[Ciutadania 365] La gestió econòmica

1. Introducció

1. Què és la gestió econòmica?

La gestió econòmica en un ajuntament consisteix a organitzar i administrar els recursos econòmics de què disposa per oferir serveis a la ciutadania. Aquests recursos provenen principalment de:

Impostos
Taxes
Subvencions d’altres administracions
Altres fonts

El procés inclou obtenir aquests recursos i decidir com gastar-los per atendre les necessitats del municipi en el marc de les seves competències.

2. Com influeix el caràcter públic en la gestió dels recursos econòmics?

El caràcter públic dels recursos comporta una especial responsabilitat, així com més transparència i objectivitat en la seva gestió. La Constitució, en l’article 31.2, estableix que:

Cita

«La despesa pública realitzarà una assignació equitativa dels recursos públics i la programació i l’execució respondran als criteris d’eficiència i economia.»

Important

L’assignació equitativa dels recursos públics està directament relacionada amb el principi d’igualtat i amb la prohibició d’efectuar despesa que promogui la desigualtat o resulti arbitrària o discriminatòria.

A través de la despesa pública no només es financen serveis universals, com l’enllumenat públic, sinó també programes específics dissenyats per reduir desigualtats, com poden ser determinats serveis socials o els relacionats amb l’habitatge.

3. Els ajuntaments poden exigir els recursos econòmics que vulguin?

Els ajuntaments no poden exigir els recursos econòmics que vulguin, sinó només els que la llei autoritza i en els termes que aquesta estableixi. Tot i que disposen de cert nivell d’autonomia per prendre decisions en relació amb els seus ingressos, aquestes han de respectar sempre el marc legal vigent. En el cas dels tributs, les decisions s’han de prendre mitjançant les ordenances fiscals aprovades pel ple de la corporació.

Exemple

La Llei reguladora de les hisendes regula els imports màxim i mínim que els ajuntaments han de cobrar en concepte d’impost sobre béns immobles (IBI), i correspon a cada ajuntament decidir quant cobrarà a través de l’ordenança fiscal que reguli l’IBI.

La Llei reguladora de les hisendes regula l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres com un tribut optatiu per als ajuntaments, de manera que cada ajuntament té llibertat per decidir si l’exigeix o no en el seu municipi. En cas que el vulgui exigir, el Ple haurà d’aprovar la corresponent ordenança fiscal.

Un ajuntament no pot crear un impost sobre els monopatins perquè no està previst a la legislació sobre les hisendes locals.

4. Els ajuntaments poden destinar els seus recursos econòmics a qualsevol fi?

Els ajuntaments no poden destinar els seus recursos econòmics a qualsevol finalitat. Només poden utilitzar-los per als serveis que són de la seva competència, d’acord amb el que estableixen les lleis i seguint els procediments establerts.

Normativa

Els articles 7, 25, 26 i 27 de la Llei reguladora de les bases de règim local regulen les competències dels municipis, distingint principalment entre competències pròpies i delegades.

Exemple

Són competències pròpies l’urbanisme, el medi ambient urbà, l’abastament d’aigua potable a domicili, l’atenció immediata a persones en risc d’exclusió social, la policia local, la prevenció d’incendis, els cementiris i la promoció de la cultura i de l’esport, entre altres.

L’Estat i la comunitat autònoma poden delegar en els municipis competències com la prestació de serveis socials i la conservació i el manteniment de centres d’assistència sanitària de la comunitat autònoma, entre altres.

5. Quina és la normativa que regula la gestió econòmica?

Les lleis que regulen la gestió econòmica municipal són les següents:

Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora d’hisendes locals.

Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desenvolupa el capítol primer del títol sisè de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals en matèria de pressupostos.

Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, que regula l’estructura dels pressupostos de les entitats locals.

Reial decret 424/2017, de 28 d’abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern a les entitats del sector públic local.

Ordre HAP/1781/2013, de 20 de setembre, per la qual s'aprova la Instrucció del model normal de comptabilitat local.

2. Els ingressos

1. Quins són els principals recursos de les hisendes municipals?

Els recursos econòmics més importants amb què compten els ajuntaments són:

Tributs. Aquí trobem els impostos, les taxes i les contribucions especials.
Les transferències de l’Estat i de la comunitat autònoma en concepte de participació en els seus tributs.
Subvencions d’altres administracions.
Preus públics.
Multes i sancions.
Ingressos per venda o lloguer de patrimoni.
Donacions i herències.
Préstecs concedits per entitats de crèdit.

D’entre aquests recursos destaquen els tributs i les transferències, que financen la major part de la despesa municipal.

2. Quins són els impostos municipals?

Els ajuntaments han d’exigir obligatòriament els següents impostos:

Impost sobre béns immobles (IBI). Es paga per tenir en propietat o en usdefruit un bé immoble, ja sigui urbà o rústic, com un habitatge, un terreny, un local, una plaça d’aparcament, etc. La llei preveu excepcions, com per exemple els béns de la Creu Roja Espanyola, que queden lliures de pagar aquest Impost. Així mateix, la llei també preveu la possibilitat de bonificar, si així ho acorda cada ajuntament, determinats béns, com per exemple els de les famílies nombroses, que podran tenir una rebaixa de fins al 90 % de la quota que tocaria pagar.
Impost sobre activitats econòmiques (IAE). El paguen les empreses amb un volum de negoci a partir d’1.000.000 d’euros per l’exercici de la seva activitat empresarial o professional. En aquest Impost la llei regula la possibilitat de bonificar, si així ho acorda cada ajuntament, aquelles empreses que generin energies renovables o que demostrin haver incrementat els contractes indefinits en la seva plantilla, per exemple.
Impost sobre vehicles de tracció mecànica. Grava la titularitat dels vehicles d’aquesta naturalesa aptes per circular per les vies públiques, com cotxes o motocicletes. Queden fora de l’obligació de pagar aquest Impost, entre altres, els vehicles de persones discapacitades o les ambulàncies.

A més d’aquests impostos obligatoris, els ajuntaments podran decidir exigir de manera potestativa:

L’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO). Grava la realització de qualsevol construcció, instal·lació o obra que necessiti llicència, s’hagi obtingut o no, o presentació d’una declaració responsable o una comunicació prèvia. La persona obligada a pagar aquest Impost és aquella que suporta les despeses o el cost de realitzar l’obra.
L’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. L’anomenada plusvàlua l’ha de pagar la persona propietària d’un terreny urbà quan el ven o la persona que rep el terreny de manera gratuïta per donació o herència, sempre que en el moment de la venda, donació o herència es comprovi que el valor del terreny s’ha vist incrementat des de l’adquisició anterior.

Exemple

Si una persona que va comprar el 2010 un habitatge per 100.000 euros el ven el 2024 per 150.000 euros, haurà de pagar la plusvàlua per l’increment de valor del terreny que s’hagi generat durant tots aquests anys. La plusvàlua es paga només per la part del terreny, no per la part de la construcció.

3. Què són les taxes i els preus públics?

Els ajuntaments poden exigir taxes per dos motius diferents:

Per un ús privatiu o un aprofitament especial del domini públic.

Exemple

La taxa per ocupació de la via pública amb taules i cadires, o la taxa per l’entrada de vehicles a través de les voreres (guals).

Per la prestació de serveis públics o la realització d’activitats administratives de la seva competència que afectin o beneficiïn de manera particular les persones que reben el servei o l’activitat. Per tant, no es poden cobrar taxes per serveis que beneficien de manera general la comunitat, com l’enllumenat públic o la neteja de la via pública. Exemple: Taxa pel servei de celebració de matrimoni civil, taxa per atorgament de llicències urbanístiques.

Sabies que…

Si bé el cobrament de taxes per part dels ajuntaments és opcional i cada ajuntament decideix quines taxes vol cobrar, a partir d’abril de 2025 els ajuntaments hauran d’exigir obligatòriament la taxa per recollida de residus. Per tant, aquesta taxa deixa de ser opcional.

Els preus públics, en canvi, podran ser exigits també per la prestació de serveis públics, però només si els presta el sector privat i no són imprescindibles o de recepció obligatòria per a la ciutadania.

Exemple

El preu públic pel servei de piscina o gimnàs municipal.

4. Quines són les aportacions d’altres administracions?

Les aportacions d’altres administracions públiques poden ser de dos tipus:

Transferències
Subvencions

Les transferències són una de les fonts de finançament més importants dels municipis. La llei regula les transferències de l’Estat i de la comunitat autònoma als municipis en concepte de participació en els seus tributs. Anualment, tots els municipis reben, tant de l’Estat com de la comunitat autònoma, una transferència en concepte de participació dels municipis en els seus tributs.

Important

Com més recaptin l’Estat i la comunitat autònoma, més gran serà la transferència que rebran els municipis per aquest concepte.

Els ajuntaments també poden rebre subvencions d’altres administracions. Les subvencions són aportacions econòmiques que només es poden destinar a finançar l’activitat o la inversió subvencionada.

És a dir, a diferència de les transferències, que serveixen per pagar indistintament totes les despeses de l’ajuntament, les subvencions s’atorguen per a una finalitat concreta.

Exemple

Amb els diners de la transferència de l’Estat en concepte de participació en els seus tributs, l’ajuntament finança de manera indistinta les seves despeses (personal, manteniments, lloguers, inversions…). En canvi, si la Diputació atorga a un ajuntament una subvenció per construir un poliesportiu, aquesta subvenció només podrà destinar-se a pagar aquesta construcció, de manera que si el poliesportiu no s’acabés construint, l’ajuntament hauria de retornar la subvenció.

5. Què són les contribucions especials?

Les contribucions especials són tributs que poden exigir-se quan es realitzen obres que beneficien de manera especial uns veïns concrets. Algunes obres municipals poden suposar un increment del valor dels immobles adjacents. En aquests casos, es pot establir que els veïns afectats contribueixin al cost de les obres mitjançant l’aprovació i el cobrament de contribucions especials.

Perquè es puguin exigir, és imprescindible que l’obra afecti de manera especial uns veïns determinats i que aquests obtinguin un benefici especial, normalment en forma de revaloració de les seves propietats.

Important

No es poden cobrar contribucions especials per obres que beneficiïn de manera general tot el veïnat.

Exemple

Es podrien cobrar contribucions especials per pavimentació de carrers i voreres; per la instal·lació, renovació o substitució de xarxes de clavegueram; per la plantació d’arbrat, i per la construcció de parcs i jardins d’interès per a un determinat barri, entre altres.

6. Es poden destinar tots els ingressos a qualsevol despesa de l'ajuntament?

Alguns ingressos financen de manera general totes les despeses de l’ajuntament, mentre que altres tenen un caràcter finalista, la qual cosa significa que només es poden destinar a cobrir una despesa específica o un tipus determinat de despesa.

Els recursos econòmics que s’han de destinar a una finalitat concreta són els següents:

Subvencions: Si l’ajuntament obté una subvenció d’una altra administració per fer una obra o activitat concreta, els diners només podran destinar-se a aquesta finalitat específica.
Contribucions especials: Aquestes s’han de destinar únicament a finançar l’obra concreta que ha motivat la seva imposició.
Ingressos derivats de la venda de patrimoni: Els diners obtinguts de la venda de béns municipals només poden utilitzar-se per finançar inversions, com ara la realització d’obres o la compra de béns (immobles, vehicles, mobiliari, etc.). No es poden emprar per cobrir despeses corrents, com salaris, manteniments o subministraments d’energia.
Préstecs: Quan l’ajuntament sol·licita un préstec, aquest només es pot destinar a finançar la inversió concreta per a la qual ha estat contractat.
Algunes sancions: Certes sancions, com les urbanístiques, només es poden destinar a despeses relacionades amb l’habitatge públic.

3. Les despeses

1. Quins són els principals tipus de despesa que té un ajuntament?

Els ajuntaments, per prestar els serveis i exercir les competències que tenen encomanades, han de realitzar despesa pública. Aquesta despesa es classifica principalment en dues categories: despeses corrents i despeses no corrents, i aquestes, alhora, poden ser de capital o financeres.

Despeses corrents: Comprenen les despeses necessàries per al correcte funcionament dels serveis públics, així com les subvencions que l’ajuntament atorga a entitats per realitzar activitats d’interès públic.
Despeses no corrents: Inclouen les despeses de capital, com les inversions en infraestructures o les subvencions per a inversions, i les despeses financeres, que comprenen principalment les despeses derivades de la devolució de préstecs.

2. Quines són les despeses corrents?

Les principals despeses corrents d’un ajuntament són:

Despeses de personal: Inclouen les retribucions del personal, tant funcionari com laboral, de l’ajuntament, així com les possibles remuneracions dels membres electes de la corporació i les quotes a la Seguretat Social.
Despeses en serveis i compra de consumibles: Comprenen les despeses per al manteniment i la conservació de la via pública o dels vehicles municipals, els serveis de neteja i recollida de residus, la compra de material d’oficina, el subministrament d’energia elèctrica i gas, els uniformes, les despeses telefòniques, els correus i les assegurances, entre altres.
Ajuts i subvencions: Inclouen els ajuts socials i les subvencions a entitats per dur a terme una determinada activitat d’interès públic.

Exemple

És una despesa corrent la subvenció que l’ajuntament atorga a una entitat esportiva del municipi per finançar la celebració d’un campionat esportiu.

3. Quines són les despeses de capital?

Les principals despeses de capital d’un ajuntament són:

Despeses en inversions: Aquestes inclouen la realització d’obres de construcció o reforma d’infraestructures i edificis públics, així com la compra de béns no consumibles, com mobiliari, edificis, vehicles, ordinadors, etc.

Recorda

Les despeses relacionades amb la simple conservació d’aquests elements es consideren despeses corrents. Per exemple, la compra d’un vehicle per a la policia municipal és una despesa de capital, mentre que les despeses per mantenir-lo (com les revisions tècniques) són despeses corrents.

Subvencions per fer inversions d’interès públic: Són els ajuts destinats a finançar inversions emmarcades en un projecte particular que es consiera d’interès públic.

Exemple

És una despesa de capital la subvenció que l’ajuntament atorga a una entitat esportiva del municipi propietària d’una piscina per finançar la reforma dels vestidors.

4. Quines són les despeses financeres?

La principal despesa financera que poden tenir els ajuntaments és el pagament de les quotes d’amortització dels préstecs. Els ajuntaments poden sol·licitar préstecs a entitats de crèdit per finançar inversions, és a dir, per finançar despeses de capital (obres, compra de béns no consumibles…). Cada préstec rebut representa un ingrés que ha de ser retornat a l’entitat de crèdit que l’ha concedit. Per tant, el pagament de les quotes d’amortització d’aquests préstecs és la despesa financera més habitual que afronta un ajuntament.

4. El pressupost i la comptabilitat

1. Què és el pressupost de l’ajuntament?

El Ple de l’ajuntament ha d'aprovar anualment el seu pressupost, el qual especifica les quantitats que l’ajuntament pot gastar com a màxim i en quines àrees durant un any natural (d’1 de gener a 31 de desembre), així com els ingressos previstos per finançar aquesta despesa. Així, els ingressos es consideren una estimació, mentre que les despeses tenen caràcter de límit màxim, de manera que l’ajuntament no pot superar l’import previst en el pressupost.

El pressupost de despeses estableix límits tant quantitatius com qualitatius. Això vol dir que no només fixa el màxim que es pot gastar, sinó també a quins àmbits es pot destinar. L’incompliment de qualsevol d’aquests límits donarà lloc a la invalidesa de la despesa realitzada. Per aquest motiu el pressupost és tan important per als ajuntaments i per a qualsevol administració.

Important

A més, el pressupost s’ha d’aprovar sense dèficit inicial, és a dir, l’import dels ingressos estimats ha de ser igual o superior a l’import de les despeses previstes. No es pot aprovar un pressupost que prevegi més despeses que ingressos, és a dir, amb un dèficit ja de partida.

2. Els veïns i les veïnes poden participar en l’elaboració dels pressupostos?

Alguns ajuntaments posen en marxa processos participatius perquè els veïns i les veïnes del municipi puguin decidir a què es destinarà part del pressupost de despeses.

Els pressupostos participatius són un procés de participació a partir del qual els veïns i les veïnes poden presentar, definir, prioritzar, votar i, en definitiva, escollir a què es destinarà part de les despeses. Aquests processos solen incloure la presentació i votació de propostes per part de la ciutadania i són una important eina de democràcia directa.

D’altra banda, la llei regula la possibilitat de fer reclamacions al pressupost abans de la seva aprovació definitiva. Un cop aprovat inicialment pel Ple de l’ajuntament, el pressupost s’ha d’exposar al públic durant 15 dies mitjançant un anunci al Butlletí Oficial de la Província. Durant aquest temps, qualsevol veí o veïna del municipi pot examinar-lo i presentar-hi reclamacions.

Exemple

Un cop publicat l’anunci, un veí podria presentar davant del Ple una reclamació perquè considera que el pressupost no preveu la despesa suficient per prestar correctament el servei de neteja viària.

El pressupost es considera definitivament aprovat si durant el termini d’exposició pública no s’hi han presentat reclamacions; en cas contrari, el Ple disposa d’un termini d’un mes per resoldre-les i aprovar definitivament el pressupost.

3. Què passa si el pressupost no s’aprova a temps?

El pressupost s’ha d’aprovar amb l’antelació suficient perquè pugui entrar en vigor l’1 de gener de cada any. Tanmateix, si no s’aprova abans d’aquesta data, el pressupost de l’any anterior es prorroga automàticament, ja que l’ajuntament ha de comptar sempre amb un pressupost vigent.

La pròrroga del pressupost de l’any anterior no impedeix que posteriorment, després de l’1 de gener, s’aprovi un pressupost nou per a l’any en curs.

Exemple

Això vol dir que un ajuntament pot començar l’any treballant amb el pressupost prorrogat, per exemple, durant gener i febrer, i posteriorment aprovar un pressupost nou que s’apliqui a partir de març.

No obstant això, en alguns casos l’ajuntament pot acabar treballant tot l’any amb el pressupost prorrogat si no s'aprova un pressupost nou.

4. Es pot modificar el pressupost?

Sí, es pot modificar el pressupost en determinades ocasions. Si sorgeixen necessitats imprevistes o l’ajuntament rep ingressos que permetin fer una despesa no prevista, es pot ajustar el pressupost. Així mateix, si sobren diners en algun apartat del pressupost, aquests es poden transferir a altres àrees en què el pressupost inicial no sigui suficient. Totes aquestes modificacions s’han de realitzar seguint els tràmits establerts per la normativa.

Exemple

La Generalitat concedeix a l’ajuntament una subvenció no prevista en el pressupost d’ingressos per substituir les lluminàries de l’enllumenat públic. Si aquesta inversió no estava recollida en el pressupost aprovat, correspondria modificar-lo a l’alça per incorporar aquesta nova despesa.

5. Què passa si, acabat l’any, no s’han complert les previsions del pressupost?

Un ajuntament no pot gastar més del que permet el pressupost, ja que les previsions de despesa tenen caràcter de límit màxim. En canvi, sí que pot passar que acabi tenint més ingressos dels que el pressupost va estimar inicialment. En aquest cas hi haurà un superàvit, ja que, un cop finalitzat l’any, els ingressos reals hauran estat superiors a les despeses efectuades. En canvi, si els ingressos reals han estat inferiors a les despeses, parlarem de dèficit. Aquest càlcul s'haurà de realitzar un cop acabat l'any, en el procés de liquidació del pressupost.

6. Per què els ajuntaments han de portar comptabilitat?

Els ajuntaments han de portar comptabilitat per registrar de manera cronològica totes les despeses, els ingressos i altres operacions econòmiques que realitzen. La comptabilitat permet conèixer en tot moment l’estat dels ingressos i de les despeses, així com obtenir informació detallada sobre la situació econòmica i patrimonial de l’ajuntament.

Cada any l’ajuntament ha d’aprovar el compte general referit a l’any anterior, el qual inclou els estats comptables que reflecteixen el resultat de l’activitat econòmica de l’ajuntament, la seva situació patrimonial i com s’ha executat el pressupost, és a dir, quant i en què s’ha gastat i els recursos que s’han obtingut. Alguns dels estats comptables més importants inclouen el balanç, el resultat econòmic patrimonial i la liquidació del pressupost.

5. El control

1. Què és el control de la gestió econòmica?

El control de la gestió econòmica als ajuntaments té com a objectiu garantir que l'activitat econòmica s'adeqüi als principis de:

Legalitat
Economia
Eficiència
Eficàcia

Per aconseguir-ho, la normativa estableix diversos tipus de control, tant intern (dins de l’ajuntament) com extern.

Sabies que…

Aquestes formes de control busquen identificar possibles irregularitats, corregir deficiències i exigir les corresponents responsabilitats per reforçar així la necessària transparència en la gestió pública.

2. Qui i com exerceix el control intern?

L’òrgan encarregat d’exercir el control intern de la gestió econòmica és la Intervenció municipal. En els municipis més petits, les funcions d’intervenció i de secretaria recauen en un únic funcionari.

Sabies que…

En municipis de població inferior a 5.001 habitants i amb un pressupost no superior a 3.000.000 d’euros, les funcions d’intervenció i de secretaria recauen en un únic funcionari.

Aquest control s’exerceix principalment mitjançant la fiscalització prèvia, que consisteix a revisar les actuacions que generen despeses o ingressos abans que es facin efectives. Aquest control previ és estrictament un control de legalitat i assegura que les operacions compleixen amb la normativa vigent. No es valorarà l’oportunitat o conveniència de la despesa proposada per l’equip de govern.

Exemple

L’adjudicació d’un contracte per part de l’Alcaldia, en la mesura que suposa un compromís de despesa a favor d’una empresa, ha de ser fiscalitzada per la Intervenció abans de la seva aprovació. En aquesta fiscalització prèvia, la Intervenció comprovarà que la despesa estigui prevista en el pressupost, que l’òrgan que ha d’adjudicar el contracte sigui el competent en cada cas i que l’empresa a la qual s’adjudica el contracte compleixi els requisits legals per poder contractar amb l’Administració, entre altres aspectes legals. La Intervenció no valorarà, en canvi, si aquesta despesa és oportuna o no.

3. Qui i com exerceix el control extern?

El control extern l’exerceixen organismes externs, en concret el Tribunal de Comptes i, a Catalunya, també la Sindicatura de Comptes. Aquesta fiscalització externa dels comptes i de la gestió econòmica dels ens locals es realitza a posteriori, és a dir, sobre actuacions amb efectes econòmics ja realitzades. Per poder exercir aquest control, els ajuntaments tenen el deure de remetre documentació i informació relacionada amb la seva activitat econòmica, com el compte general, els contractes i les subvencions, entre altres.

Sabies que…

A més, al Tribunal de Comptes també li correspon enjudiciar la responsabilitat comptable en què puguin incórrer els responsables d’administrar i gestionar els fons públics.

Recursos complementaris

1. Quines són les paraules clau?

Contribucions especials

Tributs que es paguen quan una actuació pública adreçada a satisfer una necessitat col·lectiva produeix un benefici especial a determinats individus.

2. Quines fonts d’informació puc consultar?

SÁNCHEZ GARCÍA, NICOLÁS. Tributos locales. Comentarios y casos prácticos. 11a edició. Centro de Estudios Financieros, 2023.

VIGO MARTÍN, BEATRIZ M. Manual de Presupuestos y Contabilidad de las Corporaciones Locales. 10a edició. Madrid. LA LEY, 2024.

Rendición de cuentas - Información general