Espai de formació de l'electe
Aquesta unitat didàctica recull els conceptes bàsics de gestió padronal que hauria de conèixer un electe que ha d’encarregar-se de la regidoria del padró. Les explicacions són acompanyades de referències a la normativa en què es basen.
El padró municipal d’habitants és el registre administratiu on consta el veïnat d'un municipi i el document base per a l'elaboració del cens electoral. Les dades del padró d’habitants són confidencials i l'accés a aquestes es regeix pel que disposa la normativa de protecció de dades. Es poden cedir a les administracions públiques que ho sol·licitin sense necessitat de disposar del consentiment previ de la ciutadania només quan siguin necessàries per exercir les seves respectives competències, i exclusivament per a assumptes en els quals la residència o el domicili siguin dades rellevants. També poden servir per elaborar estadístiques oficials sotmeses al secret estadístic.
El padró municipal ha d’estar actualitzat permanentment de manera que permeti obtenir les xifres oficials de població. Aquestes dades són valuoses per a tota mena de gestions municipals i administratives.
El padró d’habitants s’ha de gestionar d’acord amb el que determina la normativa específica i cal tenir present el que diu la normativa genèrica.
Normativa específica
Normativa genèrica
Llei 39/2015, d’1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
El padró municipal és el registre administratiu que recull el veïnat d’un municipi. Les seves dades constitueixen prova de la residència en el municipi i del domicili habitual de la ciutadania.
El conjunt de persones que figuren inscrites al padró municipal constitueix la població del municipi i aquestes adquireixen la condició de veïns/veïnes del municipi en empadronar-s’hi. El veïnat d’un municipi té el dret a ser elector, és a dir, a exercir el dret de sufragi i a ser escollit membre d'una corporació municipal.
A Espanya totes les persones tenen l’obligació d’inscriure’s al padró d’habitants del municipi en què resideixen la major part de l’any.
El padró ha de reflectir el domicili real en què resideix la ciutadania. El personal tècnic que gestiona el padró d’habitants ha de tenir en compte que:
La finalitat del padró municipal és determinar la població del municipi.
Per inscriure’s al padró d’habitants, la ciutadania ha d’acreditar la seva identitat amb un document d’identitat que sigui vigent.
A partir d’aquesta documentació, el gestor de padró pot obtenir:
Les persones que vulguin inscriure’s al padró d’habitants s’hauran d’acreditar amb una determinada documentació en funció de la seva nacionalitat.
Recorda
La documentació que es presenta per empadronar-se ha de ser vigent; si està caducada, ha d’anar acompanyada de la sol·licitud de la seva renovació.
Representació d’habitants majors d’edat
La ciutadania major d’edat pot inscriure’s al padró d’habitants o modificar les seves dades personalment o mitjançant representant designat de manera voluntària.
La representació voluntària s’ha d’acreditar:
Exercici de la capacitat jurídica en matèria padronal de persones amb discapacitat
No s’ha de fer cap tipus de distinció en matèria d’empadronament de les persones amb discapacitat, per la qual cosa aquestes persones poden realitzar els tràmits padronals en nom propi sense necessitat de representant.
Únicament existiran resolucions judicials que determinen els actes per als que la persona amb discapacitat requereix de recolzament.
Excepció: quan s’hagi designat un representant legal caldrà presentar autorització o resolució judicial.
Representació de menors d’edat
Els menors d’edat no emancipats s’han d’empadronar amb els progenitors que tenen la seva guarda o custòdia, o bé amb els seus representants legals.
Acreditació: llibre de família o certificat de naixement.
La decisió del lloc de residència habitual d’un menor d’edat és una funció de la pàtria potestat pel què només es pot modificar si es disposa del consentiment d’ambdós progenitors o per autorització judicial.
Es pot recollir el consentiment dels dos progenitors en el full padronal o en una autorització per escrit que acompanyi el full.
Els requeriments per empadronar un menor d’edat variaran segons si es tracta d':
En aquest cas cal que ambdós signin el full padronal.
Excepció: si un dels dos ha perdut la pàtria potestat no cal el consentiment però us ho ha d’acreditar amb resolució o autorització judicial.
Si no es pot acreditar el mutu acord, cal exigir la presentació d’una nova resolució judicial que es pronunciï expressament sobre l’empadronament.
No es pot modificar la inscripció d’un menor d’edat si no es disposa d’alguna d’aquestes documentacions.
Cal l'autorització per escrit d'ambdós o d'un d'ells junt amb la declaració responsable en funció dels supòsits següents:
- En cas de guarda i custòdia compartida:
No és possible l’empadronament amb declaració responsable.
- En cas de guarda i custòdia en exclusiva: es pot empadronar amb l'autorització per escrit del progenitor que té la guarda i custòdia en exclusiva junt amb la declaració responsable.
En els supòsits de tutela, acolliment, etc. cal acreditar-lo amb resolució judicial o administrativa.
Es pot empadronar un menor major de 16 anys a un domicili diferent al dels seus pares o tutors sense exigir-li documentació diferent a un major d’edat perquè cal pressuposar que disposa del seu consentiment per a viure independentment.
La ciutadania pot justificar la seva residència habitual en un habitatge mitjançant:
L’ajuntament ha de realitzar les actuacions i operacions necessàries per mantenir actualitzat el seu padró d’habitants de manera que les dades que hi contingui concordin amb la realitat.
Hi ha casos especials d’empadronament en què la ciutadania no disposa de documentació per acreditar l’habitatge on resideix la major part de l’any:
S’haurien d’empadronar en un “domicili fictici” si són usuàries dels serveis socials municipals. Aquest servei haurà de determinar l’adreça del domicili fictici que pot ser la del mateix servei, la de l’alberg municipal, la del punt geogràfic concret on aquesta persona té el costum de pernoctar, etc.
Els ciutadans i les ciutadanes poden obtenir volants o certificats que continguin la informació que figura en la seva inscripció padronal. Ho poden fer ells mateixos o mitjançant una persona que els representi de manera legal o voluntària.
El volant d’empadronament és un document que informa de la situació en el padró de la persona que el demana. És un document que:
En canvi, el certificat d’empadronament és un document que:
Un certificat emès en paper ha de contenir:
Un certificat emès i signat electrònicament amb un sistema que garanteixi la identitat i els atributs de la persona titular, i associat a un càrrec públic, no necessita recollir el vistiplau de l’alcaldia.
Els ajuntaments han de donar de baixa d’ofici a qui està empadronat i no resideix al municipi, si es comprova que el ciutadà realment no viu a la població.
Cal incoar un expedient de baixa per inscripció indeguda.
La inscripció de la ciutadania estrangera en el padró municipal no constitueix una prova de la seva residència legal a Espanya ni li atribueix cap dret que no li confereixi la legislació vigent, especialment en matèria de drets i llibertats de les persones estrangeres a Espanya.
La llei d’estrangeria recull l’obligatorietat que la ciutadania estrangera de nacionalitat no comunitària que no té concedida la residència de llarga durada, ha de renovar la seva inscripció al padró d’habitants cada dos anys, i que si no és renovada, l’ajuntament ha de declarar la caducitat de la seva inscripció.
A partir d’aquest moment, cal tenir en compte dos procediments per controlar la inscripció de la població estrangera.
Procediment de renovació de la inscripció padronal de la població estrangera no comunitària sense autorització de residència de llarga durada (ENCSARP)
Els habitants no comunitaris que no disposen de residència de llarga durada han de renovar de manera expressa i presencialment la seva inscripció padronal cada dos anys. Si no la renoven durant aquest període, l’ajuntament ha d’incoar-los un expedient de baixa per caducitat mitjançant resolució motivada de l’alcaldia.
Procediment de comprovació periòdica de la residència d’habitants comunitaris o que disposen de residència de llarga durada que no tenen l’obligació de renovar la seva inscripció padronal (NO_ENCSARP)
Els ajuntaments han de comprovar periòdicament la residència al municipi de les persones estrangeres que no tenen l’obligació de renovar la seva inscripció padronal cada dos anys (ciutadania de nacionalitat comunitària o amb residència de llarga durada).
En aquest sentit, els ajuntaments poden:
En cap d’aquestes actuacions es pot exigir als ciutadans la compareixença personal a les oficines municipals.
Si no es pot comprovar la seva residència en el municipi, s’iniciarà un expedient de baixa d’ofici.
L’Institut Nacional d’Estadística no comptabilitzarà en el procediment de xifres oficials els casos següents:
Les referències bibliogràfiques d'aquest recurs són les indicades a l'apartat 1. Normativa.
Certificat d’empadronament
Document que acredita fefaentment el fet de l'empadronament i requereix la signatura de secretaria i/o el vistiplau de l’alcaldia.
ENCSARP
Habitant estranger no comunitari o que no disposa d’autorització de residència de llarga durada.
NO_ENCSARP
Habitant estranger comunitari o que disposa d’autorització de residència de llarga durada.
Representació legal
Facultat atorgada per la llei a una persona per obrar i decidir en nom i en interès d’una altra.
Representació voluntària
Habilitació d’una persona perquè realitzi, en el nom d’una altra, tràmits, actuacions, exercici de drets o compliment d’obligacions.
Volant d’empadronament
Document que informa del fet de l'empadronament; no requereix la signatura de personal funcionari o autoritat municipal.