[Ciutadania 365] Joventut

Es pot respondre aquesta pregunta des de dues perspectives, plantejant altres dues qüestions:

1. Des de quina edat i fins a quina edat es considera jove una persona?

Les persones es consideren joves entre els 18 i els 29 anys. En alguns casos, aquest rang es pot estendre fins als 35 anys, ja que molts dels problemes més importants de la joventut es poden experimentar fins a aquesta edat.

• Si es considera el grup d'entre 18 i 29 anys, es pot dir que el 13,83 % de la població catalana és jove.
• Però si s’amplia la franja per incloure les persones de fins a 35 anys, es pot dir que més del 21,51 % de les persones que viuen als nostres pobles i al conjunt del país són joves.

2. Com viu i què fa el jovent?

Independentment de l’edat que tingui una persona, podem identificar-la com a jove per la seva manera de viure i per la seva activitat. Aquestes són les característiques que defineixen la condició juvenil. En destaquem els principals elements:

Aquesta pregunta podria semblar supèrflua si la importància de l’etapa juvenil formés part dels grans consensos socials, però com que tot sovint s’expressen dubtes sobre aquesta necessitat, oferim aquí onze raons per les quals és essencial atendre de manera adequada les persones joves.

1. Perquè són multitud. Les persones joves representen entre el 13 i el 21 % de la població. Si el jovent no està bé, el país tampoc.
2. Perquè és molt de temps. Les persones experimenten la joventut, en qualsevol de les seves diverses etapes. És crucial garantir el seu benestar durant aquest període.
3. Perquè són diverses. Les persones joves són plurals i s’han de tenir en compte des de la perspectiva interseccional, és a dir, atenent als eixos de desigualtat que pateixen per raó de gènere, edat, origen ètnic, religió, diversitat o classe social.
4. Perquè dubten. Durant la joventut tot es posa en qüestió i es busquen respostes per a tots els àmbits de la vida. Les respostes les han d’elaborar les mateixes persones joves, però necessiten acompanyament i suport inequívoc per prendre les pròpies decisions, tant si són encertades com si no.
5. Perquè els seus referents canvien. Durant aquesta etapa vital, els seus referents canvien, passen de ser la família o els/les tutors/es legals a ser el grup d’iguals, les amistats o altres referents adults. Aquest canvi pot fer trontollar les seves bases i poden sorgir nous models de lideratge en les seves vides.
6. Perquè el futur és ple de reptes. Hi ha un ampli consens social sobre els diversos reptes que el món haurà d’afrontar durant les properes dècades, incloent-hi el canvi climàtic, la transformació digital, la precarietat laboral, l’evolució de models econòmics, els sistemes de governança en discussió i la proliferació de malalties mentals, entre altres. És a les persones joves a qui correspondrà fer front a aquest conjunt de desafiaments.
7. Perquè necessiten criteris. Mai al llarg de la història les persones joves havien estat destinatàries d’una quantitat tan gran d’informació, coneixement, soroll comunicatiu, pressió mediàtica i màrqueting agressiu com en l’actualitat. Necessiten desenvolupar criteris per fer front a aquests reptes i gestionar-los de manera raonable.
8. Perquè han de transformar el talent en projectes. Els recursos disponibles per a les persones joves per emprendre projectes en qualsevol àmbit són ara més importants que mai. Els cal acompanyament per gestionar-los i transformar el seu talent en propostes de futur.
9. Perquè busquen xarxa social. Les noves formes de comunicació i relació social afebleixen les xarxes socials de base, i cal reforçar-les o trobar alternatives per seguir al costat de les persones joves.
10. Perquè innoven. La comunicació global sovint ofereix solucions estàndard per a tots els aspectes importants de la vida. No obstant això, només a través de la creativitat i l'expressió pública d'idees les persones joves podran descobrir les seves pròpies respostes als desafiaments que han de superar. Per això, és crucial donar suport a la innovació i la creativitat juvenil i fomentar-les mitjançant un acompanyament adequat.
11. Perquè no tenen espais. El jovent té espais molt limitats als seus habitatges i els espais de socialització estan majoritàriament associats a la lògica del mercat. Per tant, cal posar a la seva disposició espais lliures, sense barreres econòmiques, en els quals puguin relacionar-se, expressar-se, aprendre en comunitat i emprendre projectes.

En la creació i el desenvolupament del projecte de vida

Prendre decisions sobre l’itinerari vital resulta molt difícil per a les persones joves. Perquè:

• Han de prendre decisions en un moment en què la mateixa personalitat i els projectes de futur estan en construcció i tot els fa dubtar.
• Poden iniciar relacions amb altres persones que poden convertir-se en un projecte familiar.
• El món professional és en plena transformació pels canvis tecnològics i dels models econòmics.
• El sistema de formació professional i universitari, tot i que va millorant, no té encara un model adequat d’encaix entre els estudis i el mercat laboral.

En la salut emocional

Els reptes globals d’ordre econòmic, social, climàtic i cultural tenen una especial afectació en la salut emocional de les persones joves. Perquè:

• Els grans reptes plantegen interrogants no resolts per al futur immediat, i les persones joves han de construir les seves vides durant aquest cicle vital enfrontant-se a un món ple d’incerteses.
• Amplis sectors socials s’adonen que, per primera vegada, les persones joves poden trobar més dificultats per construir les seves vides en comparació amb les generacions anteriors.
• L’actual sistema econòmic i el mercat de consum exerceixen una pressió estètica, professional i cultural desproporcionada, que es focalitza especialment en les persones joves
• Vivim en un període de grans transformacions socials, culturals, econòmiques i tecnològiques, de resultats encara imprevisibles, que incidiran de manera desconeguda en la vida adulta de les persones que avui són joves.
• L’evolució social i política ens porta a defensar drets i llibertats que, paradoxalment, no estan socialment garantits. Aquesta contradicció es manifesta en la vida quotidiana de les persones joves, en la seva identitat de gènere, en les relacions sexuals, en la convivència entre cultures diverses, en els consums, en l’expressió pública d’idees i en la vida cultural i artística.

En l’ocupació

Fins i tot en els cicles econòmics positius, les persones joves tenen habitualment els nivells més elevats d’atur. Perquè:

• S’incorporen al món del treball per primera vegada i això exigeix un aprenentatge.
• No disposen d’experiència.
• Han d’encaixar els estudis que han realitzat en el mercat laboral, i això no sempre és fàcil.
• Tot sovint, les primeres feines són precàries, de curta durada, a temps parcial i mal retribuïdes.
• Desconeixen els drets laborals i els mecanismes de contractació.
• Els nous llocs de treball encara estan per crear.

En l’habitatge

L’emancipació física és el repte més difícil que ha d’afrontar el jovent. Perquè:

• L’edat mitjana a la qual les persones joves aconsegueixen l’emancipació a l’Estat espanyol és la més alta de l’Europa occidental i se situa al voltant dels 29 anys.
• Els preus de l’habitatge, tant de compra com de lloguer, fan complicat que una persona jove, sola o en parella, hi pugui accedir durant els primers anys de la seva vida autònoma.
• El mercat de l’habitatge els obliga a dedicar-hi un percentatge desproporcionat dels seus ingressos, molt per damunt del 30 % recomanat.
• La dificultat de trobar habitatge assequible en l’entorn proper els obliga a plantejar-se viure fora del lloc de naixement.

L’Administració té dues grans maneres de dedicar atenció a les persones joves.

1. Desplegant polítiques generals (a càrrec del govern estatal i autonòmic)

Són les actuacions que realitzen els governs estatal i autonòmic, amb mesures legislatives i a través del funcionament dels grans sistemes d’atenció a la ciutadania.

Aquestes mesures s’adrecen generalment al conjunt de la ciutadania, però tenen una afectació directa en les condicions de vida de les persones joves. Allò desitjable és que, en desplegar-les, hi hagi consciència d’aquestes afectacions i es dissenyin tenint en compte les especials circumstàncies del jovent.

A continuació es detallen les diferents àrees clau:

• Sistema d’educació postobligatori
• Polítiques laborals i ocupacionals
• Polítiques d’habitatge
• Sistema sanitari
• Sistema d’atenció o serveis socials
• Sistema de garantia de drets
• Polítiques d’acompanyament vivencial

2. Desplegant polítiques de proximitat (a càrrec de les administracions locals)

Són les actuacions que es realitzen des de les administracions locals, que en el nostre entorn es concreten en els ajuntaments, amb el suport de consells comarcals i diputacions provincials.

Es dediquen específicament a atendre les necessitats del jovent, connectant-los amb les grans accions legislatives del govern i desenvolupant mesures concretes dissenyades específicament per a aquest grup demogràfic al seu territori. Aquestes polítiques tenen en compte diverses perspectives, incloent-hi la comunitària (que considera els factors psicosocials i ambientals dins de la comunitat), la interseccional (que analitza les desigualtats) i la transversal (que inclou àrees especialitzades per promoure una visió compartida amb perspectiva juvenil).

Aquestes necessitats són les següents:

• Acompanyament en el projecte vital de les persones joves, adaptat a les realitats personals
• Disseny i aplicació de plans locals integrals d’atenció a la joventut
• Conjunt de serveis d’informació, orientació i assessorament en totes les especialitats possibles
• Disposició i gestió d’equipaments de serveis a la joventut
• Dotació d’equips professionals per atendre les persones joves en proximitat
• Programació d’activitats de tot tipus adreçades al jovent (formatives, de lleure, d’oci, festives, artístiques, etc.)
• Programació d’activitats de tot tipus protagonitzades o impulsades pel jovent
• Disposició de recursos per donar suport a l’empoderament i l’emprenedoria
• Suport a organitzacions juvenils, formals o no
• Serveis de promoció de la creació artística i cultural i de l’expressió juvenil
• Programes de promoció de la participació juvenil en projectes propis o en el govern de la comunitat
• Programes de prevenció en l’àmbit social i de la salut
• Programes de mobilitat, ocupació i habitatge

1. Cal conèixer-la

És comú que les persones expressin opinions sobre la joventut, però és important entendre que les converses informals i les opinions personals no sempre proporcionen una comprensió completa dels desafiaments i les necessitats de les persones joves. L'Administració necessita disposar d'eines que permetin obtenir un coneixement objectiu sobre les seves condicions de vida, com han evolucionat en el temps i quins canvis es poden anticipar. Hi ha tres grans maneres d’obtenir aquest coneixement:

1. Recollir informació. La informació ja existeix i només cal estructurar-la. Totes les àrees de l’Administració que interactuen regularment amb joves disposen de dades rellevants. És necessari establir un sistema per recopilar aquestes dades de manera regular i sistemàtica. Les àrees principals inclouen: ocupació, educació, activitat econòmica, salut, activitat cultural i artística, mobilitat i habitatge.
2. Estar-hi en contacte. Necessitem professionals que estiguin en contacte habitual amb les persones joves, que puguin recollir reptes, opinions, emocions, interessos i preocupacions. Aquesta interacció es pot produir en diversos llocs, com carrers, centres juvenils, llocs d'oci, esdeveniments culturals i qualsevol altre lloc on es reuneixin.
3. Posar el focus en els temes d’interès. Cal prioritzar i decidir què és el més important a cada municipi o territori, i fer encàrrecs professionals per estudiar-ho, extreure’n conclusions i proposar mesures d’actuació.

2. Cal demanar-los l’opinió

Parlem de persones i no podem prendre decisions sobre elles sense conèixer la seva opinió. Com ho fem?

1. A través del món associatiu. Entitats de lleure, de cultura popular, esportives, d’aficions i, fins i tot, organitzacions polítiques i sindicals juvenils.
2. A través dels grups informals. Les persones joves s’ajunten espontàniament per donar satisfacció als seus interessos i les seves necessitats, i la major part de vegades no ho fan a través d’associacions, sinó amb grups informals. S’agrupen per sortir de festa, per jugar, per conversar, per comprar, per practicar esport, per viatjar, per escoltar i fer música i per donar satisfacció a qualsevol interès que puguin tenir.
3. A través d’òrgans de participació. De vegades hi ha un consell de joventut al municipi o alguna organització que té aquesta funció. Però es pot crear també l’assemblea de suport a un espai de joves, o la comissió que organitza la Festa Major jove, o el col·lectiu que programa un cicle artístic…
4. A través de consultes generals. Una enquesta sobre les condicions de vida del jovent o sobre algun tema puntual d’interès pot ser un bon recurs per objectivar l’opinió. Però s’ha de mesurar bé quan i com es fan aquestes consultes, perquè són cares i cal assegurar que els resultats obtinguts s’usaran efectivament per treballar-hi directament.
5. A través de les xarxes socials. La població juvenil és digital i tecnològica i les xarxes socials esdevenen part de la seva realitat. Per tant, cal endinsar-se en aquest món virtual per demanar la seva opinió i canalitzar-la

3. Cal atendre les necessitats immediates

Les persones joves es troben amb dificultats quotidianes que requereixen una resposta immediata mitjançant els recursos activats per les institucions locals. Per atendre les persones joves, aquests recursos poden ser:

1. Espais. De reunió, de diversió, per estudiar, per atendre les seves aficions de qualsevol tipus, per iniciar projectes emprenedors, per reunir els grups informals o associatius, per dur a terme pràctiques culturals i artístiques… La socialització i les relacions amb els iguals són fonamentals durant la joventut. Si no abordem aquesta necessitat, difícilment podrem avançar.
2. Orientació. Ser jove implica dubtar. Han de prendre innombrables decisions que, en molts casos, determinaran la direcció del seu futur. Per tant, és essencial proporcionar serveis d’assessorament o orientació en tots els àmbits possibles de la seva vida.
3. Acompanyament. No hi ha una manera senzilla d'explicar-ho, però és essencial que les persones joves tinguin a prop persones expertes que els donin suport i les acompanyin en la presa de decisions, ja sigui en la seva vida en general o quan s'enfronten a dificultats o dubtes mentre emprenen projectes de qualsevol mena. Aquesta necessitat, sense excepció, requereix la presència d'equips professionals compromesos amb la proximitat i el suport.
4. Recursos. L’assessorament i l’acompanyament són essencials, però s’han d’activar recursos que puguin impactar en la població juvenil.

4. Cal afavorir que participin en la solució

La participació consisteix a promoure que les persones siguin protagonistes dels projectes que donen satisfacció a les seves inquietuds i que contribueixen a solucionar els seus problemes. Els referents adults tenen un paper d’acompanyament i/o facilitador, però són les persones joves les que han de liderar els seus projectes vitals.

Això és exactament el que ha d’afavorir un bona estratègia adreçada al jovent: que siguin les pròpies persones joves les que despleguin les actuacions que han de donar resposta a les seves necessitats.

La norma: res que pugui fer una persona jove per satisfer les seves necessitats no ho ha de fer una persona adulta.

5. No parar

Constància i continuïtat. La joventut, tal com hem dit, és un període d’aprenentatge i experimentació, en què l'assaig i error és la norma. És essencial continuar, perseverar i insistir, tant per a les persones joves com per a aquells que les assessoren. Cap estratègia dirigida a la joventut té un final clar. Fins i tot quan sembli que no funciona, és important continuar endavant. Ni el present ni el futur tenen un termini fix. Aquesta tasca és constant i en curs.

Una afirmació clàssica quan es parla de persones joves és que són el futur.

Tanmateix, és injust limitar la nostra visió de les persones joves únicament al seu paper com a futur. De fet, aquesta perspectiva pot ser considerada egoista.

Les persones joves no són un material que hem de modelar per ajustar-les a les formes i característiques que desitgem en les persones adultes del futur de la societat.

I aquest futur que tothom desitja esplèndid l’han de construir les persones joves, justament perquè seran elles les que hi desplegaran la seva vida.

Les quatre claus del present del jovent que determinaran el futur de tota la societat són:

1. Els aprenentatges
   • L’educació no formal. Allò que anomenem educació no formal és tan important com l’educació formal. És imprescindible que les persones joves aprenguin a viure en comunitat i puguin fer-hi aportacions a partir de valors democràtics, d’igualtat i de solidaritat. En aquesta educació els grups d’iguals tenen una importància clau.
   • L’educació postobligatòria. Hem de garantir un bon sistema d’educació postobligatòria perquè les persones joves adquireixin coneixements per tal de ser competents en el desenvolupament del seu projecte de vida amb relació a l’ocupació.
   • L’empoderament i l’emprenedoria. Quan les persones joves despleguen els seus projectes es donen uns aprenentatges que els serveixen per a la resta de seva vida. Per aquesta raó, en les polítiques de joventut no són tan importants els resultats ni la finalització dels projectes. Es posa en valor l’experiència, la provatura, el repte de desplegar per si mateixos, amb les seves capacitats, poques o moltes, les pròpies ambicions.
2. Les condicions de vida. Els recursos destinats al jovent no són projectes de futur, sinó de present. Les persones joves han de tenir condicions de vida dignes avui en dia. Això inclou tenir accés a alimentació adequada, a educació de qualitat, a oportunitats laborals, a la possibilitat d'independitzar-se, a viure en habitatges dignes i a disposar d'espais adequats per expressar les seves idees. Aquests elements són essencials perquè puguin viure la seva joventut de manera plena. Sense això, parlar del futur no té sentit.
3. La socialització. Les persones joves construeixen la seva personalitat a través de la vida social. Les amistats, la parella, la colla per sortir, el club esportiu, l’entitat de lleure, el grup artístic, l’associació reivindicativa… La socialització és una part essencial en la vida del jovent, que afecta els seus projectes materials i la seva salut emocional, i si no la poden desplegar en condicions, tots els projectes de futur estaran hipotecats.
4. La sostenibilitat. És urgent adoptar un estil de vida més conscient, ja que el canvi climàtic és una realitat tangible amb repercussions diàries. Aquesta és la realitat que les persones joves hereten. Les seves iniciatives han de prioritzar el respecte pel medi ambient, amb un enfocament econòmic sostenible, minimitzant els residus, estalviant energia i fent un ús prudent dels recursos naturals. És responsabilitat de les autoritats crear les condicions que permetin al jovent dur a terme aquesta tasca de manera efectiva i sostenible.

Gairebé sempre que parlem de la joventut o surt una notícia relacionada amb ella, sovint la percebem com un problema. A banda de ser injust, perquè viuen o pateixen les conseqüències del món que han construït les generacions anteriors, oblidem la seva important contribució al benestar del conjunt de la societat.

Els camps on és imprescindible l’aportació del jovent són:

• La innovació i la creació. La innovació implica usar els recursos de què disposem de manera diferent a la que fins ara coneixíem per crear productes sorprenents, que donin respostes singulars als problemes que patim o a les necessitats que tenim. La perspectiva de les persones joves és essencial per a la innovació, com es demostra diàriament en la pràctica. No existeix àmbit del coneixement o de la vida pública en què les propostes innovadores no siguin protagonitzades per joves.

• L’adaptació al canvi. Ens agradi o no, la tecnologia, els mitjans, les xarxes, els sistemes productius, les necessitats socials, la creació artística i les relacions comunitàries es transformen. Ningú no s’adapta als canvis com ho fa el jovent. Modifiquen hàbits, utilitzen els recursos disponibles de manera creativa, afronten les dificultats amb noves perspectives i superen els entrebancs amb resiliència. No és simplement que les persones joves s’adaptin als canvis; més aviat, elles impulsen la societat a introduir les transformacions necessàries.

• Ens alerten dels problemes. El jovent no és el problema, sinó el detector de problemes. Les persones joves ens presenten cada nova crisi que hem d'afrontar, ja sigui econòmica, cultural, social o de salut. No ens porten problemes; al contrari, són els primers a detectar-los, denunciar-los, fer-los visibles i alertar-nos sobre la necessitat de trobar solucions. Actuen com a exploradors socials que s'avancen al camí i ens prevenen del que trobarem més enllà de la propera corba.

• Són la massa crítica. Les persones joves són les que omplen els espais culturals, les que encapçalen les manifestacions, les que aixequen el crit d’alerta, les que validen amb la seva pràctica les noves propostes, les que nodreixen els equips de voluntaris, les que s’aventuren en la recerca, les primeres que afronten els riscos, així com les més actives i compromeses amb els moviments socials.

• Són les emprenedores. Les persones joves són les que s’arrisquen, les primeres a dur a la pràctica les idees quan encara són un garbuix de dubtes, les que assumeixen la possibilitat d’equivocar-se per poder avançar, les que fan evolucionar els models econòmics i socials a partir de l’assaig i error, les que tenen finalment èxit i arrosseguen darrere seu la resta de la societat.

Atendre el jovent és una obligació de l’Administració, però és també una responsabilitat col·lectiva. Cal que la ciutadania prengui consciència que tenir cura de la joventut és contribuir al benestar social avui i una garantia de futur.

Es presenten, a continuació, algunes claus per canviar la percepció que tenim del jovent i millorar la seva integració:

• Pensar en positiu. La majoria de vegades que persones joves apareixen als mitjans és per fer referència a dificultats, riscos, queixes, crisis o conflictes. Sense adonar-nos-en, negativitzem la idea que tenim de la joventut i la traslladem a la nostra vida quotidiana. Cal posar en relleu tot allò de positiu que aporta la joventut a la societat, destacar-ne les virtuts i convertir-ho en exemple a seguir per la resta de la comunitat.
• Confiança. Moltes iniciatives juvenils es descarten per desconfiança en les persones joves. Un grup de joves reunit en una plaça no és una amenaça, l’ús d’estètiques disruptives no és un atac contra ningú, deixar en mans d’un col·lectiu juvenil qualsevol projecte o activitat no és més arriscat que deixar-ho en mans d’una entitat formal, demanar l’opinió al jovent no ens portarà a propostes desenraonades, el criteri de les persones joves no és menys vàlid que el de les adultes, exigir als joves que no cometin cap error o que tot els surti bé no és raonable.
• Paciència. Ningú no neix ensenyat, i si no s’experimenta, no s’avança. Quan més s’ha de fer costat a les persones joves és quan s’equivoquen perquè, de cada ensopegada, en sorgeix un aprenentatge, i el mètode d’assaig i error està més que contrastat. En els projectes juvenils, tan important és el recorregut i l’experiència com el resultat final. Cada cop que una proposta falla, és una oportunitat per tornar a provar-ho.
• Obrir la ment. La disrupció forma part del paquet que acompanya les persones joves. L’estètica, l’estil, les opinions, els gustos i fins i tot la ideologia, en mans del jovent, porta tot sovint al límit la tolerància social, perquè en la seva recerca de la pròpia personalitat posen en tensió la capacitat de l’entorn d’assumir canvis. No cal estar d’acord amb les persones joves, i tampoc no és necessari donar suport a qualsevol projecte que impulsin, però és necessari permetre que s’expressin, que s’expliquin i que manifestin les seves opinions i els seus estats d’ànim, per molt divergents que puguin ser.
• Conflictes. Cal assumir el conflicte com una part consubstancial de les relacions socials i, per tant, també en el jovent. La màxima aspiració en la relació amb les persones joves no ha de ser l’absència del conflicte, sinó la gestió adequada del conflicte. El conflicte hi serà i cal assumir-lo, i posar sempre per davant el diàleg i la confrontació de papers. Per aquesta mateixa raó, la resposta adequada a un conflicte en què intervenen joves gairebé mai no és la prohibició, sinó el pacte i la regulació acordada.
• Validar la seva cultura. Acceptar les pràctiques culturals i artístiques de les persones joves no sempre és fàcil perquè tot sovint fugen de la norma i busquem obertament la disrupció. Però és a partir de les seves pràctiques que es relacionen, que se socialitzen, que construeixen les seves idees i posicions i que es relacionen amb el seu entorn. Les seves formes d’expressió formen part de la cultura, i és bo i necessari que entrin en diàleg i contrast amb les manifestacions artístiques més clàssiques. Avui no sabríem viure sense manifestacions culturals i artístiques que en el passat van impulsar joves i que eren denigrades per la cultura majoritària.
• Parlem-hi. Tot sovint el jovent ha d’arrossegar l’estigma de ser poc participatiu. Cal crear espais de relació regular amb les persones joves, de manera que es normalitzi el diàleg. I cal preguntar i demanar la seva opinió, atansar-s'hi i demanar explícitament el seu parer, per estrany que pugui semblar. És una cosa que fem poc. Rarament ens deixaran sense resposta si els preguntem. Parlem-hi.

Considerem els següents factors que justifiquen aquest enfocament:

• Totes les mesures que s’adrecen específicament a les persones joves, fins i tot les que s’impulsen des del Govern, com les ocupacionals o les d’habitatge, es concreten a través del contacte directe i personalitzat i fan necessària una xarxa de serveis que treballi des de l’entorn proper.
• El món juvenil s’organitza a través de les relacions personals i grupals que es produeixen en la comunitat en què viuen, i pràcticament totes les accions que els adrecem passen per l’acceptació del grup d’iguals.
• La presa de decisions de les persones joves passa en bona mesura per la confiança en els seus interlocutors, que s’aconsegueix només amb el contacte directe i continuat amb professionals especialistes.
• La majoria dels espais de relació i trobada, en els quals es desenvolupen gairebé totes les dimensions de la vida de les persones joves, són a l’entorn més proper: el carrer, el barri, l’associació, la plaça, el bar, la biblioteca…
• Els processos d’aprenentatge de les persones joves requereixen temps, empatia i orientació, i aquest acompanyament només es pot oferir des de la proximitat.

Entendre la raó d'existir de les regidories especialitzades en joventut és crucial per a una gestió municipal efectiva. A continuació, es detallen diversos aspectes que ressalten la importància d'aquestes estructures:

• Les condicions de vida de les persones joves, el seu comportament i el seu estil de vida tenen unes característiques diferenciades que han de ser conegudes i explorades pels i les professionals que les atenen.
• Els serveis sectorials dels ajuntaments (ocupació, habitatge, salut, cultura) que atenen el conjunt de la població no disposen de coneixement suficient sobre les característiques dels joves i no coneixen les tècniques d’intervenció que són necessàries per atendre’ls fora dels espais formals.
• L’acompanyament, el suport, l’orientació i l’assessorament a les persones joves requereixen l’existència de professionals especialitzats que els destinin tota la seva dedicació.
• Les persones joves han de ser ateses per les àrees de cultura, treball, serveis socials i moltes altres, i difícilment aquestes ho faran si no hi ha una unitat tècnica de joventut que faci d’enllaç entre els seus serveis i les persones joves.
• Hi ha serveis i programacions que només es desenvolupen des d’una àrea de joventut, com els serveis d’informació, orientació i assessorament, les programacions d’activitats, la promoció de la participació juvenil o el suport a iniciatives juvenils, que no necessàriament han de reeixir però que són necessàries per als seus aprenentatges.

Les polítiques locals de joventut s’han consolidat durant els darrers anys i és habitual trobar serveis que s’adapten a les singularitats de cada municipi o territori.

La diversitat geogràfica dels ajuntaments de la província de Barcelona fa que cada territori disposi de diferents suports en funció dels recursos. En aquest sentit, es presenten una sèrie de recursos representatius que podrien oferir-se des dels ens locals:

• Un espai de referència. De vegades en diuen equipament de serveis a la joventut; tot sovint són casals de joves, però també poden ser serveis d’informació juvenil o sales especialitzades de centres cívics, hotels d’entitats o equipaments culturals. Es tracta, en termes general, d’un punt centralitzat d’atenció a les persones joves, un indret en el qual trobaran professionals per atendre-les en qualsevol àmbit del seu interès i en diversitat d’ofertes comunitàries, lúdiques, formatives i culturals.
• Un servei d’informació juvenil. És un espai especialitzat a recollir, administrar i difondre informació d’interès per a les persones joves. De vegades inclou espais de treball i tot sovint disposa de recursos especialitzats, amb orientació i assessorament en temàtiques diverses (ocupació, habitatge, associacionisme, salut, sexualitat, mobilitat, etc.).
• Un òrgan de participació. Sempre hi ha algun mecanisme per facilitar o promoure la participació de joves al municipi. De vegades és un consell de joves, però pot ser una comissió de festes, una coordinadora d’entitats juvenils, un consell consultiu per al casal de joves o entitats ad hoc per a l’organització d’esdeveniments concrets.
• Una programació d’activitats. Normalment, és la part més visible de les polítiques de joventut. Es tracta de programacions d’activitats de diferent naturalesa, que inclouen cursos i tallers, cicles culturals, projeccions audiovisuals, festes i celebracions, xerrades, assemblees i trobades juvenils, tornejos esportius, concursos artístics, sortides i viatges, etc. Sovint estan organitzades temporalment, per cicles estacionals, i en ocasions són temàtiques.
• Oci alternatiu. La denominació pot ser diversa, però es tracta de programacions d’activitats nocturnes o de cap de setmana que intenten oferir alternatives a l’oci de consum, amb continguts educatius o culturals o, simplement, amb pràctiques saludables.
• Subvencions i beques. Recursos pressupostaris per subvencionar entitats juvenils i projectes de col·lectius juvenils, i beques i ajuts per a la producció i el desenvolupament de projectes emprenedors.
• Programes ocupacionals. Programes que poden oferir assessorament laboral o programes d’acompanyament a col·lectius concrets de joves per facilitar el procés de cerca de feina, amb formacions per millorar les seves competències, pràctiques en empreses, tastos d’oficis per descobrir vocacions, etc. Aquests programes es desenvolupen normalment en coordinació amb àrees de promoció econòmica o de treball.
• Prevenció. Tota política de joventut és, en termes generals, preventiva, perquè promou hàbits i aprenentatges que orienten les persones joves cap a projectes de futur profitosos. Pràcticament sempre hi ha programes per prevenir comportaments o pràctiques de risc, així com la caiguda en dinàmiques socials d’exclusió: prevenció de consums i d’assetjament, educació sexoafectiva, trastorns alimentaris i accidentalitat amb vehicles, entre altres.
• Promocions d’habitatge. S’adrecen a persones joves, ja sigui a través del lloguer o de la compra. Aquestes iniciatives rarament les assumeix una àrea de joventut en solitari i normalment són compartides amb urbanisme.
• Cogestió. Quan la promoció de la participació juvenil es consolida, apareixen amb freqüència propostes de cogestió d’espais o equipaments, de serveis o de programacions, en les quals l’Administració local comparteix amb col·lectius o entitats juvenils la responsabilitat d’impulsar propostes adreçades al conjunt de la població jove.
• Pressupostos participatius. L’origen dels pressupostos participatius van ser les iniciatives impulsades per les polítiques de joventut. Les persones joves trien en quins projectes es gastaran dotacions pressupostàries que l’ajuntament posa a la seva disposició, i els mateixos col·lectius són els encarregats d’executar-los. El jovent aprèn a elaborar projectes i prototips, a defensar-los davant dels seus iguals, a participar democràticament per triar els més rellevants i a dur-los a la pràctica amb les pròpies habilitats i competències.
• Programes de suport a la criança. Són programes específics per a l’acompanyament i el suport dedicats a promoure les habilitats i competències parentals per a una criança positiva: estils parentals, normes i límits, dinàmiques familiars i relacionals, desenvolupament evolutiu d’infants segons l’edat, autoconcepte i autoestima, violència i criança, assertivitat i escolta activa, resolució de conflictes i negociació, comunicació, hàbits i rutines, ús de les TIC, consum de substàncies i pantalles, educació sexual, etc.

Les polítiques locals de joventut segueixen, generalment, una pauta comuna i ofereixen programacions i serveis que es poden trobar gairebé en qualsevol lloc.

Per treballar amb persones joves, la proximitat és un element essencial. Per entendre-ho, es detallen a continuació alguns exemples concrets de la riquesa de les polítiques de joventut en aquest sentit:

Entendre les persones joves és entendre la seva diversitat i atendre-les des d’una mirada comunitària, interseccional i transversal. Per tant, cal tenir presents les persones joves que puguin estar afectades per raó de gènere, edat, origen, diversitat, discapacitat i classe social.

És impossible entendre la realitat i la manera de viure de qualsevol col·lectiu sense fer l’esforç d’adoptar el seu punt de vista. No es pot entendre ni atendre les persones joves si no canviem la mirada amb què les observem. Què sabem de les persones joves? Ens hem aturat mai a pensar de quina manera veuen el món que els hem deixat en herència?

No hi ha cap procés d’aprenentatge i de construcció de la pròpia identitat de les persones joves que no passi pel filtre del seu grup d’iguals o, comunament dit, de la colla. Els moments i els espais de socialització del jovent són la clau a partir de la qual podem començar a relacionar-nos amb ell i entendre el seu món.

Hem de saber, per tant, quins són els seus espais de referència.

• Espais formatius postobligatoris. Les universitats, els espais de formació professional i els sistemes de formació postobligatòria són els espais on les persones joves configuren en llibertat grups d’amistats. Allí reben informacions del món social, cultural i polític i allí es construeix el seu projecte vital.
• Anar de festa. Espais d’oci, establiments de menjar ràpid, bars, discoteques, concerts… El jovent ocupa el seu espai de temps lliure amb oci, generalment de consum, vinculat a establiments que el busquen com a client. Ens agradi poc o molt, és un espai essencial de socialització. Si volem entendre el jovent i atendre les seves necessitats i inquietuds, hem de treure-hi el nas.
• Els espais espontanis. Tot sovint, les persones joves no es troben on volen, sinó on poden. El banc d’una plaça, una cantonada tranquil·la, un parc, un solar o descampat, els porxos d’un edifici, el racó d’unes obres o d’un edifici en construcció o qualsevol indret impensat. La majoria passen, amb més o menys intensitat, per aquests espais de trobada, i allí es configuren, també, les seves idees i els seus posicionaments socials.
• Equipaments esportius. La pràctica d’activitat física és una de les vies d’escapament més freqüents per a les persones joves. La pertinença a un club esportiu no passa només pels entrenaments i la competició, sinó també per la configuració del grup, la trobada lúdica que en deriva i, és clar, l’espai referencial de la pista esportiva. Els poliesportius municipals, els camps de futbol, les pistes d’atletisme, les piscines, el bàsquet, el rugbi o qualsevol altra modalitat són una referència d’incalculable valor per a l’educació informal del jovent.
• Aquells altres espais. De vegades la pràctica d’alguna forma d’expressió cultural, artística o social es converteix en el pretext adequat per configurar un espai relacional que arriba a ser importantíssim per als joves: una pista de patinatge, una raconada en la qual hi ha parets on es pinten grafits, la plaça on es fan rimes improvisades o, en general, qualsevol espai en el qual trobin llibertat per expressar-se amb formes artístiques, per allunyades que siguin dels models socialment acceptats.
• Les entitats. El cau; l’esplai; el local dels geganters, els castellers o els diables; el grup polític juvenil; el sindicat d’estudiants, o la sala on assaja el grup de música o es juga a rol o amb videojocs. Les organitzacions que ja ofereixen un espai especialitzat i una mica més sofisticat per atraure interessos juvenils són llocs privilegiats per entendre i atendre el jovent i treballar-hi.
• Espais d’estudi. Les biblioteques i sales d’estudi són espais de socialització on es va de forma individual o en grup. De vegades, l’equipament públic és l’espai de trobada, i tot sovint ho és també la plaça que hi ha al davant o els jardins annexos, així com qualsevol espai obert que hi estigui associat.
• Els equipaments de joventut. De vegades se’n diu casal de joves, servei d’informació juvenil, sala polivalent, hotel d’entitats o equipament de serveis a la joventut. S’han convertit en espais prioritaris per desenvolupar polítiques de joventut, i la seva absència és sempre un forat impossible d’omplir.
• Espais autogestionats. La llibertat que ofereix un espai públic per a joves mai no podrà superar, però, la que obtenen els grups que, per vies diverses, aconsegueixen disposar d’un equipament autogestionat, pensat i fet a mida pel col·lectiu que l’impulsa. Difícilment poden ser el centre o la base de les polítiques públiques de joventut, però, si existeixen, són un recurs valuosíssim i insubstituïble per treballar amb el jovent. Si hi són, cal actuar, independentment de la realitat social i legal que els afecti.
• L’espai virtual. Les xarxes socials han guanyat terreny com a espai de vida juvenil, tot i que la trobada física segueix essent essencial. És crucial conèixer els riscos, monitorar quan la vida virtual reemplaça la interacció cara a cara, però també reconèixer els avantatges d'aquest entorn digital. Les persones joves participen activament en les xarxes, influïdes pels continguts i els models en línia. Per entendre-les i interactuar-hi, és imprescindible comprendre i intervenir en aquesta dimensió digital.

En contra del que pugui semblar, les persones joves no paren quietes. Els interessos i les inquietuds, des dels més banals, com l’estètica i l’oci de consum, fins als més profunds i implicats, com la participació en moviments socials i els espais de reivindicació, generen formes d’organització. Sabeu com ho fan? Vegem-ne alguns exemples.

És important saber quines són les referències adultes de les persones joves, no amb la intenció que dirigeixin les seves vides ni que els indiquin els camins a seguir, sinó per assegurar-nos que les tracten amb la singularitat que mereixen i demanar-los que esdevinguin una antena per a la detecció de malestars i dificultats dels quals tot sovint no som gaire conscients.

Especialistes en el jovent

Les polítiques de joventut han jugat un paper clau en l’especialització de l’atenció, l’acompanyament i la promoció de les persones joves. En aquest sentit, el personal de joventut és imprescindible. Tenen l'expertesa en relacionar-se amb les persones joves, entendre-les, detectar-ne necessitats, buscar i oferir respostes i actuar com a pont entre elles i la diversitat de recursos que es troben potencialment disponibles.

Coneguem breument els que ens podem trobar desplegats al territori:

A qui tothom coneix

Tant els sectors de l’Administració com els àmbits de la vida econòmica i comunitària, tenen professionals que atenen el jovent com a part de la seva feina, no perquè tinguin l’encàrrec específic d’atendre’l, sinó perquè les persones joves són una part de les destinatàries dels seus serveis. Tot i això, atendre tothom de la mateixa manera no és efectiu. Aquest personal ha de saber que, tot i que el jovent mereix els mateixos serveis públics que la resta de la societat, cal atendre’l de manera singular, tenint en compte l’estil, els hàbits, les condicions de vida i les capacitats. El que puguin arribar a fer dependrà de la seva professionalitat i de la consciència de la comunitat. Quins són aquests col·lectius professionals?

Atendre les persones joves significa, en essència, comprendre-les. Hem de prendre seriosament les seves opinions i valorar les seves queixes, que expressen amb tota seguretat disfuncions, peces que fallen, de la nostra comunitat. Repassem una llista de queixes clàssiques de les persones joves.

• Els horaris. Els espais i els serveis per a les persones joves s’han de programar en horaris d’acord amb el seu temps lliure, que acostuma a ser les tardes i els vespres d’entre setmana i els caps de setmana. Quin sentit té un servei de joventut obert als matins d’entre setmana i tancat els divendres al vespre i els dissabtes?
• Tot és de pagament. Les persones joves poden no ser econòmicament independents o tenir una capacitat adquisitiva molt limitada. En canvi, resulta gairebé impossible accedir a cap espai de lleure o oci sense un pagament previ o una despesa significativa. L’oferta d’espais d’oci assequibles és un aspecte que s’està treballant des de les administracions públiques per poder fer accessible el lleure o la cultura. Les persones joves ens diuen que no estan al carrer per gust.
• Joves problemàtiques. És un estigma. Es relaciona ser jove amb conflicte, amb queixa, amb desordre i amb dificultats. Només cal repassar les referències als mitjans de comunicació. Les persones joves consideren que són alguna cosa més que un problema.
• L’etiqueta. Tenir una determinada edat és una etiqueta que s’associa a unes característiques determinades, que neguen la diversitat i la pluralitat. La joventut no és d’una única manera, sinó que té mil formes, gustos i estils. L’etiqueta juvenil els classifica com a persones despreocupades, sense interessos rellevants, amb poc compromís i amb un alt nivell de conflicte.
• Una mica de respecte. Les persones joves se senten, tot sovint, menystingudes. El mínim respecte que mereix qualsevol persona no sempre s’aplica al jovent, que veu com determinats adults amb responsabilitats el tracten amb menyspreu o amb condescendència.
• A la cua, com tothom. Què motiva algunes persones a creure que és acceptable passar per davant de les persones joves en una cua? No hi ha cap raó que ho justifiqui.
• Joves amb experiència. Pocs aspectes generen tanta indignació entre les persones joves com les ofertes de feina que exigeixen experiència prèvia. Aquestes busquen oportunitats laborals on puguin ser contractades per primera vegada sense imposicions inassolibles.
• Pràctiques dignes. La via del treball en pràctiques seria una bona opció si qui contracta fos conscient que implica una part de formació, que el personal jove necessita atenció i acompanyament, que el treball ha de tenir relació amb les competències de cadascú i que l’energia i la capacitat de treball de les persones joves s’ha de retribuir.
• Compromís. Les persones joves s’avorreixen de sentir que els manca implicació, però les estadístiques ens revelen el contrari. En el teixit associatiu, són les persones joves les que assumeixen més responsabilitat en tasques organitzatives i de producció. L’èxit de convocatòries públiques sovint depèn de la seva participació.
• La culpa sempre és nostra. En la societat, sovint se’ns presenta la idea que la joventut és la responsable dels problemes socials i dels conflictes. Tanmateix, moltes persones joves argumenten que és precisament al contrari: han heretat els problemes no resolts per les generacions anteriors.

Fins aquí, hem vist com són les persones joves, què fan, com s’organitzen, de què es queixen i què demanen. Hem vist també què fa l’Administració per ajudar-les, de quins recursos disposa, quins serveis i quines programacions posa en marxa i amb quins professionals compta per treballar-hi.

Pot la resta de la ciutadania contribuir a millorar la vida de les persones joves i afavorir el seu desenvolupament?

Si es vol donar un cop de mà, es poden considerar les següents opcions:

• Observar i entendre. Massa sovint ens precipitem a jutjar sense conèixer prou. En lloc de limitar-nos a observar les seves accions, hauríem de prendre temps per entendre les seves raons i motivacions.
• Valorar i acceptar. Tot el que fan les persones joves té un sentit, és el resultat de les seves inquietuds, els seus interessos i les seves necessitats. Per tant, amb independència que ens agradi poc o molt, donem valor a la seva activitat i acceptem-la tal com és.
• Bon veïnatge. Les activitats de les persones, com les de qualsevol altre grup social, poden produir, puntualment, algunes molèsties: sorolls, afluència de persones, aturades del trànsit o talls de carrers… No cal que ens preocupem, simplement podem acceptar aquests petits inconvenients de la mateixa manera que n’acceptem uns altres.
• Assistim a les seves activitats. En contra del que pugui semblar, les activitats de les persones joves estan sempre obertes a tots els públics. Qui no hi participa és perquè no vol. Assistir a un acte juvenil, fins i tot quan tenim dubtes que pugui ser del nostre interès, és una bona manera de validar les seves iniciatives.
• Convidem-los a participar. No és suficient animar teòricament a la participació. Cal convidar explícitament les persones joves a formar part de tots els espais de decisió que puguin incidir en les seves vides.
• Compartim els espais. Hem d’apropar-nos als espais on es reuneixen les persones joves, ja sigui el banc de la plaça, la sala del centre cívic o la biblioteca. Conversem amb elles i acostem-nos als espais on fan activitats. Estar al costat de gent jove és rejovenidor.
• Obrim les portes de les juntes. Per aconseguir el rejoveniment en les juntes directives de les entitats, és crucial fomentar de manera activa la participació de les persones joves dins d’aquests òrgans de gestió i direcció. És essencial concedir-los l’oportunitat d’expressar-se i prendre decisions.
• Seduïm-les. En moltes ocasions, es critica la baixa participació de les persones joves en activitats culturals, artístiques o similars. No obstant això, rarament la difusió d'aquestes activitats les té en compte de manera específica, i gairebé mai utilitza els canals de comunicació que els són propis. Si volem que les persones joves s’hi sumin, hem de tractar-les amb la mateixa consideració que la resta de la ciutadania i reflexionar sobre com fer les programacions més atractives per a elles.
• Fem-los cas. A les entitats, a la comunitat de veïns i veïnes, en la política municipal o en els equips de treball a la feina. En massa ocasions les opinions i propostes de les persones joves es veuen relegades al final de la llista de prioritats en qualsevol àmbit de la vida. Ha arribat el moment de canviar aquesta dinàmica, situar-les al capdamunt de la llista i donar-los la prioritat que mereixen.
• Fem campanya. Sembla que les reivindicacions de les persones joves només les puguin formular elles mateixes. Si demanem al jovent que s’impliqui en la vida social, cultural i política general, actuem amb correspondència i fem costat a les seves reivindicacions feministes, mediambientals, culturals o de qualsevol altre tipus.
• Deixem-les innovar. Malgrat parlar molt de la necessitat d'innovació, sovint desconfiem de les idees disruptives que proposen les persones joves. No hi ha ningú més preparat per al canvi i la innovació que elles. És hora de provar les seves idees, per més estranyes que semblin, i experimentar amb elles.
• Fem-los cas quan les coses van bé. Quan esclata un conflicte que implica joves, sovint intentem trobar solucions ràpidament, però si ignorem les seves necessitats i preocupacions abans d'això, serà impossible establir una relació significativa amb ells en moments de crisi. És crucial involucrar-se amb les persones joves, escoltar-les i respondre a les seves demandes abans que emergeixin problemes. Comencem a fer-ho ara mateix.