D’acord amb l’article 162 del Reial decret 2/2004, en el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, els pressupostos generals de les entitats locals constitueixen l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer l’entitat i els seus organismes autònoms, i dels drets que preveuen liquidar durant el corresponent exercici, així com les previsions d’ingressos i despeses de les societats mercantils el capital social de les quals pertanyi íntegrament a l’entitat local corresponent.
L’exercici pressupostari coincidirà amb l’any natural i se li imputaran:
El pressupost, tant pel que fa al contingut com pel que fa a la seva tramitació, està regulat en diverses normes d’àmbit estatal:
Com a norma complementària a aquestes regulacions estatals, hi ha l’Ordre EHA/3565/2008, modificada per l’Ordre HAP/419/2014, en què s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals. S’hi estableix l’estructura dels pressupostos de les entitats locals, definint les classificacions bàsiques per programes i econòmiques, i que són d’obligatòria utilització.
Totes les entitats locals sense cap excepció han d’elaborar i aprovar anualment un pressupost general. Aquest pressupost haurà d’incloure:
Cadascun dels pressupostos que s’integrin en el pressupost general hauran de contenir els elements següents:
Per saber-ne més
L’article 9 del Reial decret 500/90 proposa un seguit de temes que es poden desenvolupar en les bases d’execució:
A més, juntament amb el pressupost inicial s’adjunten diversos annexos per acabar de completar-lo. Els annexos són els següents:
L’article 168 del Reial decret 2/2004 enumera tots els documents addicionals que ha de contenir el pressupost de l’entitat local.
Els ingressos i despeses en l’àmbit de l’administració pública es classifiquen en el pressupost d’una determinada manera establerta en la normativa estatal. En el cas de les entitats locals, l’Ordre HAP/419/2014 que modifica l’Ordre EHA/3565/2008, estableix l’estructura dels pressupostos de totes les entitats locals, i determina les classificacions següents:
Classificació | Criteri | Qüestió |
---|---|---|
Econòmica | Naturalesa de l’ingrés o despesa | Què és aquesta despesa? |
Programa | Destinació de la despesa | Per a què és? |
Orgànica | Poder que ho ordena | Qui l’ordena? |
És d’ús obligatori tant per al pressupost d’ingressos com de despeses, atès que informa sobre la naturalesa econòmica de l’ingrés o la despesa que s’ha de fer. Les entitats locals estan obligades a portar aquesta classificació fins al nivell de concepte (3 dígits).
L’estructura d’aquesta classificació és la següent:
Els capítols de la classificació econòmica són:
Capítol | Pressupost de despeses | Pressupost d'ingressos |
---|---|---|
Capítol I | Despesa de personal. Despeses en retribucions al personal, cotitzacions socials, prestacions socials, etc. |
Impostos directes. Tributs que graven la possessió d’un patrimoni o l’obtenció d’una renda: IBI urbà i rústic, impost de vehicles, etc. |
Capítol II | Despesa en béns corrents i serveis. Despeses en béns i serveis necessaris per a l’exercici de les activitats municipals i que no suposen un increment del patrimoni. |
Impostos indirectes. Impost sobre construccions i altres. |
Capítol III | Despeses financeres Interessos i despeses d’operacions financeres i de deutes contrets per l’entitat. |
Taxes, preus públics i altres ingressos. Taxes i preus públics per la prestació de serveis públics i altres ingressos. |
Capítol IV | Transferències corrents. Aportacions a altres entitats públiques o privades, sense contrapartida directa, que financen operacions corrents. |
Transferències corrents. Ingressos rebuts per part d’altres administracions o entitats privades sense contraprestació directa, financen operacions corrents. |
Capítol V | Fons de contingència i altres imprevistos. Per a la dotació del fons de contingència contemplat a l’article 31 de la Llei 2/2012, d’estabilitat pressupostària. |
Ingressos patrimonials. Ingressos per rendes de la propietat o patrimoni de l’entitat local. |
Capítol VI | Inversions reals. Despeses per creació d’infraestructures i adquisició de béns que suposen un increment del patrimoni. |
Alienació d'inversions reals. Ingressos per la sortida o lliurament de béns de capital propietat de l’entitat local. |
Capítol VII | Transferències de capital. Aportacions sense contrapartida directa dels agents beneficiaris i que financen operacions de capital. |
Transferències de capital. Ingressos rebuts sense contraprestació directa, destinats a finançar operacions de capital (inversions). |
Capítol VIII | Actius financers. Despeses en adquisició d’actius financers com ara deute públic, obligacions i bons, etc., així com la constitució de dipòsits i fiances. |
Actius financers. Ingressos per la venda dels actius financers. |
Capítol IX | Passius financers. Per amortització de deutes. |
Passius financers. Finançament rebut per emissió de deute i de préstecs rebuts. |
Per saber-ne més
Els capítols de l’1 al 5 d’ingressos i despeses s’anomenen operacions corrents, ja que estan relacionats amb els moviments derivats del funcionament habitual de l’ens.
Els capítols del 6 al 9 recullen les operacions de capital, que són les relacionades amb l’adquisició o venda de béns patrimonials, les transferències de capital i les operacions amb actius o passius financers.
La classificació per programa és d’ús obligatori només en el pressupost de despeses; informa de quin és el destí, la finalitat i l’objectiu de la despesa.
L’estructura d’aquesta classificació és la següent:
És obligatori fins al nivell de grup de programa i en alguns casos fins al nivell de programa.
Per saber-ne més
Les àrees de la classificació per programes són:
Àrea | Definició |
---|---|
Àrea 1 | Serveis públics bàsics |
Àrea 2 | Actuacions de protecció i promoció social |
Àrea 3 | Producció de béns públics de caràcter preferent |
Àrea 4 | Actuacions de caràcter econòmic |
Àrea 9 | Actuacions de caràcter general |
Àrea 0 | Deute públic |
La classificació orgànica és opcional per part de l’entitat local i es pot utilitzar tant en despeses com en ingressos. La seva finalitat és informar sobre l’estructura organitzativa i indicar qui és el responsable de l’ingrés o despesa. La normativa no estableix cap estructura per a aquesta classificació.
Definició
L’aplicació pressupostària és l’expressió xifrada que constitueix el crèdit pressupostari, és la unitat de registre comptable, per tant, té un codi únic i irrepetible. Es defineix per la conjunció de les classificacions orgànica —si és el cas—, econòmica i per programa (només en despeses).
Per saber-ne més
Revisar els articles 168 i 169 del Reial decret 2/2004 per a més detall en la tramitació, aprovació i publicació del pressupost.
El pressupost de despeses haurà de recollir els crèdits (previsió) que són necessaris per atendre el compliment de les obligacions de l’entitat en l’exercici pressupostari. Cal recordar que els crèdits del pressupost suposen els imports màxims de despesa que es pot reconèixer en l’exercici.
Els crèdits es destinaran exclusivament a la finalitat específica per a la qual hagin estat autoritzats. Aquests tenen caràcter limitatiu i vinculant, i es considerarà nul·la de ple dret qualsevol despesa incorreguda que no tingui cobertura pressupostària.
El compliment d’aquestes limitacions es fa en l’àmbit de la vinculació jurídica definida a les bases d’execució aprovades.
L’execució del pressupost no és aleatori, sinó que es realitza en diverses fases pressupostàries. Cada entitat regularà el procediment d’execució de despeses en les seves bases d’execució del pressupost. Les fases són consecutives; això no obstant, es poden acumular en fases simultànies, com en les fases A i D, i A, D i O.
Aquestes són les fases d’execució del pressupost:
Suposa una reserva de crèdit disponible per a una finalitat concreta. No és una fase d’execució obligatòria.
Hi ha tres tipus de retencions, en funció de l’objectiu o finalitat de l’operació:
Acte mitjançant el qual s’autoritza la realització d’una despesa determinada per una quantia certa o aproximada, reservant la totalitat o una part d’un crèdit pressupostari.
És una expressió de la voluntat de l’entitat i constitueix l’inici del procediment d’execució, encara que no implica relació amb tercers externs. L’autorització podrà fer-se sobre crèdits disponibles o sobre crèdits retinguts.
La competència de l’aprovació dependrà de l’import de la despesa. Les bases d’execució del pressupost recolliran les delegacions o desconcentracions que s’hagin efectuat d’aquesta competència.
Exemple
És un exemple d’autorització l’aprovació d’una convocatòria de subvencions.
Es tracta de l’acte mitjançant el qual s’acorda realitzar una despesa determinada per una certa quantia.
La disposició de la despesa és una fase amb rellevància jurídica davant de tercers. La disposició sempre es farà sobre una autorització prèvia o utilitzant, de manera simultània, les fases A i D.
La competència de l’aprovació de l’autorització dependrà de l’import de la despesa. Les bases d’execució del pressupost recolliran les delegacions o desconcentracions que s’hagin efectuat d’aquesta competència.
Exemple
Un exemple de disposició de despesa és l’adjudicació d’un contracte a un tercer o la concessió d’una subvenció.
Acte mitjançant el qual l’entitat declara l'existència d’un crèdit exigible a favor d’un tercer. Ha de derivar d’una despesa autoritzada i compromesa prèviament o pot aprovar-se simultàniament en les fases A, D i O.
Caldrà acreditar la realització de la prestació per part del tercer, seguint els acords d’autorització i disposició següents:
La competència del reconeixement de l’obligació correspondrà al president. Les bases d’execució recolliran les delegacions o desconcentracions efectuades respecte a aquesta facultat.
Exemple
Exemples del reconeixement d’una obligació és l’aprovació d’una factura o dels justificants d’una subvenció.
Acte mitjançant el qual l’ordenador de pagaments expedeix ordre de pagament a la tresoreria de l’entitat. La base de l’ordenació del pagament és una obligació reconeguda.
Aquesta és una fase interna, no té efectes fora de l’entitat; suposa el trasllat de les obligacions reconegudes a la tresoreria per gestionar-ne el pagament.
L’òrgan competent per a l’ordenació de pagaments és el president de l’entitat, tot i que es tracta d’una competència que és delegable.
Realització material del pagament de l’entitat cap al tercer corresponent. Aquest pagament material es pot fer de maneres diferents:
Els pagaments es realitzen generalment via transferència i en alguns casos amb càrrec als comptes bancaris de l’entitat. Tot i que legalment es poden fer en efectiu o amb altres mitjans de pagament, la majoria d’aquests estan en desús. La utilització de targetes bancàries és molt limitada a causa dels requeriments d’aprovació prèvia de la despesa.
Reintegrament a la tresoreria municipal d’un pagament realitzat per un tercer concret. Aquest pot ser per un import parcial o bé total.
El reintegrament del pagament suposa l’anul·lació de l’expedient de despesa. Els reintegraments reposaran crèdit en l’aplicació de despeses.
Tenen aquesta consideració quan el reconeixement de l’obligació i el pagament material es produeixen en el mateix exercici que el reintegrament. Si es produeixen en un exercici posterior al de l’obligació o del pagament, es comptabilitzen en el pressupost d’ingressos.
Es pot realitzar l’anul·lació de qualsevol de les fases d’execució del pressupost mitjançant l’acord corresponent. Com que en comptabilitat les operacions mai no s’eliminen, es comptabilitzarà la mateixa operació, però amb el signe contrari.
Aquestes operacions amb signe contrari es coneixen com a operacions barrades i restableixen, pel que fa a disponibilitat de crèdits, la situació anterior a haver-se realitzat l’operació anul·lada.
A continuació s’exposen alguns conceptes relacionats amb l’execució del pressupost i les despeses que cal tenir en compte:
El concepte de la bossa de vinculació jurídica agrupa o suma el crèdit pressupostari de les diverses aplicacions o partides que la formen. Així, es defineix el límit legal de la despesa realitzable.
El crèdit disponible d’una aplicació no estarà marcat per l’import consignat en aquesta, sinó pels crèdits disponibles a la bossa de vinculació a la qual pertany.
La vinculació jurídica de les aplicacions s’ha de definir i aprovar a les bases d’execució del pressupost. S’establirà en funció de la seva classificació orgànica, de la classificació per programes i de la classificació econòmica, i ho farà als nivells que consideri necessaris. En tot cas, el límit màxim que fixa la normativa vigent és:
El concepte de les despeses d’exercicis tancats estan conformades per les obligacions reconegudes el 31 de desembre pendents de pagar.
En cap cas es podran adquirir compromisos de despesa contra pressupostos ja tancats.
Les operacions que es poden realitzar amb aquestes operacions pendents de pagament, un cop liquidat l’exercici, són:
El concepte de les despeses d’exercicis futurs està format pels compromisos de despeses plurianuals. Estenen els efectes econòmics a exercicis posteriors a aquell en què s’autoritzen i comprometen, i se subordinaran al crèdit consignat en cada exercici.
L’execució ha de començar en el mateix exercici i estan limitats als tipus de despeses següents:
La part pressupostària relativa a ingressos es defineix com l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica dels drets que es preveuen liquidar durant l’exercici; per tant, té caràcter de previsió. En cap cas les previsions totals d’ingressos podran ser inferiors als crèdits de despeses del pressupost de l’entitat.
Els recursos/ingressos de l’entitat es destinaran a satisfer el conjunt de les seves obligacions; amb l’excepció feta dels ingressos expressament rebuts amb caràcter finalista (subvencions, CC.EE… ).
Els recursos econòmics dels ens locals poden provenir de diferents fonts:
Les operacions d’ingressos són diverses i de diferent naturalesa:
La fase de compromís d’ingressos és una fase no obligatòria i s’utilitza per recollir el compromís d’ingrés d’un tercer, però encara no existeix el dret al seu cobrament.
Exemple
És un compromís d’ingrés quan s’atorga una subvenció i cal esperar que en un futur aquesta es justifiqui de manera adequada.
Així, també és un compromís quan se signa un contracte d’un préstec que no s’ha disposat (un préstec no disposat mai és un pendent de cobrament, és un compromís o està disposat).
És l’acte pel qual es reconeix que existeix el dret, a favor de l’entitat local, de cobrar uns ingressos a un o diferents tercers.
Les característiques més rellevants del reconeixement de drets són que s’inicia el procediment d’execució al pressupost d’ingressos i que suposa el naixement de l’obligació del tercer de pagar a l’entitat.
L’anul·lació o cancel·lació de drets es realitza parcialment o totalment sobre un dret ja reconegut.
En funció del motiu de l’anul·lació o cancel·lació, es parla de:
La recaptació suposa l’ingrés a la tresoreria de l’entitat de l’ingrés corresponent. Si el cobrament es correspon a un dret prèviament reconegut, és un ingrés de contreta prèvia (i contra un RD previ); si no existia el dret reconegut, encara serà de contreta simultània (RDI directe).
Es pot realitzar:
Quan s’han de realitzar anul·lacions de liquidacions indegudament practicades, ens podem trobar que el dret ja estigui recaptat. En aquest cas, caldrà fer una devolució d'ingressos per retornar l’import al tercer.
Les devolucions d’ingrés s’aplicaran sempre al pressupost corrent, i minoritzaran la recaptació de la corresponent aplicació pressupostària, independentment del pressupost al qual es va aplicar l’ingrés objecte de la devolució.
Les devolucions d’ingressos suposen el naixement d’una obligació a pagar a favor del tercer a qui se li va practicar la liquidació indeguda.
Alguns conceptes relacionats amb l’execució del pressupost i els ingressos que cal tenir en compte, són:
Aquest concepte d’ingressos està format pels drets reconeguts el 31 de desembre pendents de cobrar.
Les operacions que es poden realitzar amb aquestes operacions pendents de cobrar, un cop liquidat l’exercici, són:
Aquest concepte està format pels compromisos d’ingressos futurs o plurianuals. Estenen els efectes econòmics a exercicis posteriors a aquell en què es comprometen.
La potestat reglamentària de les entitats locals es manifesta en la seva capacitat per aprovar ordenances fiscals.
D’acord amb els articles 20, 22, 47, 49, i 70 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), es desprèn que en l'aprovació d'ordenances locals s'ha de seguir el procediment següent:
Les ordenances fiscals regulen, entre d’altres, els coeficients fiscals que cal aplicar als impostos, dins dels marges que atorga la llei, l’import pel qual s’hauran de liquidar les diferents taxes i preus públics.
Com que moltes d’aquestes figures tenen una meritació anual, les ordenances han de ser vigents l’1 de gener de cada exercici, fet pel qual la seva aprovació s’inicia habitualment el mes d’octubre per poder complir amb tots els terminis per a la seva vigència al començament de l’exercici.
Totes les dades i informació dels impostos periòdics figuren en un cens a partir del qual s'elabora el padró o llista recaptadora que s'exposa al públic amb les dades físiques i jurídiques dels subjectes passius, les bases imposables o, si s’escau, les liquidables, i la quota tributària. L'exposició del padró s'entén com a notificació col·lectiva cada any, excepte per a aquells casos en què hi ha hagut alguna modificació o el subjecte passiu figura per primera vegada en l'esmentat padró.
Marc normatiu
Amb caràcter de llei:
En forma de reglament:
Regulació en l’àmbit comptable:
El control intern és un control econòmic i financer indispensable que ha de dur a terme tot ens local. El control s’ha de fer directament en totes aquelles entitats del sector públic local que li siguin pròpies (el nombre pot variar en funció de cada ajuntament).
Formen part del sector públic local:
El control intern l’ha d’exercir l’òrgan interventor, el qual en té la potestat, mitjançant:
Les entitats menors de l’àmbit d’aplicació dels models comptables simplificats poden optar per aplicar el control intern simplificat. En qualsevol cas, les entitats dependents sempre hauran d’aplicar el mateix que apliqui l’entitat principal.
Per acollir-se al règim simplificat, no cal l’aprovació del president o del ple, sols un informe de l’interventor. Ara bé, les entitats locals acollides al règim de control intern simplificat tenen aquests condicionants:
L’òrgan interventor està dotat de facultats i funcions concretes necessàries per dur a terme el control intern. Per tant:
El ple, a proposta de la intervenció, pot decidir:
El resultat de la funció interventora sobre un expedient pot ser:
L'expedient segueix la tramitació sense cap incidència.
Si l’expedient que l’interventor ha d’examinar es refereix al reconeixement de drets a favor de la corporació o d'un organisme autònom, o bé a l'anul·lació d'aquests i de l'anàlisi de l'expedient quan l’òrgan interventor està en desacord amb el fons o amb la forma dels actes, de l’expedient o dels documents examinats, aquest emetrà nota d'objecció, però no se suspendrà la tramitació de l’expedient.
Si l’advertiment afecta l’aprovació (fase A) o la disposició de les despeses (fase D), el reconeixement d'obligacions (fase O) o l’ordenació de pagaments (fase P), se suspèn la tramitació de l'expedient fins que sigui solucionat en els casos que determina l'art. 216.2 del TRLRHL:
Però, què passa quan la fiscalització prèvia és desfavorable? Preval l'opinió de l’interventor sobre la de l'òrgan gestor? La resposta és negativa, l'opinió expressada per l'òrgan interventor no preval sobre l'opinió de qualsevol òrgan gestor, són opinions contràries i amb el mateix pes.
En cas que l'òrgan gestor discrepi de l'opinió de l'interventor, haurà d'emetre informe per escrit justificant els preceptes legals en què basa el seu criteri, obrint així el procediment de resolució de discrepància, i proposarà al president o al ple de la corporació, segons la competència de la matèria, que adopti la decisió que consideri oportuna.
La competència és del ple quan la discrepància es basi en insuficiència o inadequació del crèdit, o bé es refereixi a obligacions o despeses l'aprovació de les quals correspongui al ple. Aquesta competència de resoldre la discrepància és indelegable, s'haurà de resoldre en el termini màxim de quinze dies i té naturalesa executiva; l’expedient ha de continuar el seu curs una vegada resolta la discrepància i cal deixar-hi constància del criteri adoptat.
No obstant això, si la despesa no té cap procediment o no hi ha crèdit suficient, encara que sigui de procediment menor, estarem davant d'una despesa indeguda, segons ho defineix l'”Informe de fiscalització dels expedients de reconeixements extrajudicials de crèdit aprovats per les entitats locals en l'exercici 2018” del Tribunal de Comptes, que es va aprovar en la sessió de 22 de desembre de 2020, i serà imprescindible l'aprovació de l’obligació per la via del reconeixement extrajudicial de crèdit quan existeixi crèdit suficient en el pressupost.
L’aixecament d’un reparament suposa l’alliberament de responsabilitats a la Intervenció per aquella tramitació, però no per als òrgans de govern.
Un reconeixement extrajudicial de crèdit permet abonar al tercer una despesa nul·la de ple dret, però no és un procediment reparador d'actes nuls de ple dret ni tampoc eximeix de responsabilitats.
Cal recordar que, anualment, la Intervenció té l’obligació d’elaborar l’informe de control intern en què ha de figurar, entre d’altres, els reparaments i els reconeixements extrajudicials de crèdit. Aquest informe s’ha d’enviar a la Sindicatura de Comptes.
És el conjunt d’actuacions que realitza la intervenció més enllà de la funció interventora. En el règim normal, la intervenció pren aquesta forma:
Mentre que en el règim simplificat pren aquesta altra:
Els crèdits del pressupost de despeses tenen caràcter limitatiu i s’han de destinar exclusivament a la finalitat específica per a la qual s’han autoritzat en el pressupost general de l’entitat.
En el cas que en el pressupost no existeixi crèdit quant a vinculació jurídica, per acreditar la suficiència i disponibilitat de crèdits es podrà recórrer a les modificacions de crèdit, d’acord amb els articles 177 i següents del TRLRHL, i els articles 34 i següents del Reial decret 500/90.
Per donar curs a una modificació de crèdit cal acreditar, com a mínim, els aspectes següents:
Tipus de modificacions pressupostàries
Els crèdits extraordinaris són aquelles modificacions del pressupost de despeses mitjançant les quals s’assigna crèdit per a la realització d’una despesa específica i determinada que no pot demorar-se fins a l’exercici següent i per a la qual no hi ha crèdit (art. 35 i següents del Reial decret 500/90).
Els suplements de crèdit són aquelles modificacions del pressupost de despeses en què concorren les mateixes circumstàncies que amb els crèdits extraordinaris, però el crèdit previst resulta insuficient i no pot ser objecte d’ampliació (art. 35 i següents del Reial decret 500/90).
L’ampliació de crèdit és la modificació a l’alça del pressupost de despeses que es concreta en l’augment de crèdit pressupostari en alguna de les aplicacions pressupostàries ampliables relacionades expressament i taxativament a les bases d’execució del pressupost, on també caldrà regular la tramitació i els recursos de finançament (art. 39 del Reial decret 500/90).
La transferència de crèdit és la modificació del pressupost de despeses mitjançant la qual, sense alterar la quantia total d’aquest, s’imputa l’import total o parcial d’una aplicació a altres aplicacions pressupostàries amb diferent vinculació jurídica (art. 40 i següents del Reial decret 500/90).
La generació de crèdit és la modificació pressupostària mitjançant la qual s’incrementa la consignació dels crèdits inicials del pressupost, tant de despeses com d’ingressos, sempre que durant l’exercici es produeixin ingressos no previstos o superiors als previstos inicialment (art. 43 i següents del Reial decret 500/90).
L’article 12.5 de la Llei orgànica 2/2012 d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera limita la utilització dels majors ingressos no previstos, llevat dels finalistes. Aquesta limitació està suspesa per a l’exercici 2023.
La incorporació de romanents de crèdit és la modificació que suposa l’excepció al principi d’especialitat temporal dels crèdits, ja que permet incorporar a l’exercici següent els romanents de crèdit no utilitzats (art. 47 i següents del Reial decret 500/90).
És la modificació del pressupost de despeses que suposa la disminució total o parcial en el crèdit assignat a una aplicació del pressupost (art. 49 i següents del Reial decret 500/90). Es pot donar de baixa qualsevol crèdit pressupostari sempre que s’estimi reduïble o anul·lable sense que es pertorbi el funcionament del servei afectat.
Òrgans competents
L’expedient de modificació de crèdit l’ha d’aprovar el ple i es farà amb subjecció als mateixos tràmits i requisits que els pressupostos pel que fa a informació, reclamacions i publicitat, i ha de ser executiu dins del mateix exercici en què s’autoritzi, en els casos de:
En la resta de casos, la competència per aprovar la modificació dels crèdits és de l’alcalde.
Finançament
Els crèdits extraordinaris i suplements de crèdit només es poden finançar amb:
L’augment serà en funció de l’efectivitat dels recursos afectats i indicats a les bases d’execució, i caldrà acreditar-se amb el reconeixement en ferm de majors drets sobre els previstos inicialment en les aplicacions que estiguin afectades en les despeses.
No requereixen finançament al no augmentar-se el total de despesa del pressupost.
La generació de crèdits per ingressos sols podrà finançar-se amb algun d’aquests recursos quan figuri en l’estat d’execució del pressupost sense haver-se previst en aquest:
La incorporació de romanents quedarà subordinada a l’existència de suficients recursos financers, els quals podran ser:
En el cas d’incorporació de romanents de crèdits per a despeses amb finançament afectat, es consideren recursos financers suficients:
Per saber-ne més
Pressupost
Estabilitat pressupostària
El preàmbul de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP) defineix el procediment administratiu com el conjunt ordenat de tràmits i actuacions formalment realitzats, segons la via legalment prevista, per dictar un acte administratiu o expressar la voluntat de l'Administració.
Quan ens referim als procediments vinculats a la gestió pressupostària, podem incorporar-hi dos principis bàsics:
Definició
Entenem per expedient administratiu l’agrupació de documents i actuacions prèvies que porten fins a la resolució o a un acte administratiu. És a dir, l’expedient administratiu estarà conformat per tots els documents, proves, acords, notificacions, decrets, requeriments i diligències que hagin tingut lloc al llarg d’un o més procediments administratius vinculats a un tema concret.
Qualsevol sistema de gestió basat en documents electrònics busca un seguit de fites que suposen millores per a qualsevol entitat:
La incorporació d'eines de tramitació i gestió d'expedients agilitzen el funcionament de l’organització i donen més garanties de l'assoliment dels objectius.
Redueix el temps que s'inverteix en la gestió de documents en paper, estalvia espai destinat al seu arxiu i millora els circuits de tramitació, i també redueix el mateix consum de materials.
La definició de sistemes de preservació documental permet aplicar mecanismes automatitzats per controlar l'accés a la documentació i garantir la conservació del coneixement de l'organització a llarg termini.
El fet que la documentació estigui disponible en un suport fàcilment compartible dona també adequada resposta a la voluntat de sotmetre a escrutini públic la labor de l'entitat, d'acord amb la normativa vigent (Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern).
No menys important és l'objectiu de donar resposta a les obligacions imposades per diferents lleis, molt especialment la Llei 11/2007, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics; la Llei 10/2001, d'arxius i documents; la Llei 29/2010, de l'ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya; la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i, un cop entri en vigor, la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú.
L'apartat segon de l’article 70.2 de la LPACAP estableix que els expedients tindran format electrònic. Es formaran mitjançant l'agregació ordenada de tots els documents, proves, dictàmens, informes, acords, notificacions i altres diligències que els hagin d'integrar, inclourà un índex numerat de tots els documents que contingui, i haurà de constar a l’expedient la còpia electrònica certificada de la resolució adoptada.
Exemple
Són exemples d’expedients els contractes de compres i/o serveis, la contractació/gestió de recursos humans, la concessió de subvencions, la disciplina urbanística, la responsabilitat patrimonial, els expedients patrimonials, l’aprovació d’ordenances, l’aprovació, modificació i liquidació del pressupost, les llicències d’obres, etc.
Entre els documents que ha de contenir l’expedient, si té efectes econòmics, són imprescindibles els documents comptables corresponents a les operacions que ha generat.
En el sistema d’organització recomanat, s’utilitzen els expedients individuals fins al moment previ del reconeixement de les obligacions, ja que les fases O, P i R, per facilitar l’acta d’aprovació dels òrgans competents, es tractaran relacionats. Aquest fet requereix expedients específics per a aquestes fases O, P i R diferenciats dels expedients individuals.
Es recomana indicar en les operacions comptables l’expedient al qual pertanyen. Així, en poder-se fer en la comptabilitat la consulta de tota una cadena d’operacions (RC-A-D-O-P-R), es poden obtenir amb facilitat els diferents expedients que han intervingut en la cadena en qualsevol moment.
L’enllaç entre els expedients individuals i els expedients de les fases O, P i R està a la comptabilitat, no és imprescindible que també estigui al gestor d’expedients.
Cada tipus d’expedient requereix un o més procediments i, alhora, cada procediment es compon d’un seguit de tràmits.
Els tràmits d’un procediment han de buscar la seva seguretat jurídica, minimitzar el risc en la fiscalització i assegurar el control de la gestió de l’entitat.
Control de la gestió
Entenem per control de la gestió el sistema integrat per l’esquema d'organització i el conjunt dels plans, els mètodes, els principis, les normes, els procediments i els mecanismes de verificació i avaluació adoptats per una entitat, per tal de procurar que totes les activitats, operacions i actuacions estiguin orientades a assolir els objectius fixats per la direcció de l’entitat.
El control de la gestió va més enllà del control de la legalitat; hi ha un concepte bàsic de gestió que busca que tota l’entitat treballi en la mateixa direcció.
Quan es dissenya un procediment s’ha de pensar en l’organigrama. Per exemple, un acord del president ha de validar-se primer pel regidor de l’àrea; no es poden prendre decisions que els màxims responsables de l’àmbit d’actuació desconeguin a què pertanyen.
El control de la gestió és l’eina amb què la direcció de qualsevol mena d'organització obté una seguretat raonable per al compliment dels seus objectius institucionals.
Un procediment es pot definir en un esquema gràfic com aquest:
Tot i que les tipologies d’expedient poden ser comunes en la majoria d’entitats locals, els procediments que hi haurà i els tràmits que compondrà cada un poden diferir en funció de les característiques i l’organització de cada entitat.
En qualsevol cas, un dels trets bàsics que marcarà com han de ser els procediments i tràmits és el que podríem anomenar la forma de gestió, segons la qual es poden agrupar sintèticament en tres grans tipologies:
Per saber-ne més
Es pot consultar: