La regidoria d’educació
Espai de formació de l'electe
El recurs s’estructura en cinc apartats que faciliten informació bàsica sobre els elements més distintius de l’acció municipal en l’àmbit educatiu.
Es tracta de continguts bàsics estructurats de forma visual i clara. A banda d’aquesta informació, es detallen recursos addicionals interessants de conèixer. Per últim, es proporciona un glossari amb definicions que ajuden a comprendre millor els conceptes que es referencien al llarg del recurs.
Introducció
En el transcurs dels anys, l’acció del món local en l’àmbit educatiu ha consolidat els ajuntaments com a actors indiscutibles del sistema educatiu al nostre país. La seva aportació, guiada pel propòsit d’aconseguir una major equitat a través de la generació d’oportunitats educatives al llarg de la vida, els ha situat en una posició de centralitat en el desplegament del dret a l’educació per a tothom.
Aquest bagatge aferma un espai d’actuació per als ens locals que inclou l’educació formal, la informal i la no formal. Així, alguns dels àmbits d’intervenció dels ajuntaments són l’educació infantil de primer cicle, la formació de persones adultes, la formació artística, la prevenció i l’atenció a l’absentisme escolar o la provisió de recursos de noves oportunitats educatives, entre molts d’altres.
La trajectòria recorreguda fins avui dia, a més, dota de solidesa els projectes educatius de pobles i ciutats. Aquests projectes, liderats pels ajuntaments, han contribuït fermament al desplegament del dret a l'educació, a respondre eficaçment als reptes educatius que es plantegen, així com a vertebrar espais de coordinació i treball en xarxa entre els agents educatius del territori.
Objectius
Els objectius d’aquest recurs d’autoaprenentatge són:
-
Donar a conèixer el marc legislatiu i competencial en què els ajuntaments duen a terme la seva tasca en l’àmbit de l’educació.
-
Presentar conceptes bàsics i eines a disposició dels municipis per contribuir a una major equitat educativa.
-
Descriure el marc d’actuació dels ens locals, pel que fa a l’orientació educativa al llarg de la vida, i aportar informació en relació amb les eines que tenen a la seva disposició per a la generació de noves oportunitats educatives.
-
Proporcionar informació en relació amb els actors rellevants en educació en l’espai local i el rol dels ajuntaments en la creació i dinamització d’ecosistemes educatius locals.
-
Facilitar un major coneixement de les escoles municipals i del seu potencial per garantir oportunitats educatives per a tothom.
1. Marc legislatiu i competencial dels ajuntaments en l’àmbit educatiu
Constitució espanyola
La Constitució espanyola garanteix el dret a l’educació de totes les persones i, en concret, estableix que l’educació és un dret fonamental i que l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït. L’educació té com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals.
Igualment, la Constitució estableix que els poders públics han de garantir el dret de tothom a l’educació, i que ho han de fer mitjançant la participació dels diferents agents implicats i amb la creació de centres docents.
Article 27
1. Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament.
2. L’educació tindrà com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals.
(…)
4. L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.
5. Els poders públics garanteixen el dret de tothom a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament, amb la participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.
Estatut d’autonomia de Catalunya
L’Estatut d’autonomia de Catalunya defineix l’educació com un dret de totes les persones. També estableix el deure del govern d’establir un model educatiu que en permeti l’accés de tothom en condicions d’igualtat.
Article 21
1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets.
L’Estatut concep l’educació com a competència exclusiva de la Generalitat en alguns aspectes i en d’altres com a competència compartida amb l’Estat. Alhora, atorga als municipis algunes competències pròpies en matèria educativa.
Llei d’educació de Catalunya (LEC)
L’actual llei educativa estatal és la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (en endavant LOMLOE), que incorpora alguns àmbits competencials dels ens locals en el sistema educatiu. En el cas de Catalunya, la Llei 12/2009 d’educació de Catalunya (en endavant LEC) estableix que els ens locals tenen la condició d’administració educativa en l’exercici de les competències pròpies i n’enumera les seves competències.
Article 156.2
Els ens locals tenen la condició d’Administració educativa en l’exercici de les competències pròpies, d’acord amb l’Estatut, i exerceixen també les competències que els són atribuïdes d’acord amb el que estableix aquesta llei.
Sabies que…
Com a cas específic, la Carta municipal de Barcelona dota la ciutat d’un règim especial. Per exemple, introdueix la figura del Consorci d’Educació de Barcelona (integrat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona), que exerceix les funcions, les activitats i els serveis dins el territori de la ciutat de Barcelona.
Tradicionalment, el món local ha assumit un paper de cooperant de l’administració educativa (aportant solars, fent-se càrrec de manteniments, gestionant serveis com el transport o el menjador…). Els darrers anys, però, d’acord amb el principi de subsidiarietat, s’ha avançat cap a la corresponsabilitat entre la Generalitat i el món local (fonamentalment ajuntaments, però també consells comarcals).
La participació del món local és necessària perquè pot aportar:
-
Corresponsabilitat en la prestació de serveis.
-
Autonomia de gestió.
-
Implicació del territori.
-
Planificació amb i des de la comunitat educativa.
-
Atenció a la diversitat.
D’aquesta manera, els ajuntaments han assumit més protagonisme com a administració educativa. Aquest procés ha estat possible gràcies a determinats avenços normatius, per exemple, la Llei d’educació de Catalunya estableix que l’Administració educativa és la de la Generalitat i que els ens locals tenen aquesta condició en l’exercici de les competències pròpies.
Article 156 de la Llei d’educació de Catalunya
1. L’Administració educativa és l’Administració de la Generalitat i actua per mitjà del Departament.
2. Els ens locals tenen la condició d’Administració educativa en l’exercici de les competències pròpies, d’acord amb l’Estatut, i exerceixen també les competències que els són atribuïdes d’acord amb el que estableix aquesta llei.
Les competències municipals en educació no estan establertes en un llistat tancat, tenen una dimensió molt àmplia que incideix des d’àmbits diversos, més enllà de les normatives estrictament educatives. Les seves competències poden ser pròpies o atribuïdes per delegació i, alhora, podem trobar competències diferents d’aquestes.
Aquestes competències estan subjectes a un règim legal molt estricte que requereix, entre d’altres requisits, que hi hagi estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, i que no s'incorri en un supòsit d’execució simultània del mateix servei públic per part d’una altra administració pública.
L’Estatut d’autonomia de Catalunya recull les competències pròpies en matèria d’educació dels governs locals:
-
Planificació, ordenació i gestió de l’educació infantil.
-
Participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal; el manteniment i l’aprofitament, fora de l’horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar.
Article 84 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya
2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis:
(…)
g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i con¬certats del terme municipal, el manteniment i l’aprofitament, fora de l’horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar.
La Llei reguladora de bases del règim local (modificada per la Llei 27/2013, del 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local) estableix a l’article 25 les competències dels municipis en l’educació:
-
Participació en la vigilància de l’escolaritat obligatòria.
-
Cooperació amb les administracions educatives en l’obtenció dels solars necessaris per a la construcció de nous centres docents.
-
Conservació, manteniment i vigilància dels edificis de titularitat local destinats a centres públics d’educació infantil, d’educació primària o d’educació especial.
La Llei municipal i de règim local de Catalunya recull a l’article 66.3, com a competències pròpies dels municipis, les següents:
-
Participació en la programació de l’ensenyament.
-
Cooperació amb l’Administració educativa en la creació, la construcció i el manteniment dels centres docents públics.
-
Intervenció en els òrgans de gestió dels centres docents.
-
Participació en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria.
La Llei d’educació de Catalunya enumera a l’article 159 les competències dels ens locals, entre d’altres:
-
Participació en els consells escolars dels centres educatius que presten el Servei d’Educació de Catalunya.
-
Organització, gestió i creació de centres propis per mitjà de convenis amb el Departament.
-
Gestió de l’admissió d’alumnes en els ensenyaments del primer cicle d’educació infantil i determinació tant del procediment com dels barems.
-
Cooperació amb l’Administració de la Generalitat en la creació, la construcció i el manteniment dels centres educatius públics.
-
Coordinació dels serveis socials amb els serveis educatius.
-
Els consells comarcals poden assumir la gestió dels serveis de transport, dels serveis de menjador escolar i d’altres serveis escolars, d’acord amb el que s’estableixi per reglament.
-
Participació en les funcions que corresponen a l’Administració de la Generalitat: determinació de l’oferta, procés d’admissió, formació professional, vigilància del compliment de l’escolarització obligatòria, suport a la funció educativa de les famílies, programes de qualificació professional inicial i determinació del calendari escolar, entre d’altres.
La legislació obre la possibilitat d’establir mecanismes de col·laboració entre les administracions per mitjà de la delegació de competències. Aquest mecanisme permet una actuació més directa del municipi en l’àmbit educatiu, més enllà de les competències pròpies (article 9 de la Llei 40/2015, d’1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic).
L’article 27 de la Llei de bases del règim local preveu que podran ser delegades a favor dels municipis l’exercici de determinades competències i estableix que la delegació haurà de “millorar l’eficiència de la gestió pública, contribuir a eliminar duplicitats administratives i ser d’acord amb la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera”.
En l’àmbit educatiu, l’article 27 de la Llei de bases de règim local (en endavant LBRL) enumera les competències següents:
-
Creació, manteniment i gestió de les escoles infantils de titularitat pública de primer cicle d’educació infantil.
-
Realització d’activitats complementàries en els centres docents.
-
Gestió de les instal·lacions esportives de titularitat de la comunitat autònoma o de l’Estat, incloent-hi les situades en els centres docents quan s’usin fora de l’horari lectiu.
Abans de la darrera reforma, la LBRL habilitava els municipis a realitzar activitats complementàries per “promoure activitats i prestar els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal”. Aquest precepte (anomenat habitualment clàusula general de competència) va permetre aprofundir en la intervenció educativa dels municipis més enllà de les competències pròpies i les delegades. Es tractava d’intervenir en àmbits on, encara que no hi hagués competència explícita dels municipis, sí que eren temes que els ajuntaments consideren de la seva incumbència i, per tant, estan interessats en intervenir.
La Llei 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL), va modificar la LBRL i va condicionar l’exercici d’aquestes competències al principi d’estabilitat financera del conjunt de la hisenda municipal i que no s’incorri en un supòsit d’execució simultània del mateix servei públic amb una altra administració pública, fet que va limitar l’exercici d’aquestes competències diferents.
Article 7.4 de la Llei de bases del règim local
Les entitats locals només poden exercir competències diferents de les pròpies i de les atribuïdes per delegació quan no es posi en risc la sostenibilitat financera del conjunt de la hisenda municipal, d’acord amb els requeriments de la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, i no s’incorri en un supòsit d’execució simultània del mateix servei públic amb una altra administració pública (…).
Aquesta reforma es presentava com una limitació a l’acció municipal. Malgrat això, recents sentències judicials i la mateixa aprovació de la LOMLOE pretenen minimitzar aquestes limitacions.
La capacitat d’actuació dels ens locals en educació es determina també per altres normes que regulen aspectes específics del procés educatiu. Per exemple:
El Decret 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya, reconeix que l’escola no pot lluitar sola contra la segregació. En aquest sentit, afavoreix la corresponsabilitat de les administracions locals i de tots els agents educatius que intervenen en el procediment d’admissió i de programació de l’oferta educativa.
En concret, el decret recull possibilitats d’actuació dels ajuntaments en relació amb les zones educatives, les taules locals de participació o la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques.
També estableix criteris de delimitació de les zones educatives que apunten a l’equitat, la cohesió i una distribució equilibrada. Els municipis van disposar d’un termini de nou mesos a comptar des de l’entrada en vigor del Decret per revisar les zones i ajustar-les, en cas necessari, a aquests criteris.
A més, defineix les funcions i la composició de les taules locals de planificació educativa, i les reconeix com a òrgans de participació i corresponsabilitat dels ajuntaments en la decisió de l’oferta educativa en el seu territori.
Article 11. Decret 11/2021
[Les taules locals de participació] Es constitueixen:
a) Preceptivament en tots els municipis de més de deu mil habitants mitjançant acord entre la directora o el director dels serveis territorials del Departament i l’alcaldessa o l’alcalde del municipi.
b) Potestativament, per a la resta de municipis que així ho acordin conjuntament amb el Departament.
En relació amb la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques, els ajuntaments formaran part de la unitat de detecció d'alumnat amb necessitats educatives específiques.
Article 56. Decret 11/2021
1. (…) el Departament i els ajuntaments poden acordar la constitució d'unitats de detecció d'alumnat amb necessitats educatives específiques, que s'ocupen de coordinar les actuacions relacionades amb la detecció d'aquest alumnat i amb la valoració de l'evolució de les seves necessitats específiques.
2. (…) En tot cas, formen part d’aquestes unitats un inspector o inspectora de l'àrea respectiva, un tècnic o tècnica municipal de l'ajuntament respectiu i una persona en representació de l'Equip d'Assessorament Psicopedagògic de la zona educativa corresponent.
3. El Departament i els ajuntaments garanteixen la dotació suficient de professionals a les respectives unitats de detecció, als serveis socials, i als equips d'assessorament psicopedagògic per fer la detecció de l'alumnat amb necessitats educatives específiques.
La LEC preveu la constitució preceptiva dels consells escolars municipals en aquells municipis als quals s’hagin delegat competències en matèria d’educació infantil, educació d’adults o ensenyaments artístics.
Article 173 de la Llei d’educació de Catalunya
Els municipis poden constituir consells municipals en tant que òrgans i instruments de consulta i de participació. Els consells s’han de constituir en els municipis als quals s’hagin delegat competències de les que estableix l’article 159.4.
El Decret 404/1987, de 22 de desembre, regula específicament les bases generals d’organització i de funcionament dels consells escolars municipals.
Els consells locals d’infància i adolescència són consells de participació territorial d’infants i adolescents. De conformitat amb l’article 27.1 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, els municipis han de constituir consells de participació territorial per afavorir la integració i convivència dels infants i adolescents.
Article 27. Llei 14/2010
Consells de participació territorial i nacional dels infants i adolescents.
1. Les administracions locals han de crear consells de participació territorial per tal de donar als infants i als adolescents l’oportunitat d’afavorir la convivència i la integració cultural en l’àmbit veïnal i local.
2. Es crea el Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya, que depèn del departament competent en infància i adolescència.
3. La composició i les funcions dels consells de participació territorial i del Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya s’han d’establir per reglament.
La LEC introdueix el deure de les administracions públiques de facilitar l’accés al servei escolar de menjador i de transport escolar als ensenyaments obligatoris i als gratuïts.
Article 6.3 de la Llei d’educació de Catalunya
Les administracions públiques, a fi de facilitar l’accés en condicions d’equitat als serveis escolars de menjador i transport durant els ensenyaments obligatoris i en els ensenyaments declarats gratuïts, han d’oferir ajuts als alumnes que visquin en poblacions sense escola, en nuclis de població allunyats o en zones rurals, als alumnes amb discapacitats i als alumnes amb necessitats educatives específiques reconegudes.
En el cas del servei de menjador escolar, el Decret 160/1996, de 14 de maig, regula el servei escolar de menjador als centres docents públics de titularitat del Departament d'Ensenyament. Obre la possibilitat de gestionar aquest servei a partir d’un conveni amb l’ajuntament.
Article 10. Decret 160/1996
10.1 La gestió del servei escolar de menjador podrà realitzar-se per qualsevol de les següents modalitats:
(…)
c) Convenint el servei amb els respectius ajuntaments o consells comarcals que hi estiguin interessats, per la qual cosa es formularan els oportuns convenis amb el Departament d'Ensenyament que es podrien incloure dins d'àmbits de cooperació més amplis, si així s'acordés.
Pel que fa al servei de transport escolar, el Decret 161/1996, de 14 de maig, regula aquest servei per tal de facilitar el desplaçament de l’alumnat en l’educació obligatòria. El decret preveu que els consells comarcals n’assumeixin la gestió.
Article 3.1. Decret 161/1996
Els consells comarcals que tinguin assumida la delegació d'aquesta competència o el Departament d'Ensenyament establiran el servei de transport en la modalitat que correspongui per a l'alumnat que preveu l'article 1.
Les competències relatives a la gestió dels serveis de menjador i transport escolars es van delegar a les comarques en virtut del Decret 219/1989, d'1 d'agost, de delegació de competències de la Generalitat a les comarques en matèria d'ensenyament.
Cal dir que, arrel de la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès l’any 2019, l’acord de Govern GOV/128/2021, de 31 d'agost, de delegació de competències als consells comarcals i a l'Àrea Metropolitana de Barcelona en matèria d'educació, va delegar les competències relatives a la gestió dels serveis de menjador i transport escolars en l'àmbit territorial de la comarca del Barcelonès a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Un altre àmbit de participació dels municipis en l’educació, en l’exercici de les seves competències, té a veure amb els diferents sistemes de col·laboració que la legislació preveu i que permeten la corresponsabilitat dels ens locals en la gestió de l’educació.
La LEC defineix tres instruments de col·laboració entre l’Administració educativa de la Generalitat i els ens locals:
-
La comissió mixta.
-
Els convenis de col·laboració.
-
Els consorcis.
Article 162 de la Llei d’educació de Catalunya
1. Els ens locals i l’Administració de la Generalitat col·laboren, en l’àmbit educatiu, per mitjà de la comissió mixta constituïda per representants de les entitats municipalistes i del Departament, sens perjudici de les competències que la llei atribueix al Consell de Governs Locals. El Govern, amb l’acord de les entitats municipalistes, ha de regular la composició i les funcions d’aquesta comissió.
3. Els instruments que han de precisar la delimitació de competències i de responsabilitats de cadascuna de les administracions són els convenis de col·laboració.
4. (…) es poden constituir consorcis com a fórmula jurídica que desenvolupa i precisa els àmbits de coresponsabilitat entre ambdues Administracions, (…).
Àmbits d’actuació municipal (síntesi)
-
Vigilància de l’escolaritat obligatòria.
-
Participació en la programació de l’oferta educativa en el territori i en el calendari escolar.
-
Participació en els processos d’admissió.
-
Planificació, ordenació i gestió de l’educació infantil.
-
Participació en la programació dels ensenyaments de FP i coordinació amb l’entorn.
-
Participació en programes de formació i inserció (PFI).
-
Consells escolars d’àmbit superior al de centre.
-
Centres educatius:
-
Cooperació en la creació, construcció i manteniment de centres públics.
-
Creació i gestió dels centres propis (per mitjà de convenis amb el Departament).
-
Conservació, manteniment i vigilància de centres d’educació infantil, artística i/o de persones adultes de titularitat demanial de l’ajuntament.
-
Ús dels centres fora de l’horari lectiu.
-
Funcionament dels centres propis.
-
Mesures que permetin als centres dur a terme activitats fora de l’horari escolar.
-
-
Suport a la funció educativa de les famílies.
-
Coordinació dels serveis socials amb els serveis educatius.
-
Transport escolar (consells comarcals).
2. Mecanismes per garantir l’equitat educativa
Al llarg de la història, diferents teòrics han debatut sobre el concepte d’equitat. La teoria liberal tradicional considera que tots els ciutadans han de ser considerats iguals davant la llei i que l’Estat ha de promoure la igualtat d’oportunitats per a tota la ciutadania. Els darrers anys, però, s’ha arribat al consens de considerar que, més enllà de la igualtat d’oportunitats, els poders públics han d’intervenir, també, per redistribuir la renda i han de proporcionar serveis públics a tots els ciutadans en igualtat de condicions amb independència dels seus recursos i mèrits, perquè la desigualtat és una amenaça per a la cohesió social i la prosperitat de les societats.
Una característica clau de la desigualtat és la seva transmissió intergeneracional: els fills tenen moltes probabilitats d’acabar en el mateix estrat socioeconòmic que els pares. Una de les causes fonamentals té a veure amb l’educació: hi ha una forta associació entre l’assoliment educatiu i els resultats socials.
L’educació és un vehicle de perpetuació de les desigualtats si els alumnes són segregats en funció de l’estatus socioeconòmic dels progenitors. Pels mateixos motius, l’escola pot ser un instrument poderós per igualar les oportunitats.
La distribució desigual de la població al territori en funció de la renda, o de qualsevol altra característica social o cultural, contribueix a la seva reproducció. La segregació escolar és la conseqüència d’aquesta distribució espacial, social i econòmica desigual.
La segregació escolar és la distribució desigual de l’alumnat entre els centres educatius d’un territori, ja sigui per nivell socioeconòmic, ja sigui per origen immigrat o nouvingut. El desequilibri en la composició d’alguns centres implica una distribució desigual de l’alumnat vulnerable en la xarxa educativa.
Aquest fet té dues conseqüències clares: per una banda, hi ha escoles i instituts que sovint resulten poc atractius per a moltes famílies del seu entorn, i per l’altra, el desequilibri s’aguditza any rere any. Aquest és un dels principals punt febles del sistema educatiu a Catalunya.
En l’àmbit municipal, la segregació escolar respon a tres raons:
-
La distribució urbana desigual socialment, culturalment i econòmicament.
-
Les preferències de les famílies: tendeixen a evitar determinades escoles.
-
La configuració de la política educativa.
La segregació fa que el sistema educatiu sigui molt més ineficient: surt més car i els resultats educatius són pitjors, el país o el municipi és menys productiu, menys innovador, amb menor creixement econòmic, amb més atur i precarietat i més problemes de cohesió social.
Per què cal una política educativa municipal contra la segregació escolar?
-
Millora el rendiment escolar global.
-
Afavoreix l’alumnat més vulnerable.
-
Millora l’economia.
-
Fomenta competències necessàries per al segle XXI.
-
Millora la cohesió social.
No és un fenomen natural i inevitable; les polítiques educatives ofereixen un ampli ventall d’instruments per reduir la segregació escolar i afavorir que tothom tingui accés a una educació de qualitat.
Exemple
Aquestes són algunes de les mesures de política educativa que ajuden a reduir la segregació escolar:
Polítiques focalitzades en l’oferta
Bona planificació de les places futures en els centres educatius.
-
Ajust de l’oferta de places.
-
Zonificació escolar.
-
Obertura de línies.
-
Adscripcions entre centres de primària i secundària.
-
Millores en la detecció i reserva de places d’alumnat NEE.
-
Tancament de línies o grups.
Polítiques adreçades a les famílies
Millora dels processos de selecció de centre per part de les famílies.
-
Polítiques d’informació a les famílies.
-
Mesures d’acompanyament al procés d’escolarització.
-
Reforç de les OME.
Polítiques de gestió de l’escolarització
Gestió de l’oferta escolar amb la demanda de les famílies.
-
Reducció o augment de ràtios.
-
Gestió de la matrícula viva.
-
Control del frau en l’empadronament.
-
Control del frau en el certificat de malalties digestives.
Polítiques per a la millora dels recursos
Millora de la qualitat dels centres educatius, especialment dels més desfavorits.
-
Models magnet.
-
Reforç de l’oferta educativa de tots els centres.
-
Millora de la ubicació física dels centres.
-
Promoció de l’oferta d’activitats extraescolars.
Les decisions que prenen els ajuntaments respecte a les ràtios, l’obertura de grups, la gestió de la matrícula viva, la zonificació, el control del frau, etc., sovint esdevenen fonamentals a l’hora de pal·liar o, per contra, empitjorar la segregació escolar.
La planificació educativa és el procés d’ordenació racional i sistemàtic d’activitats i projectes en l’àmbit educatiu, que assigna adequadament els recursos existents per assolir els objectius desitjats.
La planificació educativa per a l’equitat és el conjunt de processos de decisió i d’assignació de recursos orientats a assegurar els màxims nivells de justícia educativa i amb el màxim consens entre els diferents actors.
Cal dir que el rol dels ens locals adquireix una rellevància especial a l’hora de garantir processos d’escolarització que permetin millorar els nivells d’equitat en el conjunt del sistema educatiu. Les decisions de planificació educativa preses des de l’àmbit local (vinculades a l’oferta escolar, l’assignació de recursos entre els centres educatius o la gestió de l’escolarització) són clau per reduir les desigualtats en l’accés a l’escolarització, com també en el procés i els resultats educatius de tot l’alumnat, especialment en el cas dels col·lectius més vulnerables (alumnes de baix nivell socioeconòmic, d’origen immigrat o nouvinguts).
-
Quants alumnes s’han d’escolaritzar? Quants mestres es necessiten? De quina qualificació?
-
Quina és la previsió de creixement de l’alumnat per als propers anys?
-
Quantes escoles es necessiten? On estan localitzades? On s’han de fer les noves escoles?
-
Quantes línies han de tenir les escoles? On es pot obrir una nova línia?
-
Quants alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) hi ha? Com es detecten?
-
Com s’escolaritza l’alumnat amb NESE?
-
Com es regula el procés d’admissió als centres? Quins principis ha de tenir?
-
Amb quins mecanismes es gestiona la “matrícula viva”?
-
Com es divideixen les zones educatives del municipi?
-
Quantes places per aula es reserven per a NEE?
Impulsat pel Síndic de Greuges, el març de 2019 es va subscriure el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, al qual s’hi van adherir el Departament d’Educació, el Síndic de Greuges, gairebé tots els ens locals de més de 10.000 habitants i alguns de menys de 10.000, les entitats municipalistes, patronals de l’escola concertada, sindicats, federacions d'associacions de famílies d'alumnat i entitats de referència en l'àmbit de l'educació i partits polítics.
El Pacte contra la segregació escolar a Catalunya inclou 30 actuacions i 189 mesures concretes per fer front a la segregació escolar i caminar cap a una educació més inclusiva, equitativa i amb igualtat d’oportunitats.
Alguns dels elements principals que incorpora el pacte són:
-
Desplegament en 4 anys (2019-2023).
-
Impuls a l’elaboració d’un nou decret d’admissió d’alumnes que posi en marxa mecanismes per repartir els alumnes d’una manera més coherent i equilibrada.
-
Coordinació i implicació de tots els agents del territori.
-
Optimització de la reserva de places per a alumnes amb necessitats educatives especials.
-
Acords locals entre centres d’un mateix municipi o zona per aconseguir l’escolarització equilibrada.
-
Bones pràctiques d’informació a les famílies per reforçar la percepció de qualitat dels centres que tenen una demanda més feble.
-
Increment dels fons per garantir la gratuïtat de l’ensenyament.
-
Projectes educatius compromesos amb l’equitat i la lluita contra la segregació escolar com a aspecte clau.
-
Consolidació d’itineraris de primària i secundària per evitar la pèrdua d’alumnes en el sector públic en el pas de primària a secundària, especialment per part d’alumnes en millor situació socioeconòmica.
-
Suport als centres amb composició d’alumnat més desafavorida.
Els ajuntaments signants assumeixen el compromís de col·laborar amb el Departament d'Educació en l'aplicació de les mesures del pacte, i la participació en les reunions de seguiment quan s'abordin aspectes relacionats amb l'àmbit competencial de les administracions locals.
D’acord amb les competències municipals, els ajuntaments colideraran algunes de les mesures del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya; en d’altres, els ens locals participaran en el seu impuls:
-
Implementació de protocol de detecció a escala local.
-
Impuls de campanyes de sensibilització.
-
Adequació dels Plans Educatius d'Entorn com a instrument per combatre la segregació escolar.
-
Implementació Decret 11/2021.
-
Comissions d’estudi de bones pràctiques per combatre la segregació.
-
Orientacions en la programació escolar.
-
Criteris en la gestió de les sol·licituds.
-
Actuació davant irregularitats en la matrícula.
-
Foment de l’escolarització equilibrada.
-
Plans d’escolarització d’alumnat d’ètnia gitana.
-
Protocol reserva de places.
-
Elaboració sistema indicadors equitat.
L’educació infantil de primer cicle incideix significativament en el desenvolupament educatiu de la petita infància i esdevé una eina en el combat contra el fracàs escolar i les desigualtats educatives.
Malgrat això, diverses evidències mostren a Catalunya un seguit de disfuncionalitats en l’accés a l’educació de 0-3 anys que pot afectar l’equitat:
-
Desigualtats de caràcter socioeconòmic, com costos d’accés a l’oferta d’escola bressol municipal, condicions d’ocupació dels progenitors, etc.
-
Desigualtats de caràcter socioeducatiu (les classes populars tenen menys desenvolupades les estratègies educatives dels seus fills que les classes mitjanes professionals).
-
Les beques i ajuts majoritàriament es destinen a famílies altament vulnerables, mentre que famílies amb vulnerabilitat econòmica no severa no hi accedeixen fàcilment.
-
El públic predominant a les escoles bressol municipals són famílies en què ambdós progenitors treballen, un perfil d’usuaris majoritàriament de rendes mitjanes i estudis superiors.
En aquest sentit, en l’àmbit de la planificació de 0-3 anys per l’equitat, cal articular nous sistemes de bonificació i nous sistemes de discriminació positiva per facilitar l’accés de sectors socials vulnerables a l’escola bressol pública, com per exemple:
-
Càlcul de la demanda.
-
Ampliació de la taxa de cobertura.
-
Reconceptualització dels criteris d’accés.
-
Adequació dels preus públics a la realitat socioeconòmica de la població.
-
Canvis en l’estructura i la gestió de les beques i ajuts.
3. Educació i territori: ciutats educadores
Garantir el dret a l’educació des dels municipis
L’educació és un dret que va més enllà de l’escolarització formal; traspassa les parets de l’escola. Comprèn l’educació formal, però també la no formal i la informal. La tasca d’educar, per tant, és una funció compartida de tota la societat.
El procés d’aprenentatge tampoc es limita a un període vital específic, sinó que es duu a terme al llarg de la vida.
La ciutat educadora és la ciutat que situa l’educació com a eix central del seu projecte polític. Supera la concepció tradicional d’educació individual i instrumental, i per contra, reivindica una nova dimensió de l’educació, en clau transformadora i col·lectiva. La ciutat s’obre a la participació de tothom en la presa de decisions, de manera que assumeix el compromís de mobilitzar els diferents agents educatius i socials per articular projectes comuns enfocats a convertir l'espai urbà en un espai educador. Així doncs, la ciutat reconeix als agents del municipi la seva capacitat educadora, el “valor afegit educador” de la seva tasca diària.
L’acció local contribueix a l’assoliment de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4 de les Nacions Unides: “Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat al llarg de la vida per a tothom”.
L’educació com a projecte de ciutat, cooperatiu i participatiu
Les ciutats educadores expressen la voluntat de les ciutats i pobles de comprometre’s amb l’educació des d’una dimensió comunitària, entenent que només la cooperació i la convivència participativa fan ciutat. Els ajuntaments de les ciutats educadores exerceixen un lideratge compartit que esdevé un ecosistema educatiu local, que treballa perquè el conjunt de la ciutat activi la seva capacitat educadora, que és múltiple i heterogènia.
Tothom ha de poder sentir-se protagonista d’un projecte educatiu del municipi que ha d’afavorir el sentiment de pertinença a la ciutat i aconseguir ciutats més justes, cohesionades i integradores.
Des de la Diputació de Barcelona es compta ja amb una àmplia trajectòria de suport als municipis, per tal d’enfortir el paper del món local en el desenvolupament d'un model de ciutats educadores que connecti temps, espais, agents educatius i aprenentatges.
En aquest sentit, destaquen instruments d’anàlisi i planificació de l’ens local en col·laboració amb la comunitat educativa, com són els Plans de Ciutat Educadora i la constitució d’espais de participació com els fòrums d’educació o els consells escolars municipals i els consells locals d’infància i adolescència, totes aquestes eines clau en la dinamització dels ecosistemes educatius locals. A més, s’han treballat aspectes com la funció educativa de les famílies o l’aprenentatge competencial a l’entorn de l’escola, així com programes específics enfocats a la connexió de temps i espais educatius, relacionats amb l’equitat en l’accés a les activitats extraescolars, o a l’acompanyament en les transicions educatives, entre molts d’altres.
Per saber-ne més
Per la seva banda, els Plans Educatius d’Entorn, impulsats per la Generalitat de Catalunya com a eina de cooperació entre el Departament d’Educació i les entitats municipalistes, han permès també fer avenços en aspectes vinculats a la ciutat educadora. Així, aquest marc ha facilitat que els municipis progressin en la millora de l’èxit educatiu de tot l’alumnat i de la cohesió social, mitjançant l'equitat, l’educació intercultural, el foment de la convivència i l’ús de la llengua catalana.
Un ecosistema, fent servir el símil d’un espai natural, és un espai on habiten diferents espècies i que n’assegura la sostenibilitat a través de les interaccions entre elles, un sistema complex que genera respostes per mantenir l’equilibri i la sostenibilitat del conjunt.
Per tant, traslladant-nos a l’ecosistema educatiu local, s’espera i es promou que la interacció entre els diversos actors provoqui canvis en el conjunt de l’espai, tot millorant-ne l’eficiència i, alhora, induint canvis entre els mateixos agents participants. Es transforma l’espai i també les seves parts, que es repensen en funció del rol que des de la visió conjunta i compartida els pertoca desenvolupar.
Representa un pas més en la construcció de xarxes locals, d’espais de relació entre els agents educatius del municipi, ja que suposa l’activació d’aquestes xarxes a través del treball conjunt i de l’orientació cap a resultats concrets definits de forma compartida.
La construcció d’un ecosistema educatiu local
Els ajuntaments de les ciutats educadores no exerceixen el lideratge en solitari: és el conjunt de la ciutat el que activa la seva capacitat educadora múltiple i heterogènia, des de la més formal fins a la més informal. La col·laboració entre els ajuntaments i les entitats locals permet impulsar una millor educació en l’àmbit municipal, a partir de la premissa compartida que, més enllà de l’educació formal, existeixen moltes organitzacions i institucions amb capacitat educativa que cal tenir present.
Així doncs, entenent que l’ecosistema educatiu local és un sistema de relacions, es fa necessari, primerament, reconèixer i posar en valor l’oferta educativa existent en un territori i els actors que la promouen. En aquest sentit, cal enfortir les associacions i la comunitat impulsant lideratges en diversos àmbits temàtics.
La creació i dinamització d’espais de participació és imprescindible. Alguns d’aquests són, a dia d’avui, trets distintius de les ciutats educadores que han rebut el suport de la Diputació de Barcelona. A tall d’exemple:
Un dels escenaris des d'on els ajuntaments poden exercir la participació educativa com a expressió de la coresponsabilitat institucional i ciutadana és en la constitució dels consells escolars municipals (CEM), i en la participació d'un representant municipal als consells escolar dels centres (CEC) públics i concertats, òrgans de participació i de govern, respectivament. En l’actualitat assistim a un debat en el si dels CEM sobre la necessitat d’actualitzar el seu funcionament, composició i capacitat d’incidència. En aquest sentit, podem trobar que en alguns casos s’ha modificat la denominació de Consell Escolar Municipal a Consell Educatiu Municipal. Un canvi que expressa la intenció d’ampliar l’àmbit d’actuació dels CEM més enllà de l’àmbit estrictament escolar.
La participació ciutadana, com altres formes de compromís cívic amb la ciutadania, requereix un llarg procés d'ensenyament-aprenentatge que s’inicia des de petits en la família, l'escola i el municipi. Els consells d’infants són una eina útil en aquest sentit, ja que faciliten la participació de nens i nenes, cosa que representa una oportunitat per a l’enfortiment dels vincles comunitaris, la millora de la convivència i la cohesió social.
Els Espais de Debat Educatiu (EDE) ofereixen a la comunitat educativa dels municipis (educadors, mestres, mares i pares, responsables d'entitats socioeducatives, responsables dels serveis de pediatria, tècnics municipals i altres), la possibilitat de reflexionar i debatre aspectes importants de l'educació, per tal de consensuar criteris d'actuació i millorar la coherència educativa.
Busquen cohesionar el territori en temes de corresponsabilitat educativa, fomentant la comunicació entre les famílies, els professionals de l’educació i els agents socials, sota el lideratge de l'ajuntament. L’objectiu principal és aconseguir formes de col·laboració pràctiques i orientades a l’acció, i compartir els resultats del treball amb tota la comunitat local.
Cal, per tant, establir una agenda d’objectius i accions concretes i compartides entre els diferents agents que formen part de l’ecosistema. Per fer-ho, és imprescindible traduir aquesta planificació en estructures de governança que facilitin espais de treball, i establir canals de comunicació i sistemes d’avaluació dels projectes que s’impulsin.
Com a instrument de planificació per a les ciutats educadores destacar: el Pla de Ciutat Educadora.
La Diputació de Barcelona està elaborant una nova proposta d’instrument per a la concreció de la ciutat educadora. Neix de la suma del Projecte educatiu de ciutat (PEC) i el Pla local d’educació (PLE), dos instruments amb els que la Gerència de Serveis d’Educació ha estat acompanyant i encara ara acompanya als ens locals. Aquesta suma posa en valor la capacitat d’endreçar, planificar i concretar accions de les polítiques educatives locals escoltant la veu de la comunitat educativa i de la ciutadania en general.
Reptes de l’ecosistema educatiu local
Els reptes que es plantegen en el desenvolupament d’un ecosistema educatiu local tenen a veure no tan sols amb la pròpia identificació i inclusió d’agents educatius del municipi, sinó, també, en com fer funcionar l’ecosistema. En aquest sentit, va més enllà del fer xarxa per endinsar-se en el treballar en xarxa, de manera que el principal repte d’un ecosistema educatiu és ser veritablement capaç de generar resultats concrets.
Així, alguns dels desafiaments que sorgeixen són, entre d’altres:
Els agents educatius que formin part de l’ecosistema han de valorar l’oportunitat que se’ls ofereix per treballar conjuntament amb els altres, reconeixent la complementarietat amb la resta d’agents que el formen, i entenent la seva participació com una oportunitat i una necessitat per al municipi. Per aconseguir-ho, és fonamental situar els objectius compartits en el centre de l’ecosistema.
Cal tenir en compte, però, que no tots els agents mostraran el mateix interès, almenys inicialment, i que cal trobar maneres per fer atractiva la seva participació. En aquest sentit, es fa imprescindible identificar possibles absències i assegurar que l’ecosistema inclou perfils múltiples i perspectives diferents. El potencial d’un ecosistema educatiu local depèn d’aquesta diversitat, ja que és d’on emergeix la capacitat d’aprenentatge, la força creativa i les possibilitats d’innovar.
Els ecosistemes són entorns complexos en què passar de la planificació a l’acció no sempre resulta fàcil. Cal tenir en compte que els ecosistemes educatius han de ser espais innovadors que no poden organitzar-se a partir d’estructures rígides i procediments detallats. Per contra, han de ser espais plurals d’aprenentatge mutu que funcionin com a lloc de trobada on desenvolupar junts projectes concrets, posar-los en pràctica i avaluar-los.
Es tracta d’espais de relacions, de manera que funcionen a través d’aquestes i de les interaccions que es produeixen entre els diversos agents. Se sustenten en bona part en factors intangibles, com són la capacitat de treballar plegats, la confiança que això implica i que es genera a través del coneixement i el reconeixement mutus. Això no vol dir, però, que malgrat ser xarxes sense un lideratge tradicional que defineixi i distribueixi tasques o responsabilitats, no requereixin un lideratge articulador que construeixi ponts, faciliti l’establiment de vincles i estimuli les interaccions entre els participants.
La diversitat en la grandària dels municipis i, per tant, també dels seus recursos, capacitats i situacions socioeconòmiques, fa impossible que el concepte “ecosistema educatiu local” pugui considerar-se de manera inequívoca i única. En aquest sentit, però, no necessàriament el que inicialment es podrien considerar debilitats ho són. A tall d’exemple: els municipis més petits són ecosistemes naturals on el treball conjunt és més senzill? O és la major capacitat dels municipis grans la que contribueix a activar els ecosistemes educatius?
Una anàlisi dels punts forts i febles de cada municipi, a partir del coneixement de la realitat local i els agents que hi intervenen, és determinant a l’hora de construir un ecosistema educatiu local que doni resposta a les necessitats específiques del municipi.
Per saber-ne més
Vídeo:
L'ecosistema educatiu local com un espai de personalització de l'aprenentatge. Cèsar Coll, catedràtic de Psicologia de l'Educació a la Universitat de Barcelona.
4. Garantir oportunitats educatives per a tothom
L’abandonament escolar prematur fa referència a la situació en què es troben els i les joves d’entre 18 i 24 anys que, com a màxim, han superat la primera fase de l'educació secundària (l’ESO) i no estan cursant cap tipus d’educació postobligatòria.
Hi ha força consens en relació als factors que propicien la progressiva desvinculació i el posterior abandonament del sistema educatiu per part d’alguns joves. L’edat, el gènere, l’origen social o la nacionalitat esdevenen factors de risc d’abandonament que situen l’alumnat més vulnerable en el focus de la problemàtica.
L’abandonament escolar prematur és fonamentalment un problema d’equitat educativa, que posa en qüestió la capacitat del nostre sistema educatiu per generar oportunitats d’èxit per a tothom.
El seu impacte en l’àmbit personal és inqüestionable, limitant la qualitat de vida d’aquests joves i les oportunitats a què tenen accés, alhora que també ho és la pèrdua de potencial social i econòmic que se’n deriva per al conjunt de la societat.
L’abandonament escolar prematur i els municipis
Aquests factors generals es concreten en els contextos locals, dibuixant realitats diverses i complexes. Així, hi ha diversos elements que són propis de cada municipi, que determinen la possible incidència major o menor de la problemàtica, com són les característiques pròpies de la població, les especificitats del mercat laboral en l’àmbit local, etc.
També alguns trets específics dels contextos locals determinen que les possibilitats de donar-hi resposta siguin heterogènies entre els municipis. En efecte, no tots els pobles i ciutats tenen accés a la mateixa oferta de recursos educatius, ja sigui al municipi o al seu entorn. En aquest sentit, per exemple, l’àmbit rural està en clar desavantatge respecte a entorns més urbans.
Conèixer en profunditat la realitat particular de cada poble i ciutat és el primer pas per poder actuar contra l’abandonament escolar prematur. Aquesta necessitat d’aterrar la problemàtica de l’AEP a escala local topa, però, amb la manca de dades que permetin fer un diagnòstic precís que sigui útil per a la definició de polítiques locals al respecte.
Diversos municipis duen a terme una tasca ingent de recollida i sistematització de dades que els permetin aproximar-se a dimensionar l’abast de la problemàtica en el seu context. Aquests esforços són la resposta a una manca pràcticament total de dades a escala local: la principal font d’informació en relació amb l’abandonament és l’enquesta de població activa que facilita l’Idescat i que correspon al conjunt de Catalunya.
Així, força municipis han apostat per fer ús d’eines que sí que són al seu abast i que els proporcionen informació valuosa pel que fa a la problemàtica de l’abandonament. Un bon exemple és el seguiment de l’absentisme escolar, que tot i ser indicador de fracàs escolar i referir-se a l’educació obligatòria, serveix com a aproximació al risc d’abandonament escolar prematur. De la mateixa manera, existeixen experiències que s’han proposat idear, a escala local, mecanismes per a la traçabilitat dels itineraris educatius dels i les joves, i així poder donar resposta a les situacions de risc o d’abandonament prematur.
Com en d’altres àmbits, la limitació de les competències de món local topa amb la necessitat de donar resposta a l’impacte que moltes problemàtiques tenen, en primera instància, en el context local.
En aquest sentit, els ajuntaments no tenen competència expressa en l’àmbit de l’abandonament escolar prematur, però proveir de recursos que facilitin l’èxit educatiu i la inserció laboral dels i les joves és també la seva responsabilitat. És el que es coneix com a “incumbències”.
Així, tot i les limitacions, el cert és que hi ha força eines valuoses a l’abast dels municipis, tant de prevenció com de resposta a l’abandonament escolar prematur, i nombroses experiències al territori en aquest sentit:
Rebre una educació de qualitat en la primera infància pot representar un punt d’inflexió determinant per a l’èxit educatiu en etapes posteriors. A més, malgrat ser un element rellevant per a tots els infants, esdevé decisiu per aquells que viuen en entorns més vulnerables.
Les escoles bressol municipals i els altres espais i serveis locals d’atenció a la primera infància representen una eina clau per proveir la ciutadania d’una educació en la primera infància de qualitat, garantint una major igualtat d’oportunitats per a tots els infants.
L’absentisme escolar és un indicador de fracàs escolar estretament vinculat a l’abandonament escolar prematur. En aquest sentit, les estratègies desenvolupades per molts municipis permeten una aproximació a la detecció de joves en risc d’abandonament i, per tant, l’aplicació de mesures preventives de l’abandonament escolar prematur. És per això que, tot i no ser suficients, són una eina útil.
El rol dels ens locals adquireix una rellevància especial a l’hora de garantir processos d’escolarització que permetin millorar els nivells d’equitat en el conjunt del sistema educatiu.
Així, els diferents instruments de planificació educativa de què disposen els municipis, poden afavorir nivells més alts d’equitat educativa en l’àmbit local. Segons el marc regulatiu actual, els ens locals participen de decisions tan importants com la programació de l’oferta educativa, la determinació dels llocs escolars, la gestió del procés d’admissió de l’alumnat, la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques, la creació i la construcció de centres, etc.
Actualment és de sobres reconegut que infants i joves aprenen en tots els espais de la seva vida quotidiana. Als aprenentatges que adquireixen durant el temps lectiu a l’escola s’hi sumen els coneixements i habilitats que obtenen de participar en activitats extraescolars o de poder gaudir d’experiències enriquidores durant les vacances i els caps de setmana. En el mateix sentit, també ha anat prenent rellevància en els darrers anys el temps del migdia, al qual se li reconeix el potencial que té quant a la generació d’oportunitats educatives i de promoció de l’equitat. Tots aquests són espais on l’ajuntament pot tenir-hi un paper significatiu.
L’educació té un paper cabdal en millorar les condicions de vida de les persones, limitant les possibilitats de perpetuació de desigualtats. És per aquest motiu que resulta clau proveir de recursos que permetin als més vulnerables poder accedir als recursos educatius en condicions d’equitat. Els ajuntaments poden posar-hi el seu gra de sorra amb eines com les beques i els ajuts a l’escolarització, l’habilitació d’espais TIC i d’estudi o amb polítiques com la tarifació social, entre d’altres.
Els recursos de noves oportunitats educatives tenen com a objectiu que els joves en risc o en situació d’abandonament, no abandonin o reprenguin els seus itineraris formatius. Es tracta, per exemple, dels cursos d’accés a cicles formatius, cursos per obtenir el graduat d’ESO per a majors de 16 anys, formació contínua per a joves que estan treballant però que no tenen formació postobligatòria, etc., molts dels quals es duen a terme en escoles municipals de persones adultes.
L’escalada en la priorització de l’abandonament escolar prematur des de tots els àmbits territorials ha propiciat la revalorització, de retruc, del paper de l’orientació per donar-hi resposta. Es considera clau el rol de l’orientació per detectar situacions de risc i també per traçar itineraris formatius personalitzats, i poder-ne fer un correcte seguiment. Els municipis compten amb una dilatada trajectòria en aquest àmbit, tant des dels serveis municipals propis, com en el paper d’articular els diferents agents que treballen al territori.
Per saber-ne més
Vídeos:
Planificació educativa per l'equitat, Xavier Bonal.
Garantir l'èxit educatiu des de la proximitat, Jordi Collet.
La importància de la inversió en l’etapa 0-3: vers una educació universal i gratuïta, Xavier Martínez-Celorrio.
La funció de l’orientació
L’impacte, tant individual com col·lectiu, de l’abandonament escolar prematur ha fet que la lluita contra aquesta problemàtica esdevingui un objectiu prioritari d’agendes europees, nacionals i també locals. En aquest sentit, s’ha produït, en l’espai europeu, un creixent reconeixement de la rellevància de l’àmbit local en l’abordatge d’aquest repte. Així, en els últims anys s’ha posat en valor el rol dels governs locals en la detecció de persones en risc d’abandonament, així com la seva capacitat de proporcionar recursos valuosos per fer-hi front des de la proximitat.
Una d’aquestes eines és, de forma destacada, l’orientació, entesa, primer de tot, com la feina d’acompanyar les persones en les seves trajectòries educatives i ajudar-les en les tries que han de fer.
L’objectiu de l’orientació és facilitar que tothom tingui la capacitat d’escollir un itinerari educatiu i professional, i fer-ho encertadament.
D’aquesta manera, tothom pot tenir projectes personals de futur que li permetin desenvolupar-se plenament en la societat del coneixement, podent escollir els seus camins tant de formació com de vida.
Per fer-ho, és necessari definir com ha de ser el sistema d’orientació, quina funció han de tenir els diferents actors que hi participen, que són molts, i com s’han de relacionar entre ells. En la visió local, l’abandonament escolar prematur no es combat només des de les aules, ni des del sistema educatiu, requereix la participació, la complicitat i la implicació d’actors ben diversos, públics i privats.
La ciutat orientadora
Una ciutat que educa és també una ciutat que orienta i que acompanya les persones en el procés de definició d’itineraris educatius exitosos. És una ciutat que no deixa ningú enrere i que, per contra, és capaç de generar oportunitats a partir del treball en xarxa de tot l’ecosistema educatiu local.
Més enllà de la necessitat de comptar amb recursos formatius al territori, es dona valor a la necessitat de dotar els i les joves de competències per poder decidir autònomament sobre el seu itinerari educatiu; a més, pren importància la necessitat que tots els agents educatius del territori remin alhora: és el model de ciutat orientadora.
Esquema del model de ciutat orientadora
La ciutat orientadora es construeix amb la relació entre escola, famílies i ajuntament com a base. És una ciutat que, amb un govern al capdavant, concentra energies i esforços en fer possible un accés universal al coneixement i que situa la persona al centre del procés educatiu i orientador. Es tracta d’una ciutat que afavoreix la creació d’itineraris personals i que ofereix noves oportunitats a totes les persones que ho necessitin, que busca que ningú es quedi enrere, que tothom pugui ser i formar part de la seva riquesa.
El model de ciutat orientadora proposa una aproximació holística a la problemàtica de l’abandonament escolar prematur. Assumint que es tracta d’un repte que traspassa les parets de l’escola i que interpel·la de ple l’administració local, el model planteja la necessitat de definir polítiques i serveis d’orientació municipal que treballin en consonància amb la resta d’agents del territori.
El rol de l’ajuntament
Les administracions locals, aprofitant la seva proximitat i un coneixement exhaustiu de l’entorn, poden contribuir a una bona orientació global i facilitar la creació de lligams entre els diferents agents que actuen en aquest àmbit, tot creant espais on compartir les necessitats globals de les persones i el territori.
Així, pel que fa a l’àmbit de l’orientació, els ajuntaments poden desenvolupar diversos rols i funcions específiques, d’entre els quals destaquen:
-
El paper d’articulador dels actors del territori i de tots els serveis i recursos d’orientació, que posa en marxa espais i mecanismes de coordinació entre els mateixos serveis municipals i amb els altres agents de la ciutat.
-
El rol d’impulsor d’una estratègia conjunta com a ciutat.
-
A aquests s’hi afegeix, entre d’altres, la funció de proveïdor de serveis i recursos d’orientació i formatius de suport en les transicions educatives, i de facilitadors de l’accessibilitat a tots els serveis/recursos, assegurant l’aplicació del principi d’igualtat d’oportunitats i equitat.
La necessària acció conjunta és un repte en si, ja que la multiplicitat d’actors és manifesta. Començant pels centres educatius de tots els nivells, així com les famílies, hi ha també les escoles de formació d’adults, el sector productiu comunitat-entorn, les fundacions i el sector privat, que ofereixen serveis d’orientació i recursos formatius.
A banda d’aquests actors, també s’han de tenir en compte els municipis veïns i els ens de diferents nivells, com són els consells comarcals, les diputacions i la Generalitat, amb els quals s’estableixen coordinacions i col·laboracions diverses.
Eines a disposició dels ajuntaments
Aquests diferents rols i funcions es poden concretar a través de les eines següents, a disposició de molts ajuntaments:
Serveis que normalment funcionen en col·laboració amb els centres educatius del municipi, amb els quals col·laboren en les accions d’orientació de l’alumnat i donen suport als processos de transició de l’etapa obligatòria a la postobligatòria. A més, solen treballar en xarxa i en coordinació amb d’altres serveis i recursos de l’entorn.
L’equipament juvenil és un espai en què l’educació no formal pren rellevància, propiciant la construcció de vincles. S’hi duen a terme accions diverses de prevenció socioeducativa, com són els tallers per a famílies i professionals, xerrades per a joves, l’habilitació d’espais d’estudi i accions concretament dirigides a l’orientació educativa dels i les joves. A banda, s’hi desenvolupen sovint també accions d’intervenció i compensació socioeducativa, com són l’orientació laboral, l’assessorament psicosocial i l’acompanyament acadèmic, entre d’altres.
Alguns ajuntaments ofereixen diversos materials com guies, xerrades, vídeos i assessorament en línia de suport als centres educatius i a la ciutadania per millorar l’orientació acadèmica i professional de l’alumnat. També s’organitzen fires i jornades d’orientació en alguns municipis, amb el suport de la Diputació de Barcelona. L’objectiu no és només adreçar-se als adolescents i joves que fan el salt a l’etapa postobligatòria, sinó interpel·lar també totes aquelles persones que volen reincorporar-se al sistema educatiu.
Els centres de formació de persones adultes posen a l’abast de la ciutadania nombrosos recursos de nova oportunitat educativa. A banda, faciliten l’acompanyament dels alumnes en definir itineraris personalitzats, i duen a terme una tasca important d’orientació. A més, la diversitat de perfils de l’alumnat d’aquests centres resulta un exemple clar del paper clau de l’orientació en l’educació al llarg de la vida; és a dir, més enllà de la transició de l’educació obligatòria a la postobligatòria.
La constitució d’espais de trobada entre els diferents agents que treballen en l’orientació al territori és clau per tal d’alinear les actuacions de tots cap a uns objectius consensuats, així com per facilitar l’establiment de sinergies. Aquestes comissions, taules de treball, grups, etc., són eines útils per treballar de forma conjunta aspectes com ara la planificació i l'adaptació de l’oferta formativa existent en el municipi a les necessitats del mercat laboral i de les persones, la definició d’estratègies conjuntes d’orientació al municipi o l’impuls de projectes concrets.
Per saber-ne més
Recurs d’autoaprenentatge L’orientació educativa i professional. Barcelona: Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona (2018).
Latorre, G. i Caldas, C. Virtualització de les activitats d’orientació: com fer l’orientació en línia en els serveis d’orientació municipals. Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2021. (Seminaris en línia de formació)
Maroto, S. Noves Oportunitats Educatives 4.10: avançant en l’Agenda 2030. A: Observatori de Polítiques Educatives Locals. Anuari 2022. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2023. (Col·lecció Eines. Sèrie Educació, 12).
Gerència de Serveis d'Educació. Orientar les famílies en l’acompanyament de joves en risc d’abandonament escolar prematur. Barcelona: Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2022. (Col·lecció Idees Clau).
Gerència de Serveis d'Educació. Els recursos de noves oportunitats educatives al territori. Barcelona: Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2022. (Col·lecció Idees Clau).
5. Escoles i centres educatius municipals
Des de la recuperació dels ajuntaments democràtics, els governs locals han reforçat la seva implicació en la provisió de serveis educatius, especialment en l'educació no obligatòria. Ho han fet com a resposta a canvis socials, a demandes ciutadanes o en la lluita per la igualtat d'oportunitats. Com a conseqüència, s’ha desplegat una àmplia xarxa de serveis i recursos educatius que s’orienten a assolir aquests objectius.
En molts casos, aquest recursos s’han consolidat com a escoles de titularitat municipal: escoles bressol, escoles de música i arts, escoles de persones adultes i escoles d’educació especial. La implantació d’aquests centres educatius municipals varia en funció de cada etapa educativa i de cada cas concret.
Les escoles bressol municipals, per exemple, van experimentar un creixement exponencial com una clara aposta municipal impulsada per una llei al Parlament de Catalunya. En altres casos, les escoles municipals es van consolidar arrel de demandes de municipalització d'escoles privades o de la necessitat d’implantació territorial allà on alguns d’aquests centres educatius no estaven presents.
En qualsevol cas, avui dia les escoles municipals desenvolupen la seva activitat com a equipaments vinculats a les polítiques municipals, com a elements imprescindibles per assolir els objectius següents: l’accés equitatiu a l’educació, garantir que les oportunitats educatives arribin per igual a tot el territori i a tota la ciutadania, i la construcció d’itineraris educatius exitosos.
Les escoles municipals permeten, doncs, desenvolupar polítiques de proximitat adreçades a afavorir l’equitat i millorar les trajectòries educatives, així com el desplegament d'una àmplia xarxa de recursos i serveis educatius habitualment molt ben valorats per la ciutadania en àmbits on els ajuntaments han estat els referents o, directament, les úniques administracions que hi han actuat.
La proximitat, l’arrelament al territori i la capacitat d’adaptació a les necessitats específiques de la ciutadania i de l’entorn són el punts forts de les escoles municipals.
Això els situa com a agents educatius clau per contribuir al fet que el territori sigui l’eix vertebrador de l’educació als municipis i, en definitiva, a consolidar els ecosistemes educatius locals.
La Llei d’educació de Catalunya considera els ajuntaments com a part integrant del Servei d’Educació de Catalunya. És un reconeixement al paper fonamental que tenen a l’hora d'assegurar que les oportunitats educatives arribin a tothom i a tot el territori. Els governs locals desenvolupen un rol cabdal en l’educació al llarg de la vida, i fan esforços per garantir la sostenibilitat dels serveis que ofereixen a la ciutadania i articulen programes, accions i recursos propis.
Llei d’educació de Catalunya, article 159. Competències dels ens locals
1. Els municipis participen en el govern dels centres educatius que presten el Servei d’Educació de Catalunya (…).
Per tot això, el món local reivindica la importància de les escoles de titularitat municipal dins el sistema educatiu i com una peça clau per garantir una educació de qualitat, equitativa i adaptada a l’entorn. En aquest sentit, consideren que enfortir aquests centres contribueix a aquests objectius en la mesura que amplien les oportunitats educatives per a tothom, enforteixen trajectòries d’aprenentatge en l’educació obligatòria i postobligatòria i connecten les oportunitats educatives de l’entorn.
Així doncs, per als ajuntaments, les escoles municipals són un element central de les seves polítiques educatives i consideren una prioritat que aquests centres siguin escoles de qualitat i inclusives, imprescindibles per assolir una societat més justa.
En definitiva, els centres educatius municipals posen en valor:
-
Que l’educació infantil contribueix a la igualtat d’oportunitats i l’èxit educatiu.
-
Que l’educació de persones adultes millora les oportunitats de creixement i desenvolupament personal en una societat canviant.
-
L’educació artística com un dret de la pràctica artística per a tothom.
-
Que els centres d’educació especial amplien l’accés i les oportunitats a la inclusió social.
Fa molts anys que el món local considera prioritari desenvolupar una oferta de serveis educatius als infants de 0-3 anys i les seves famílies que respongui a les demandes ciutadanes. De fet, a la província de Barcelona, l’actual mapa d’escoles bressol s’ha consolidat gràcies al compromís dels ajuntaments d’assumir una major responsabilitat en la gestió de l’educació infantil. Com a conseqüència, s’ha consolidat una extensa xarxa d’escoles bressol de titularitat municipal que assegura una gestió de proximitat d’aquest servei.
La implicació municipal en aquest àmbit ve donada en gran part com a resposta a una forta demanda ciutadana, però, també, com a factor de qualitat de vida i de consolidació de població en els seus municipis. A més, aquestes escoles són un element per garantir, des de la proximitat, la igualtat d’oportunitats i, per tant, la cohesió social en els pobles i ciutats.
Aquesta aposta municipal pren força sobretot a partir de l’aprovació la Llei 5/2004 de creació de llars d'infants de qualitat i el desplegament del mapa escolar de places públiques de llars d’infants, que es va elaborar amb l’impuls de la Generalitat de Catalunya, el món local i la participació de diferents agents de la comunitat educativa.
Un servei municipal amb múltiples objectius
El compromís dels ajuntaments amb l’educació infantil posa de manifest la contribució del món local a l’educació infantil i, en concret, a uns equipaments considerats fonamentals pel seu impacte social i educatiu en el territori. L’escola bressol es considera un àmbit clau de les polítiques educatives, essencial per donar resposta a les necessitats d’una etapa crucial en la vida dels infants i de les seves famílies que, a més, té incidència directa sobre els processos d’aprenentatge futurs i en la transició a les etapes educatives posteriors.
L’atenció en els serveis d’escoles bressol té —i ha de tenir— un enfocament amb objectius de caire educatiu, social i comunitari. En concret:
-
En la millora del desenvolupament dels infants.
-
En la contribució a l’equitat educativa i social.
-
En la defensa de la inclusió.
-
En la contribució a la conciliació laboral, familiar i social de pares i mares.
-
En l’avenç en l’equitat de gènere.
-
En la garantia d’igualtat d’oportunitats.
Marc normatiu
Les escoles bressol són un dels serveis municipals més sol·licitats per la ciutadania i, per tant, es troben entre les prioritats de la política educativa local.
La normativa no considera directament el primer cicle d’educació infantil com una competència exclusiva i obligatòria de les administracions locals. A Catalunya, però, l’aposta ferma per l’educació infantil es reflecteix en l’Estatut d’autonomia, la Llei d’educació i la Llei de creació de llars d’infants de qualitat, que atorga als ens locals competències pròpies en els àmbits de la planificació, l’ordenació, la possibilitat d’assumir-ne la gestió, i en regulen el finançament.
-
Lleis de règim local (Llei reguladora de les bases del règim local i Llei municipal i de règim local de Catalunya): preveuen la delegació als ajuntaments d’algunes de les competències atribuïdes als governs de les comunitats autònomes i, dins d’aquestes, la creació, el manteniment i la gestió de les escoles infantils d’educació de titularitat pública de primer cicle d’educació infantil.
-
Estatut d’autonomia de Catalunya (2006): malgrat que la Generalitat té competència exclusiva en educació infantil (òrgans de participació, continguts educatius, regulació dels centres, definició de plantilles, titulacions i especialitzacions…), els governs locals tenen competències pròpies sobre la planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil.
-
Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació de Catalunya: defineix i regula el primer cicle d’educació infantil a Catalunya, ratifica i amplia alguns àmbits d’intervenció. Estableix que el Departament d’Educació ha de subvencionar la creació, la consolidació i el sosteniment de places per a infants de 0 a 3 anys en llars d’infants de titularitat municipal, garantint condicions bàsiques de qualitat.
-
Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d’infants de qualitat: estableix que les llars d’infants de la Generalitat i les de les administracions locals constitueixen la xarxa de llars d’infants de titularitat pública de Catalunya i que la Generalitat, en coordinació i col·laboració amb els ajuntaments, ha d’impulsar el desenvolupament d’aquesta xarxa per tal d’assegurar una oferta suficient per a la població menor de 3 anys.
La planificació de l’oferta de places
És indispensable establir un sistema de planificació per conèixer si cada curs ha de donar continuïtat o modificar l’oferta, o proposar l’obertura de noves places. L’article 15 del Decret 282/2006 estableix que cal assegurar una oferta suficient per atendre la demanda de places de 0-3 anys, prioritzant les zones socialment desafavorides, respectant l’equilibri territorial i tenint en compte la demanda.
L’equitat en l’accés a l’escola bressol
En l’educació infantil també es produeixen efectes de segregació, en què infants i famílies socialment desafavorides hi accedeixen en menor grau que la població en general. Per això, els municipis aposten per establir mecanismes per facilitar-ne l’accés als sectors socials més vulnerables (vegeu el mòdul 2 sobre l’equitat):
-
Polítiques d’informació a les famílies.
-
Mesures d’acompanyament al procés d’escolarització.
-
Subvencions.
-
Polítiques de preus públics i tarifació social.
-
Sistemes de bonificació.
-
Reconceptualització dels criteris d’accés.
-
Beques i ajuts.
-
Subvencions a escoles bressol privades (a les escoles o a les famílies que hi assisteixen).
Des de fa temps, els governs locals han considerat clau el foment de la cultura i, específicament, l’extensió de l’accés a l’educació musical i artística. Un dels pilars d’aquestes polítiques ha estat la progressiva creació d’escoles municipals de música i arts, per mitjà de les quals s’han impulsat nombrosos projectes educatius i culturals de proximitat, en el benentès que aquests centres poden esdevenir una eina clau per contribuir al desenvolupament de les polítiques educatives municipals.
Els valors de les arts
-
Promouen una ciutadania autònoma i amb esperit crític.
-
Promouen el gust per les arts de qualitat alhora que faciliten l’adquisició de criteri estètic.
-
Poden esdevenir un llenguatge universal i una eina de transformació social amb una mirada integradora.
-
La seva pràctica desenvolupa la mirada creativa i fonamenta el treball grupal, en què la suma de les parts aconsegueix quelcom molt més gran que la suma de les individualitats.
-
Aporten valors clau en el desenvolupament integral de la persona: expressivitat de les emocions i la imaginació, autoestima, disciplina, esforç, habilitats interpersonals i socials, etc.
Els centres d’educació musical i artística, més enllà de la seva tasca formativa, adquireixen ple sentit com a servei públic quan assumeixen el rol d’agents de canvi i millora social en el seu context local i, per tant, esdevenen un element molt potent de millora i de transformació social.
Un recurs de proximitat per democratitzar la pràctica artística
Ja sigui per la necessitat de trobar espais de pràctica musical, per la tradició musical del municipi o amb l’objectiu d’implementar polítiques culturals i educatives, la progressiva implantació d’aquests equipaments ha donat lloc a una extensa xarxa d’escoles municipals de música (i darrerament d’escoles d’arts) que en molts casos esdevenen agents educatius i culturals de referència al territori.
Són equipaments municipals de proximitat que contribueixen a la difusió i la democratització de la pràctica musical i artística, així com a millorar l’accés a la cultura de tota la població. I ho fan a partir de la seva presència i participa¬ció en la vida educativa, social i cultural del territori, col·laborant amb entitats i altres agents educatius, culturals i socials del municipi (escoles bressol, casals, escoles i instituts). D’aquesta manera reforcen la seva dimensió comunitària alhora que contribueixen a generar espais i formes de convivència en entorns de diversitat cultural.
Aquesta dimensió comunitària posa de relleu el seu paper com a equipaments públics arrelats al territori i compromesos amb una societat més participativa i cohesionada.
D’escoles de música a centres de les arts? L’aposta per la interdisciplinarietat
Els darrers anys, en l’àmbit de les escoles de música i d’arts, es discuteix la necessitat de construir propostes educatives i culturals interdisciplinàries. En concret, sobre el valor dels projectes educatius i culturals interdisciplinaris com a via per superar la divisió tradicional de les arts i com a eix vertebrador de l’oferta pedagògica de les escoles. Es tractaria d’impulsar un aprenentatge globalitzador i contextualitzat, entenent que l’experiència serà més rica i diversa si es possibilita el contacte entre els diferents llenguatges artístics.
Marc normatiu
L’article 48 de la LOMLOE fa referència a l’organització dels ensenyaments de règim especial.
La LEC, article 65, que regula els ensenyaments artístics.
El Decret 354/2021, de 14 de setembre, de les escoles que imparteixen ensenyaments no reglats de música i dansa.
Una societat del coneixement que vulgui gaudir de bons nivells de cohesió social i d'ocupabilitat ha de garantir que tothom pugui tenir capacitat d’adaptació i d’adquisició de nous coneixements i competències. A més, sabem que el nivell de formació de la població és un factor clau en aspectes com els nivells i la qualitat de l’ocupació, el risc d’exclusió i les possibilitats de desenvolupament personal. També, que existeix una forta correlació entre els nivells formatius de les famílies i els resultats acadèmics dels seus fills.
La formació és la principal estratègia d’èxit per assolir aquests objectius i, per tant, cal facilitar l’accés i participació a programes formatius al llarg i ample de la vida. Per tot això, el repte és construir un model d'acció formativa integral, immers activament en el territori i amb una mirada potenciadora del desenvolupament enfront d'un model simplement substitutiu de la mancança escolar.
Conscients d’aquest repte, els ajuntaments han assumit al llarg dels anys moltes responsabilitats en l’àmbit de l’educació permanent, creant programes, escoles, aules i altres activitats i serveis d’educació al llarg de la vida.
Moltes de les escoles municipals de persones adultes (EMPA), a banda de consolidar-se com a agent clau per a l’aprenentatge competencial, han esdevingut escoles de noves oportunitats per retornar al sistema educatiu els joves que han abandonat els estudis o les persones adultes que han hagut de retornar al sistema educatiu per accedir en millors condicions al món laboral després de patir les conseqüències de crisis econòmiques, sanitàries, etc.
En molts casos, les EMPA també han acollit joves immigrants no acompanyats que no han tingut cabuda en el sistema educatiu. En aquest sentit, han esdevingut clau per a la integració social, laboral i personal d’aquests joves en el municipi d'acollida, i s’han convertit, per tant, en motors d'inclusió social.
Continguts formatius de les EMPA
-
Ensenyament de llengües (català, castellà i llengües estrangeres).
-
Formació instrumental.
-
Competències digitals.
-
Accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà.
-
Accés a Cicles Formatius de Grau Superior.
-
Graduat en ESO.
-
Preparació d’accés a la Universitat per a majors de 25 anys.
D’altra banda, el fet que els centres de formació de persones adultes no puguin crear-se a demanda sinó que només són autoritzats en funció de la població (segons la Llei Orgànica 3/1991 de formació d'adults i el Decret 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, només pot haver-hi dos centres públics de formació d'adults per cada 100.000 habitants), ha fet que les EMPA esdevinguin punts de trobada intergeneracional i intersocial.
És, en aquest context, que les EMPA han esdevingut agents educatius centrals que ofereixen una extensa i diversa oferta en el territori amb l’objectiu de donar respostes a la demanda creixent i de tot tipus de la població adulta: retorn al sistema educatiu, creixement personal, desenvolupament de capacitats artístiques, aprenentatge d’idiomes, adquisició de competències digitals, competències per al món laboral, entre d’altres.
Amb la intenció de reforçar les escoles municipals, de contribuir a millorar la seva sostenibilitat i qualitat en la prestació del servei, així com per afavorir el treball transversal, la Diputació de Barcelona impulsa diferents xarxes de centres educatius de titularitat municipal de la província de Barcelona. En aquest sentit, les xarxes s’han constituït com a espais de generació de polítiques públiques orientades a la detecció de necessitats, a compartir preocupacions i reptes de futur i a la construcció conjunta de propostes.
Les xarxes comparteixen específicament els objectius següents:
-
Esdevenir un espai d’intercanvi, de coneixement i d’integració de recursos tècnics, materials i econòmics.
-
Compartir objectius, recursos, coordinar el treball dels agents educatius amb els projectes municipals.
-
Aprendre a partir de l’experiència i per prioritzar i activar polítiques que hagin mostrat evidència d’èxit.
En l’actualitat estan formalment constituïdes i en funcionament quatre xarxes d’escoles municipals:
La Gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona, a través de la Secretaria tècnica de les Xarxes, s’encarrega del seu funcionament i coordinació. Juntament amb cadascuna de les xarxes, la secretaria elabora un pla de treball anual propi i organitza grups de treball per tal d’impulsar els diferents projectes, trobades i jornades plenàries.
Referències bibliogràfiques i normativa
ARGELAGA, G. “L’educació de persones adultes, una peça clau de l’ecosistema educatiu local”. Barcelona: Blog de l’Educació Local. El Diari de l’Educació, 2021.
ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE CIUTATS EDUCADORES. Carta de Ciutats Educadores.
BARGALLÓ, J. “La responsabilitat dels ajuntaments i de l'entorn dins el SEC”. Destil·lats d’Educació, 13. Barcelona: Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2019.
BONAL, X. i ZANCAJO, A. “Planificació educativa per a l’equitat”. Guies de política educativa local, 1. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2019.
BONAL, X. i SAURÍ, E. “La planificació educativa: un mecanisme d’equitat i cohesió social”. Destil·lats d’Educació, 12. Barcelona: Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2019.
BONAL, X. i CUEVAS, J. Combatre la segregació escolar: de l’amenaça a l’oportunitat. Barcelona: Fundació Bofill, 2018.
BRUGUÉ, Q. “La governança en els ecosistemes educatius locals”. Destil·lats d’Educació, 32. Barcelona: Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2022.
BRUGUÉ, Q. i QUINTANA, B. “Pautes per a l’articulació d’ecosistemes educatius locals”. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2021. (Col·lecció Eines, Sèrie Educació, 10).
BRUNA, J. A. La tarifació social. El cas de les escoles bressol. A: Recurs autoaprenentatge: El procediment administratiu aplicat a l’àmbit educatiu. Barcelona: Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2021.
CAROL, M. “Gestió per costos de serveis educatius municipals”. Guies de política educativa local, 3. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2019.
CAROL, L. “La gestió del servei públic municipal d’escoles bressol”. Guies de política educativa local, 6. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2020.
DE ALÓS, A. Ciutats orientadores: articulant els serveis i els recursos d’orientació del territori. A: Observatori de Polítiques Educatives Locals. Anuari 2018. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2019. (Col·lecció Eines. Sèrie Educació, 4).
DEL POZO, J. M. “Ciutat educadora i compromís municipal amb l’educació escolar”. Blog de l’educació local. El Diari de l’Educació, 2016.
DEL POZO, J. M. “Les regidories d’educació i les entitats educatives locals”. Blog de l’educació local. El Diari de l’Educació, 2018.
GARCIA, M. “Eines per acompanyar les famílies i prevenir l’absentisme escolar”. Destil·lats d’Educació, 31. Barcelona: Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2022.
GERÈNCIA DE SERVEIS D’EDUCACIÓ. Pla Local d’Educació. Eina de planificació educativa local. Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2019.
GERÈNCIA DE SERVEIS D’EDUCACIÓ. Reflexions entorn del nou Decret de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya. Barcelona: Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2021. (Col·lecció Idees Clau).
GERÈNCIA DE SERVEIS D’EDUCACIÓ. Deu idees clau de la LOMLOE: una llei per impulsar l’equitat, la qualitat i l’excel·lència educativa. Barcelona: Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2021. (Col·lecció Idees Clau).
GERÈNCIA DE SERVEIS D’EDUCACIÓ. Ciutats Educadores: 30 anys de compromís municipal amb l’educació. Barcelona: Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2021. (Col·lecció Idees Clau).
GERÈNCIA DE SERVEIS D’EDUCACIÓ. Orientació i acompanyament en la lluita contra l’abandonament escolar prematur des dels equipaments juvenils. Barcelona: Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2021. (Col·lecció Idees Clau).
GINÉ, C. “Els centres d’educació especial en el marc de l’escola inclusiva”. Barcelona: Blog de l’Educació Local. El Diari de l’Educació, 2022.
GONZÁLEZ, I. i SAURÍ, E. “Les Oficines Municipals d’Escolarització i el paper dels municipis en la lluita contra la segregació escolar”. Blog de l’educació local. El Diari de l’Educació, 2020.
GONZÁLEZ, S. Són efectius els programes de lluita contra l’absentisme escolar?. Fundació Bofill, Ivàlua, 2020.
Infoedu 21: Estudi sobre els serveis tècnics d’educació dels ajuntaments dels municipis de la província de Barcelona
IZQUIERDO, E. “Marc normatiu municipal en l’àmbit educatiu”. Guies de política educativa local, 7. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2022.
LARIOS, M. J. Pacte contra la segregació escolar impulsat pel Síndic de Greuges: un instrument consensuat per a la igualtat d’oportunitats educatives dels infants. Barcelona: Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2020. (Col·lecció Fitxes de síntesi).
MARTÍNEZ, M. “Les escoles municipals de persones adultes com a agent educatiu del municipi”. Destil·lats d’Educació, 2. Barcelona: Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2018.
MARTÍNEZ-CELORRIO, X. Vídeo: La importància de la inversió en l’etapa 0-3: vers una educació universal i gratuïta. Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2021. (Col·lecció Mirades d’Educació).
MIRÓ, J. “Manteniment de centres educatius«. Guies de política educativa local, 2. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2019.
OFICINA DE PLANIFICACIÓ EDUCATIVA. Gerència de Serveis d’Educació. Les escoles bressol municipals: estat de la qüestió. Barcelona: Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2019. (Col·lecció Panels d’Educació).
PLANA, J. “El repte de les ciutats orientadores per combatre l’abandonament educatiu prematur”. Blog de l’Educació Local. El Diari de l’Educació, 2015.
PLANA, J. “L’ecosistema educatiu local com un espai de personalització de l’aprenentatge”. Blog de l’educació local. El Diari de l’Educació, 2019.
PLANDIURA, R. La Llei d’Educació des del món local. A: Observatori de Polítiques Educatives Locals. Informe 2010. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2011. (Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Educació, 17).
PUIG, M. “Mecanismes compensatoris per garantir l’accés a l’educació. La tarifació social dins les estratègies d’equitat en l’accés als serveis educatius”. Guies de política educativa local, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2019.
PUIGVENTÓS, C. et al. La direcció d’escoles bressol municipals: coneixements i eines clau. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2017.
RIBES, E. Escoles municipals de música i arts: mantenir la mirada fixa a llarg termini. Barcelona: Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2019. (Col·lecció Fitxa de síntesi).
SERRANO, J. L. “Quin pot ser el rol dels municipis en l’orientació educativa?”. Blog de l’Educació Local. El Diari de l’Educació, 2021.
SÍNDIC DE GREUGES. Pacte contra la segregació escolar a Catalunya. Barcelona: Síndic de Greuges, 2019.
TARABINI, A. »L’abandonament escolar prematur: un problema clau d’equitat educativa«. Gerència de Serveis d’Educació. Diputació de Barcelona, 2021. (Col·lecció Mirades d’Educació).
TARABINI, A. i CURRAN, M. “Estratègies municipals contra l’abandonament escolar prematur”. Guies de política educativa local, 5. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2019.
VICENTE, S. Entrevista a Gino Ferri: “L’educació infantil és una etapa educativa de gran valor pedagògic i social”. Barcelona: Blog de l’Educació Local. El Diari de l’Educació, 2021.
VICENTE, S. “Aprendre (no només a ballar) amb la dansa”. Barcelona: Blog de l’Educació Local. El Diari de l’Educació, 2021.
XARXA D’ESCOLES MUNICIPALS. Diputació de Barcelona.