[Ciutadania365] Procediment administratiu
1. Definim el procediment administratiu
1. Què entenem col·loquialment per procediment?
El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix el concepte de procediment:
com la “manera de procedir”, o com el “conjunt de regles que determinen l’actuació per tràmits judicials o administratius amb vista a la consecució d’un fi”.
El procediment està lligat al conjunt de passos sistemàtics i estructurats que es segueixen per dur a terme una funció o una activitat de manera eficient i eficaç en àmbits molt diferents de la societat (una entrevista de personal, l’aterratge d’un avió, la reanimació cardiopulmonar, un procés productiu, entre molts altres).
Les administracions públiques també apliquen aquesta mateixa lògica alhora de prendre les seves decisions.
2. Què entenem jurídicament per procediment administratiu?
Partint del concepte col·loquial de procediment, els manuals de dret públic defineixen el procediment administratiu:
com “aquell conjunt d'actes o tràmits predeterminats legalment a través dels quals es produeix la voluntat administrativa per al compliment d'una finalitat d'interès públic”.
Tècnicament, la idea de procediment aplicat a l’administració pública es refereix a la successió de tràmits que condueixen a una declaració de voluntat administrativa (o resolució) en la qual s'aplica una norma al cas concret.
Exemple
El procediment seguit per concedir una llicència d’activitats o urbanística, per imposar una sanció de trànsit, per seleccionar a un funcionari públic o per atorgar una subvenció pública serien exemples de procediment administratiu.
3. Quina és la finalitat d’aquesta manera de fer (o de «procedir») que han de seguir les administracions públiques per prendre decisions?
El procediment administratiu es configura com una eina essencial per garantir els drets individuals dels ciutadans, representant al mateix temps una garantia d'ordre i de justícia i encert de les resolucions administratives que les administracions adopten en execució de les competències que tenen legalment atribuïdes, o alhora de prestar els serveis públics que tenen encomanats.
Per aquest motiu, la voluntat administrativa que es forma a través del procediment administratiu té la finalitat de:
-
Assegurar que la decisió adoptada per l’administració sigui la més ajustada a la norma que resulti aplicable al cas concret.
-
Garantir que els ciutadans que resulten afectats per aquesta decisió (els denominats “interessats” en el procediment) tinguin l’oportunitat de fer sentir la seva veu a través de mecanismes que permetin defensar els seus drets i interessos durant la tramitació del procediment.
4. Qui té la condició d’interessat en el procediment administratiu?
Es consideren interessats en el procediment administratiu:
-
Els qui promoguin el procediment com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col·lectius.
-
Els qui, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin ser afectats per la decisió que s’adopti en aquest.
-
Els qui tinguin interessos legítims, individuals o col·lectius, que puguin resultar afectats per la decisió administrativa i es personin en el procediment mentre no s’hagi dictat una resolució definitiva.
Per saberne-ne més
Els ciutadans que tinguin la condició d’interessats poden actuar en el procediment per mitjà d’un representant. Per formular sol·licituds, presentar declaracions responsables o comunicacions, interposar recursos, desistir d’accions i renunciar a drets en nom d’una altra persona s’ha d’acreditar la representació mitjançant qualsevol mitjà vàlid en dret (poders notarials, designa apud acta, etc.). Per als actes i gestions de mer tràmit, aquesta representació es presumeix.
5. Quins drets atorga la condició de «interessat»?
La condició d’interessat atorga una sèrie de drets en el procediment que segueixen les administracions públiques per prendre decisions, en concret els següents:
-
Conèixer en qualsevol moment l’estat de la tramitació, el sentit del silenci administratiu, l’òrgan competent per a la seva instrucció i resolució, i els actes de tràmit dictats. També tenen dret a accedir i a obtenir una còpia dels documents continguts en els procediments esmentats.
-
Identificar les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques sota la responsabilitat de les quals es tramitin els procediments.
-
No presentar documents originals, llevat que la normativa estableixi el contrari (en aquest cas tenen dret a obtenir-ne una còpia autenticada).
-
No presentar dades i documents no exigits, que ja estiguin en poder de les administracions públiques o que hagin estat elaborats per aquestes.
-
Formular al·legacions, utilitzar mitjans de defensa i aportar documents en qualsevol fase del procediment anterior al tràmit d’audiència.
-
Obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que les disposicions imposin a les actuacions o sol·licituds que es proposin dur a terme.
-
Actuar assistits d’un assessor.
-
Complir les obligacions de pagament a través dels mitjans electrònics.
-
Qualssevol altres que els reconeguin la Constitució i les lleis.
Exemple
L’infractor que presumptament s’ha excedit del límit de velocitat pot obtenir una copia de les proves que obren en poder de l’administració (denúncia de trànsit, fotografia del radar, etc.), i fer també al·legacions en el marc del procediment administratiu sancionador incoat al seu nom si creu que no és responsable d’haver superat aquest límit de velocitat.
Per fer aquestes al·legacions pot demanar assistència d’una persona externa que l’assessori (un advocat, per exemple).
2. Les disposicions generals que regulen el procediment
1. Existeix un procediment comú per a tots els procediments que tramita l’administració?
L’activitat de l’administració pública es materialitza mitjançant centenars o milers de procediments molt diferents (procediment per aprovar tributs i impostos, per atorgar llicències, per concedir ajuts i subvencions, per sancionar, contractar, adquirir o alienar béns, etc.), per la qual cosa és impossible dissenyar una base procedimental que serveixi per adoptar multitud de decisions de naturalesa tant diferent.
Per tant, no existeix un procediment comú per a tots els procediments administratius que l’administració tramita en execució de les seves competències.
2. Quin és el procediment que segueix l’administració pública per prendre les seves decisions?
Les administracions públiques tramiten els procediments administratius d’acord amb el que disposa la normativa sectorial específica de cadascun dels seus àmbits d’actuació.
Per exemple, per tramitar un procediment per atorgar una subvenció, l’administració ha de seguir els tràmits que contempla la normativa de subvencions. Per tramitar un procediment per concedir una llicència urbanística a un veí o veïna, l’administració ha de seguir els tràmits que preveu la normativa urbanística, i així successivament en cadascun dels seus àmbits d’actuació.
I si la normativa sectorial específica que regula cadascun dels procediments no ofereix respostes, o directament no ofereix una regulació procedimental específica, les administracions públiques tramitaran el procediment en qüestió acudint al conjunt de pautes que estableix la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (en endavant anomenada LPACAP).
3. Quin és l’objectiu de la Llei 39/2015 del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP)?
La Llei 39/2015 (LPACAP) no conté una regulació seqüencial d’un únic procediment fixant els tràmits concrets que s’han de seguir per dictar les resolucions administratives en tots els casos perquè, com s’ha vist, és inviable dissenyar una base procedimental única i comuna que serveixi per adoptar la multitud de decisions que prenen les administracions públiques en àmbits d’actuació molt diferents.
L’objectiu d’aquesta llei és oferir una sèrie de regles generals d’actuació que han de ser observades per l'Administració pública a l'hora d'adoptar les seves decisions. En definitiva, un conjunt de pautes que s’ofereixen als operadors jurídics de les administracions per poder tramitar un procediment que no disposa d’una regulació procedimental específica.
per saber-ne més
Hi ha camps específics que queden exclosos de la Llei 39/2015 (LPACAP), sigui perquè ho diu la pròpia llei (asil, estrangeria, tributaris, etc.), o perquè existeixen procediments especials que estan ajustats a cada branca de l’activitat administrativa per raó de la matèria (contractació pública, urbanisme, etc.).
En tots ells l’aplicació de la Llei 39/2015 és merament supletòria.
Important
L’essència del procediment administratiu ”comú” és proporcionar als administrats un mateix tractament davant de les administracions. En aquest sentit, l'adjectiu ”comú” fa referència a la competència exclusiva que té l'Estat a l’hora de fixar els principis o normes que defineixen l'estructura general del iter procedimental que les administracions han de seguir alhora de realitzar la seva activitat jurídica.
Exemple
Un ajuntament necessita contractar a una empresa de serveis que s’ocupi de mantenir els parcs i jardins del municipi. Per tramitar aquest contracte públic haurà de seguir el procediment que fixa la Llei de Contractes del Sector Públic, i només si aquesta llei no preveu alguna situació concreta resultaran d’aplicació, de manera supletòria, les disposicions contingudes a la Llei 39/2015.
4. Quines són les fases del procediment administratiu?
Les regles d’actuació que estableix la LPACAP divideixen el procediment administratiu en diferents fases:
5. En què consisteix la fase prèvia a l’inici del procediment?
Abans d’iniciar el procediment, l’òrgan competent per resoldre’l pot realitzar alguna actuació prèvia. En concret pot:
-
Obrir un període d’informació (o d’actuacions prèvies) per investigar i conèixer millor les circumstàncies del cas concret i la conveniència (o no) d’iniciar el procediment.
Exemple
Si una persona mor en un hospital públic i existeixen sospites de que la mort pot haver estat provocada per una negligència mèdica, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, com administració responsable dels centres mèdics catalans, pot decidir obrir un període d’informació (o període d’actuacions prèvies) per recollir tota la informació possible respecte d’aquest fet tràgic (testimonis, protocols mèdics aplicats, fàrmacs subministrats, etc.) abans d’obrir un procediment administratiu per depurar les responsabilitat que pertoquin contra l’hospital i/o els facultatius mèdics involucrats.
-
Adoptar mesures provisionals, en casos d’urgència i sempre que motivadament es justifiqui que s’adopten per protegir els interessos implicats. Aquestes mesures han de ser confirmades, modificades o aixecades en l’acord d’iniciació del procediment, que s’ha d’efectuar dins dels 15 dies següents a la seva adopció (en cas contrari, queden sense efecte).
Exemple
Els veïns d’un poble avisen a l’ajuntament que el riu que travessa el municipi està ple de peixos morts. Després d’una visita dels tècnics de Medi Ambient al lloc dels fets, els indicis fan pensar que la mort dels peixos ha estat produïda per un vessament incontrolat de productes contaminants de la fàbrica instal·lada riu a munt. La primera decisió que pren el consistori abans d’efectuar cap altre pas és ordenar cautelarment i de manera provisional el tancament de l’activitat de la fàbrica, una mesura que haurà de ser confirmada en els propers 15 dies, en cas contrari deixarà de ser efectiva.
6. Com s’inicia una procediment administratiu?
L’inici del procediment administratiu es pot produir de dues formes:
Pot ser per acord de l’òrgan competent, per iniciativa pròpia o com a conseqüència d’una ordre superior, a petició raonada d’altres òrgans o per denúncia. Solen ser procediments desfavorables pel ciutadà perquè s’incoen a conseqüència d’exercitar la potestat administrativa d’intervenció (sancions, expropiacions, revocació de subvencions, etc.).
Exemple
S’entén que és per iniciativa pròpia quan l’ajuntament inicia un procediment de disciplina urbanística com a conseqüència d’una actuació realitzada pels inspectors d’obres que posa de manifest una il·legalitat urbanística.
Si aquesta il·legalitat urbanística és apreciada per inspectors de la Generalitat de Catalunya i aquests traslladen l’acte d’inspecció a l’ajuntament, el procediment s’entendrà iniciat per petició d’un altre òrgan (que no té competència en aquest àmbit).
S’entendrà que l’inici del procediment és per com a conseqüència d’una ordre superior quan un òrgan superior jeràrquic de l’òrgan competent sol·liciti la incoació.
Finalment, s’entendrà que l’inici del procediment és per denúncia quan qualsevol persona posa en coneixement d’un òrgan administratiu l’existència d’un fet determinat que pugui justificar la iniciació d’ofici d’un procediment administratiu.
Es produeix quan una persona exercita davant de l’administració pública una acció en exercici dels seus drets i interessos legítims. La sol·licitud de l’interessat ha de contenir:
-
Nom i cognoms i, si s’escau, dades de la persona que el representi.
-
Identificació del mitjà electrònic o lloc físic en què vol que es practiqui la notificació.
-
Fets, raons i petició en què es concreti la sol·licitud.
-
Lloc i data.
-
Signatura .
-
Òrgan, centre o unitat administrativa a la qual s’adreça i el seu codi d’identificació.
Exemple
S’entén que el procediment s’inicia a sol·licitud de l’interessat quan un ciutadà demana una llicència d’obres a l’ajuntament per reformar la cuina; o quan l’Associació d’Amics del Teatre presenta una instància en la que demana la cessió del teatre municipal per poder representar una obra per nadal; o bé quan una empresa sol·licita a la Generalitat la instal·lació d’un heliport en una finca particular o una llicència per dur a terme una activitat d’impacte mediambiental alt, etc.
Sabies que…
La idea de l’administració electrònica és que les administracions tinguin a disposició dels ciutadans (seu electrònica i/o oficines d’assistència en matèria de registres) models de sol·licituds que comprovin automàticament la informació amb dades emmagatzemades en sistemes propis o pertanyents a altres administracions, o oferir el formulari de la sol·licitud totalment o parcialment emplenat i que l’interessat només s’hagi de dedicar a verificar la informació i/o modificar-la i completar-la.
La incoació del procediment administratiu és l'inici formal del procediment administratiu per part de l'administració pública, després de rebre una sol·licitud o iniciar-ho d'ofici.
7. Es poden adoptar mesures de caràcter cautelar un cop s’ha iniciat un procediment?
Sí. Un cop iniciat un procediment, l’òrgan competent per resoldre’l pot adoptar les mesures provisionals que consideri oportunes per assegurar l’eficàcia de la resolució final que es dicti, sempre que hi hagi elements de judici suficients que justifiquin l’adopció d’aquestes mesures.
Aquestes mesures poden ser alçades o modificades durant la tramitació del procediment en virtut de circumstàncies sobrevingudes, o circumstàncies que no es varen poder tenir en compte en el moment d’adoptar-les. En tot cas, les mesures s’extingeixen amb la resolució administrativa que posa fi al procediment.
Exemple
Les mesures que es poden acordar són variades en funció de la naturalesa de cada actuació. Per exemple, si l’administració té indicis suficients de que una industria ha abocat il·legalment productes tòxics a un riu pot paralitzar l’activitat de manera immediata (mesura de suspensió temporal de l’activitat); o pot confiscar un patinet elèctric que no té suficients garanties de funcionament (mesura de retirada de béns); o pot col·locar un aparell per immobilitzar el vehicle d’un conductor que ha superat la taxa d’alcoholèmia permesa (mesura de retenció o immobilització de cosa moble); etc.
8. En què consisteix la fase d’instrucció del procediment ?
Durant la fase d’instrucció del procediment, el funcionari encarregat de tramitar-lo (anomenat instructor) porta a terme els actes d’instrucció necessaris per determinar, conèixer i comprovar els fets en virtut dels quals s’ha de pronunciar la resolució del procediment, respectant en tot cas el dret dels interessats de proposar proves o formular al·legacions en el decurs del procediment.
Exemple
L’instructor d’un procediment administratiu sancionador convé que sol·liciti un informe complementari als agents de policia que varen denunciar els fets que han motivat l’inici del procediment si, per exemple, les al·legacions que ha presentat el denunciat durant el procediment li generen seriosos dubtes sobre la veracitat dels fets exposats a la denúncia.
Aquest informe complementari permetrà a l’instructor conèixer millor els fets objecte del procediment i, per tant, l’ajudarà a proposar a l’òrgan competent l’adopció d’una determinada resolució administrativa.
Les persones interessades poden formular al·legacions en el procediment en diferents moments:
-
En qualsevol moment abans del tràmit d’audiència.
-
Si es tracta de defectes de tramitació del procediment (paralitzacions injustificades, infracció dels terminis, omissió de tràmits, etc.), en qualsevol moment, fins i tot després del tràmit d’audiència.
9. Quins actes es poden realitzar durant la fase d’instrucció ?
La LPACAP preveu diferents actes d’instrucció:
Prova
Informes
Participació dels interessats
10. En què consisteix la prova?
La prova consisteix en actes dirigits a acreditar l’existència (o inexistència) d’uns fets que són rellevants i que l’administració haurà de tenir en compte per prendre la seva decisió final (resolució). La prova ha de tractar sobre fets, en cap cas sobre aspectes del dret o les normes que s’han d’aplicar a un procediment.
Les principals pautes a tenir en compte en matèria de prova són les següents:
Important
En els casos en què, a petició de l’interessat, s’hagin d’efectuar proves la realització de les quals impliqui despeses que no hagi de suportar l’Administració, aquesta en pot exigir l’avançament, a reserva de la liquidació definitiva que s’efectuarà després de la pràctica unint els comprovants que n’acreditin la realitat i la quantia.
11. Què són exactament els informes?
Els informes o dictàmens són opinions o manifestacions de judici emeses per òrgans o funcionaris diferents dels qui correspon dictar la resolució. Aquests serveixen per proporcionar més elements a l’administració abans de dictar la resolució del procediment. La petició d’informe ha de concretar l’aspecte o aspectes sobre els quals se sol·licita.
Les principals pautes que cal tenir en compte en quant a aquests informes o dictàmens són les següents:
-
Classes d’informes. Els informes poden ser:
-
Preceptius: de sol·licitud obligatòria perquè ho preveu una disposició legal.
-
Facultatius: no hi ha cap disposició legal que obligui a sol·licitar-los, per tant s’ha de justificar les raons i/o la conveniència de fer-ho.
-
Vinculants: la resolució ha de respectar el contingut de l’informe (el vincula).
-
No vinculants: la resolució pot acordar o decidir de manera diferent al contingut de l’informe (no vincula el sentit de la resolució). Afegir subopcions
-
-
Principi general. En termes generals els informes són facultatius i no vinculants, tret que hi hagi una disposició expressa en sentit contrari.
-
Terminis i forma en què s’han d’emetre. L’informe s’ha d’emetre en el termini general de 10 dies. Si no s’emet en termini, es poden prosseguir les actuacions, excepte que es tracti d’un informe preceptiu (cas en el que convindrà suspendre el termini per resoldre el procediment).
Exemple
En els procediments de responsabilitat patrimonial és preceptiu el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya en els casos que la indemnització reclamada sigui igual o superior a 50.000 euros (ho exigeix la Llei 39/2015 LPACAP).
En els procediments sancionadors en matèria de civisme és facultatiu l’informe que sovint s’acostuma a demanar a la Policia Local quan l’interessat nega els fets exposats a la denúncia (no hi ha cap norma que imposi l’obligació de demanar-lo).
12. A què ens referim quan afirmem que els interessats tenen dret a participar en el procediment?
Els interessats tenen dret a intervenir en la tramitació del procediment quan considerin que la decisió administrativa els pot afectar. En virtut d’això es preveu la realització de dos tràmits:
És un tràmit essencial en el procediment en tant que reprodueix el principi general del dret segons el qual “ningú no pot ser condemnat sense que abans hagi estat escoltat” (principi de contradicció). El tràmit d’audiència comporta:
-
El dret d’examinar l’expedient just abans de la resolució.
-
El dret de poder formular al·legacions.
Important
En aquest tràmit d’audiència els interessats disposen d’un termini no inferior a 10 dies ni superior a 15 per al·legar i presentar els documents i les justificacions que considerin pertinents.
per saber-ne més
Es pot prescindir del tràmit d’audiència si la persona interessada manifesta la intenció de no fer al·legacions i/o no aportar nous documents, i no es tenen en compte en el procediment fets, proves o al·legacions diferents de les adduïdes per aquest mateix interessat.
Succeeix, per exemple, si sol·licitem una llicència urbanística per fer obres de reforma a casa nostre i acompanyem a la sol·licitud tota la documentació requerida per la legislació aplicable (DNI, projecte d’obres visat, etc.). La resolució administrativa atorgant la llicència es pot dictar sense concedir aquest tràmit perquè per resoldre el procediment s’ha presentat tota la documentació que era exigible.
Aquest tràmit dóna publicitat sobre l’existència del procediment. La finalitat és que qualsevol persona pugui formular al·legacions i, especialment, que les persones que puguin tenir algun dret subjectiu o interès legítim afectat tinguin coneixent de la seva tramitació.
Les principals pautes per realitzar aquest tràmit són les següents:
-
Procedència: s’acorda realitzar aquest tràmit en funció de quina sigui la naturalesa del procediment, o sempre que la legislació específica imposi expressament que cal efectuar-lo.
Exemple
La normativa urbanística imposa l’obligació de realitzar un tràmit d’informació pública en els procediments d’aprovació de plans urbanístics.
-
Formalització: el tràmit s’efectua a través de la publicació d’un anunci al diari oficial corresponent (igualment disponible a la seu electrònica) per a què qualsevol persona, sense necessitat que sigui interessada, pugui examinar l’expedient i formular al·legacions en un termini que no pot ser inferior a 20 dies.
-
Persones interessades: la compareixença en aquest tràmit d’una persona que no té la condició d’interessada en el procediment no li atorga, per si mateixa, aquesta condició, tot i que aquesta persona té dret a conèixer la valoració que s’ha fet de les seves al·legacions i rebre una resposta raonada.
Per contra, la incompareixença en aquest tràmit d’aquelles persones que tenen la condició d’interessat no els fa perdre aquesta condició, de manera que després poden interposar els recursos pertinents contra la resolució definitiva del procediment, si així ho consideren oportú.
Exemple
Un propietari d’una finca ubicada al centre del poble no deixa de tenir la condició d’interessat si (per les raons que sigui) decideix no presentar al·legacions durant la tramitació del procediment d’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM). Així, malgrat no hagi fet al·legacions, aquest senyor pot presentar un recurs contra la resolució del procediment si creu que aquesta resolució és desfavorable per als seus interessos perquè té la condició d’interessat.
13. De quina manera es posa fi al procediment administratiu?
La forma més habitual de posar fi al procediment administratiu és dictant una resolució administrativa.
No obstant existeixen altres formes no tant habituals però que també hi posin fi:
-
Desistiment i renúncia
-
Caducitat
-
Impossibilitat material de continuar per causes sobrevingudes
-
Terminació convencional
per saber-ne més
Un cop instruït el procediment, l’òrgan competent pot trobar a faltar alguna actuació que consideri necessària per poder dictar la resolució del procediment, per això la llei admet que en aquests casos es puguin dur a terme les actuacions complementàries que siguin indispensables per resoldre’l, sempre que resultin motivades (el termini per resoldre el procediment queda suspès fins que aquestes acabin).
14. Quin contingut ha de tenir la resolució que posa fi al procediment?
El contingut de la resolució administrativa que posa fi al procediment administratiu sempre ha de reunir els següents requisits:
-
Ha de ser dictada electrònicament.
-
Ha de decidir sobre totes les qüestions plantejades per l’interessat en el procediment i la resta de qüestions que se’n derivin.
-
Ha de ser congruent amb les peticions formulades per l’interessat sense que es pugui agreujar la situació inicial d’aquest. O dit en altres paraules, l’administració no pot decidir sobre una cosa no sol·licitada ni menys encara perjudicar de forma imprevista la situació inicial de l’interessat.
-
Ha d’expressar la decisió i quasi bé sempre l’ha de motivar (s’admet com a motivació la incorporació dels informes i dictàmens al cos de la resolució). La motivació consisteix en explicar de forma suficient i raonada el sentit i causa de la decisió.
-
Ha d’expressar com interposar-s’hi:
-
Expressar els recursos que siguin procedents interposar contra la resolució.
-
Indicar l’òrgan administratiu o judicial davant el qual s’haurien de presentar.
-
Indicar el termini per fer-ho (l’anomenat “peu de recurs”).
-
Sabies que…
La singularitat dels procediments sancionadors i de responsabilitat patrimonial fa que la llei també reculli certes especialitats per a les resolucions que posen fi a aquests procediments singulars.
La resolució sancionadora, per exemple, a més dels requisits assenyalats també ha de fer referència a les infraccions comeses i la sanció imposada.
I la resolució del procediment de responsabilitat patrimonial s’ha de pronunciar sobre l’existència (o no) de la relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i la lesió produïda, la valoració del dany causat i la quantia de la indemnització.
15. Desistiment i renúncia són el mateix?
Els interessats poden desistir de les seves sol·licituds i renunciar als seus drets (si la llei no ho prohibeix).
En aquest casos, l’Administració declara conclús el procediment, tret que hi hagi tercers interessats que vulguin continuar-lo o bé quan la qüestió suscitada sigui d’interès general.
El desistiment i la renúncia tenen en comú la retirada voluntària de l’interessat de l’acció amb la qual havia iniciat el procediment, però es diferencien entre si en quant als seus efectes:
-
El desistiment només produeix efectes en el procediment concret iniciat amb la sol·licitud, i res impedeix tornar-lo iniciar amb una nova sol·licitud.
Exemple
Un veí pot sol·licitar una llicència per fer obres de reforma a casa seva i posteriorment pot desistir d’aquesta sol·licitud si, per exemple, els elevats costos de la reforma el fan canviar de parer. Res impedeix que aquest veí torni a sol·licitar la mateixa llicència al cap d’un temps si s’ho torna a repensar.
-
La renúncia produeix l’extinció del dret, de manera que aquest no es pot tornar a exercir de nou en el futur.
Exemple
Un empleat de la Diputació de Barcelona pot renunciar a la plaça de funcionari públic que ocupa si, per exemple, participa en un procés selectiu i obté una altra plaça de funcionari en un ajuntament de la província. Ara bé, un cop formulada la renúncia no podrà tornar a ocupar la seva antiga plaça a la Diputació.
16. A què ens referim quan parlem de la “caducitat del procediment”?
La caducitat és una figura que descansa en el factor temps. Si ens referim a la caducitat com a forma de finalització del procediment s’ha de distingir entre dos supòsits diferents:
La caducitat en els procediments iniciats d’ofici
En general, els procediments iniciats d’ofici solen tenir efectes desfavorables per l’interessat (procediments que s’incoen per imposar sanció, per revocar la concessió d’una subvenció, etc.).
En aquest sentit es parteix de la idea que l’administració té dret a “pertorbar” la vida del ciutadà i mantenir-lo en un estat d’incertesa només durant un temps. Per tant, la finalitat de la caducitat és assegurar que la situació d’incertesa dura només el temps que la legislació estableix per tramitar el procediment, ni un minut més. Un cop transcorre el termini sense que s’hagi dictat i notificat resolució, el procediment caduca de manera automàtica.
Exemple
L’Ajuntament de Barcelona pot incoar un procediment sancionador a un veí o veïna per haver-se saltat un semàfor en vermell. Ara bé, un cop transcorregut el termini legalment establert per tramitar aquest procediment sancionador sense que l’ajuntament hagi dictat la resolució definitiva, el procediment caduca.
La caducitat en procediments iniciats a instància de part
En aquests casos la paralització és per causa imputable a la mateixa persona que ha iniciat el procediment, de manera que la caducitat és conseqüència de que l’interessat no efectua alguna actuació sense la qual no es pot tramitar el procediment.
Un cop produïda la paralització imputable al sol·licitant, l’administració li ha d’advertir que, transcorreguts tres mesos, es produirà la caducitat del procediment. Consumit aquest termini sense que l’interessat hagi fet les activitats necessàries per reprendre el procediment, l’administració ha d’acordar la caducitat i l’arxivament de les actuacions i notificar-ho a l’interessat.
17. Poden existir causes extraordinàries que impedeixen continuar amb el procediment?
Sí. El procediment pot finalitzar a conseqüència de causes extraordinàries o causes sobrevingudes que impedeixen materialment a l’administració continuar amb la seva tramitació.
Exemple
Imaginem que un ajuntament té la intenció de cedir una dependència municipal a una associació del municipi per organitzar tallers i xerrades i, malauradament, un terratrèmol de força 5,4 a l’escala Richter destrueix completament aquesta dependència municipal. Aquest fet imprevist i sobrevingut impedeix continuar amb el procediment de cessió de la instal·lació.
18. Es pot posar fi al procediment de forma pactada amb el ciutadà?
Sí. Les administracions públiques poden subscriure acords, pactes, convenis o contractes amb persones tant de dret públic com privat. En certes ocasions, aquests actes poden tenir la consideració de finalitzadors del procediment administratiu, sempre que no es vulnerin els següents límits:
-
no poden ser contraris a l’ordenament jurídic
-
no poden versar sobre matèries no susceptibles de transacció
-
han de tenir per objecte la satisfacció de l’interès públic.
19. Existeix alguna manera per poder tramitar el procediment de manera més senzilla i fàcil?
Hi ha supòsits en els que l’interès públic o la falta de complexitat permeten que l’administració s’aculli a la tramitació més àgil, senzilla i simplificada del procediment.
En aquests casos pot succeir que:
-
Sigui l’administració la que valori que concorren les “raons d’interès públic o la falta de complexitat” (conceptes jurídics indeterminats) per tramitar el procediment d’aquesta manera. L’administració haurà de notificar l’acord de tramitació simplificada del procediment als interessats perquè manifestin la seva opinió (la negativa comporta continuar amb la tramitació ordinària).
-
Sigui l’interessat qui sol·liciti a l’administració tramitar un procediment d’aquesta manera per considerar que hi ha “raons d’interès públic o la falta de complexitat”. En aquest cas l’administració pot acceptar la petició o entendre que no existeixen i seguir amb la tramitació ordinària.
Sigui perquè no s’hi oposa o perquè ho sol·licita expressament, la persona interessada sempre haurà de mostrar-se a favor de la tramitació simplificada.
Exemple
La llei aprecia que existeix aquesta “falta de complexitat” en els procediments sancionadors que la infracció comesa és de caràcter lleu.
Les pautes més importants d’aquest procediment simplificat són les següents:
-
S’ha de resoldre en 30 dies a partir del dia següent de la notificació a la persona interessada de l’acord de tramitació simplificada.
-
S’han de realitzar, únicament, els tràmits següents:
-
Inici del procediment (amb esmena de la sol·licitud, si s’escau).
-
Termini d’al·legacions de 5 dies.
-
Tràmit d’audiència (únicament si la resolució ha de ser desfavorable).
-
Sempre que siguin preceptius s’ha de demanar l’informe del servei jurídic, l’informe del Consell General del Poder Judicial o el dictamen del Consell d’Estat o òrgan consultiu equivalent de la comunitat autònoma.
-
Dictar la resolució.
-
3. Aspectes clau durant la vida del procediment
1. Qui impulsa els tràmits perquè la presa de decisions a través del procediment administratiu es desenvolupi amb normalitat?
Els actes d'impuls del procediment són actuacions processals que s’han de realitzar per fer avançar el procediment a través de les seves fases. Un cop finalitzat un tràmit cal donar curs al següent tràmit i així successivament fins al dictat de la resolució que posa fi al procediment.
La responsabilitat de dur a terme aquestes actuacions recau en els titulars de les unitats administratives i el personal al servei de les administracions públiques que tinguin al seu càrrec la resolució o el despatx dels assumptes.
El procediment s’impulsa d’ofici. Així són els empleats públics (no els particulars) els que han d’adoptar les mesures necessàries per remoure els obstacles que impedeixin, dificultin o retardin l'exercici dels drets dels interessats.
Exemple
Un procediment sancionador:
-
L’incoa d’ofici l’Administració.
-
Posteriorment, aquest acord es notifica a la persona interessada perquè pugui efectuar al·legacions i/o aportar proves en defensa dels seus drets i interessos.
-
Seguidament, l’instructor del procediment dicta la proposta de resolució i concedeix novament un termini per poder formular al·legacions, proves.
-
Finalment, un cop instruït el procediment, l’òrgan competent dicta la resolució sancionadora que posa fi al procediment sancionador.
L’impuls del procediment és un deure legal.
Si l’incompliment d’aquest deure implica resoldre el procediment fora del termini legalment establert per fer-ho, això pot derivar en l’exigènciade responsabilitat disciplinària pel personal responsable d’aquest incompliment. I si l’incompliment comporta dilacions en el procediment que poden ocasionar danys en els particulars, fins i tot pot donar lloc a l’exigència de responsabilitat patrimonial.
2. És obligatori resoldre sempre el procediment administratiu?
L'Administració pública ha de resoldre de manera expressa tots els seus procediments (incoats d’ofici o a instància de la persona interessada) i ha de notificar la resolució a la persona interessada per tal que aquesta conegui la decisió administrativa presa.
Només s’exceptuen de l’obligació legal de resoldre expressament els supòsits:
-
en els que el procediment finalitza mitjançant un pacte o un conveni,
-
i els procediments relatius a l’exercici de drets sotmesos al deure de declaració responsable o comunicació a l’Administració.
Exemple
Si un veí o veïna sol·licita una subvenció pública per instal·lar plaques solars al teulat de casa seva, l’òrgan de l’administració pública competent ha de resoldre expressament la seva sol·licitud, estimant-la o desestimant-la, en el termini fixat per la normativa sectorial que resulti d’aplicació a aquest cas.
Si un ajuntament té un voral de la ciutat en molt mal estat de conservació i reconeix que això ha provocat un dany patrimonial a un veí o veïna que ha caigut al terra a causa d’aquest mal estat, l’ajuntament pot arribar a un acord indemnitzatori amb el particular afectat.
En aquest cas, aquest pacte o conveni amb el particular fa que no sigui necessari dictar una resolució expressa per posar fi al procediment de responsabilitat patrimonial.
3. Quin és el termini màxim per resoldre un procediment?
No existeix un únic termini comú per tots els procediments. Per aquest motiu cal tenir en compte que la LPACAP estableix que:
-
El termini màxim l’estableix cas per cas la norma que regula cadascun dels procediments.
-
Aquest termini no pot excedir els 6 mesos, tret que una norma amb rang de Llei o la normativa comunitària europea estableixi un termini major.
-
Si el termini no està previst a la normativa reguladora del procediment, el termini màxim és de 3 mesos.
Exemple
La llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària estableix que el termini per resoldre un procediment sancionador és d’1 any des de la iniciació del procediment. Això vol dir que si l’1 de març s’incoa un procediment sancionador, per exemple, per conduir de manera negligent, la resolució que ha de posar fi a aquest procediment sancionador ha de ser dictada i notificada dins del transcurs de l’any següent a aquesta data, és a dir, abans de l’1 de març de l’any següent. Si, per exemple, aquesta llei no establís que el termini per resoldre és d’1 any, en aplicació del previst a la LPACAP llavors aquest termini seria de 3 mesos.
4. Com es pot saber quin és el termini màxim per resoldre un procediment?
Les persones interessades tenen dret a conèixer quin és el termini màxim de durada d’un procediment. En altres paraules, les persones interessades tenen dret a conèixer quin és el termini que l’administració disposa per atorga’ls-hi o denega’ls-hi la llicència o la subvenció que han sol·licitat.
Important
Per respondre a la pregunta cal saber si ens trobem davant d’un procediment iniciat per l’administració (incoació d’ofici) o a instància de persona interessada, en la mesura que el termini màxim per resoldre el procediment es computa de manera diferent en ambdós casos:
-
En el procediment iniciat d’ofici per l’administració, el termini màxim per resoldre el procediment es compta a partir de la data de l'acord d'iniciació del procediment.
-
En el procediment iniciat a sol·licitud de persona interessada, el termini màxim per resoldre el procediment es compta a partir de la data que la sol·licitud té entrada en el registre de l'òrgan competent.
Les persones interessades poden conèixer quin és el termini màxim de durada d’un procediment perquè les administracions públiques:
-
Estan obligades a tenir un catàleg de procediments i publicar i mantenir actualitzat en el seu portal web la relació de procediments, indicant el termini màxim de durada de cadascun d’ells.
-
Informar sobre el termini màxim en l'acord d'iniciació dels procediments incoats d’ofici, o bé en la comunicació que es dirigeix a la persona interessada un cop rebuda la sol·licitud en el registre.
Exemple
La Diputació de Barcelona ofereix aquesta informació a la ciutadania, entitats i empreses a través de la seva Seu electrònica, que es pot consultar a través del següent enllaç
5. Què succeeix si transcorre el termini màxim legal i l’administració no dicta la resolució del procediment?
El deure que té l’administració pública de resoldre expressament tots els seus procediments també segueix un tractament jurídic diferenciat en funció de quina hagi estat la forma d’incoació del procediment.
Per aquest motiu, els efectes d’aquest incompliment per part de l’administració són essencialment diferents en funció de si:
-
El procediment s’ha iniciat a sol·licitud de persona interessada
-
El procediment s’ha iniciat d'ofici
6. Què succeeix si transcorre el termini màxim legal i l’administració no resolt un procediment iniciat a sol·licitud de l’interessat?
En el procediment iniciat a sol·licitud de l’interessat, si l’Administració incompleix el deure de resoldre el procediment dins del termini legal establert per fer-ho, s’apliquen les regles del silenci administratiu (tècnica o mecanisme que permet imputar a l’administració un acte presumpte davant d’una manca de resposta).
Sabies que…
El silenci administratiu és la falta de resposta per part de l'administració pública davant una sol·licitud o recurs, que pot tenir efectes positius o negatius segons el cas.
Si l’administració incompleix aquest deure legal és obvi que no se li pot atribuir cap declaració de voluntat (o decisió) expressa. Aquest incompliment mai ha de perjudicar a l’interessat que ha sol·licitat alguna qüestió a l’administració en exercici d’un dret o interès legítim, per aquest motiu la LPACAP articula una garantia davant d’aquest “silenci” (o falta de resposta) de l’administració, presumint que la decisió ha estat adoptada.
Ara bé, el sentit del silenci administratiu té dos efectes diferents:
-
Efecte estimatori (silenci positiu). Es presumeix l’existència d’una decisió administrativa i aquesta ha de ser respectada per l'administració. En altres paraules, posteriorment a la producció de l’efecte del silenci positiu, l’administració no pot resoldre en sentit contrari al silenci positiu desestimant o denegant la sol·licitud de l’interessat.
Exemple
Un veí o veïna sol·licita una llicència d’obres per construir una casa a un solar urbà del seu poble. A la sol·licitud hi adjunta un projecte visat per un arquitecte i el justificant de pagament de la taxa urbanística que l’ajuntament exigeix per aquest tipus de tràmit.
Un cop transcorregut el termini legalment establert per resoldre el procediment (2 mesos), aquest veí o veïna pot entendre atorgada la llicència per silenci administratiu positiu, sempre que el projecte hagi justificat degudament que concorren els requisits legals perquè aquesta llicència li pugui ser concedida. Si això és així, un cop transcorreguts els 2 mesos, l’ajuntament no pot denegar l’atorgament d’aquesta llicència concedida per silenci positiu.
-
Efecte desestimatori (silenci negatiu). No es presumeix l’existència de cap acte real. Es tracta merament d’una ficció jurídica que permet a la persona interessada que ha vist desestimada la seva sol·licitud accedir als recursos administratius i/o judicials pertinents. Ara bé, al contrari que abans, en els casos en els que el silenci és negatiu, l’administració pot resoldre posteriorment a la producció de l’efecte del silenci en sentit contrari a aquest. És a dir, l’administració té la facultat d’estimar una pretensió d’un interessat que havia estat prèviament desestimada en aplicació de les regles del silenci negatiu.
Exemple
Com a conseqüència del mal estat de conservació d’un carrer, un veí o veïna ensopega i cau al terra amb la mala fortuna de trencar-se el fèmur i haver d’agafar la baixa laboral. Davant d’aquesta situació presenta una reclamació de responsabilitat patrimonial a l’ajuntament reclamant una indemnització pels danys soferts a conseqüència de la caiguda.
Transcorregut el termini per resoldre aquest procediment (6 mesos), aquest veí o veïna ha d’entendre que la seva reclamació ha estat desestimada per silenci administratiu negatiu. A partir d’aquest moment, l’interessat pot interposar els recursos administratius i/o judicials que siguin procedents, i l’administració pot resoldre la reclamació de manera expressa sense estar vinculada al sentit del silenci (pot estimar-la i acceptar el pagament d’una indemnització al seu favor, per exemple).
Important
La regla general és que les persones interessades poden entendre estimades les seves sol·licituds per silenci administratiu (positiu), tret que una norma amb rang de Llei o una norma de dret comunitari europeu o de dret internacional estableixin el contrari.
No obstant, aquest regla general té excepcions. En alguns casos la LPACAP confereix efecte desestimatori davant d’aquesta manca de resposta, com per exemple en casos de:
-
Exercici del dret de petició. Qualsevol petició adreçada a qualsevol poder públic que no disposa d’un tràmit específic regulat per normativa.
-
Peticions que tinguin efecte sobre el servei públic o el domini públic. Si un veí demana a l’ajuntament poder instal·lar una guingueta per vendre gelats al passeig marítim – ocupació de domini públic –, la manca de resposta dins del termini legal no li permet entendre estimada la petició.
-
Peticions per exercir activitats que puguin afectar el medi ambient. Si un veí sol·licita a l’ajuntament una llicència per iniciar un negoci de joieria en la que es tracten metalls pesants o contaminants, la manca de resposta dins del termini legal no li permet entendre atorgada aquesta llicència d’obertura de la joieria.
-
Recursos contra actes administratius. Si l’administració no contesta en termini, el recurs s’entén desestimat.
-
Peticions de responsabilitat patrimonial. Si un arbre d’un parc públic cau a sobre el cotxe d’un veí i aquest reclama a l’ajuntament l’import de la reparació aportant la factura del taller, la manca de resposta dins del termini legal no li permet entendre estimada la reclamació.
-
Etc.
7. Què succeeix si transcorre el termini màxim legal i l’administració no resolt un procediment iniciat d’ofici?
En el procediment iniciat d'ofici, si l'administració incompleix el deure de resoldre el procediment dins del termini legalment fixat, les conseqüències jurídiques són radicalment diferents a les del procediment iniciat a sol·licitud de l’interessat.
En aquest cas, el venciment del termini màxim per dictar i notificar la resolució del procediment produeix els següents efectes:
-
En aquells procediments dels quals se’n pot derivar el reconeixement o la constitució de drets o situacions jurídiques individualitzades, els interessats poden entendre desestimades les seves pretensions (silenci negatiu).
Important
La llei no permet que els interessats puguin rebre un benefici jurídic o patrimonial sense l’existència d’un pronunciament exprés i previ de l’administració. En aquests casos es veta la possibilitat a la presumpció.
-
En aquells procediments en què l'administració exercita potestats sancionadores o d'intervenció susceptibles de produir efectes desfavorables o de gravamen, la falta de resolució expressa produeix la caducitat del procediment.
Exemple
Un veí o veïna passeja amb el seu gos deslligat pel centre de la ciutat. La policia local l’atura i emet denúncia per infringir l’ordenança de tinença d’animals. Al cap d’un temps, l’ajuntament incoa una procediment sancionador contra aquesta persona per infringir l’Ordenança municipal i proposa imposar-li una multa de 500 euros. En aquest primer acord, l’ajuntament li informa que el procediment ha de ser resolt expressament en un termini màxim de 6 mesos. Aquest veí o veïna no està d’acord amb la incoació d’aquest procediment i presenta al·legacions dient, per exemple, que la sanció és desproporcionada Amb independència de quina pugui ser la causa, si transcorren els 6 mesos i l’ajuntament no ha dictat i notificat la resolució del procediment sancionador, s’entén que aquest ha caducat.
8. Es pot suspendre el termini màxim per resoldre un procediment?
La LPACAP contempla diferents causes de suspensió del termini per resoldre un procediment administratiu. Quan succeeixen aquestes causes se suspèn (no s’interromp) el termini màxim de durada del procediment, i es reprèn en desaparèixer la causa de suspensió.
Les causes poden ser molt variades, entre d’altres:
-
L’esmena de deficiències.
-
La sol·licitud d'informes preceptius per poder dictar la resolució.
-
La realització de proves tècniques o anàlisis contradictòries proposades pels interessats.
-
La iniciació de negociacions amb vista a la conclusió convencional del procediment.
-
L’obtenció d'un pronunciament previ d'un òrgan jurisdiccional o de la Unió Europea.
La suspensió no es produeix de manera automàtica. És una facultat de l'Administració que pot acordar-la (o no), a l'empara del supòsits previstos a la LPACAP. Una vegada finalitzada la suspensió, el procediment continua pel termini romanent.
Exemple
Un veí o veïna cau al carrer i presenta una reclamació de responsabilitat patrimonial a l’ajuntament reclamant 55.000 euros en concepte d’indemnització pels dies que no ha pogut treballar i l’import de les ulleres i el telèfon mòbil que se li varen trencar amb la caiguda. Quan la quantitat reclamada per aquest concepte supera els 50.000 euros, la LPACAP obliga a demanar un informe preceptiu a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. Per tant, en el decurs d’aquest procediment de responsabilitat patrimonial, l’ajuntament suspendrà el termini per resoldre (de 6 mesos) a l’espera de rebre aquest Informe preceptiu. Un cop rebut, el termini continuarà computant.
9. Com es computen els terminis?
El procediment administratiu és una successió de tràmits en el temps, per tant és essencial establir quin és el tractament jurídic dels diferents moments temporals que afecten a la tramitació del procediment i a l'exercici dels drets i obligacions dels interessats i administracions públiques.
En sentit tècnic, el termini és el lapse temporal compost per una o diverses unitats de temps (hores, dies, mesos o anys) dins del qual ha de desenvolupar-se una actuació o exercir-se un dret. Excepte que per Llei o que el dret de la Unió Europea disposi un còmput diferent, el còmput dels terminis administratius segueix les següents regles:
S'entén que les hores són hàbils i que són hàbils totes les hores del dia que formin part d'un dia hàbil. Els terminis expressats per hores es compten d'hora en hora i de minut en minut des de l'hora i minut en què tingui lloc la notificació o publicació de l'acte de què es tracti, i no poden tenir una durada superior a 24 hores (cas en el que el termini s'haurà d'expressar en dies).
S'entén que els dies són hàbils i s’exclouen del còmput els dissabtes, diumenges i els declarats festius. Si la llei o el dret de la Unió Europea assenyala que el termini es refereix a dies naturals, aquesta circumstància s’ha de fer constar expressament en les corresponents notificacions.
Els terminis expressats per dies es compten a partir de l'endemà a aquell en què tingui lloc la notificació o publicació de l'acte de què es tracti, o des del següent a aquell en què es produeixi l'estimació o la desestimació per silenci administratiu.
És la formula més utilitzada per les diferents normes sectorials que regulen el procediment administratiu alhora d’establir quina ha de ser la successió de tràmits en el temps en un determinat procediment.
Els terminis expressats en mesos o anys s’efectua «de data a data». El còmput «de data a data» s'inicia l'endemà al de la notificació o publicació, el dia final d'aquests terminis és sempre el corresponent al mateix número ordinal del dia de la notificació o publicació del mes o any que correspongui. Si en el mes de venciment no hi hagués dia equivalent a aquell en què comença el còmput s'ha d'entendre que el termini expira l'últim dia del mes.
Important
Consideracions importants a tenir en compte en relació al còmput dels terminis administratius:
-
Quan l'últim dia del termini sigui inhàbil, aquest termini s'entén prorrogat al primer dia hàbil següent.
-
Els terminis poden ser ampliats si les circumstàncies ho aconsellen i no es perjudiquen drets de tercer.
-
Els terminis poden ser reduïts a la meitat, si existeixen raons d’interès públic que justifiqui l’aplicació al procediment de la tramitació d’urgència.
4. Supòsits de nul·litat i anul·labilitat
1. Què succeeix si l’administració no respecte les normes que regulen el procediment administratiu alhora de prendre decisions?
Si l’administració infringeix les normes procedimentals (o transgredeix normes substantives), les resolucions dictades poden esdevenir nul·les de ple dret (si incorre en un vici de màxima gravetat) o anul·lables (en casos menys greus).
2. En quins casos una resolució administrativa pot ser nul·la de ple dret?
Els vicis que comporten la nul·litat d’una resolució administrativa són indicats a la LPACAP i tenen naturaleses diferents. En aquest sentit, la resolució pot esdevenir nul·la de ple dret:
3. En quins casos una resolució és anul·lable?
Que les resolucions siguin nul·les de ple dret (si incorre en un vici de màxima gravetat) o anul·lables (en casos menys greus) són 2 conceptes diferents. La pregunta és correcta.
Qualsevol vici que no es pugui incloure en un dels supòsits de nul·litat radical i que per la seva rellevància i gravetat tampoc es pugui qualificar de mera irregularitat, converteix la resolució administrativa en anul·lable.
Cita
Que incorri «en qualsevol infracció de l'ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder» diu la LPACAP
No obstant, el defecte de forma només determina l'anul·labilitat quan la resolució administrativa:
-
Manqui dels requisits formals indispensables per a aconseguir la seva finalitat.
-
Dona lloc a indefensió dels interessats.
És a dir, no n’hi ha prou amb constatar defectes formals per anul·lar un acte o una resolució, sinó que per fer-ho és necessari que aquests defectes siguin de tal naturalesa que impedeixin a la resolució aconseguir la finalitat per la qual va ser concebuda, o es conculqui de manera real i efectiva el dret de defensa de l’interessat deixant-lo en situació d’indefensió.
Important
El concepte d'indefensió implica una limitació injustificada del dret de defensa de l’interessat imputable als òrgans administratius. Es produeix, per exemple, quan es priva injustificadament a la persona interessada de la possibilitat de formular al·legacions o justificar drets o interessos. No tota infracció de normes procedimentals porta aparellada aquesta situació d’indefensió.
Exemple
No és suficient que un expedient administratiu estigui incomplet o desordenat perquè això pugui invalidar la resolució administrativa.
Per saber-ne més
L'administració pot convalidar els actes anul·lables esmenant els vicis que emmalalteixen la resolució dictant un acte específic de convalidació amb aquesta finalitat expressa. Si, per exemple, una industria comença a exercir la seva activitat sense l’autorització administrativa expressa de l’administració, aquest fet es pot convalidar per l’administració dictant amb posterioritat una resolució de convalidació per atorgar l’esmentada llicència a l’empresa.
Per saber-ne més
En el decurs del procediment poden existir defectes “no invalidants”, és a dir, lleugeres irregularitats o anomalies en el contingut de les resolucions administratives que tenen una escassa rellevància, i que per aquest motiu no produeixen l’efecte de l’anul·labilitat. Es tracta d’irregularitats menors que no comporten que l’acte sigui contrari a l’ordenament jurídic.
Entre aquest tipus de defectes procedimentals també hi trobaríem, per exemple, els errors materials, aritmètics o de fet produïts en el procés de confecció de la resolució i que poden ser rectificats en qualsevol moment per les administracions públiques, d'ofici o a instàncies dels interessats.
5. Principals novetats del model d’administració electrònica
1. La revolució tecnològica ha afectat a la forma de tramitar el procediment administratiu?
Definitivament, sí. No hi ha dubte que les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han marcat una època de progrés, desenvolupament i innovació en molts aspectes de la nostra societat. Davant d’aquesta realitat, els poders públics han reaccionat per no quedar al marge d’aquest procés de transformació social i per això han dictat nombroses normes per adaptar el marc jurídic a la societat de les TIC, regulant les relacions entre el ciutadà i l’administració des d’un enfocament eminentment electrònic.
En aquest context s’han aprovat la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, que aposten clarament cap a un model d’administració electrònica, impulsant un canvi de paradigma o “manera de fer” en la tramitació del procediment administratiu i en el funcionament de l’administració pública.
Important
Si una administració pública és proactiva i aprofita els avenços tecnològics de ben segur que serà capaç d’optimitzar els processos administratius i assolir els beneficis derivats d’una millor competitivitat i prestació de serveis públics.
Per saber-ne més
Les Lleis 39/2015 i 40/2015 posen l’èmfasi en tot allò que està relacionat amb el funcionament electrònic. Amb aquest nou marc normatiu, la relació entre el ciutadà i l’administració pública ha canviat en un triple aspecte:
Exemple
Entre aquests nous drets que s’estableixen per facilitar la relació entre la ciutadania i l’administració hi ha, per exemple, el dret a relacionar-se amb l’administració a través d’un punt d’accés general electrònic (PAGE).
El PAGE permet que el ciutadà disposi d'un sol punt d'entrada per accedir a tota la informació necessària per iniciar i tramitar els seus procediments administratius, complir amb les seves obligacions i conèixer els seus drets. D’aquesta manera es posa fi a la dispersió d’informació existent en portals i pàgines web que generava confusions i grans dificultats al ciutadà alhora d’accedir als serveis administratius.
Podeu entrar a visitar, per exemple, el PAGE de l’administració general de l’Estat.
2. Quines són les principals novetats que el nou model d’administració electrònica imposa alhora de tramitar el procediment administratiu?
La LPACAP implementa la tramitació electrònica del procediment administratiu fomentant la relació electrònica entre els interessats i l’administració pública en aspectes com:
3. Les persones com s’han de relacionar amb l’administració pública?
Una de les novetats del model d’administració electrònica és que determinats col·lectius s’han de relacionar obligatòriament a través de mitjans electrònics amb l’administració, com per exemple les persones jurídiques, entitats sense personalitat jurídica, notaris, registradors o els professionals que per exercir la seva professió hagin d’estar obligatòriament col·legiats.
Les persones físiques, en canvi, poden optar entre relacionar-se a través de mitjans electrònics, o bé a través dels mitjans tradicionals (presencial, oficines de correus, etc.).
Important
El legislador no ha imposat a les persones físiques l’obligació de relacionar-se electrònicament amb l’administració perquè és conscient de l’existència d’una “escletxa digital”, és a dir, la dificultat que algunes persones encara tenen alhora d’accedir i utilitzar les noves tecnologies amb normalitat.
4. Les clàssiques oficines en matèria de registre desapareixen?
No, al contrari, es potencien i es transformen. Les persones físiques que optin per seguir relacionant-se amb l’administració de manera presencial acudint a les oficines en matèria de registre també es veuran afectades, perquè alguna de les novetats introduïdes per aquest nou model d’administració electrònica afecta a l’atenció presencial.
5. Què fan ara les oficines en matèria de registre?
A partir de la LPACAP, les oficines en matèria de registre (conegudes com a OAC o OIAC) passen a ser oficines d'assistència en matèria de registres i compten amb noves funcions.
Les noves funcions “d'assistència” es centralitzen en potenciar l'ús de mitjans electrònics i consisteixen, en essència, en assistir als interessats (únicament persones físiques) en tot allò relacionat amb:
Per saber-ne més
És el “funcionari habilitat” el que s’ocupa de realitzar actuacions per compte dels ciutadans que necessiten ajuda en la utilització de les TIC o no disposen dels mitjans electrònics suficients per realitzar tràmits administratius (identificar-se o signar electrònicament, presentar una sol·licitud a través del registre electrònic, etc.). Només cal que el ciutadà s'identifiqui davant aquest funcionari i doni el consentiment exprés perquè aquest realitzi el tràmit en nom seu.
A part d’aquesta funció, les oficines d’assistència també han de realitzar altres tasques relacionades amb el funcionament electrònic de l’administració pública:
-
Digitalització de documents.
-
Recepció de documents dirigits a altres administracions.
-
Expedició de còpies autèntiques.
-
Pràctica de notificacions i apoderaments per compareixença.
6. En quin moment puc presentar una sol·licitud i/o documentació davant d’una administració pública?
Les administracions públiques han de disposar d‘un registre electrònic general que permeti que el ciutadà es relacioni amb l’administració pública durant les 24 hores del dia i els 365 dies a l’any, eliminant qualsevol barrera o límit horari.
Exemple
Uns anys enrere, un veí o veïna que volgués sol·licitar l’ajut del menjador escolar havia d’acudir a les dependències municipals en horari d’atenció al públic (generalment, en horari de matins i de dilluns a divendres). A dia d’avui, les administracions compten amb un registre electrònic que permeten que aquesta persona pugui presentar la seva sol·licitud qualsevol dia de la setmana i a qualsevol hora (amb els mateixos efectes).
Per saber-ne més
Tots els registres de les administracions públiques han de ser interoperables i han d’estar interconnectats entre sí per permetre que els ciutadans puguin presentar els seus documents a través del qualsevol registre.
El concepte de la interoperabilitat es refereix a la compatibilitat informàtica, la interconnexió entre registres, la transmissió telemàtica de documents i assentaments registrals, l’intercanvi de dades i, en general, la posada en comú d’informació, essent essencial en el model d’administració electrònica.
7. La documentació administrativa que s’elabora durant la tramitació d’un procediment administratiu com s’arxiva i es guarda?
El conjunt de documentació elaborada durant la tramitació d’un procediment administratiu (sol·licituds, denúncies, informes, decrets, etc.) s’arxiva a un arxiu, que també ha de ser electrònic.
Cada administració pública ha de mantenir un arxiu electrònic únic dels documents electrònics que pertanyin a procediments finalitzats. Aquest arxiu ha de formar part d’un sistema de gestió de la informació integral que ha de permetre la recerca de la informació d’una manera fàcil i ràpida.
Per saber-ne més
Per assolir el seu objectiu, l’arxiu electrònic ha de cobrir tot el cicle documental, és a dir, des de la gestió fins a la conservació dels documents. Per fer-ho:
-
S’ha de dotar de les eines tecnològiques adients (model de metadades, sistemes de control d’accés, auditories i còpies de seguretat, etc.).
-
Ha permetre tractar correctament els documents.
-
Ha de disposar de mesures de seguretat que garanteixin la integritat, autenticitat, confidencialitat, qualitat, protecció i conservació dels documents.
-
Ha de permetre la identificació dels usuaris i el compliment de les garanties que preveu la legislació de protecció de dades.
-
Ha d’assegurar la possibilitat de traslladar les dades a altres formats i suports que garanteixin l’accés des de diferents aplicacions.
Important
Les administracions també s’han de relacionar entre elles a través de mitjans electrònics i, per tant, també s’han de dotar amb un sistema d’arxiu que s’adeqüi a aquesta manera de funcionar. Només d’aquesta manera es pot aconseguir l’anhelada administració sense paper i un funcionament íntegrament electrònic, més eficient i àgil.
8. Què és una notificació electrònica?
Una notificació electrònica és la notificació efectuada per mitjans electrònics, sigui perquè l'interessat està obligat a rebre-la en aquest format, o perquè ho ha manifestat expressament malgrat no estar obligat a comunicar-se per mitjans electrònics amb l’administració.
Les notificacions electròniques s'entenen rebutjades un cop transcorreguts 10 dies naturals des de la posada a la disposició de la notificació sense que l’interessat accedeixi al seu contingut.
La notificació administrativa és l’acte a través del qual una administració trasllada a una persona interessada el contingut íntegre d’una resolució o una decisió administrativa per tal que aquesta en tingui coneixement.
Exemple
Per exemple, la notificació succeeix quan el funcionari de correus ens notifica al nostre domicili una resolució sancionadora de la Direcció General de Trànsit per haver superar el límit de velocitat, o quan l’ajuntament del nostre poble, a través d’un SMS o un correu electrònic, ens avisa que tenim a la nostra disposició una notificació a la Seu electrònica del consistori i nosaltres hi accedim per conèixer la decisió de l’ajuntament.
9. Totes les resolucions i actes dictats per les administracions s’han de notificar electrònicament?
La LPACAP estableix que el mitjà per efectuar les notificacions és preferentment l’electrònic, per tant no en tots els casos s’utilitza aquest mitjà obligatòriament.
Conviuen dos règims diferents:
-
Els subjectes que han d’utilitzar necessàriament aquest mitjà de notificació perquè estan obligats a relacionar-se amb l’administració per mitjans electrònics (persones jurídiques, notaris, registradors, etc.).
-
Altres subjectes (persones físiques) que poden triar entre utilitzar aquest mitjà de notificació o el tradicional (presencial, correus, etc.).
Sabies que…
La regulació de la pràctica de la notificació en paper no ha patit grans canvis amb la LPACAP, més enllà d’apreciacions de detall, com per exemple que:
-
Si la notificació es practica en el domicili de l’interessat sense que aquest hi sigui present, se’n podrà fer càrrec qualsevol persona que s’identifiqui i tingui més de 14 anys.
-
Si s’efectua un primer intent de notificació (sense èxit), el segon intent s’haurà de produir dintre dels 3 dies següents. En aquest cas, si el primer intent es va fer abans de les 15 hores, el segon s’haurà de fer després de les 15 hores, deixant obligatòriament un marge de mínim 3 hores entre els dos intents.
10. Un interessat que ha escollit relacionar-se amb l’administració a través de mitjans electrònics pot canviar d'opinió?
Sí. Els interessats que no estan obligats a rebre notificacions electròniques poden comunicar a l'administració que les notificacions es deixin de practicar per mitjans electrònics en qualsevol moment.
11. En què consisteix la notificació electrònica per compareixença?
Consisteix en l'accés per part de l'interessat, degudament identificat, al contingut d’una l'actuació administrativa a través de la seu electrònica o portal d'accés d’una administració pública.
12. Es pot practicar la notificació per mitjà de correu electrònic o SMS?
No. No s’ha de confondre la pràctica de la notificació electrònica amb l’avís electrònic de notificació.
La notificació per mitjà electrònic es practica mitjançant compareixença a la seu electrònica de l'administració o a través de l'adreça electrònica habilitada única.
L'interessat pot facilitar un dispositiu electrònic (mòbil) o adreça de correu electrònic perquè se li enviïn els avisos per informar-lo sobre la posada a la disposició d'una notificació en aquests espais, però això no converteix l’adreça de correu electrònic o el servei SMS en mitjans vàlids de notificació (es tracta de sistemes que encaixen amb el concepte d'avís complementari a la notificació, únicament).
6. Marc normatiu
Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques
Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic
Reial decret 203/2021, de 30 de març de 2021, pel qual saprova el Reglament dactuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics.
Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa
7. Recursos complementaris
1. Quines són les paraules clau?
Acte administratiu
És la manifestació de voluntat o decisió de l'administració pública en l'exercici de les seves competències.
Audiència i informació pública
Són tràmits del procediment mitjançant els quals es dona l'oportunitat als interessats de fer al·legacions o comentaris sobre un projecte o actuació administrativa.
2. Quines són les principals fonts bibliogràfiques?
Álvarez Rodríguez, F. J. (2017). Manual de derecho administrativo general y procedimiento administrativo común (6a edició). Tirant lo Blanch.
Aragón Reyes, M. J. (2018). Derecho administrativo (3a edició). Tirant lo Blanch.
Garrido Falla, F. (2017). El procedimiento administrativo común y sus especialidades (9a edició). Tecnos.
García de Enterría, E., & Fernández, T. R. (2019). Curso de derecho administrativo (23a edició). Civitas.
Gómez-Ferrer Morant, J. L. (2019). Comentarios a la ley de procedimiento administrativo común de las administraciones públicas (3a edició). La Ley.
González Pérez, J. M. (2018). Lecciones de derecho administrativo (4a edició). Tirant lo Blanch.
Miranda Serrano, L. J. (2019). Curso de procedimiento administrativo común (5a edició). La Ley.
Sánchez Morón, M. (2018). Procedimiento administrativo común y derecho administrativo sancionador (6a edició). Dykinson.