La regidoria d’unió europea i estratègia internacional
Espai de formació de l'electe
En el món actual, fortament globalitzat, els governs locals, per exercir plenament les seves competències i prestar serveis de manera eficaç i coherent amb l’entorn que els envolta cal que entrin en una dinàmica de relacions internacionals. En aquest sentit, l’acció internacional permet introduir-se en una lògica de relació amb l’escenari europeu i internacional que possibilita aprofitar oportunitats en termes de coneixement i recursos, establir aliances i posicionar el municipi al món, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la població i contribuir al desenvolupament sostenible.
Introducció
Aquest material té com a objectiu fer una introducció de les relacions europees i internacionals a les persones electes que assumeixen aquesta responsabilitat en els governs locals.
Com es veurà al llarg del treball, el món local té una veu pròpia en el si de la Unió Europea i més enllà. Els governs locals són actors clau en la política europea perquè són les administracions més properes a la ciutadania i apliquen moltes de les decisions i normatives que s’adopten en l’àmbit comunitari. Així, cada cop més s’afavoreix que la veu i l’opinió de la ciutadania arribi a les instàncies comunitàries per tal que el projecte europeu estigui més vinculat a les necessitats, les inquietuds i les aspiracions de la població europea. En aquest sentit, els ens locals són, i han de ser, una corretja de transmissió entre les institucions europees i la ciutadania.
En l’esfera internacional, a fora de la Unió Europea, els governs locals també fan sentir la seva veu com a actors clau en el desenvolupament sostenible, l’apropiació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la contribució a l’assoliment dels objectius globals. Hi ha múltiples instàncies en què els governs locals són representats: des de les Nacions Unides fins a xarxes o aliances temàtiques.
És important que les persones electes coneguin aquests espais i la capacitat d’incidència que els governs locals tenen a l’hora de fer palès el paper dels pobles i ciutats, i la seva ciutadania, en la construcció d’un món més sostenible, més inclusiu i lliure de violències de tota mena.
El material que trobareu a continuació s’estructura en vuit apartats que tracten totes les temàtiques que un responsable local hauria de conèixer si vol aprofundir en les relacions europees i internacionals. El primer apartat fa referència a com els governs locals són actors en l’esfera internacional. El segon planteja com el fet de tenir una estratègia internacional suposa una finestra d’oportunitat per als ens locals. Els quatre apartats següents explanen temes europeus. El setè apartat tracta les diferents agendes internacionals d’interès per al món local i el darrer és un recopilatori de recursos a disposició dels ens locals. Al final, el treball es tanca i es complementa amb un glossari dels termes més emprats i una relació de referències bibliogràfiques d’interès.
La Unió Europea és l’espai internacional més proper i alhora en som part, per tant hi ha molts aspectes que cal tenir en compte: des del finançament europeu al món local, a l’afectació de la legislació europea en els municipis i com aquests poden incidir en la futura normativa, o l’apropament del projecte europeu a la ciutadania, per destacar-ne els més rellevants.
Esperem que aquesta sigui una eina pràctica i útil per emprendre l’apassionant camí de les relacions europees i internacionals que, de ben segur, aportaran molts aprenentatges i obriran noves oportunitats.
1. Els governs locals com a actors internacionals
La urbanització és un fenomen global que s’està produint a una velocitat sense precedents.
Sabies que…
Fa només setanta anys, la població urbana mundial representava al voltant del 20%. Avui més de la meitat de la població viu en ciutats i àrees metropolitanes, i tot apunta que aquesta tendència augmentarà fins arribar a dos terços de la població mundial el 2050.
El fenomen de la globalització econòmica, financera i cultural, que s’ha desenvolupat des del final del segle XX i s’ha accelerat en les últimes dècades, té uns impactes molt evidents en les ciutats.
Els efectes del canvi climàtic en els territoris, la mobilitat internacional i la de dins dels mateixos països, els fluxos de capitals globals, són només alguns exemples de com el sistema global influencia i s’infon en l’àmbit local, i de com els fenòmens globals tenen impacte en les polítiques públiques impulsades en aquest àmbit.
Així mateix, la intensificació dels processos de descentralització i d’integració regional, que en les últimes dècades han estat molt intensos en alguns continents —si bé en els darrers anys han aparegut certes tendències recentralitzadores—, i el reforç de la societat civil internacional han propiciat el desenvolupament de múltiples organitzacions que actuen en l’esfera global, i afavoreixen un sistema internacional més plural.
Finalment, els canvis tecnològics, accelerats amb la pandèmia global de la covid-19, representen també un factor important per repensar els vincles entre territoris urbans i periurbans, i és una oportunitat per reforçar el posicionament de les ciutats en el mapa global i afavorir que altres territoris puguin aprofitar els beneficis que els pot brindar l’esfera internacional.
LES PRINCIPALS CAUSES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ MUNICIPALISTA
De manera progressiva, les ciutats han guanyat presència en l’esfera internacional i, paral·lelament, els municipis de mitjanes i petites dimensions també han començat a actuar en l’escenari internacional amb la voluntat de posar en valor les seves especificitats.
En aquest context, l’acció internacional dels governs locals representa avui dia un fenomen consolidat que ha anat guanyant pes i reconeixement.
Sabies que…
La primera plataforma de governs locals, la International Union of Local Authorities, es va fundar l’any 1913. Tanmateix, entre els últims anys del segle XX i els primers del XXI hem assistit a una consolidació de les ciutats com a actors reconeguts en l’escenari internacional.
Font: “Repensando las ciudades globales desde el municipalismo internacional y el derecho a la ciudad”. Agustí Fernández de Losada Passols i Eva Garcia Chueca. Maig de 2018.
Vegem com s’ha estructurat progressivament un nou municipalisme en l’esfera internacional.
Vivim en l’era de les ciutats i gràcies a la centralitat que el fenomen urbà ha adquirit a escala planetària, els governs locals han estat gradualment reconeguts com a actors rellevants per complir els compromisos globals de desenvolupament sostenible adoptats per la comunitat internacional.
Els reptes globals identificats per les principals agendes internacionals (vegeu l’apartat 7) tenen molt a veure amb els territoris, on els ciutadans viuen de primera mà les conseqüències nefastes dels fenòmens globals i on perceben les oportunitats que pot representar un nou paradigma de desenvolupament.
Sabies que…
Hi ha un consens cada vegada més ampli sobre el paper dels governs locals com a aliats imprescindibles per a la consecució de les agendes internacionals i, especialment, dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenibles definits en l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. La consecució real i efectiva dels objectius identificats només serà possible amb l’efectiva implicació del conjunt d’actors del territori i, en particular, dels governs, que són els que acaben implementant la major part de polítiques vinculades als ODS.
En el seu dia a dia, les ciutats defineixen polítiques públiques que tenen a veure amb les necessitats essencials de la població (organitzar l´urbanisme, regular l´habitatge, prestar els serveis públics bàsics, assegurar la seguretat ciutadana, posar en pràctica la democràcia local, etc.). Aquestes competències, en essència, són similars arreu del món i compartides tant per grans metròpolis com per municipis mitjans i petits.
En aquest context, els governs locals han pres progressivament consciència de la necessitat de reforçar els ponts de col·laboració amb els seus homòlegs i d’establir intercanvis, aliances i relacions amb institucions locals d’altres països que els permetin compartir aprenentatges i bones pràctiques, i alhora puguin ajudar a posicionar els municipis, crear xarxes de contacte i incidir en les agendes globals que tenen impacte en els territoris.
Recorda
El municipalisme internacional treballa perquè els ens locals generin aliances entre aquests per compartir solucions, millorar les polítiques públiques locals i incidir alhora en les agendes internacionals per afavorir una progressiva transformació del sistema de governança global. Els municipis de petites i mitjanes dimensions també formen part d’aquest fenomen, amb la voluntat de posar en valor les seves especificitats i tenir veu en l’arena internacional.
Paral·lelament, la majoria de municipis compta amb contactes amb institucions d’altres països i amb un teixit econòmic i social que manté vincles i relacions en l’esfera internacional, i que l’obertura a l’exterior és una font potencial de riquesa per als territoris.
Així, la internacionalització ha esdevingut un instrument crucial per generar oportunitats en els diferents sectors de la societat. L’acció exterior dels governs locals permet als territoris identificar els seus avantatges competitius, trobar nínxols d’oportunitat en el context global i explorar maneres perquè els agents locals puguin aprofitar-les, i alhora millorar les polítiques públiques locals i reforçar les mateixes institucions locals (vegeu l’apartat següent).
Per tant, les relacions internacionals han esdevingut una necessitat per a qualsevol govern que, independentment de la seva grandària, vulgui exercir les seves competències de manera eficaç i en coherència amb l’entorn que l’envolta.
El lideratge dels electes locals és fonamental: han d’assumir que gestionar en l’àmbit internacional les problemàtiques locals ja no és només una opció, sinó que és part de la seva responsabilitat.
El «sistema westfalià», anomenat així pel Tractat de Westfàlia del 1648, va establir els estats com a entitats igualitàries entre aquestes i com a subjectes únics del dret internacional. Així, en els segles posteriors, l’estat modern s’establiria com el principal i únic subjecte de dret internacional.
Tanmateix, des dels finals del segle XX han anat apareixent nous actors en el sistema de governança internacional, com les organitzacions internacionals. Aquests subjectes, definits com «actors no estatals», han contribuït a crear progressivament un sistema de governança més pluralista, en el qual l’estricta centralitat de l’estat nació s’ha anat diluint i ha transitat cap a un sistema de governança més obert.
Sabies que…
El pas més notable en el procés de reconeixement dels anomenats «actors no estatals» en el dret internacional té a veure amb l’opinió consultiva Reparations for Injuriïs Suffered in the Service of the United Nations (“reparació per danys soferts al servei de les Nacions Unides”) de la Cort Internacional de Justícia, que el 1949 va reconèixer la personalitat jurídica de les Nacions Unides com a primera entitat no estatal i amb capacitat d’operar a escala internacional.
La personalitat jurídica internacional és el concepte clau del dret internacional per distingir entre els «subjectes» i els «objectes», és a dir, entre els actors del dret i els que no ho són. No obstant això, aquest marc general de referència jurídica, els avenços de la tecnologia i la globalització, entre d’altres factors del món contemporani, han afavorit una pluralitat dels actors que operen a escala internacional que, tot i no tenir personalitat jurídica internacional, promouen pràctiques tradicionalment reservades als estats.
En un món cada vegada més interdependent, els governs locals no poden deixar d’establir relacions exteriors, especialment amb altres ens locals i els seus homòlegs d’altres països. Independentment dels estats nació, els governs locals s’han obert camí en l’esfera internacional, tant directament com a través de les seves xarxes i associacions.
L’acció internacional dels ens subestatals avui dia és un fet, un fenomen establert i consolidat per dècades d’acció de facto dels governs locals en el dret internacional. No obstant això, els canvis formals solen ser complexos i lents en produir-se, i el dret internacional no ha avançat pas en la transformació del marc jurídic i legal vigent envers un reconeixement de l’ampli ventall d’actors “no estatals” que actualment influeixen en el sistema de governança internacional.
En paral·lel al fenomen de la pluralització dels actors que operen a escala global, en les últimes dècades assistim a una proliferació en l’ús de formes de dret tou i a un progressiu declivi en l’ús de les fonts formals del dret internacional.
Respecte a les darreres dècades del segle passat, els estats nació adopten menys tractats i, en canvi, hi ha una proliferació de normes no vinculants que solen generar més interès i mobilització per part de la comunitat internacional. L’ús d’aquestes formes de dret tou també facilita a la comunitat internacional eludir la qüestió de qui és tècnicament subjecte formal de dret internacional amb capacitat per celebrar tractats, i aquest fet permet centrar-se en aconseguir consensos més amplis.
El sistema de governança global, juntament amb el seu marc normatiu principal (el dret internacional), és de facto un sistema plural i multiactor.
El marc jurídic espanyol i català de l’acció internacional dels ens locals:
La Llei 2/2014, de 25 de març, de l’Acció i del Servei Exterior de l’Estat (LASE), està dissenyada per enfortir la presència internacional i reforçar la imatge d’Espanya en el món, especialment en el marc de la Unió Europea, el Consell d’Europa, l’Aliança Atlàntica i la Comunitat Iberoamericana de Nacions, així com per garantir una adequada assistència i protecció als ciutadans espanyols a l’exterior, i assegurar la coordinació necessària entre el govern, en el seu paper de direcció de la política exterior, i altres actors que participen en l’acció exterior.
Així mateix, estableix el marc de les actuacions de l’Estat espanyol en les relacions internacionals i regula la col·laboració amb el servei exterior de la Unió Europea i de països iberoamericans. En aquest sentit, el govern és qui planifica, dirigeix i coordina la política i l’acció exterior de l’Estat espanyol, en consultes amb els diferents subjectes que també hi participen. Entre aquests, destaquen les institucions de l’Estat, especialment la Corona, l’Administració General de l’Estat, les comunitats autònomes, els ens locals, els seus diferents òrgans i institucions dependents.
L’acció exterior de Catalunya s’articula al voltant de quatre eixos: presència, excel·lència, influència i compromís. El govern vol situar Catalunya i el seu projecte de futur en el context de l’agenda global, reforçant les seves relacions amb la Unió Europea, amb la regió mediterrània i amb la resta del món, i també amb els organismes internacionals.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 dedica el seu Títol V a les relacions institucionals de la Generalitat. En particular, les seves relacions amb la Unió Europea (capítol II, articles 184 a 192) i la seva acció exterior en general (capítol III). A partir d’aquestes disposicions, l’acció internacional d’aquesta comunitat autònoma ja no deriva tan sols d’una pràctica política, sinó que passa a tenir caràcter obligatori i configura un àmbit d’actuació legalment establert.
En aquest mateix sentit, cal assenyalar la Llei 16/2014, del 4 de desembre, d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, que ha estat posteriorment desplegada pel Decret 207/2015, de 22 de desembre, pel que fa a diversos aspectes relatius als òrgans de coordinació i seguiment que s’hi preveuen. En particular, en el seu article 10, la Llei 16/2014 fa referència als ens locals i especifica el següent: “El Govern, en el marc competencial propi, i respectant el principi d’autonomia local, coordina les actuacions dels ens locals en matèria d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea i els presta suport per a dur-les a terme”.
Per saber-ne més…
Es pot consultar un mapa de la legislació vigent que recull de manera esquemàtica la principal normativa que regula el règim jurídic dels governs i les hisendes locals en els àmbits europeu, estatal i català.
2. L’estratègia internacional com a oportunitat per als governs locals
Sabies que…
Cal entendre la internacionalització no com un objectiu en si mateix, sinó com una eina per respondre a unes motivacions i uns interessos específics, com:
-
La promoció del territori cap enfora.
-
La cooperació amb altres governs locals amb interessos compartits.
-
La solidaritat amb els territoris menys afavorits.
-
La defensa d’interessos i valors comuns.
-
L’atracció de finançament internacional.
L’acció internacional d’un govern local i del seu teixit social són totes aquelles actuacions dirigides a d’altres poblacions, actors o institucions de l’àmbit internacional. Tradicionalment, en el context dels municipis de Barcelona, les actuacions dels governs locals a escala internacional han estat motivades principalment per la possibilitat d’accedir a fons europeus, així com per la pressió del moviment ciutadà de solidaritat amb els països menys afavorits sorgit en els anys noranta.
Actualment, quan un nombre considerable dels governs locals de Barcelona de gran o mitjana dimensió compta amb certa trajectòria de treball en matèria internacional, s’identifica una presa de consciència sobre el potencial que l’acció internacional pot tenir en termes de desenvolupament territorial i reforç de les polítiques públiques, per consegüent comença a aflorar la voluntat de desenvolupar una acció internacional basada en una estratègia territorial i una visió a mitjà i llarg terminis.
Què pot aportar una visió estratègica de l’acció internacional en un municipi:
-
Posar de manifest les xarxes de relacions globals en les quals s’insereix la realitat local.
-
Donar més coherència i impacte a les actuacions i les relacions internacionals del govern local.
-
Millorar la sostenibilitat i la comunicació de l’acció internacional del govern local.
-
Influir en les decisions i les agendes internacionals que afecten el territori.
-
Millorar les polítiques públiques mitjançant l’intercanvi d’experiències internacionals.
-
Vincular les accions de cooperació al desenvolupament de projectes de ciutat.
-
Enfortir la planificació transversal del desenvolupament del territori.
-
Promoure la cooperació intermunicipal i multinivell per sumar esforços i compartir recursos.
-
Consensuar la visió de les relacions internacionals del municipi.
-
Promoure la participació dels diferents actors en l’acció internacional del govern local.
-
Consolidar la concertació: crear plataformes d’actors i implicar les empreses del territori i l’acadèmia en projectes impulsats pel govern local.
-
Millorar l’accés a les línies de finançament europees i internacionals.
-
Promoure i reforçar els trets culturals específics i la identitat de la ciutat.
-
Facilitar la detecció d’oportunitats per al territori: atracció d’inversions econòmiques, coneixement i riquesa cultural, etc.
-
Millorar la comunicació envers la ciutadania.
-
Fomentar l’aproximació i l’obertura del teixit associatiu i de la ciutadania envers temes internacionals.
-
Identificar factors clau d’enfortiment de la ciutadania per relacionar-se amb l’exterior.
Sabies que…
Per mitjà del catàleg de serveis, l’Oficina d’Europa i Estratègia Internacional ofereix suport tècnic i econòmic als municipis de la demarcació en la seva promoció internacional i en l’elaboració d’estratègies per a l’acció internacional.
No hi ha un model o metodologia única per elaborar una estratègia d’acció internacional. Dependrà de les característiques i prioritats de cada territori, així com de la seva agenda política. En tot cas, un bon instrument amb un recorregut destacable a la demarcació de Barcelona durant la darrera dècada ha estat l’elaboració de plans d’acció internacional.
En aquest sentit, cal recordar les característiques concretes que han de tenir aquests plans, qui els ha de fer i com s’han de dissenyar.
Un pla d’acció internacional és un instrument operatiu que guia l’activitat internacional d’un govern local d’acord amb les característiques i necessitats del seu territori i dels seus actors, per tal que la seva participació en espais internacionals tingui un major impacte i afavoreixi el desenvolupament de les prioritats locals tant en termes econòmics, com socials i culturals.
Les característiques d’un pla d’acció internacional són:
-
Model de ciutat: s’ha de basar en un model de ciutat o territori definit amb caràcter previ a la seva elaboració. El pla posa en valor, en el terreny internacional, les potencialitats del territori —a nivell turístic, empresarial, cultural, social, tecnològic, etc.— i alhora contribueix a convertir en oportunitats de millora les febleses o debilitats detectades.
-
Visió integral: parteix d’una visió integral de l’acció exterior, de manera que permet planificar sota uns mateixos objectius totes les actuacions de caràcter internacional impulsades pel govern local, ja sigui en l’àmbit de la cooperació europea, de la cooperació al desenvolupament o de la incidència política, entre d’altres, i que tradicionalment s’havien tendit a planificar de forma no coordinada.
-
Projecte de municipi: no es tracta d’un projecte de l’ajuntament o del seu govern, sinó d’un projecte compartit per tot el municipi en el qual s’ha de vetllar per incorporar la visió de la ciutadania i dels actors empresarials i associatius locals.
-
Aquests actors sovint compten amb cert bagatge internacional i poden ser uns aliats imprescindibles de l’estratègia internacional del territori.
-
La implicació del teixit associatiu i empresarial en l’elaboració del pla en reforça la legitimitat i contribueix a la implementació efectiva de les accions que s’hi preveuen.
-
-
Perspectiva a mitjà i llarg terminis: el pla s’ha de dissenyar des d’una perspectiva de mitjà i llarg terminis que vagi més enllà de la durada d’un mandat municipal, per tal de garantir la consecució dels objectius i la seva sostenibilitat en el temps.
No hi ha un únic model per elaborar una estratègia municipal d’acció internacional. En funció de la realitat i les característiques dels ens locals, els plans d’acció internacional poden complementar-se o alternar-se amb altres instruments de planificació més adients.
-
Municipis de petites dimensions o sense experiència prèvia. En el cas de municipis de petita o mitjana dimensió però sense experiència internacional, és recomanable abans d’endinsar-se en el procés de redacció d’un pla d’acció internacional, fer algunes accions prèvies:
-
Com que el pla s’ha de basar en un model de territori definit amb caràcter previ a la seva elaboració, es pot començar a treballar en un document d’orientacions estratègiques prèvies. Aquest document pot consistir en un pla de treball més senzill que sigui fruit d’una reflexió interna del consistori sobre fortaleses, debilitats, necessitats, oportunitats i prioritats polítiques del municipi.
-
Una vegada aquests grans eixos estiguin esbossats, es pot començar a treballar en petits projectes concrets. També és recomanable capacitar el personal tècnic del consistori que haurà de liderar aquests projectes. Un pas imprescindible per poder elaborar, més endavant, si escau, un pla d’acció internacional.
-
-
Municipis amb certa experiència internacional. Els plans d’acció internacional poden ser molt útils per als municipis mitjans i les ciutats que compten ja amb certa trajectòria de participació en espais internacionals i que es plantegen consolidar-ne l’acció exterior d’acord amb les prioritats del seu territori. Són municipis que no s’han projectat encara de manera organitzada i planificada a escala internacional però que tenen la capacitat i la dimensió suficients per fer-ho.
-
En el cas de la demarcació de Barcelona, entrarien dins d’aquest grup els municipis de més de 20.000 habitants que tenen vocació de posicionar-se i projectar-se en l’espai internacional. Així mateix, aquest instrument també podria ser útil i profitós per a institucions locals d’altres característiques.
-
Sabies que…
En el cas dels municipis de la demarcació de Barcelona, els graus i modalitats d’internacionalització poden ser molt diversos. Aquí es recullen els plans d’acció internacional elaborats per alguns municipis de la demarcació de Barcelona.
-
Voluntat política clara. La principal condició de partida per poder iniciar el procés d’elaboració d’un pla d’acció internacional és l’existència d’una voluntat política clara, expressada en el màxim nivell del govern local. Aquesta voluntat ha de vetllar per buscar el màxim consens possible amb la resta de grups polítics municipals, per tal d’assegurar la vigència del pla en el mitjà i llarg terminis, amb independència de possibles canvis en l’equip de govern municipal.
-
Lideratge i transversalitat. El govern local ha d’assumir, políticament i tècnica, el lideratge de tot el procés i s’ha d’implicar activament en el disseny del pla, en la seva execució i en el seguiment, i dedicar els recursos humans i materials necessaris. A més, l’elaboració i la implementació del pla d’acció internacional requereixen un grau elevat de transversalitat i coordinació entre diferents departaments municipals que desenvolupen activitats de caràcter internacional.
-
Participació. Perquè el pla pugui incorporar l’experiència internacional de la ciutadania i els agents empresarials i associatius del territori, i pugui donar resposta a les seves necessitats, el govern local ha de preveure la creació i dinamització d’espais participatius durant el procés d’elaboració del pla. Les modalitats de participació i concertació seran determinades, cas per cas, per a cadascun dels municipis.
L’elaboració d’un pla d’acció internacional és un procés que pot tenir una durada d’entre 12 i 24 mesos i que, de forma molt esquemàtica i resumida, es realitza mitjançant les etapes següents:
-
Fase prèvia: el govern local identifica els objectius, els resultats esperats i les modalitats de participació dels agents locals
-
Diagnosi: identificació i anàlisi dels aspectes positius i singulars així com de les mancances i debilitats del territori en relació amb la seva possible internacionalització.
-
Elaboració del pla: procés participatiu d’identificació d’eixos prioritaris i les activitats al voltant dels quals es vol estructurar l’acció internacional del municipi.
-
Validació, aprovació i difusió del pla: procés de revisió, validació i aprovació definitiva del pla. Desenvolupament d’una estratègia de difusió i comunicació envers els agents locals i la ciutadania.
Continguts que hauria d’incloure un pla d’acció internacional:
-
Característiques. Característiques generals i específiques del municipi.
-
Imatge. Actius del territori que es volen promoure.
-
Eixos/Objectius/Activitats. Estratègia internacional, que s’explicita en forma d’eixos prioritaris per a la internacionalització del municipi; objectius a assolir en cadascun dels eixos; un pla d’acció amb activitats concretes per dur a terme; òrgans responsables; mitjans i calendari corresponent.
-
Implementació. Modalitats generals d’implementació, amb la inclusió de mesures per afavorir el treball transversal dels diferents departaments municipals i els dispositius d’articulació efectiva amb els actors econòmics, socials i culturals del territori.
-
Mecanismes de governança. Actors del municipi implicats en l’execució del pla.
-
Actors i espais internacionals a explorar. Selecció de socis internacionals; identificació de xarxes de ciutats, plataformes i fires internacionals en els quals convé ser-hi present i incidir; detecció de línies de finançament europeu específiques, etc.
-
Seguiment i avaluació. Definir els instruments de seguiment, els indicadors i les modalitats d’avaluació.
-
Finançament. Identificar el cost associat a la implementació de les activitats i definir els mitjans i les fonts de finançament.
-
Comunicació. Estratègia de comunicació i difusió de l’acció exterior impulsada pel govern local, sobretot enfocada a la ciutadania.
Per saber-ne més…
La cooperació descentralitzada (CD) és la cooperació internacional impulsada pels governs locals i subestatals. És solidària, vinculada als territoris i actua en xarxa. Sovint la cooperació descentralitzada esdevé la política pública local amb una dimensió internacional més clara.
Font: adapta de la guía de cooperación descentralizada para cargos electos, Observatorio de Cooperación Descentralizada de la Diputación de Barcelona.
Aquests són els cinc principis de la cooperació descentralitzada:
-
Reciprocitat i horitzontalitat.
-
Proximitat, actors del territori.
-
Multiactor i multinivell.
-
Aliança territorial: aprenentatge mutu.
-
Basada en el principi de solidaritat.
La cooperació descentralitzada s’ha estès al llarg dels anys i comprèn diverses expressions i pràctiques, les quals s’han transformat amb el pas del temps i que difereixen sensiblement entre regions.
En la darrera dècada, els seus protagonistes, els governs locals, han adquirit una major rellevància en els espais internacionals i en les dinàmiques globals, i és la cooperació internacional al desenvolupament un dels àmbits més participats per actors no estatals en l’arena global.
És important assegurar la coherència entre la cooperació descentralitzada i la resta d’iniciatives de caràcter internacional impulsades pel municipi. Cal tenir en compte la política de cooperació internacional al desenvolupament a l’hora d’elaborar una estratègia internacional i, en particular, un pla d’acció internacional.
3. La Unió Europea i els ens locals
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política única entre 27 països europeus, que ha aconseguit més de mig segle de pau, estabilitat i prosperitat, ha contribuït a millorar el nivell de vida dels seus ciutadans i ha posat en marxa la moneda única europea: l’euro.
La supressió de les fronteres entre els seus països permet als ciutadans de la UE circular lliurement per gairebé tot el continent, i així ha esdevingut molt més fàcil viure i treballar en un altre país europeu. A més, el principal motor econòmic és el mercat únic, que permet que la majoria de les mercaderies, serveis persones i capital circulin lliurement.
La UE es regeix pel principi de democràcia representativa: els ciutadans estan directament representats en el Parlament Europeu, mentre que els estats membres tenen la seva representació en el Consell Europeu i el Consell de la Unió Europea.
Diverses institucions participen en la presa de decisions a la UE: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea. També participen en aquest procés els dos òrgans consultius: el Comitè Europeu de les Regions i el Comitè Econòmic i Social.
En general, la Comissió Europea és la institució que proposa la nova legislació. El Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea adopten la legislació proposada, si escau, i els estats membres l’apliquen.
Les principals institucions europees són:
La Comissió Europea (CE) és la principal institució executiva que gestiona el treball diari de la UE. Està formada pel col·legi de 27 comissaris, un per cada estat membre de la UE i per a un mandat de cinc anys.
Es l’única institució que pot proposar noves lleis (dret d’iniciativa legislativa), que són estudiades i adoptades pel Parlament Europeu i pel Consell de la Unió Europea. Gestiona les polítiques de la UE, el pressupost i vetlla perquè els estats membres apliquin correctament el dret de la Unió.
El president atribueix a cada comissari competències en àmbits d’actuació específics. La Comissió s’organitza en departaments, coneguts com Direccions Generals i Serveis, similars als dels ministeris en l’àmbit estatal. La majoria de les persones que treballen per a la Comissió es troben a Brussel·les i Luxemburg, i hi ha oficines de representació en totes les capitals dels estats membres. Les decisions de la Comissió es prenen sobre la base de la responsabilitat col·lectiva del Col·legi de Comissaris, per consens.
Sabies que…
El Parlament Europeu el formen 705 eurodiputats. Espanya, que funciona com a circumscripció única en les eleccions europees, compta amb 59 eurodiputats des de l’1 de febrer de 2020.
El Parlament Europeu té una oficina a Barcelona i està al servei de tots els ciutadans de Catalunya.
El Parlament Europeu (PE) és l’única institució europea en què els seus membres són escollits pels ciutadans de la UE en les eleccions directes que se celebren cada cinc anys. Cada estat membre disposa d’un nombre d’escons que s’assigna en funció de la seva població. Els diputats al Parlament Europeu s’organitzen en grups polítics i també en les comissions que examinen les propostes de nova legislació en diferents àmbits.
El Parlament Europeu s’encarrega d’aprovar, modificar o rebutjar la legislació de la UE; aprova el pressupost de la UE; decideix sobre els acords internacionals i sobre les ampliacions; escull el president de la Comissió; revisa el programa de treball de la Comissió Europea i demana que proposi legislació.
El Consell Europeu és una institució constituïda pels caps d’estat o de govern de tots els estats membres de la UE, a més de la presidenta de la Comissió Europea i l’Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat.
El Consell Europeu reuneix els dirigents de la UE per fixar l’agenda política de la Unió, estableix la política exterior i de seguretat comuna, designa els candidats escollits per a determinats càrrecs destacats de la UE i adopta la forma de cimeres (normalment trimestrals). En general, les decisions es prenen per unanimitat.
Consell Europeu
El Consell de la Unió Europea és una institució clau que reuneix els ministres dels governs de cada estat membre per debatre, modificar i adoptar lleis i coordinar polítiques.
Els ministres es reuneixen diverses vegades l’any per prendre decisions relacionades amb la Unió Europea; cada ministre te competències per assumir compromisos en nom del seu govern en relació amb les actuacions acordades a les reunions. La presidència del Consell és rotatòria entre els estats membres de la UE cada sis mesos i s’encarrega de presidir totes les sessions del Consell i fixar l’ordre del dia.
Per aprovar les decisions, normalment és necessària la majoria qualificada, que s’estableix en el 55% dels estats membres i alhora han de representar almenys el 65% de la població total de la UE. Alguns temes com la política exterior i la fiscalitat s’han d’adoptar per unanimitat.
Consell de la Unió Europea
En tot cas, la institució europea de major rellevància per als governs locals i regionals, i a través de la qual els ens locals poden influir en la legislació comunitària, és el Comitè Europeu de les Regions.
Comitè Europeu de les Regions (CDR)
El CDR és l’assemblea política que segons els Tractats de la UE garanteix la representació institucional del conjunt dels territoris, regions, ciutats i municipis de la Unió. Intervé en diverses fases del procés legislatiu de la UE. Les seves comissions de treball elaboren dictàmens sobre les propostes legislatives i els seus membres es reuneixen en el ple per votar i aprovar aquests dictàmens. El Parlament Europeu, el Consell de la UE i la Comissió Europea consulten el Comitè sobre qüestions pertinents a les autoritats locals i regionals.
Sabies que…
El 86% dels electes regionals i locals creuen que una major participació dels nivells subnacionals de govern milloraria el funcionament de la democràcia a la UE. El 65% considera que les regions, les ciutats i els pobles no influeixen suficientment en el futur de la UE. Vegeu el Barómetro regional y local anual de la UE 2021.
La participació dels governs locals en la fase inicial del procés legislatiu redueix els riscos d’una implementació fallida, ja que els governs locals coneixen el que és factible en l’esfera local. L’expertesa dels municipis, el seu coneixement del territori i la proximitat amb la ciutadania són elements essencials per a la formulació de polítiques. En aquest sentit, els ens locals actuen com un grup d’interès i amb un discurs propi i diferenciat per construir una Unió cada vegada més forta i solidària entre els pobles d’Europa.
Comitè Europeu de les Regions
Prioritats polítiques del CdR 2020-2025
Per saber-ne més…
La Unión que se esfuerza por lograr más resultados. Mi agenda para Europa, d’Ursula von der Leyen.
Les orientacions polítiques de la Comissió Europea per al mandat 2019-2024, se centren en sis grans objectius per als propers cinc anys i més enllà. El marc financer pluriennal aplega els recursos que han de permetre executar les prioritats polítiques que la Unió s’ha marcat.
Les prioritats polítiques de la Unió Europea són sis:
El Pacte Verd Europeu té com a objectiu dotar la UE d’una economia sostenible i esdevenir el primer continent climàticament neutre del món.
Sabies que…
Els 27 estats membres de la UE s’han compromès a aconseguir que la UE sigui la primera zona climàticament neutra l’any 2050. Per aconseguir-ho, el 2030 s’han de reduir les emissions d’almenys un 55% respecte als nivells de 1990.
Pacte Verd Europeu
Una Europa adaptada a l’era digital pretén impulsar la transició digital en tots els territoris de la UE, amb la consolidació de la sobirania digital europea i la potenciació del desenvolupament sostenible.
Una Europa adaptada a l’era digital
Una economia al servei de les persones persegueix consolidar una economia social de mercat que treballi tant per la prosperitat com per la justícia social.
Sabies que…
Els tres objectius ambiciosos de la UE per a 2030 establerts en el Pla d’acció del Pilar Europeu dels Drets Socials són: almenys el 78% de la població entre 20-64 anys hauria de tenir un lloc de treball, almenys el 60% d’adults hauria de participar cada any en activitats de formació, i s’haurien de reduir almenys 15 milions de persones en risc de pobresa o exclusió social.
Una economia al servei de les persones
Una Europa més forta al món per reforçar el lideratge mundial de la UE, basat en la responsabilitat i el multilateralisme.
Sabies que…
El partenariat renovat amb els veïns del sud. La nova Agenda per a la Mediterrània serà una prioritat de mandat.
Europa ha de protegir l’estat de dret si vol defensar la justícia i els valors fonamentals de la UE. Entre els principals àmbits d’actuació d’aquesta estratègia, destaquen el posar en marxa una Unió Europea de la salut, establir un nou Pacte sobre Migració i Asil, i reforçar la cooperació judicial europea, entre d’altres.
Promoció de l’estil de vida europeu
Un nou impuls a la democràcia europea que pretén potenciar, protegir i consolidar la democràcia europea i donar més veu a la ciutadania.
Entre les accions impulsades destaca la Conferència sobre el futur d’Europa, una sèrie de debats i discussions protagonitzats per la ciutadania que els permetrà compartir les seves idees, preocupacions i suggeriments per construir un futur millor per al projecte europeu. És un exercici participatiu sense precedents.
La UE és una de les regions més urbanitzades del món: més del 70% dels seus habitants viuen en zona urbana; segons l’ONU, el 2050 s’assolirà el 80%. Les ciutats i les seves rodalies compten amb el 73% dels llocs de treball i el 80% dels graduats d’educació superior de 25 a 64 anys.
Les zones urbanes d’Europa acullen prop de dos terços de la població de la UE, a més de representar aproximadament el 80% del consum d’energia i de generar fins al 85% del PIB europeu.
Així, les ciutats es consideren tant l’origen com la solució dels desafiaments socials, mediambientals i econòmics actuals. Actuen com a motors de l’economia europea i com a catalitzadors de la creativitat i la innovació a la Unió. Tanmateix, són també llocs on certs problemes persistents, com l’atur, la segregació i la pobresa assoleixen els nivells més greus.
En conseqüència, les polítiques urbanes i el desenvolupament urbà es troben al centre de la política regional de la UE. Consten de diversos aspectes:
L’Agenda Urbana de la UE, establerta amb el Pacte d’Amsterdam el 2016, reuneix la Comissió, els ministeris nacionals, els governs municipals i altres parts interessades per fomentar una millor legislació, un accés més fàcil al finançament i l’intercanvi de coneixements sobre qüestions rellevants per a les ciutats.
Vídeo Agenda Urbana de la UE.
L’Agenda Urbana de la UE constitueix un pas històric i obre l’oportunitat a les ciutats de presentar accions concretes per millorar la legislació, el finançament i els coneixements sobre polítiques nacionals i de la UE. Es tracta d’un mètode de treball innovador que posa en pràctica un sistema de governança multinivell, en el qual tots els socis participants dirigeixen conjuntament l’Agenda sobre una base voluntària, integradora i equitativa. Les ciutats i la resta d’actors treballen en els anomenats partenariats urbans.
Fins a l’actualitat s’han constituït 14 partenariats, formats per ciutats, estats, xarxes, la Comissió Europea, entitats financeres, etc., els quals treballen temes de particular importància per al desenvolupament urbà i que s’aborden de forma integrada.
La Carta de Leipzig sobre ciutats europees sostenibles, signada en aquesta ciutat el 2007, esbossa un conjunt d’estratègies i principis comuns per al desenvolupament urbà. L’objectiu és aportar una dimensió europea al desenvolupament urbà i contribuir a millorar les condicions de vida a les ciutats, desenvolupant una visió comuna del desenvolupament sostenible a Europa per a les zones urbanes.
Tretze anys més tard, els ministres de la UE van adoptar la “Nova Carta de Leipzig: el poder transformador de les ciutats pel bé comú”, sota la presidència alemanya el 30 de novembre de 2020, que proporciona un marc polític clau per al desenvolupament urbà sostenible i guia la coordinació de les polítiques urbanes a Europa després de 2020.
La Carta destaca que les ciutats han d’establir estratègies de desenvolupament urbà integrades i sostenibles, i garantir la seva implementació per al conjunt de les ciutats. Els estats membres han acordat aplicar la Carta en les seves polítiques urbanes nacionals o regionals. El text s’acompanya d’un document d’aplicació que pretén orientar la següent fase de l’Agenda Urbana per a la UE d’acord amb els paràmetres aprovats.
Des de l’adopció d’aquesta nova carta, les successives presidències del Consell de la UE han treballat en el llançament d’una nova fase de l’Agenda Urbana de la UE i les seves 14 associacions. Aquest procés de renovació va assolir un moment crucial el 26 de novembre de 2021 amb l’adopció de l’Acord de Ljubljana.
Sabies que…
L’Acord de Ljubljana (2021) actualitza el reglament intern de l’Agenda Urbana i proposa una implicació més forta de les ciutats petites i mitjanes en els processos de cooperació i elaboració de polítiques, al costat de les grans ciutats.
4. El finançament europeu per als governs locals
El pressupost a llarg termini de la Unió Europea s’organitza per períodes de 7 anys per tal d’assegurar un compromís a llarg termini de les actuacions. El pressupost també inclou el desglossament de la despesa any per any i per estat membre.
Per al període 2021-2027, aquest pressupost a llarg termini està format pel marc financer pluriennal 21-27 (1.211.000 milions d’euros) i un component excepcional i temporal com és l’Instrument de recuperació de la Unió Europea, també anomenat Next Generation UE (809.600 milions d’euros), que ha estat dissenyat a partir de la irrupció de la pandèmia de la covid 19. Sumats, aquests dos components representen un pressupost rècord de 2.018.000 milions d’euros (a preus corrents).
Font: Comissió Europea
Sabies que…
El pressupost de la UE s’organitza per categories de despesa o rúbriques que representen les categories de despesa en les àrees d’intervenció de la UE. Cada rúbrica té assignat un pressupost amb fons provinents del marc financer pluriennal i en alguns casos del Next Generation UE.
Les partides pressupostàries dels més de 40 programes europeus (no tots per a ens locals) es troben assignades a cadascuna de les rúbriques en funció de la seva temàtica. Així trobem que el programa Horizon Europe penjarà de la rúbrica 1 “Mercat únic, innovació i economia digital”, els programes dels fons FEDER penjaran de la rúbrica 2 “Cohesió, resiliència i valors”, el programa Life penjarà de la rúbrica 3 “Recursos naturals i medi ambient”, etc.
Font: Comissió Europea
Si voleu veure en quines rúbriques són assignades tots els programes europeus, visiteu EU funding programmes.
El Next Generation UE és un instrument excepcional i temporal que representa un repte molt important per a la UE. En primer lloc, per la quantitat de fons disponibles, 809.600 milions d’euros a preus corrents, dels quals 140.000 han estat assignats a l’Estat espanyol (69.528 milions d’euros mitjançant transferències en subvencions). En segon lloc, per la temporalitat en què s’han de gastar (el 100% de la part de subvencions han d’estar compromeses el 2023 i es podran executar fins a 2026).
El Plan de Recuperación, Transformación y Resiliència, també conegut com “España Puede”, s’incardina en els plans estatals que han elaborat els 27 estats membres de la Unió per tal de poder-se acollir al pla de recuperació Next Generation UE. És el pla que articula totes les convocatòries de subvencions i licitacions.
El pla s’estructura en quatre eixos que vertebren la transformació del conjunt de l’economia i que estan plenament alineats amb les agendes estratègiques de la UE, l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Aquests són:
-
La transició ecològica.
-
La transformació digital.
-
La igualtat de gènere.
-
La cohesió social i territorial.
Els quatre eixos es concreten en 10 polítiques palanca i 30 components que articulen un important programa de reformes i inversions amb l’horitzó 2023.
A banda, cal dir que la Generalitat de Catalunya també ha desenvolupat el document Next Generation Catalonia per a la implementació del fons Next Generation UE que també cal tenir en compte.
Per saber-ne més…
Polítiques palanca i components del Pla de recuperació, transformació y resiliència.
Pla de recuperació, transformació i resiliència “España Puede” (contingut complet).
Els fons s’executen a través de convocatòries i licitacions, subvencions i ajudes dels diferents ministeris, comunitats autònomes i, en alguns casos, els ens locals. Així mateix, també està previst que augmenti significativament l’ús d’eines de col·laboració publicoprivada actualment existents.
Les diferents administracions publiquen convocatòries de concursos públics, subvencions i ajudes orientades a complir el pla de recuperació, transformació i resiliència. Cadascun dels ministeris ha activat les seves respectives conferències sectorials amb l’objectiu d’establir un canal directe de participació de les comunitats autònomes en les decisions del pla i de transmetre la informació.
Les administracions locals són responsables d’executar aquells programes d’inversió en polítiques que siguin de la seva competència.
Font: Generalitat de Catalunya
Per saber-ne més…
Les convocatòries disponibles per als governs locals de Next Generation UE es poden consultar a:
Altres enllaços d’interès:
Web del pla de recuperació espanyol
Web del Next Generation Catalonia de la Generalitat de Catalunya
Web del NextDiba de la Diputació de Barcelona
Sabies que…
El nou marc financer pluriennal té més diners que els fons del Next Generation i, a més, disposa de més temps per executar-lo (fins al 2027 i possibles pròrrogues fins al 2030).
El nou marc financer pluriennal 2021-2027 —també anomenat pressupost a llarg termini— és el pressupost ordinari de la Unió Europea i del qual depenen programes tan emblemàtics com el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons Social Europeu (FSE), els InterRegs, el programa LIFE de Medi ambient i Acció pel Clima, l’Erasmus+ o l’Horizon Europe, entre d’altres.
El nou marc financer continuarà jugant un paper cabdal per a la recuperació econòmica i alhora proporcionarà finançament als beneficiaris tradicionals de fons de la Unió Europea, on hi ha, entre d’altres, el món local.
En el cas de la demarcació de Barcelona, els ens locals han aconseguit més de 130 milions d’euros en finançament europeu en el període 2014-2019 (Font: Diputació de Barcelona).
Per saber-ne més…
Per tenir més informació sobre els projectes europeus dels ens locals de la demarcació, podeu consultar el mapa interactiu.
Per saber-ne més…
Podeu conèixer amb detall alguns dels programes de finançament de la UE.
Per tal de detectar els programes europeus i convocatòries adequades, és molt important entendre la naturalesa de cada programa, quins són els seus objectius i què es finança. Cal conèixer els programes europeus i la seva arquitectura per saber on s’han de demanar, què financen i, sobretot, saber si hi tenen accés els ens locals. Alguns d’aquests fons europeus s’hauran d’aconseguir competint en convocatòries de projectes amb altres socis europeus, per a d’altres s’hauran d’adreçar a la Generalitat de Catalunya o als ministeris de l’estat. Així mateix, alguns permetran intercanviar bones pràctiques i fer projectes pilot, d’altres permetran finançar infraestructura.
Per tant, cal tenir en compte les qüestions següents:
Una forma de classificar els programes europeus és en funció de com es gestionen. Aquesta ordenació ja donarà molta informació sobre la seva naturalesa. La forma d’aproximar-se a una convocatòria d’un programa europeu gestionat des d’una Agència de la Comissió Europea serà diferent d’un altre gestionat per la Generalitat de Catalunya o un ministeri.
-
Gestió directa: són aquells programes gestionats directament per la Comissió Europea a través de les seves Direccions Generals (DG) o a través d’agències executives externalitzades (com l’EASME, l’Agència Executiva per a les Petites i Mitjanes Empreses, o l’EACEA, l’Agència Executiva de Cultura i Educació Europea). Seria el cas de programes com l’Horizon Europe, LIFE, l’Erasmus+, etc. Un 20% dels programes són gestionats directament per la UE.
-
Gestió compartida: la CE confia la gestió d’alguns dels programes als estats de la UE. Seria el cas dels fons estructurals: el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons Social Europeu (FSE), Interregs, etc. Al voltant del 70% del finançament de la UE es gestiona de forma compartida.
-
Gestió indirecta: són fons de la UE gestionats per agències estatals (com, per exemple, una part del programa Erasmus+), o bé amb el suport d’entitats, com el Banc Europeu d’Inversions o les Nacions Unides. Un 10% dels programes són gestionats indirectament.
A banda de la forma de gestionar aquests fons, podem classificar els programes europeus en tres grans grups que tenen característiques diferents:
-
Els fons estructurals de la política de cohesió assignats a l’Estat espanyol i les comunitats autònomes, a través d’un acord d’associació entre l’estat i la UE (gestió compartida) en el qual s’acorden els programes operatius estatals i regionals. S’executen principalment a través del FEDER i el FSE. Les seves característiques són:
-
Gestió compartida entre la Unió Europea i els estats. Després l’Estat espanyol delega a les comunitats autònomes.
-
Permet finançar infraestructures/inversió.
-
El cofinançament per aquest període s’ha establert en un 40% per a les regions més desenvolupades.
Sabies que…
El fons FEDER assignats a l’Estat espanyol i les comunitats autònomes són la principal font de finançament europeu del ens locals de la demarcació de Barcelona. Van proporcionar 138 milions d’euros de finançament en el període 2014-2020 (exclosa la ciutat de Barcelona).
-
Cooperació Territorial Europea, els anomenats INTERREG (Urbact, Interreg Europe, Poctefa, EuroMed, NextMed, SUDOE, ESPON), que també formen part de la política de cohesió i es financen amb fons estructurals, en particular del FEDER, però que tenen característiques diferents:
-
Gestió compartida entre la Unió Europea i els estats. Les autoritats de gestió es troben en un estat concret, però s’actua en clau europea. Per exemple, l’autoritat de gestió del programa SUDOE (Interreg del Sud-oest Europeu, França, Espanya, Portugal, Andorra, Gibraltar) està en mans de la Consejería de Economía y Hacienda del Gobierno de Cantabria.
-
Transnacionals, perquè els projectes necessiten partenariats europeus de com a mínim dos estats participants.
-
Financen l’intercanvi d’experiències, polítiques públiques, etc.
-
No financen infraestructures, només petites inversions per a projectes pilot.
-
El cofinançament varia del 50% al 80%, depenent del programa i la classificació del PIB de la regió des d’on s’aplica respecte a la mitjana europea.
-
Sabies que…
Els programes Interreg són una gran oportunitat per als ens locals per intercanviar coneixement i bones pràctiques pel que fa a polítiques públiques i projectes que es desenvolupen en el món local. Un exemple interessant és el programa URBACT, dedicat específicament als municipis i als reptes urbans. Durant el període 2014-2027, els municipis de la demarcació de Barcelona van participar en 22 projectes finançats per aquest programa.
-
Programes competitius. Se’ls anomena així perquè per regla general es competeix amb la resta d’Europa per aconseguir projectes i la seva competitivitat sol ser més elevada. Són els programes de gestió directa (amb l’excepció d’algunes parts d’alguns programes que es poden gestionar indirectament per agències nacionals, com el cas de l’Erasmus +).
-
Gestió directa de la Comissió Europea.
-
Generalment requereix d’un partenariat transnacional europeu, però no en tots els casos.
-
Financen l’intercanvi d’experiències, pràctiques innovadores, etc.
-
En general, no financen infraestructures, només petites inversions per a projectes pilot.
-
El cofinançament comunitari varia molt, generalment va des d’un 50% fins al 100%.
-
Sabies que…
Tots els programes competitius o de gestió directa es gestionen a través del portal Funding & Tenders. És un portal i sistema d’intercanvi de dades electrònic gestionat per la CE, i és utilitzat tant per la Comissió com per altres serveis de la UE per a la gestió del seu finançament en forma de projectes, premis i contractacions públiques.
Per poder operar en aquest portal, cada entitat interessada ha de disposar d’un codi d’identificació PIC (Participant Identification Code) que esdevé com un NIF per a les entitats que vulguin participar en projectes finançats i gestionats directament per la Comissió Europea.
Segons la Comissió Europea, actualment hi ha 41 programes europeus, però encara n’hi ha més si es desgranen els programes Interreg i d’altres subprogrames.
A continuació, destaquem alguns dels programes europeus de més rellevància per als ens locals.
Hi ha quatre aspectes importants per poder accedir al finançament europeu disponible per a ens locals. Són els següents:
La primera font d’informació sobre les oportunitats de finançament de la UE són les mateixes webs dels programes de la UE. En el cas dels programes de gestió directa, la informació es pot trobar agrupada en el portal Funding & Tenders.
També hi ha multitud de portal webs i serveis d’alerta que permeten estar al dia de les convocatòries que es van obrint mitjançant sistemes d’alerta. La Guia d’Ajuts de la UE (GAUE) de la Diputació de Barcelona és l’única web que agrupa totes les convocatòries amb fons europeus accessibles per als ens locals.
Recorda
És probable que el projecte que es vol desenvolupar encaixi en diferents programes i convocatòries europees. És fonamental estudiar-ho en totes les seves vessants i tenir ben presents les prioritats polítiques de la Comissió, així com el pla de treball de cada programa.
Per preparar amb antelació propostes de projectes europeus, és necessari revisar els plans de treballs dels programes als quals ens voldrem presentar. Aquests documents estratègics solen ser anuals o biennals i ens ajuden a conèixer les prioritats del programa, així com les convocatòries previstes, l’elegibilitat dels participants, les activitats que es finançaran i el calendari aproximat en el què s’obriran.
Comptar amb un equip tècnic capacitat és fonamental per dur a terme qualsevol projecte. En aquest sentit, la Diputació de Barcelona ofereix els suports següents:
-
Posa a disposició dels ens locals formació específica per a la participació en projectes europeus.
-
Elabora publicacions sobre la preparació i gestió de projectes europeus, i a l’entorn dels programes de finançament i altres oportunitats d’àmbit internacional.
-
A través del catàleg de serveis, ofereix suport tècnic i econòmic per a l’impuls d’iniciatives de posicionament i de captació d’oportunitats en l’àmbit europeu i internacional.
En cas de ser necessari un partenariat transnacional, caldrà tenir contactes amb potencials socis europeus. Aquests contactes es poden començar a treballar abans d’obrir-se les convocatòries que interessin.
Algunes de les vies per trobar socis són:
-
Contactes amb qui s’hagi treballat en altres projectes.
-
Per mitjà de xarxes temàtiques.
-
Per mitjà de la Diputació de Barcelona (i en particular de la seva oficina a Brussel·les).
-
A través de xarxes socials.
-
Per mitjà dels punts nacionals de contacte (National Contact Points).
-
A través de les webs de partner search facilities.
-
En jornades temàtiques de cada programa en l’àmbit europeu: Info days, jornades a Brussel·les, etc.
-
Amb la revisió de projectes anteriorment aprovats.
5. Posicionament i influència dels governs locals en les institucions europees
Des de la creació del Comitè de les Regions l’any 1992 amb el Tractat de Maastricht, la permeabilitat de les institucions ha augmentant considerablement, així com les possibilitats dels governs locals d’incidir en el desenvolupament de la legislació europea, ja sigui per compte propi o de forma conjunta amb altres ens locals.
En el desenvolupament d’accions d’incidència, els governs locals poden participar en solitari, a través d’ens supramunicipals com la Diputació o per mitjà de xarxes i associacions europees.
Cal saber que el treball en xarxa reforça l’impacte de la incidència dels governs locals a causa de:
-
L’especialització temàtica.
-
Una major representativitat demogràfica.
-
El posicionament en espais de treball destacats.
-
La disponibilitat de contactes i informació de primera mà.
How it works: European laws
Sabies que…
Els governs locals i regionals implementen el 70% de la legislació Europea i el 60% de les decisions que es prenen a nivell local són influenciades per la legislació de la UE. (Font de les dades: “Acerca del Comité Europeo de las Regiones (CDR)” i (CMRE). Local and regional governments in europe: Structure and competences. Brussel·les, 2016 ).
Les autoritats locals incideixen tant en l’elaboració de polítiques i directives, i la introducció de temes en l’agenda política de la UE, com en la definició dels programes de finançament i en l’avaluació de normatives europees en curs.
Des del 1998, la Diputació de Barcelona compta amb una delegació a Brussel·les que treballa per representar i defensar els interessos dels municipis de la demarcació de Barcelona a la capital d’Europa. Les oficines de la Diputació a la capital belga estan a disposició dels governs locals de la província.
En el desenvolupament legislatiu europeu, les institucions europees habiliten diferents espais de participació i recollida de l’opinió dels actors rellevants i experts en la matèria.
Aquests espais de consulta sovint afecten les competències locals, tenen lloc al llarg del procés legislatiu i abasten diferents temàtiques d’interès local (fons i programes de finançament de la UE; rol i reptes dels ens locals en el context europeu; medi ambient i acció climàtica; digitalització; innovació; drets socials i valors; desenvolupament urbà; gestió de serveis municipals, etc.). Vegeu-ne alguns:
-
Consultes del Comitè de les Regions: El CDR adopta dictàmens no vinculants a través dels quals emet la seva opinió davant del Consell, la Comissió i el Parlament. A tal fi, un membre del CDR és designat com a ponent i elabora una proposta de dictamen. Per recollir les opinions dels principals actors locals i regionals, el ponent porta a terme una consulta que sol tenir lloc mitjançant una reunió en línia i/o l’obertura d’un qüestionari.
-
Xarxa de centres regionals per a la revisió de la implementació de polítiques de la Unió Europea (RegHub 2.0): és una plataforma d’ens locals i regionals, de la qual n’és part la Diputació, que té per objectiu recollir contribucions de caràcter tècnic sobre colls d’ampolla i possibles espais de millora en la revisió de polítiques i legislació de la UE. El RegHub porta a terme consultes amb els seus membres que serveixen per enriquir els informes de la Plataforma Preparats pel Futur (Fit For Future -F4F-, la principal eina de la Comissió per a la simplificació de la legislació).
-
“Digui’ns què pensa” (Have Your Say): a través d’aquest portal la CE facilita la participació dels actors interessats en la formulació de polítiques europees.
-
Portal Alleugerar la càrrega: s’hi poden fer contribucions sobre la legislació europea en vigor. La Comissió analitza i resumeix les contribucions i els comentaris rebuts i els utilitza per afinar les seves iniciatives.
-
Presentació de queixes i sol·licituds al Comitè de peticions del PE.
-
Altres espais més informals: les reunions i contactes bilaterals amb els funcionaris europeus o eurodiputats; l’organització d’actes o esdeveniments; la participació en algunes iniciatives del PE, com ara l’intergrup URBAN, etc.
Entre les xarxes o associacions europees de governs locals, en trobem d’enfocades en un àmbit o territori determinat (en referència a la grandària de les ciutats, la seva ubicació, el sector econòmic o la política pública, els objectius temàtics, etc.), i d’altres que tenen una vocació més generalista.
El Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) és l’associació europea de governs locals i regionals (en endavant GLR) més antiga i més àmplia d’Europa. Agrupa les associacions nacionals de GLR de més de 40 països. Promou el seu posicionament i influència a Europa i en l’intercanvi entre representants electes.
Eurocities és una xarxa de més de 200 ciutats de 38 països que representa 130 milions de persones. Serveix als ens locals com un espai d’intercanvi per fer front a reptes comuns, des de les crisis fins al canvi climàtic, la igualtat social o el desenvolupament sostenible, i incideix en la política urbana a nivell europeu.
MedCités o MedCities és una associació que agrupa més de 60 governs locals del Mediterrani, Portugal i Jordània. El seu objectiu és incrementar el seu rol en la zona, fomentar la qualitat democràtica i donar suport als membres per afrontar els reptes comuns en el marc de la governança urbana i el desenvolupament urbà sostenible.
Platforma (Local & Regional International Action) és una coalició paneuropea de ciutats i regions, i les seves associacions nacionals, europees i globals, actives en la cooperació per al desenvolupament ciutat-ciutat i regió-regió.
Eurotowns és una xarxa de 20 ciutats europees intermèdies que promou la cooperació i l'intercanvi d'experiències entre ciutats, i el seu reconeixement en el desenvolupament de la legislació europea.
L’Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees (ACTE) representa els interessos de més de 30 GLR que comparteixen l’objectiu d’assegurar un desenvolupament pròsper en les indústries europees del tèxtil, la confecció, el cuir, el calçat i els accessoris de moda.
L’Aliança pel clima agrupa més de 1.900 ciutats, pobles i districtes de 28 països europeus compromesos en la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle amb un gran nombre de mesures d’eficiència, estalvi d’energia i l’ús de renovables.
Xarxes de caràcter informal: l’ERLAIM (GLR europeus en asil i immigració) o l’ENSA (Xarxa Europea d’Autoritats Socials).
Xarxes creades per les institucions o que en reben suport econòmic directe (com Small Giants, formada per 50 ciutats petites i mitjanes per implementar estratègies de ciutats intel·ligents).
Xarxes a les quals només els governs locals associats en xarxa poden accedir-hi (com CEPLI, la confederació europea de governs locals intermedis, en què participen vuit associacions nacionals de municipis europeus i dues xarxes europees de governs locals intermedis, l’Arc Llatí i Partenalia).
Finalment, els premis, guardons o reconeixements europeus són també una gran oportunitat per posicionar el municipi en un determinat camp i accedir a espais de visibilitat i de projecció exclusius.
Els premis sovint donen accés a espais d’incidència privilegiats o restringits gràcies a la credibilitat i el coneixement tècnic expert adquirit.
També l’obtenció d’un premi europeu, o el sol fet de ser-ne nominat, representa no només un augment de la cobertura mediàtica positiva del projecte, sinó un increment de la projecció internacional, el treball en xarxa i la creació de noves aliances; noves possibilitats per compartir bones pràctiques a nivell europeu; una millora de l’accés al finançament europeu i als patrocinis; així com un increment de l’orgull local i del sentiment de pertinença de la ciutadania, i una millora de la imatge institucional.
Hi ha premis en molts àmbits diferents adreçats als governs locals dels països europeus. Entre molts d’altres, destaquen, per exemple:
-
Premi Fulla Verda Europea.
-
Premi Europeu al Sector Públic (EPSA).
-
Premi Europeu a la Promoció Empresarial.
-
Premi Ciutat Accessible.
-
Premi Europeu de l’Energia.
-
Premi Europeu RegioStars.
-
Ciutat Europea de l’Esport.
-
Capital Europea de la Joventut.
-
Capital Europea de la Inclusió i la Diversitat.
-
Premi Europeu a la Innovació Social.
-
Premi al Patrimoni Europeu Cultural.
-
Destinacions Europees d’Excel·lència (EDEN).
-
Premis Nova Bauhaus Europea.
-
Premi Salut Pública Europeu.
Sabies que…
El programa per a nous electes locals, el Young Elected Politician Programme, ofereix l’oportunitat d’intercanviar bones pràctiques, obtenir informació sobre la legislació de la UE i les oportunitats de finançament, establir xarxes de contactes amb els membres del Comitè Europeu de les Regions i altres polítics locals, regionals i europeus.
Als espais de participació de la UE, s’hi pot accedir en tots els idiomes oficials de la UE. S’hi pot participar en solitari o a través de xarxes i associacions europees.
6. Sensibilització i divulgació del projecte europeu
Els governs locals tenen un paper fonamental en sensibilitzar i apropar el projecte europeu a la ciutadania. La construcció d’una ciutadania implicada i compromesa amb el projecte europeu i el posar en valor els impactes de les polítiques comunitàries són objectius fonamentals de l’actual Comissió Europea.
Així mateix, l’aliança entre les administracions públiques locals i la societat civil organitzada fa que al nostre territori es promoguin diferents activitats vinculades amb la participació ciutadana en l’àmbit europeu i internacional.
A continuació, destaquem alguns recursos a disposició i iniciatives d’interès perquè els ens locals puguin fer difusió i sensibilització a la seva ciutadania en tot allò que fa referència a la construcció del projecte europeu.
La Conferència sobre el futur d’Europa és un procés promogut l’any 2021 per les institucions europees amb la voluntat de dinamitzar la celebració de debats i diàlegs que permetin als ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea expressar les seves opinions sobre àmbits rellevants per a les seves vides i avançar envers l’objectiu que la ciutadania europea tingui un paper més important en la configuració de les polítiques i ambicions de la UE.
Conferència sobre el futur d’Europa
Sabies que…
En el marc de la CoFoE, la Diputació de Barcelona i el departament d’Aude (França), amb la col·laboració de la CEPLI (Confederació Europea de Poders Locals Intermedis) i sota el paraigua del Comitè Europeu de les Regions, van organitzar l’any 2021 un diàleg ciutadà amb la participació de dones joves en risc d’exclusió social.
La Diputació de Barcelona promou un cicle de conferències-debat sobre el futur d’Europa a les biblioteques dels municipis de la demarcació.
És un instrument de sensibilització ciutadana important, proper i eficaç per mobilitzar la consciència social i col·lectiva.
La celebració de cada Dia europeu i/o internacional ofereix l’oportunitat de recordar un fet, lluitar contra un problema, o visibilitzar-lo, generar impacte i conscienciació social al voltant d’una determinada qüestió. Des del Dia d’Europa o la Setmana europea de les ciutats i les regions, fins al Dia internacional de les ciutats o el de les persones refugiades.
Sabies que…
La Diputació de Barcelona té un document en què es recull un calendari dels dies europeus i internacionals més rellevants.
El treball conjunt amb entitats i organitzacions que representen la ciutadania facilita la tasca de sensibilització i divulgació europea, i són un aliat estratègic per arribar de manera articulada i consensuada a la ciutadania.
Sabies que…
El Consell Català del Moviment Europeu (CCME) té la vicepresidència del Consejo Federal Español del Movimiento Europeo, i està vinculat al Moviment Europeu Internacional des de la seva constitució el 1949.
La col·laboració entre el CCME i la Diputació de Barcelona porta més de 20 anys, i permet teixir aliances entre les administracions públiques i la societat civil organitzada.
El CCME ha elaborat el vídeo “Mou-te per Europa. Oportunitats per formar-te i treballar a la UE” adreçat al públic més jove.
Alguns recursos que ofereix la Diputació per als ens locals en aquest àmbit són:
-
A través del catàleg de serveis, l’Oficina d’Europa i Estratègia Internacional dona suport a les accions de sensibilització, informació i formació sobre temes d’àmbit europeu i internacional, incloent-hi la celebració de jornades i campanyes de sensibilització.
-
En el marc del Banc d’Accions Formatives (BAF) de la Diputació, s’ofereix formació per a la promoció de la participació ciutadana en el projecte europeu.
El programa europeu Ciutadans, igualtat, drets i valors (CERV) es centra en protegir i impulsar els drets i valors consagrats en els tractats de la UE i en la Carta dels Drets Fonamentals, i en particular donen suport a les organitzacions de la societat civil.
7. Les agendes globals, xarxes internacionals de ciutats i altres espais d’interès fora de la Unió Europea
El vincle entre els governs locals i les agendes globals comença a prendre forma a la Cimera de la Terra celebrada a Rio de Janeiro el 1992, on es concreta l’aposta de les Nacions Unides (ONU) pel desenvolupament sostenible i les temàtiques de gran rellevància i impacte en l’àmbit local (medi ambient, desigualtats, pobresa, gènere, habitatge, espai urbà, etc.).
Vint anys més tard, en el marc del procés sorgit de Rio +20, origen de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, es pren més consciència sobre les interdependències i els reptes compartits existents, i els ens locals i les ciutats escalen en les taules de negociació global.
Els governs locals dins del sistema de les Nacions Unides
L’apropament dels governs locals i les ciutats a les agendes globals ha vingut acompanyat d’un esforç molt remarcable per ocupar un lloc a la taula de negociació a l’ONU. Un esforç que els ha portat a passar de la més absoluta invisibilitat a ser considerats actors rellevants, i a disposar d’un estatus especial que els associa als processos deliberatius, encara que sense vot, que es donen a l’agència especialitzada de les Nacions Unides en assentaments humans, l’ONU-Hàbitat.
Sabies que…
La Unió Internacional d’Autoritats Locals (IULA) es va convertir en observadora de l’ONU el 1947. Algunes victòries municipalistes són el reconeixement de la IULA com a entitat consultiva i des de llavors el tractament que han rebut dins del sistema de les Nacions Unides és equiparat al de les ONG i els organismes de la societat civil. Per tant, si bé en els darrers anys s’han aconseguit fer passos importants per al reconeixement dels governs locals dins el sistema de les Nacions Unides, encara queda un llarg camí per recórrer en el sistema internacional per tal de ser reconegut el seu paper com a govern representatiu i no pas com a entitat del tercer sector.
Així, de les agendes d’interès per als ens locals, n’hi ha de variades i de diferent abast.
La Nova Agenda Urbana (NAU) és un document estratègic destinat a orientar les polítiques de desenvolupament urbà per un període de 20 anys. L’agenda fa una crida a promoure les ciutats inclusives, compactes i connectades mitjançant els principis següents:
-
Una millor regulació urbana que sigui coherent i transparent.
-
Una major planificació i disseny urbà.
-
Un finançament i model econòmic sostenible.
Per tal d’implementar la NAU es va plantejar un desenvolupament en cascada passant de l’esfera global fins arribar a la regional. És per això que s’han anat desenvolupant diferents agendes urbanes:
-
L’Agenda Urbana Europea (UAEU), aprovada al 2016, és un document estratègic no normatiu que promou accions sostenibles en les polítiques de desenvolupament urbà seguint els criteris establerts en l’Agenda 2030 i en la Nova Agenda Urbana de les Nacions Unides. Els tres pilars centrals establerts per l’actuació de l’Agenda són una millor regulació, un millor finançament i un millor coneixement.
-
L’Agenda Urbana Espanyola (AUE) és un document estratègic, sense caràcter normatiu, que té com a objectiu la sostenibilitat de les polítiques de desenvolupament urbà d’acord amb els criteris establerts per l’Agenda 2030, la Nova Agenda Urbana i l’Agenda Urbana de la UE.
-
L’Agenda Urbana de Catalunya (AUC) és una estratègia per redefinir els hàbitats urbans d’acord amb els reptes del futur, un acord estratègic de país amb dimensió urbana i territorial, per dotar als governs de nous instruments (legislatius, tècnics, financers) i garantir l’acció coordinada.
Sabies que…
La Diputació de Barcelona ofereix acompanyament i suport als ajuntaments en la definició de Plans d’Acció Locals, adaptats a cada realitat territorial, alineats amb els marcs estratègics globals, criteris i directrius de l’Agenda Urbana.
El 25 de setembre del 2015 va ser aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, amb els objectius d’erradicar la pobresa, lluitar contra la desigualtat i la injustícia, i posar fre al canvi climàtic, entre d’altres. Aquesta agenda marcarà l’acció global per al desenvolupament fins a l’any 2030 i, conjuntament amb la resta d’agendes globals, configura un full de ruta d’actuació per aconseguir un objectiu comú: el desenvolupament d’un món més sostenible.
Què són els ODS?
L’Agenda 2030 és una agenda integral, multidimensional i d’aplicació universal, i es desplega mitjançant un sistema de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a través dels quals es proposa abordar els grans reptes globals, des de la lluita contra la pobresa o el canvi climàtic fins a l’educació, la salut, la igualtat de gènere, la pau o les ciutats sostenibles.
Entre els 17 Objectius, l’ODS 11 és dedicat a les ciutats, i representa una gran victòria del treball d’incidència política realitzat pels principals agents del municipalisme internacional.
Vídeo explicatiu en anglès
Localitzant els ODS
La localització és el procés que té en compte el context subnacional en el compliment de l’Agenda 2030 i representa una oportunitat per reorientar les prioritats i polítiques locals, i demostrar el rol dels municipis en la reducció de les desigualtats i en l’assoliment dels ODS a escala nacional i també global.
Com a part del seu mecanisme de seguiment i avaluació, l’Agenda 2030 encoratja els estats membres de les Nacions Unides a elaborar exàmens periòdics sobre els progressos en la seva implementació.
En aquest marc, els governs locals i regionals participen cada vegada més intensament en l’elaboració dels exàmens locals voluntaris (Local Voluntary Reviews) sobre la implementació dels ODS en l’àmbit subnacional. Si bé no tenen caràcter oficial, el procés de realització d’aquests exàmens subnacionals està aportant múltiples beneficis a les entitats que hi participen i afavoreixen la visibilització del paper dels pobles i les ciutats en l’assoliment dels ODS.
Sabies que…
Es poden veure alguns exemples de la localització dels ODS als municipis de la demarcació de Barcelona.
La Diputació de Barcelona, en el marc de l’Observatori de Cooperació Descentralitzada i en col·laboració amb el CGLU, promou un curs de formació sobre la localització dels ODS.
Es pot veure algun exemple d’examen local voluntari sobre la implementació de l’Agenda 2030 a nivell local.
ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles
La inclusió d’aquest ODS és el resultat d’una intensa campanya dels ens locals i les entitats i comunitats urbanes. Representa un gran pas endavant en el reconeixement del poder transformador de les zones urbanes i del paper que han de tenir les ciutats i els pobles per impulsar el canvi global des de baix.
Aquest objectiu implica directament els alcaldes i alcaldesses i els governs de les ciutats perquè exerceixin el seu rol en l’Agenda 2030 i, en particular, planifiquin el seu desenvolupament d’una forma sostenible i participativa, vetllant per la protecció del patrimoni cultural i natural, i assegurin la integració territorial i aportin respostes integrals i resilients als riscos derivats del canvi climàtic i altres possibles desastres.
ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles
Diputació de Barcelona, 11 Ciutats i comunitats sostenibles
L’Acord de París sobre canvi climàtic
L’Acord de París sobre el canvi climàtic és el resultat de la 21a. Conferència sobre el Clima (COP21), celebrada a la ciutat de París l’any 2015. Es tracta d’un acord global vinculant sobre el clima, en el qual 195 països es van comprometre a reforçar la resposta mundial davant l’amenaça del canvi climàtic, en un context de desenvolupament sostenible i d’erradicació de la pobresa.
Acord de París sobre canvi climàtic
UN Climate Change: What is the Paris Agreement?
Agenda d’Acció d’Addis Abeba
Aquesta agenda és el resultat de la III Conferència Internacional sobre el Finançament per al Desenvolupament, celebrada a la capital d’Etiòpia el 2015. L’objectiu de l’acord és posar fi a la pobresa i assolir el desenvolupament sostenible mitjançant la promoció del creixement econòmic inclusiu, la protecció del medi ambient i el foment de la inclusió social.
Agenda d’Acció d’Addis Abeba
Marc d’acció de Sendai
El marc de Sendai per a la reducció del risc de desastres 2015-2030 va ser adoptat a la ciutat japonesa de Sendai, el 18 de març de 2015, durant la Conferència Mundial de les Nacions Unides. El marc de Sendai dona continuïtat al marc d’acció de Hyogo 2005-2015, amb canvis substancials, com l’èmfasi en la gestió del risc de desastres, en lloc de la gestió de desastres, amplia l’atenció als riscos, no només ambientals sinó també humans, tecnològics i biològics, i posa en relleu la necessitat de l’enfortiment de la governança multinivell en aquesta matèria, implicant no solament els estats, sinó tots els àmbits de govern i la societat en general, i aposta per reforçar la coherència entre les agendes globals.
Marc d’acció de Sendai
Els ens locals també s’alien i s’uneixen en xarxes internacionals de diferents tipus:
Ciutats i Governs Locals Units (CGLU)
Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) és la principal xarxa internacional de ciutats i governs locals, regionals i metropolitans i les seves associacions. Està compromesa a representar, defensar i amplificar les veus dels governs locals i regionals, per mitjà de la col·laboració, el diàleg, la cooperació i l’intercanvi de coneixements.
La CGLU treballa per a promoure la resposta i l’acció mundial per mitjà de compromisos i acords innovadors que es converteixin en fils conductors comuns que transcendeixin les fronteres i les comunitats en conjunt, per elevar i donar poder a l’àmbit local.
La Global Task Force és un mecanisme de coordinació i consulta impulsat per la CGLU i que reuneix les principals xarxes internacionals de governs locals per desenvolupar i coordinar les aportacions d’aquests actors als principals processos polítics internacionals. Per tant, serveix per amplificar la veu dels governs locals i regionals en l’escenari global.
La Diputació de Barcelona col·labora amb la xarxa CGLU amb l’objectiu de posar en valor a escala mundial el paper que juguen els governs locals en el desenvolupament sostenible i en les principals agendes internacionals, donar a conèixer les iniciatives impulsades pels ens locals de la demarcació i contribuir a millorar les seves capacitats.
Entre les col·laboracions, destaquen:
-
La participació en les reunions del Consell polític, el Congrés Mundial i els Local4Action Hubs.
-
La participació i el suport a les accions formatives i de divulgació impulsades per la unitat Learning de CGLU, com el curs sobre localització dels ODS impulsat per l’Observatori de Cooperació Descentralitzada.
-
El suport i la difusió de l’Informe GOLD (Informe de l’Observatori Global de Democràcia Local i Descentralització) on es comparteix informació sobre la democràcia local i la descentralització arreu del món.
Metropolis
Metropolis és la principal xarxa internacional de representació de les grans metròpolis en l’escenari global. Fomenta la cooperació, el diàleg i l’intercanvi de coneixements i solucions, basades en l’experiència dels seus membres.
Metropolis Strategic Action Plan 2021-2023
Consell internacional per a iniciatives mediambientals locals (ICLEI)
L’ICLEI o International Council for Local Envirenmental Iniciatives és una xarxa global de més de 2.500 governs locals i regionals compromesos amb el desenvolupament urbà sostenible.
Activa a més de 125 països, l’ICLEI fa de la sostenibilitat una part integral del desenvolupament urbà i crea canvis sistèmics a les zones urbanes mitjançant solucions pràctiques i integrades. Ajuda les ciutats, pobles i regions a anticipar-se i respondre a reptes complexos, des de la ràpida urbanització i el canvi climàtic fins a la degradació i la desigualtat dels ecosistemes.
Altres xarxes i espais d’incidència internacional dels governs locals
-
Cities Alliance. A mesura que les poblacions globals i les economies urbanes s’expandeixen, gestionar les ciutats i oferir oportunitats a tots els ciutadans és essencial per a la prosperitat nacional, el progrés internacional i l’estabilitat.
Per ajudar les ciutats de totes les grandàries a assolir aquests objectius, la Cities Alliance promou enfocaments programàtics a llarg termini que donen suport als governs nacionals i locals per desenvolupar marcs polítics adequats, reforçar les habilitats i capacitats locals, dur a terme una planificació estratègica de la ciutat i facilitar la inversió.
-
Bloomberg Philanthropies treballa per garantir una vida millor i més llarga per al major nombre de persones, i se centra en cinc àrees clau: les arts, l’educació, el medi ambient, la innovació governamental i la salut pública.
-
100 Resilient Cities (100RC). El 2013, la Fundació Rockefeller va iniciar el projecte 100 ciutats resilients per ajudar les ciutats a respondre als reptes físics, socials i econòmics. Les ciutats de la xarxa 100RC han disposat dels recursos necessaris per desenvolupar un full de ruta cap a la resiliència.
-
C40. És una xarxa representativa de més de 100 ciutats líders que col·laboren per fer front a la crisi climàtica. Es tracta d’una iniciativa filantròpica i privada impulsada per una àmplia aliança internacional.
8. Recursos disponibles per als ens locals
Tot seguit es presenta un recull dels recursos disponibles per als governs locals.
Diputació de Barcelona, Direcció de Relacions Internacionals
Portal Guia d’Ajuts de la Unió Europea (GAUE): portal web sobre totes les oportunitats que presenten els fons i els programes de la Unió Europea on són elegibles els governs locals de la demarcació de Barcelona, així com els principals recursos disponibles, les novetats, l’agenda de jornades en fons europeus, o el seguiment de la participació dels municipis de Barcelona en projectes europeus.
Catàleg de serveis: suport tècnic i econòmic als ens locals per al desenvolupament d’accions de caràcter europeu i internacional, assessorament en projectes europeus, relacions bilaterals i agermanaments, plans d’acció internacional, tallers de promoció i divulgació europea, etc.
Banc d’Accions Formatives (BAF): formacions de capacitació del personal tècnic i càrrecs electes del món local en els àmbits de treball relacionats amb els programes i projectes europeus, els reptes globals per al desenvolupament sostenible i la promoció dels ens locals en l’arena internacional.
Oficina de la Diputació a Brussel·les: representa i defensa els interessos locals dels 311 municipis de la demarcació de Barcelona a la capital d’Europa, i treballa estretament amb les institucions, els funcionaris europeus, els representants d’altres regions, les xarxes i altres organismes internacionals. També ofereix suport en la identificació dels contactes a les institucions i de possibles aliances; acompanyament durant les visites d’estudi a les institucions i xarxes i en l’organització d’actes, jornades, intervencions en fòrums… També disposa d’un espai físic a Brussel·les per a la celebració de reunions.
Butlletí #InternacionalDiba: butlletí mensual de la Direcció de Relacions Internacionals amb les principals notícies, l’agenda i un editorial molt recomanable.
Butlletí Què es mou a Europa?: butlletí mensual amb els principals debats en curs a les institucions de la UE, els actes dels ens locals i organismes catalans a Catalunya i a l’exterior, els espais destacats d’incidència (consultes públiques i premis europeus oberts). Aquest butlletí permet fer el seguiment de la legislació de la Unió Europea i anticipar els espais d’incidència d’interès per als governs locals de la demarcació.
Comunitat Europa i Estratègia Internacional: plataforma virtual d’intercanvi entre els referents de relacions internacionals dels ens locals de la província. Aquesta plataforma permet estar al dia sobre la informació, la formació, els materials i els ajuts que elabora o recomana l’Oficina d’Europa i Estratègia Internacional.
Observatori de Cooperació Descentralitzada: centre de referència en l'anàlisi de la cooperació descentralitzada i l'acció internacional dels governs locals integrat per la Diputació de Barcelona i la Intendència de Montevideo. Entre les accions de l’Observatori hi destaquen les formacions en línia, organitzades en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, com són els cursos sobre “Cooperació descentralitzada”, o “Tècniques creatives de comunicació i campanyes per a la justícia global”, així com el curs “Localitzant els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Eines per a la transformació local”, coorganitzat amb el Consell Mundial de Ciutats i Governs Locals (CGLU).
Portal web NextDiba: informació actualitzada sobre les convocatòries d’interès dels fons Next Generation per als ens locals de la demarcació. Ofereix un canal per compartir amb la Diputació de Barcelona els projectes locals i un sistema d’alertes sobre les convocatòries obertes. L’oficina NextDiba també ofereix formacions en aquest marc.
Per saber-ne més…
Consulteu la pàgina web de l’Oficina d’Europa i Estratègia Internacional.
Altres ens municipalistes
Federació de Municipis de Catalunya (FMC)
Servei InfoEuropa: ofereix un sistema d’informació i alerta sobre fons europeus, així com un punt d’assistència tècnica als governs locals per a l’acompanyament en matèria de finançament europeu.
Associació Catalana de Municipis (ACM)
Oficina de Fons Europeus: ofereix un portal sobre convocatòries europees, notícies i documents d’interès, així com assessorament en matèria de finançament europeu.
Federació Espanyola de Municipis (FEMP)
El portal FEMPeu ofereix informació sobre les convocatòries europees d’interès local a tot el territori de l’Estat espanyol; un fòrum de tècnics locals en fons europeus i un espai de consulta.
Generalitat de Catalunya
Departament d’Acció Exterior i Govern Obert.
Portal de Fons europeus a Catalunya #FonsUECat. Pàgina web sobre tots els ajuts europeus d’interès per a Catalunya. Presenta un butlletí setmanal, una agenda de jornades en fons europeus, notícies i, entre altres publicacions d’interès, realitza informes anuals sobre la participació catalana en fons europeus.
Delegació del Govern de la Generalitat davant de la Unió Europea i altres delegacions.
Unió Europea
Representació de la Comissió Europea a Barcelona, altaveu de la Comissió Europea a Catalunya i a les Illes Balears. Organitza les visites dels representants de de les institucions europees; promou el diàleg permanent amb el territori; porta a terme activitats de divulgació sobre la Unió Europea; difon notícies i informació sobre els plantejaments i els programes clau de la UE, i sobre com s’implementen en els territoris; etc.
Oficina del Parlament Europeu a Barcelona. Informa sobre el paper del Parlament Europeu a la ciutadania i els mitjans de comunicació; porta a terme campanyes de comunicació, exposicions, actes i facilita altres recursos per fomentar el debat sobre la democràcia parlamentària europea; estableix relacions estratègiques amb les parts interessades i dona a conèixer les decisions del Parlament Europeu; dona suport a les visites dels diputats al Parlament Europeu i a les delegacions i les missions parlamentàries oficials, etc.
Europe Direct. Proporcionen informació sobre la Unió Europea i estan a disposició de la ciutadania a escala regional i local. A Catalunya actualment hi ha un punt d’informació Europe Direct a Girona, a Tarragona i a Lleida.
Bibliografia
CASADO CAÑEQUE, F. (2022) “El movimiento municipalista y cómo no dejar a nadie atrás”. En Blog Planeta Futuro. El País. 3 de febrer de 2022.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2013) “Introducció al procés d’elaboració de plans locals de projecció internacional”. Diputació de Barcelona.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2014) “Guia metodològica per elaborar plans locals de projecció internacional”. Diputació de Barcelona.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2020) “Guía para la evaluación de la acción internacional de los gobiernos locales. Orientaciones generales para la evaluación de la acción internacional de un gobierno local”. Diputació de Barcelona.
DURMUŞ, E. (2021) “Las ciudades y el derecho internacional: ¿Legalmente invisibles o actores con un creciente poder blando?” A Monografías CIDOB, 81. Barcelona: CIDOB.
FERNÁNDEZ DE LOSADA, A.; GARCÍA, E. (2018) “Repensar las ciudades globales desde el municipalismo internacional y el derecho a la Ciudad”. Anuario Internacional CIDOB, pp. 41-49.
FERNÁNDEZ DE LOSADA, A. (2018) “De la retórica a la política. ¿Pueden las ciudades ganar trascendencia en las agendes globales?” A Monografías CIDOB.
FERNÁNDEZ DE LOSADA, A. (2018) “Cities in the international arena”. A Monografías CIDOB.
FERNÁNDEZ DE LOSADA, A. (2019) “Las metrópolis ante las agendas globales del desarrollo sostenible”. A Monografías CIDOB, núm. 75.
FERNÁNDEZ DE LOSADA, A.; ABDULLAH H. (2019) “Repensando el ecosistema de redes internacionales de ciudades. Retos y oportunidades”. A Monografías CIDOB, núm. 72.
FERNÁNDEZ DE LOSADA, A. (2021) “Del multilateralismo a las alianzas multiactor: el tránsito de las ciudades de la retórica a la política en el escenario internacional”. A Monografías CIDOB, núm 81.
GALCERAN M.; GARCÍA I RODRÍGUEZ S.; TAPIA A. (2021) “Cities and internationalization: 4 trends that are shaping a new scenario of opportunities”. A Anteverti.
GENERALITAT DE CATALUNYA (2022) Presentació “Els fons Nex Generation a Catalunya”, del Departament d’Economia i Hisenda.
GLOBAL TASKFORCE (2016) “Guía para la localización de los ODS: implementación y monitoreo subnacional”. Global Taskforce. CGLU.
INSTITUT D’ESTUDIS AUTONÒMICS (2014) “Acción exterior y Comunidades Autónomas”. Institut d’Estudis Autonòmics. Seminari a Barcelona.