La regidoria d’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
Espai de formació de l'electe
L’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar 2015 un acord global, d’importància sense precedents i, d’ampli abast amb clares repercussions pel món local: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible i els seus 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS). El present recurs té com a objectiu donar a conèixer l’Agenda 2030.
Introducció
El setembre de 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar un acord global, d’importància sense precedents i d’ampli abast, ratificat per 193 països, amb clares repercussions al món local:
l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible i els seus 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
Mai fins ara hi havia hagut un compromís mundial tan ferm per dur a terme una agenda tan àmplia i universal com l’Agenda 2030, i comuna tota la humanitat. Es tracta d’un acord global que, per primer cop, pensa en les generacions actuals i futures en clau de sostenibilitat, i que reconeix també la importància cabdal dels governs regionals i locals per assolir els objectius de desenvolupament sostenible, localitzant fites i indicadors per mostrar la realitat dels territoris.
L'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible possiblement és l'única oportunitat que tinguem de posar fi a la pobresa i a les desigualtats des d’una mirada universal, però sobretot d’aconseguir que el planeta sigui sostenible. És un full de ruta en el qual es planteja un nou paradigma d’actuació, com a única via per a conservar el planeta on vivim i transformar el món en un lloc millor.
L’objectiu del recurs és donar a conèixer l’Agenda 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible per tal que els electes coneguin aquest acord global, la seva rellevància i impactes al territori, i n'estiguin informats de les eines posades al seu abast per a implementar l’Agenda 2030 als seus territoris i així avançar cap al desenvolupament sostenible.
1. Què heu de saber sobre l’Agenda 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible
L’Agenda 2030 és fruit d’un llarg i intens procés de negociacions a escala internacional on es van abordar els reptes mundials de forma conjunta; reptes que ens afecten a tots i totes, i que no podem afrontar sols. Aquest procés participatiu i de negociacions va finalitzar amb l'aprovació de l'Agenda 2030 per part de 193 països en el marc de l'Assemblea General de Nacions Unides. Aquest acord global és una agenda dissenyada per a fer front a reptes de gran escala i assolir el desenvolupament sostenible i que té com antecedent d’altres agendes globals.
L’Agenda 2030 és el resultat d’un procés històric i d’una negociació entre actors molt diversos, amb diferents visions del desenvolupament.
El precedent immediat dels objectius de desenvolupament sostenible (en endavant, ODS) són els coneguts com a objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM), que bevien de l’Agenda Global per al 2000-2015. però inclús abans dels ODM, la comunitat internacional ja venia d’un procés de reflexió després de la Guerra Freda, amb l’aprovació, el 1992, de l’Agenda 21 per la transició envers la sostenibilitat local.
L’Agenda 2030 no és un acord de mínims, sinó la definició d’un nou paradigma de desenvolupament per on es reclama una transformació abordant tant els reptes tradicionals de caràcter individual, així com el de caràcter col·lectiu, com ara el canvi climàtic, la sostenibilitat ambiental, la bona governança, etc. A més, aquesta Agenda té un marcat caràcter multinivell i multiactor: són responsables d’assolir els ODS els governs, a tots nivells, estatals, regionals i locals, així com tots els actors de la societat implicats i la ciutadania els governs locals i regionals, així com tots els actors de la societat implicats.
Diferències i similituds entre els ODM i els ODS
Font: Aquest Acord és el fruit d’un procés participatiu iniciat per les Nacions Unides i conegut com Agenda post 2015, en el qual van participar més de 10 milions de persones i on es va insistir en la necessitat de reconèixer els governs locals, entre d’altres, com a actors clau en l’assoliment del desenvolupament sostenible. Així, les administracions locals no només assumeixen el rol de gestores, sinó que també tenen la responsabilitat política de ser catalitzadores del canvi per tal d'implementar l'Agenda 2030 en conjunt.
Les agendes globals
L’Agenda 2030 constitueix el paraigua que emmarca i vincula la resta d’agendes globals del desenvolupament sostenible, entre les quals s’inclouen la Nova Agenda Urbana, l’Acord de París sobre el canvi climàtic, l’Agenda d’Acció d’Addis Abeba i el Marc d’acció de Sendai, destinades a reforçar l’acció dels ODS en àrees específiques com el desenvolupament urbà, el medi ambient, el finançament al desenvolupament i la resiliència davant el risc de desastres.
Font: UN Habitat
La Nova Agenda Urbana va ser aprovada el 20 d’octubre de 2016 en el marc de la III Conferència de les Nacions Unides sobre Habitatge i Desenvolupament Urbà Sostenible (Hàbitat III), celebrada a Quito, Equador. Estableix com s’haurien transformar les ciutats i els assentaments humans per esdevenir espais habitables, inclusius, saludables, sostenibles, segures i resilients a fenòmens naturals, és a dir, com aconseguir el desenvolupament urbà sostenible .La Nova Agenda Urbana impacta directament a l’ODS 11, tot i que té vinculacions en la major part dels 17 ODS.
L'Acord de París sobre el canvi climàtic és el resultat de la XXI Conferència sobre el Clima (COP21), celebrada a París a finals de 2015. Un acord mundial sobre el clima vinculant per part dels Estats que l'han ratificat. Els 195 membres de la Convenció sobre el clima, en el qual els 195 països membres de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic es comprometen a intensificar les accions i inversions per a combatre el canvi climàtic i els seus efectes i, en definitiva, reforçar la resposta mundial enfront d’aquesta amenaça en el context del desenvolupament sostenible i els esforços per erradicar la pobresa.
La III Conferència Internacional sobre el Finançament per al Desenvolupament, celebrada a Addis Abeba, Etiòpia, el juliol de 2015, va concloure amb l'adopció de l'Agenda d'Acció d'Addis Abeba. Es tracta d’un acord històric que recull polítiques i iniciatives per generar inversions i aconseguir alinear els fluxos financers per tal de posar fi a la pobresa i assolir el desenvolupament sostenible mitjançant la promoció del creixement econòmic inclusiu, la protecció del medi ambient i el foment de la inclusió social. Aquesta agenda aposa de manifest la manca de finançament en la reducció de risc de desastres.
La III Conferència Internacional sobre el Finançament per al Desenvolupament, celebrada a Addis Abeba (Etiòpia) el juliol de 2015, es va cloure amb l’adopció de l’Agenda d’Acció d’Addis Abeba.
Es tracta d’un acord històric que recull iniciatives per a posar fi a la pobresa i assolir el desenvolupament sostenible mitjançant la promoció del creixement econòmic inclusiu, la protecció del medi ambient i el foment de la inclusió social.
El Marc de Sendai per a la reducció del risc de desastres 2015-2030 va ser adoptat a la ciutat japonesa de Sendai el 18 de març de 2015, durant la III Conferència Mundial de les Nacions Unides sobre la Reducció del Risc de Desastres.
El Marc de Sendai substitueix el Marc d’acció de Hyogo 2005-2015 i augmenta la resiliència de les nacions davant els desastres; se centra en la gestió del risc de desastres, en lloc de la gestió de desastres; amplia l’atenció als riscos, no només ambientals sinó també humans, tecnològics i biològics, i posa en relleu la necessitat de l’enfortiment de la governança multinivell en aquesta matèria, que implica no només els estats, sinó tots els nivells de govern i la societat en general, i aposta per reforçar la coherència entre les agendes globals.
L’Agenda 2030 s’estructura en 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS), amb 169 fites i 232 indicadors, a través dels quals es proposa abordar i avançar envers un desenvolupament sostenible.
Entenem el desenvolupament sostenible com el desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures, perquè aquestes puguin atendre les seves pròpies necessitats.
Per tal de desplegar l’Agenda 2030, les administracions han dissenyat plans d’implementació. És el cas del Plan de Acción para la Implementación de la Agenda 2030. Hacia una Estrategia Española de Desarrollo Sostenible del Govern d’Espanya, el Pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya de la Generalitat de Catalunya, i el Pla estratègic per a la implementació de l’Agenda 2030 a la Diputació de Barcelona. Igualment, molts ens locals de la província estan treballant intensament per localitzar els ODS o implementar l’Agenda 2030 al seu territori.
A continuació, s’ofereix un breu repàs dels 17 ODS. Recordeu que podeu ampliar la informació per a cada ODS consultant les fitxes de la Diputació de Barcelona, enllaçades a cada apartat.
ODS 1 - Erradicar la pobresa a tot el món en totes les seves formes
ODS 2 - Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible.
ODS 3 - Garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats
ODS 4 - Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat, i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida.
ODS 5 - Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i nenes
ODS 6 - Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a totes les persones.
ODS 7 - Garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a totes les persones.
ODS 8 - Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom.
ODS 9 - Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació.
ODS 10 - Reduir la desigualtat en i entre els països.
ODS 11 - Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.
ODS 12 - Garantir modalitats de consum i producció sostenibles.
ODS 13 - Adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
ODS 14 - Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible.
ODS 15 - Protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl, i aturar la pèrdua de la biodiversitat.
ODS 16 - Promoure societats pacífiques i inclusives per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible, proporcionar accés a la justícia a totes les persones i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells.
ODS 17 - Enfortir els mitjans per a implementar i revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible.
Les cinc esferes de l’Agenda 2030
A més, l’Agenda 2030 distribueix l’acció dels ODS en cinc esferes de vital importància, conegudes com les cinc «pes»: persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat (aliances). Aquests són els eixos centrals sobre els quals es basa l’Agenda, que, al seu torn, estan relacionats amb els ODS de la manera següent:
Font: curs Aproximació als ODS, Diputació de Barcelona
Persones: ODS 1, 2, 3, 4 i 5. Tenen com a objectiu posar fi a la pobresa i a la fam, en totes les seves formes, i assegurar la dignitat i la igualtat de totes les persones.
Planeta: ODS 6, 12, 13, 14 i 15. Tenen com a objectiu protegir els recursos naturals del planeta i combatre el canvi climàtic per a garantir un ambient digne per a les generacions futures.
Prosperitat: ODS 7, 8, 9, 10 i 11. Tenen com a objectiu assegurar que totes les persones puguin gaudir d’una vida pròspera, plena i en harmonia amb la natura.
Pau: ODS 16. Té com a objectiu fomentar la pau mitjançant institucions sòlides i societats pacífiques, justes i inclusives, i vetllar per la dignitat humana.
Partenariat (aliances): ODS 17. Té com a objectiu implementar l’Agenda 2030 mitjançant aliances globals sòlides.
Amb l’Agenda 2030, el desenvolupament haurà de considerar-se com un procés que interrelaciona les dimensions econòmica i social de manera virtuosa.
A més dels valors transformadors de l’Agenda 2030 que s’han exposat, també és necessari fer referència als principis en els quals se sustenten els ODS, ja que són els que marquen la distinció d’aquesta Agenda respecte d’acords anteriors.
Els ODS són:
-
Universals: impliquen tots els països, independentment del seu nivell de desenvolupament econòmic.
-
Globals: aborden els desafiaments locals, nacionals i transnacionals més urgents dels nostres temps.
-
Integrals: estan interconnectats en totes les seves dimensions i a tots els nivells: reptes, països i diferents nivells de govern.
-
Mesurables: s’han de mesurar amb indicadors.
-
Ambiciosos: no deixen ningú enrere.
-
Inclusius: impliquen tots els nivells de govern i totes les parts interessades en un esforç col·lectiu per al desenvolupament sostenible.
-
Multidimensionals: inclouen les tres dimensions del desenvolupament sostenible (econòmica, social i mediambiental).
-
Basats en l’experiència adquirida dels objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM).
Els ODS es plantegen des d’una lògica d’interdependència i integralitat: només s’avançarà si s’aborden de forma integrada.
Així, l’Agenda 2030 ens interpel·la a tots i ens facilita un total de 169 fites i 232 indicadors perquè puguem responsabilitzar-nos.
Més del 80 % d’aquestes fites i indicadors són adaptables i aplicables a escala local, ja sigui:
2. Com pot contribuir el vostre ens local a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible
Els governs locals són al centre de l’Agenda 2030, ja que, a més de l’ODS 11 sobre les ciutats i comunitats sostenibles, la resta dels ODS també tenen que apel·len a les responsabilitats locals. L’Agenda 2030 presenta un seguit d’oportunitats per al món local:
-
Proposa un marc homogeni de planificació més eficient del desenvolupament sostenible en el territori i en sinergia amb els diferents nivells de govern des d’un enfocament del nivell local al global i viceversa.
-
Presenta l’oportunitat de revitalitzar i actualitzar l’agenda pròpia de cada territori des d’una visió del desenvolupament sostenible amb un enfocament més ampli i inclusiu, i des de la identificació dels reptes principals existents en cada context.
-
El caràcter integrador de l’Agenda 2030 promou en l’àmbit local el canvi necessari per a coordinar i integrar, des d’una perspectiva multidisciplinària, el conjunt de polítiques i plans locals que contribueixen al desenvolupament sostenible a mitjà i llarg termini.
-
Facilita un full de ruta per a una millor planificació, seguiment i rendició de comptes dels resultats obtinguts.
-
Pel seu enfocament obert a la participació, ofereix nous marcs per a establir sinergies amb diversos actors publicoprivats.
-
Reorienta i reforça les polítiques locals cap a un desenvolupament més sostenible i inclusiu i promou una transversalitat i coherència més grans en el desenvolupament de les polítiques.
-
Genera un nou llenguatge compartit per a afavorir la participació i representar la veu de totes les persones del territori.
-
Millora el posicionament dels ens locals i del sector privat local per a optar a noves oportunitats de finançament.
-
Obre la porta a la participació en espais i fòrums internacionals, en diàleg i coordinació amb altres governs locals i institucions internacionals, amb la qual cosa contribueix a solucions globals des de la realitat local.
-
Canalitza una consciència de la ciutadania més àmplia com a generadora de transformació cap a un desenvolupament més sostenible i inclusiu.
L’Agenda 2030 ofereix als ens locals noves oportunitats i un marc per a la governança establint un full de ruta que abasta quinze anys, període suficientment ampli per a què es puguin incorporar elements transformadors susceptibles de traduir-se en millors polítiques locals.
L’Agenda 2030 fa possible que es pugui desplegar a qualsevol territori, independentment de les seves singularitats, una estratègia transformadora amb l’horitzó del 2030.
Tot seguit se’n presenten algunes claus:
L’Agenda 2030 representa, a escala local, un model basat a assolir tres reptes crucials per a la governança: la planificació i el seguiment per a contribuir als ODS; la transversalitat que comporta l’Agenda mitjançant la millora de la coordinació interna municipal, i la incorporació de la participació ciutadana en totes les etapes del procés.
A diferència d’altres referents de planificació local, l'Agenda 2030 gaudeix cada vegada de més popularitat social, empresarial, fet que contribueix a reforçar la comunicació i la sensibilització en matèria de desenvolupament sostenible. A més a més, també és una eina d’empoderament, procés que permet que les persones i els agents del territori recuperin i incrementin conscientment la seva capacitat de decisió, el seu lideratge i la seva influència sobre els altres, sobre les institucions o sobre la societat.
L’Agenda 2030 insta tant les administracions públiques com les organitzacions de tota mena i, en particular, la ciutadania, a emprendre accions per assolir els ODS l’any 2030. Està estructurada d’acord amb un enfocament multinivell i multiactor, el qual propicia un efecte multiplicador per a assolir els ODS tot afavorint la generació d’aliances i de col·laboracions amb associacions, empreses, centres educatius, etc.
Si bé l’Agenda 2030 estableix 17 ODS, que es despleguen en 169 fites, alguns ens només poden contribuir a unes fites determinades. De fet, és positiu que cada ens identifiqui el seu paper mitjançant la priorització d’uns objectius concrets. A més a més, no sempre han de ser els ajuntaments els que s’impliquin en l’Agenda 2030, sinó que, d’acord amb la naturalesa i la cultura de cada territori, també pot ser impulsada per consells comarcals que tinguin un paper essencial, en particular en comarques i en municipis petits, o inclús per altres actors de la societat.
L’Agenda 2030, tal com està formulada, exigeix considerar transversalment les tres esferes del desenvolupament sostenible —la social, l’ambiental i l’econòmica— de manera que no puguin ser segmentades i s’afavoreixi una visió integral del desenvolupament sostenible, que fins ara no s’ha aconseguit d’una manera efectiva. La coordinació interna i la transversalitat inherent al model de l’Agenda 2030 poden oferir una oportunitat per a repensar estructures administratives excessivament atomitzades i especialitzades, mitjançant la creació, per exemple, de mecanismes de coordinació que incorporin totes les àrees municipals.
Dotar l’Agenda 2030 d’un abast estratègic, amb la mirada posada en l’any 2030, pot fer que esdevingui resilient als canvis. Per a això, és imprescindible elaborar una agenda consensuada, participada i que compti amb un suport clar. D’altra banda, la convivència de diversos plans en els municipis fa imprescindible que l’Agenda 2030, com a referència estratègica, impulsi la incorporació dels ODS en la planificació ja existent per tal de posar en valor els exercicis de planificació que ja s’han fet i que continuen vigents.
«Els problemes multidimensionals requereixen solucions multidimensionals. Cal desenvolupar una nova arquitectura de polítiques que vagi més enllà de la focalització sectorial, que articuli estratègies territorials, que construeixi polítiques que aborden les diferents etapes del cicle de vida de les persones i que fomenti una participació ciutadana més àmplia.»
(Nacions Unides, 2016).
Què podeu fer des dels governs locals per a assolir els ODS
Tots els ODS estan relacionats d’alguna manera amb les responsabilitats dels governs locals. A continuació, s’exposa de quina manera poden contribuir a assolir cada ODS
A la imatge següent fes clic sobre la icona + per veure més informació.
L’Agenda 2030 representa una oportunitat per a treballar amb una àmplia gamma d’actors i iniciar noves formes de col·laboració, i, en aquest context, els ens locals tenen un paper fonamental en la participació i apropiació dels ODS per part de la societat civil, del sector privat i de les administracions locals.
A més, a banda de la important tasca en sensibilització, l’Agenda 2030 ofereix grans oportunitats per als governs locals, com ara:
-
Dissenyar les polítiques públiques locals adoptant un enfocament més integral i de drets humans.
-
Facilitar la recuperació, implementació o aprofundiment de processos de planificació preexistents des d’una major consciència de les interrelacions i efectes que les diferents polítiques generen.
-
Orientar la formulació de fites de mitjà i llarg termini d’acord amb els reptes i problemàtiques locals que es vulguin abordar.
-
Afavorir la priorització i el seguiment de les polítiques.
-
Facilitar l’avaluació de les polítiques públiques i el seguiment del grau d'assoliment.
-
Promoure l’articulació de les polítiques locals amb tots els nivells de l’Administració.
-
Incorporar en el disseny i la implementació de les polítiques locals les tres dimensions del desenvolupament sostenible (econòmica, social i mediambiental).
-
Permetre focalitzar accions específiques per a les persones i grups que viuen en condicions de major vulnerabilitat i exclusió.
-
Promoure una escolta activa d’altres veus durant el procés i la mobilització d’actors com la societat civil o l’acadèmia perquè contribueixin des dels seus àmbits d’actuació respectius a l’Agenda 2030.
-
Sensibilitzar la ciutadania sobre la importància d’adoptar estils de vida més sostenibles i empoderar-la per a promoure i exigir a les estructures decisores un compromís decidit amb l’Agenda 2030.
-
Impulsar la mobilització del sector empresarial i altres actors envers la col·laboració, cocreació i innovació pel desenvolupament sostenible i inclusiu.
Per saber-ne més…
Com desplega l’Agenda 2030 la Diputació de Barcelona
El Pla estratègic per a la implementació de l’Agenda 2030 a la Diputació de Barcelona 2021-2030 s’emmarca en el compromís de la Diputació de Barcelona d’impulsar la sostenibilitat de la xarxa de municipis i consells comarcals de la província, i integrar els principis i objectius de l’Agenda 2030 a les estratègies i les polítiques públiques de la corporació.
D’altra banda, el Pla d’Actuació de mandat de la Diputació de Barcelona desplega una estratègia alineada totalment amb l’Agenda 2030 i els ODS, que es concreta en el Pla d’actuació de mandat 2020-2023 a través de 16 objectius estratègics i 22 projectes transformadors, un pressupost corporatiu amb els programes pressupostaris alineats amb l’Agenda 2030, com també un nou Pla de concertació Xarxa de Governs Locals 2020-2023 i els seus tres instruments de cooperació que segueixen els principis i objectius de l’Agenda 2030: el Catàleg de serveis, el Programa general d’inversions i els programes específics.
Si bé els ODS són universals, s’han de contextualitzar en cadascun dels territoris; la seva implementació és, en gran part local, i ha de promoure la coherència en la presa de decisions entre els diversos nivells d’administració.
Així, l’enfocament territorial és clau per a localitzar i implementar els ODS, entenent el territori com un espai complex i dinàmic, modelat per les relacions socials i històriques que es produeixen entre l’heterogeneïtat d’actors que hi concorren, en constant interacció.
La localització amb els ODS o enfocament territorial requereix un exercici de planificació i gestió més eficient que tingui com a punt de partida la realitat del territori i les actuacions que ja s’estan duent a terme. S’ha de plantejar com promoure un desenvolupament més inclusiu i sostenible amb les capacitats existents i què és necessari per a tenir un impacte més transformador.
És essencial, per tant, fer un exercici de planificació integrada de les polítiques municipals, mitjans d’implementació i d’avaluació dels avenços i els reptes aconseguits
Els ens locals estan preparats per fer arribar l’Agenda2030 a la ciutadania i, sens dubte, tenen una gran capacitat d’actuació en el territori, raó per la qual poden assolir resultats concrets i tangibles.
En aquest sentit, la localització és el procés que té en compte el context subnacional en el compliment de l’Agenda, des de la definició dels objectius, la incidència i la sensibilització fins a la implementació i l’ús d’indicadors per a mesurar el procés i avaluar-lo. Localitzar no significa un canvi radical, sinó una oportunitat per a reorientar les prioritats i polítiques locals i enfortir el rol dels ens locals en la reducció de desigualtats i en l’assoliment dels ODS.
La localització dels ODS és un procés per empoderar tots els actors locals, públics, privats i de la societat civil, inclosa la ciutadania no organitzada, envers l’assoliment del desenvolupament sostenible. Tanmateix, els actors locals no només han de participar en la implementació, sinó també en la definició i l’avaluació d’una Agenda 2030 local.
A continuació, s’exposen les diferents fases del procés de localització en les quals els governs locals tenen un paper clau. Cal esmentar que, si bé els experts apunten que el procés de localització dels ODS consta de quatre fases, aquestes acostumen a superposar-se.
Per tal de poder implementar l’Agenda 2030, cal primer que tots i totes sàpiguen què és i per què és important. Així, els governs locals tenen com a tasca fonamental sensibilitzar els agents en matèria d’ODS i Agenda 2030: cal informar la ciutadania, el teixit comercial, els centres de coneixement, el mateix ens de govern, etc.
Aquesta fase és fonamental per marcar les bases per a les següents etapes i construir una narrativa al territori entorn de la implementació dels ODS.
A continuació, es presenten exemples per a dur a terme accions de sensibilització:
Sensibilització dins del govern local
-
Realitzar una declaració institucional de compromís per part del govern del territori, que inclogui al major nombre de forces polítiques i actors públics. Com és un procés a llarg termini, és necessari garantir la continuïtat i la direcció estratègica, més enllà d'un cicle de govern, per poder generar predictibilitat i estabilitat que permeti aconseguir impactes transformadors en els objectius identificats.
-
Reflexionar internament sobre les oportunitats que presenten els ODS per a millorar la planificació i gestió interna de l’ens local, promoure un canvi de la pròpia cultura institucional, millorar la prestació de serveis a la ciutadania des d'un enfocament més integral i coordinat, entre altres. Per exemple a través d'un grup de treball liderat des presidència i alcaldia juntament amb tot l'equip de govern, i la participació tècnica representativa de totes les àrees.
-
Depenent del nivell de coneixement de l'equip de govern i el personal tècnic, dissenyar un pla de formació sobre l'Agenda 2030 i el procés de localització dels ODS per exemple curs en línia, seminari, taller dirigit a tota la institució i no només a les persones responsables del procés.
-
Crear un grup de treball amb representants del nivell polític i tècnic que lideri el procés de localització dels ODS amb capacitat d'atreure i convèncer a la resta de la institució.
-
Comunicar a la ciutadania tots els passos que des del govern local es van fent en temàtica Agenda 2030 i ODS per exemple, notes de premsa en web institucional, visibilització en mitjans de comunicació i xarxes socials
Sensibilització de la ciutadania
-
Organitzar esdeveniments de presentació de l'Agenda 2030, transmetent la voluntat institucional de desenvolupar-la amb la participació dels diferents actors.
-
Organitzar campanyes de promoció d'hàbits sostenibles, consum responsable, reciclatge, etc., associant-los a l'Agenda 2030.
-
Promoure activitats culturals i esportives com estímuls col·lectius per a un major coneixement i apropiació dels ODS.
Sensibilització d’altres actors
-
Mobilitzar i reforçar les aliances entre els diferents actors locals (ONG i organitzacions del tercer sector, teixit empresarial, cambres de comerç, universitats, col·legis i instituts, biblioteques, escoles d'ensenyament de persones adultes, organitzacions sindicals, mitjans de comunicació, etc.) a través de convenis de col·laboració i campanyes de sensibilització conjuntes.
-
Promoure iniciatives complementàries d'educació per al desenvolupament sostenible en espais locals formals, no formals i informals d'educació per a integrar els ODS.
-
Donar suport a les iniciatives de les universitats per a integrar els ODS en les diferents àrees de coneixement.
Recorda
A l’inici del procés de localització de l’Agenda 2030 és clau designar quines persones formen part de l’equip transversal dins del govern local. Serà la persona o àrea que des del nivell polític i tècnic tingui la responsabilitat d’impulsar i coordinar el procés de localització dels ODS. És essencial que el punt focal tingui dependència directa de la presidència o de l’alcaldia per garantir la capacitat d’involucrar i coordinar les diverses àrees implicades. Es recomana que els equips integren persones amb responsabilitats polítiques i personal tècnic.
Per tal de prendre decisions estratègiques sobre quines són les prioritats i accions que es duran a terme a l’ens local per a contribuir als ODS, primer cal conèixer quina és la realitat del territori i a quins reptes s’enfronta.
Des del govern local es poden dur a terme les següents tasques:
-
Constituir un equip motor de l'Agenda 2030 dins de l'ens local, format per referents tècnics de les diferents àrees, que actuï en transversalitat i s'encarregui d'impulsar la implementació de l'Agenda 2030 dins del govern local
-
Analitzar les oportunitats que presenta l'Agenda 2030 per al desenvolupament del territori i les principals problemàtiques locals, incloent-hi la realitat dels col·lectius més vulnerables i les necessitats particulars de les dones, amb les àrees que han de participar en aquest procés.
-
Elaborar un diagnòstic sintètic i pràctic que permeti la presa de decisions en els següents passos del procés de localització d’ODS i que sigui d'utilitat per a la gestió en el si del govern local.
-
Validar el document de diagnòstic final amb un taller o una jornada amb tots els actors implicats.
D’altra banda, com a part de la diagnosi, cal fer un mapatge d’actors i de relacions entre ells per a prendre consciència de la diversitat, realitat i complexitat inherents a la realitat social i política del territori. Aquest exercici facilitarà la promoció d'instàncies o espais de diàleg i intercanvi, aspecte essencial per a engegar els processos de participació de l'Agenda 2030.
En aquest sentit, des del govern local es poden dur a terme les següents tasques :
-
Identificar els principals actors presents en el territori.
-
Analitzar les seves característiques respecte a la seva missió i activitats, disposició per a participar, col·laborar i contribuir al procés de construcció col·lectiva de l'Agenda 2030. Inclou l'anàlisi de les relacions entre els actors, factor clau si es desitja promoure les aliances i enfocaments de treball multiactor.
A partir de la diagnosi de la fase 2, caldrà precisar els ODS i els reptes globals sobre els quals el govern local centrarà els seus esforços en funció de les capacitats i la situació del territori. A més, és necessari determinar quins indicadors adaptats a l’àmbit local s’utilitzaran per a avaluar la consecució de resultats.
El quadre següent en mostra un exemple per a l’ODS 1, fita 1.5:
Font: Ajuntament de Barcelona
Aquesta fase consisteix en fer realitat la planificació des d’una mirada d’Agenda 2030. Els governs local tenen la responsabilitat de gestionar la implementació dels programes i actuacions i la facilitació d’espais de participació i intercanvi d’experiències entre els diferents actors del territori.
D’altra banda, aquesta fase també inclou el seguiment del procés, és a dir, conèixer si realment s’està contribuint a millorar la vida de la ciutadania i protegint el medi ambient.
Una eina de seguiment son els Informes Voluntaris locals són exàmens periòdics i inclusius, liderats i impulsats pels països, dels progressos nacionals i subnacionals en la implementació de l’Agenda 2030. Nacions Unides anima als principals grups interessats, incloses les autoritats locals, a que informin sobre les seves contribucions a la implementació de l’Agenda 2030. Podeu obtenir més informació en aquest enllaç.
Els agents clau han d’estar inclosos i tenir un paper destacat no només en la implementació dels ODS, sinó en totes les fases del procés de localització i de definició de l’Agenda 2030 local.
Recordeu que la definició i l’adopció de l’Agenda 2030 ve d’un procés de consultes participatiu en el marc de l’Agenda post 2015. Aquest tret característic segueix sent cabdal en el procés de localització i implementació dels ODS en l’àmbit local.
Els governs locals estan ben posicionats per a escoltar de manera activa la ciutadania i impulsar processos participatius que generin consensos sobre les prioritats polítiques dels ODS que permetin construir col·lectivament noves narratives i processos de canvi realment transformadors, tot reforçant l’adhesió de la ciutadania a les polítiques i els plans que es defineixin.
A continuació, s’ofereixen una sèrie d’orientacions per als governs locals per tal d’incloure els agents locals en la implementació de l’Agenda 2030:
-
Els processos participatius en el procés de localització han de ser continus des de l’inici, i s’ha d’evitar fer només consultes ad hoc. Quan els agents locals participen, es genera una major apropiació més gran del procés, que alhora té efectes positius en la seva predisposició per participar i involucrar-se en les diferents etapes de la localització.
-
La participació ha d’estar degudament planificada i documentada, amb agendes que abordin aspectes concrets que es corresponguin amb l’àmbit d’actuació i d’especialització dels actors per a afegir-hi el major valor possible.
-
Per tal de promoure més riquesa i obertura a nous discursos i idees, pot ser recomanable comptar amb una facilitació externa experta en gestió de processos participatius per a promoure l’intercanvi i la generació de consensos.
-
És essencial disposar d’estructures institucionals permanents, preferiblement de caràcter mixt publicoprivat, que contribueixin a enfortir les capacitats dels actors del territori i establir relacions de confiança, suport i cooperació.
-
L’organització de consultes i espais de participació ha d’afavorir la participació inclusiva i de qualitat de tothom, amb atenció especial a les dones, l’accessibilitat de les persones amb discapacitat o la diversitat de cultures presents en el territori.
Sabies que…
La Diputació de Barcelona forma part del grup motor de l’Aliança Catalunya 2030 de la Generalitat de Catalunya, una gran coalició per a compartir recursos i impulsar iniciatives a favor de l’Agenda 2030. Podeu ampliar-ne la informació en aquest enllaç.
La Diputació de Barcelona forma part de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), la qual lidera un important espai de coordinació d’actuacions entre governs locals en la implementació de l’Agenda 2030 a través de la Xarxa d’Entitats Locals per a desenvolupar els ODS de l’Agenda 2030. Té com a objectiu aconseguir millors resultats a través de la localització i el desenvolupament dels ODS en l’àmbit local. Podeu ampliar-ne la informació en aquest enllaç.
3. Eines i recursos a l’abast dels ens locals per a desplegar l’Agenda 2030 local
La Capacitació i generació de coneixements són imprescindibles en la implementació de l’Agenda i, especialment, en l’assoliment dels ODS. Per això la Diputació ofereix formació en matèria d’Agenda 2030 i ODS dirigida els equips tècnics municipals i electes, també a la ciutadania.
Els recursos formatius adreçats als ens locals de la província, els trobareu a través del Banc d'accions formatives. Les formacions s’ofereixen en format presencial i virtual i s’adrecen a personal tècnic dels ens locals així com als equips de govern.
Formacions adreçades a tècnics i electes d’ens locals de la província:
-
El curs Introducció als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que té per objectiu apropar les agendes globals als ens locals de la demarcació, posant especial atenció a l'Agenda 2030, sensibilitzar sobre els ODS, i posar de manifest l’important paper dels governs locals en la seva implementació.
-
El curs Eines i recursos per a facilitar la localització dels ODS que té per objectiu oferir eines i recursos per a la localització dels ODS a l'àmbit local per a l'assoliment de l'Agenda 2030. En concret, es persegueix promoure l'apropiació de l'Agenda 2030 i del seu valor afegit entre els professionals del món local, així com donar suport per a l'elaboració de planificacions estratègiques municipals alineades amb els ODS.
-
El taller Interactuem amb els ODS que té per objectiu fomentar el treball transversal, a través del joc, per impulsar la implementació dels ODS en plans i projectes del municipi.
Formació adreçada a la Ciutadania
-
Ciutadania365 - L’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
Visor 2030
VISOR 2030 és una plataforma virtual creada per la Diputació de Barcelona, que conté una bateria de 52 indicadors de base municipal i en clau ODS sobre la realitat social, econòmica i ambiental dels ens locals de la província de Barcelona. Aquesta eina està creada amb l'objectiu d'oferir als municipis de la província informació sobre el grau de consecució dels ODS en els seus municipis i territoris i així millorar la reflexió, l'anàlisi i la presa de decisions tant dels municipis com de la pròpia corporació.