La Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948, recull el conjunt de drets i llibertats de caràcter universal, inalienable i inherents a totes les persones. Els drets humans inclouen drets civils, drets polítics, drets culturals, drets econòmics, drets socials i drets col·lectius. Aquests drets són objecte de protecció internacional i són vinculants per a tota la legislació dels estats democràtics. Font: TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Declaració Universal dels Drets Humans [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017. 1 infografia interactiva.

Posteriorment a la Declaració, diversos pactes internacionals han reconegut i definit en gran mesura els drets humans, amb normes específiques segons uns eixos de desigualtat.

La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea va ser proclamada pel Consell d’Europa a Niça el 7 de desembre de 2000. La Carta recull en un text únic el conjunt dels drets civils, polítics, econòmics i socials de la ciutadania europea i de totes les persones que viuen en el territori de la Unió. La prohibició de la discriminació (capítol III) en totes les seves formes és un principi fonamental i els estats membres han de vetllar per acomplir-lo en les seves legislacions nacionals.

La Constitució espanyola (1978) és la norma fonamental de l’Estat i en regula els drets i deures. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpreten de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els posteriors tractats i els acords internacionals sobre drets humans ratificats per Espanya. En coherència amb això, la Constitució espanyola prohibeix, a l’article 14, qualsevol discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat en 2006, recull els drets i llibertats reconeguts per la Declaració Universal de Drets Humans, la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i la Constitució espanyola i obliga els poders públics, a l’article 4, a promoure les condicions necessàries perquè les llibertats i la igualtat dels individus siguin reals i efectives.

Les administracions locals actuen sota un règim de competències regulat per la Llei de bases del règim local 7/1985. Les competències atribuïdes als ajuntaments en aquesta llei poden classificar-se en tres tipus:

• Competències pròpies (específiques dels ajuntaments)
• Competències delegades (pròpies d’altres administracions però que són delegades als ajuntaments, normalment mitjançant acords de cooperació vinculats a transferències econòmiques)
• Competències voluntàries (activitats no obligatòries per normativa, però què els ajuntaments poden exercir sempre que no comportin una col·lisió amb les competències d’altres administracions i no posin en risc la seva sostenibilitat financera).

La Llei 57/2003, de 16 de desembre, de modernització del govern local, revisa alguns punts de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. En l’àmbit de la convivència apuntar a LBRL la referència en el preàmbul IV on es determina la capacitat reguladora i sancionadora dels ens locals en l’àmbit del seu territori, i tot el títol XI, art. 139, de tipificació de les infraccions i sancions aplicables pels ens locals també en matèria de convivència, complementant tot allò no regulat per lleis sectorials d’àmbit supraestatal. Així mateix, els articles 140 i 141 d’aquesta Llei classifiquen el tipus de sancions que poden imposar els governs locals i la quantia màxima de les multes.

Des de l’any 2020, Catalunya disposa de la primera llei d'igualtat de tracte i no discriminació, la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminació.. Representa un pas important en l’assumpció de responsabilitats públiques en la promoció i la garantia de la igualtat efectiva i en la lluita contra la discriminació. La Llei fixa el seu objectiu a l’inici del mateix preàmbul i situa en el focus les discriminacions en les seves múltiples expressions, en el marc d’un ambiciós compromís que s’expressa en un conjunt de responsabilitats atribuïdes tant a la Generalitat de Catalunya com als ens locals. Aquesta Llei preveu la promoció de la igualtat com a principi ordenador alhora que concreta facultats del dret a la no-discriminació i atribueix, també, potestats en l’àmbit sancionador.

A més del marc normatiu de caire més generalista recollit en els punts anteriors, són vigents a Catalunya i Espanya un seguit de lleis de caràcter sectorial que són d’especial incumbència per a les polítiques de convivència, diversitat i cicle de vida. Aquestes lleis fan operatius alguns drets específics i per a determinats col·lectius. En els capítols següents s’aborda el contingut d’algunes d’aquestes lleis més específiques; en tot cas, es relacionen tot seguit les més rellevants:

La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials

Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i oportunitats de la infància i adolescència

Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència

Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge

Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica

Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya

Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social

Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en afers civils i mercantils

La Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI), adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre del 1989, és la normativa de referència quan parlem de la infància i l’adolescència. D’aquesta i tal com estableix la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, es desprèn la necessitat que els poders públics desenvolupin campanyes de difusió i sensibilització sobre els drets dels infants, però també que duguin accions encaminades a salvaguardar-los i promoure’n l’exercici. S’inclouen en aquesta línia campanyes de sensibilització generalistes adreçades a tota la població o a col·lectius concrets (com poden ser els mateixos infants, famílies o certs professionals) o sobre temes més concrets (hàbits saludables, prevenció d’abusos, etc.). Les campanyes poden tenir moltes formes i modalitats segons l’objectiu, el tema i les persones a qui adrecen. Així mateix també cal recordar la celebració del Dia Mundial de la Infància, el 20 de novembre, com un moment en què se’n pot intensificar la conscienciació.

L’exercici dels drets de la infància passa per la seva incorporació de ple dret en els processos de deliberació i presa de decisions públiques, i aquest aspecte té una significació molt especial en l’àmbit local. Aquesta influència s’expressa amb la constitució i acompanyament d’espais estables de partició com són els consells d’infants i els consells d’adolescents; però també amb la incorporació als espais deliberatius de la ciutat als infants i adolescents, i també a la promoció de la seva associació.

La millora dels entorns urbans mitjançant la promoció d’entorns segurs, la mobilitat activa, la proliferació d’espais verds, entre d’altres accions, tenen un impacte positiu en el desenvolupament dels infants i adolescents i les seves famílies. A la vegada es potencia la convivència, s'afavoreix l’establiment de relacions socials i l’enfortiment de llaços comunitaris.

El fet que els infants, els adolescents i les seves famílies puguin tenir accés i una participació estable en els serveis i activitats formatives i de lleure és fonamental per desenvolupar el capital social, cultural i educatiu d’aquests agents. Les polítiques de tarificació social i de prescripció social entre d’altres, afavoreixen que des de l’àmbit municipal es fomenti l’accés al conjunt dels infants a poder gaudir d’aquests serveis en igualtat de condicions que la resta de ciutadania.

La creació i dinamització d’espais familiars 0-3 anys, grups de suport i assessorament en la criança i desenvolupament d'habilitats parentals, i en general, tots els programes i activitats destinats a millorar el benestar socioemocional dels infants i dels adolescents, i de reforç del paper de les famílies com a garants principals del benestar i desenvolupament dels infants i adolescents.

Es un suport econòmic en concurrència, basat en la perspectiva de la salvaguarda dels drets dels infants i dels adolescents i el seu desenvolupament integral. Es pot sol·licitar al Catàleg de Serveis que anualment publica la Diputació. Es dona suport a programes i actuacions amb l'objectiu de:

• Difondre i promoure els drets dels infants.
• Fomentar la participació infantil i adolescent com a mecanisme per a garantir l’exercici dels seus drets.
• Promoure una ciutat habitable per a la infància i l’adolescència: amb entorns segurs, la mobilitat activa, la promoció de l’autonomia, els espais verds, i les ciutats lliures de contaminació i residus, entre d’altres.
• Garantir que els infants i les seves famílies puguin tenir un accés equitatiu als serveis i recursos locals .
• Fomentar el lleure dels infants i les seves famílies amb criteris d’igualtat (o equitat) i inclusió.
• Acompanyar la criança: projectes d’acompanyament socioemocional o psicològic, de criança positiva, de lluita contra la bretxa digital, o de cobertura de necessitats bàsiques, entre d’altres.
• Lluitar contra qualsevol tipus de discriminació, ja sigui per diversitat cultural, d’origen, racial, gènere, afectiva, sexual o funcional.

Es un suport econòmic que es presta a través d’un Fons de prestació a municipis amb més de 20.000 habitants, consells comarcals i mancomunitats constituïts com a àrea bàsica de serveis socials. Té per objectiu oferir suport econòmic als ens locals en el desplegament d’accions per a la millora de la salut emocional d’infants i joves, en les següents línies d’actuació previstes:

• Desenvolupar programes de promoció del benestar i la salut emocional des de la proximitat, preferentment actuacions de caire comunitari, grupal i familiar, adreçades a la població infantil i adolescent i a les seves famílies.
• Generar recursos, prestar serveis, promoure activitats d’atenció, suport i acompanyament a les necessitats emocionals i psicosocials, i també, a situacions de risc per a la salut emocional de la població de 0 a 17 anys, així com a les seves famílies.

Es pot sol·licitar mitjançant el Catàleg de Serveis que anualment publica la Diputació: consisteix en l’acompanyament i suport tècnic a partir de la perspectiva de la salvaguarda dels drets dels infants i adolescents i el seu desenvolupament integral, i ofereix als ens locals eines, recursos i instruments que tenen com a missió posar la infància i l’adolescència al centre de les polítiques públiques locals. El suport tècnic es concreta en les actuacions següents:

• Suport tècnic a la planificació estratègica, identificació de necessitats i disseny estratègic de polítiques en l'àmbit de la infància i l'adolescència. La seva finalitat és estructurar de manera global l'acció pública local, i els programes d'actuació que se'n deriven, des dels àmbits de la promoció, la prevenció i l'atenció, per tal de garantir el desenvolupament integral d'aquest col·lectiu.
• Suport tècnic al disseny, la implementació i l'avaluació d'accions i programes específics de l'àmbit de la infància i adolescència (taules locals d'infància i adolescència, consells d'infants, mesurament de la inversió en infància, entre d'altres).

Assessorament en la implementació d’espais multifamiliars, capacitacions adreçades a professionals dels ens locals que promouen accions per a tenir cura de la infància i les seves famílies, a partir d’actuacions d’acompanyament i enfortiment d’una parentalitat responsiva des de lògiques participatives i dialògiques en les seves comunitats i barris. El suport consisteix en capacitacions dels professionals que treballen en la creació i conducció de grups familiars, amb un enfocament de drets dels infants, mirada de benestar integral i enfocament comunitari, i es concreten en dos cicles de capacitacions:

• Conducció de grups de reflexió en criança positiva
• Espais multifamiliars (0-3 anys)
• Supervisió d’espais grupals amb famílies

La participació en els espais es pot sol·licitar al Catàleg de serveis que anualment publica la Diputació de Barcelona.

Activitats adreçades directament a la ciutadania mitjançant els ens locals. Tenen com a finalitat promoure la reflexió, el coneixement i el debat i es porten a terme en formats de tallers, activitats lúdiques i culturals, xerrades i debats.

Aquest suport es pot sol·licitar al Catàleg de serveis que anualment publica la Diputació de Barcelona.

Totes les accions formatives previstes es planifiquen en el BAF (Banc d'accions formatives) anualment i es van programant durant l’any. En l’àmbit formatiu actualment s’ofereix la formació següent:

• Les polítiques d’infància: perspectiva de drets

A escala internacional, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l’any 1991 la Resolució 46/91 sobre els drets humans de les persones d’edat. Aquesta resolució especifica els principis de l’actuació política envers les persones grans, que són:

• Promoure la independència (autonomia i llibertat d’elecció) de les persones grans.
• Facilitar-ne la participació social, associativa i política.
• Potenciar les oportunitats de desenvolupament de les capacitats pròpies i la seva utilitat social.
• Garantir les prestacions de cura, salut i protecció.
• Lluitar contra totes les formes de maltractament, abandonament i discriminació contra la gent gran.

Posteriorment, les Nacions Unides han mobilitzat constantment l’agenda dels governs nacionals i locals, així com el sector privat i associatiu, per atendre els drets de les persones grans seguint aquests principis d’actuació.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) és un organisme internacional de referència en les polítiques de persones grans, que ha contribuït a operativitzar-les a escala local, promovent des de 2010 laXarxa mundial de ciutats amigables amb les persones grans, de la qual formen part nombroses ciutats catalanes. Formar part de la Xarxa comporta adherir-se a la metodologia coneguda com a Protocol de Vancouver, que indica el marc conceptual i el procés participatiu que ha d’orientar la definició d’una política local de gent gran.

Àrees temàtiques de les ciutats amigables amb les persones grans segons el protocol de Vancouver:

L’OMS ha declarat, també, el període 2021-2030 com la dècada de l’envelliment saludable i ha elaborat una proposta de pla d’acció en envelliment i salut que s’incardina en l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible i el Pla d’Acció Internacional sobre Envelliment de les Nacions Unides.

En l’àmbit espanyol, les polítiques de persones grans estan liderades per l’Instituto de Mayores y Servicios Sociales (IMSERSO). L’any 2011, l’IMSERSO va publicar el Libro blanco del envejecimiento activo, fruit d’un ampli procés consultiu, que ha guiat les polítiques adreçades a millorar la qualitat de vida de les persones grans. Les seves orientacions inclouen accions adreçades al conjunt de la societat i al sector econòmic, per facilitar les relacions de cura i la intergeneracionalitat entre persones. L’IMSERSO lidera la xarxa espanyola de Ciudades y comunidades amigables con las personas mayores i aglutina les activitats d’intercanvi i suport a les ciutats i pobles adherits per a dissenyar, implementar i avaluar les seves polítiques de persones grans, en coherència amb el marc de principis de l’Agenda 2030 i de l’OMS.

En l’àmbit de Catalunya, la Carta dels Drets i Deures de la Gent Gran a Catalunya, aprovada al 2003 per la Generalitat de Catalunya i el Consell de la Gent Gran de Catalunya, recull els cinc principis temàtics proposats per les Nacions Unides. La Carta és fruit d’un treball consultiu previ que va donar lloc a dues obres publicades pel Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya:

• Llibre blanc de la gent gran activa. El paper actiu de la gent gran en la nova societat (2002)
• Llibre blanc de la gent gran amb dependència. Repensar l’atenció a la gent gran amb dependència (2002)

Consisteix en un suport econòmic i acompanyament tècnic a les professionals dinamitzadores de municipis menors de 5.000 habitants. El programa consta de dues línies d’acompanyament, principals:

• Finançament (suport econòmic) per al cofinançament de professionals i l’impuls d’accions de dinamització al territori,
• Acompanyament tècnic a les professionals a través de sessions de formació , intercanvi d’experiències i suport individual especialitzat a la pràctica per al desenvolupament de projectes propis. Es disposa d’un espai/comunitat virtual.

Es pot sol·licitar a través del Catàleg de Serveis que anualment publica la Diputació de Barcelona i consisteix en l’acompanyament i suport tècnic en l’impuls de polítiques adreçades a les persones grans a partir del concepte d’envelliment actiu. S’ofereix suport a:

• La planificació estratègica en l’àmbit de les persones grans(que es pot fer o no seguint el Protocol de Vancouver —metodologia específica desenvolupada en el Programa de Ciutats amigues de les persones grans de l’OMS).

Permet realitzar diagnosis, plans o avaluacions.

• El disseny i implementació de projectes singulars: estudis específics entorn de les persones grans; d’anàlisi dels serveis i recursos; suport en la promoció de la participació sociocultural de les persones grans; accions que lluitin contra el estereotips, les discriminacions i l’edatisme, etc.

Es pot sol·licitar a través del Catàleg de Serveis i consisteix en la participació en un cicle de sessions de treball i en un entorn virtual, amb l’objectiu de promoure la reflexió i millora a l’entorn de conceptes, metodologies i accions per a l’impuls de polítiques en l’àmbit.

Activitats adreçades directament a la ciutadania mitjançant els ens locals. Tenen com a finalitat promoure la reflexió, el coneixement i el debat i es porten a terme en formats de tallers, activitats lúdiques i culturals, xerrades i debats.

Aquest suport es pot sol·licitar al Catàleg de serveis que anualment publica la Diputació de Barcelona.

La formació s’ofereix per al conjunt d’àmbits de treball del Servei, en l’àmbit concret es disposa de la següent oferta de cursos:

• El paradigma de l’envelliment actiu: implicacions per al món local
• Entorns per envellir bé: claus per a promoure entorns saludables, segurs i generadors de vincle
• La participació de les persones grans: drets, estratègies i instruments

La Diputació de Barcelona, en col·laboració amb les entitats CITE i AMIC, posa a l’abast del territori 37 punts d’assessorament jurídic gratuït en matèria d’estrangeria que cobreixen la totalitat del territori de la demarcació.

Ès un servei d’assessorament integral adreçat a la ciutadania, centrat en tot allò relacionat amb l’estatus legal de la persona estrangera i la seva família, l’adquisició de la nacionalitat espanyola i el programa per al retorn voluntari.

Ès un suport econòmic en concurrència que s’ofereix per mitjà del Catàleg de Serveis.

Es dona suport a programes i actuacions adreçades a:

• Posar en valor la diversitat cultural dels veïns i veïnes dels municipis i la promoció de la igualtat de tracte i la no-discriminació.
• Promoure accions d’afavoriment dels vincles socials i culturals que posin en valor la ciutadania intercultural, entre d’altres.
• Acompanyar al desplegament d’accions d’acollida.
• Promoure la convivència en espai públics, comunitats de veïnatge i equipaments municipals, tenint com a marc normatiu les ordenances de convivència i civisme.

Consisteix en suport tècnic als ens locals en la gestió de les polítiques i accions d’acollida, d’una banda, i la incorporació de la perspectiva intercultural al conjunt de polítiques, actuacions i programes, de l’altra.

Actualment s’ofereix als ens locals suport per a:

• Diagnòstics i aproximació a la realitat social i demogràfica local.
• Planificació estratègica en acollida i interculturalitat.
• Projectes específics. Suport i acompanyament tècnic especialitzat als municipis en la matèria.

Activitats adreçades directament a la ciutadania mitjançant els ens locals.

Tenen com a finalitat promoure la reflexió, el coneixement i el debat i es porten a terme en formats de tallers, activitats lúdiques i culturals, xerrades i debats.

La formació s’ofereix per al conjunt d’àmbits de treball del Servei. Actualment la formació es la següent:

• Introducció al marc legislatiu i les competències dels ens locals en la gestió de la immigració
• Els drets de les persones estrangeres: la gestió dels ens local en l’acollida i la garantia de drets
• Els drets de les persones estrangeres: el dret a la residència i a l’accés al treball
• La perspectiva intercultural a les polítiques locals

Es un suport econòmic en concurrència. Es dona suport a programes i actuacions encaminades a:

• Posar en valor la diversitat cultural dels veïns i veïnes dels municipis i la promoció de la igualtat de tracte i la no-discriminació.
• Promoure accions d’afavoriment dels vincles socials i culturals que posin en valor la ciutadania intercultural, entre d’altres.
• Acompanyar el desplegament d’accions d’acollida.
• Promoure la convivència als espai públics, comunitats de veïns i veïnes i equipaments municipals, tenint com a marc normatiu les ordenances de convivència i civisme.

Suport tècnic als ens locals en el disseny, elaboració i implementació d’accions per a la promoció de la igualtat de tracte i la no-discriminació, la prevenció del racisme, la xenofòbia i altres formes d’intolerància, amb la incorporació al context municipal dels principis i obligacions de la Llei 19/2020 de 30 de desembre d’Igualtat de tracte i no-discriminació.

Actualment s’ofereix als ens locals suport per a:

• Realitzar diagnòstics (interns —sobre programes, processos i atenció a la ciutadania— i externs —sobre la percepció de la discriminació a la ciutat).
• Orientar sobre la creació de serveis i/o oficines per a la igualtat de tracte i la no-discriminació segons les possibilitats de l’ens local.
• Acompanyar en la realització d’altres projectes específics en l’àmbit.

En activitats adreçades directament a la ciutadania a través dels ens locals.

Tenen com a finalitat promoure la reflexió, el coneixement i el debat i es porten a terme en formats de tallers, activitats lúdiques i culturals, xerrades i debats.

La formació s’ofereix per al conjunt d’àmbits de treball del Servei. Un dels reptes principals per a promoure les polítiques d’igualtat de tracte i no-discriminació és la sensibilització i formació dels professionals de les diverses àrees dels ens locals.

Amb aquesta idea s’ofereixen des de formacions breus i generals per a tot el personal d’un ens local fins a formació més específica i/o avançada. Actualment s’ofereix la formació següent en aquest àmbit:

• Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació: responsabilitats i oportunitats dels ens locals.
• Incorporació de la igualtat de tacte i la no-discriminació a les polítiques locals: orientacions per a càrrecs electes.
• Incorporació de la igualtat de tacte i la no-discriminació en la planificació i gestió dels ens locals: orientacions per a professionals tècnics.
• Incorporació de la igualtat de tacte i la no-discriminació: orientacions per a personal de primera atenció a la ciutadania.
• Comunicar per transformar: un enfocament des de la interculturalitat i la interseccionalitat.
• Com afrontar el racisme, la xenofòbia i els delictes d’odi des de les administracions locals.
• Com afrontar el racisme la xenofòbia i els delictes d’odi des de les administracions locals: orientacions i estratègies per a la policia local.
• La interseccionalitat: reflexions i apunts per a incorporar aquesta perspectiva de treball.

Les polítiques de convivència han de dotar-se d’instruments orientats al coneixement i planificació de les actuacions, entre les quals destaquem:

• Diagnosi de convivència (espais públics, comunitats veïnals i equipaments municipals) a fi de conèixer la situació de la convivència a escala ciutat, poble i barri; una plaça o entorn; edificis i equipaments; i permetre identificar prioritats, agents a fi d’orientar accions i estratègies.
• Planificació estratègica de les polítiques de convivència és una eina fonamental en el disseny d’estratègies amb caràcter integral. Orientades principalment a municipis grans, aquests instruments ajuden en la priorització de reptes, identificació d’agents i responsabilitats, coordinació d’accions i la seva implementació.

Les taules per a la convivència són un dispositiu organitzatiu de caràcter transversal que té com a finalitat donar resposta des de l’Ajuntament a situacions de conflicte, malestar i desavinença veïnal al municipi de manera col·laborativa, coordinada i participativa. També treballa per alinear l’estratègia municipal en pro de la convivència, identificant projectes i definint estratègies, actuacions i respostes.

A part de fomentar el treball en xarxa dins de l’Ajuntament, en el marc de les taules també és important implicar els agents del territori en la cerca de respostes, ja sigui entitats i col·lectius o persones a títol individual. Parteixen de la convicció que cal incorporar les diferents visions en relació amb el tema que s’està treballant, donar-hi agència i fomentar la corresponsabilitat de tots i totes en la promoció de la convivència.

Les ordenances municipals i reglaments són els mecanismes legals a partir dels quals els ajuntaments regulen la convivència als espais públics i equipaments, essencialment, per definir quins comportaments es consideren com a infraccions i quines han de ser les sancions o respostes.

Als ajuntaments els pertoca exercir el rol d’autoritat pública en la definició, aprovació i acompliment de les ordenances de civisme reguladores dels usos dels espais i equipaments públics, que garanteixin: el respecte entre les persones usuàries, el mobiliari urbà, l’accessibilitat, la convivència i la inclusió social.

Aquesta funció reguladora, no obstant, no s’ha d’exercir exclusivament en l’aplicació de l’ordenança, la imposició d’una sanció o la prohibició de l’exercici d’una activitat, sinó també amb la intervenció des d’una mirada alternativa a la sanció. Les ordenances i la seva aplicació han de garantir l’accés universal als espais públics d’una població altament diversa i ser conscients de les desigualtats i les discriminacions que es donen pel que fa al seu accés i usos: en aquest sentit és necessari treballar per oferir oportunitats d’accés, promoció, reconeixement i gaudi a tots els col·lectius.

Els principals agents que hi intervenen són la policia local i els agents cívics. 1) Policia local, que potencia el contacte amb la ciutadania, entitats i agents, i estableix canals de comunicació per avançar en la cooperació i corresponsabilitat; de manera objectiva incrementa la seguretat i evita la comissió de delictes; de manera subjectiva contribueix en fer augmentar la percepció de seguretat. 2) Els agents cívics, que promouen el civisme i desenvolupen tasques preventives; vetllen perquè es compleixin les normatives de civisme, informen, fan sensibilització i conscienciació sobre els usos dels espais públics.

Les mesures alternatives a la sanció econòmica són un conjunt d’accions que l’ajuntament ofereix a les persones infractores com a alternativa a la sanció econòmica prevista en una ordenança municipal de convivència i civisme.

Aquestes alternatives es caracteritzen per tenir una funció socialitzadora: restaurativa i/o educativa en la mesura que es promou la convivència entre les persones que habiten al municip; ja que potencien una relació propera i de col·laboració entre la ciutadania, l’Administració i la xarxa d’entitats locals; corresponsabilitzen la ciutadania en el respecte als espais comuns i públics, en el vincle i compromís envers el municipi i la comunitat.

Les MASE es defineixen com a actuacions voluntàries amb finalitats educatives, reparadores, restauratives i/o de reinserció social. La implementació de les mesures alternatives a la sanció econòmica s’estableix a partir de tres agents dins l’organització municipal:

• Agent sancionador (policia local)
• Agent instructor del procediment administratiu
• Agent educatiu i/o restauratiu

• Millorar les relacions socioafectives entre iguals per fomentar capacitació individual de gestió de conflictes i/o situacions de malestar i les relacions entre iguals (habilitats de comunicació, acceptació de les diferències: les pròpies i les dels altres); promoure l’educació en la cultura del respecte, el diàleg i la diversitat; emprendre, restablir i restaurar les relacions amb els iguals.

• Millorar les relacions socioafectives amb els altres pel fet que són diferents: cal treballar habilitats per a manegar-se amb la diversitat; emprendre, restablir, restaurar relacions: com viure amb els altres i oferint eines per abordar l’assetjament i bulliyng.

• Millorar la relació social i cultural amb l’entorn: a partir del coneixement i respecte dels entorns; interactuar amb el patrimoni social i cultural del poble, la ciutat i el barri; promoure el coneixement i fer propostes sobre possibilitats socials i culturals que ofereixen els entorns de proximitat; fomentar la participació i les relacions i, també, el respecte i la cura pels entorns de proximitat; promoure identitats de proximitat i abordar els usos abusius de les TIC i xarxes socials.

Servei públic gratuït d’atenció a tota la ciutadania, especialitzat en abordar el conflicte a partir del diàleg, l’escolta i el respecte mutu, amb el suport de professionals de la mediació. Aquestes figures, amb formació especialitzada en la resolució de conflictes, acompanyen les parts en conflicte perquè puguin expressar les seves inquietuds i necessitats i, alhora, puguin entendre les dels altres. D’aquesta manera, les persones participants en processos de mediació troben solucions en què totes les parts en surten beneficiades i es reforcen les bases d’una convivència harmònica com a element transformador de la societat.

Àmbits principals d’intervenció

• Abordatge dels conflictes de convivència en l’àmbit veïnal, familiar de caire intergeneracional, escolar, associatiu, activitats econòmiques (conflictes resultants del desenvolupament de les activitats econòmiques, no de les transaccions), entre d’altres.
• Actuació en l’àmbit comunitari per teixir els vincles, amb un alt grau de col·laboració i coordinació amb altres serveis de l’ens local i un treball conjunt en el disseny i construcció col·lectiva.
• La mediació com a pràctica reparadora i/o restaurativa, mitjançant la participació de professionals de la mediació en el desenvolupament de les mesures alternatives a la sanció econòmica previstes a l’ordenança municipal de convivència, en cas que n’hi hagi.
• Activitats informatives, formatives i de sensibilització, adreçades tant a col·lectius determinats com a professionals municipals i càrrecs electes, escolars —AFA i equip docent—, comunitats de veïns, associacions, així com a la població en general.

Tipologies de conflicte:

Els serveis de suport a les comunitats veïnals són serveis públics i disposen de personal especialitzat en diferents àmbits (jurídic, social, educatiu, comunitari) que desenvolupen pràctiques socials amb una doble finalitat:

• Acompanyar a les comunitats de veïnat/propietaris en les tasques d’organització i presa de decisions envers el manteniment, conservació i gestió dels espais comuns de l’edifici d’acord amb la normativa vigent: habitabilitat, salubritat, medi ambient, eficiència energètica, etc.
• Ajudar i implicar el veïnat en la millora de la qualitat de vida, impulsant actuacions a les seves respectives comunitats que promoguin la convivència, que faciliti l’abordatge dialogat dels conflictes i que promoguin la solidaritat, reciprocitat i les cures entre el veïnat per mitjà de la mediació, les accions comunitàries i les pràctiques restauratives.

En el quadre següent es detallen els quatre àmbits de treball sobre les quals pivoten les accions d’aquests serveis i les tasques que realitzen els seus professionals:

S’adrecen al conjunt de veïns i propietaris de les comunitats veïnals, en els àmbits de l’organització, la participació i la implicació de tot el veïnat en els aspectes comunitaris, la convivència, la gestió econòmica i la neteja, entre d’altres.

Àmbits de treball i funcions:

La Llei 57/2003, de 16 de desembre, de modernització del govern local, revisa alguns punts de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. En l’àmbit que ens ocupa, de convivència, és especialment important l’article 4, que determina la capacitat reguladora i sancionadora dels ens locals en l’àmbit del seu territori, i tot el títol XI, de tipificació de les infraccions i sancions aplicables pels ens locals en matèria de convivència: complementa tot allò no regulat per les lleis sectorials d’àmbit supraestatal. Així, l’article 139 del títol XI, diu:

En els articles 140 i 141 de la Llei en qüestió es classifica el tipus de sancions que poden imposar els governs locals i la quantia màxima de les multes.

La Llei 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana protegeix el lliure exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques. És una llei que delimita els procediments que han de seguir tots els cossos de seguretat i la col·laboració entre ells. Es tracta d’una llei d’àmbit supralocal i hi intervenen cossos policials supralocals, si bé s’estableix que les ordenances municipals poden introduir especificacions i graduacions en els quadres d’infraccions i sancions previstos per aquesta Llei. La policia local té assignada la competència de vetllar per l’acompliment de les ordenances de convivència i civisme municipals.

La Llei 15/2009, de mediació en l’àmbit del dret privat té com a objectiu fomentar la mediació i evitar que la manca d’informació i el desconeixement d’aquest mitjà de resolució alternatiu de conflictes inclini preferentment les parts i professionals a recórrer a la via del litigi.

En concret, es potencia en l’àmbit dels conflictes familiars, especialment en els que afecten els menors d’edat, atenent llur interès superior, establint l’obligatorietat de la sessió prèvia sobre mediació, llevat que estigui legalment exclosa. També es preveu la possibilitat que la sessió prèvia pugui continuar amb una exploració del conflicte, si així ho acorden les parts. La llei remarca l’obligació dels professionals col·legiats d’informar els clients sobre la mediació i altres fórmules de resolució de conflictes i de procurar resoldre’ls per mitjà de la mediació o altres formes extrajudicials de resolució de conflictes.

S’ofereix suport econòmic a les actuacions dels ens locals en els àmbits de la promoció de la convivència, la diversitat i la igualtat de tracte i la no-discriminació. Concretament a programes i actuacions encaminades a:

• Posar en valor la diversitat cultural del veïns i veïnes dels municipis i la promoció de la igualtat de tracte i la no-discriminació.
• Promoure accions d’afavoriment dels vincles socials i culturals que posin en valor la ciutadania intercultural, entre d’altres.
• Acompanyar el desplegament d’accions d’acollida.
• Promoure la convivència als espai públics, comunitats de veïns i veïnes i equipaments municipals, tenint com a marc normatiu les ordenances de convivència i civisme.

El foment de la convivència i del dret a la ciutat es concep com una nova política pública transversal, interseccional i intergeneracional que té la comunitat com a marc natural d’actuació a partir del qual es poden promoure i potenciar les relacions veïnals de cura, reciprocitat i solidaritat, així com la inclusió social.

S'acompanya als municipis en la planificació de les seves polítiques de convivència a partir d’elements de diagnòstic, planificació, coordinació d’agents (taules de convivència) i el suport a projectes singulars.

Es treballa a partir de tres entorns prioritaris:

• Els espais públics (carrers, places, parcs, etc.)
• Les comunitats veïnals
• Els equipaments públics

S’ofereix:

• Suport a la diagnosi i la planificació de les polítiques de convivència. El diagnòstic participatiu, així com la planificació de les polítiques de convivència són dues eines fonamentals en el disseny d’estratègies municipals amb caràcter integral.

Aquests instruments ajuden en la priorització, identificació d’agents i responsabilitats, així com en la coordinació d’accions i la seva implementació.

• Suport al disseny i desplegament de dispositius organitzatius: Les taules per a la promoció de la convivència que donen resposta coordinada davant situacions de conflicte i en la cerca d’un model de convivència compartit a partir de qual es poden desplegar les accions del consistori.
• Acompanyament a projectes singulars: com els desplegats als espais públics (actuacions en places o entorns urbans amb la voluntat de revisar-ne els usos, de millorar la convivència o l’accessibilitat) garantint el seu potencial com a entorn relació, gaudi i interacció. En l’àmbit de les comunitats veïnals s’ha acompanyat en actuacions específiques en el treball en finques d’alta complexitat, acompanyant els equips o en el desplegament dels fons next generation, entre altres, o en l’àmbit dels equipaments en el replantejament d’usos en clau de reforç del seu component inclusiu i comunitari.

Les mesures alternatives a la sanció econòmica són un conjunt d’accions que l’ajuntament ofereix a les persones infractores com a alternativa a la sanció econòmica prevista en una ordenança municipal de convivència i civisme. Les MASE es caracteritzen per tenir una funció socialitzadora restaurativa i/o educativa, en la mesura que promou la convivència entre les persones que habiten el municipi, i potencien una relació propera i de col·laboració entre la ciutadania, l’Administració i la xarxa d’entitats locals; la corresponsabilitat de la ciutadania, el respecte als espais comuns i públics, així com el vincle i compromís envers el municipi i la comunitat.

L’acompanyament tècnic que ofereix el SCDCV als ens locals es concreta en:

• Suport a l’organització municipal per a la implementació de les MASE (mesures alternatives a la sanció econòmica).
• Acompanyament en el disseny de les accions amb funció educativa i/o reparadora.

Des de la creació del Programa, l’any 2006, la Diputació de Barcelona ha fet arribar la mediació a tot el territori de la província. Primer, a través dels serveis locals de mediació (SMC), i a partir de 2016, amb el Servei Itinerant (SIMC).

Més enllà del suport econòmic anual per a la creació i consolidació dels serveis locals de mediació, el Programa ha teixit una xarxa de coordinació, generació de coneixement compartit i de millora contínua entre els ens locals de la província.

A continuació es destaquen els diferents elements que fan del Programa de Mediació ciutadana un dels més innovadors i amb més impacte en la promoció de la cultura de la mediació i el diàleg a Catalunya i a l’Estat, entesa com a element clau de la convivència inclusiva i la cohesió social als municipis de la província de Barcelona.

Aquest programa es crea sobre la base d’un fons de prestació destinat a donar suport econòmic als ajuntaments i ens supramunicipals en la creació i consolidació de serveis de mediació ciutadana als seus territoris.

La finalitat última és oferir l’accés gratuït i universal a la mediació ciutadana a la ciutadania de la província de Barcelona.

L’any 2023 el fons de prestació dona suport econòmic a 46 ens locals (42 ajuntaments i 4 consells comarcals).

Complementàriament hom acompanya els municipis en:

• Suport en la sistematització de la informació, recull i anàlisi de dades d’activitat dels serveis mitjançant un cercle de comparació intermunicipal dels serveis de mediació ciutadana.

• Suport en la millora contínua dels serveis mitjançant espais de compartició entre els referents tècnics dels SMC i espais de supervisió de la pràctica adreçats als professionals de la mediació.
• Formació continuada en els temes d’actualitat en mediació ciutadana tant als propis professionals de la mediació com als referents tècnics, polítics i altres perfils de l’Administració local. Hi ha eines restauratives, en comunicació no violenta (comunicació positiva), i la policia local facilita un curs introductori a la mediació i a eines d’abordatge dialogat de conflictes
• Assessorament i acompanyament tècnic continuat als referents tècnics i professionals de la mediació dels serveis de mediació ciutadana en aspectes organitzatius i de gestió i en temes de fons de la mediació ciutadana (trasllat de coneixement) per a facilitar la implantació i la qualitat dels serveis.
• Suport en la creació de materials de difusió de la cultura i principis de la mediació (cartells, díptics, bàners i material audiovisual).
• Coneixement i innovació. A 2022 es crea la Càtedra mediació ciutadana sobre pràctiques socials restauratives per a la promoció de la convivència amb la Universitat Pompeu Fabra. L’objectiu d’aquesta càtedra és dur a terme activitats d’investigació per a la generació de coneixement sobre les pràctiques restauratives aplicables en l’àmbit local per treballar la convivència ciutadana i promocionar els vincles comunitaris.

Així mateix es treballa en l’elaboració de Guies de suport a la pràctica professional que orienten a la implementació dels serveis al territori, es reflexiona entorn de la mediació com a nova política pública, s’acompanya la creació de serveis, etc.

El Servei Itinerant de mediació ciutadana (SIMC) és un recurs que es posa a l’abast dels ens locals de la província de Barcelona que no disposen d’un servei de mediació propi.

El Servei ofereix l’atenció de professionals mediadors/es que es desplacen als municipis que ho requereixen.

El SIMC ofereix suport als ens locals a partir de quatre línies, essencialment:

• Abordatge dels conflictes de convivència en l’àmbit veïnal, familiar de caire intergeneracional, escolar, associatiu, activitats econòmiques (conflictes resultants del desenvolupament de les activitats econòmiques, no de les transaccions), entre d’altres.
• Actuació en l’àmbit comunitari per a teixir els vincles, amb un alt grau de col·laboració i coordinació amb altres serveis de l’ens local i un treball conjunt en el disseny i construcció col·lectiva.
• La mediació com a pràctica reparadora i/o restaurativa, mitjançant la participació dels professionals de la mediació en el desenvolupament de les mesures alternatives a la sanció econòmica previstes a l’ordenança municipal de convivència, en cas que n’hi hagi.
• Activitats informatives, formatives i de sensibilització, adreçades tant a col·lectius determinats com a professionals municipals i càrrecs electes, escolars (Associació de famílies, equips docents, etc.), comunitats de veïns, associacions, així com a la població en general.

Les accions de sensibilització s’ofereixen com una acció finalista adreçada a la ciutadania i es presta gràcies als ens locals.

Tenen com a finalitat promoure la reflexió, el coneixement i el debat al voltant del fet de viure junts (con-viure) al municipi. Es realitzen en diferents formats: tallers, activitats lúdiques i culturals, xerrades i debats.

Objectius principals:

• Aprendre i reflexionar sobre el fet de viure en diversitat.
• Conèixer, respectar i posar en valor la diversitat present al nostre entorn.
• Promoure la cultura del diàleg, la interculturalitat, la igualtat de tracte i la no-discriminació.
• Potenciar la interrelació i l’intercanvi entre persones que habiten i comparteixen un mateix entorn.

Aquesta estratègia és fonamental per tal de garantir una oferta formativa permanent en els àmbits de treball del Servei i es fonamenta en:

• Transmetre coneixements.
• Generar espais de reflexió i intercanvi de coneixements i experiències entre els participants.
• Sensibilitzar i conscienciar els professionals dels ens locals en els diferents àmbits de treball per a provocar canvis en les actituds i maneres de treballar dins dels ens locals.
• Garantir l’aprenentatge continu i l’actualització de coneixements.

En alguns casos la formació es configura com a complementària als suports tècnics, ja que permet compartir un mateix marc conceptual i alinear l’estratègia.

Específicament en aquest àmbit, actualment s’ofereix la formació següent:

• Què són i com funcionen les taules per a la convivència
• Gestió alternativa de conflictes per afavorir la convivència
• Introducció a la comunicació positiva per afavorir la convivència
• Gestió de les comunitats veïnals i promoció de la convivència
• Espais de convivència i proximitat: Claus per a la detecció de les violències masclistes
• Espais públics, espais de convivència: I si no parlem de problemes?

La inclusió social és un fenomen complex i multidimensional en el qual intervenen nombrosos factors. Per això, les polítiques locals, per a fer front a l’exclusió, requereixen un enfocament ampli i integral. En aquest sentit les polítiques locals d’inclusió social necessiten el compromís del conjunt del govern municipal per abastar tots els factors causals involucrats en els processos d’inclusió/exclusió. En el quadre següent es descriuen els principals factors d’exclusió per a cadascuna de les dimensions de la inclusió, tot entenent que aquest quadre no pot romandre tancat sinó que cal anar-lo complementant i adaptant a les noves realitats, ja que ens referim a un tema complex i dinàmic.

Els factors d’exclusió esmentats resten travessats per altres eixos de discriminació i desigualtat que s’interseccionen i poden fer incrementar la gravetat de les situacions d’exclusió. Ens referim a aspectes com l’edat, el gènere, l’origen, la classe social, les capacitats, l’orientació sexual, etc.

La metàfora del cistell de pomes que empra Rodó-Zárate (2021) per a explicar el concepte de interseccionalitat ajuda a trencar les visions binàries dels eixos de desigualtat ric-pobre, home-dona, blanca-negra, etc.; alhora que permet entendre que les categories socials poden variar segons el context i amb el pas del temps.

Així, no es pot entendre l’exclusió social sense posar la mirada en les situacions d’opressió i privilegi que identifiquen les persones i els col·lectius. La interseccionalitat explica com els trets identitaris s’interrelacionen i interaccionen entre ells, generant multiplicitat de formes de discriminació que afegeixen complexitat a l’anàlisi social, alhora que afavoreixen la comprensió de perquè dels processos d’exclusió-inclusió.

Per al desenvolupament de polítiques públiques, la interseccionalitat representa un repte perquè trenca amb la pràctica habitual de les administracions públiques d’adreçar-se o respondre a necessitats de la ciutadania en general o de grups específics que comparteixen un mateix eix de desigualtat o opressió.

Fonamental per al desenvolupament de polítiques locals d’inclusió social per la multiplicitat de factors i eixos de discriminació que estan implicats en els processos d’exclusió social. Tot plegat requereix la necessària col·laboració i coordinació de diferents actors i organitzacions del sector públic, del sector privat, de la societat civil o de l’acadèmia.

El treball en xarxa permet més eficiència i eficàcia en l’atenció i erradicació de situacions i processos d’exclusió social. La coordinació entre diferents agents permet més abast d’intervenció.

La implicació i participació de la comunitat en els processos d’inclusió social és també clau per tal de garantir que les solucions proposades siguin adequades i responguin a les veritables necessitats de la població.

Les polítiques d’inclusió social vetllen per la creació i l’accés equitatiu a oportunitats en tots els factors de la inclusió social i promou l’acció comunitària com a via d’apoderament de les persones en tots aquests factors, desenvolupant la seva xarxa de relacions de cooperació.

Segons Barbero i Cortés (2005, p. 18)

L’essència de l’acció comunitària es basa en treballar col·lectivament objectius comuns i cooperatius. A partir d’aquí es perfilen tres dimensions que segons Rebollo i Morales ( 2016), es concreten de la manera següent:

• a)Construcció i enfortiment de la ciutadania, entès com un procés de responsabilització individual i col·lectiu. També podria ser entès com la creació de pertinença a un lloc; ciutat, poble, barri, així com el capital social, de vincles compartits, de confiança i de xarxes socials.
• b)Millores de les condicions de vida, transformacions de les condicions de vida i creació de noves oportunitats per a afrontar les carències i necessitats de la població, mitjançant la construcció d’espais de convivència.
• c)Processos d’inclusió, entesos en el sentit d’una clara intencionalitat de no deixar-ne ningú fora, de comptar amb tothom i de treballar per a tothom, incorporant en els processos de l’acció comunitària els col·lectius més vulnerables.

Les tres dimensions de l’acció comunitària són:

Les accions comunitàries s’orienten a erradicar els processos generadors de desigualtat i a millorar el benestar de les comunitats, i ho fa convidant les persones, també les que estan en situació de més vulnerabilitat, a organitzar-se, activar-se i empoderar-se per a promoure processos comunitaris orientats a una transformació social.

L’activitat comunitària permet conèixer el territori, donar resposta a la realitat complexa de les persones i les comunitats, contribuir a generar processos col·lectius d’organització i de transformació de les estructures generadores de desigualtat i exclusió.

Les accions inclusives dins l’àmbit comunitari busquen enfortir els vincles socials entre els diferents agents que conviuen en el mateix territori amb l’objectiu de disminuir les desigualtats d’accés a les esferes d’inclusió social de les persones.

Generar comunitats amb un teixit veïnal i associatiu organitzat, amb espais de trobada, diàleg i construcció col·lectiva és un objectiu bàsic de l’acció comunitària. Impulsar comunitats inclusives, que incorporen la diversitat i la participació activa de tothom, també de les persones menys visibilitzades, enxarxades o no organitzades.

Facilita la generació de projectes inserits en processos comunitaris que posen la persona al centre de l’acció, i la intenta comprometre perquè participi de l’entorn sociocultural i actuï formant part dels col·lectius que integren la comunitat mateixa.

La Planificació Estratègica en Inclusió és un instrument de planificació estratègica local que posa en el centre la dimensió relacional de les polítiques d’inclusió.

Aquesta estratègia té una finalitat comunitària liderada per l’ens local i amb la participació dels diferents agents del territori, per tal de donar una resposta consensuada i eficient als reptes socials, presents i futurs del municipi. Així, doncs, esdevé el marc a partir del qual el govern local construeix una plataforma compartida per establir compromisos d’acció i fer front de manera conjunta i comunitària a les situacions d’exclusió i discriminació que pateixen les persones i els col·lectius en els barris, els pobles i les ciutats.

Per a desenvolupar aquests plans és imprescindible un fort consens polític (aprovació pel Ple) sobre la posició central que ocupen les polítiques d’acció comunitària inclusiva en la construcció del benestar local. Tot plegat s’ha de traduir en recursos reals, tant nivell de tipus econòmic com tècnic, per a evitar crear falses expectatives que puguin cremar processos posteriors per la desconfiança generada.

Les polítiques d’inclusió social requereixen d’anàlisis d’aproximació a la realitat social local per tal d’articular la planificació d’accions. Diversos ens locals disposen d’observatoris socials que faciliten la recopilació de dades sobre la base d’un sistema d’indicadors quantitatius i qualitatius que permeten generar informació contrastada i fiable per tal de desenvolupar línies i estratègies d’acció.

La xarxa d’inclusió social és una plataforma compartida entre diferents agents del municipi on es poden compartir coneixements i proposar mesures de lluita contra l’exclusió social, tot establint una estratègia d’abordatge comuna que parteix d’un anàlisi conjunt de les necessitats sobre les quals es vol incidir. Els agents que han de formar part de la xarxa variaran en cada territori, però una proposta general podria ser aquesta:

L’Estatut d’Autonomia, en el seu article 24, manifesta la voluntat que Catalunya sigui una societat inclusiva i cohesionada, i l’article 42 insta els poders públics a «vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment els que es troben en situació de pobresa i risc d’exclusió» i a «vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables, a promoure polítiques preventives i comunitàries i a garantir serveis socials de qualitat».

A més, reforça el paper dels governs locals amb l’ampliació i, especialment, la concreció de les seves competències en matèria de benestar.

Pel que fa al paper dels governs locals, s’estableix que la distribució de les responsabilitats administratives es regeix pels criteris de: capacitat de gestió; principi de subsidiarietat, d’acord amb el que estableix la Carta europea de l’autonomia local; principi de diferenciació, d’acord amb les característiques que presenta la realitat municipal, i principi de suficiència financera.

També cal tenir present que la legislació desplegada més recentment per l’Administració autonòmica i la de l’Estat ha reforçat el nivell competencial i la capacitat d’actuació dels governs locals en polítiques inclusives.

La Llei 19/2020, del 30 desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació estableix una regulació comuna i integral de les mesures i les garanties bàsiques per al reconeixement de la dignitat de la persona i del dret a una mirada d’igual a igual i el lliure desenvolupament de la personalitat. Aquestes mesures han de permetre assolir una protecció real contra qualsevol forma de discriminació i han de fer possible el gaudi, en condicions d’igualtat dels drets humans i les llibertats fonamentals, així mateix han de garantir la convivència i la cohesió social.

L’article 29 de la Llei fa referència a la col·laboració entre institucions públiques, establint que l’Administració de la Generalitat i les entitats locals han de cooperar entre elles per a integrar la igualtat de tracte i la no-discriminació en l’exercici de les competències respectives.

Tanmateix la Llei estableix processos de mediació, de manera prèvia a la incoació, davant de situacions de discriminació en una administració pública. En tot cas, el procés de mediació no exclou les mesures de reparació que regula aquesta llei.

Estableix que «els serveis socials tenen com a finalitat assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la seva vida mitjançant la cobertura de les seves necessitats personals bàsiques i de les necessitats socials, en el marc de la justícia i del benestar de les persones».

Entre els objectius de les polítiques de serveis socials cal destacar:

• Prevenir, atendre i promoure la inserció social en les situacions de marginació i exclusió social.
• Afavorir la convivència social.
• Afavorir la igualtat efectiva de les persones, eliminant discriminacions per qualsevol condició o circumstància personal.
• Promoure la cohesió social i la resolució comunitària de les necessitats socials, mitjançant polítiques preventives i comunitàries a tot el territori.
• Promoure la participació, l’associacionisme, l’ajut mutu, l’acció voluntària i altres formes d’implicació solidària en els afers de la comunitat.
• Promoure la tolerància, el respecte i la responsabilitat en les relacions personals, familiars, convivencials i socials.

La Llei defineix el vessant polivalent, comunitari i preventiu dels serveis socials, alhora que competencialment estableix més responsabilitat per als governs locals a l’hora d’afavorir l’autonomia de les persones i la inclusió social.

Més enllà d’aquesta legislació esmentada, cabdal en matèria de polítiques socials i no-discriminació. En el quadre següent es presenta més legislació estatal i autonòmica que regula competències locals en matèria d’inclusió social.

Legislació estatal i autonòmica que regula competències dels governs locals referides als àmbits d’intervenció de les polítiques d’inclusió social

Estableix entre els seus principis la participació de totes les administracions públiques per a l’assoliment de les fites establertes, entre les quals cal destacar els que fan referència a l’esfera de les persones: posar fi a la pobresa; fam zero; salut i benestar; educació de qualitat, i igualtat de gènere.

La Diputació de Barcelona dona suport als governs locals per a la implementació dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) al seu territori.

Consensuada en el marc del Fòrum Universal de les Cultures-Monterrey 2007, amb una àmplia representació de la societat civil internacional, s’adreça a les administracions públiques per a la cristal·lització dels drets humans en el nou mil·lenni, i planteja el dret a la ciutat, com el dret de tots els éssers humans i tota comunitat a trobar a la ciutat les condicions òptimes per a la seva realització política, econòmica, social, cultural i ecològica. (IDHC, 2009).

Té per objecte la cohesió i el progrés social, donant la cobertura adequada a les necessitats de la ciutadania i garantint la inclusió plena de les persones més vulnerables, en situació de pobresa o exclusió social.

L’estratègia, en línia amb els plans nacionals d’inclusió social desenvolupats des del 2001, se centra particularment en quatre fites estratègiques:

• Erradicació de la pobresa;
• Inversió social en les persones;
• Protecció social davant els riscos del cicle vital
• Eficàcia i eficiència de les polítiques

Alhora inclou uns altres plans i programes específics adreçats a àmbits concrets d’intervenció o a col·lectius determinats situats en escenaris de màxima vulnerabilitat.

Per a la implementació d’aquesta estratègia s’estableix la necessitat d’elaborar plans operatius, d’àmbit nacional, autonòmic o local, que vagin concretant les mesures i actuacions corresponents a les seves línies d’actuació, així com el període d’execució, l’òrgan responsable i el pressupost associat.

L’objecte és la millora de la protecció i gaudi de totes els Drets Humans sobre la base de la Declaració Universal, els pactes internacionals de 1966 i tots els tractats específics ratificats per l’Estat espanyol.

Entre els eixos prioritaris en destaca la millora i efectivitat dels drets socials, econòmics i culturals; la promoció de la igualtat de tracte i no-discriminació; la protecció de la infància; la igualtat de gènere, i les migracions.

En l’àmbit autonòmic s’erigeix com a full de ruta dels serveis socials. Estableix unes actuacions prioritàries ordenades en cinc palanques de transformació: 1. Les persones i els professionals; 2. La vertebració i reorganització; 3. L’acció comunitària i la prevenció; 4. La governança i el coneixement; 5. La interseccionalitat.

La missió del Pla situa les interaccions com la raó de ser dels serveis socials, i estableix quatre àmbits d’intervenció (Fantova, 2018): l’autonomia funcional, l’autodeterminació, les relacions familiars i les relacions comunitàries.

EAPN (European Anti Poverty Network) és una coalició comunitària d’ONG i altres grups involucrats en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social en els estats membres de la Unió Europea. Va ser creada en desembre de 1990, treballa per facilitar que les persones que pateixen pobresa i exclusió puguin exercir els seus drets i deures (www.eapn.es).

La Carta Europea de Salvaguarda dels drets humans a la ciutat (2000) és una declaració que recull el compromís dels governs locals vers la defensa dels drets humans dins del seu àmbit competencial.

És un instrument per a avançar en la garantia del dret a la ciutat, tot entenent que treballar pel dret a la ciutat implica:

• Garantir els drets individuals: accés a unes condicions de vida dignes, igualtat d’oportunitats i exercici actiu de tots les drets de ciutadania.
• Promoure el deure de corresponsabiltizació amb els recursos compartits i el respecte pel dret dels altres.
• Impulsar relacions de cooperació, l’acció comunitària, la participació social i el sentiment de pertinença a la ciutat en un marc de diversitat.