[Ciutadania365] Administració electrònica

En un primer moment es parlava d’administració electrònica, la qual es defineix com aquella que comprèn els diversos usos dels mitjans electrònics en les administracions i en les seves relacions amb la ciutadania.

L’administració electrònica es caracteritza per l’ús intensiu dels mitjans electrònics per part de l’administració pública amb l’objectiu de millorar l’eficiència interna, les relacions interadministratives i les relacions de l’administració amb els ciutadans.

Persegueix incrementar l’eficàcia, la transparència i la relació amb la ciutadania, inclosa aquí la participació.

El principal canvi que caracteritza aquest moment és l’eliminació del paper.

L’administració digital és una ampliació del concepte d’administració electrònica on es planteja l’ús de les noves tecnologies en un sentit:

• Més integral, no només per automatitzar processos o fer tràmits per internet.
• Més ampli, on es busca generar valor, és a dir, desenvolupar serveis més personalitzats, reduir la burocràcia, on la interacció sigui més àgil i eficient, amb transparència i més accessibilitat.

Avantatges per la ciutadania

• Accessibilitat: accés als serveis i tràmits administratius des de qualsevol lloc amb connexió a Internet, eliminant la necessitat de desplaçar-se físicament.
• Comoditat: opció de realitzar els tràmits i les gestions des de qualsevol lloc, en qualsevol moment del dia i a qualsevol hora (24 hores, 7 dies setmana, 365 dies l’any)
• Estalvi de temps: reducció del temps invertit en la realització de tràmits i agilitza els processos administratius mitjançant la tramitació en línia.
• Eficiència: simplificació dels processos administratius per a les administracions públiques, reduint el temps i els recursos necessaris per a la gestió de tràmits i documentació.
• Transparència: facilitació de l'accés a la informació rellevant i als serveis públics de manera clara i accessible.
• Participació ciutadana: foment de la participació ciutadana en la presa de decisions i en l'acció política, mitjançant la facilitat d'accés a la informació, la interacció amb les autoritats i la possibilitat de contribuir amb opinions i propostes.
• Reducció de costos: reducció dels costos associats amb la gestió i el manteniment de la burocràcia tradicional, com ara els costos de paper, emmagatzematge i impressió, generant estalvis per a les administracions i per als contribuents.

Avantatges per les empreses

• Agilitat en tràmits i gestions: permet realitzar tràmits administratius, com ara sol·licituds de llicències, taxes i altres permisos, de manera ràpida i eficient, reduint el temps dedicat a la gestió burocràtica.
• Accés a serveis en línia: proporciona accés a una varietat de serveis en línia, com ara tràmits de la Seguretat Social, inscripció d'empreses, presentació de declaracions fiscals i altres gestions empresarials.
• Integració amb sistemes de gestió empresarial: permet integrar les plataformes d'administració digital amb els sistemes de gestió empresarial, facilitant la comunicació i l'intercanvi d'informació entre els sistemes interns de l'empresa i les plataformes administratives externes.
• Suport a la digitalització i innovació: fomenta la digitalització i la innovació en les empreses, ja que incentiva l'adopció de noves tecnologies i processos digitals per a millorar l'eficiència i competitivitat empresarial.

Avantatges per la mateixa administració

• Eficiència administrativa: redueix els costos i el temps associats amb la gestió de tràmits i processos administratius, pel fet que simplifica les operacions, automatitza els processos i redueix la necessitat de paper i recursos físics.
• Millora de la qualitat del servei: permet oferir un servei més eficient i accessible als ciutadans i les empreses, mitjançant la facilitació de tràmits en línia, la reducció de temps d'espera i la millora de la coordinació entre departaments i agències.
• Transparència i rendició de comptes: augmenta la transparència i la rendició de comptes de les administracions públiques, ja que facilita l'accés dels ciutadans a la informació rellevant i als serveis públics de manera clara i accessible.
• Millora de la relació amb els ciutadans: fomenta una millor relació amb els ciutadans i les empreses, perquè proporciona un servei més còmode, accessible i eficient, que respon millor a les seves necessitats i expectatives.
• Modernització i innovació: impulsa la modernització i la innovació en les administracions públiques, incentivant l'adopció de noves tecnologies i processos digitals per a millorar l'eficiència i la qualitat dels serveis públics.
• Flexibilitat i adaptabilitat: permet una major flexibilitat i adaptabilitat a les necessitats i canvis de la societat, pel fet que facilita la implementació de nous serveis i la actualització de processos de manera més àgil i eficient.

Alguns inconvenients de l’administració electrònica són:

• Bretxes digitals: pot ampliar les desigualtats digitals entre aquells que tenen accés a la tecnologia i les habilitats digitals i aquells que no.
• Seguretat i privacitat de les dades: la transferència i emmagatzematge d'informació delicada en línia pot augmentar els riscos de violacions de la seguretat i la privacitat de les dades, posant en perill la informació personal i confidencial dels ciutadans.
• Dependència tecnològica: l'ús excessiu de tecnologia en l'administració pública pot crear una dependència excessiva de sistemes informàtics i xarxes, augmentant la vulnerabilitat a interrupcions del servei, atacs cibernètics o fallades tècniques.
• Exclusió social: les persones amb capacitats limitades o amb barreres d'accés a la tecnologia poden trobar-se excloses dels serveis i tràmits en línia, augmentant la seva vulnerabilitat i dificultant el seu accés a la informació i els serveis públics.
• Resistència al canvi: l'adopció de noves tecnologies i processos pot trobar resistència per part dels empleats públics i els ciutadans acostumats als sistemes tradicionals, dificultant la implementació i l'acceptació de l'administració electrònica.
• Fiabilitat dels sistemes: la disponibilitat i la fiabilitat dels sistemes informàtics i les xarxes són crucials per a l'èxit de l'administració electrònica, i les fallades tècniques o les interrupcions del servei poden afectar negativament la confiança dels ciutadans en els serveis públics digitals.

Els principis que guien l’administració digital són:

• El principi d'igualtat. Vetlla perquè totes les persones estiguin en una mateixa posició i, per tant, no hi hagi cap restricció o discriminació per raó del mitjà utilitzat a l’hora de relacionar-se amb l’administració.
• El principi de simplificació. Els mitjans electrònics poden ser un dels instruments per a la simplificació del funcionament de l’Administració pública, reduint els temps dels tràmits o estalviant passos.
• El principi de transparència. Les administracions públiques han de difondre informació sobre la seva organització, el seu funcionament i la seva activitat de manera activa. També han de permetre que la ciutadania:
  • pugui exercir el seu dret d’accés a la informació pública a través dels mitjans electrònics.
  • pugui conèixer els canals i mitjans a través dels qual es pot relacionar amb l’administració pública.
• El principi de qualitat. Les administracions públiques han de garantir que el disseny i el funcionament dels projectes d’administració digital permetin assolir les finalitats perseguides, obtenir els beneficis i avantatges esperats i satisfer les necessitats dels seus destinataris i destinatàries.
• Els principis d'accessibilitat i d'usabilitat.
  • El principi d’accessibilitat vol facilitar que qualsevol persona, independentment de les seves circumstàncies personals, pugui accedir a la informació i als serveis que faciliten les administracions públiques a través de mitjans electrònics.
  • Pel que fa al principi d’usabilitat, les administracions públiques han de vetllar perquè les aplicacions i els portals web que posen a disposició de la ciutadania siguin fàcilment usables i permetin satisfer les seves necessitats de manera efectiva i eficient.
• El principi d'interoperabilitat. Pretén garantir que els sistemes d’informació de les administracions públiques puguin comunicar-se i intercanviar informació i dades.
• El principi de seguretat. Vetlla perquè l’ús dels mitjans electrònics no plantegi cap problema en relació amb la identitat, la integritat, la disponibilitat, la conservació i la confidencialitat de les dades i que, en el cas que sorgeixi una amenaça, es puguin prendre a temps les mesures necessàries per suprimir-la o minimitzar-la.
• El principi de neutralitat. Vetlla perquè qualsevol persona, independentment de les seves opcions tecnològiques, del sistema operatiu o dels navegadors que utilitzi, pugui relacionar-se amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics.

La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques determina a l’article 14.2 la relació de persones que estan obligades a relacionar-se amb l’administració per mitjans electrònics a l’hora de fer qualsevol tràmit. Aquestes persones són:

En l’àmbit català, la normativa estableix, d’acord amb el Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital i la Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l'activitat econòmica que, a més, també hi estan obligats:

• Els empresaris individuals o autònoms en el marc de les actuacions que realitzin en la seva condició d'empresari individual o autònom.
• El col·lectiu de persones físiques en el marc de la seva activitat econòmica o professional d'acord amb la justificació de la capacitat econòmica o tècnica, dedicació professional o altres motius acreditats que garanteixin l'accés i la disponibilitat dels mitjans electrònics d'aquest col·lectiu.
• Les persones que participen en convocatòries de processos selectius per a l’accés a cossos o escales i/o categories laborals.
• Les persones que realitzin tràmits i gestions relacionats amb les borses de treball del personal temporal.

Les persones físiques, els individus com a ciutadans, poden escollir en tot moment si es comuniquen amb les administracions públiques per exercir els seus drets i obligacions a través de mitjans electrònics o no, llevat que estiguin obligades a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques, els quals hem enumerat en el punt anterior.

El mitjà escollit per la persona per comunicar-se amb les administracions públiques pot ser modificat per aquella en qualsevol moment.

L’article 13 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques regula els drets de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques, dels quals destaca els següents:

• Dret a comunicar-se amb les administracions públiques a través d’un punt d’accés general electrònic de l’Administració.
• Dret a ser assistits en l’ús de mitjans electrònics en les seves relacions amb les administracions públiques.
• Dret a l’accés a la informació pública, arxius i registres, d’acord amb el que preveu la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i la resta de l’ordenament jurídic.
• Dret a obtenir i utilitzar els mitjans d’identificació i signatura electrònica.
• Dret a la protecció de dades de caràcter personal, a la seguretat i confidencialitat de les dades que figurin als fitxers, sistemes i aplicacions de les administracions públiques.

Per tal de garantir els drets reconeguts de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques, l’administració posa a l’abast dels ciutadans, sigui al nivell que sigui, local, autonòmic i nacional els següents espais en línia i presencials:

Cada administració pública té la seva seu electrònica, la seva oficina virtual, per tant, cada una oferirà uns serveis o altres en funció de si és la d’un ajuntament, la de la Generalitat o la de qualsevol altre organisme públic.

Els serveis més destacats que se solen oferir són:

• Registre electrònic: permet al ciutadà presentar qualsevol document a una administració pública des de qualsevol lloc. Permet iniciar qualsevol tràmit inclòs en el catàleg de tràmits de la corresponent seu. Un cop presentada la documentació o realitzat el tràmit, el registre genera automàticament el justificant de rebuda que justifica la recepció amb:
  • el número que se li ha assignat,
  • la data,
  • l’hora,
  • les dades de l’interessat,
  • les dades de l’organisme receptor
  • i la relació de documents aportats, si escau.

• Tràmits en línia: a cada seu electrònica es pot trobar una llista detallada dels tràmits que es poden realitzar en línia. En ella es detalla tota la informació relativa al procediment de cada un dels tràmits: document de sol·licitud, documentació a aportar, terminis, entre d’altres.

• Carpeta electrònica o carpeta ciutadana: és un servei que permet al ciutadà comunicar-se de manera àgil amb l’administració. És un espai personal on el ciutadà pot saber quin és l’estat dels seus tràmits, revisar les seves dades personals, tramitar nous tràmits, concertar cites, gestionar notificacions i avisos, etc. En funció de cada organisme, les accions que es poden fer des de la carpeta electrònica o ciutadana seran majors o menors.

A part d’un punt d’accés a internet, un dispositiu mòbil o un ordinador, tot ciutadà, empresa o entitat necessita la seva identificació i signatura digital, és a dir, necessita una identitat digital.

La identificació digital és el procés a través del qual una persona verifica la seva identitat en línia utilitzant diferents mètodes electrònics.

Un d’aquests mètodes és el certificat digital, el qual es caracteritza per ser un conjunt de dades i d’informació relatives a un ciutadà, a una empresa o a un organisme, que els representen a internet, fent que la informació que conté permeti avaluar i autenticar l’usuari que actuï electrònicament amb l’administració.

El certificat està emès per una entitat acreditada anomenada entitat certificadora. Aquest certificat té un únic número de sèrie i té un període de validesa determinat.

Una altra part del certificat digital, que és molt útil i necessària per fer tràmits en línia, és la signatura digital.

Aquest tipus de signatura utilitza tecnologia criptogràfica per oferir nivells alts de seguretat i de validesa legal dels documents que se signen amb ella, garantint-ne:

El certificat digital i la signatura digital treballen conjuntament per proporcionar seguretat i confiança en les transaccions digitals, però cadascun té un paper i una funció específica dins del marc de la seguretat informàtica.

Els certificats digitals ens permeten:

1. Identificar-nos a les seus electròniques de les administracions públiques
2. Realitzar tot tipus de tràmits en línia
3. Signar documents amb caràcter oficial

Les administracions públiques posen a la nostra disposició diferents certificats digitals.

La següent taula recull aquests certificats amb les seves característiques, per tal d’escollir aquell que s’ajusta més a l’ús que se’n vulgui fer.

De cada certificat pots tenir la informació de:

• Com obtenir-lo
• Si t’identifiquen o no
• Si t’autentifiquen o no
• Si amb ells pots firmar o no
• Quins requisits has de complir per poder-ne fer ús
• Altres coses a tenir en compte de cada tipus de certificat

Certificat		Com obtenir-lo	Identificació	Autentificació	Firma	Requisits pel seu ús	Altres
IdCat Certificat		Només es pot demanar presencialment.	Sí	Sí	Sí	Ha d’estar instal·lat a l'ordinador.	4 anys, i només pots renovar-lo online un cop cada 5 anys, després has de validar-te com a persona física. A partir dels 18 anys.
IdCat Mòbil		Es pot demanar presencialment o electrònicament.	Sí	Sí	No	Telèfon mòbil. Contrasenyes d’un sol ús.	No caduca. A partir dels 16 anys.
DNIe		Presencialment. Comissaries policia nacional.	Sí	Sí	Sí	Lector. PIN d’accés.	Caduca al mateix temps que el DNIe o als 60 mesos.
Certificat digital FNMT		Gestió prèvia online. Identificació física a alguna entitat certificadora. Descarregar Certificat.	Sí	Sí	Sí	Ha d’estar instal·lat a l'ordinador.	Depèn del tipus de certificat i de la entitat emissora. El certificat de persona física del FNMT es de 4 anys.
Cl@ave	PIN	Presencialment en oficines especifiques. Online amb Certificat o DNIe. Online sense certificat o DNIe.	Sí	Sí	No	Número del DNI. Clau d’un sol ús que rebràs per SMS o a l’app de Cl@ve PIN.	Claus temporals d’un sol ús.
	Permanent	Presencialment en oficines especifiques + activació online. Online amb certificat o DNIe. Online sense certificat (no inclou firma)	Sí	Sí	Sí	El teu número de DNI. Les contrasenyes i puntualment pots rebre un SMS addicional.	És per sempre.

---

Exemple

Veure exemples de quins certificats es poden fer servir a l’hora de relacionar-se digitalment amb l’administració:

Mostra a pantalla complerta

×

Alguns exemples de quins certificats es poden fer servir a l’hora de relacionar-se digitalment amb l’administració són:

	IdCat Certificat	IdCat Mòbil	DNIe	Certificat digital FNMT	Cl@ave PIN	Cl@ve Permanente
La Laura és fustera autònoma i ha de presentar una factura a l’Ajuntament de Molins de Rei.
En Marc vol consultar la seva partida de naixement a la seva carpeta ciutadana.
Una empresa es vol presentar a una licitació per gestionar la piscina municipal de Cerdanyola.
La Paula vol consultar a la “Meva Salut” els resultats d’una analítica.
Una persona vol presentar-se a unes oposicions convocades per la Generalitat.
Un ciutadà vol consultar el seu historial laboral a través del portal de la Seguretat Social.
Un veí de Barcelona necessita sol·licitar un certificat d'empadronament.
Un jove ha de firmar el seu contracte de treball, per començar l’1 de juliol a Badalona, en remot, perquè està a Budapest a veure la seva àvia.

---

Des de l’any 2015 es regula per llei la tramitació digital del procediment administratiu comú de les administracions públiques, concretament a la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en la qual s’estableix l’ús generalitzat i obligatori dels mitjans electrònics per part de l’administració com també de la ciutadania, excepte en els casos esmentats a l’apartat 2.2 anterior d’aquest recurs.

Aquesta regulació fa referència a la tramitació i a les seves fases, als format dels expedients, als documents que integren aquest com la seva finalització.

Per fer la tramitació digital del procediment administratiu, tant per part del ciutadà com de la pròpia administració, els passos que es duen a terme així com els canals o espais digitals que intervenen en cada moment són els següents:

Hi ha determinats elements del procediment administratiu en els quals és important parar-hi atenció perquè són conceptes i eines clau a tenir en compte pel que fa a la tramitació.

Concretament ens referim a l’expedient electrònic, la notificació electrònica i la carpeta ciutadana.

Expedient administratiu electrònic

L’article 70 de la Llei 39/2015, que regula el procediment administratiu comú, estableix que l’expedient administratiu ha de tenir format electrònic i es caracteritza per ser el conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen d'antecedent i fonament a la resolució administrativa, així com les accions encaminades a executar-la.

Així, l’expedient s’anirà formant amb els diferents documents que es generin o s’aportin, les proves, els informes, els dictàmens, els acords, les notificacions i altres diligències que corresponguin.

De l’expedient se n’exclou la informació que tingui caràcter auxiliar o de suport, com ara la continguda en notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats administratives, així com els judicis de valor emesos per les administracions públiques que no eren obligatoris o vinculants.

La persona interessada en un procediment administratiu que s’està tramitant té dret a accedir a l’expedient i a obtenir còpies dels documents que en formen part.

El dret d’accés a l’expedient ve establert pel Reial Decret 203/2021, de 30 de març de 2021, pel qual s’aprova el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics.

Aquest dret s’ha de complir quan això ho sol·liciti l’interessat posant l’expedient a la seva disposició en un d’aquests tres espais:

1. a la seu electrònica;
2. a la carpeta ciutadana o;
3. a l’adreça electrònica única habilitada.

A l’hora de posar a disposició de la persona interessada l’expedient caldrà complir amb la normativa aplicable en matèria de protecció de dades de caràcter personal i la normativa de transparència i accés a la informació pública.

Notificació electrònica

La notificació administrativa és l’acte mitjançant el qual es comunica a una persona interessada o al seu representant una resolució o un altre acte administratiu que pot afectar els seus drets o interessos.

Les notificacions s’han de practicar preferentment per mitjans electrònics i, sempre per aquesta via, en el cas que la persona interessada estigui obligada a rebre-les per mitjans electrònics.

En el cas de persona interessada que no està obligada a relacionar-se electrònicament, encara que aquesta prefereixi continuar rebent les notificacions en paper al seu domicili, les notificacions s’han de posar a disposició de la persona interessada a la seu electrònica de l’administració o organisme corresponent perquè pugui accedir-ne al contingut de manera voluntària.

L'enviament (a l'adreça electrònica habilitada única informada per un ciutadà davant de l'administració corresponent) o la posada a disposició de la notificació (a la seu electrònica) marca l'inici del còmput del termini de deu dies naturals previst a la llei per considerar la notificació acceptada o rebutjada.

Finalment, amb independència del mitjà utilitzat, les notificacions seran vàlides sempre que permetin tenir constància del seu enviament o posada a disposició, de la recepció o accés per a l'interessat o el seu representant, de les seves dates i hores, del contingut íntegre, i de la identitat fidedigna del remitent i destinatari d'aquesta.

Carpeta ciutadana o àrea privada

La carpeta ciutadana o àrea privada és un espai personal, ubicat en un lloc web segur, on el ciutadà pot accedir amb prèvia autenticació que facilita la relació amb les administracions públiques.

S’accedeix des de la seu electrònica de cada organització i s’hi pot:

1. Fer seguiment dels tràmits i gestions: consultar el seu estat, descarregar comprovants, aportar documentació, fer un pagament, etc.
2. Estar informat de canvis i novetats rellevants: consultar les notificacions pendents de llegir, veure els recordatoris de les tasques pendents (pagaments, aportar documentació, etc.), veure inicis de terminis de presentació de sol·licituds en convocatòries on s’estigui subscrit o veure les properes cites agendades.
3. Resoldre consultes sobre les gestions: resoldre consultes a través de la bústia de contacte, el xatbot o gestionant les cites presencials a les oficines.
4. Gestionar la informació personal que tenen: consultar les dades i els documents que l'administració té de tu persona, descarregar certificats o actualitzar les teves dades de contacte.

En un estat democràtic de dret, el grau de difusió i obertura dels estats i les seves administracions públiques constitueixen un baròmetre respecte a com aquest funciona i quina relació té amb la ciutadania.

En els darrers anys, les diferents normatives aprovades i també la irrupció de les noves tecnologies han permès establir les bases per un sistema més obert i responsable, adaptat a les necessitats i expectatives de la ciutadania en l’era de l’administració digital.

A més, el principi de transparència és un dels principis que guia l’administració digital, a partir del qual les administracions públiques, de manera activa, clara i intel·ligible, han de posar a disposició de la ciutadania la informació relativa a la seva organització, al seu funcionament i a les activitats que realitzen amb la intenció que la ciutadania pugui conèixer, entendre, controlar i avaluar la feina que fan.

En l’àmbit normatiu, la Constitució espanyola, a l’article 105 ja determina que una llei regularà l’accés dels ciutadans als arxius i registres administratiu, salvant el que afecti a la seguretat i defensa de l’Estat, la indagació de delictes i la intimitat de les persones.

I, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en l’article 71.4 determina que l’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió.

L’any 2013 es va aprovar la primera llei de caràcter estatal reguladora de la transparència institucional i del dret d’accés a la informació pública. Va ser la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

L’aplicació de la llei recau a totes les administracions públiques; a totes les entitats vinculades o dependents d’aquestes; les societats mercantils, fundacions i associacions públiques; determinats òrgans del poder legislatiu, judicial, constitucionals i estatutaris (ex. Casa Reial, Congrés dels Diputats, Consell General del Poder Judicial, entre d’altres); com també els partits polítics, sindicats i altres entitats que reben finançament públic.

Els elements regulats a destacar són:

Tots aquests elements impliquen: un augment de la transparència, un empoderament del ciutadà, la rendició de comptes i la responsabilitat de l’administració envers la ciutadania, i la innovació en la gestió pública incorporant noves tecnologies.

A Catalunya, un any després de l’aprovació de la llei estatal, es va provar la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern de Catalunya. Aquesta llei és molt similar a la de l’estat i regula de manera més concreta qüestions que l’estatal només apuntava, com són: la promoció de la participació ciutadana, els mecanismes per fer efectiva la rendició de comptes, la implementació de mesures del govern obert o la regulació de les actuacions dutes a terme pels grups d’interès o grups de pressió (coneguts també com a lobbies si utilitzem el terme anglosaxó).

Alguns dels espais i de les eines que disposa l’administració pública catalana per garantir la transparència, l’accés a la informació pública i al bon govern són els següents.

Portal de govern obert i transparència

És un espai d’accés lliure on la ciutadania pot trobar tota la informació relativa a un ens públic, fent així que es compleixin les lleis de transparència, accés a la informació pública i el bon govern.

Exercici del dret d’accés a la informació pública

Per poder exercir aquest dret d’accés a la informació que està en poder de l’administració, qualsevol que sigui el seu format o suport, la ciutadania ha de presentar una sol·licitud mitjançant el formulari establert per cada ens o bé via instància genèrica si no hi ha un formulari específic.

Preferentment, s’ha de fer per via electrònica a través del portal de transparència de la corresponent administració. No obstant això, també es pot fer de manera presencial a les oficines d’atenció ciutadana (OAC), les oficines de registre i digitalització, les oficines de Correu i altres que estableixi la normativa vigent.

Dades obertes

Les dades obertes són conjunts de dades produïdes o recopilades per organismes públics que les administracions públiques posen a disposició de la ciutadania perquè les pugui utilitzar lliurement de manera senzilla i còmoda.

Es tracta d’una solució tecnològica, que dona compliment als objectius de transparència i de reutilització, de manera que qualsevol persona o organització pugui fer-les servir.

Més endavant parlem del govern de les dades, però un fet que ens mostra que anem per aquest camí és el nombre de dades obertes que ja comencen a tenir algunes de les administracions públiques, com per exemple la Generalitat de Catalunya que en té un catàleg amb 1.256 reculls de dades o un ajuntament petit com el Begues que en té un catàleg de 48.

A Catalunya, l'òrgan que lidera la transformació digital de l'administració pública catalana és la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital.

Aquest òrgan defineix i dirigeix l'estratègia sobre el model de transformació digital de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic, tant en el funcionament intern com de relació amb la ciutadania.

D’aquest òrgan en deriven altres ens, dels quals destaquen:

• Direcció General d’Administració Digital, la qual elabora i proposa el marc per a la planificació i el desenvolupament de l’Administració digital en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i de les seves entitats públiques.
• Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana, que dirigeix i coordina un model d’atenció ciutadana de qualitat basada en l’omnicanalitat i facilita un ús transversal dels serveis corporatius d’informació i d’atenció ciutadana per a tots els canals.
• Agència de Ciberseguretat de Catalunya que presta els serveis de ciberseguretat en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya i els fomenta en l’àmbit de l’Administració local de Catalunya.
• Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI), que garanteix la gestió, la coordinació i la modernització tecnològica dels serveis de telecomunicacions i dels sistemes d’informació de la Generalitat de Catalunya.
• Consorci d’Administració Oberta de Catalunya (AOC), el qual impulsa la implementació de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) en les administracions públiques catalanes.

Amb relació a aquest àmbit, el Consorci d’Administració Oberta de Catalunya (AOC) té un paper crucial. Aquest organisme es va crear l’any 2001 per la Generalitat de Catalunya, pels ens locals i per altres organismes públics, i els seus objectius són:

Aquests objectius es concreten amb quatre línies d’actuació estratègiques que treballen per:

Els serveis comuns d’administració electrònica més destacats que ofereix l’AOC i que són d’ús i interès per a la ciutadania es classifiquen en:

Actualment tenim tres elements que ens donen informació amb relació a l’estat de la nostra administració digital.

Índex de Maduresa Digital (IMD)

És un instrument de l’AOC creat per avaluar el nivell de maduresa digital de les administracions públiques de Catalunya.

Aquest índex mesura i analitza els principals indicadors dels governs oberts i digitals, des d’aspectes sobre transformació digital o l’adopció de tecnologies digitals per part d’aquests organismes.

A nivell de Catalunya, a l‘any 2023, la maduresa digital està en 58 punts sobre 100, amb una satisfacció amb els serveis oferts per l’AOC del 80% i un estalvi anual fent ús d’aquests servies de 98M€.

Si ho mirem per la demarcació de Barcelona, a l‘any 2023, l’IMD és d’un 64 amb una satisfacció també del 80% i on el 100% dels ens tramiten electrònicament i el 100% tenen portal de transparència.

Indicadors de l’AOC

Aquests indicadors són molt interessants de consultar per poder-nos fer una idea de l’ús dels diferents serveis que ofereix l’AOC per part de les administracions públiques catalanes i la pròpia ciutadania.

Amb aquests indicadors es pot saber el detall de l’activitat de cada ens, així com la seva evolució al llarg dels anys i els estalvis generats arran de l’ús d’aquests.

Les dades es poden filtrar segons tipus d’administració, en primer lloc; i en segon lloc, per província, comarca, ens, servei i, fins i tot, any. També es poden veure dades generals de tot Catalunya.

Mapa Infoparticipa

No es pot entendre l’administració digital sense la transparència, ja que aquesta darrera és un dels principis que la guien. Per això, també és important conèixer l’instrument que avalua la transparència i posa a la nostra disposició les dades de quin és l’estat i el nivell d’aquest principi a les nostres administracions.

El Mapa d’Infoparticipa és una eina creada per avaluar la transparència i la qualitat de la informació que les administracions públiques posen a disposició de la ciutadania.

En total analitzen 52 ítems diferents, segons els quals i el nombre que es compleixen és rep un percentatge de compliment.

Està desenvolupat pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Pots veure com de transparent és el teu municipi segons aquest instrument.

A l’hora de parlar de futur hem de tenir en compte dos factors que són els que determinaran cap a on es desenvoluparà la nostra administració pública en els anys vinents.

En primer lloc, farem referència a la normativa vigent i les línies estratègiques o pilars essencials que estableix de cara a l’administració. I, en segon lloc, als avenços que hi ha a la societat en relació amb les noves tecnologies.

Normativa

Actualment tenim dues normatives molt interessants que mostren quines són les línies i la perspectiva de treball.

D’una banda, el Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital, de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un ambiciós i innovador decret, que va marcar un salt qualitatiu en relació amb l’administració electrònica, definint l’administració digital i què es pretenia aconseguir amb aquesta.

Les idees claus d’aquest decret són les de tenir uns serveis públics digitals, proactius i personalitzats, on les persones estan en el centre d’aquests serveis i on les dades han de ser les que impulsin aquest canvi, capacitant a l’empleat públic perquè tingui les competències digitals necessàries i on el ciutadà rebi assistència en la tramitació digital en l’atenció ciutadana.

L’Administració de la Generalitat, amb aquest decret estableix les bases del govern de la dada, però la normativa que concreta aquesta aposta és l’ACORD GOV/158/2023, de 25 de juliol, el qual desenvolupa el Model del govern de les dades de la Generalitat de Catalunya.

El govern de les dades es basa en la gestió eficient de les dades per optimitzar la forma de treballar, evitar duplicitats i prioritzar la compartició de la informació en tota l'organització, fet que facilitarà el canvi de relació amb la ciutadania vers un model més eficient, proactiu, personalitzat i que s’anticipa.

Aquest govern de les dades se sustenta en els objectius fonamentals següents:

• Establir un model comú i implementar la gestió basada en dades.
• Garantir la dada única i l’accés a la informació.
• Determinar responsabilitats per a una gestió eficaç de les dades.
• Determinar les condicions i garanties de l’intercanvi de dades.
• Maximitzar la reutilització de les dades i definir els principis ètics.
• Garantir que es coneix l’ús que l’Administració fa de les dades.
• Promoure la millora de les actuacions administratives i facilitar la presa de decisions.

Tecnologies emergents

En paral·lel a la regulació que es pugui fer amb relació a l’administració electrònica i digital, el món de la tecnologia i les comunicacions va avançant, com també la societat, i això ens porta a tenir present un conjunt d’aspectes que poden condicionar la nostra administració en els propers anys, com són:

• Dades massives (Big Data): Ús de les dades massives per millorar la presa de decisions, planificar els serveis públics predient tendències i necessitats ciutadanes.
• Assistents virtuals (intel·ligència artificial): Implementació de xatbots i assistents virtuals per respondre a preguntes i proporcionar suport en temps real.
• Ciberseguretat avançada: Implementació de tecnologies de ciberseguretat per protegir dades delicades.
• Protecció de dades: Compliment estricte de regulacions de protecció de dades com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) per garantir la privacitat dels ciutadans.
• Plataformes unificades: Desenvolupament de plataformes que permetin la integració de diferents sistemes i bases de dades, facilitant la col·laboració entre departaments.
• Interoperabilitat entre administracions: Creació de sistemes interoperables que permetin la comunicació fluida entre diferents nivells d'administració (local, autonòmica, nacional, etc.).
• E-participació: Foment de la participació ciutadana a través de plataformes digitals que permetin votar, opinar i participar en processos decisoris.

Administració intel·ligent

En resum, el que ens espera els propers anys, en primera instància, és una consolidació de l’administració digital ampliant-ne la visió amb el govern de les dades, que junt amb les tecnologies emergents implicaran un canvi de paradigma que ens portarà cap al que s’anomena Administració intel·ligent.

Una administració que tindrà una visió holística i transversal; on hi haurà una proactivitat dels serveis, és a dir, una administració on la ciutadania no fa tràmits sinó que rep serveis públics; on es millora la qualitat dels serveis i l’eficiència interna; que està en constant anàlisi i prospecció; canvia el procés i les bases de la presa de decisions; on es comparteixen dades; i on la participació ciutadana i la transparència són essencials.

La principal normativa aplicable en matèria d’administració digital és la següent:

Normativa estatal espanyola

Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern. («BOE» [en línia] núm. 295, de 10 de desembre de 2013, pàgines 97922 a 97952 (31 pàgs.))

Reial Decret 203/2021, de 30 de març, por el que s’aprova el Reglamento d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics. («BOE» [en línia] núm. 77, de 31 de març de 2021, pàgines 36487 a 36545 (59 pàgs.))

Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació. («BOE» [en línia] núm. 312, de 29 de desembre de 2007, pàgines 53701 a 53719 (19 pàgs.))

Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les Administracions públiques. («BOE» [en línia] núm. 236, de 2 de octubre de 2015, pàgines 89343 a 89410 (68 pàgs.))

Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic. («BOE» [en línia] núm. 236, de 2 de octubre de 2015, pàgines 89411 a 89530 (120 pàgs.))

Normativa autonòmica catalana

Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya. («DOGC» [en línia] núm. 5687, 06/08/2010)

Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública. («DOGC» [en línia] núm. 8339, de 11/02/2021)

Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. («DOGC» [en línia] núm. 6780, de 31/12/2014)

Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital. («DOGC» [en línia] núm. 8195, de 06/08/2020)

ACORD GOV/158/2023, de 25 de juliol, pel qual s'aprova el Model de govern de les dades de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic. («DOGC» [en línia] núm. 8967, de 27/07/2023)