[Ciutadania 365] Padró

El padró municipal és el registre administratiu que recull el veïnat d’un municipi. Les seves dades constitueixen prova de la residència en el municipi i del domicili habitual de la ciutadania.

El conjunt de persones que figuren inscrites al padró municipal constitueix la població del municipi. Quan una persona s’inscriu al padró, adquireix la condició de veí o veïna del municipi.

A Espanya totes les persones tenen l’obligació d’inscriure’s al padró d’habitants del municipi en què resideixen la major part de l’any. Els ajuntaments són els responsables de crear, mantenir i actualitzar-ne les dades. Han de realitzar les actuacions i operacions necessàries per mantenir actualitzat el seu padró d’habitants de manera que les dades que contingui concordin amb la realitat.

Les dades del padró d’habitants són confidencials i l'accés a aquestes es regeix pel que disposa la normativa de protecció de dades. Les dades obligatòries del padró es poden cedir a altres administracions públiques sense disposar del consentiment previ de l’afectat, únicament quan les necessitin per exercir les competències que els ha atorgat una normativa i exclusivament per a assumptes en els que la residència o el domicili siguin dades rellevants. Poden utilitzar-se per elaborar estadístiques oficials sotmeses al secret estadístic. Les dades voluntàries no poden cedir-se excepte en els supòsits legalment previstos.

Per inscriure’s al padró d’habitants, la ciutadania ha d’acreditar la seva identitat amb un document d’identitat que sigui vigent.

A partir d’aquesta documentació, el gestor del padró de l’Ajuntament pot obtenir:

Els ciutadans i les ciutadanes poden obtenir volants o certificats que continguin la informació que figura en la seva inscripció padronal. Ho poden fer ells mateixos o mitjançant una persona que els representi de manera legal o voluntària.

El volant d’empadronament és un document que informa de la situació en el padró de la persona que el demana. És un document que:

• Informa, no acredita.
• És expedit per personal funcionari autoritzat.
• Es pot utilitzar en casos en què no es requereix una prova rigorosa (obtenir un passaport, renovar el DNI, matricular un vehicle, sol·licitar ajuts socials, etc.); és probatori del domicili i de la residència per a processos administratius.
• Porta només el segell de l’Ajuntament, no necessita signatura.

En canvi, el certificat d’empadronament és un document que:

• Té caràcter de document públic.
• És l’únic document que acredita fefaentment el fet de l’empadronament per a tots els efectes administratius.
• Es pot utilitzar per acreditar davant tribunals de justícia o organismes militars i per a tràmits en el Registre Civil: matrimonis, nacionalitat, canvis de nom, etc.

Les persones que volen inscriure’s al padró d’habitants s’han d’acreditar amb una determinada documentació en funció de la seva nacionalitat.

Representació d’habitants majors d’edat

La ciutadania major d’edat pot inscriure’s al padró d’habitants o modificar les seves dades personalment o mitjançant un representant designat de manera voluntària.

La representació voluntària s’ha d’acreditar mitjançant:

• Qualsevol mitjà vàlid en dret que en deixi constància fefaent, com per exemple:
  • Apoderament efectuat per compareixença personal o electrònica.
  • Acreditació d’inscripció al registre electrònic d’apoderaments de l’Administració pública competent.
• Mitjançant declaració en compareixença personal de la persona interessada.

Representació d’habitants majors d’edat incapacitats

La Llei 8/2021, de 2 de juny, per la que es reforma la legislació civil i processal per al recolzament de les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica determina que les persones amb discapacitat poden empadronar-se sense representant.

Quan excepcionalment calgui nomenar-ne un representant judicial, aquest haurà d’acreditar la representació amb l’autorització o resolució judicial.

Representació de persones menors d’edat

Les persones menors d’edat no emancipades s’han d’empadronar amb els progenitors que en tenen la guarda i custòdia, o bé amb els seus representants legals.

Els requeriments per empadronar una persona menor d’edat variaran segons si se l’empadrona amb els dos progenitors o amb un de sol.

• Empadronament amb els dos progenitors. En aquest cas cal que ambdós signin el full padronal.
• Empadronament amb un sol progenitor.
  • Si consta una separació de fet o en tràmit, cal disposar de la signatura:
    1. D’ambdós progenitors.
    2. D’un dels dos progenitors, acompanyada d’una declaració responsable en què es fa constar:
       • Que ambdós ostenten la guarda i custòdia de la persona menor.
       • Que no existeix cap resolució judicial que es pronunciï respecte de l’habitant menor.
       • Que la persona menor conviu amb ell o ella.
       • La causa per la qual no es disposa de la signatura de l’altre progenitor.
  • Si es disposa de resolució judicial que es pronuncia sobre la guarda i custòdia, caldrà distingir entre:
    1. Guarda i custòdia atribuïda en exclusiva a un progenitor. Cal presentar:
       1. Resolució judicial.
       2. Declaració responsable de la vigència de la resolució judicial i conforme no n’existeix cap de posterior.
    2. Guarda i custòdia compartida per ambdós progenitors. Si la resolució judicial no es pronuncia sobre el lloc d’empadronament, s’exigeix prova documental del mutu acord entre ambdues persones progenitores abans de tramitar qualsevol modificació del domicili de la persona menor.

La ciutadania pot justificar la seva residència habitual en un habitatge mitjançant:

• Títols de propietat: escriptura de propietat, contracte de compravenda, nota del registre, comprovació de bases de dades municipals en què consti la propietat, etc.
• Contracte vigent d’arrendament de l’habitatge, acompanyat de l’últim rebut de lloguer.
• Altres documents: els ajuntaments poden acceptar altres documents (subministraments de llum, aigua, etc.). Si el personal de l’Ajuntament ho considera convenient, pot comprovar —mitjançant un informe de la policia local, una inspecció del mateix servei, etc.— que el ciutadà resideix al municipi.

La ciutadania estrangera de nacionalitat comunitària o amb residència de llarga durada no té l’obligació de renovar la seva inscripció padronal.

Tot i això, els ajuntaments poden comprovar periòdicament la seva residència al municipi. En aquest sentit, els ajuntaments poden:

1. Sol·licitar a la ciutadania que confirmi per escrit que continua residint al domicili on consta empadronat.
2. Verificar-ne la residència mitjançant comprovació de la policia local, inspecció de personal funcionari local, etc.

No s’hauria d’exigir a la ciutadania que comparegui a les oficines municipals.

Si no es pot comprovar la seva residència en el municipi, s’iniciarà un expedient de baixa d’ofici.

La ciutadania estrangera de nacionalitat no comunitària que no disposa de residència de llarga durada ha de renovar de manera expressa i presencialment la seva inscripció padronal cada dos anys ratificant les dades que consten al padró i manifestant que encara hi resideix.

Si la renovació es realitza per mitjans electrònics habilitats i l’ajuntament te algun dubte sobre la veracitat del que declara l’habitant, podrà exigir-li que aporti documentació que acrediti que continua residint-hi.

Si no la renova durant aquest període, l’Ajuntament pot declarar la caducitat de la seva inscripció.

• Les persones majors d’edat que volen renovar la inscripció mitjançant representació, han d’acreditar-la per qualsevol mitjà vàlid en dret que en deixi constància fefaent (document notarial expedit per un notari de l’Estat espanyol o declaració en compareixença personal de l’interessat o la interessada davant el funcionari públic competent).
• La renovació dels habitants menors d’edat han de realitzar-la els progenitors que tinguin la seva guarda i custòdia o bé els seus representants legals.
• Les persones que estan recloses en centres penitenciaris han de presentar informe del centre que acrediti el seu internament.

Genèrica

Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

Llei 39/2015, d’1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.

Específica

Llei 4/1996, de 10 de gener, per la qual es modifica la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, en relació amb el padró municipal.

Reial decret 2612/1996, de 20 de desembre, pel qual es modifica el Reglament de Població i Demarcació Territorial de les Entitats Locals aprovat pel Reial decret 1690/1986, d'11 de juliol.

Resolució de 29 d'abril de 2020, de la Sotssecretaria, a partir de la qual es publica la Resolució de 17 de febrer de 2020, de la Presidència de l'Institut Nacional d'Estadística i de la Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local, en què es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre la gestió del padró municipal.

Resolució de 13 de setembre de 2018, de la Sotssecretaria, a partir de la qual es publica la Resolució de 20 de juliol de 2018, de la Presidència de l'Institut Nacional d'Estadística i de la Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local, sobre instruccions tècniques als ajuntaments quant a la revisió anual del padró municipal i el procediment d'obtenció de la proposta de xifres oficials de població.