La regidoria de seguretat ciutadana
Espai de formació de l'electe
Aquest recurs fa un repàs general a les competències bàsiques que el regidor de seguretat ha de conèixer per exercir les seves funcions.
Introducció
L'objectiu del recurs és reflexionar sobre les competències de forma genèrica que acostuma a tenir el regidor de seguretat ciutadana. Es fa necessari doncs, que l'esmentat regidor disposi d'una sèrie de coneixements que li permetin exercir les seves funcions amb garanties.
L'estructura del recurs és el següent:
-
Conceptes de seguretat (pública, ciutadana, nacional)
-
Funcions i competències del regidor de seguretat
-
Competències de les diferents policies de l'estat
1. Funcions del regidor de seguretat
Correspon al regidor de seguretat, per delegació de l'alcalde posar en pràctica les polítiques públiques de seguretat que s'han ofert en el programa electoral guanyador.
Sabies que…
Ser regidor de seguretat comporta treballar per a la comunitat, i es una gran responsabilitat. El regidor de seguretat assumeix la gestió de moltes competències que afecten directament a la vida en societat de les persones i alhora suposa ser, en part, un director i impulsor de les polítiques públiques de seguretat al municipi.
2. La seguretat pública
Recorda
La seguretat és un dret, un valor, una percepció i una necessitat
És molt important acotar el concepte, definir-lo, per tal que quan es parli de seguretat entenguem tots el mateix.
La paraula seguretat s’empra en tantes accepcions que ha perdut una mica el seu significat i és fa necessari col·locar un nom o un adjectiu al darrere per concretar a quina seguretat ens referim. Hi ha moltes seguretats, així es parla de seguretat ciutadana i de seguretat pública per diferenciar-la de la seguretat privada, però també sentim sovint a parlar, des del vessant territorial, de la seguretat nacional , local, o de l’estat ,i des del punt de vista de la mobilitat, la seguretat pot ser aèria i aeroportuària , marítima i portuària, viària o ferroviària, entre d’altres. En els diferents sectors productius, també empren el mot seguretat, i així es diferencia entre seguretat informàtica o ciberseguretat, seguretat lògica, industrial, alimentària, farmacèutica, jurídica, bancària, etc. i,a més, com a locatiu, si afegim l’expressió “de seguretat” es parla:
-
D’un mecanisme que assegura el seu funcionament: cinturó, casc, distància, llum, mesura, mascareta, taps, vàlvula etc.
-
D’una Administració o funcionari que hi pertany, o d’un cos o d’un agent que hi pertany.
En definitiva, hi ha moltíssimes seguretats i, per tant, cal precisar el terme si no es vol córrer el risc que, mentre unes persones interpreten la seguretat d’una manera, els seus interlocutors entenguin una altra cosa.
Seguint el que deia Maslow, la seguretat és una de les necessitats humanes. En la seva piràmide jeràrquica, el psicòleg americà, col·loca la seguretat tot just després de les necessitats fisiològiques bàsiques per a mantenir l'homeòstasi. El cervell interpreta les sensacions que rep a través dels sentits i així es forma una impressió conscient o inconscient d’allò que l’envolta. Una persona interpreta de manera lògica (per a ella) i a partir de les seves experiències prèvies, els estímuls, els pensaments i els sentiments.
Aquesta interpretació produeix una reacció emocional que, en relació amb la seguretat, pot reafirmar-la o denegar-la generant-se llavors la inseguretat. La inseguretat pot produir nerviosisme, malestar i ansietat, i genera tensió i estrès. La inseguretat genera també falta de confiança en un mateix.
Aquest fet és molt important perquè, si la seguretat és una percepció (entre altres coses) i cada persona pot tenir una percepció distinta, és lògic entendre que el que a una persona li genera inseguretat, a una altra no la condiciona ni la limita en res. Per tant, les mesures preventives per aspectes que poden generar inseguretat, seran distintes les que demandin uns col·lectiuas o uns altres.
La seguretat és un dret fonamentals recollit a l’article 17.1 de la Constitució Espanyola
“Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat” i segons l’article 51.1 “Els poders públics han de garantir la defensa dels consumidors i dels usuaris, protegint, mitjançant procediments eficaces, la seguretat, la salut, i els legítims interessos econòmics.”
La noció de seguretat a la qual es refereix l’article 17.1 de la CE ha de ser entesa —es diu— com l’expectativa jurídica que té el ciutadà que els seus drets fonamentals i, de manera especial, la seva llibertat, podran ser exercitats en les condicions materials adequades, la qual cosa constitueix un complement i no una limitació dels drets fonamentals i les llibertats públiques. La seguretat no és un valor en si mateixa ni un dret fonamental, sinó un estat de coses que permet la garantia dels drets, un valor instrumental, en definitiva. Quan la seguretat es considera com un fi en si mateixa es converteix justament en el contrari, atès que no hi ha pitjor que la que ve dels poders públics quan aquests obliden que la seva tasca constitucional és, precisament, assegurar la llibertat. Se cita, a aquest propòsit, l’informe del Consell General del Poder Judicial a l’Avantprojecte de la LOPSC, de 20 de desembre de 1990, en el qual es recordava que la seguretat regulada a l’Avantprojecte no era citada a l’article 17.1 de la CE, sinó la seguretat material col·lectiva, que no és un dret fonamental i que no pot limitar la llibertat individual de la mateixa manera que un dret fonamental en limita un altre
Cal recordar que els drets fonamentals i les llibertats públiques tenen una protecció especial,primer mitjançant els recursos que preveu l’ordenament jurídic davant la jurisdicció ordinària amb un procediment judicial preferent i sumari,i després a traves del recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional.
3. La Seguretat Ciutadana
En la CE 1978, l’única vegada que apareix el terme seguretat ciutadana és a l’article 104 , quan es refereix a la missió de les forces i cossos de seguretat sota la dependència del Govern.
El que diu aquest precepte és que les forces i cossos de seguretat tenen per missió garantir la seguretat ciutadana. Podem afegir que sense seguretat no hi ha llibertat. En aquesta tasca de garantir la seguretat ciutadana les forces policials tenen un paper essencial i cabdal. La protecció de la seguretat ciutadana va ser regulada per primer cop a Espanya per la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana i que posteriorment va ser modificada per la Llei orgànica 4/2015, de 30 de març.
En ser impugnada la seva constitucionalitat l’any 1992, el Tribunal Constitucional va emetre la Sentència 341/1993, però l’alt tribunal no va donar cap definició del concepte seguretat ciutadana.
El més proper a una definició de seguretat ciutadana es pot trobar en el preàmbul de la LOPSC on s’estableix que:
La seguretat ciutadana “Garanteix que els drets i les llibertats reconeguts i emparats per les constitucions democràtiques puguin ser exercits lliurement per la ciutadania i no siguin meres declaracions formals sense eficàcia jurídica. En aquest sentit, la seguretat ciutadana es configura com un dels elements essencials de l'Estat de dret.”
El punt tercer del preàmbul de la LOPCS, deixa clar que la seguretat ciutadana és una activitat dirigida a la protecció de persones i béns i al manteniment de la tranquil·litat dels ciutadans.
L’article 1, de la LOPSC, fixa com a objecte de la llei :
La seguretat ciutadana és un requisit indispensable per al ple exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques, i la seva salvaguarda, com bé jurídic de caràcter col·lectiu, és funció de l'Estat, amb subjecció a la Constitució i a les lleis.
Per saber-ne més
Teresa Freixes i José Carlos Remotti diuen en la seva obra ”La configuración constitucional de la seguridad ciudadana”
“Sintetizando, la institución seguridad ciudadana se conforma como bien constitucionalmente protegido, cuyos titulares se concretan, por una parte, en cuanto al sujeto activo, en el Gobierno como sujeto activo primario, y por otra, en las Fuerzas y Cuerpos de seguridad como sujeto activo secundario; los ciudadanos, en su calidad de participantes en la vida de la comunidad, constituyen el sujeto pasivo. El objeto o contenido de la seguridad ciudadana consistirá en las medidas de prevención, protección, garantía y reparación que se tengan que adoptar para que los ciudadanos puedan intervenir libremente y con garantías en los distintos niveles y formas participativas que presenta la vida en comunidad. Por último, la seguridad ciudadana adopta constitucionalmente una función prestacional a cargo del Gobierno y de las Fuerzas y Cuerpos de seguridad bajo la dependencia de aquél, los cuales, a su vez, se constituyen en garantía institucional de la seguridad ciudadana y del libre ejercicio de los derechos y libertades”
4. La seguretat nacional
5. Competències del regidor de seguretat
En relació amb la seguretat i d’acord amb el que disposa
Bases de Règim Local
En l’article 25.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local el municipi exerceix una sèrie de competències com a pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les comunitats autònomes, i algunes d’aquestes competències estan molt lligades a la seguretat. Per exemple se'n poden esmentar les següents:
-
Protecció del patrimoni històric.
-
Protecció contra la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica en les zones urbanes.
-
Policia local, protecció civil, prevenció i extinció d'incendis.
-
Trànsit, estacionament de vehicles i mobilitat.
-
Protecció de la salubritat pública.
-
Vigilància dels edificis de titularitat local destinats a centres públics d'educació infantil, d'educació primària o d'educació especial.
-
Actuacions contra la violència de gènere.
6. La policia local
7. La policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra
i
Catalunya disposa d’un cos de policia propi, la policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra (PGME).
Aquesta policia va ser creada per la Llei 19/1983, de 14 de juliol, i el nucli inicial de la qual el conformaven aproximadament uns 100 mossos,que ja prestaven servei de custòdia i vigilància al Palau de la Generalitat des de 1953. A aquests contingent de mossos es va incorporar la primera promoció de policies de la Generalitat el dia 10 de gener de 1984 .
La Llei 10/1994, d’11 de juliol, regula la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra de Catalunya (PGME) La PGME és una policia integral i, per tant, treballa en tot el territori de Catalunya,és a dir, en cada municipi del país.
El mapa policial organitza el territori de Catalunya en àrees bàsiques policials (ABP) i en regions policials (RP), i té en compte les realitats metropolitanes en la seva organització territorial.
8. La coordinació entre policies
9. L'elaboració del Pla de Seguretat Local
Els articles 10.b 31 i 32 de la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, estableixen que les JLS estan obligades a elaborar el Pla de seguretat local del municipi.
Sabies que…
El Pla de seguretat local és una eina de planificació operativa i ha de recollir les prioritats que l’autoritat política del municipi de termini. El Pla és un bon instrument per a determinar la política de seguretat que es pretén implantar.
El Pla de seguretat local l’ha d’aprovar la JLS i se n'ha d'informar al Ple de l’ajuntament i al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.
Per a elaborar el Pla de seguretat local és convenient seguir els criteris establerts pel Departament d’Interior en la Guia per a l’elaboració de plans locals de seguretat de 2013. El Pla consta bàsicament de tres fases:
Diagnòsi
Definició d’objectius i disseny d’activitats
Seguiment i avaluació del Pla
Per a elaborar el Pla de Seguretat local es poden contractar especialistes o assessors que ajudin a dinamitzar els debats i prenguin notes per a després estructurar correctament el document. La Diputació de Barcelona atorga una subvenció anual als ajuntaments per tal de fomentar les redaccions i la implantació de l'eina de planificació que suposa el Pla.
10. Els cossos de policia depenents de l'Estat
A l'Estat espanyol hi ha dos cossos policials que presten les funcions de policia i que depenen del Govern de l’Estat , el Cos Nacional de Policia (CNP) i la Guàrdia Civil (GC). A aquests dos cossos la llei els anomena forces i cossos de seguretat de l'Estat (FCSE),mentre que a la resta de cossos policials únicament forces i cossos de seguretat (FCS). Aquests cossos policials exerceixen totes les competències que té l'Estat en matèria de seguretat en el territori de les comunitats autònomes. Així s'encarreguen de la seguretat ciutadana, de l’ordre públic, de la regulació de vigilància i del control de trànsit, de la investigació criminal etc.
En el mapa policial espanyol hi ha quatre comunitats autonòmes que disposen de cos de policia propi i compleixen i són responsables de les funcions que els seus respectius estatuts d’autonomia i els atorguen. Aquestes comunitats autònomes són:
-
País Basc
-
Navarra
-
Canàries
-
Catalunya
Hi ha altres comunitats autònomes que, per a poder fer complir les seves normatives o per a protegir els edificis i les autoritats de la comunitat disposen d’unitats del CNP, cedides al govern de la comunitat autònooma, com per exemple:
-
Galícia
-
Andalusia
-
Aragó
-
Astúries
-
Madrid
Els articles 11 i 12, de la LOFCS, determinen les funcions d’aquests dos cossos policials dependents del Govern de l'Estat i estableixen que la sevaa missió és protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana.
-
Vetllar pel compliment de les lleis i disposicions generals, executant les ordres que rebin de les autoritats, en l'àmbit de les seves respectives competències.
-
Auxiliar i protegir les persones i assegurar la conservació i custòdia dels béns que es trobin en situació de perill per qualsevol causa.
-
Vigilar i protegir els edificis i instal·lacions públics que ho requereixin.
-
Vetllar per la protecció i seguretat d'altes personalitats.
-
Mantenir i restablir, si escau, l'ordre i la seguretat ciutadana.
-
Prevenir la comissió d'actes delictius.
-
Investigar els delicte per a descobrir i detenir els presumptes culpables, assegurar els instruments, efectes i proves del delicte, posant-los a disposició del jutge o el tribunal competent i elaborar els informes tècnics i pericials procedents.
-
Captar, rebre i analitzar totes les dades que tinguin interès per a l'ordre i la seguretat públics, i estudiar, planificar i executar els mètodes i les tècniques de prevenció de la delinqüència.
-
Col·laborar amb els serveis de protecció civil en els casos de risc greu, catàstrofe, o calamitat pública, en els termes que s'estableixin en la legislació de protecció civil.
-
Correspon al CNP exercitar aquestes funcions a les capitals de província i els termes municipals i nuclis urbans que el Govern determini.
-
La GC les exercirà a la resta del territori nacional i al seu marc territorial
-
L'expedició del document nacional d'identitat i dels passaports.
-
El control d'entrada i sortida del territori nacional d'espanyols i estrangers.
-
Les previstes en la legislació sobre estrangeria, refugi i asil, extradició, expulsió, emigració i immigració.
-
La vigilància i inspecció de l'acompliment de la normativa en matèria de joc.
-
La investigació i persecució dels delictes relacionats amb la droga.
-
La col·laboració i prestació d'auxili a les policies d'altres països, d'acord amb el que estableixen els tractats o acords internacionals sobre les lleis, sota la direcció superior del ministre de l'interior.
-
El control de les entitats i els serveis privats de seguretat, i la vigilància i investigació del seu personal, mitjans i actuacions.
-
Aquelles altres que li atribueixi la legislació vigent.
-
Les derivades de la legislació vigent sobre armes i explosius.
-
El resguard fiscal de l'Estat i les actuacions encaminades a evitar i perseguir el contraban.
-
La vigilància del trànsit i el transport en les vies públiques interurbanes.
-
La custòdia de vies de comunicació terrestre, costes, fronteres, ports, aeroports i centres i instal·lacions que pel seu interès ho requereixin.
-
Vetllar pel compliment de les disposicions que tendeixin a la conservació de la natura i el medi ambient, els recursos hidràulics, així com la riquesa cinegètica, piscícola, forestal i de qualsevol altra índole relacionada amb la natura.
-
La conducció interurbana de presos i detinguts.
-
Aquelles altres que li atribueixi la legislació vigent
A l’Estat espanyol el model de policia judicial està constitucionalitzat, la qual cosa vol dir que l’article 126 de la CE 78,recull quines són les funcions de la policia judicial.
La policia judicial està regulada en diverses normes i en totes elles es deixa clar que els cas d'aquesta policia judicial són jutges i fiscals.
Sabies que…
A l’Estat espanyol no hi ha un cos de policia que s’anomeni policia judicial i són funcionaris dels diferents cossos els que conformen les unitats orgàniques o adscrites de policia judicial.
Així el CNP i la GC tenen unitats especifiques de policia judicial. Les policies autonòmiques sense tenir unitats que s'anomenin de policia judicial “ de facto”, també tenen unitats que treballen directament a les ordres de jutges i fiscals amb un caràcter d’exclusivitat.
Les policies locals tampoc tenen unitats de policia judicial però sí funcionaris que treballen directament a les ordres de jutges i fiscals amb caràcter de quasi exclusivitat i que executen diàriament la funció de policia judicial. Això és així perqè al punt cinquè LECrim, en el seu article 283, estableix que les policies locals constitueixen també la policia judicial.
La LOFCS, no prohibeix que les policies locals exerceixen la funció de policia local sinó al contrari l’article 53 e) concreta específicament que han de participar com a col·laboradors en aquesta funció però a més a més han d' instruir atestats per accidents de transit i que s’envien als jutjats respectius i també han de fer les diligències de prevenció que estableix l’article 13 de la LECrim i també s’adrecen específicament a jutges i fiscals.
Sabies que…
Els policies locals poden exercir dues funcions, un de policia dependent de l’ajuntament i per tant de l’alcalde i/o regidor i l'altre de policia judicial si el jutge li encomana alguna actuació específica i circumstància en la qual l'alcalde o el regidor no poden impedir que aquests agent treballi a les ordres del jutge i/o fiscal.
D’acord amb el que es va adoptar a la “Comissió Nacional de Policia Judicial” de 15 de juliol de 2015: Les policies locals no constitueixen policia judicial en sentit estricte, és a dir policia judicial específica que estableix l’article 7 del Reial decret 769/87 sobre regulació de la policia judicial. Per tant només aquelles policies de grans municipis que hagin signat el conveni de col·laboració entre el Ministeri de l'Interior i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies de 20 de febrer de 2007, podran actuar com a policia judicial en una sèrie d’infraccions penals que s’especifiquen en el conveni i que es refereixen a les antigues faltes i delictes menys greus que s’hi especifiquen.
Des del punt de vista judicial, és a dir, en el cas que els jutges autoritzin mitjançant resolució a les policies locals a dur a terme activitats pròpies de la policia judicial específica al marge del que està previst en la legislació vigent aquelles resolucions seran recorregudes immediatament per la Fiscalia.
Glossari
Referències bibliogràfiques
LLIBRE: Soc regidor de seguretat ciutadana, i ara què?.Les principals 150 preguntes. ACM. ESCOLA D'ELECTES. Càtedra Part de la Riba. UAB