La regidoria de medi ambient
Espai de formació de l'electe
Els importants reptes ambientals als que ens enfrontem com a societat atorguen especial rellevància a les accions i polítiques que s’impulsin des de les regidories de medi ambient dels municipis. A banda de les competències de gestió, planificació i control ambiental, cal tenir en compte la necessitat d’impulsar projectes i iniciatives transversals que dotin a les nostres viles i ciutats de les eines necessàries per a fer front a aquests importants reptes.
Introducció
Els importants reptes ambientals als que ens enfrontem com a societat atorguen especial rellevància a les accions i polítiques que s’impulsin des de les regidories de medi ambient dels municipis. A banda de les competències de gestió, planificació i control ambiental, cal tenir en compte la necessitat d’impulsar projectes i iniciatives transversals que dotin a les nostres viles i ciutats de les eines necessàries per a fer front a aquests importants reptes.
Presentació i objectius
Els objectius d’aquest recurs autoformatiu són:
-
Identificar les àrees de competència de la regidoria de medi ambient d’un municipi.
-
Presentar els reptes locals i globals als quals s’enfronten els municipis.
-
Donar les eines i criteris per poder articular polítiques i estratègies per fer front a aquests reptes.
-
Presentar el mapa d’actors rellevants en les polítiques ambientals a escala municipal, de demarcació de Barcelona, autonòmica, estatal i internacional.
Amb la voluntat de dissenyar un document àgil i de fàcil lectura, es proposa una estructura de continguts adaptada als diferents àmbits competencials de les regidories de medi ambient. Per tant, després d’uns punts introductoris en què trobareu el marc general d’actuació i la definició dels principals reptes i de les competències de la regidoria, es passarà a detallar cada un d’aquests reptes amb la següent estructura:
-
Introducció i marc general
-
Preguntes i respostes: articulat en forma de pregunta es donarà resposta als principals elements que cal tenir en compte en cada un dels àmbits identificats com a rellevants: l’emergència climàtica i el col·lapse de la biodiversitat, la gestió dels residus i l’economia circular, el repte de municipis saludables i la necessitat d’implicar a la societat.
-
Per saber-ne més: enllaços a documents, espais webs o recursos per ampliar al informació
-
Com et podem ajudar: identificació dels recursos que la Diputació de Barcelona posa al servei dels municipis i identificació dels principals actors i administracions implicades en cada un dels àmbits.
Els textos proposats s’aniran acompanyant d’enllaços i referències a informació de suport que pot ampliar o concretar la informació de cada un dels apartats.
1. Medi ambient i els governs locals
Actualment existeix una evidència científica ineludible, acompanyada d’un consens polític i social estès, que afirma amb contundència que el món enfronta una crisi ambiental sense precedents. L’emergència sanitària ocasionada per la COVID-19 se suma a un llistat llarg d’advertències que, des d’un temps ençà, estan fent emergir les conseqüències de la petjada que deixem en el planeta: incendis forestals, inundacions, rècords d’altes temperatures, contaminació de les nostres ciutats,…
Ja no es tracta d’una preocupació per l’estat del medi ambient com quelcom aliè i allunyat del nostre desenvolupament com a societat. Es tracta d’assumir que el benestar de les nostres generacions i de les futures depenen d’un trencament clar i urgent respecte les recents tendències de declivi ambiental.
Ens trobem en un moment crucial que requereix de compromís a totes les escales. Cal marcar-nos objectius exigents i basats en l’evidència científica per construir una agenda de futur. Però, més enllà d’això, cal transformar aquests objectius en accions i cal fer-ho com abans millor per evitar que sigui massa tard.
Som a les portes de l’anomenada “dècada decisiva”, una espècie de compte enrere que ens reclama fer front als reptes que ja coneixem, passar de la teoria a la pràctica i, en definitiva, prendre decisions valentes avui per construir un demà amb les mateixes oportunitats que l’ahir (o més).
Un lema que segueix vigent: pensar globalment però actuar localment.
Amb l'aprovació de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides, amb els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (en endavant ODS) i les seves 169 fites, es va configurar un full de ruta per al proper decenni enfocat al desenvolupament mundial sostenible.
L’Agenda 2030 defineix un marc global i universalment compartit però requereix d’una governança multinivell. Mentre que els ODS són globals, la seva consecució dependrà de l'habilitat que tinguem per convertir-los en una realitat als municipis. De fet, el 65% de les fites dels ODS (d’un total de 169) apel·la directament a les responsabilitats dels governs locals.
En aquest sentit, per la seva proximitat a la ciutadania i el coneixement del territori, els ens locals suposen un primer graó clau en l’articulació d’aquest canvi global que és ja imprescindible. Si bé aquest treball haurà de ser coordinat amb la resta de les administracions, com a municipi hem de prendre consciència que la nostra acció, sumada amb la de la resta d’ens locals, esdevé l’element clau per aconseguir una suma de respostes locals que permetin l’assoliment dels reptes a nivell global.
Per tant, l’Agenda 2030 serveix de marc de referència per alinear les polítiques socials, ambientals i econòmiques, recordant un dels lemes més coneguts dels moviments i les lluites de defensa del medi ambient: pensa globalment, actua localment.
Quins són els principals reptes tant locals com globals que un municipi ha d’afrontar?
Fins fa relativament poc temps, es feia referencia al canvi climàtic, entès com l’alteració del clima del planeta com a conseqüència de l’activitat antròpica, principalment en forma d’escalfament global. La manca d’assoliment dels compromisos de reducció de les emissions que el provoquen (gasos d’efecte hivernacle o GEH) fa que ens trobem en un punt crític en què cal actuar de manera urgent i decidida per evitar sobrepassar punts de no retorn en el sistema climàtic. De fet, la Unió Europea es marca la fita de reduir les emissions antropogèniques -com a mínim- fins al 55% per a l’any 2030. Les ciutats tenen un paper important ja que són generadores del 70% de les emissions de GEH mundials i, a la vegada, tenen un poder d’acció elevat per contribuir al compliment dels objectius de reducció necessaris.
L’assoliment dels objectius a nivell climàtic passa, en gran part, per impulsar nous models de producció i consum d’energia que trenquin la vinculació amb els modes de producció d’energia convencional basats en els combustibles fòssils i centralitzats. Aquest viratge passa per l’impuls de nous sistemes de producció local basats en energies renovables en els quals es fomentin esquemes col·laboratius i descentralitzats, el foment d’un consum responsable i eficient, l’apoderament energètic per part de la ciutadania o l’aposta per un sistema de mobilitat basat en els modes actius i en la descarbonització del parc de vehicles.
Tal i com indica l’informe de la Plataforma Intergovernamental sobre la Biodiversitat i els Serveis Ecosistèmics de Nacions Unides (IPBES), la taxa global d’extinció d’espècies i de destrucció d’hàbitats s’està accelerant a nivell mundial, també a Catalunya, i una de les principals causes n’és l’activitat humana. La biodiversitat té un paper important en el funcionament dels ecosistemes i en els nombrosos serveis que proporcionen i, per tant, és un repte que cal abordar. Cal tenir en compte, a més a més, que la pèrdua de biodiversitat és una de les principals causes de transmissió de nous virus i malalties infeccioses a l’espècie humana.
Treballar en la construcció de ciutats saludables que posin la persona al centre i afrontin els reptes per obtenir una millora de la qualitat de l’aire i reducció del soroll ambiental, que afavoreixin el contacte amb la natura i promoguin hàbits saludables per a la ciutadania. Alguns d’aquests reptes es poden materialitzar executant accions dels Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire, mapes de capacitat acústica, projectes d’infraestructura verda i promocionant la mobilitat activa.
La reducció de la generació de residus a les ciutats és un gran repte que cal abordar per avançar cap a un model urbà més sostenible. La UE va fixar uns objectius de reciclatge d’un 55% per al 2025 i d’un 60% per al 2030, motiu pel qual caldrà dedicar grans esforços per a millorar l’eficàcia dels servei de recollida i de gestió. En aquesta línia, l’impuls de l’economia circular esdevé fonamental, ja que es tracta d’un model econòmic que es basa en sistemes de producció i consum més eficients i resilients, i consisteix en un cicle productiu tancat que fa un ús òptim dels recursos i on el concepte residu desapareix, ja que tot els elements del sistema són aprofitats i es transformen en un valor per l’economia.
Les competències públiques són atribuïdes i determinades per l’ordenament jurídic. En el cas de les competències municipals estan determinades d’una banda per les lleis de règim local (Llei reguladora de bases de règim local -LRBRL- i Decret Legislatiu 2/2003 de 28 abril, pel qual s’aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya -TRLMRLC-) i, per l’altra, per les diverses lleis sectorials (urbanisme, seguretat, educació, serveis socials, habitatge, transport,…) que fan una definició més detallada de les competències.
Existeixen un seguit d’àmbits materials d’acció pública dels quals s’atribueixen les competències als municipis. En funció de la mida del municipi aquestes competències poden ser totals (municipis de més de 50.000 habitants) o bé preveure’n la delegació a administracions superiors (especialment en el cas de municipis de menys de 5.000 habitants).
La taula següent recull les obligacions competencials dels municipis, atenent a la seva mida:
L’atribució de competències als ens locals s’ha de fer d’acord amb la naturalesa i les característiques d’aquests ens i les necessitats d’eficàcia o d’economia a satisfer, d’acord amb el principi de subsidiarietat, i procurant, de manera general, que l’exercici de les competències correspongui preferentment a les autoritats més pròximes als ciutadans. La Generalitat pot delegar competències en els ens locals i atribuir-los la gestió ordinària dels serveis propis de l’Administració de la Generalitat, en els termes establerts per aquesta.
Amb tot, a continuació es presenten resumidament les principals competències que poden estar en el marc de treball de la regidoria de medi ambient. Cal remarcar que la relació que es detalla a continuació és una aproximació general i, per tant, sotmesa als ajustos que deriven dels diferents textos legals i de les característiques de cada municipi.
Tràmits i gestió administrativa
Gestió de l’aigua
Domini públic litoral
Protecció del medi natural
Contaminació atmosfèrica
Contaminació acústica
Contaminació lluminosa
Contaminació electromagnètica
Gestió de residus
Sòls contaminats
En els apartats posteriors d’aquest recurs, on es detallen els reptes clau a desenvolupar des de la regidoria de medi ambient, s’aportarà informació complementària sobre les administracions supramunicipals que tenen competències sobre els diferents elements ambientals.
Recorda
Tot i així, s’escau destacar el rol de la Diputació de Barcelona com a institució de govern local que dona suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments perquè puguin prestar serveis municipals de qualitat.
Els recursos que ofereix la Diputació de Barcelona es concreten en el Catàleg de serveis 2021-2030 i se’n poden consultar els detalls amb el següent enllaç.
Oportunitats per a abordar les competències
Tal i com s’ha pogut observar, les competències locals que es poden abordar des de la regidoria de medi ambient són diverses i, alhora, responen a reptes globals que necessàriament s’han d’afrontar per caminar cap a un futur sostenible. La tasca de materialitzar les competències assumides i combatre els reptes globals pot semblar quelcom complex i, en certa mesura, inassolible. Tanmateix, cal tenir present que existeixen un seguit d’oportunitats estratègiques per avançar decididament en la bona direcció:
Cal impulsar el diàleg i el treball en equip amb altres àrees i regidories del propi ajuntament per tal d’articular accions transversals amb un impacte real sobre el territori. Per tant, cal coordinar accions i estratègies amb àrees com les d’urbanisme, obres i serveis, mobilitat, habitatge, salut pública o participació ciutadana. En aquest sentit, per la seva transversalitat, la regidoria de medi ambient esdevé una àrea idònia per a l’impuls de polítiques transversals al municipi.
Promoure una adequada coordinació amb altres administracions de tipus supramunicipal (Consells comarcals, Diputació, Àrea Metropolitana, Departaments de la Generalitat, òrgans estatals,…) o els municipis veïns per impulsar accions coordinades i sinèrgiques que puguin augmentar l’eficiència de les polítiques ambientals. En aquest sentit, és destacable el Catàleg de serveis per al període 2021-2023 que ofereix la Diputació de Barcelona, que conforma una eina bàsica a l’abast dels municipis per sol·licitar recursos i suport a l’hora d’emprendre determinades accions locals.
Incentivar la relació i coordinació amb la ciutadania i amb les entitats i agents municipals implicades en la gestió i conservació dels elements que són competència de la regidoria.
Apostar per una actualització constant dels coneixements i participar en projectes europeus que poden servir com a element per a la dinamització ambiental i territorial del municipi. Impulsar processos de digitalització que permetin una millor gestió de les dades ambientals i control i monitoratge de la informació.
Cal garantir el dret de la població a l’accés de la informació pública, aquella elaborada per l’administració a resultes de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, per tal de rendir comptes amb la ciutadania, funcionant amb la màxima transparència, qualitat i equitat.
El primer repte ha de ser millorar el benestar i salut de la ciutadania i conservar els valors ambientals del municipi. Aquesta visió ha d’anar combinada amb un visió que permeti alinear aquestes polítiques amb els reptes globals i posar al municipi en l’avantguarda de la resposta a aquests reptes.
És important que les administracions públiques, a tots els nivells, prenguin consciència del rol transcendental que sostenen, en tant que han d’actuar com a institució de referència, exemplificadora i impulsora de bones pràctiques. Aquest és l’enfocament òptim per propiciar els canvis desitjats tant en el món privat com en la ciutadania, que també conformen peces clau a l’hora d’articular horitzons futurs sostenibles.
2. Els principals reptes en matèria ambiental de la regidoria de medi ambient
De tot l’anterior se’n pot extreure una conclusió que situa la regidoria de medi ambient com una peça clau i amb molt potencial per poder articular accions i canvis a escala local que contribueixin a abordar els reptes globals als que hem de fer front com a societat.
A continuació es recullen els principals àmbits d’actuació en els que cal centrar esforços:
Els éssers humans depenem d'ecosistemes estables i saludables per a la nostra pròpia supervivència. Actualment, com a societat enfrontem dos reptes crucials, tant per a nosaltres com per al planeta que habitem.
En primer lloc, la comunitat científica fa anys que alerta de l’alteració del clima com a conseqüència de l’activitat humana i un nombre creixent d’estudis científics, rigorosos, projecten escenaris molt inquietants sobre els impactes d’aquest canvi. És el que coneixem com l’emergència climàtica.
D’altra banda, dels 8 milions d’espècies que hi ha al planeta, 1 milió estan amenaçades i el ritme d’extincions és entre desenes i centenars de cops més ràpid que la mitjana dels últims 10 milions d’anys. El risc de col·lapse de la biodiversitat és, doncs, un repte de primer ordre.
És cert que la variabilitat és una de les característiques essencials del sistema climàtic i que al llarg de la història geològica del planeta hi ha hagut canvis climàtics nombrosos i de notable magnitud. Si bé de manera natural existeixen gasos amb efecte hivernacle (GEH) que retenen part de la calor del Sol que arriba a la Terra, la concentració atmosfèrica d’aquests gasos ha augmentat i, fins i tot, s’hi han abocat d’altres GEH que de manera natural no hi són presents.
El tret diferencial amb d’altres canvis climàtics al planeta és precisament que la causa d’aquest es relaciona amb l’activitat antròpica. De fet, hi ha proves concloents que indiquen que l’increment de GEH a l’atmosfera produït des de principi de l’era industrial és resultat directe de les activitats humanes i, concretament, de la crema de combustibles d’origen fòssil.
Les emissions de GEH són la causa principal del canvi climàtic a nivell global. Anualment es realitza l’anomenat Inventari d’emissions de GEH a Catalunya. D’acord amb aquest inventari, els sectors que generen les emissions de GEH són la indústria i el transport, seguits de la generació d’energia i l’agricultura i ramaderia.
Il·lustració 1. Contribució per sector a les emissions de GEH a Catalunya. Any 2018.
Font: Inventari d’emissions de GEH a Catalunya (2018).
Si bé aquesta distribució en sectors pot variar en funció dels municipis i de la seva estructura econòmica i social, sí que dona una idea de quins són els principals responsables de les emissions que es generen en el nostre àmbit territorial.
Existeixen ja nombroses evidències que assenyalen canvis en el clima a escala catalana (Butlletí anual d’indicadors climàtics, any 2019):
-
la variació de la temperatura mitjana de l’aire a Catalunya per al període 1950-2019 mostra un ritme d’increment de +0,25°C/decenni.
-
la tendència mitjana de la precipitació anual al conjunt de Catalunya per al període 1950-2019 presenta un valor negatiu de -1.6%/decenni.
-
es constata un increment en tots els índexs relacionats amb l’augment tèrmic de dies i nits càlids i una disminució en els relatius a dies o períodes freds.
-
la temperatura de l’aigua del mar ha augmentat a un ritme de +0.32ºC/decenni en superfície, +0,26 °C/ decenni als primers 50 m de fondària, una tendència que disminueix fins a +0,20 °C/decenni als 80 m de profunditat.
-
el nivell del mar mostra una tendència positiva de +3,3 cm/decenni.
Es tracta d’una qüestió de subratllar la importància de la problemàtica. Al declarar una emergència climàtica, s’admet que el canvi climàtic és real, que l’acció climàtica és necessària i urgent i que les mesures adoptades fins a aquest moment no són suficients.
Existeixen dos elements que han motivat clarament aquest canvi en la manera de referir-s’hi:
-
Evidència científica
-
Informe especial: Global Warming of 1.5 ºC (IPCC – Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic, 2018).
-
Informe: Global Assessment Report on Biodiversity and Ecosystem Service (IPBES 2019, Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes).
-
-
Moviments socials, principalment moviment juvenils com Fridays for future, entre altres.
L'estat d'emergència climàtica és una mesura adoptada per diverses entitats, ciutats i universitats com a resposta al canvi climàtic. A nivell global, més de 1.855 jurisdiccions i governs locals que engloben 820 milions de ciutadans, han declarat ja l’emergència climàtica. En el nostre entorn s’ha produït la declaració d’emergència climàtica per part de diversos ajuntaments, així com d’administracions públiques supramunicipals i d’altres nivells com la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya o el govern espanyol.
Tot i que per abordar l’emergència climàtica cal una acció global i conjunta, aquesta necessàriament passa per la suma d’accions a diverses escales, entre els quals el món local un paper molt rellevant. El 80% de les polítiques per fer front al repte del canvi climàtic s’implanten en el si dels governs regionals i locals.
Una de les iniciatives més destacades a nivell municipal és el Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses pel Clima i l'Energia. Els municipis adherits al Pacte es comprometen a executar accions per assolir reduccions d'emissions de GEH de com a mínim el 55% a l'any 2030 i l'adopció d'un enfocament conjunt per abordar la mitigació i adaptació al canvi climàtic. També s’inclou el compromís d’assolir la neutralitat en emissions al 2050 i, fins i tot, la tendència cap a escenaris d’emissions negatives. Per portar a la pràctica aquest compromís polític es redacta un Pla d'Acció per l'Energia Sostenible i el Clima (PAESC).
Cal tenir en compte que una estratègia integral de resposta al canvi climàtic ha de pivotar entre dues tipologies de mesures o accions:
El model energètic imperant actualment està basat majoritàriament en recursos fòssils, no renovables i contaminants. La transició energètica és un procés de canvi progressiu per substituir l'energia d'origen fòssil per energia renovable i local (descarbonització), però també de canvi en les maneres de produir, distribuir, gestionar i consumir l'energia. Els pilars fonamentals sobre els que pivota la transició energètica són:
-
Incorporar la generació d’energia a partir de fonts renovables, locals i de manera equitativa, justa i descentralitzada. Aprofitar els recursos que tenim disponibles com l’energia solar, eòlica o la biomassa.
-
Apostar per l’estalvi en el consum energètic mitjançant l’eficiència energètica en tots els sectors: domèstic, industrial, agrícola.
-
Apoderar a la ciutadania tant per capacitar-la per a la gestió energètica domèstica com per a generar projectes de participació en la generació d’energia o bé la creació de comunitats energètiques.
-
Potenciar un nou sistema de mobilitat basat en la mobilitat
En aquest sentit, cal transitar cap el model de NetZero, un concepte inicialment definit per assolir edificis amb un consum nul, però que cada cop més s’entén com una estratègia global per assolir el repte d’assolir la neutralitat en les emissions.
Tenint en compte que l’emergència climàtica suposarà conseqüències directes sobre l’activitat humana i la natura, algunes de les quals ja són inevitables tot i mitigar les emissions, cal avançar-se i reduir la nostra vulnerabilitat al canvi climàtic, per tal de prevenir els danys ambientals, materials, econòmics i humans. S'estima que el cost ambiental, social i econòmic de no actuar és 6 cops superior al cost de prevenir i adaptar-se (segons l’Informe Stern sobre l’economia del canvi climàtic, 2006).
La sequera i disponibilitat d’aigua, la calor extrema i els incendis forestals són els principals impactes a què han de fer front els municipis. L’efecte d’aquests impactes varia en funció de les característiques de cada territori. Les accions d'adaptació poden ser, com a mínim de 3 tipus:
-
Accions no estructurals: estudis, investigacions, planificacions, sensibilització, metodologies, accions de gestió de sistemes o operatius d’emergència, etc. per augmentar els coneixements sobre el canvi climàtic i/o reduir-ne els seus impactes.
-
Accions de renaturalització o solucions basades en la natura (SBN o Nature Based Solutions): mesures, iniciatives o bones pràctiques basades en els recursos naturals per a reduir els efectes del canvi climàtic. A tall d’exemple, les SBN poden incloure accions com la protecció de les lleres dels cursos fluvials, l’increment d’espais verds urbans, la implementació de sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS), la instal·lació de cobertes i façanes verdes,…
-
Accions infraestructurals: basades en la construcció o implantació d’infraestructures que permetin fer front als riscos, reduint l’exposició o vulnerabilitat. Algunes accions infraestructurals podrien ser la implantació de basses de laminació per prevenir possibles avingudes, la instal·lació de basses d’aigua per a incendis forestals,…
Durant la història de la Terra hi ha hagut cinc grans extincions massives d’espècies i actualment l’impacte acumulat de l’activitat humana sobre la biodiversitat és tal que amenaça de donar pas a la sisena extinció en massa.
Segons l’informe l’Estat de la natura a Catalunya 2020, s’observa una degradació progressiva i generalitzada de la nostra biodiversitat. A tall d’exemple, es coneix una disminució mitjana del 25% en el nombre d’individus d’espècies d’animals autòctons vertebrats i invertebrats.
Les causes directes d’aquesta pèrdua accelerada de la biodiversitat són els canvis en l’ús de la terra i el mar (sobretot per l’agricultura i la pesca), la sobreexplotació d’espècies, el canvi climàtic, la pol·lució i l’impacte d’espècies invasores.
Com a conseqüència s’altera l’equilibri dels ecosistemes, que poden patir una regressió en la seva productivitat i en el patrimoni genètic, s’afavoreix l’aparició de plagues, l’erosió, les sequeres, es redueix l’absorció de CO2, etc. en detriment, per tant, dels beneficis que els ecosistemes madurs ofereixen a les persones.
Bones pràctiques
Actuar a partir de dues estratègies clau: la conservació i la potenciació de la biodiversitat. Per fer-ho, des de l’escala local es poden impulsar accions com:
-
Inventariar, protegir i conservar les espècies de valor ambiental presents al municipi, especialment aquelles autòctones, protegides o amb risc d’extinció.
-
Promoure la renaturalització dels espais urbans, tant a nivell d’espai públic com a nivell dels edificis privats i acostar el verd a la ciutadania, pels seus beneficis per la salut. Per a aquesta tasca serà de gran importància comptar amb el servei de Parcs i Jardins.
-
Protegir i millorar els ecosistemes que actuen com a reservoris de les principals espècies de valor ambiental.
-
Regular i prevenir la introducció d’espècies invasores o perjudicials pels ecosistemes locals.
-
Articular una infraestructura verda a nivell municipal que relligui el sòl urbà i no urbanitzable del municipi i amb la xarxa verda dels municipis veïns.
Per saber-ne més
-
Renaturalització de la Ciutat (DIBA, 2019)
Recorda
-
Recursos inclosos al Catàleg de serveis 2021-2023
-
Pacte dels alcaldes i les alcaldesses pel clima i l’energia (Diputació de Barcelona)
La gestió dels residus municipals suposa una important despesa del pressupost municipal dels Ajuntaments, essent la segona despesa majoritària d’€/habitant, només per darrere de l’associada a la Policia local. Segons dades del Cercle de comparació intermunicipal de Gestió de Residus i Neteja viària 2020, que agrupa dades de 54 municipis de la província de Barcelona, la despesa mitjana de gestió dels residus municipals (inclou recollida de residus, deixalleria i tractament) és de 79 €/habitant (dades 2019) i suposa el 8% del pressupost municipal.
Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) l’any 2019 a Catalunya es van generar 4,04 Milions de tones de residus municipals que significa una generació per habitant d’1,44 Kg/hab./dia i aconseguint uns nivells de recollida selectiva bruta del 44,8%.
Els índexs alts de recollida selectiva estan directament relacionats amb els models de recollida individualitzats, principalment el porta a porta. Així la comarca del Berguedà que a finals del 2018 va implantar la recollida porta a porta es situa com la comarca amb una nivells de recollida selectiva més alts (68,8%), seguida d’Osona (65,4%) on també hi ha força municipis que tenen implantat sistemes porta a porta.
La gestió dels residus municipals és una competència municipal. Es consideren residus municipals, d’acord amb l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus, aquells residus generats en els domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis, i també els que no tenen la consideració de residus especials i que per llur naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen en els dits llocs o activitats. Tenen també la consideració de residus municipals els residus procedents de la neteja de les vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges; els animals domèstics morts; els mobles, els estris i els vehicles abandonats; els residus i els enderrocs procedents d’obres menors i reparació domiciliària.
A nivell europeu el marc normatiu ve regulat per la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 19 de Novembre de 2008, modificada por la Directiva (UE) 2018/851 del Parlament Europeu i el Consell, de 30 de maig de 2018. Aquesta regulació marcava un objectiu de reciclatge i preparació per la reutilització del 50% dels residus municipals abans de 2020.
També cal destacar el nou paquet de mesures en matèria d'economia circular (publicat al 2018) i les noves directives sobre residus orientades a intensificar el reciclatge de residus i impulsar una economia circular.
Alguns aspectes rellevants:
-
Objectius de reciclatge i preparació per la reutilització dels residus municipals del 55 % el 2025, 60 % el 2030 i 65 % el 2035.
-
Obligatorietat d’implantar la recollida selectiva de bioresidus l’any 2023.
-
Obligatorietat d’implantar la recollida selectiva de residus perillosos i residus tèxtils l’any 2025.
-
Reducció del malbaratament alimentari al 30 % el 2025 i 50 % l’any 2030,
-
Objectiu de limitar a un 10% la quantitat de residus municipals disposat a l’abocador a partir de l’any 2035.
Sabies que…
A Catalunya destaquem com a referent el Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20) aprovat l’any 2018. Actualment el Govern de Catalunya està redactant una nova Llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos de Catalunya.
Davant del model de recollida selectiva convencional amb contenidors a la via pública o vorera s’estan implantant amb èxit experiències de recollida individualitzada que permeten assolir els objectius de reciclatge que fixa el nou marc normatiu.
El sistema de recollida porta a porta (PAP) és el sistema de recollida individualitzat més estès a Catalunya, amb 20 anys de vida des de les primera implantacions, i que ja compta amb més de 200 municipis que, total o parcialment, el tenen implantat. La recollida selectiva porta a porta (PAP) consisteix en lliurar els residus –prèviament separats en origen- al servei municipal de recollida davant de la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada fracció objecte d’aquest tipus de recollida.
Darrerament s’està implantant, com un altra modalitat de recollida individualitzada, els anomenats contenidors intel·ligents. Sovint es tracta de contenidors tancats on l’usuari s’ha d’identificar de manera obligatòria per a dipositar-hi els seus residus. L’obertura del contenidor es pot fer mitjançant el telèfon mòbil (amb tecnologia inalàmbrica NFC) o mitjançant una targeta magnètica RFID, que permet la identificació amb lectura sense contacte, assignada a l’usuari.
Alguns municipis també impulsen l’autocompostatge i el compostatge comunitari, sovint de manera complementària al sistema habitual de recollida selectiva de la fracció orgànica, i que permet gestionar la matèria orgànica pràcticament en el punt de generació. Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) per l’any 2019, a Catalunya hi ha 466 municipis que realitzen autocompostatge, tant individual com comunitari, i es calcula que prop de 7.000 Tones de matèria orgànica s’han gestionat per aquest sistema.
La gestió dels residus per part dels Ajuntaments es pot fer a través d’una gestió directa amb mitjans propis o a través de gestió indirecta. La gestió indirecta per contracte de serveis o contracte de concessió. A Catalunya el model de gestió més generalitzat és el de gestió indirecta. És molt important aprofitar la renovació del contracte de serveis per a fer els canvis de model i les millores oportunes que permetin assolir els nous reptes i objectius de reciclatge.
Les deixalleries són instal·lacions que reben de manera selectiva productes per a la reutilització i residus municipals per a tractaments posteriors: la preparació per a la reutilització , la valorització i la disposició final. Estant orientades per a rebre residus especials en petites quantitats (pintures, dissolvents, bateries), residus voluminosos (mobles, electrodomèstics…), vegetals i runes.
Hi ha diferents modalitats de deixalleries fixes (bàsica, A, B o C), deixalleries mòbils o minideixalleries, i es consoliden com uns equipaments bàsics per assolir nivells més alts de recollida selectiva en el municipi. Alhora poden esdevenir també equipaments per a desenvolupar activitats de reutilització de productes i de preparació per a la reutilització de residus (PxR).
Per tal d’incrementar l’ús a les deixalleries és important que sigui uns instal·lació integrada dins el teixit urbà i de fàcil accés per part de la ciutadania. Segons dades del Cercle de comparació intermunicipal de Gestió de Residus i Neteja viària 2020 la mitjana d’ús és del 48% (48 entrades·any/100 habitants) amb una tendència a l’augment.
Bones pràctiques
-
Ambiteca de Sant Cugat del Vallès: servei de deixalleria combinat amb un espai educatiu ambiental, per oferir formació i educació sobre residus i natura, i amb una botiga d’intercanvi, per posar en valor els subproductes recollits.
-
Deixalleria de Viladecans: servei de deixalleria que incorpora l’espai “Viladecans Repara”, taller amb assessorament, i un espai de botiga de productes de segona mà, els “Encants de Viladecans”.
La prevenció de residus s’entén com totes aquelles actuacions que es realitzen abans que una substància, material o producte esdevingui un residu. A més de les actuacions que permeten reduir la quantitat dels residus generats, dins les quals s’integren la reutilització o l’extensió de la vida dels béns i productes, s’inclouen dins de l’àmbit de la prevenció aquelles actuacions amb l’objectiu de reduir els impactes negatius sobre la salut de les persones o el medi ambient dels residus generats, o disminuir el contingut de substàncies perilloses en materials i productes.
A nivell local és important impulsar accions de prevenció tals com:
-
Foment de nous hàbits de consum a favor d’una compra responsable per reduir els residus i reutilitzar-los quan sigui possible.
-
Accions a favor de reduir el malbaratament alimentari.
-
Impulsar l’economia circular per tal que els residus, una vegada generats, entrin en els circuits de recollida: reutilització, donació, intercanvi, segona mà i compostatge domèstic.
La Setmana Europea de la Prevenció de Residus promou l’organització d’accions de sensibilització sobre la prevenció de residus durant les mateixes dates. Podreu trobar més informació sobre aquest esdeveniment al web de la Diputació de Barcelona i al web de l’Agència de Residus (ARC).
Els actuals objectius de reducció, recollida i reciclatge dels residus només es podran assolir amb la implicació i corresponsabilitat de la ciutadania. Per tal que els ciutadans siguin part activa del model és imprescindible dur a terme actuacions d’educació, informació i comunicació dirigides a la ciutadania per fer-los partícips del canvi.
Malauradament les despeses actuals en campanyes de sensibilització i foment de la recollida selectiva són escasses en la majoria de municipis. Segons dades del Cercle de comparació intermunicipal de Gestió de Residus i Neteja viària 2020 (resultats 2019), la despesa en campanyes de sensibilització segueix una tendència a la baixa i de mitjana els municipis hi destinen 0,5 €/habitant durant l’any 2019.
És necessari incrementar de manera substancial la despesa en campanyes d’educació i sensibilització que ajudin a la corresponsabilització del conjunt de la ciutadania per tal d’assolir els objectius de reciclatge fixats.
De manera generalitzada els ajuntaments apliquen una taxa de residus per a cobrar la prestació dels serveis de recollida i tractament dels residus que es regulen a través de les ordenances fiscals. Les taxes de residus, al tractar-se d’una taxa finalista, han de servir per a finançar el cost del servei de recollida i tractament dels residus podent arribar a cobrir el cost total del servei.
Alguns municipis apliquen sistemes de bonificació o penalització a la taxa de residus aplicant bonificacions o penalitzacions segons el comportament de l’usuari a fi de compensar econòmicament els comportaments positius o desincentivar els comportaments negatius. A nivell general, a Catalunya, existeixen un conjunt de bonificacions en concepte de retorn de cànon en funció dels nivells de recollida selectiva i de la seva qualitat, entre altres. Per més detall veure la Guia d’orientació als ens locals sobre l’aplicació del retorn dels cànons sobre la disposició del rebuig dels RM per l’any 2020.
En la mesura que els municipis implantin sistemes de recollida individualitzada (sistema Porta a Porta o contenidors tancats amb identificació de l’usuari) es podran implantar models de Taxes Justes, basades en sistemes de pagament per generació (PxG) on l’import final es vincula a la generació de residus de cada habitatge o comerç, o bé en sistemes de pagament per participació (PxP) on l’import final s’aplica en funció a la participació o utilització del servei de recollida.
Ambdós sistemes, seguint el principi de “qui contamina paga”, en basen en premiar als ciutadans i comerços que participen de manera correcta en la gestió dels residus municipals.
Per saber-ne més
Recorda
Com et podem ajudar des de la Diputació de Barcelona:
-
Recursos inclosos al Catàleg de serveis 2021-2023:
-
Suport econòmic a la millora de la gestió dels residus, la neteja viària i a l'economia circular
-
Suport tècnic a la gestió dels residus, la neteja viària i a l'economia circular
-
Cada vegada existeix un major consens en el fet que la salut de la població està fortament condicionada per polítiques que són alienes al sector sanitari o assistencial, si més no tal i com aquest s’ha concebut tradicionalment.
El nostre estat de salut depèn de factors diversos, anomenats determinants de salut. Els determinants de salut que corresponen a característiques individuals no són modificables però, en canvi, existeix un gran ventall d’influències sobre les que sí que es pot incidir mitjançant l’acció política.
Entre aquests determinants modificables, s’hi troben alguns que tenen una estreta relació amb les polítiques ambientals locals: estils de vida (activitat física), entorn construït (edificis, espais públics, xarxa viària,…), entorn natural (hàbitats naturals, arbrat, aire, aigua, sòl,…) o ecosistema global (canvi climàtic, biodiversitat,…).
S’estima que un 80% dels determinants de la salut són fora del sistema sanitari. El reconeixement d’aquesta realitat ha fet cada vegada més palesa la necessitat d’afrontar els objectius de salut des d’una òptica transversal. La salut és tant un indicador com un prerequisit per al desenvolupament sostenible.
Segons dades de la Organització Mundial de la Salut (OMS o WHO per les seves sigles en anglès), a la Regió Europea els factors ambientals evitables o eliminables causen 1,4 milions de morts anuals. En relació amb els factors ambientals que tenen incidència sobre la nostra salut, els principals reptes en què es pot treballar des de la regidoria de medi ambient són:
-
Millorar la qualitat de l’aire
-
Reduir el soroll ambiental
-
Garantir la qualitat de l’aigua de consum
-
Afavorir el contacte amb la natura
-
Promoure hàbits saludables com la mobilitat activa o l’alimentació saludable
Aproximadament, una persona adulta normal en repòs fa circular pels seus pulmons uns 10.000 litres d’aire al dia, quantitat que augmenta considerablement quan es fa algun tipus d’activitat física que incrementa el ritme respiratori. La contaminació de l’aire que respirem esdevé, doncs, un risc important per a la salut i la qualitat de vida de les persones, a banda d’altres afeccions sobre la resta dels éssers vius i ecosistemes.
Els principals contaminants de l’aire són les partícules en suspensió (PM), els òxids de nitrogen (NOx) i l’ozó troposfèric (O3).
La contaminació atmosfèrica comporta un rang ampli d’efectes adversos sobre la salut humana. Aquests efectes s’associen tant a exposicions agudes (en dies puntuals d’alta contaminació) com a exposicions cròniques (contaminació atmosfèrica sostinguda en el temps) i van des de molèsties, efectes subclínics o alentiment del desenvolupament cognitiu en infants, fins a una disminució de l’esperança de vida, a causa de morts prematures per malalties respiratòries i cerebrovasculars. En especial, destaca el fet que l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer (IARC) va declarar la contaminació de l’aire com a carcinogen per als humans.
Cal tenir en compte que la contaminació atmosfèrica no ens afecta a tothom per igual. Els grups de persones més vulnerables als efectes dels contaminants atmosfèrics són les persones amb malalties cardíaques o de l’aparell respiratori, les persones grans, els nadons, els nens en edat preescolar i les dones embarassades.
Tot i que l’evidència científica diu que no hi ha nivells segurs de contaminació atmosfèrica, l'exposició crònica pot ser més perjudicial per a la salut que l'exposició aguda i, a tal efecte, és important conèixer els següents llindars a l’hora de valorar la qualitat de l’aire:
(1) Directiva 2008/50/CE.
Els sectors que incideixen de manera més determinant en la qualitat de l’aire són aquells que es consideren com a principals emissors d’aquests contaminants:
Per millorar la qualitat de l'aire exterior i reduir els efectes de la contaminació sobre la salut de les persones, cal incidir prioritàriament sobre aquestes fonts que en generen les emissions.
Existeix evidència científica sobre la relació entre exposició a soroll ambiental i efectes adversos sobre la salut. Per aquest motiu, la contaminació acústica es considera no només una molèstia ambiental, sinó també un problema de salut pública.
Entre els efectes associats a l’exposició a soroll excessiu hi ha: deteriorament del sistema auditiu, alteracions a d’altres sistemes de l’organisme (hipertensió arterial, ritme respiratori, ritme menstrual,…) i danys de tipus psicològic (alteracions del son, dificultat de comunicació, estrès i ansietat, comportament agressiu,…). S’estima que cada any el soroll causa 16.600 morts prematures i 72.000 hospitalitzacions a Europa. A més, es calcula que genera molèsties a 32 milions de persones i trastorns del son a 13 milions. La OMS determina els valors límits de soroll recomanats per evitar efectes sobre la salut i en funció de l’espai on es troba la persona.
Taula 1. Valors límits recomanats per a evitar efectes sobre la salut (OMS).
Font: Environmental Noise Guidelines for the European Region (2018).
El trànsit rodat és també la font principal de contaminació acústica, tant a les ciutats com fora d’elles. Altres sorolls freqüents són el dels trens, avions i oci nocturn. Per disminuir la contaminació acústica i els seus efectes sobre la salut, cal incidir de manera prioritària sobre les fonts que generen l’emissió acústica.
L'aigua és un recurs indispensable per a la vida i té una relació important amb la nostra salut ja que pot ser un vector de transmissió de malalties i, a banda, la manca de disponibilitat d’aquest recurs es relaciona amb situacions de pobresa. A més a més, cal tenir en compte que les situacions de sequera afecten tant a la qualitat com a la disponibilitat de l’aigua, esdevenint una preocupació important per a les administracions responsables.
La consideració de les infraestructures relacionades amb el cicle de l’aigua en la planificació de les ciutats i pobles ha evolucionat favorablement en els darrers anys, principalment en forma de d’actuacions en els sistemes d’abastament i sanejament, que permeten millorar tant la disponibilitat com la qualitat de l’aigua per a consum humà, contribuint a resoldre determinades problemàtiques de salut pública que es donaven de manera més recurrent en el passat.
La gestió de l’aigua, però, presenta una gran complexitat, involucrant diversos agents com els municipis, les empreses d’abastament, els laboratoris de control i les administracions sanitàries. Els municipis tenen la responsabilitat de garantir que l’aigua subministrada en el seu territori és apta per al consum humà. Una part important dels municipis compten amb una gestió de tipus indirecte, és a dir amb una concessió a una empresa externa, mentre que els municipis petits generalment tendeixen a assumit la gestió del servei mitjançant els seus propis serveis municipals o una empresa municipal.
La gestió correcta i eficaç del servei municipal d’abastament d’aigua depèn en gran mesura de la planificació. En aquest sentit existeixen diverses eines i documents normatius que permeten establir les directrius per assolir els compromisos de qualitat del servei: Protocol d’autocontrol i gestió de l’abastament (obligat compliment), Pla director de xarxa, Pla de telelectura, Pla de microsectorització i detecció de fuites, Pla director d’abastament per a usos no potables, Ordenança d’estalvi d’aigua, Reglament del servei d’abastament d’aigua,…
Existeixen evidències científiques que indiquen que hi ha una relació entre el contacte els espais verds i blaus i el benestar físic i mental, a través de la reducció de l’estrès, la reducció del risc de patir malalties cardiovasculars o síndrome metabòlica i la millora del sistema immunològic, entre d’altres. Altres estudis també han establert una relació positiva entre la presència d’espais verds i blaus i l’activitat física, la qual esdevé un hàbit altament saludable. Fins i tot hi ha estudis que atribueixen als espais naturals una funció terapèutica, complementaria en determinats trastorns.
A banda, cal destacar que el verd a nivell local pot contribuir a la reducció de la contaminació atmosfèrica i acústica, ja que actua com a element esmorteïdor, i contribueix a reduir l’efecte d’illa de calor de les zones construïdes, proporcionant ombra i millorant el microclima.
La OMS recomana garantir la presència d’un espai verd mínim de 0,5 ha a 300 m de distancia lineal des de qualsevol punt del municipi.
Per aprofitar els beneficis en salut dels espais verds i blaus, cal renaturalitzar les zones construïdes i reconnectar-les amb el seu entorn natural.
Una alimentació adequada durant la infància i l'adolescència és un factor determinant de la salut en l'etapa adulta. Alimentar-se bé contribueix a garantir una vida amb energia, vitalitat, bellesa, intel·ligència i alegria.
La OMS defineix l’obesitat, relacionada amb els hàbits alimentaris, com l’epidèmia del segle XXI als països occidentals, juntament amb el sedentarisme. Actualment, més de 1.600 milions de persones adultes tenen sobrepès, de les quals uns 400 milions són obeses.
A banda, cal tenir en compte que la producció d’aliments és la primera causa de canvi ambiental al món, de manera que és important afavorir una dieta saludable i sostenible. En aquest sentit, cal apostar per models per incentivar l’alimentació de proximitat i fomentar els hàbits saludables entre els diferents col·lectius de població.
La Llei 18/2009, del 22 d'octubre , estableix al seu article 52.g com a servei mínim dels ens locals la gestió dels riscs per a la salut derivats dels animals domèstics, dels animals de companyia, dels animals salvatges urbans i de les plagues.
El control de les plagues urbanes té com objectiu mantenir la via pública i edificis municipals d'ús públic sanejats d'artròpodes i rosegadors, per tal de prevenir la transmissió de malalties anomenades zoonosis i garantir la salubritat dels llocs i edificis públics.
Les estratègies per avançar cap a municipis saludables han de combinar la reducció dels impactes negatius que l’entorn pot ocasionar sobre la salut amb la potenciació dels beneficis en salut.
-
Apostar per la mobilitat sostenible com a estratègia clau de millora de la salut: tal i com s’ha indicat anteriorment, el trànsit rodat és responsable tant de l’empitjorament de la qualitat de l’aire que respirem com del soroll excessiu. Alhora, el trànsit rodat consumeix espai en detriment de la natura i d’altres usos que se li poden donar. Existeixen diverses maneres d’afavorir una mobilitat més sostenible:
-
Desincentivar l’ús del cotxe i la moto. Com? Redistribuint l’espai públic per donar prioritat als modes sostenibles, restringint el trànsit rodat en determinades zones, gestionant l’aparcament,…
-
Promoure els desplaçaments a peu i en bicicleta, dos modes completament sostenibles i que, a més a més, ajuden a evitar estils de vida sedentaris. Com? Creant itineraris segurs i que connectin amb els principals punts del municipi (voreres, carrils bicicleta, camins escolars,…)
-
Afavorir l’ús del transport públic col·lectiu.
-
Bones pràctiques
Per saber-ne més
-
IsGlobal (Urban Planning, Environment and Health)
-
Població exposada a contaminació: Qualitat de l’aire i població. Departament de Territori i Sostenibilitat (gencat.cat)
-
Informes d’indicadors de salut local adreçats als municipis majors de 10.000 habitants de la província de Barcelona.
Recorda
Des de la Diputació de Barcelona:
-
Recursos inclosos al Catàleg de serveis 2021-2023:
-
Suport a la implementació d’accions sostenibles
-
Suport econòmic per a la millora de la gestió sostenible de l’abastament d’aigua
-
Promoció de la mobilitat sostenible
-
Suport a la gestió sostenible de l'abastament d'aigua
-
-
Entorn urbà i salut (Diputació de Barcelona)
3. No ho podem fer sols: la corresponsabilització
El concepte de corresponsabilització fa referència a la responsabilitat compartida i pren especial rellevància a l’hora d’avançar cap a models de pobles i ciutats més sostenibles. Tal i com ja s’ha comentat, els reptes ambientals a abordar són complexes i, per tant, cal defugir d’enfocaments unilaterals i apostar perquè els diferents actors que juguen un paper important (organismes públics, món privat i ciutadania, principalment) assumeixin la responsabilitat que, d’una manera equilibrada i equitativa, els pertoca.
En aquest escenari de responsabilitats compartides, des de l’ajuntament cal tenir en compte quatre pilars bàsics:
És important que les administracions públiques, entre les quals els ens locals, internalitzin la responsabilitat ambiental i social en el sí de la seva gestió i funcionament, com a mecanisme clau per promoure i catalitzar determinats canvis en d’altres agents i per esdevenir una referència per a la ciutadania o el sector privat. Així mateix, reforça la imatge ciutadana de l’organització municipal.
Per coherència amb les accions impulsades, cal reflexionar internament per tal que l’ajuntament esdevingui un referent en sostenibilitat, liderant el canvi que es vol promoure amb el propi exemple.
En aquest sentit, s’ha d’afavorir l’ambientalització de l’administració local, que significa incorporar criteris ambientals i socials en l’activitat municipal, incloent:
-
Espais, com ara oficines, equipaments públics,…
-
Esdeveniments, tant els que organitza l’ajuntament per sí mateix com aquells que s’organitzen amb col·laboració d’altres entitats del municipi.
-
Compra de productes i/o materials.
-
Contractacions públiques, sota l’empara de la Llei de Contractes del Sector Públic, incorporant clàusules ambientals i/o socials en les licitacions o d’altres procediments de contractació o externalització de serveis.
A nivell intern, la comunicació i la formació són dos eixos cabdals pel desplegament de l’ambientalització pública, en tant que es requereix de la conscienciació i implicació de totes les persones treballadores municipals així com dels responsables polítics.
A banda, cal destacar l’efecte accelerador que suposa aquesta ambientalització sobre agents externs a l’administració (com ara les empreses proveïdores de determinats productes o serveis), encoratjant la incorporació de bones pràctiques ambientals.
Per saber-ne més
La vocació principal d’un govern local és la d’estar al servei de les necessitats de la ciutadania i la de construir un territori obert a tothom i que ofereixi les millors condicions ambientals, socials i econòmiques per a les persones que hi viuen.
Per tal de tenir territoris cohesionats i dinàmics és important apoderar la ciutadania per a que participi en el procés de presa de decisions i tingui un paper actiu en la contribució per a la millora de les polítiques públiques municipals.
Per articular aquest paper actiu de la ciutadania, s’ha d’establir un canal de comunicació amb el govern local transparent i obert. La política de govern obert situa la ciutadania al centre i posa a la seva disposició l’ús de dades i informació que li permeten col·laborar en la millora del funcionament de l’administració local.
De forma coordinada amb l’àrea de participació ciutadana, si s’escau, cal establir les vies necessàries per poder canalitzar aquesta participació i implicació de tota la ciutadania.
Per saber-ne més
En línia amb els punts anteriors, i amb l’accent posat en el rol que juguen les accions individuals, pren importància l’educació per la sostenibilitat, incloent accions de sensibilització, divulgació, etc.
En el camí cap a la sostenibilitat cal que la ciutadania comprengui la naturalesa i la magnitud dels problemes i els reptes ambientals i, a més a més, cal que comptin amb un pensament crític per poder participar amb coneixement de causa en la formulació de solucions i en la seva aplicació.
L’educació ambiental conforma una eina imprescindible per aconseguir canvis d’actituds de la societat, en pro d’aquells comportaments més sostenibles i responsables ambientalment i, alhora, per permetre una major efectivitat d’altres polítiques.
A més a més, cal tenir en compte que l’important ventall de competències que la normativa sectorial atribueix als municipis fa que l’educació ambiental també pugui funcionar pròpiament com a mecanisme de gestió ambiental amb caràcter transversal.
Així doncs, algunes de les accions a impulsar des de l’ajuntament per tal d’impulsar el procés de canvi d’hàbits de comportament ambiental individual i social són:
Campanyes de comunicació i sensibilització ciutadana
Activitats i tallers relacionats amb temàtiques ambientals
Esdeveniments relacionats amb temàtiques ambientals
Promoció i treball conjunt amb organitzacions ambientals i plataformes
Ajuntaments han d’assignar partides pressupostàries per a accions d’educació ambiental
Glossari
Referències bibliogràfiques
Sóc regidor de medi ambient, i ara què? (Associació Catalana de Municipis - Universitat Autònoma de Barcelona, 2019).
Guia para la localización de la Agenda 2030 (Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030 del Gobierno de España, 2020).
Transformar el nostre món: L’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible (Generalitat de Catalunya, 2015).
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible al món local (Diputació de Barcelona, 2020).
Especial Agenda 2030 i món local (Sostenible - Diputació de Barcelona; 2020).
El canvi climàtic a Catalunya. Resum executiu del Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (Generalitat de Catalunya - Institut d’Estudis Catalans, 2017).
Emissions de GEH a Catalunya (Oficina Catalana del Canvi Climàtic, 2018).
Butlletí anual d’indicadors climàtics (Servei Meteorològic de Catalunya, 2019).
Informe de síntesi de seguiment dels PAES de la província de Barcelona (Diputació de Barcelona, 2018).
Anàlisi dels plans d’adaptació al canvi climàtic a la província de Barcelona: primers resultats (Diputació de Barcelona, 2018).
Les solucions basades en la natura en l’àmbit municipal (Diputació de Barcelona, 2020).
Renaturalització de la ciutat (Diputació de Barcelona, 2019).
Informe final de lliure difusió. 16a edició del Cercle de comparació intermunicipal de gestió de residus i neteja viària (Diputació de Barcelona, 2018).
Dades de residus a Catalunya (Agència de Residus de Catalunya, 2020).
Balanç de les dades estadístiques de residus municipals de l’any 2019 (Agència de Residus de Catalunya, 2020).
Manual de prevenció de residus municipals per als ens locals (Agència de Residus de Catalunya, data no indicada).
Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (Agència de Residus de Catalunya, 2018).
Guia metodològica per al càlcul dels potencials i els objectius de prevenció dels residus municipals (Agència de Residus de Catalunya, 2015).
Guia d’orientació als ens locals sobre l’aplicació del retorn dels cànons sobre la disposició del rebuig dels RM per l’any 2020 (Agència de Residus de Catalunya, 2021).
El Porta a Porta per assolir els objectius de les noves directives europees(Agència de Residus de Catalunya, 2020).
Determinants de salut (Organització Mundial de la Salut, data no indicada).
5 claus per ciutats més saludables (Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal, data no indicada).
Guia en línia Entorn urbà i salut (Diputació de Barcelona, data no indicada).
Mobilitat i qualitat del aire: estratègies i mesures per avançar cap a una mobilitat lliure d'emissions (Diputació de Barcelona, 2018).
Declaració sobre la interdependència entre Salut i Natura a Catalunya (Xarxa per ala Conservació de la Natura, 2019).
Monogràfic “El paper de l’administració en la promoció i exemplificació de l’RS” (RScat, data no indicada).
Guia de transparència i rendició de comptes en l’administració (Generalitat de Catalunya, 2015).
Portal de suport Govern Obert (Consorci Administració Oberta de Catalunya, data no indicada).