).
• Competències exclusives de les comunitats autònomes. Les comunitats autònomes poden assumir competències en les matèries següents:
  • Els ports de refugi, els ports i aeroports esportius i, en general, els que no desenvolupin activitats comercials (art. 148.1.6).
  • Promoció de l’esport i d’adequada utilització de l’oci (art.148.1.19).

Article 25.2. El municipi exercirà, en tot cas, com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les comunitats autònomes, en les matèries següents:

Article 26. Els municipis han de prestar, en tot cas, els serveis següents:

Article 27. L'Administració de l'Estat i les de les comunitats autònomes poden delegar, seguint criteris homogenis, entre d'altres, les competències següents:

El Títol IX (articles 121 a 124) fa referència a la planificació de les instal·lacions esportives al servei de l’esport.

Article 121. Mitjans per al foment de la construcció d'instal·lacions esportives d'interès estatal.

1. El desenvolupament de competicions de caràcter estatal i la participació de l'esport espanyol en l'activitat internacional es consideren un element estratègic de la política esportiva de l'Estat.
2. A conseqüència de l'anterior, l'Administració General de l'Estat ha d'establir mecanismes de foment de la construcció, la conservació, l'accessibilitat universal i la reparació d'instal·lacions esportives, tant per al desenvolupament de competicions de caràcter estatal, com per a la celebració a Espanya d'activitats i esdeveniments internacionals establint, dins del seu marc competencial, les formes de col·laboració de la resta d'agents públics i privats.
3. L'Administració General de l'Estat establirà mecanismes de foment i suport als plans de preparació esportiva desenvolupats a la Xarxa de Centres d'Alt Rendiment i de Tecnificació Esportiva.

Article 124. Instal·lacions esportives.

1. De conformitat amb el que disposa l'article 18.g) d'aquesta llei, des de la Conferència Sectorial d'Esport s'arbitraran els instruments per:
   1. Realitzar els estudis necessaris per a una planificació ordenada i utilització eficient de les instal·lacions esportives incloses en l'objecte d'aquesta llei, garantint la diversitat de disciplines científiques i àrees de coneixement.
   2. Fomentar l'establiment d'un marc d'utilització i de posada a disposició comuna del conjunt de les instal·lacions esportives, incloent-hi les de caràcter escolar i universitari, que en propiciï una disponibilitat més gran al conjunt de les persones.
   3. Desenvolupar polítiques públiques orientades a garantir la seguretat, l'accessibilitat universal, la sostenibilitat, la millora de la gestió, així com les condicions reglamentàries i de disseny de les instal·lacions esportives, especialment en aquelles en què se celebrin competicions de caràcter oficial de les federacions esportives, o que rebin ajuts públics per a la seva construcció o manteniment.
   4. Regular l'oferta alimentària i l'accés gratuït a aigua de qualitat per al consum en centres esportius destinats a públic infantil, desenvolupant protocols o normatives que estableixin criteris perquè l'oferta alimentària d'aquests centres destinada a públic infantil, incloent-hi màquines expenedores i cantines, sigui saludable, de qualitat nutricional i sostenible.
   5. Crear protocols de prevenció i actuació davant de la LGTBIfòbia, els estereotips sexistes i altres formes de discriminació en les instal·lacions esportives, visibilitzant campanyes de prevenció de la discriminació de les persones LGTBI+ en l'àmbit de l'esport i dels recursos disponibles a cada lloc perquè les persones que pateixin o presenciïn conductes lesives o discriminatòries sàpiguen on acudir i com procedir per denunciar els fets i rebre protecció.
2. El Consell Superior d'Esports gestionarà un cens d'instal·lacions esportives d’àmbit estatal i, en coordinació amb les comunitats autònomes i, si s’escau, amb les entitats locals, establirà un sistema d'incorporació de les dades d'aquestes, que posarà a disposició del conjunt d'administracions territorials per a l'adequada planificació de les polítiques respectives i la utilització eficient de les instal·lacions.
3. El Consell Superior d'Esports, en col·laboració amb les administracions públiques, federacions i entitats esportives, facilitarà una formació integral en la prevenció de la LGTBIfòbia, l'assetjament sexual i altres formes de discriminació, al personal encarregat de la gestió de les instal·lacions esportives i de la direcció tècnica de les mateixes per actuar sense incórrer en situacions de victimització secundària davant aquestes conductes i garantir la protecció de totes les persones que fan ús de les instal·lacions.
4. El Consell Superior d'Esports vetllarà pel respecte al medi ambient en la construcció, la conservació i la reparació d'instal·lacions esportives, d'acord amb criteris de sostenibilitat i eficiència energètica.

Article 134. Esport i lleure:

1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’esport, que inclou, en tot cas:

2. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament de l’esport.

Article 200. Projecció internacional de les organitzacions de Catalunya.

La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si s’escau, la seva afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius.

Article 66. Competències municipals i locals

Art. 66.3. El municipi té competències pròpies en les matèries següents:

Article 67. Serveis mínims

Els municipis independentment o associats, han de prestar, com a mínim, els serveis següents:

Article 71. Activitats complementàries

Art. 71.1. Per a la gestió dels seus interessos, el municipi també pot exercir activitats complementàries d'altres administracions públiques i, en especial, les relatives a:

Article 82. Competències

Art. 82.1. És competència de l’entitat municipal descentralitzada:

Article 85. Competències de la comarca

Correspon a la comarca realitzar activitats i prestar serveis públics d’interès supramunicipal. Li correspon també assegurar l’establiment i l’adequada prestació dels serveis municipals en el territori de la comarca i l’exercici de les competències municipals, en els termes establerts per la Llei de l’organització comarcal de Catalunya i per la legislació de règim local.

Article 91. Competències de les províncies

Art. 91.2. Els correspon, en qualsevol cas:

L’article 68.1.b) atribueix als ajuntaments el control sanitari de les àrees d'activitat fisicoesportiva i d'esbarjo, i la promoció de la protecció de la salubritat pública.

Article 1. La finalitat d’aquesta llei és l’ordenació del règim jurídic i de l’organització institucional de l’esport a Catalunya, i la regulació de la jurisdicció esportiva.

Article 2. Els objectius bàsics d'aquesta llei, entre d'altres, són:

També fa una referència especial a l’organització administrativa de l’esport català:

• L’Administració esportiva de la Generalitat (articles 35 a 38).
• L’Administració local (articles 39 i 40).

Article 39

1. Correspon als municipis:

2. Els municipis de més de cinc mil habitants han de garantir l'existència en el seu territori d'instal·lacions esportives d'ús públic.

Article 40

Correspon a les comarques, com a entitats locals supramunicipals:

El Títol III d’aquesta norma (articles 40 a 74) estableix la regulació de les entitats esportives següents: les federacions esportives (espanyoles i autonòmiques), els clubs esportius i les societats anònimes esportives.

Article 1. Objecte.

És objecte del present Reial decret la definició de l'esport d'alt nivell, així com el desenvolupament d'alguns dels aspectes referits als esportistes d'alt nivell i d'alt rendiment, previstos a la Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'esport , i a la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, respectivament.

Articles 5 a 12. Dels clubs o associacions esportius i de les seccions esportives d’altres entitats. Classificació, concepte i règim jurídic.

Articles 13 a 16. Agrupacions esportives i consells esportius.

Articles 17 a 26. Federacions esportives catalanes.

Articles 2 a 6. Professions pròpies de l'esport i àmbit funcional general:

• Professors d’educació física (art. 3).
• Animadors o monitors esportius professionals (art. 4).
• Entrenadors professionals (art. 5).
• Directors esportius (art. 6).

Article 8. Inscripció en el Registre Oficial de Professions de l’Esport de Catalunya i col·legiació professional.

Articles 1 a 4. Definició, àmbit territorial i funcions dels consells esportius Els articles 7, 8 i 9 van ser derogats pel Decret 34/2010, de 9 de març, del Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

Modificat per Decret 55/2012, de 29 de maig, pel qual es modifica el Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya i per Decret llei 4/2021, de 19 de gener, pel qual es modifiquen determinats aspectes del règim jurídic de les entitats esportives de Catalunya, a conseqüència de la pandèmia generada per la covid-19.

L'objecte del present decret és establir el règim jurídic de les entitats esportives de Catalunya. Estableix les definicions i el règim jurídic de:

• Club esportiu (articles 6 a 12).
• Associacions esportives escolars (articles 13 a 18).
• Societats anònimes esportives (article 19).
• Seccions esportives (articles 20 a 23).
• Agrupacions esportives (articles 24 a 31).
• Agrupacions esportives especials: consells esportius, Unió de Consells Esportius de Catalunya i unions esportives de clubs i associacions (articles 32 a 37).
• Federacions esportives (articles 38 a 129).
• Unió de Federacions Esportives de Catalunya (articles 130 a 135).
• Programa de qualitat de la gestió de les entitats esportives (articles 163 a 166).
• Assegurança dels professionals esportius (Disposició addicional tercera). El contingut mínim de les pòlisses de responsabilitat civil que han de contractar els professionals de l'esport regulats en la Llei 3/2008, de l'exercici de les professions de l'esport, serà de 150.000 euros.

Aquesta llei té per objecte establir les normes antidopatge en l'àmbit de la pràctica esportiva. Destaca la incorporació de la figura de l'esportista aficionat, en compliment de les noves regles contingudes al Codi Mundial Antidopatge de 2021 (article 4).

Article 3. (…) 2. Queden subjectes a l’aplicació de la present llei:

Aquest decret es dicta en el desenvolupament de la competència exclusiva que correspon a la Generalitat de Catalunya, en virtut de l’article 134 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

Article 1. El present decret té per objecte la regulació de l’alt rendiment esportiu.

Article 4. Actuacions

Per a l’assoliment dels objectius de l’alt rendiment esportiu, l’Administració esportiva de la Generalitat pot dur a terme, entre d’altres, les actuacions següents:

Davant la diversitat de persones que organitzen i promouen les activitats regulades per aquest decret, amb caràcter empresarial o sense, i de l'augment continuat de persones usuàries, el govern de la Generalitat considera necessari reglamentar els requisits que han de complir i els mitjans materials i personals que han de tenir les persones i entitats que intervenen en aquestes activitats, amb la finalitat d'incrementar la qualitat de les activitats, garantir els drets i la seguretat de les persones practicants, i protegir l'entorn natural.

Les activitats amb més practicants són aquelles que més persones les han practicat alguna vegada durant l’últim any, considerant el percentatge de població que practica aquella activitat independentment de la intensitat, la freqüència i la regularitat.

En l’àmbit municipal esdevé un element clau el fet d’identificar les motivacions de la ciutadania per realitzar pràctica esportiva, amb l’objectiu de potenciar-les i destinar més recursos per optimitzar l’adherència de la població a les activitats i programes proposats, com també per identificar altres canals i motivacions que puguin ser potenciats amb l’objectiu d’incrementar la participació esportiva.

Identificar els motius pels quals les persones no fan més activitat fisicoesportiva esdevé un aspecte clau per a l’establiment de polítiques municipals que permetin l’adherència de la ciutadania a la pràctica esportiva. A continuació es presenten els resultats de l’enquesta de referència, tenint en compte les persones que practiquen esport de manera no regular i aquelles que no practiquen cap activitat fisicoesportiva:

L’índex de pràctica d’activitat fisicoesportiva denota una gran variabilitat en el transcurs de les edats dels infants i adolescents. D’altres estudis afirmen que amb l’arribada de l’adolescència, es produeix un abandonament gradual d’aquesta pràctica.

Els resultats del present estudi confirmen aquesta realitat:

És important també analitzar aquesta variable segons la variable de sexe, ja que es pot identificar la preferència en el tipus de pràctica segons cada un. En termes generals, tant nois com noies es decanten clarament per realitzar una pràctica de tipus organitzada per una entitat sota la supervisió o guia d’un tècnic/monitor/entrenador responsable de l’activitat.

Les cinc activitats més practicades entre la població escolar de Catalunya són el futbol (20,5 %), el bàsquet (9,9 %), les danses (9 %), la natació (8,6 %) i les arts marcials (3,9 %). I segons el sexe, els resultats són aquests:

La xarxa activa incorpora aquells espais que acullen les activitats que més gent practica en espais oberts de lliure accés: caminar, córrer, patinar, anar en bicicleta o jugar. Activitats situades en gran manera en un primer nivell de la pràctica esportiva, les quals formen part d’un estil de vida actiu de la població, juntament amb altres hàbits saludables que milloren el benestar i la salut de les persones.

Les instal·lacions d’aquesta xarxa es poden ubicar en l’entorn natural, en l’urbà o en les infraestructures. Són d’ús lliure per a tothom, per tant, tenen poques limitacions d’utilització i són compatibles amb altres usos. Això fa que siguin fàcilment accessibles per a tota mena de persona usuària i edat.

La xarxa bàsica està formada pels espais que acullen les activitats esportives més practicades a Catalunya i que requereixen una instal·lació esportiva per al seu correcte desenvolupament.

Generalment, són instal·lacions d’accés controlat, siguin públiques o privades, però tenen un ús col·lectiu no restringit. Per això, d’entrada, s’exceptuen en aquesta xarxa les de caràcter residencial i turístic, perquè normalment la seva utilització es limita a residents o a població flotant.

Dintre d’aquesta xarxa s’inclouen els espais esportius habituals dels centres educatius (pistes i sales). Presenten una alta compatibilitat de persones usuàries, siguin escolars, esportistes de competició o població en general.

La xarxa complementària reforça la resta de xarxes amb espais que permeten el desenvolupament d’activitats més específiques i d’alt nivell esportiu. Està formada bàsicament pels espais singulars censats en el Cens d’equipaments esportius de Catalunya (CEEC), tot i que inclou altres tipus que no compleixen alguns dels requeriments d’accessibilitat, d’implantació o de reglamentació de les xarxes A i B.

En el cas de l’alt nivell esportiu, es tracta d’espais dissenyats per acollir esdeveniments esportius de gran envergadura i que mobilitzen un nombre important de públic assistent.

Eina que ofereix una fotografia general de l’esport municipal, mitjançant una anàlisi en profunditat dels diferents àmbits d’actuació identificats, així com una diagnosi que defineix el paper de l’activitat física i l’esport municipal, i aporta les propostes que cal implementar.

Cada vegada més, aquesta reflexió estratègica incorpora sistemes i processos participatius que permeten obtenir una visió específica i completa dels àmbits més rellevants d’estudi, per adaptar les accions i les propostes als agents del sistema esportiu municipal, a les seves necessitats i a la realitat territorial concreta.

El Mapa d’instal·lacions i equipaments esportius del municipi (MIEM) és l’instrument de planificació esportiva municipal contemplat en el PIEC, el qual té per finalitat principal concretar i identificar les necessitats d’equipaments esportius en l’àmbit local.

També és l’eina que ha de permetre fer efectiva la cooperació entre les diferents administracions per alinear les polítiques esportives dels ajuntaments amb els programes del Consell Català de l‘Esport (CCE) en el desplegament del PIEC. Cal saber que aquest recurs també pot rebre el nom de Pla d’equipaments esportius (PEE).

L’estudi de viabilitat té com a principal objectiu la definició d’una proposta potencial per a l’explotació d’un equipament esportiu. A partir de l’anàlisi de tots els elements que configuren el sistema esportiu local, avalua la viabilitat social, esportiva, mediambiental i econòmica de l’actuació, contribuint a la presa de decisió per part dels responsables municipals, explorant diferents escenaris i definint aquell que s’ajusta amb més precisió als interessos i les necessitats reals.

Instrument que ofereix unes pautes en la gestió operativa i diària que determinen les necessitats de l’equipament objecte d’estudi, amb l’objectiu que serveixin de guia per optimitzar la seva gestió operativa.

Recull tota la informació necessària per regular el funcionament dels equipaments esportius i solucionar qualsevol incidència, a més de donar les bases normatives d’aplicabilitat del dia a dia per a la utilització correcta de les instal·lacions. Caldrà definir les línies generals de la gestió i incorporar-hi:

• El pla d’utilització, que regula les condicions d’utilització i una distribució horària del potencial de la instal·lació, així com estableix unes normes bàsiques d’utilització en forma de reglament d’ús, el qual determina les responsabilitats i els deures de les persones usuàries, sent aquest de caràcter obligatori. Aquest document inclourà elements com la descripció dels espais esportius, les formes d’accés i la normativa a seguir per a la correcta i segura utilització dels espais.
• El pla de manteniment, que estructura totes les tasques que fan referència a la conservació de l’edifici o l’equipament.
• El model organitzatiu de la gestió de l’equipament des de l’òptica dels recursos humans i mitjançant l’estructuració del pressupost.

Font: Normativa tècnica d’equipaments esportius (diba.cat).

Aquestes modalitats de contractes estan definides en els articles 14 i 15, respectivament:

• Contracte de concessió d’obres. Són aquells que tenen per objecte la realització per part del concessionari d’algunes prestacions pròpies dels contractes d’obres, en els quals la contraprestació a favor del concessionari consisteix únicament en el dret a explotar l’obra, o bé en el dret a explotar l’obra acompanyat del dret a percebre un preu.
• Contracte de concessió de servei. Són aquells en virtut dels quals un o diversos poders adjudicadors encomanen a títol onerós a una o diverses persones, naturals o jurídiques, la gestió i prestació d’un servei de la seva titularitat o competència, establint com a contraprestació el dret a explotar els serveis objecte del contracte o bé aquest dret acompanyat del dret a percebre un preu.

En ambdós tipus de contractes, el dret d’explotació de les obres o dels serveis implica la transferència al concessionari del risc operacional, entès com l’exposició real a les incerteses del mercat.

L’administració haurà d’elaborar igualment els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques, els quals definiran, entre altres estipulacions, l’objecte del contracte i les condicions de prestació de les obres o dels serveis a realitzar mitjançant la concessió (en detall, pel contracte de concessió d’obres, vegeu l’article 250, i en el cas del contracte de concessió de serveis, l’article 285).

Pel que fa a la durada d’aquests contractes, es calcularà en funció de les obres o els serveis que constitueixin el seu objecte, però si sobrepassa el termini de cinc anys, la durada màxima no podrà excedir el temps que es calculi raonable perquè el concessionari recuperi les inversions realitzades per a l’explotació de les obres o serveis, i en tot cas, no podrà superar els terminis establerts a l’article 29.6.

La nova regulació establerta per la LCSP suposa un canvi respecte de la concepció dels contractes de serveis i de gestió de serveis públics que es regulaven en l’anterior Text refós de la Llei de contractes del sector públic (Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre).

Per la seva part, l’article 17 de la vigent LCSP continua definint els contractes de serveis com aquells que tenen com a objecte fer prestacions consistents en el desenvolupament d’una activitat o l’obtenció d’un resultat diferent d’una obra o subministrament.

Segons l’apartat IV del preàmbul, els antics contractes de gestió de serveis públics, en la nova llei passen a ser contractes de serveis, i en el cas que la relació s’estableixi directament entre l’empresari i la ciutadania, passen a denominar-se contractes de serveis que comporten prestacions directes a favor de la ciutadania (art. 312 LCSP), com una especialitat dels contractes de serveis.

El Títol IX (articles 121 a 124) fa referència a la planificació de les instal·lacions esportives al servei de l’esport.

Article 121. Mitjans per al foment de la construcció d'instal·lacions esportives d'interès estatal.

1. El desenvolupament de competicions de caràcter estatal i la participació de l'esport espanyol en l'activitat internacional es consideren un element estratègic de la política esportiva de l'Estat.

2.A conseqüència de l'anterior, l'Administració General de l'Estat ha d'establir mecanismes de foment de la construcció, la conservació, l'accessibilitat universal i la reparació d'instal·lacions esportives, tant per al desenvolupament de competicions de caràcter estatal, com per a la celebració a Espanya d'activitats i esdeveniments internacionals establint, dins del seu marc competencial, les formes de col·laboració de la resta d'agents públics i privats.

3.L'Administració General de l'Estat establirà mecanismes de foment i suport als plans de preparació esportiva desenvolupats a la Xarxa de Centres d'Alt Rendiment i de Tecnificació Esportiva.

Article 124. Instal·lacions esportives.

1. De conformitat amb el que disposa l'article 18.g) d'aquesta llei, des de la Conferència Sectorial d'Esport s'arbitraran els instruments per:

2. El Consell Superior d'Esports gestionarà un cens d'instal·lacions esportives d’àmbit estatal i, en coordinació amb les comunitats autònomes i, si s’escau, amb les entitats locals, establirà un sistema d'incorporació de les dades d'aquestes, que posarà a disposició del conjunt d'administracions territorials per a l'adequada planificació de les polítiques respectives i la utilització eficient de les instal·lacions.

3. El Consell Superior d'Esports, en col·laboració amb les administracions públiques, federacions i entitats esportives, facilitarà una formació integral en la prevenció de la LGTBIfòbia, l'assetjament sexual i altres formes de discriminació, al personal encarregat de la gestió de les instal·lacions esportives i de la direcció tècnica de les mateixes per actuar sense incórrer en situacions de victimització secundària davant aquestes conductes i garantir la protecció de totes les persones que fan ús de les instal·lacions.

4. El Consell Superior d'Esports vetllarà pel respecte al medi ambient en la construcció, la conservació i la reparació d'instal·lacions esportives, d'acord amb criteris de sostenibilitat i eficiència energètica.

Article 51

1. Correspon al Consell Català de l’Esport redactar i tramitar el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya i al secretari o secretària general de l’Esport aprovar el projecte de Pla.

2. El Pla director s’ha de desenvolupar mitjançant programes d’actuació generals, sectorials o territorials, en atenció a la finalitat perseguida en cada cas.

3. El Pla director té el caràcter de pla territorial sectorial i es regula, en allò que no disposa aquesta Llei, per la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial.

4. El Pla director ha de determinar la localització geogràfica de les instal·lacions i dels equipaments esportius d’interès general, n’ha d’assenyalar el nombre i el caràcter bàsic o prioritari, i ha d’establir les determinacions i les tipologies tecnicoesportives de les instal·lacions esportives promogudes o construïdes per les entitats públiques de Catalunya. El Pla també ha d’assenyalar les etapes necessàries per a executar-ne les previsions.

5. El Consell Català de l’Esport pot desenvolupar programes especials d’actuació, de caràcter territorial o de caràcter sectorial, mentre no existeixi el Pla director, però en cap cas no es pot utilitzar aquesta modalitat com a instrument de planificació general de les instal·lacions i els equipaments esportius de Catalunya.

6. Les determinacions del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya, els programes d’actuació que el desenvolupin i els programes especials d’actuació són d’aplicació preferent per a l’Administració pública de Catalunya i s’han de portar a terme d’acord amb les prescripcions establertes en les disposicions que els aprovin.

7. El Pla director ha de ser revisat cada cinc anys.

Article 53 Les determinacions del Pla director s’han de concretar en:

Normativa reguladora d’instal·lacions i equipaments esportius a Catalunya. Les determinacions del PIEC afecten els equipaments que són titularitat d’entitats de caràcter públic i d’entitats privades inscrites o adscrites al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya, tret que expressament s’indiqui una altra cosa.

El Pla de la Xarxa de Tecnificació Esportiva de Catalunya és una eina de desenvolupament en matèria d’equipaments esportius adreçada a la tecnificació esportiva alhora que estableix les necessitats futures en funció d’unes previsions contrastades i d’uns criteris establerts.

Article 85. Formes de gestió dels serveis públics de competència local.

Articles 14 i 247 i següents. Contracte de concessió d’obres.

Articles 15 i 284 i següents. Contracte de concessió de serveis.

Article 17. Contracte de serveis.

Article 312. Especialitat del contracte de serveis que comporta prestacions directes en favor de la ciutadania.

El Codi tècnic de l’edificació, d’ara endavant CTE, és el marc normatiu pel qual es regulen les exigències bàsiques de qualitat que han de complir els edificis, incloses les seves instal·lacions, per satisfer els requisits bàsics de seguretat.

El nou Reglament d'instal·lacions tèrmiques als edificis (RITE) que s'aprova per aquest Reial decret és una mesura de desenvolupament del Pla d’acció de l’estratègia d’estalvi i eficiència energètica a Espanya (2005-2007) i contribuirà també a assolir els objectius establerts pel Pla de foment de les energies renovables (2000-2010), incidint en una major utilització de l’energia solar tèrmica sobretot en la producció d’aigua calenta sanitària.

El decret esmentat ha estat modificat pel Decret 127/2013, de 5 de març, de fixació d’un nou termini per presentar determinats plans d’autoprotecció d’àmbit local i d’adequació dels plans d’autoprotecció dels espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments i espais oberts al públic en el Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures.

Aquesta norma pretén constituir un text integrador que, en el marc de les condicions establertes per la legislació bàsica i per les directrius internacionals, permeti desplegar en un cos normatiu únic la diversitat de disposicions d’accessibilitat i permeti unificar, coordinar i establir els criteris d’aplicació, execució i control. Es dicta en el marc de les competències de la Generalitat en matèria de serveis socials (article 166 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya).

Aquest decret té per objecte establir les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic i regular les funcions de control i verificació del seu compliment.

Normativa reguladora d’emmagatzematge de productes químics i les seves instruccions tècniques complementàries.

Aquest reglament té per objecte establir les condicions de seguretat de les instal·lacions d’emmagatzemament, càrrega, descàrrega i tràfic de productes químics perillosos, entenent per tals les substàncies o els preparats considerats perillosos en el Reglament (CE) núm. 1272/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008.

Normativa que té per objecte establir els criteris bàsics tecnicosanitaris de la qualitat de l'aigua i de l'aire de les piscines, amb la finalitat de protegir la salut dels usuaris de possibles riscos físics, químics o microbiològics derivats de l'ús d’aquestes.

El Reial decret té per objecte la prevenció i el control de la legionel·losi, per tal de protegir la salut humana, mitjançant l'establiment de les mesures sanitàries que s’han d’aplicar en les instal·lacions susceptibles de la proliferació i disseminació de la malaltia. El seu àmbit d'aplicació són les instal·lacions que puguin ser susceptibles de convertir-se en focus d'exposició humana al bacteri i, per tant, de propagació de la legionel·losi durant el funcionament, les proves de servei o el manteniment.

Normativa reguladora de les condicions higienicosanitàries per a la prevenció i control de la legionel·losi.

Aquest decret té per objecte la prevenció i el control de la legionel·losi mitjançant l’adopció de mesures higienicosanitàries, en aquelles instal·lacions que puguin tenir un risc associat a l’aparició de casos d’aquesta malaltia.

Les normes europees de material esportiu

Fulls tècnics sobre equipaments esportius

Full tècnic sobre paviments esportius

Els esdeveniments esportius es poden definir de diverses maneres, però, en l’esport local, els esdeveniments són fenòmens que sorgeixen d’ocasions no rutinàries, és a dir, es caracteritzen per ser de caràcter obert i puntual i se centren en el desenvolupament d’una activitat esportiva amb diferents objectius possibles a fi d’entretenir o crear un repte en l’experiència d’un grup de persones. Així doncs, a continuació es presenten les tipologies d’esdeveniments que es poden contemplar en l’àmbit municipal:

• Popular. Els esdeveniments que tenen un objectiu recreatiu i són oberts a tot el públic que hi vulgui participar.
• Solidari. Aquells que tenen una finalitat solidària i social per millorar la vida de la comunitat.
• Federatiu. Són aquells que estan organitzats per un club o inscrits en la federació de la modalitat esportiva respectiva i poden formar part d’un circuit anual o són competicions aïllades.
• Competició. S’inclouen els esdeveniments de competicions de temporada regular, competicions internacionals fixes de poc relleu, competicions domèstiques, per a veterans o per a persones amb diversitat funcional.

En les diferents fases d’organització d’un esdeveniment hi intervenen tot un seguit d’agents, sigui de manera individual o grupal, que influeixen en la seva gestió, a partir de la tasca de cooperació o col·laboració. Els agents implicats en la realització d’un esdeveniment esportiu es poden classificar segons moltes variables, però en aquest cas es distingiran segons el grau d’afectació. Els agents que influeixen directament sobre l’esdeveniment esportiu són aquells que estan implicats en les tasques d’organització i preparació, així com la seva audiència i les persones que gaudeixen de l’esdeveniment. Aquests poden ser:

Els agents que poden afectar indirectament elements de l’organització són aquells que no formen part de l’equip organitzador, però que participen en la coordinació de l’esdeveniment i poden incidir en algun factor específic. Aquests agents poden ser:

Des de la perspectiva municipal, esdevé un aspecte clau identificar els agents que intervenen en l’esdeveniment esportiu per tal d’establir sinergies que permetin la màxima qualitat en el seu desenvolupament, així com ser un agent clau per a la dinamització esportiva del territori.

Els esdeveniments esportius formen part d’un treball d’innovació constant per garantir el futur de l’esdeveniment d’acord amb el seu entorn. El nou paradigma dels esdeveniments esportius és que aquests arribin a ser més sostenibles, eficients, solidaris i transparents. No tots els esdeveniments, però, treballen en la mateixa direcció i de la mateixa manera, no obstant això, sí que s’observa que la gran majoria d’esdeveniments de referència treballen simultàniament en diverses de les línies estratègiques següents:

Manual de bones pràctiques per a l’organització d’esdeveniments esportius inclusius

Planteja mesures i recomanacions pràctiques que permeten facilitar la inclusió d’esportistes amb discapacitat en els esdeveniments esportius, amb la finalitat d’augmentar-ne la participació.

Dossier estadístic “Dones en l’esport”. 2021. Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya

Estudi elaborat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere, òrgan adscrit a l’ICD i l’Observatori Català de l’Esport, adscrit a l’INEFC, a partir de les últimes dades recollides disponibles. Inclou dades de l’”Enquesta sobre activitat física i esportiva a Catalunya 2019”, elaborades pel Consell Català de l’Esport, i presenta un recull d’indicadors en matèria d’esports amb perspectiva de gènere, que posa de manifest, una vegada més, que l’esport i l’activitat física encara estan molt estereotipats.

Guia sobre equitat de gènere per a entitats esportives (Ajuntament de Barcelona)

La guia proposa accions en clau de gènere a nivells diferents i per a diversos perfils d’entitats esportives. Hi ha moltes fórmules per aconseguir aquests objectius: des de la comunicació interna i externa fins a la creació de protocols per prevenir, detectar i actuar davant les violències sexuals o bé engegar un pla d’igualtat.

Autodiagnosi per valorar la situació actual de l'organització en termes d’igualtat de gènere

Qüestionari base d’autodiagnosi per valorar i establir una reflexió inicial sobre la situació actual de les organitzacions en termes d'igualtat de gènere.

La violència sexual a l’esport. Guia per a persones adultes (Consell Català de l’Esport)

En aquesta guia s’exposa el paper clau de les entitats esportives per conscienciar, visibilitzar i elaborar plans d’actuació que treballin en la prevenció, la detecció i l’abordatge de la violència sexual en contextos esportius. Per tractar adequadament la problemàtica de la violència sexual, cal que des de les entitats esportives es reconegui la seva incidència, que se’n parli i que s’hi actuï. I és també necessari que hi hagi un interès ferm per canviar la cultura que fa que la violència sexual dins del món de l’esport sigui encara ara viscuda com un tabú.

Guía para la protección del deportista (Secretaría Nacional del Deporte)

Recurs adreçat a tots aquells agents que desenvolupin diferents funcions o rols dins l’àmbit esportiu, i també per la pròpia persona esportista i el seu entorn més proper.

Guia Deporte y Valores

Aquesta guia té com a objectiu fomentar la bona entesa de les famílies amb la resta d'agents implicats en l'esport per aconseguir que l'experiència esportiva dels fills sigui molt més enriquidora, no acceptant actituds violentes o comentaris que alterin la dinàmica esportiva.

Article 2. Finalitats del decret. Entre d’altres:

Articles 4 a 13. Pla d’autoprotecció.

Annex I. B. Catàleg d’activitats i centres d’interès per a la protecció civil local.

L’apartat f) de l’annex I.B detalla l’afectació del Decret 30/2015 en activitats esportives.

En aquest decret es regulen les activitats fisicoesportives que es practiquen al medi natural amb finalitats recreatives i de lleure.

Subjectes.

Les previsions d’aquesta secció s’apliquen a totes les persones naturals i jurídiques que presten servei d’organització i gestió de les activitats que tenen llicència federativa.

Objectiu de la llei.

La Generalitat de Catalunya té atribuïda la competència exclusiva en matèria de joventut, en virtut de l'article 142 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que inclou, entre altres aspectes, la regulació, la gestió, la intervenció i la policia administrativa d'activitats i instal·lacions destinades a la joventut. D'acord amb l'article 134 de l'Estatut d'autonomia, també té la competència exclusiva en matèria d'esport i lleure.

Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.

Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i les activitats recreatives, el qual desplega la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.

Resten sotmesos a aquest reglament els espectacles públics, les activitats recreatives, els establiments i els espais oberts al públic inclosos en el catàleg que s’incorpora a l’annex I, amb independència del caràcter públic o privat de les persones organitzadores, de la titularitat pública o privada de l’establiment o de l’espai obert al públic en què es desenvolupen, de la seva finalitat lucrativa o no i del seu caràcter esporàdic o habitual. Aquesta norma és aplicable, de manera supletòria, a les activitats esportives.

Article 5 i article 7.d. Regula les competències dels municipis per a l’autorització de proves esportives quan discorrin íntegrament i exclusivament pel nucli urbà, exceptuant les travesseres.

Article 55.1. Es refereix a la necessària obtenció de llicència per a la celebració de proves esportives que tinguin per finalitat competir en l’espai temps per les vies o terrenys en el marc de la legislació sobre la circulació de vehicles de motor i seguretat viària.

Annex II. Proves esportives, marxes ciclistes i altres esdeveniments.

Article 1. “Aquesta normativa té per objecte establir una regulació de la utilització de la via per a la realització de proves esportives competitives organitzades”.

Hi ha una radical incompatibilitat entre esport i violència, qualsevol forma de violència, inclosa la verbal o aquella altra més subtil, fonamentada en el parany, l'engany i el menyspreu del joc net. Des de fa dècades, aquesta idea central orienta el treball que, de manera concertada, desenvolupen la Unió Europea i les seves institucions, els poders públics competents en matèria d'esport de cadascun dels seus països membres, així com el Comitè Olímpic Internacional i les diferents organitzacions que conformen el sistema esportiu internacional. L'objectiu central que cohesiona l'acció diversificada d'un espectre d'actors públics i privats tan ampli és erradicar la violència de l'esport, a més de prevenir, controlar i sancionar amb rigor qualsevol manifestació violenta en l'àmbit de l'activitat esportiva, molt especialment quan adquireix connotacions de signe racista, xenòfob o intolerant.

Aquest reglament té per objecte el desenvolupament de les mesures de prevenció i control de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport contingudes a la Llei 19/2007, d'11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport, i les que resultin aplicables de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana.

Article 57. Requisit per accedir a professions, oficis i activitats que impliquin contacte habitual amb persones menors d'edat. Aportació d'una certificació negativa del Registre central de delinqüents sexuals.

La llei té per objecte garantir els drets fonamentals dels nens, nenes i adolescents a la seva integritat física, psíquica, psicològica i moral davant de qualsevol forma de violència, assegurant el lliure desenvolupament de la seva personalitat i establint mesures de protecció integral, que incloguin la sensibilització, la prevenció, la detecció precoç, la protecció i la reparació del dany en tots els àmbits en què es desenvolupa la seva vida.

Arran de l'aparició del fenomen de la violència en l'esport, molt sovint acompanyada de la irrupció en els terrenys de joc de persones que han assistit a la celebració de l'esdeveniment esportiu, i d'acord amb les competències que l'Estatut d'autonomia atorgava a la Generalitat de Catalunya en matèria d'esport i espectacles, l'article 84 de la Llei de l'esport, Text únic aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, va preveure la creació de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya, per tal de prevenir tot tipus d'accions i manifestacions de violència que es puguin produir a conseqüència d'activitats esportives en l'àmbit territorial de Catalunya.

Modificat per Decret 55/2012, de 29 de maig, pel qual es modifica el Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya i per Decret llei 4/2021, de 19 de gener, pel qual es modifiquen determinats aspectes del règim jurídic de les entitats esportives de Catalunya, a conseqüència de la pandèmia generada per la covid-19.

De conformitat amb l’article 1, l'objecte del present Decret és establir el règim jurídic de les entitats esportives de Catalunya, de conformitat amb les disposicions que conté el Text únic de la Llei de l'esport, aprovat pel Decret legislatiu1/2000, de 31 de juliol (Llei de l'esport).

L’article 134.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya en matèria d’esport, i inclou “el Registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica de l’activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya”.

D’altra part, el capítol V del Títol I del Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol (Llei de l’esport), estableix una sèrie de disposicions destinades a regular el Registre d’Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya. Aquesta regulació legal necessita un desenvolupament reglamentari que unifiqui una regulació anterior dispersa, adaptant-la també al nou marc legal de l’esport a Catalunya.

La comissió Antidopatge de Catalunya és un òrgan col·legiat de participació dels sectors implicats en la lluita contra el dopatge en l’esport que depèn de la Secretaria General de l’Esport. El Consell Català de l’Esport presta suport tècnic i organitzatiu a aquesta comissió.

Aquest decret té per objecte establir el procediment d’acreditació dels centres i serveis de medicina de l’esport, en el marc de les competències exclusives atribuïdes a la Generalitat per l’Estatut d’autonomia de Catalunya, concretament, en matèria de sanitat i salut pública, sobre l’organització i el funcionament intern, avaluació, inspecció i control de centres, serveis i establiments sanitaris (article 162.1). Igualment, l’article 134.1 estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’esports i, concretament a l’apartat i), inclou el control i seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants de l’activitat física i esportiva. Així també, l’article 50.1 del Text únic de la Llei de l’esport, aprovat pel decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, preveu els aspectes que ha d’atendre l’actuació de caràcter preventiu que pertoca a la Generalitat en el terreny de la medicina esportiva.

Aquesta norma considera l’esport i l’activitat física com una activitat essencial, i estableix en l’article 2 el dret de totes les persones a la pràctica de l’activitat física i esportiva de manera lliure i voluntària.

Per aquest motiu, l’article 3.b assenyala que aquesta norma té com a finalitat la salvaguarda de la igualtat efectiva de totes les persones en la pràctica esportiva i el seu adequat desenvolupament, atenent especialment la desigualtat econòmica, la inequitat entre els sexes i les situacions de vulnerabilitat social en zones amb especials dificultats demogràfiques.

L’article 4 estableix el marc específic de la promoció de la igualtat efectiva en l’esport.

L’article 5 fa referència a les mesures que cal adoptar per a la reducció de la bretxa social i de gènere en l’àmbit de l’activitat física i l’esport.

L’article 6 assenyala que les administracions públiques han de promoure les polítiques necessàries per garantir la plena autonomia, la inclusió social i la igualtat d'oportunitats de les persones amb discapacitat en l'àmbit de l'esport.

I finalment, l’article 7 estableix la protecció de la pràctica esportiva de les persones menors d’edat.

El capítol II de la norma estableix un conjunt de polítiques públiques per promoure la igualtat efectiva de les persones LGTBI. Així, preveu l´elaboració d´una estratègia estatal per a la igualtat de tracte i no-discriminació de les persones LGTBI, com a instrument principal de col·laboració territorial per a l'impuls, desenvolupament i coordinació de les polítiques i els objectius que s'estableixen. Igualment, l’article 26 contempla mesures específiques en l'àmbit de l'esport, l’activitat física i l’educació esportiva.

Aquesta norma incorpora a l’article 14 criteris d’acció positiva contra qualsevol tipus de discriminació per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere en les activitats esportives.

El capítol IV estableix les polítiques públiques per a promoure la igualtat efectiva en diferents àmbits d’actuació amb la incorporació transversal de la perspectiva de gènere, especialment en l’àmbit esportiu (article 30).

L’objectiu de la Llei d’igualtat de tracte i no-discriminació és establir els principis i regular les mesures i els procediments per garantir i fer efectius el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, el respecte a la dignitat humana i la protecció davant qualsevol forma, acte o conducta de discriminació que es doni en l’àmbit territorial d’aplicació d’aquesta llei.

Concretament, l’article 18, relatiu a l’esport, estableix que:

1. Tota pràctica esportiva ha de respectar la dignitat de les persones i el dret a la igualtat de tracte, i evitar tota forma de discriminació i estigmatització.

2. Les administracions públiques han de garantir, en l’accés a la pràctica d’activitat física i esportiva, l’absència de qualsevol forma de discriminació i han de crear les condicions perquè aquest accés es faci d’una manera equitativa.

3. Les administracions públiques han de promoure accions que contribueixin a la presa de consciència en l’àmbit esportiu sobre la discriminació en totes les formes i expressions que recull aquesta llei.