Tant la liquidació del pressupost de despeses com la del pressupost d’ingressos es presentaran com a mínim amb el nivell de desagregació del pressupost aprovat i de les seves modificacions posteriors.

• Liquidació del pressupost d’ingressos. Estat resumit que reflecteix les diferents fases d’execució d’ingressos durant l’exercici, amb el detall per cada nivell de classificació econòmica i totalitzant per conceptes, articles i capítols.
• Liquidació del pressupost de despeses. Estat resumit que reflecteix les diferents fases d’execució de despeses durant l’exercici, amb el nivell de desagregació esmentat abans. A més, es presentarà amb agrupació dels crèdits en funció dels nivells de vinculació jurídica, és a dir, resumida per bosses de vinculació jurídica dels crèdits.

El resultat pressupostari es calcula com a diferència entre els drets reconeguts nets durant l’exercici i les obligacions reconegudes netes en aquest. Aquest càlcul es veu afectat per un seguit de fets que fan necessari ajustar aquestes magnituds:

• Les modificacions de crèdit finançades amb romanent líquid de tresoreria lliure suposen un increment dels crèdits de despeses, que permetran incrementar les obligacions reconegudes a l’exercici, en tant que les previsions que s'incorporen a ingressos mai es convertiran en drets reconeguts de l’exercici.
• La llei permet eliminar del resultat pressupostari l’efecte que provoca la diferència entre els drets reconeguts a l’exercici de finançament afectat i els que correspondria reconèixer en funció de les obligacions reconegudes a l’exercici, pels corresponents projectes. Aquest desfasament es recull en les desviacions de finançament de l’exercici.

El romanent de tresoreria, que vol posar de manifest la solvència de l’entitat a curt termini, es compon de:

• Els fons líquids de tresoreria el 31 de desembre, que comprèn els saldos de tresoreria de caixes i bancs, i les inversions financeres temporals.
• Els pendents de cobrament, tant de pressupost corrent com de pressupostos tancats i de no pressupostaris. Aquests pendents s’han de minorar amb els ingressos realitzats que restin pendents d’aplicació a fi d’exercici.
• La minoració dels pendents de pagament, tant de pressupost corrent, com de pressupostos tancats i de no pressupostaris. Aquests pendents s’han de minorar amb les despeses realitzades que restin pendents d’aplicació a fi d’exercici.
• Els saldos de dubtós cobrament, que minoren el romanent en funció dels imports que havíem inclòs en els pendents de cobrar i que considerem que són de dubtós cobrament.
• Les desviacions acumulades positives, com la diferència entre els drets reconeguts de finançament afectat i els que correspondria reconèixer en funció de les obligacions reconegudes durant tota la vida dels corresponents projectes, que reserva aquest import per a la continuació de la despesa en exercicis posteriors.

El principi d’estabilitat pressupostària recollit a la Llei orgànica 2/2012, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, estableix que l’elaboració, aprovació i execució dels pressupostos es realitzaran en un marc d’estabilitat pressupostària. Les entitats locals hauran de mantenir una posició d’equilibri o superàvit pressupostari. Es calcularà amb la metodologia utilitzada per la Comissió Europea en el marc de la normativa d’estabilitat pressupostària (normes SEC). Bàsicament, segons criteri del moment de generació de les despeses i dels ingressos.

El principi de sostenibilitat financera es determina com la capacitat per finançar compromisos de despesa presents i futurs dintre dels límits de dèficit i deute públic establerts per la llei i la normativa europea.

Els pressupostos i liquidacions de les entitats locals hauran de contenir informació suficient i adequada que permeti verificar la seva situació financera, el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera.

Les dues ràtios que componen el requeriment de la Llei d’estabilitat pressupostària són:

La verificació s’efectua en l’àmbit de grup municipal, d’acord amb la informació sobre entitats que figura a l’Inventario de entes del sector público local.

S’entén per estalvi net de les entitats locals i els seus organismes autònoms de caràcter administratiu la diferència entre els drets liquidats pels capítols de l’1 al 5, ambdós inclosos, de l'estat d'ingressos, i de les obligacions reconegudes pels capítols 1, 2 i 4 de l’estat de despeses, minorada en l'import d'una anualitat teòrica d'amortització de l'operació projectada i de cadascun dels préstecs i emprèstits propis i avalats a tercers pendents de reemborsament.

En l’estalvi net no s’inclouran les obligacions reconegudes, derivades de modificacions de crèdits, que hagin estat finançades amb romanent líquid de tresoreria.

L'import de l'anualitat teòrica d'amortització de cadascun dels préstecs a llarg termini concertats i dels avalats per la corporació pendents de reemborsament, així com la de l'operació projectada (si estem tramitant una nova operació), es determinarà en tot cas, en termes constants, incloent-hi els interessos i la quota anual d'amortització, sigui quina sigui la modalitat i les condicions de cada operació.

La ràtio de deute viu és el volum total del capital viu de les operacions de crèdit vigents a curt i llarg terminis, incloent-hi l'import de l'operació projectada (quan estem tramitant una nova operació), respecte dels ingressos corrents liquidats.

En el càlcul dels ingressos corrents per la determinació de la ràtio del deute i l’estalvi net, no s'han d'incloure els ingressos per operacions corrents afectats en operacions de capital (ingressos de l'article 35 “Contribucions especials”: concepte 396 “Ingressos per actuacions d’urbanització”, concepte 397 “Aprofitaments urbanístics” i altres conceptes) ni els ingressos de caràcter extraordinari.

En el numerador de la ràtio legal de deute viu s’han d’incloure els passius financers no comercials formalitzats o avalats, a excepció de les quantitats a reintegrar a conseqüència de les liquidacions definitives de la participació en els tributs de l’Estat.

El balanç de situació haurà de comprendre, amb la deguda separació, els béns i drets, així com les possibles despeses diferides que constitueixin l’actiu de l’entitat, i les obligacions i els fons propis que componen el passiu d’aquesta en data 31 de desembre de cada exercici.

Reflecteix la situació patrimonial de l’entitat al tancament de l’exercici, ordenant les diferents masses patrimonials de l’actiu en funció de la seva liquiditat i del passiu en funció de la seva exigibilitat.

El resultat economicopatrimonial de l’exercici comprèn, amb la deguda separació, els ingressos i beneficis de l’exercici, les despeses i pèrdues del mateix i, per diferència, el resultat, l’estalvi positiu o negatiu.

El compte recull el resultat economicopatrimonial obtingut en l’exercici, format pels ingressos i les despeses d’aquest (de caràcter comptable), excepte quan procedeixi la seva imputació directa al patrimoni net, d’acord amb les normes comptables.

L’estat de liquidació del pressupost està integrat pels mateixos estats exigits en el tancament i liquidació del pressupost, la liquidació del pressupost de despeses, la liquidació del pressupost d’ingressos, així com el resultat pressupostari, ja desenvolupats.

Amb aquests estats s’expliquen els moviments dels comptes dels grups: 10. Patrimoni, 12. Resultats i 13. Subvencions i ajustos per canvis de valor del balanç de situació.

Només han de presentar-lo aquelles entitats que portin el model normal de comptabilitat. Informa de l’origen i de la destinació dels moviments en partides monetàries d’efectiu i actius líquids equivalents, explicant la variació neta d’aquestes en l’exercici.

La memòria amplia i comenta la informació continguda al balanç, el compte de resultats economicopatrimonials i l’estat de liquidació del pressupost.

El model de memòria recull informació sobre diferents àmbits:

1. Organització i activitat.
2. Gestió indirecta de serveis públics, convenis i altres formes de col·laboració.
3. Bases de presentació dels comptes.
4. Normes de reconeixement i valoració.
5. Immobilitzat material.
6. Patrimoni públic del sòl.
7. Inversions immobiliàries.
8. Immobilitzat intangible.
9. Arrendaments financers i altres operacions de naturalesa similar.
10. Actius financers.
11. Passius financers.
12. Cobertures comptables.
13. Actius construïts o adquirits per a altres entitats i altres existències.
14. Moneda estrangera.
15. Transferències, subvencions i altres ingressos i despeses.
16. Provisions i contingències.
17. Informació sobre medi ambient.
18. Actius en estat de venda.
19. Presentació per activitats del compte del resultat econòmic patrimonial.
20. Operacions per administració de recursos a compte d'altres ens públics.
21. Operacions no pressupostàries de tresoreria.
22. Contractació administrativa. Procediments d'adjudicació.
23. Valors rebuts en dipòsit.
24. Informació pressupostària.
25. Indicadors financers, patrimonials i pressupostaris.
26. Informació sobre el cost de les activitats.
27. Indicadors de gestió.
28. Fets posteriors al tancament.

Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals

Article 193. Liquidació del pressupost amb romanent de tresoreria negatiu. Tramesa a altres administracions públiques

1. En cas de liquidació del pressupost amb romanent de tresoreria negatiu, el ple de la corporació o l’òrgan competent de l’organisme autònom, segons correspongui, a la primera sessió que facin, han de reduir despeses del nou pressupost per una quantia igual al dèficit produït. Aquesta reducció només es pot revocar per un acord del ple, a proposta del president, i amb l’informe previ de l’interventor, quan el desenvolupament normal del pressupost i la situació de la tresoreria ho consentin.

2. Si la reducció de despeses no és possible, es pot recórrer al concert d’operació de crèdit pel seu import, sempre que es donin les condicions que assenyala l’article 177.5 d’aquesta Llei.

3. Si no s’adopta cap de les mesures que preveuen els dos apartats anteriors, el pressupost de l’exercici següent s’ha d’aprovar amb un superàvit inicial d’una quantia no inferior al dit dèficit.

4. Cal informar el ple en la primera sessió que es faci de la liquidació de cadascun dels pressupostos que integren el pressupost general i dels estats financers de les societats mercantils dependents de l’entitat, una vegada realitzada la seva aprovació.

5. Les entitats locals han de trametre una còpia de la liquidació dels seus pressupostos a l’Administració de l’Estat i a la comunitat autònoma abans de finalitzar el mes de març de l’exercici següent a aquell a què correspongui.

La falta de tramesa de la liquidació en el termini assenyalat faculta l’Administració per fer servir com a actuals, a qualsevol efecte, les dades que conegui relatives a l’entitat de què es tracti.

Nota informativa sobre el règim de tutela financera dels ens locals per a l’exercici de 2022. Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda. Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor.

8. Procediments a aplicar en cas d’incompliment dels indicadors de solvència

8.1 Estalvi net negatiu o romanent de tresoreria per a despeses generals de signe negatiu

En el cas que es liquidi el pressupost de l’exercici anterior en una situació d’estalvi net negatiu o de romanent de tresoreria per a despeses generals de signe negatiu, cal que el ple de l’ens local aprovi un pla de sanejament financer a un termini màxim de 3 anys (exercici corresponent a l’acord plenari i tres més), en els termes previstos a l’article 53 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i a l’article 9 i a l’apartat 4 de l’annex 2 de l’Ordre ECF/138/2007. Aquestes mesures són d’aplicació també en cas de liquidació del pressupost amb un romanent de tresoreria per a despeses generals, ajustat per obligacions i per devolucions d’ingressos pendents d'aplicar a pressupost, de signe negatiu. El pla de sanejament financer ha de preveure les mesures de gestió, tributàries, financeres i pressupostàries necessàries per regularitzar aquesta situació temporal d’insolvència. El romanent de tresoreria per a despeses generals de signe negatiu s’ha de regularitzar, com a molt tard, en el tancament comptable de l’exercici següent al de l’acord plenari d’aprovació del pla, en els termes previstos a l’article 193 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Llei orgànica 2/2012, del 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera

Article 13.6

6. Les administracions públiques hauran de publicar el seu període mitjà de pagament a proveïdors i disposar d'un pla de tresoreria que inclourà, almenys, informació relativa a la previsió de pagament a proveïdors de manera que es garanteixi el compliment del termini màxim que fixa la normativa sobre morositat. Les administracions públiques vetllaran per l'adequació del ritme d'assumpció de compromisos de despesa a l'execució del pla de tresoreria.

Quan el període mitjà de pagament d'una Administració pública, d'acord amb les dades publicades, superi el termini màxim previst a la normativa sobre morositat, l'Administració haurà d'incloure, en l'actualització del pla de tresoreria immediatament posterior a l'esmentada publicació, com part del pla esmentat, el següent:

Nota informativa sobre el règim de tutela financera dels ens locals per a l’exercici de 2022. Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda. Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor.

8.3 Període mitjà de pagament global a proveïdors superior a 30 dies

El període mitjà de pagament global a proveïdors que es publica a la Central d’Informació Econòmica i Financera de les Administracions Públiques prevista a l’article 28 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, no pot ser superior a 30 dies. En el cas que superi aquest termini cal actualitzar el pla de tresoreria previst a l’article 13.6 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril. En l’actualització del pla de tresoreria cal incloure-hi mesures de sanejament i de gestió que han de fer referència a la reducció de despeses, l’increment d’ingressos o a la gestió de cobraments i pagaments. L’actualització del pla de tresoreria ha de ser aprovat per l’òrgan competent per adoptar aquestes mesures.

El Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda pot requerir a l’ens local l’acreditació de les mesures adoptades en l’actualització del pla de tresoreria. D’acord amb l’apartat 7 de l’annex 2 de l’Ordre ECF/138/2007, l’acreditació de les mesures adoptades per l’ens local en l’actualització del pla de tresoreria s’ha d’efectuar mitjançant la tramesa del formulari 9 (models PR-0, PR-1 i PT —Pla de tresoreria) i d’una memòria del president o de la presidenta de l'ens amb el detall de les mesures i les hipòtesis utilitzades en l'elaboració de les previsions contingudes en els models.

Llei orgànica 2/2012, del 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera

Article 21. Pla economicofinancer

1. En cas d'incompliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària, de l'objectiu de deute públic o de la regla de despesa, l'Administració incomplidora ha de formular un pla econòmic financer que permeti l'any en curs i el següent el compliment dels objectius o de la regla de despesa, amb el contingut i l'abast previstos en aquest article.

2. El pla economicofinancer contindrà com a mínim la informació següent:

3. En cas que estiguin sotmesos al procediment de dèficit excessiu de la Unió Europea o d'altres mecanismes de supervisió europeus, el pla ha d'incloure qualsevol altra informació addicional exigida.

Ordre HAP/2105/2012, d'1 d'octubre, per la qual es desenvolupen les obligacions de subministrament d'informació previstes a la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera

Article 15. Obligacions anuals de subministrament d’informació

…/…

3. Abans del 31 de gener de cada any:

…/…

1. Abans del 31 de març de l'any següent a l'exercici en què vagin referides les liquidacions:

…/…

Article 16. Obligacions trimestrals de subministrament d’informació

Abans de l'últim dia del mes següent a la finalització de cada trimestre de l'any es remetrà la informació següent:

1. L'actualització dels pressupostos en execució, incorporades les modificacions pressupostàries ja tramitades i/o les previstes tramitar fins a final d'any, i de les previsions d'ingressos i despeses de les entitats subjectes al Pla general de comptabilitat d'empreses o a les adaptacions sectorials i els seus estats complementaris.

…/…

4. L’actualització de l’informe de la intervenció del compliment de l’objectiu d’estabilitat i del límit del deute. Així mateix, la intervenció ha de fer una valoració del compliment de la regla de despesa al tancament de l'exercici.

Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals

Article 53. Operacions de crèdit a llarg termini: règim d’autorització

1. No es poden concertar noves operacions de crèdit a llarg termini, incloent les operacions que modifiquin les condicions contractuals o afegeixin garanties addicionals amb intermediació de tercers o sense, ni concedir avals, ni substituir operacions de crèdit concertades abans per part de les entitats locals, els seus organismes autònoms i els ens i societats mercantils dependents, que prestin serveis o produeixin béns que no es financin majoritàriament amb ingressos de mercat sense l’autorització prèvia dels òrgans competents del Ministeri d’Hisenda o, en el cas d’operacions denominades en euros que es duguin a terme dins de l’espai territorial dels països pertanyents a la Unió Europea i amb entitats financeres residents en algun d’aquests països, de la comunitat autònoma a què l’entitat local pertanyi que tingui atribuïda competència en la matèria al seu estatut, quan dels estats financers que reflecteixin la liquidació dels pressupostos, els resultats corrents i els resultats de l’activitat ordinària de l’últim exercici, es dedueixi un estalvi net negatiu.

Nota informativa sobre el règim de tutela financera dels ens locals per a l’exercici de 2022. Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda. Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor.

Llei 17/2012, del 27 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2013

Disposició final trenta-unena. Modificació del Reial decret llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic

Amb efectes de l'entrada en vigor d'aquesta Llei i de vigència indefinida, la disposició addicional catorzena del Reial decret llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic, queda redactada com segueix:

Les entitats locals i les seves entitats dependents classificades al sector Administracions Públiques, d'acord amb la definició i la delimitació del Sistema Europeu de Comptes, que liquidin l'exercici immediat anterior amb estalvi net positiu, calculat en la forma que estableix l'article 53 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran concertar noves operacions de crèdit a llarg termini per al finançament d'inversions, quan el volum total del capital viu no excedeixi el 75 per cent dels ingressos corrents liquidats o meritats segons les xifres deduïdes dels estats comptables consolidats, amb subjecció, si escau, al Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i a la Normativa d'estabilitat pressupostària.

Les entitats locals que tinguin un volum d'endeutament que, excedint l'esmentat al paràgraf anterior, no superi l'establert a l'article 53 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març (110 per cent dels ingressos corrents liquidats), podran concertar operacions d'endeutament amb l'autorització prèvia de l'òrgan competent que tingui atribuïda la tutela financera de les entitats locals.

Les entitats que presentin estalvi net negatiu o un volum d'endeutament viu superior al que recull l'article 53 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, no podran concertar operacions de crèdit a llarg termini.

En els termes previstos a l’article 4.2 de l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, quan en la liquidació d’un exercici es registra un nivell de deute viu superior al 110 %, cal que l’ens local adopti les mesures necessàries per situar la ràtio legal de deute viu en un nivell no superior al 110 %.

Aquestes mesures s’han d’acreditar mitjançant la tramesa d’un pla de reducció de deute i de la memòria del president o de la presidenta de l’ens local relativa a les hipòtesis utilitzades en l’elaboració de les previsions.

L’objecte de l’escandall de costos és determinar el cost d’un servei sense disposar de dades històriques de costos. És el cost previst (o desitjat) partint de les dades tècniques sobre l’elaboració del servei i el preu esperat dels “factors” o “inputs” que hem de “consumir” per a la seva prestació.

És molt fàcil cometre errades d’omissió quan s’aplica l’escandall de costos, i en els casos de serveis “totalment” externalitzats, encara més:

• És fàcil oblidar que tot contracte requereix un control i seguiment.
• Que cal que algú “activi” el contractista.
• Quan hi ha incidències, algú les ha de gestionar (el ciutadà no sol anar al contractista a queixar-se, vindrà a l’ajuntament).
• Aquest cost representa entre un 10 i un 25 % del cost del contracte.

Amb serveis prestats amb recursos propis també es poden cometre errades. Sovint ens quedem amb el que es consideren costos evidents, totalment directes i vinculats als serveis, i ens oblidem que els tècnics municipals que presten aquests serveis fan servir espais, sistemes d’informació, realitzen processos de contractació, etc. Aquests tenen un cost i sovint el gestiona un altre equip de tècnics de l’entitat, o tenen un equip sota la direcció d’un regidor que els coordina. A més, hi ha uns costos indirectes (presidència, recursos humans, secretaria, intervenció, tresoreria, etc.) sense els quals fora impossible prestar el servei.

L’alternativa per acotar el risc d’errades és partir d’un cost històric. El cost històric es referirà a l’any anterior, mentre que per aprovar l’ordenança cal tenir el cost previst per a l’any proper. Però amb una certa anàlisi dels canvis produïts, es pot obtenir el cost previst partint del cost històric de l’exercici anterior.

És habitual calcular el cost efectiu al setembre, ja que cal enviar-lo abans de finalitzar octubre, i com que les ordenances s’ha d’aprovar per aquestes mateixes dates, si es vol utilitzar la informació per millorar els informes de costos requerits per aprovar les ordenances, cal avançar el càlcul del cost efectiu.

Tenint en compte que és una previsió, i feta amb escandall o amb una certa anàlisi de costos històrics sempre hi ha un risc d’errades en l’estimació, és una bona mesura, un cop passat l’exercici, fer el càlcul del cost real que ens ha d’informar de l’encert o no de la previsió feta en el seu dia, i millorar les estimacions futures.

La part de la despesa d’un servei prestat que no cobreix la taxa o preu és una necessitat d’ingrés en el pressupost, i quan aquesta necessitat s’accentua, habitualment l’entitat es veu abocada a revisar la pressió fiscal.

La solvència, des del punt de vista financer, s'identifica amb la capacitat d'una entitat de generar fons per atendre, en les condicions pactades, els compromisos adquirits amb tercers.

L’indicador bàsic de solvència de qualsevol organització és el fons de maniobra. Conceptualment, és la diferència entre l'actiu corrent i el passiu corrent del balanç. El primer està compost per la tresoreria, els drets de cobrament a curt termini i en general qualsevol actiu líquid (i les existències, si n'hi ha), mentre que el segon està compost per les obligacions de pagament a curt termini, és a dir, les que són exigibles en un termini menor d'un any.

En les entitats locals aquest valor és més fàcil obtenir-lo des del romanent per despeses generals, ja que aquest recull les reserves per ingressos finalistes, fet que no tenim en les dades del balanç. No obstant això, en el romanent hi manquen uns imports exigibles: les despeses pendents d’aplicar que si les ajustem al romanent podem obtenir el romanent ajustat (RA), un valor molt adient com a mesura de solvència.

De l’experiència i anàlisi de les liquidacions de moltes entitats locals es pot concloure que, per poder atendre els pagaments dins dels terminis legals, sense necessitat de deute a curt termini, cal un RA mínim equivalent al 20-25 % dels ingressos corrents. Per sota d’això, poden aparèixer tensions de tresoreria que poden abocar al deute a curt termini i, òbviament, un valor negatiu indica que cal sacrificar ingressos futurs per poder atendre les obligacions passades.

El concepte de recurs generat net (RGN) no figura en cap normativa, simplement és la variació del RA amb origen en les operacions corrents de l’entitat.

La seva importància rau en el fet que, a part d’ell, el RA varia, essencialment, per la part de les inversions que no disposen d’ingressos de capital (subvencions, contribucions especials, venda de patrimoni, endeutament a llarg termini, etc.), i donat que no podem tenir ingressos de capital no vinculats a despesa, la variació del RA procedent d’inversions, de mitjà a llarg termini, sols pot consumir el romanent. Només el pot fer augmentar puntualment en un exercici, si en l’anterior hi ha hagut un consum excessiu (tècnicament es coneix com a desviacions negatives de finançament).

Per tant, el RGN és bàsic per mantenir/augmentar la solvència d’una entitat. Com es pot calcular?

a. El finançament bàsic. El primer grup de conceptes que conformen el RGN són els impostos i les transferències no condicionades d’altres administracions.

Els impostos es basen, la majoria, en uns padrons fiscals que conformen la base tributària, i sobre la qual s’apliquen els coeficients que suposen la pressió fiscal. Amb les mateixes bases tributàries, amb més pressió fiscal, més ingressos. Les entitats locals disposen d’un marge per aprovar en les ordenances fiscals els coeficients fiscals a aplicar en cada impost.

Les transferències no condicionades, en la majoria d’entitats, són dues: la participació en els impostos de l’estat i el fons català de cooperació. Ambdues estan determinades per normes legals sense capacitat de decisió per part de l’entitat.

b. La capacitat per finançar serveis. La capacitat per finançar serveis ve determinada pels imports del punt anterior, però cal descomptar-ne dos conceptes:

• Les obligacions derivades del deute, interessos i retorn del principal.
• Les pèrdues originades en el procés de cobrament. Sol ser habitual que entre un 1 % i un 3 % dels ingressos corrents liquidats no s’acabin cobrant mai.

c. El dèficit dels serveis. El dèficit dels serveis és la diferència entre la despesa de funcionament de l’ajuntament (cap. 1 de personal, cap. 2 de despeses generals i cap. 4 de subvencions corrents concedides) i els ingressos generats per la prestació de serveis (taxes i preus públics, subvencions rebudes i altres ingressos patrimonials).

La part de capacitat que no ens cal per eixugar el dèficit de serveis és el que pot permetre fer augmentar la solvència o poder finançar inversions sense necessitat d’ingressos de capital.

Quan el dèficit de serveis és superior a la capacitat, es pot dir que l’entitat entra en una situació econòmicament delicada. És una situació que si el nivell de solvència inicial és prou bo, pot mantenir-se un cert temps, però que si no és així, malament i, en qualsevol cas, a mitjà termini és totalment insostenible.

Per tant, l’electe ha de tenir sempre present que qualsevol servei té un cost i l’ha de pagar algú: sigui l’usuari via taxes i preus públics, sigui una altra administració amb una subvenció. Si això no es fa de manera adequada, augmenta el dèficit del servei i finalment s’acaba augmentant la pressió fiscal.