Espai de formació de l'electe
La gestió de les activitats dels municipis, tant les de caràcter històric com les de nova implantació, constitueix un repte permanent per als ajuntaments. És necessari un treball transversal, un coneixement profund de la normativa i una visió estratègica amb mirada de futur.
L’objectiu principal de la potestat dels municipis d’intervenir l’activitat dels ciutadans és garantir la salut de les persones, la seguretat de les persones i els béns i la protecció del medi ambient i, alhora, facilitar la implantació d’activitats als municipis.
Per tant, la normativa que regula aquesta potestat d’intervenció i la seva aplicació s’ha d’analitzar des d’aquest doble vessant:
Vist des d’una perspectiva constitucional, es tracta de trobar l’equilibri entre el dret a la llibertat d’empresa i els drets a gaudir d’un medi ambient adequat i a la inviolabilitat del domicili.
Repte principal
Reptes específics
Tradicionalment, la intervenció de les activitats es feia amb caràcter previ a la seva implantació, és a dir, quan un ciutadà volia iniciar una activitat havia de presentar un projecte a l’ajuntament el qual comprovava que complís tots els requisits legalment exigibles i, si era així, atorgava una llicència. Però a més, per iniciar l’activitat, calia que l’ajuntament fes una visita de comprovació que tenia per finalitat verificar que l’establiment s’havia executat d’acord amb el projecte i que complia les mesures correctores imposades. Així doncs, es feien dos controls previs abans de l’inici de l’activitat. Es tractava, per tant, d’un sistema molt garantista, que implicava que des que el titular disposava de l’establiment transcorrien mesos i, en ocasió anys, fins que l’activitat es podia iniciar.
Pel que fa a la incidència ambiental de les activitats, la finalitat de la normativa no era minimitzar la contaminació sinó allunyar-la dels nuclis de població.
Aquest sistema canvia radicalment a partir de la transposició de dues directives europees:
Aquesta Directiva va suposar un canvi radical en la regulació dels règims d’intervenció de les activitats més contaminants (activitats industrials i grans explotacions ramaderes).
La finalitat del control administratiu és:
D’altra banda, es preveu que la relació de les activitats amb l’Administració no finalitza amb l’autorització o amb llicència sinó que s’estableix un sistema de controls periòdics i de revisió de les autoritzacions per adaptar-les als avenços tecnològics i als canvis del medi.
Aquesta Directiva pretén incidir en la creació d’activitat econòmica tot simplificant i reduint al mínim necessari la intervenció administrativa de les activitats.
La transposició d’aquesta directiva ha tingut un gran impacte en la regulació de la intervenció de les activitats que tenen una incidència baixa en el medi ambient i en la seguretat de les persones (es calcula que són el noranta per cent), ja que per iniciar aquestes activitats només cal presentar a l’ajuntament una comunicació o una declaració responsable.
L’activitat es pot iniciar així que s’ha presentat la comunicació o la declaració responsable sense perjudici que l’Administració faci les comprovacions que consideri necessàries per verificar el compliment de la normativa aplicable.
En altres paraules, si abans els ajuntaments comprovaven el compliment de la normativa sobre el projecte abans que s’iniciés l’activitat, actualment, aquesta comprovació es realitza amb posterioritat a l’inici de l’activitat ja que el titular no ha d’esperar cap resposta de l’Administració.
Per generalitzar l’ús de la comunicació i la declaració responsable, la Directiva restringeix la possibilitat de sotmetre a control previ (llicències i autoritzacions) i només ho permet per a aquells casos en què ho justifiqui una “raó imperiosa d’interès general”, raons que defineix el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i que són taxades: l’entorn urbà, el medi ambient, la sanitat animal, la protecció del patrimoni històric i artístic, la salut pública, la seguretat pública i la seguretat i la salut dels consumidors com a més rellevants.
La transposició d’aquestes directives és la que ha donat lloc a la normativa estatal i autonòmica que actualment regula la intervenció administrativa de la majoria d’activitats.
Aquestes normes han suposat una reducció dràstica de l’autonomia municipal pel que fa a la possibilitat d’incidir en aquesta regulació sobretot perquè la Llei de bases del règim local disposa que només una norma amb rang de llei pot subjectar activitats econòmiques a règims de llicència o autorització prèvies, cosa que impedeix que es pugui fer per ordenança.
Abans d’exposar quina és la normativa que regula la intervenció municipal de les activitats, cal assenyalar un altre aspecte que ha canviat profundament aquesta potestat dels ens locals, l’Administració electrònica. I és que, no només s’ha agilitat i simplificat l’inici d’activitats amb la generalització de la comunicació prèvia i la declaració responsable, sinó que actualment, en la majoria d’ens locals, es poden presentar via telemàtica.
D’altra banda, ja s’està treballant per tal de fer un pas més en la gestió electrònica amb la finalitat que les diferents administracions que intervinguin en la intervenció d’una activitat comparteixin dades de manera que el promotor només s’hagi de dirigir a l’Administració un cop.
Per acabar aquest apartat, cal recordar que les llicències d’activitats, igual que les urbanístiques, tenen caràcter reglat, de manera que l’ajuntament no té cap marge de discrecionalitat a l’hora d’atorgar-les. Per tant, si l’activitat s’ajusta a la normativa vigent, l’Ajuntament, necessàriament, ha d’atorgar la llicència i, si no la compleix, l’ha de denegar. És per aquesta raó que la competència per atorgar i denegar llicències correspon a l’alcalde o alcalessa tot i que són nombrosos els ajuntaments que tenen delegada aquesta competència a la Junta de Govern.
Normativa que regula la intervenció de les activitats a Catalunya:
Aquesta llei regula la intervenció de les activitats amb incidència ambiental i aplica l’avaluació integrada dels efectes de les activitats en els vectors ambientals, aire, aigua, sòl i residus. Les activitats es classifiquen en tres annexos en funció de la seva major o menor incidència ambiental, fet que en determina el règim d’intervenció i la competència autonòmica o local tal com s’indica en el quadre següent:
Annex I | Incidència ambiental alta | Autorització ambiental | Generalitat |
---|---|---|---|
Annex II | Incidència ambiental moderada | Llicència municipal | Ajuntament |
Annex III | Incidència ambiental baixa | Comunicació ambiental | Ajuntament |
Aquesta llei i el Reglament que la desplega, aprovat pel Decret 112/2010, del 21 d’agost, regulen tant els requisits tècnics que han de complir els establiments on es duen a terme els espectacles i les activitats recreatives com el seu règim d’intervenció.
L’àmbit d’aplicació de la Llei inclou els establiments d’espectacles, els establiments d’activitats recreatives musicals (discoteques, bars musicals, etc..) i els establiments de restauració. La majoria d’aquests establiments estan subjectes a comunicació prèvia. Només estan subjectes a llicència els de més superfície i aforament.
Aquestes normes també regulen les activitats extraordinàries que són les que es duen a terme esporàdicament a l’aire lliure o en establiments, com ara poliesportius, que no tenen llicència per dur a terme aquest tipus d’activitats. Seria el cas, per exemple, de la realització d’un concert en un poliesportiu.
Cal assenyalar, que la competència per autoritzar les activitats extraordinàries és compartida amb la Generalitat:
Les potestats d’inspecció i sanció corresponen a la Generalitat excepte en aquells municipis en què l’ajuntament hagi assumit la delegació d’aquesta competència.
No obstant això, els conflictes més habituals que generen els establiments d’espectacles i activitats recreatives tenen a veure amb les molèsties per soroll i el control de la contaminació acústica és competència municipal. En tractar-se d’una qüestió que afecta els drets fonamentals a la inviolabilitat del domicili i a la intimitat, és molt important que els ajuntaments actuïn de manera eficaç davant de queixes de sorolls, sobretot si són reiterades, ja que la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és molt exigent respecte a la protecció d’aquests drets quan es veuen afectats per sorolls.
Els objectius d’aquesta llei són:
L’entrada en vigor d’aquesta llei ha comportat que, actualment, el 90% de les activitats, aproximadament, estiguin subjectes a comunicació i a declaració responsable de manera que la tasca dels tècnics municipals que abans es centrava, bàsicament, en la revisió de projectes, ara s’ha desplaçat a la comprovació de les activitats un cop s’han implantat. Aquesta tasca comporta:
En aquest sentit, és important remarcar que, per bé que la responsabilitat que els establiments compleixin la normativa que els és aplicable recau, principalment, en els titulars de les activitats i els tècnics que certifiquen el compliment de la normativa, les lleis també estableixen que les administracions tenen l’obligació de vetllar per aquest compliment. Per poder donar compliment a aquesta obligació, la LSA disposa que:
Els ajuntaments hauran d’aprovar plans de verificació de les activitats subjectes a comunicació i a declaració responsable que siguin objectius i proporcionats amb relació als interessos que es protegeixen.
Per tant, disposar d’un pla de verificació i, sobretot executar-lo:
En definitiva, la simplificació dels requisits per a l’inici d’activitats comporta que les actuacions posteriors de l’Administració adquireixin rellevància ja que per tal que el sistema funcioni és necessari aplicar la disciplina d’activitats quan sigui necessari i aprovar i executar els plans de verificació.
L’Oficina d’Activitats ofereix, en matèria d’activitats, els recursos següents:
Guia de Tramitació d'expedients d'activitats i establiments
Guia de formularis de tramitació d'expedients d'activitats
Guia d'elaboració de plans de verificació d'activitats comunicades
El GIA és l’aplicació informàtica de la Diputació de Barcelona que facilita als ajuntaments la gestió de les activitats i establiments dels seus municipis.
El GIA és una base de dades de cens d’activitats en la qual s’inclouen les activitats i establiments que hi ha al terme municipal. Les activitats del GIA estan georeferenciades i per tant es poden publicar al SITMUN i a qualsevol eina SIG municipal. També es publiquen al portal de dades obertes de la Diputació de Barcelona. A més, les dades es poden incorporar al portal de dades obertes de l’ajuntament.
El GIA és una eina visualment molt clara i intuïtiva i s'actualitza quan hi ha canvis legislatius que afecten les activitats.
L’aplicació permet:
El GIA es pot connectar als tramitadors electrònics dels ajuntaments.
Gestionar les activitats implantades en un municipi requereix informació actualitzada, georeferenciada i fàcilment explotable. Amb l'objectiu de fer possible la gestió de les activitats implantades al municipi de manera eficient i eficaç, l’Oficina d’Activitats elabora censos de les activitats i establiments dels municipis els ajuntaments del quals ho sol·liciten.
Un cens d’activitats és una base de dades que s’elabora amb l’aplicació GIA, la qual en permet l’actualització i gestió posterior.
El cens d’activitats conté les dades següents:
A més s’hi incorpora la llicència, comunicació o declaració responsable escanejada i una fotografia de l’establiment.
Per saber-ne més
Podeu visitar la web de la Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats sobre censos d'activitats.
La Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació administrativa estableix que els ajuntaments han de redactar plans i programes de verificació de les activitats subjectes als règims de comunicació prèvia i declaració responsable.
No existeix cap norma que reguli com s’han de fer aquests plans i programes de manera que cada ajuntament pot fer-lo segons els criteris que consideri adients sempre que siguin objectius.
Els plans de verificació s’han de publicar al portal de transparència de l’ajuntament.
L’Oficina d’Activitats redacta, a petició dels ajuntaments, plans i programes de verificació en base a la metodologia i criteris fixats a la Guia per a l’elaboració de plans de verificació d’activitats comunicades. Aquesta metodologia es basa en prioritzar les activitats que s’han de verificar en funció de la seva incidència ambiental i el seu risc d’incendi. A més, els ajuntaments poden afegir altres criteris de priorització com l’antiguitat o l’emplaçament en una determinada ubicació.
Per saber-ne més
Podeu visitar la web de la Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats sobre Elaboració de plans de verificació d'activitats comunicades.
L’obligatorietat d’aprovar plans de verificació de les activitats comunicades implica que els ajuntaments han de destinar recursos humans i econòmics a l’execució d’aquests plans.
Les actuacions d’inspecció les ha de dur a terme personal tècnic funcionari o bé entitats col·laboradores de l’Administració.
Amb aquest recurs es pretén contribuir a què els ajuntaments es puguin dotar dels recursos suficients per dur a terme aquestes tasques ja sigui amb personal propi o bé mitjançant entitats col·laboradores.
Per saber-ne més
Podeu visitar la web de la Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats sobre Finançament del servei d’inspecció i verificació d’activitats.
L’Oficina d’activitats emet, a petició dels ajuntaments, informes de contingut tècnic o jurídic relatius a procediments d’activitats especialment complexos o a situacions conflictives referents a activitats i establiments.
Així mateix, s’ofereix suport al personal de nova incorporació als departaments que gestionen activitats. Aquest suport consisteix en sessions formatives personalitzades, en la resolució de dubtes que sorgeixin i en la supervisió de documents.
Per saber-ne més
Podeu visitar la web de la Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats sobre Estudis en matèria d’activitats i establiments: redacció d’informes de contingut tècnic o jurídic i suport a personal de nova incorporació.
L’Oficina d’Activitats ofereix formació dirigida al personal tècnic i administratiu dels ajuntaments amb l’objectiu de capacitar-lo per a la gestió dels procediments d’activitats.
Alhora, es forma tots els usuaris del GIA al mateix ajuntament per garantir el manteniment de les dades dels censos d’activitats.
A més, cada any es celebra una jornada per als usuaris del GIA en què es presenten les darreres novetats de l’aplicació i es comparteixen experiències.
La Gerència posa a disposició dels ens locals un servei de consultes puntuals per atendre de manera àgil i rigorosa aquells dubtes de caire tècnic o jurídic que es plantegen en la pràctica diària de l'Administració local.
El servei s'adreça al personal tècnic d'ens locals, o càrrecs electes, que necessitin respostes ràpides sobre qüestions puntuals relacionades amb la gestió local de l’habitatge, el lloguer i la rehabilitació; la redacció i tramitació d’instruments de planejament urbanístic; la gestió, intervenció i protecció legalitat; la gestió i intervenció administrativa de les activitats i establiments i la redacció de plans de protecció civil i, en general, tots aquells propis de l’àmbit de treball d'aquesta gerència.
Per saber-ne més
Podeu visitar la web de la Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats sobre Consultes GSHUA.
Formularis de tramitació d’expedients d’activitats. Gerència de Serveis d’Urbanisme, Habitatge i Activitats. Diputació de Barcelona, 2016.
Guia de tramitació d’expedients d’activitats i establiments. Gerència de Serveis d’Urbanisme, Habitatge i Activitats. Diputació de Barcelona, 2016.
Guia per l’elaboració de plans de verificació d’activitats comunicades. Gerència de Serveis d’Urbanisme, Habitatge i Activitats. Diputació de Barcelona, 2016.
Activitat
Acció que, amb la concurrència de mitjans o factors productius, comporta la creació de béns o la prestació de serveis de caràcter industrial, comercial, ramader, miner o professional, i que pot tenir finalitats lucratives o no tenir-ne.
Avaluació ambiental
L'anàlisi dels efectes i els resultats ambientals de l'activitat, que comprèn la descripció i, específicament, les instal·lacions, les matèries primeres i les auxiliars, els processos, els productes i el consum de recursos naturals i d'energia, i les emissions de tota mena i llurs repercussions en el medi considerat en conjunt.
Cens d’activitats
Base de dades que incorpora informació de les activitats implantades en un municipi.
Certificació ambiental
Certificació lliurada per una entitat col·laboradora de l'Administració ambiental o pels serveis tècnics municipals, que acredita que es compleixen els requeriments, les emissions i les condicions tècniques determinades per la normativa ambiental.
Certificat tècnic
Document signat pel tècnic competent que acredita el compliment normatiu d’una activitat en un establiment en la data d’expedició.
Classificació de les activitats
Les activitats es classifiquen en funció dels paràmetres tècnics establerts en la normativa aplicable en cada cas.
Comunicació prèvia
Document subscrit per la persona interessada amb què posa en coneixement de l’Administració pública competent fets o elements relatius a l’exercici d’un dret o a l’inici d’una activitat tot indicant els aspectes que el poden condicionar, i que s’acompanya, si escau, de la documentació necessària per al seu compliment de conformitat amb el que estableix la normativa sectorial.
Contaminació
La introducció, directa o indirecta, a l'atmosfera, a l'aigua o al sòl, mitjançant l'activitat humana, de substàncies, vibracions, radiacions, calor o soroll que puguin tenir efectes perjudicials per a la salut o per al medi ambient, o que puguin causar danys en els béns materials, deteriorar o perjudicar el gaudi o altres usos legítims del medi ambient.
Declaració responsable
Document subscrit per la persona interessada en què declara, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits establerts per la normativa vigent per a accedir al reconeixement d’un dret o facultat per al seu exercici, que disposa de la documentació acreditativa corresponent i que es compromet a mantenir-ne el compliment durant la vigència d’aquest reconeixement o exercici.
Directori d’Empreses, establiments i registres
Instrument previst a la Llei 18/2020, de 28 de desembre de Facilitació de l’activitat econòmica que vol oferir una visió integral i recopilar la informació de la qual disposen les administracions dels titulars de les activitats econòmiques i dels establiments on es porten a terme.
Emissió
L'expulsió, a l'atmosfera, a l'aigua o al sòl, de substàncies, vibracions, radiacions, calor o soroll procedents d'una manera directa o indirecta de fonts puntuals o difuses d'una activitat.
Emplaçament
Espai físic delimitat i diferenciat en el que s'ubica un establiment o centre.
Establiment
Edifici, part d’un edifici, conjunt d'instal·lacions o espai delimitat en els que s'exerceix o explota una o vàries activitats
Finestreta Única Empresarial (FUE)l
Punt de referència únic dels emprenedors, empresaris i intermediaris en la seva relació amb l'Administració. És l'espai físic o virtual des d'on es poden fer totes les gestions necessàries per desenvolupar una activitat, amb independència de l'Administració responsable.
Gestor d’informació d’Activitats (GIA)
Aplicació informàtica amb tecnologia web dissenyada i creada per la Diputació de Barcelona per facilitar als ajuntaments la gestió de les activitats i establiments dels seus municipis. És una base de dades de cens d’activitats en la qual s’inclouen les activitats i establiments que hi ha al terme municipal.
Instal·lació
Conjunt d'edificacions, d'equipaments, de maquinària i d'infrastructures de què es compon un establiment o centre on s'exerceixen o exploten una o diverses activitats. També poden tenir la consideració d'instal·lació les de caràcter particular, no vinculades a cap activitat, però sotmeses a algun tipus de llicència o a comunicació prèvia.
Intervenció sectorial
La intervenció administrativa d’autorització, llicència, comunicació, control o registre a la qual està sotmesa una activitat quan ho estableix la normativa sectorial. En particular, són intervencions sectorials, la intervenció urbanística, la industrial, la turística, la sanitària, l’energètica, la minera, la laboral, la comercial i la relativa a establiments de concurrència pública.
Llicència
Autorització atorgada per l’Administració per a la realització d’activitats sotmeses per l’ordenament jurídic a aquest requisit previ.
Llicència municipal d’activitats
Llicència municipal prèvia per la instal·lació d'una activitat o establiment quan ho recull la normativa sectorial específica:
Modificació substancial
Qualsevol modificació duta a terme en una activitat amb autorització ambiental o llicència ambiental que, comporti repercussions perjudicials o importants per a les persones o per al medi ambient.
Modificació no substancials
La modificació de les característiques o del funcionament d'una activitat que no tingui conseqüències previsibles ni per a les persones ni per al medi ambient o que aquestes no siguin substancials.
Normativa sectorial
Conjunt de disposicions de l’àmbit competencial de l’Estat o de la Generalitat que imposen obligacions i atorguen drets en un sector d’activitat o en un àmbit material concret.
Pla de verificació d’activitats comunicades
Programa que dissenya l’ajuntament per verificar que els establiments s’ajusten als projectes i certificacions presentades i que compleixen la normativa que els és aplicable es fa un cop les activitats ja estan en funcionament.
Ponència ambiental
Òrgan col·legiat adscrit al departament de la Generalitat competent en matèria de medi ambient que, amb la participació de tots els sectors ambientals, la decisió prèvia sobre el sotmetiment a una avaluació d'impacte ambiental i garanteix el caràcter integrat de l'autorització ambiental.
Ponència d’energies renovables
Òrgan col·legiat que té com a funcions analitzar la viabilitat dels avantprojectes de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques, des del punt de vista del seu emplaçament, i portar a terme les actuacions relatives a l'avaluació d'impacte ambiental dels projectes de parcs eòlics i de plantes solars fotovoltaiques.
Projecte empresarial estratègic
Projectes empresarials que aportin valor afegit en desenvolupament tecnològic i innovació, desenvolupament i vertebració territorial, reindustrialització, generació d’ocupació, recuperació i foment de sectors tradicionals, protecció mediambiental, promoció de la diversitat, inclusió social, igualtat, no discriminació i conciliació en l’àmbit laboral o corresponsabilitat. Així com els que fusionin petites empreses, incorporin startups per guanyar dimensió o incrementin el nombre de grans empreses a Catalunya i incideix especialment en els que impliquin inversions productives preferentment en l’àmbit industrial i logístic.
Projecte tècnic
Conjunt de documents que defineixen les característiques generals d’una activitat en un establiment i que justifiquen que compleix la normativa, signat pel tècnic competent, en el qual han de constar com a mínim una memòria explicativa, esquemes, càlculs i plànols.
Requisits formals
Conjunt de prescripcions documentals, de representació i de format que són obligatòries i indispensables per a exercir l’activitat o legalitzar l’establiment, i també per a garantir l’actuació correcta de l’Administració.
Requisits materials
Conjunt de prescripcions tècniques i substantives establertes per la normativa vigent per a poder legalitzar l’exercici d’una activitat.
Títol habilitant
Document que reconeix l’habilitació per a acomplir una activitat econòmica en un establiment.
Titular d’una activitat econòmica
Persona física o jurídica que té un títol suficient, segons la normativa vigent, per a l’exercici o l’explotació d’una activitat econòmica, ja sigui amb finalitat de lucre o sense.
Tècnic competent
Persona amb la titulació tècnica corresponent per mitjà de la qual ha adquirit els coneixements, les capacitats i les tècniques necessàries per a elaborar els documents tècnics establerts per aquesta llei, i que compleix els requisits per a l’exercici de l’activitat que estableix la normativa.