L’objectiu d’aquest recurs és donar a conèixer els aspectes clau de les polítiques locals de suport al desenvolupament econòmic. En primer lloc, es descriu l’evolució de la promoció econòmica local des dels 80 fins a l’actualitat, el marc competencial i els seus trets característics. A continuació, s’aprofundeix en la planificació de les polítiques de promoció econòmica local. La tercera part se centra en les actuacions al mercat de treball i, per finalitzar, l’últim apartat es dedicarà a les actuacions en el teixit productiu.

Aclariment de termes: desenvolupament econòmic local (DEL), promoció econòmica (PE) i polítiques d’ocupació (PO)

Per començar, aclarim alguns termes que de vegades es barregen i confonen.

Desenvolupament econòmic local (DEL)

Procés reactivador de l’economia i dinamitzador de la societat local que, mitjançant l’aprofitament dels recursos endògens existents en una determinada zona o espai físic, és capaç d’estimular i fomentar el seu creixement econòmic, crear capacitats per generar ocupació i riquesa i, sobretot, millorar la qualitat de vida i el benestar social de la comunitat local.

Promoció econòmica local (PEL)

És una política econòmica que se centra en l’àmbit microeconòmic (les persones i les empreses), limita la seva actuació a un territori local i desenvolupa fonamentalment actuacions que tenen com a objectiu central el creixement de l’activitat econòmica, fonamentalment amb una perspectiva endògena.

Polítiques d’ocupació

Són les polítiques adreçades a pal·liar les carències de les persones que no tenien accés al treball remunerat, de les quals distingim, d’una banda, entre polítiques “passives”, centrades a facilitar rendes a persones sense ocupació remunerada i, de l’altra, polítiques “actives” (PAO), que són les “d’encaix”, que pretenen casar les necessitats de les empreses amb les de les persones que busquen una ocupació. Incentiven la creació de llocs de treball lligats a l’evolució del creixement econòmic. En l’àmbit local, es denominen polítiques locals d’ocupació.

Evolució de la promoció econòmica local des dels 80 fins a l’actualitat

A Espanya no hi havia tradició de promoció econòmica local ni polítiques actives d’ocupació (PAO). L’entrada a la UE va suposar un impuls i un paraigua per dur a terme actuacions, en què destaquen especialment les escoles taller i les cases d’ofici, impulsades des de l’àmbit estatal.

Posteriorment, la formulació de l’Estratègia Europea per a l’Ocupació (1997) va contribuir de manera més decisiva a la millora dels resultats de les PAO.

Les principals etapes són:

El marc competencial de l’administració local en l’àmbit de la promoció econòmica

Les competències dels ens locals a Espanya venen establertes per la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. A Catalunya cal afegir-hi la Llei municipal i de règim local de Catalunya (8/1987), actualitzada en el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.

Entre les competències directament atribuïdes als ajuntaments, no n’hi ha cap que faci referència explícita a la promoció econòmica o al foment de l’ocupació. Malgrat això, l’article 71 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (Text refós DL 2/2003, de 28 d’abril), contempla com a competència “complementària” que per a la gestió dels seus interessos el municipi també pot exercir les de “l’ocupació i la lluita contra l’atur”.

En molts països trobem competències importants en mans dels ens locals: des de l’establiment de salaris mínims (Canadà, EUA, Japó) fins a la responsabilitat sobre les PAO (Suècia), formació professional (Finlàndia), etc.

Dins del marc competencial actual espanyol existeixen dues possibilitats d’intervenció a favor del desenvolupament econòmic i l’ocupació:

Normativa relacionada

Llei de bases del règim local a Espanya

1985-5392. Llei municipal i de règim local de Catalunya

Les peculiaritats de l’actuació local en promoció econòmica

La promoció econòmica local és un tipus de política econòmica que incorpora alguns elements diferencials:

• Opera en l’àmbit microeconòmic, és a dir, s’ocupa dels agents individuals, com empreses, treballadors/es i consumidors/es, i no dels grans agregats, com la inflació o el tipus d’interès.
• El territori on es desenvolupa l’activitat econòmica és una de les variables que opera en el model i, per tant, influeix de forma rellevant en les actuacions que s’hi desenvolupen. De fet, és un element cabdal. No es desenvoluparan les mateixes estratègies ni es perseguiran els mateixos objectius al territori A que al territori B. A banda, la implementació de mesures genèriques no serà igual al territori A que al territori B.
• Bo i cert que les actuacions de promoció econòmica local poden tenir un important impacte. Es tracta, habitualment, d’actuacions de caràcter indicatiu, d’actuacions que miren de conduir els agents involucrats per un determinat camí. Altres tipus d’agents de política econòmica impacten en l’economia amb decisions sobre les grans macromagnituds o amb la regulació general sobre les condicions del mercat.
• Sense renunciar a la possibilitat de captar inversions, talent o consum de l’exterior, la promoció econòmica local pren una perspectiva endògena en el seu plantejament. És a partir dels agents i els actius materials (un edifici, un paisatge…) i immaterials (gastronomia, tècnica artesana, saber fer industrial, etc.) del territori que es defineixen l’estratègia i les actuacions. En el fons, el que se cerca és la sostenibilitat en el temps del model de desenvolupament.

El paper dels diferents nivells de l’administració en la promoció econòmica local. De la UE a l’ajuntament

Els diferents nivells de l’administració pública tenen un paper força rellevant en les polítiques de promoció econòmica local:

Pel que fa al nivell local, en contacte directe amb la ciutadania, destaquen els ajuntaments, els consells comarcals i altres organismes de creació voluntària, com mancomunitats, consorcis o d’altres. És en aquest nivell on es materialitzen el disseny i l’execució de la PE de promoció econòmica local. De fet, la unitat territorial òptima d’actuació no sempre coincideix amb la delimitació territorial d’un municipi, i moltes vegades resulta més adient unir esforços entre municipis propers i actuar conjuntament a través d’algun dels diferents models de cooperació existents.

En el cas de Barcelona, a banda dels 311 municipis i els 11 consells comarcals, existeix un conjunt de òrgans intermedis, fruit de la cooperació local, que també actuen de forma rellevant dins el territori de les comarques de Barcelona:

• Àrea Metropolitana de Barcelona, que en matèria de PE local actua a través de Metròpolis Barcelona i l’Agència de Desenvolupament Econòmic.
• Mancomunitats de municipis que voluntàriament han decidit unir esforços per al disseny i la prestació de serveis relacionats amb la PE local. Alguns exemples són la Mancomunitat Penedès-Garraf, la Mancomunitat la Plana i la Mancomunitat de la Vall del Tenes, entre d’altres.
• Consorcis d’entitats en els quals, a banda de l’administració local, participen altres entitats públiques i/o privades. Alguns exemples relacionats amb la PE local són el Consorci de la Zona Franca, el Consorci del Lluçanès, el Consorci de l’Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf (NODE), etc.

Les diputacions són institucions de govern local que donen, fonamentalment, suport tècnic, material, econòmic i tecnològic als ajuntaments, els consells comarcals i la resta d’ens locals perquè puguin planificar el desenvolupament i prestar serveis locals de qualitat de manera més homogènia a tot el territori.

Pel que fa a la promoció econòmica local, la Diputació de Barcelona ho fa a través i dins de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç:

• Servei de Mercat de Treball
• Servei de Teixit Productiu
• Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic
• Oficina Tècnica de Turisme
• Oficina de Promoció Turística
• Servei de Comerç Urbà
• Oficina de Mercats i Fires Locals

La col·laboració de la Diputació de Barcelona amb les entitats locals s’estructura a través del Pla de Concertació Xarxa de Governs Locals.

Les comunitats autònomes tenen actualment transferides la gestió de bona part de les polítiques més rellevants que afecten la promoció econòmica local, com ara les PAO, la política industrial i d’innovació, educació, universitats, planificació del territori, agricultura, turisme, etc. Amb tot, les comunitats autònomes sovint no tenen capacitat operativa per gestionar totes les polítiques que tenen transferides, i per fer-ho col·laboren amb l’administració local. Les PAO en són un bon exemple.

La Generalitat de Catalunya, a través de diferents departaments i organismes, gestiona bona part de les polítiques que afecten la promoció econòmica local. Són, concretament i de manera especial, importants els següents:

• Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)
• Agència per la Competitivitat de l’Empresa - ACCIÓ
• Institut Català del Sòl - Incasòl
• Direcció General de Desenvolupament Rural - Grups Leader
• Àrea d’Emprenedoria i Formació - Xarxa Emprèn
• Direcció General d’Urbanisme
• Subdirecció General de Cooperació Local
• Subdirecció General de Comerç
• Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya
• Direcció General de Turisme

L'Administració General de l’Estat fixa els principals marcs estratègics que incideixen en les polítiques que es desenvolupen a escala autonòmica i local, negocia amb la Unió Europea les prioritats i el repartiment dels fons estructurals, assigna fons en el marc de les comissions sectorials i gestiona directament alguns programes i polítiques amb instruments com el SEPE (ocupació), el CDTI, Enisa, ICEX, SEPES (sòl industrial), DG Indústria i PIMEC, etc.

La Unió Europea, malgrat que no actua directament en la prestació de serveis, regula i dona orientacions sobre el model de desenvolupament econòmic que cal construir en el territori europeu i a través del pressupost comunitari, i molt especialment dels fons estructurals, i contribueix a finançar bona part de les actuacions de promoció econòmica local.

Altres agents econòmics, socials i de coneixement que incideixen en les comarques de Barcelona

Els principals agents institucionals diferents de l’administració pública que actuen a les comarques de Barcelona i que cal tenir en compte en les nostres actuacions de promoció econòmica local són:

Les organitzacions empresarials com a agent molt important, tant per la seva dimensió d’interlocutor social com de capacitat d’entrada a les empreses o prestadores directes de serveis. Podem distingir:

• Organitzacions multisectorials que abasten tota la demarcació, com Foment de Treball Nacional, FEPIME, PIMEC i CECOT.
• Cambres de comerç que abasten àmbits territorials amplis: Cambra de Comerç de Barcelona, Cambra de Comerç de Manresa, Cambra de Comerç de Sabadell i Cambra de Comerç de Terrassa.
• Organitzacions empresarials sectorials, habitualment integrades dins de federacions al si de Foment del Treball Nacional o PIMEC.
• Organitzacions empresarials locals.

Les organitzacions sindicals són també un interlocutor social fonamental, donen serveis a les persones afiliades i no afiliades, solen tenir delegacions territorials arreu del territori i col·laboren habitualment amb l’administració. Les principals organitzacions sindicals que operen en l’àmbit de la demarcació de Barcelona són CCOO i UGT, a més d’organitzacions agràries com Unió de Pagesos (UP) o Joves Agricultors i Ramaders (JARC).

Les universitats tenen un paper important en la seva triple funció de docència, recerca i transferència, i cal tenir-les en compte en el disseny de les polítiques de promoció econòmica local. A la demarcació de Barcelona, tenen campus arreu del territori les universitats següents:

• Universitat de Barcelona (UB)
• Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
• Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
• Universitat Pompeu Fabra (UPF)
• Universitat Ramon Llull (URLL)
• Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
• Universitat de Vic
• Universitat Internacional de Catalunya (UIC)
• Abat Oliba (CEU)

Els factors per al desenvolupament local

Els factors de desenvolupament són aquells elements o qualitats que contribueixen al procés de dinamització local. A partir de la naturalesa dels factors, l’escala, el grau d’incidència, etc., es poden classificar de diverses maneres. Així, des del punt de vista temàtic, es diferencien quatre grans àmbits en els factors de desenvolupament: territorials, econòmics, socials i de governança:

La promoció econòmica i els ODS

Què són els ODS?

L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible és el pla adoptat per l’Assemblea General de l’ONU a favor de les persones, el planeta i la prosperitat. Té també la intenció d’enfortir la pau universal, el partenariat i l’accés a la justícia.

L’Agenda està organitzada en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que plantegen 169 fites que abasten els àmbits econòmic, social i ambiental, i interpel·len tothom, és a dir, governs de tot tipus, empreses i ciutadania.

Dins dels ODS, alguns fan referència directa als espais de treball de la promoció econòmica local.

Quins són els principals ODS que interpel·len les polítiques de promoció econòmica local?

En el marc de les activitats de promoció econòmica local, els ODS més rellevants són:

Cal, doncs, mirar de contribuir al conjunt dels ODS, atès que es formulen de forma indivisible.

Les prioritats de la UE en matèria de desenvolupament econòmic per al període 2021-2027

Les cinc prioritats

Les cinc prioritats que impulsaran la inversió de la UE en el septenni 2021-2027 són les següents:

1. Una Europa més intel·ligent, a través de la innovació, la digitalització, la transformació econòmica i el suport a les petites i mitjanes empreses.
2. Una Europa més verda i lliure de carboni, que implementa l’Acord de París i inverteix en transició energètica, energies renovables i lluita contra el canvi climàtic.
3. Una Europa més connectada, amb transport estratègic i xarxes digitals.
4. Una Europa més social, que es basa en el Pilar Europeu dels Drets Socials i dona suport a l’ocupació de qualitat, l’educació, les capacitats educatives i professionals, la inclusió social i la igualtat d’accés a l’atenció sanitària.
5. Una Europa més propera als ciutadans, que dona suport a les estratègies de creixement de la gestió local i contribueix al desenvolupament urbà sostenible a tota la UE.

Les inversions en desenvolupament regional se centraran, en particular, en els objectius 1 i 2. Entre el 65% i el 85% dels recursos del FEDER i del Fons de Cohesió s’assignaran a aquestes prioritats, en funció de la riquesa relativa dels estats membres.

Fons de Recuperació Next Generation EU

Paral·lelament, com a resposta europea als efectes econòmics derivats de la crisi sanitària de la Covid-19, la Unió Europea ha conformat un mecanisme especial, un fons de recuperació, per al període 2021-2023, anomenat Next Generation EU, que facilitarà l’arribada a Espanya de 140.000 milions d’euros per finançar el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, que impactarà en les economies locals a través de diferents mecanismes.

Un enfocament més personalitzat per al desenvolupament de les regions d’Europa

El nou marc 21-27 preveu un enfocament més personalitzat per al desenvolupament regional i mira d’orientar perquè les actuacions tinguin més en compte les característiques de les regions on s’està intervenint.

• La política de cohesió continua invertint en totes les regions en funció de les mateixes tres categories de regions (menys desenvolupades, en transició o més desenvolupades).
• El mètode d’assignació de fons continua tenint en compte, en gran mesura, el PIB per càpita.
• S’hi afegeixen nous criteris (atur juvenil, baixos nivells educatius, canvi climàtic i acollida i integració d’immigrants) per reflectir millor la realitat sobre el terreny. Les regions més externes continuaran beneficiant-se de l’assistència especial de la UE.
• La política de cohesió segueix donant suport a les estratègies de desenvolupament de gestió local i facultant els governs locals en la gestió de fons. També es potencia la dimensió urbana de la política de cohesió, amb un 6% del FEDER dedicat al desenvolupament urbà sostenible, i un nou programa de capacitació i networking per a les autoritats urbanes: Iniciativa Urbana Europea.

Les dades són elements primaris d’informació que no ens diuen res del perquè de les coses i que no tenen rellevància o propòsit per si mateixes.

Les dades es converteixen en informació quan els afegim significació per diferents vies: categoritzant, calculant, corregint, condensant, etc.

El coneixement és una barreja d’experiència, valors, informació i know-how que serveix com a marc per a la incorporació de noves experiències i informació i és útil per a l’acció. Perquè la informació es converteixi en coneixement, cal, entre altres, comparar, realitzar connexions, extreure conseqüències i compartir amb altres persones.

L’Observatori de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona recopila, organitza, genera i difon informació territorial d’interès per a la presa de decisions:

D’altra banda, la Xarxa d’Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local (XODEL) és l’espai de treball conjunt dels observatoris de la demarcació de Barcelona.

A banda de l’observació permanent, com a activitat interioritzada que ens manté alerta del que succeeix al nostre territori, en l’àmbit de les polítiques públiques, les decisions tècniques i polítiques s’han de fonamentar en anàlisis reflexives que aportin coneixement de causa i facilitin un consens raonat. Sense un coneixement suficient de la situació de partida i de les tendències probables de futur, els actors tendeixen a seguir interessos exclusivament individuals basats en opinions preconcebudes. La diagnosi serveix, doncs, per passar dels prejudicis als judicis i afavorir, per tant, l’adquisició de marcs mentals i conceptuals més objectius i més fàcilment compartits. Sigui com sigui, s’han d’afinar al màxim les diagnosis, perquè els problemes són complexos, canvien entre territoris… i, sobretot, no podem copiar receptes, en general.

La planificació estratègica és una metodologia que permet, mitjançant la participació, construir projectes, formular models territorials i localitzar agendes per avançar i així enfortir les estructures econòmiques locals.

Es concreta en un pla, un document que haurà servir de full de ruta per a la implementació d’actuacions i projectes concrets, i que és revisat i avaluat periòdicament.

Així, tots els plans estratègics haurien d’incorporar:

• Una visió compartida de futur a partir d’escenaris prospectius i normatius.
• Un caràcter territorial i selectiu de les propostes perquè siguin veritablement estratègiques.
• Una formalització d’acords entre tots els actors implicats a partir de processos amb coneixement de causa.
• Un lideratge facilitador de les institucions públiques.

A diferència d’altres plans, com els urbanístics, desenvolupats en el marc d’una llei, aquests són indicatius, i no pas vinculants, i el seu compliment i implementació depenen exclusivament de l’interès i la capacitat dels actors i agents implicats.

L’Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic (OTEDE) és l’equip professional que dona suport als governs locals en la definició i l’impuls de les polítiques de desenvolupament econòmic dels municipis a partir d’una visió global i estratègica del territori.

L’activitat de l’OTEDE té dos eixos: d’una banda, serveix com a espai de referència per generar i gestionar coneixement en l’àmbit del desenvolupament econòmic local per contribuir a l’avançament de les reflexions teòriques i de les aplicacions pràctiques vinculades a la definició d’estratègies, i, de l’altra, per elaborar productes i desenvolupar metodologies que permetin als ens locals desplegar i gestionar les estratègies de desenvolupament econòmic.

Exemple

Pla Estratègic Vallès Oriental 2018-2025

Com ja s’ha comentat anteriorment, un dels elements fonamentals de la PE local és que el territori passa a ser una variable fonamental del model. En aquest sentit, queda clar que diferents territoris han de fer diferents opcions o estratègies.

Des de la Diputació de Barcelona s’ha fet un esforç per identificar els diversos patrons de desenvolupament dels territoris i descriure’ls en forma de models que mirin d’orientar les estratègies territorials. El resultat és el que es mostra a continuació:

A banda dels models de desenvolupament analitzats en l’apartat anterior, cal distingir dos grans paradigmes o conceptes lligats a entorns territorials molt diferents, ambdós amb estratègies de suport clares per part de la Unió Europea.

Desenvolupament urbà

Les economies d’aglomeració que generen les ciutats són clarament un factor que afavoreix el desenvolupament de determinades activitats econòmiques d’alt valor afegit.

Dit això, les ciutats són també un gran cau de desigualtats i marginació, i actualment aborden una caterva de problemàtiques força elevada, com ara habitatge, transport, qualitat de l’aire, etc.

De fet, els elements estan tan interrelacionats que avui dia no es pot parlar de desenvolupament urbà sense introduir les paraules sostenible i integral. Per aquesta raó, des de finals dels anys 90 ha sorgit tot un cos de coneixement i programes de suport orientats a afavorir el desenvolupament urbà que combina les accions dures (inversions en infraestructura) amb les toves de caràcter social en un marc d’ús intensiu de les tecnologies i amb una orientació sostenible.

Desenvolupament rural

En els seus inicis, el desenvolupament rural (DR) s’associava a les mesures orientades a la modernització del sector agrari i l’evolució econòmica i social en un entorn d’excedents agraris que ha fet evolucionar el concepte cap a un nou paradigma en què els agents locals estan cridats a ser-ne els protagonistes.

En general, els principals reptes als quals s’enfronten els territoris rurals són la lluita contra el despoblament amb la retenció o l’atracció de residents i la garantia d’uns serveis bàsics d’educació, salut, socials i culturals de qualitat i accessibles. L’emigració de les dones en edat de treballar també és una gran problemàtica que incideix, de retruc, en l’envelliment. En aquest sentit, fa anys que des de diferents administracions s’impulsen programes orientats al desenvolupament rural integral, dels quals el programa Leader de la Unió Europea és el principal exponent. A Catalunya, existeixen 11 grups Leader, dels quals 3 intervenen en municipis de les comarques de Barcelona.

Bones pràctiques

Experiències de microdesenvolupament

Des de principis del segle XXI, la innovació és un element present en les nostres economies i societats. El que inicialment va ser un motor per a la competitivitat de les empreses, s’ha consolidat com un dinamitzador social de primer ordre.

En l’àmbit de la PE local, la innovació s’ha fet present amb diferents cares:

Es tracta d’un document d’abast estratègic que fixa les prioritats i les actuacions en matèria de promoció econòmica i ocupació per a un període habitualment de quatre anys. Normalment s’articula a partir d’unes prioritats, unes línies estratègiques, uns objectius i un conjunt d’accions dins de cada línia estratègica. Atès que moltes vegades les organitzacions que els formulen ja tenen una estructura de funcionament, amb una sèrie de serveis recurrents en marxa, el pla director inclou:

• Serveis recurrents, amb els seus objectius de millora i abast per al període.
• Nous projectes d’impacte per canviar el curs de determinades qüestions.
• Accions periòdiques. Són recurrents, però es realitzen només un cop cada any o una vegada per període.

Paral·lelament als plans directors de promoció econòmica, i ateses les característiques dels territoris i les prioritats polítiques que s’hi defineixen, algunes organitzacions desenvolupen plans “sectorials” en diferents àmbits:

El concepte concertació expressa una forma de relació social particular definida per tres característiques bàsiques:

• És un tipus de relació que vincula, de manera voluntària i horitzontal, dos o més actors o agents sobre la base d’interessos comuns i valors compatibles.
• El vincle entre dos actors o més s’estableix per assolir un resultat determinat.
• Aquesta vinculació permet realitzar accions conjuntes basades en consensos. Com tota activitat humana, la concertació es mou per un sentit o una orientació basada en una doble dimensió:
  1. Una dimensió de valor, que assigna a la concertació un valor en si mateixa perquè es basa en els principis de la democràcia participativa en què cada actor s’ubica com a part del problema i es compromet amb la seva solució participant amb veu, vot i acció, i sobretot, compartint responsabilitats.
  2. Una dimensió instrumental, que atorga a la concertació mitjans eficaços i eficients per assolir objectius predeterminats, negociant i resolent conflictes i creant consensos.

La concertació per al desenvolupament local és la cristal·lització dels valors democràtics i la implementació d’una estratègia eficaç basada en l’especialització institucional i en àmbits i objectius de desenvolupament. La manera més orgànica i eficient d’actuar amb acord i consens amb els actors locals és a través de l’elaboració, la implementació i l’avaluació de projectes concrets de desenvolupament, i una de les fórmules més adequades d’organització és la que proporciona la metodologia PTDLO. Així mateix, també és freqüent trobar espais per generar capital conversacional en forma d’acords per a la promoció econòmica i l’ocupació, consells econòmics i socials, etc.

Un pas més enllà en la concertació és el que s’anomena cocreació o coproducció de polítiques públiques, en què es posa èmfasi en la comunitat i en la lògica de compartir.

Totes aquestes experiències de caire col·laboratiu tenen en comú:

• Una dimensió de valor que assigna a la concertació un valor en si mateixa perquè es basa en els principis de la democràcia participativa, en la qual cada actor s’ubica com a part del problema i es compromet amb la seva solució participant-hi amb veu, vot i acció, i, sobretot, compartint responsabilitats.
• Una dimensió instrumental que atorga a la concertació mitjans eficaços i eficients per assolir objectius predeterminats negociant i resolent conflictes i creant consensos.

Quant a la PE local, cal pensar-la sempre en l’escala territorial adequada. Així, podem parlar de PE local de barri, de ciutat, de comarca, etc. El que és important és tenir clar sempre en quina dimensió és més eficaç i eficient la política o actuació engegada en funció dels objectius que es persegueixin i els recursos disponibles.

Districte econòmic

Si l’objectiu és regenerar un districte o una zona determinada del municipi, l’escala de l’actuació és de gran a petit. És a dir, es faran actuacions en aquella zona que no s’aplicaran en altres indrets de la ciutat perquè respon a problemàtiques molt específiques d’aquella zona. Un exemple en seria una remodelació d’un mercat per animar el comerç de proximitat als centres de pobles i ciutats.

Municipi

Els municipis són el marc natural de moltes actuacions de PE local i és l’escala adequada per forçar actuacions. Si el que es vol és impulsar el coworking, es treballarà amb un disseny que tingui en compte les diverses possibilitats d’espai que ofereix la població.

Comarca - àrea metropolitana

Quan la realitat sobre la qual es vol actuar es contextualitza en un àmbit territorial superior al de municipi, com ara les produccions locals de determinats productes agroalimentaris, aleshores pren tot el sentit abordar les actuacions des d’àmbits comarcals o supralocals.

Si ens trobem davant de polítiques o actuacions molt vinculades als mercats globals, els nivells regionals i metropolitans són més adequats. La captació de noves implantacions empresarials és un bon exemple de la necessitat d’aixecar l’escala.

Una manera de posicionar i cohesionar el territori consisteix a dissenyar i promocionar una marca territorial a partir d’una identitat singular i competitiva que desperti l’interès de diferents sectors de la societat a través d’un relat que convenci i emocioni els públics als quals va destinada.

Una marca és el conjunt d’atributs, tangibles o intangibles, que defineixen un producte, servei, persona, institució o lloc, i que, pel fet de convertir-los en únics, permet posicionar-los entre la seva competència.

Fer brànding és construir valor de marca a través de la planificació estratègica i la comunicació efectiva dels atributs que es volen traslladar a les ments dels receptors per impactar en el seu cor i fer ressonar amb els seus valors.

Les marques poden tenir orígens diversos: des dels purament geogràfics, com la marca Pirineus, fins als de caire social o històric, com el Camí de Sant Jaume. El que és interessant és que tinguin un caràcter aglutinador i transversal.

La PE local no se centra només a crear més valor afegit al territori, sinó que mira també d’orientar l’activitat econòmica, i d’aquí la seva peculiaritat “indicativa”. En aquest sentit, en els darrers anys, algunes entitats locals han focalitzat bona part del seu esforç a impulsar el que s’anomena “noves economies”, o noves formes de fer activitat econòmica, que incorporen determinats valors.

El mercat de treball, o mercat laboral, és l’àmbit on s’interrelaciona la demanda de persones treballadores que fan les empreses que necessiten el factor treball per dur a terme les seves activitats i l’oferta de treball que constitueixen les persones que busquen feina, estiguin treballant o no.

Les polítiques de mercat de treball són el conjunt d’actuacions públiques que regulen i faciliten el funcionament del mercat de treball. En una situació ideal, es tractaria d’assolir la plena ocupació de la població. En concret, dins de les polítiques de mercat de treball, les d’ocupació es classifiquen tradicionalment en dos grups:

Les cinc prioritats de les polítiques actives d'ocupació

Les cinc prioritats que impulsaran la inversió de la UE en el septenni 2021-2027 són les següents:

• Crear i fomentar ocupació, especialment estable i de qualitat.
• Desenvolupar l’estabilitat i millorar la qualitat en l’ocupació.
• Impulsar la creació d’ocupació i el repartiment del treball i, en conseqüència, reduir l’atur.
• Optimitzar i millorar l’ocupabilitat de les persones (tant de les que estan en situació d’atur com de les que treballen) per posicionar-les de manera competitiva en l’accés a un lloc de treball.
• Atendre col·lectius desfavorits per afavorir la seva inserció en el mercat de treball.
• Cobrir les necessitats de personal adaptat als requeriments de les empreses.
• Ajudar a la competitivitat de les empreses millorant les competències professionals de les persones treballadores.

La variada tipologia de mesures que hi ha en l’àmbit de les polítiques actives d’ocupació s’ha classificat tradicionalment en aquests quatre grans grups:

Al llarg dels últims anys, l’enfocament de les polítiques d’ocupació, especialment entre les administracions locals més modernes, ha evolucionat cap a polítiques més integrals i/o mixtes que actuen de manera simultània en ambdós vessants del mercat de treball (oferta i demanda) i interaccionen amb les polítiques de desenvolupament econòmic (promoció de l’economia productiva), educatives i de benestar social.

El sistema de suport a l’ocupació a Catalunya el conformen el conjunt d’entitats, serveis i programes que promouen i desenvolupen la política pública d’ocupació i que garanteixen uns serveis ocupacionals de qualitat a les persones i empreses de Catalunya. Mitjançant la gestió integral de les polítiques d’ocupació que competencialment corresponen a cada administració, el sistema d’ocupació de Catalunya té com a principals objectius desenvolupar les polítiques d’ocupació esmentades en l’apartat anterior.

Els principals agents del sistema de suport a l’ocupació a Catalunya són:

• Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), que és qui en té la competència.
• Administracions locals, a través dels serveis locals públics d’ocupació, que entomen aquesta funció per pròpia iniciativa.
• Organitzacions empresarials i sindicals, així com aquelles empreses i entitats que desenvolupen programes en el marc de l’Estratègia Catalana per a l’Ocupació i del Pla de Desenvolupament de les Polítiques d’Ocupació.

L’actuació de l’àmbit local és cabdal perquè permet afrontar més bé els problemes d’adaptació entre l’oferta i la demanda d’ocupació, atesa la seva proximitat amb les empreses i les persones, i pel seu coneixement més ampli del territori, la seva realitat, característiques i problemàtiques i necessitats. Els serveis locals d’ocupació són els referents locals per executar les polítiques de foment de l’ocupació i de la millora de la competitivitat de les empreses. Els serveis i el personal tècnic dels serveis d’ocupació públics locals (SLO) estan en condicions per tenir accés a la informació i, per tant, saber quina és la localització de la demanda i l’oferta d’ocupació i, d’altra banda, tenen un coneixement directe de les característiques de les persones demandants d’ocupació, així com de les necessitats de les empreses (perfils professionals, etc.).

D'altra banda, l'actuació dels SLO també permet identificar i ubicar amb fonament els possibles filons d'ocupació existents i tenen, a més, proximitat amb els actors socials que actuen en el món laboral, organitzacions i associacions empresarials i sindicals, cosa que pot facilitar afrontar els problemes del mercat de treball.

En aquest marc, el Servei de Mercat de Treball (SMT) de la Diputació de Barcelona és un agent local més que té com a missió promoure l'eficiència i impulsar la innovació del sistema públic local d’ocupació de la demarcació de Barcelona per afavorir el dinamisme, la sostenibilitat i l’adequació a l’estructura territorial del mercat de treball. El servei ofereix suport tècnic i econòmic als ens locals per contribuir a reduir les taxes d’atur als territoris i fomentar la contractació estable.

A les comarques de Barcelona, bona part dels serveis locals d’ocupació treballen en xarxa, amb el suport de la Diputació de Barcelona en el marc de la xarxa XALOC.

Normativa relacionada

Llei d’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya

Des d’un Servei Local d’Ocupació, cal seguir de prop algunes dades rellevants relatives al mercat de treball local, concretament:

Relatives al mercat de treball local

Relatives a l’activitat del servei

• Dades relatives al nombre i les característiques de les atencions realitzades
• Dades relatives al nombre i les característiques de les insercions laborals facilitades
• Dades relatives al nombre i les característiques de les empreses ateses
• Dades relatives al nombre i les característiques d’ofertes de feina gestionades
• Dades relatives als resultats obtinguts: taxa d’inserció, taxa de cobertura d’ofertes, etc.

En el mercat de treball, d’una banda, hi participen diferents actors: les persones (demandants d’ocupació o en cerca de millora de l’ocupació), les empreses (que ofereixen ocupació) i altres agents públics i privats (els diferents nivells de l’administració pública, els agents socioeconòmics, els centres de formació, les universitats, etc.). Cal englobar i tenir en compte tots els actors en el desenvolupament i la implementació de les polítiques d’ocupació, ja que tots són indispensables per a un funcionament correcte del mercat de treball. Així doncs, cal abordar les polítiques de mercat de treball des d’una perspectiva holística que tingui en compte les seves dimensions personal, sectorial i local, i que estableixi els marcs de col·laboració amb ocupadors (empreses), interlocutors socials i altres agents públics i privats.

De l’altra, l’adopció d’una perspectiva holística en les polítiques de mercat de treball implica el desenvolupament d’accions coordinades dels diferents agents implicats en el mercat de treball (empreses, agents socioeconòmics, administracions públiques, etc.).

Les actuacions per a les persones han de servir principalment per:

• Millorar l’ocupabilitat de les persones, sigui quina sigui la seva situació: ocupades o demandants d’ocupació.
• Facilitar la inserció (o canvi) laboral de les persones, especialment de les que formen part de col·lectius vulnerables.

Entre les principals actuacions per a persones en l'àmbit de l'ocupació, destaquen:

El treball amb empreses ha de servir per ajudar-les a:

• Detectar i identificar les seves necessitats presents i futures de personal.
• Definir els perfils professionals més adients a les seves necessitats, sistematitzant, objectivant i catalogant les seves demandes en un sistema de classificació homogeni i informatitzat.
• Cobrir els llocs de treball amb els millors perfils professionals.
• Acompanyar-les en el procés d’estructuració i gestió de la formació professionalitzadora que els sigui més adequada.
• Acompanyar-les en la implantació de sistemes de gestió de les persones basats en competències.

A banda de les actuacions per a persones i empreses, les polítiques de mercat de treball també preveuen el conjunt d’activitats que fan referència a aspectes d’entorn i de model de mercat de treball amb una incidència en el territori, en les seves dinàmiques i en l’estructura productiva i laboral.

Aquestes activitats estan orientades a:

• Dinamitzar el territori.
• Millorar la competitivitat del territori.
• Fomentar les dinàmiques socioeconòmiques.
• Identificar les tendències i els factors actuals que tenen un impacte per al mercat de treball i l’economia productiva.

S’inclouen aquí actuacions diverses com ara:

XALOC és la Xarxa de Serveis Locals d’Ocupació de la província de Barcelona que té com a objectiu assessorar les persones que demanen ocupació i les empreses que necessiten cobrir llocs de treball i mitjançar entre les unes i les altres.

XALOC està impulsada pel Servei de Mercat de Treball de la Diputació de Barcelona i integrada per la majoria d’ens locals de la província de Barcelona (fins a 147) i la mateixa Diputació, i dona cobertura a més del 85% dels municipis de la província i al 98% de la seva població.

Formar part de la xarxa XALOC suposa compartir una metodologia per dinamitzar el mercat de treball basada, principalment, a:

• Treballar en xarxa entre el Servei Local d’Ocupació per aconseguir més agilitat, eficàcia i eficiència en les actuacions mitjançant la coordinació i l’intercanvi d’experiències.
• Integrar la gestió de la demanda i l’oferta de treball tenint en compte les particularitats del territori.
• Incorporar l’enfocament de gènere i promoure la igualtat d’oportunitats i la responsabilitat social corporativa en l’ocupació local.

En organitzar-se en xarxa, els Serveis Locals d’Ocupació aconsegueixen maximitzar la qualitat dels serveis que presten, optimitzar-ne l’eficiència i incrementar l’impacte dels resultats.

Per pertànyer a la xarxa XALOC cal signar el protocol d’adhesió (BOPB, de 13/06/2019). La finalitat d’aquest protocol és establir el marc general de la xarxa XALOC per contribuir a aconseguir més eficàcia en les accions locals en matèria d’ocupació, prestar un servei de més qualitat, evitar duplicitats i sumar esforços mitjançant la concertació, la millora de les competències professionals, l’intercanvi d’experiències, l’optimització dels recursos, la capacitat de resposta, la flexibilitat i la transversalitat.

La Diputació de Barcelona, mitjançant el Servei de Mercat de Treball, dona suport econòmic i assistència tècnica als ens locals que formen part de la xarxa XALOC. En concret:

• Posa a l’abast eines i programes per a la gestió integral, com ara la metodologia i l’aplicatiu XALOC.
• Ofereix diferents tipus d’accions formatives adreçades a capacitar els equips tècnics dels SLO, com la formació en línia per a l’ús de l’aplicació XALOC i cursos de formació tècnica específica.
• Organitza activitats de comunicació, com actes, jornades i publicacions, per difondre les actuacions de la xarxa XALOC.
• Promou espais de trobada per facilitar l’intercanvi de bones pràctiques, un dels valors principals de la xarxa.
• Posa a disposició de la ciutadania una pàgina web amb les ofertes que gestionen els SLO que permet a les persones que busquen feina accedir a les ofertes, inscriure-s’hi i fer-ne el seguiment, i a les empreses, difondre les vacants i trobar persones per cobrir-les.

Les actuacions de PE local integren el territori com a variable. En aquest sentit, la morfologia del nostre teixit productiu condiciona la nostra actuació. Així doncs, haurem de tenir en compte aspectes com:

• El pes de la indústria en el nostre municipi i l’adequació o no dels espais d’activitat industrial.
• Les possibles especialitzacions sectorials existents (recordeu RIS3) i la conveniència d’actuar en clau sectorial.
• El comerç com a sector especialment lligat al territori i la seva situació al nostre municipi.
• L’existència de sectors (grans o petits) lligats fortament al territori, com l’agroalimentari Km0 o el turisme.
• Etc.

D’altra banda, la morfologia del nostre teixit productiu també ens indica quins haurien de ser els nostres interlocutors clau: associacions d’empreses, associacions de comerciants, estructures de gestió dels polígons, etc. De vegades aquests interlocutors existeixen i de vegades la nostra primera feina és impulsar-ne la creació.

Per poder construir bones polítiques de suport al teixit productiu, és convenient tenir informació quantitativa i qualitativa que permeti respondre a les preguntes següents:

El Servei de Teixit Productiu (STP) de la Diputació de Barcelona treballa amb perspectiva territorial sostenible i competitiva per donar suport als ens locals barcelonins en el foment de l’emprenedoria, la generació i la consolidació de l’activitat econòmica i la promoció directa o la facilitació d’activitats que contribueixin a dinamitzar el teixit productiu.

El STP ofereix assistència econòmica i tècnica a través d’assessorament, eines i formació amb dos objectius: implantar un model de gestió de les polítiques locals de suport a les empreses eficient i eficaç, coherent amb el model d’agències de desenvolupament econòmic de la Diputació, i promocionar l’activitat empresarial de la província de Barcelona, en cooperació amb els ens locals, i convertir-los en un referent per a persones emprenedores i empreses.

Les actuacions que des de l’àmbit públic es duen a terme per millorar el procés de creació d’empreses també es poden agrupar segons la seqüència de creació d’una empresa que, d’acord amb el professor Veciana, es pot desagregar en quatre grans fases: gestació, anàlisi, posada en marxa i consolidació.

Així mateix, cal tenir present que dins del cicle de vida d’una empresa també s’ha de preveure la fase de creixement de les empreses ja consolidades que volen fer salts importants en dimensió a través de la innovació, la internacionalització o qualsevol altra estratègia.

D’altra banda, més enllà dels serveis i les actuacions de suport directes, els ens locals poden aportar valor a les empreses d’una manera més indirecta promovent un entorn que sigui més favorable al desenvolupament d’activitats empresarials perquè siguin més competitives.

Aquests tipus d’actuacions es poden englobar en tres grans blocs:

Des de la segona dècada del 2000, s’ha incrementat de forma rellevant el nombre d’empreses que sorgeixen d’oportunitats generades per les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i l’enorme accelerada i extensió entre tothom.

Alguns països com Israel han fet d’aquest tipus d’empreses la seva bandera, i no és menys cert que en el teixit local de les comarques de Barcelona també s’han desenvolupat projectes interessants adreçats a promoure aquest tipus d’emprenedoria, atès que la seva creació de valor i la seva capacitat de generar ocupació indefinida i de qualitat són molt superiors.

Així doncs, aquestes són els tipus d’actuacions que s’ha posat en marxa:

• Connexió de la recerca universitària amb el món de l’entrepreneurship.
• Impuls de la creació d’un ecosistema favorable per a aquest tipus d’empreses, tant des del punt de vista del suport com del finançament: incubadores i acceleradores d’empreses, xarxes d’inversió, crowfounding, xarxes de mentoria, programes d’spin-off universitaris, espais de coworking, etc.
• Programes especialitzats en la preincubació i incubació de projectes a través de metodologies adaptades com Lean Startup.
• Programes especialitzats en acceleració d’startups.
• Programes sectorials específics.

Els Centres Locals de Serveis a les empreses (en endavant, CLSE) són els departaments, els organismes autònoms o les empreses públiques dels ajuntaments que, sols o mancomunadament, tenen com a objectiu desenvolupar el teixit empresarial del seu territori i ajudar al desvetllament de vocacions empresarials, la creació i la consolidació d’empreses, així com al creixement de les ja existents i a millorar-ne la competitivitat. En la realitat actual, els CLSE poden jurídicament adoptar formes molt diverses.

Serveis a persones emprenedores

Serveis a empreses de creació recent

Serveis a empreses consolidades

Dins del catàleg de serveis, algunes entitats locals promouen i/o gestionen algunes infraestructures adreçades a donar suport a les empreses en la fase de consolidació o a facilitar-los determinats serveis especialitzats que requereixen elements infraestructurals per ser prestats. En aquest cas, el més important no és només la qüestió de la infraestructura, sinó que en aquest espai es desenvolupin activitats i esdeveniments que impulsin la competitivitat de les empreses, tant si hi estan allotjades com si no. Algunes tipologies d’aquests espais serien:

• Vivers d’empreses: es caracteritzen per tutelar i monitoritzar de manera individualitzada les empreses durant els primers anys de vida. Les empreses que s’hi allotgen han rebut habitualment el suport del mateix viver en el procés de gestació i creació mitjançant assessorament per a la realització del pla d’empresa, formació empresarial, anàlisi de les capacitats de la persona per emprendre, etc. L’allotjament al viver constitueix, de fet, un servei addicional que s’ofereix a les persones emprenedores un cop ja han creat l’empresa.
• Centres d’empreses: acullen temporalment les que no necessàriament hagin estat assessorades pel centre abans de la seva posada en marxa i, a diferència dels vivers, no els fan un seguiment individualitzat.
• Hotels d’empreses: no se circumscriuen només a empreses de nova creació, sinó que admeten també empreses ja constituïdes i consolidades. Les empreses hi poden romandre per un període il·limitat.
• Mòduls de serveis, mòduls industrials i espais de coworking: els trobarem en funció de la modalitat de les empreses allotjades.
• Centres de serveis de proximitat: als polígons d’activitat econòmica, que permeten oferir un conjunt de serveis a empreses al mateix polígon, fora de la trama urbana, com ara auditori, aules de formació, entitats bancàries, mútues, restaurant, etc. Un bon exemple d’aquest tipus de centre és Nodus Barberà, a Barberà del Vallès.
• Centres de difusió i/o d’experimentació en tecnologies: espais equipats amb tecnologia i personal que permeten la prestació de determinats serveis molt especialitzats i de generació de valor. Exemples interessants d’aquest tipus de centre són Realitat Virtual i Realitat Augmentada de Barberà del Vallès, CityLab Cornellà, +FABLabs (Fabrication Laboratory) o FabLab, a Terrassa, uns espais equipats amb eines de fabricació digital (impressores 3D, equips de CAD, etc.) adreçats a donar solucions a les empreses en matèria de creació i millora dels productes i al servei de la comunitat per solucionar reptes plantejats.

Els polígons d’activitat econòmica (PAE) són zones destinades específicament a la instal·lació de tot tipus d’activitats econòmiques, delimitades i qualificades en el planejament urbanístic per a aquests usos i dotades de subministraments (energia, aigua i recollida de residus), de determinats serveis operatius (infraestructures) i de serveis estratègics, adreçats a la millora de la competitivitat de les empreses que s’hi ubiquen. Els PAE contribueixen a la competitivitat del territori i afecten la competitivitat de les empreses que hi són instal·lades, almenys en quatre àmbits: entorn, subministraments, infraestructures i equipaments i serveis operatius.

Les principals activitats que pot desenvolupar un ajuntament per enfortir els seus PAE són de diferents tipus:

• Dinamització de la vida interna dels PAE promovent la creació d’associacions o altres tipus d’entitats de gestió.
• Elaboració de censos empresarials i eines de mapatge que permeten conèixer les característiques de cada polígon i les empreses que s’hi ubiquen.
• Creació de centres de serveis com els comentats en l’apartat anterior.
• Acords per a l’establiment de mesures de gestió publicoprivades i mancomunada d’alguns dels serveis del polígon.
• Creació d’una marca, d’un portal de PAE o una senyalització homogènia de tots els PAE del municipi, unificant la seva visió i reflectint la vocació industrial.
• Posada en marxa d’oficines o sistemes per a l’atracció i acollida de noves empreses als PAE, especialment de fora del territori i complementàries a les ja ubicades al polígon.
• Impuls i foment de les xarxes de cooperació empresarials.
• Realització d’inversions directes per millorar les condicions infraestructurals dels PAE.
• Finalment, cal destacar que alguns ajuntaments han realitzat plans estratègics específics per als PAE.

Exemple

Guia de promoció i dinamització de polígons industrials

Pla Director de Polígons Industrials de Rubí

A banda dels serveis generalistes adreçats a tot tipus d’empresa, la nostra estratègia de desenvolupament pot integrar el suport a determinats sectors d’activitat. De fet, anteriorment ja hem comentat les estratègies d’especialització intel·ligent RIS3 impulsades des de la Unió Europea que, malgrat que van adreçades a les polítiques regionals, en determinats contextos locals també tenen sentit.

Tres dels sectors en els quals la variable territorial és rellevant i habitualment s’actua des de la PE local són:

• El sector agroalimentari artesanal, atès que es basa en la utilització de productes generats al mateix territori. En aquest àmbit, és molt interessant l’experiència de la Xarxa de Productes de la Terra impulsada per Diputació de Barcelona.
• El comerç minorista, en la mesura que és un sector lligat al territori que, a banda de donar servei i crear ocupació i riquesa, genera cohesió social.
• El turisme, en la mesura que un dels principals factors de producció del sector és el mateix territori.

A banda de les actuacions sectorials, algunes de les de PE local s’orienten més cap al suport a estímul de clústers, entesos com a grups d’empreses localitzades en entorns territorials propers que competeixen en un mateix negoci, que integren diferents elements de la cadena de valor, que tenen relacions de competència i col·laboració entre si i amb centres de formació i recerca, i que desenvolupen especialitzacions competitives.

Exemple

Xarxa de Productes de la Terra

Indústria 4.0 Riera de Caldes

Vall del Ges: cosmètica i perfumeria

ALBURQUERQUE, F. (2013). Economía del desarrollo y desarrollo territorial

BLAKELY, E.J.; BRADSHAW, T.K. (2003). Planning Local Economic Development. London: Sage Publications.

BLANK, S.; DORF, B. (2012). El manual del emprendedor. Barcelona. Gestión 2000.

BOIXADER SOLÉ, J.; MARIA CANALS MIQUEL, J.; CASADELLÀ ALMAR, A.; FAULÍ MOLAS, C.; NOGUEIRA CUESTA, C.; PLANES SATORRA, S. (2013). Les economies locals a la província de Barcelona. Impacte de la crisi i vocacions productives de futur per als territoris. Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic. Àrea de Desenvolupament Econòmic Local Diputació de Barcelona.

CASELLAS, A. (2014). Desenvolupament local i territori. Del creixement indiscriminat a la viabilitat social i econòmica. Diputació de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació.

CASTELLS, M.; HLEBIK, S.; SERVON, L. (2012). Otra vida es posible. Prácticas económicas alternativas durante la crisis. Barcelona: Ediciones UOC.

DOMÈNECH, Rafael; GARCÍA, Juan R.; MONTÁÑEZ, Miriam; NEUT, Alejandro (2018). ¿Cuán vulnerable es el empleo en España a la revolución digital? BBVA.

ESTELA, O. (2015). “Políticas públicas para economías locales resilientes”, Rivista Internazionale di Cultura Urbanistica, p. 81-94.

GARCIA, M. (2007). La planificación estratégica y el arte del buen gobierno. Granada: Unión Iberoamericana de Municipalistas.

HERNANDO, M. (2007). El desenvolupament local. Barcelona: Ed. Vullsaber.

McCONNELL, C.R.; BRUE, S.L.; McPHERSON, D.A. (2007). Economía laboral. Madrid: McGraw Hill.

PALACIO MORENO, J.L.; ÁLVAREZ TOLEDO, C. (2004). El mercado de trabajo: análisis y políticas. Madrid: Ed. AKAL.

PORTER, M. (1991). Ventaja competitiva de las naciones. Barcelona: Plaza & Janés Editores.

DE LA RICA, S. (2015). Políticas activas de empleo: una panorámica. FEDEA.

RIES, E. (2013). El Método Lean Startup. Barcelona: Ed Deusto.