Per tant, la normativa que regula aquesta potestat d’intervenció i la seva aplicació s’ha d’analitzar des d’aquest doble vessant:

1. La implementació de mecanismes que facilitin, simplifiquin i agilitin l’inici de noves activitats econòmiques.
2. L’establiment de mesures tendents a minimitzar l’impacte ambiental de les activitats així com el seu risc d’incendis i a garantir la seguretat de les persones.

Vist des d’una perspectiva constitucional, es tracta de trobar l’equilibri entre el dret a la llibertat d’empresa i els drets a gaudir d’un medi ambient adequat i a la inviolabilitat del domicili.

Repte principal

• Aconseguir municipis amb capacitat de gestionar amb eficiència les activitats i de planificar les potestats d’intervenció i inspecció i, alhora, de garantir la protecció del medi ambient i la seguretat de les persones i els béns.

Reptes específics

• Els municipis han de disposar d’eines i tecnologia adequada per a la gestió i exercici de les competències en matèria d’activitats. El GIA permet que els ajuntaments petits i mitjans de la demarcació tinguin una base de dades de les activitats, accessible en els portals de dades obertes i en sistemes d’informació geogràfica. Aquestes eines han d’estar adaptades permanentment a la normativa vigent i als canvis tecnològics.
• El personal tècnic dels ajuntaments ha d’estar plenament capacitat per a dur a terme les tasques que implica la gestió de les activitats i per informar els empresaris dels tràmits necessaris per a l’obertura d’establiments i dels requisits tècnics que han de complir.
• Disposar d’un pla i programes de verificació i inspecció per a la planificació de la gestió del control de les activitats subjectes a règims de comunicació i/o declaració responsable i dels recursos necessaris per a la seva execució.
• Establir sinèrgies amb altres ens i agents implicats en la gestió de les activitats que fomentin la coordinació i cooperació per tal de millorar i agilitar els procediments per a l’obertura d’establiments.

Tradicionalment, la intervenció de les activitats es feia amb caràcter previ a la seva implantació, és a dir, quan un ciutadà volia iniciar una activitat havia de presentar un projecte a l’ajuntament el qual comprovava que complís tots els requisits legalment exigibles i, si era així, atorgava una llicència. Però a més, per iniciar l’activitat, calia que l’ajuntament fes una visita de comprovació que tenia per finalitat verificar que l’establiment s’havia executat d’acord amb el projecte i que complia les mesures correctores imposades. Així doncs, es feien dos controls previs abans de l’inici de l’activitat. Es tractava, per tant, d’un sistema molt garantista, que implicava que des que el titular disposava de l’establiment transcorrien mesos i, en ocasió anys, fins que l’activitat es podia iniciar.

Pel que fa a la incidència ambiental de les activitats, la finalitat de la normativa no era minimitzar la contaminació sinó allunyar-la dels nuclis de població.

Aquest sistema canvia radicalment a partir de la transposició de dues directives europees:

• Directiva 96/61/CE del Consell de 24 de setembre de 1996 relativa a la prevenció i al control integrats de la contaminació (coneguda com Directiva IPPC). Actualment ha estat substituïda per la Directiva 2010/75/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2010 , sobre las emissions industrials (DEI).
• Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, relativa als serveis en el mercat interior, coneguda com Directiva de serveis o Directiva Bolkenstein.

La transposició d’aquestes directives és la que ha donat lloc a la normativa estatal i autonòmica que actualment regula la intervenció administrativa de la majoria d’activitats.

Abans d’exposar quina és la normativa que regula la intervenció municipal de les activitats, cal assenyalar un altre aspecte que ha canviat profundament aquesta potestat dels ens locals, l’Administració electrònica. I és que, no només s’ha agilitat i simplificat l’inici d’activitats amb la generalització de la comunicació prèvia i la declaració responsable, sinó que actualment, en la majoria d’ens locals, es poden presentar via telemàtica.

D’altra banda, ja s’està treballant per tal de fer un pas més en la gestió electrònica amb la finalitat que les diferents administracions que intervinguin en la intervenció d’una activitat comparteixin dades de manera que el promotor només s’hagi de dirigir a l’Administració un cop.

Per acabar aquest apartat, cal recordar que les llicències d’activitats, igual que les urbanístiques, tenen caràcter reglat, de manera que l’ajuntament no té cap marge de discrecionalitat a l’hora d’atorgar-les. Per tant, si l’activitat s’ajusta a la normativa vigent, l’Ajuntament, necessàriament, ha d’atorgar la llicència i, si no la compleix, l’ha de denegar. És per aquesta raó que la competència per atorgar i denegar llicències correspon a l’alcalde o alcalessa tot i que són nombrosos els ajuntaments que tenen delegada aquesta competència a la Junta de Govern.

Normativa que regula la intervenció de les activitats a Catalunya:

• Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.
• LLEI 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.
• DECRET 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives.
• LLEI 3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.
• Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica (LSA).

Aquesta llei regula la intervenció de les activitats amb incidència ambiental i aplica l’avaluació integrada dels efectes de les activitats en els vectors ambientals, aire, aigua, sòl i residus. Les activitats es classifiquen en tres annexos en funció de la seva major o menor incidència ambiental, fet que en determina el règim d’intervenció i la competència autonòmica o local tal com s’indica en el quadre següent:

Aquesta llei i el Reglament que la desplega, aprovat pel Decret 112/2010, del 21 d’agost, regulen tant els requisits tècnics que han de complir els establiments on es duen a terme els espectacles i les activitats recreatives com el seu règim d’intervenció.

L’àmbit d’aplicació de la Llei inclou els establiments d’espectacles, els establiments d’activitats recreatives musicals (discoteques, bars musicals, etc..) i els establiments de restauració. La majoria d’aquests establiments estan subjectes a comunicació prèvia. Només estan subjectes a llicència els de més superfície i aforament.

Aquestes normes també regulen les activitats extraordinàries que són les que es duen a terme esporàdicament a l’aire lliure o en establiments, com ara poliesportius, que no tenen llicència per dur a terme aquest tipus d’activitats. Seria el cas, per exemple, de la realització d’un concert en un poliesportiu.

Cal assenyalar, que la competència per autoritzar les activitats extraordinàries és compartida amb la Generalitat:

No obstant això, els conflictes més habituals que generen els establiments d’espectacles i activitats recreatives tenen a veure amb les molèsties per soroll i el control de la contaminació acústica és competència municipal. En tractar-se d’una qüestió que afecta els drets fonamentals a la inviolabilitat del domicili i a la intimitat, és molt important que els ajuntaments actuïn de manera eficaç davant de queixes de sorolls, sobretot si són reiterades, ja que la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és molt exigent respecte a la protecció d’aquests drets quan es veuen afectats per sorolls.

Els objectius d’aquesta llei són:

• Estandarditzar els règims d’intervenció de les activitats subjectes a comunicació prèvia i declaració responsable de manera que els requisits per a la seva obertura siguin els mateixos a tot el territori;
• Simplificar aquests requisits i regular la implantació de la Finestreta Única Empresarial.

L’entrada en vigor d’aquesta llei ha comportat que, actualment, el 90% de les activitats, aproximadament, estiguin subjectes a comunicació i a declaració responsable de manera que la tasca dels tècnics municipals que abans es centrava, bàsicament, en la revisió de projectes, ara s’ha desplaçat a la comprovació de les activitats un cop s’han implantat. Aquesta tasca comporta:

• La comprovació de la documentació presentada.
• La inspecció física dels establiments.

En aquest sentit, és important remarcar que, per bé que la responsabilitat que els establiments compleixin la normativa que els és aplicable recau, principalment, en els titulars de les activitats i els tècnics que certifiquen el compliment de la normativa, les lleis també estableixen que les administracions tenen l’obligació de vetllar per aquest compliment. Per poder donar compliment a aquesta obligació, la LSA disposa que:

Per tant, disposar d’un pla de verificació i, sobretot executar-lo:

• Atenua la responsabilitat que pogués tenir l’administració en cas que succeís un incident en algun establiment.
• Aporta objectivitat a la potestat inspectora de l’administració.
• Permet ajustar l’activitat inspectora als recursos de què disposi l’ajuntament. Per aquesta raó, és important que els ajuntaments es dotin dels mitjans personals i tècnics necessaris tenint en compte que les inspeccions les han de dur a terme funcionaris o entitats col·laboradores de l’Administració.

En definitiva, la simplificació dels requisits per a l’inici d’activitats comporta que les actuacions posteriors de l’Administració adquireixin rellevància ja que per tal que el sistema funcioni és necessari aplicar la disciplina d’activitats quan sigui necessari i aprovar i executar els plans de verificació.

L’Oficina d’Activitats ofereix, en matèria d’activitats, els recursos següents:

El GIA és l’aplicació informàtica de la Diputació de Barcelona que facilita als ajuntaments la gestió de les activitats i establiments dels seus municipis.

El GIA és una base de dades de cens d’activitats en la qual s’inclouen les activitats i establiments que hi ha al terme municipal. Les activitats del GIA estan georeferenciades i per tant es poden publicar al SITMUN i a qualsevol eina SIG municipal. També es publiquen al portal de dades obertes de la Diputació de Barcelona. A més, les dades es poden incorporar al portal de dades obertes de l’ajuntament.

L’aplicació permet:

• Agilitar la gestió de la informació de les activitats i dels expedients associats. Unificar la informació relativa a les activitats del municipi.
• Assolir la transversalitat de la informació i el treball coordinat de totes les àrees de l'ajuntament que gestionen diferents aspectes de les activitats (informació accessible a tots els usuaris de l'ajuntament amb diferents perfils d'ús).
• Coordinar les diferents intervencions sectorials sobre les activitats.
• Fer el seguiment i la planificació dels controls, revisions i caducitat de les activitats.
• Extreure les dades necessàries per a elaborar els plans de verificació de les activitats comunicades a què obliga la Llei 16/2015.
• Extreure dades de les activitats i d'expedients.

  El GIA es pot connectar als tramitadors electrònics dels ajuntaments.

• Obtenir informes predefinits de gestió d'activitats i d'expedients.
• Crear documents de la fusió de les dades de les activitats i plantilles.
• Emmagatzemar documents.
• Relacionar cada activitat amb els seus expedients.

Gestionar les activitats implantades en un municipi requereix informació actualitzada, georeferenciada i fàcilment explotable. Amb l'objectiu de fer possible la gestió de les activitats implantades al municipi de manera eficient i eficaç, l’Oficina d’Activitats elabora censos de les activitats i establiments dels municipis els ajuntaments del quals ho sol·liciten.

El cens d’activitats conté les dades següents:

• Dades generals: titular, notificació i establiment. Georeferenciació: ref. cadastral i UTM
• Dades de classificació: activitat principal, annex i codi.
• Dades de situació administrativa: data de llicència, comunicació, controls, revisions i inspeccions.
• Dades tècniques: superfícies, horaris, capacitat de producció i etc..
• Dades sectorials: activitats recreatives, comercials, salut, establiments alimentaris, incendis i plans d'autoprotecció.

A més s’hi incorpora la llicència, comunicació o declaració responsable escanejada i una fotografia de l’establiment.

La Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació administrativa estableix que els ajuntaments han de redactar plans i programes de verificació de les activitats subjectes als règims de comunicació prèvia i declaració responsable.

Els plans de verificació s’han de publicar al portal de transparència de l’ajuntament.

L’Oficina d’Activitats redacta, a petició dels ajuntaments, plans i programes de verificació en base a la metodologia i criteris fixats a la Guia per a l’elaboració de plans de verificació d’activitats comunicades. Aquesta metodologia es basa en prioritzar les activitats que s’han de verificar en funció de la seva incidència ambiental i el seu risc d’incendi. A més, els ajuntaments poden afegir altres criteris de priorització com l’antiguitat o l’emplaçament en una determinada ubicació.

L’obligatorietat d’aprovar plans de verificació de les activitats comunicades implica que els ajuntaments han de destinar recursos humans i econòmics a l’execució d’aquests plans.

Les actuacions d’inspecció les ha de dur a terme personal tècnic funcionari o bé entitats col·laboradores de l’Administració.

Amb aquest recurs es pretén contribuir a què els ajuntaments es puguin dotar dels recursos suficients per dur a terme aquestes tasques ja sigui amb personal propi o bé mitjançant entitats col·laboradores.

L’Oficina d’activitats emet, a petició dels ajuntaments, informes de contingut tècnic o jurídic relatius a procediments d’activitats especialment complexos o a situacions conflictives referents a activitats i establiments.

Així mateix, s’ofereix suport al personal de nova incorporació als departaments que gestionen activitats. Aquest suport consisteix en sessions formatives personalitzades, en la resolució de dubtes que sorgeixin i en la supervisió de documents.

L’Oficina d’Activitats ofereix formació dirigida al personal tècnic i administratiu dels ajuntaments amb l’objectiu de capacitar-lo per a la gestió dels procediments d’activitats.

Alhora, es forma tots els usuaris del GIA al mateix ajuntament per garantir el manteniment de les dades dels censos d’activitats.

A més, cada any es celebra una jornada per als usuaris del GIA en què es presenten les darreres novetats de l’aplicació i es comparteixen experiències.

La Gerència posa a disposició dels ens locals un servei de consultes puntuals per atendre de manera àgil i rigorosa aquells dubtes de caire tècnic o jurídic que es plantegen en la pràctica diària de l'Administració local.

El servei s'adreça al personal tècnic d'ens locals, o càrrecs electes, que necessitin respostes ràpides sobre qüestions puntuals relacionades amb la gestió local de l’habitatge, el lloguer i la rehabilitació; la redacció i tramitació d’instruments de planejament urbanístic; la gestió, intervenció i protecció legalitat; la gestió i intervenció administrativa de les activitats i establiments i la redacció de plans de protecció civil i, en general, tots aquells propis de l’àmbit de treball d'aquesta gerència.

Formularis de tramitació d’expedients d’activitats. Gerència de Serveis d’Urbanisme, Habitatge i Activitats. Diputació de Barcelona, 2016.

Guia de tramitació d’expedients d’activitats i establiments. Gerència de Serveis d’Urbanisme, Habitatge i Activitats. Diputació de Barcelona, 2016.

Guia per l’elaboració de plans de verificació d’activitats comunicades. Gerència de Serveis d’Urbanisme, Habitatge i Activitats. Diputació de Barcelona, 2016.