[Ciutadania 365] Serveis socials
1. Evolució dels serveis socials
1. Quin és el precedent dels serveis socials contemporanis?
Al segle XIX van aparèixer les primeres lleis de beneficència per regular els que van ser els antecedents dels actuals serveis socials.
A Espanya es van aprovar dues lleis de beneficència:
-
La primera, l’any 1822, amb aquestes característiques:
-
Hi ha un protagonisme públic en el municipalisme.
-
Els àmbits d’actuació eren: les persones, l’educació i la salut.
-
L’organització es portava a terme a través de juntes municipals i juntes parroquials.
-
La dirigien les germanes de la caritat i els dispositius principals de cura eren l’hospitalitat domiciliària i l’internament en centres.
-
-
La segona, l’any 1849:
-
Intervenen les províncies i hi ha una centralització en el govern central.
-
Es crea una xarxa d’equipaments amb responsabilitats organitzades per una junta general.
-
Els dispositius evolucionen a una atenció domiciliària.
-
2. Quins serveis socials bàsics tenim en l’actualitat?
Important
Els principals impulsors dels serveis socials contemporanis van ser els ajuntaments.
Després de les primeres eleccions de 1979, els ajuntaments van impulsar l’atenció a les persones en situació de necessitat des d’una perspectiva que s'allunyava del model de beneficència anterior. És en aquest moment quan es contracten les primeres professionals del treball social, amb l'objectiu d'introduir un component tècnic i professional en aquesta atenció.
Partint d’un marc més general, a la Constitució espanyola, en concret l’article 148, és on trobem la matèria d’assistència social fent referència als serveis socials, recollint les competències que poden ser assumides per les comunitats autònomes.
Important
En l’actualitat, la competència en matèria de serveis socials es reparteix entre la Generalitat de Catalunya, els municipis i les comarques, cadascú amb les seves funcions concretes i assignades.
A l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979 es recullen i s’aproven les primeres lleis sobre serveis socials de principis de la dècada de 1980. La Llei 26/1985 és la primera específica de serveis socials.
Normativa
La llei vigent actualment és la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials, també coneguda com la Llei de serveis socials.
3. Quin és l’objecte i la missió de la política de serveis socials?
Objecte
L’objecte de la política de serveis socials és:
-
La identificació de les necessitats de les persones.
-
La creació d’un sistema de protecció.
Missió
La missió dels serveis socials és:
-
Promoure, prevenir i protegir les relacions.
-
Oferir a les persones la cura i els suports necessaris perquè siguin autònomes en el seu projecte de vida.
-
Integrar i vincular les persones al seu entorn familiar i comunitari.
2. El marc jurídic dels serveis socials bàsics de Catalunya
1. Quines són les lleis estatals i catalanes en aquesta matèria?
Llei autonòmica
Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. L’article 3.1 de la Llei 12/2007 defineix la finalitat dels serveis socials com la d’assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de les necessitats personals bàsiques i de les necessitats socials, en el marc de la justícia social i del benestar de les persones.
Llei estatal
Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. La LAPAD, també coneguda com Llei de dependència, preveu atendre les necessitats de totes les persones que es troben en una situació de dependència i especial vulnerabilitat, que requereixen suport per al desenvolupament de les activitats bàsiques de la vida diària i per arribar a una major autonomia personal.
Per determinar el nivell de dependència de la persona, s’elabora una puntuació comuna per a tots els possibles beneficiaris de l’Estat espanyol, inclosos criteris objectius per a la valoració.
Important
En funció de la situació de dependència de la persona valorada, aquesta té accés a uns recursos, uns serveis o unes prestacions.
El nivell de dependència de la persona es classifica en tres graus:
-
Moderada
-
Severa
-
Gran dependència
Per saber-ne més
Aquesta informació ha estat extreta de la cartera de serveis inclosa en la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.
2. Quina és la normativa local en matèria de serveis socials bàsics?
Les lleis locals de serveis socials són:
Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic.
-
Aquesta Llei pretén crear prestacions de caràcter econòmic per a la protecció dels més desafavorits i normes per establir les que es puguin crear en el futur en funció del finançament disponible.
-
Constitueix un instrument més per afegir a altres sistemes, com el de la Seguretat Social, el sanitari, el de l'ensenyament o el dels serveis socials, els quals configuren l'estat social i de dret i permeten avançar en la construcció d'una societat més justa i equitativa.
-
L’article 66 atribueix les competències municipals i locals, entre les quals hi ha la prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció socials.
-
L’article 67 estableix la necessitat d’uns serveis mínims en municipis amb una població superior als vint mil habitants, entre els quals hi ha la prestació de serveis socials.
3. Fonaments dels serveis socials bàsics
1. Què són els serveis socials?
Els serveis socials són el conjunt d’intervencions públiques que tenen com a objectiu garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans, procurant el manteniment de llur autonomia personal i promovent el desenvolupament de les capacitats personals, en un marc de respecte per la dignitat de les persones.
La seva finalitat principal és assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de llurs necessitats personals bàsiques i de les necessitats socials, en el marc de la justícia social i del benestar de les persones.
Important
Les necessitats socials són aquelles relacionades amb l’autonomia i les relacions interpersonals i comunitàries.
En canvi, les necessitats personals bàsiques són les vinculades als aspectes materials: la subsistència i la qualitat de vida de cada persona.
Quan parlem de necessitats personals bàsiques fem referència a totes aquelles condicions que tenen un impacte en:
-
l’autonomia personal i el suport a la dependència;
-
una millor qualitat de vida personal, familiar i de grup;
-
les relacions interpersonals i socials, i
-
el benestar de la col·lectivitat.
Per saber-ne més
Aquesta informació ha estat extreta de la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials, en l’exposició de motius i els articles 3.1 i 3.2.
2. Quin és l’àmbit d’actuació dels serveis socials?
Segons l’article 3.3 de la Llei 12/2007, els serveis socials s’adrecen especialment a:
-
la prevenció de situacions de risc,
-
la compensació de dèficits de suport social i econòmic,
-
l’atenció en situacions de vulnerabilitat i de dependència i
-
la promoció d’actituds i capacitats de les persones com a principals protagonistes de llur vida.
Aquest plantejament ens remet a una visió àmplia dels serveis socials en la qual destaca el seu paper orientat a fer front a tres tipus de situacions:
3. Com s’organitzen els serveis socials a Catalunya?
Atenent-nos al seu objecte de treball, els serveis socials catalans s’organitzen en dos subsistemes d’atenció a la ciutadania:
Serveis socials bàsics
Els serveis socials bàsics són el primer nivell del sistema públic de serveis socials i s’organitzen territorialment des d’un criteri de proximitat als usuaris.
Pel que fa a la seva organització interna, els serveis socials bàsics inclouen principalment:
-
els equips bàsics d'atenció social primària,
-
els serveis d’ajuda a domicili,
-
el servei de teleassistència i
-
els serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents.
Tenen un caràcter polivalent, comunitari i preventiu per fomentar l’autonomia de les persones, i atenen les situacions de necessitat en què aquestes es trobin o en què es puguin trobar.
Serveis socials especialitzats
Els serveis socials especialitzats donen resposta a situacions o necessitats que requereixen una especialització tècnica o la disposició d’uns recursos determinats. Aquests serveis socials proporcionen suport tècnic i treballen coordinadament amb els serveis socials bàsics en les matèries de la seva competència.
Els serveis socials especialitzats són aquells que es dirigeixen a sectors de la població que, per les seves condicions, l’edat, el sexe, la discapacitat, l’origen o altres circumstàncies de caràcter social, cultural o econòmic, requereixen un tipus d’atenció més específica que la prestada pels serveis socials bàsics, com ara:
-
Infància, adolescència i joventut
-
Persones amb dependència
-
Persones amb discapacitat
-
Persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental
-
Persones amb drogodependències
-
Persones afectades pel VIH i la sida
-
Persones cuidadores: familiars i altres persones cuidadores no professionals
-
Famílies amb problemàtica social i risc d'exclusió
-
Situacions d’abordament de les violències masclistes
4. Què són les àrees bàsiques de serveis socials?
Les àrees bàsiques de serveis socials (ABSS) són la unitat primària de l’atenció social als efectes de prestació dels serveis socials bàsics.
Important
Les àrees bàsiques de serveis socials s’organitzen sobre una població mínima de 20.000 habitants.
Les ABSS poden ser:
-
Municipals, conformades per un únic municipi amb una població superior a 20.000 habitants.
-
Comarcals, conformades pel conjunt de municipis d’una comarca amb una població inferior als 20.000 habitants.
-
D’agrupació de municipis que, d’acord amb el principi d’autonomia, poden agrupar-se per prestar serveis de manera més eficaç i eficient. Per exemple, dos municipis que creen una mancomunitat que aplega una població de 20.000 habitants.
Sabies que…
D’acord amb les dades d’actualització del Mapa de Serveis Socials de 2019, a Catalunya hi ha un total de 105 àrees bàsiques de serveis socials, de les quals:
-
64 són municipals.
-
41 són comarcals o supramunicipals.
5. Quin és el paper dels ens locals en la prestació dels serveis socials?
La Llei de serveis socials estableix la distribució de competències en tres nivells, un dels quals correspon a l’Administració local.
L’article 31 especifica quines són les competències de l’àmbit local. Fa referència als municipis i afegeix que:
Cita
«Les comarques supleixen els municipis de menys de vint mil habitants en la titularitat de les competències pròpies dels serveis socials bàsics que aquests municipis no estiguin en condicions d’assumir directament o mancomunadament. »
Per altra banda, l’article 34 es refereix a les àrees bàsiques de serveis socials, que són definides (en l'apartat 1) com:
Cita
«La unitat primària de l’atenció social als efectes de prestació dels serveis socials bàsics.»
I afegeix, a l'apartat 2, que s’organitzen:
Cita
«Sobre una població mínima de vint mil habitants, prenent com a base el municipi.»
I conclou, a l'apartat 3, establint que l’àrea bàsica de serveis socials:
Cita
«Ha d’agrupar els municipis de menys de vint mil habitants. En aquest cas, la gestió correspon a la comarca o a l’ens associatiu creat especialment amb aquesta finalitat.»
Observem que la llei obre un ampli ventall de possibilitats que afecten la pràctica quotidiana dels serveis socials i que, tot i assignar les competències als municipis, estableix un límit poblacional per a la gestió de les competències.
Ara bé, a l’article 31.2, obre la porta al fet que els municipis de menys de vint mil habitants puguin gestionar de forma autònoma els seus serveis socials o que, alternativament, ho facin mitjançant ens associatius específics.
6. Quines són les funcions pròpies dels serveis socials bàsics?
Les competències i obligacions dels serveis socials bàsics són les següents:
-
Estudiar i detectar les necessitats socials en el seu àmbit territorial.
-
Crear i gestionar els serveis socials necessaris, tant propis com delegats per altres administracions, d'acord amb la cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponent.
-
Elaborar plans d'actuació local en matèria de servies socials i participar, si s'escau, en el pla d'actuació de l'àrea bàsica corresponent.
-
Establir els centres i els serveis corresponents a l'àmbit propi dels serveis socials bàsics.
-
Complir les funcions pròpies dels serveis socials bàsics.
-
Promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l'àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los, en coordinació amb la Generalitat i l'ens local supramunicipal.
-
Col·laborar amb l'Administració de la Generalitat en l'exercici de les funcions d'inspecció i control en matèria de serveis socials.
-
Exercir les funcions que els delegui l'Administració de la Generalitat.
-
Participar en l'elaboració dels plans i els programes de la Generalitat en matèria de serveis socials.
-
Coordinar els serveis socials locals, els equips professionals locals dels altres sistemes de benestar social, les entitats associatives i les que actuen en l'àmbit dels serveis socials locals.
-
Les que els atribueixen les lleis.
7. Quins professionals integren els equips de serveis socials bàsics?
Una de les prestacions garantides de la cartera de serveis socials de Catalunya és el servei bàsic d'atenció social, que la mateixa cartera defineix com:
El conjunt organitzat i coordinat d'accions professionals, integrat per equips tècnics, amb l'objectiu de millorar el benestar social i afavorir la integració de les persones.
En aquest sentit, els equips bàsics d'atenció social primària (EBASP) esdevenen la unitat professional bàsica d’atenció social bàsica a la ciutadania.
La figura professional de referència a què tenen dret totes les persones ateses pels serveis socials bàsics és la d’un professional del treball social.
D’altra banda, a la disposició addicional segona de la Llei de serveis socials s’estableix la ràtio de professionals per als equips bàsics d’atenció social i s’identifiquen els perfils amb diplomatura o grau universitari en treball social i en educació social.
Amb l’especialització i el creixement dels serveis socials bàsics, s’han ampliat els perfils professionals de l’EBASP, com:
-
Personal administratiu per donar suport a l’atenció i gestió de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials
-
Coordinació de serveis socials bàsics
-
Professionals de suport en dret i en psicologia
4. Articulació del suport als serveis socials bàsics
1. Com s’articula el suport dels serveis socials bàsics a la ciutadania?
El marc competencial dels serveis socials descrit anteriorment ens dona prou informació de la finalitat d’aquest servei públic. A partir d’aquí, coneixent les funcions concretes dels serveis socials bàsics, aconseguirem descriure amb més claredat el treball i les funcions pròpies dels seus professionals:
-
Detecció de necessitats en l’àmbit personal, familiar i comunitari.
-
Informació, orientació i assessorament en relació amb els drets i recursos socials i les actuacions socials a què poden tenir accés les persones.
-
Valoració i diagnosi social, socioeducativa i sociolaboral, a petició tant del mateix usuari com del seu entorn immediat (familiar, social o institucional).
-
Elaboració, proposta i revisió del Programa individual d’atenció (PIA) previst a la LAPAD.
-
Prevenció, tractament social o socioeducatiu i intervencions necessàries en situacions de necessitat social i de risc social.
-
Intervenció en nuclis familiars o convivencials en situació de risc social.
-
Impuls de projectes comunitaris i transversals.
-
Serveis d’ajuda a domicili, teleassistència i suport a la unitat de convivència.
-
Serveis d’atenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents.
-
Orientació sobre l’accés als serveis socials especialitzats.
-
Promoció de mesures d’inserció laboral, social i educativa.
-
Gestió de prestacions d’urgència social.
-
Protocols de prevenció i atenció de maltractaments a persones de col·lectius més vulnerables.
-
Gestió de la tramitació de les prestacions econòmiques d’àmbit municipal i comarcal i altres.
-
Coordinació amb els serveis socials especialitzats, amb equips d’altres sistemes de benestar social i amb entitats del món associatiu.
-
Informació, a petició de jutges i fiscals, sobre situacions personals i familiars.
2. Què és la cartera de serveis socials?
La cartera de serveis socials és un instrument que va introduir la Llei 12/2007 per tal de dotar el sistema de serveis socials d’un instrument flexible per determinar el conjunt de prestacions socials. La cartera s’aprova mitjançant un decret (norma jurídica de rang inferior a la llei que aprova el govern de la Generalitat) i ha de tenir una periodicitat quadriennal.
D’acord amb la darrera cartera de serveis aprovada, les prestacions que conformen els serveis socials bàsics són les que apareixen en la següent imatge.
Observem que la cartera, tal com havíem apuntat, no inclou programes o projectes, sinó que se centra en prestacions molt estables i estructurades.
3. Quines són les prestacions que conformen els serveis socials bàsics?
La cartera de serveis socials, aprovada per la Generalitat de Catalunya, recull les diverses prestacions socials bàsiques i genèriques a què qualsevol ciutadà de Catalunya pot accedir, sempre que compleixi els requisits i criteris relacionats a cadascuna d’elles.
A més, però, cada ens local pot disposar d’una cartera pròpia de prestacions.
A continuació es fa una introducció a la tipologia de prestacions de la xarxa de serveis socials d’atenció pública, a través de l’accés a l’aplicació de la Generalitat de Catalunya, i també als àmbits de necessitat de suport a què responen les diverses tipologies de prestació recollides, tant en la cartera genèrica com en la que pot tenir cada ens local:
-
Prestacions de la xarxa de serveis socials d’atenció pública (vigent). Accés a l'aplicació. Departament de Drets Socials i Inclusió (gencat.cat)
-
Àmbits de necessitat:
-
Relacional. S’aborden les situacions de necessitat derivades dels vincles socials, tant en l’entorn familiar com en el comunitari. En aquesta categoria s’hi inclouen totes les situacions de necessitat en què el dèficit de relacions socials, la manca de relacions o l’existència d’unes relacions disfuncionals suposen un risc per al desenvolupament psicosocial de la persona.
-
Material i instrumental. Es dona resposta a situacions de necessitat que tenen una expressió de tipus material, vinculades a la subsistència i la capacitat de les persones per assolir-la de forma autònoma.
-
Autonomia. Són prestacions que aborden l’estat permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat i vinculades a la manca d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, requereixen l’atenció d’altres persones, ajudes importants per fer les activitats bàsiques de la vida diària o altres recursos instrumentals per mantenir la seva autonomia personal.
-
Una prestació concreta pot abordar més d’un àmbit de necessitat, com per exemple la prestació del servei d’ajuda a domicili, ja que aborda la necessitat d’autonomia i la relacional.
5. L’accés als serveis socials als pobles i ciutats de la província de Barcelona
1. Quina és la via d’accés de la ciutadania als serveis socials?
Les persones que vulguin accedir-hi s'han d'adreçar als serveis socials bàsics del municipi on estiguin empadronades. Els equips multiprofessionals d'aquests centres ofereixen informació, orientació i assessorament, i realitzen diagnòstics que permeten accedir a les diverses prestacions socials, tant dels serveis socials bàsics com dels serveis socials especialitzats.
2. Quins són els drets i els deures de les persones usuàries dels serveis socials bàsics?
Les persones usuàries dels serveis socials tenen els següents drets:
-
Dret a disposar d'un pla d'atenció social individual, familiar o convivencial.
-
Dret a rebre serveis de qualitat.
-
Dret a opinar sobre els serveis rebuts.
-
Dret a tenir assignat un professional de referència, que s'encarrega de canalitzar les prestacions a la persona o a la seva unitat de convivència i vetlla per la globalitat de les intervencions i per la coordinació dels equips professionals. Amb la seva tasca, garanteix una presa de decisions àgil i correcta.
-
Dret a renunciar als serveis (sempre que això no afecti menors o persones incapacitades).
-
Dret a escollir mesures o recursos i a participar en la presa de decisions.
-
Dret a la confidencialitat de les dades i informacions personals.
-
Dret a la informació sobre:
-
Els serveis i les prestacions, en concret, sobre la seva disponibilitat, els criteris d'adjudicació, els drets i deures dels usuaris i el circuit de queixes i reclamacions.
-
La valoració de la seva pròpia situació per escrit.
-
Intervencions que requereixin consentiment escrit, com l'ingrés en centres residencials.
-
Expedients individuals, però no les anotacions professionals.
-
La presentació de queixes i reclamacions.
-
En aquest sentit, la ciutadania també té dret a rebre ajuda per comprendre la informació.
-
D’altra banda, les persones usuàries de serveis socials tenen els deures següents:
-
Facilitar dades veraces personals, familiars i de convivència.
-
Complir els acords i seguir el pla d'atenció.
-
Destinar la prestació a la finalitat acordada.
-
Contribuir al finançament del cost del centre o servei d'acord amb la normativa.
-
Respectar la dignitat i els drets del personal dels serveis.
3. Què fa la Diputació de Barcelona en l’àmbit dels serveis socials?
La Diputació de Barcelona gestiona suport tècnic, econòmic, tecnològic i formatiu als serveis socials municipals i impulsa programes de millora de la gestió i la qualitat, de suport a la infància i l’adolescència en risc, de promoció de l'autonomia personal, d'atenció a la dependència i de lluita contra la pobresa i l'exclusió social.
Per saber-ne més
Per a més informació sobre la nostra funció com a ens local supramunicipal, es recomana visitar la web de la Diputació de Barcelona, Serveis Socials.
Recursos complementaris
1. Quines són les paraules clau?
ABSS
Àrea Bàsica de Serveis Socials
Autodeterminació
Capacitat de prendre decisions per la vida diària, així com fer projectes de futur. Categoria de necessitats que apareix al Pla Estratègic de Serveis Socials 2020-2024 i que es pot relacionar amb les necessitats instrumentals definides en l’anterior pla.
2. Quines són les principals fonts bibliogràfiques?
Aguilar, M. (2013). Los servicios sociales en la tormenta. Documentación Social, 166, 145-168.
Aguilar, M. (2014). Apuntes para un replanteamiento de los servicios sociales en España. Documento de trabajo 5.12. En VII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España 2014 (pp. 1-36). Fundación FOESSA/Caritas.
Ballester, L. (1988). Marco conceptual para el analisis de las necesidades sociales. Cuadernos de Trabajo Social, 1, 63-76.
Boldú, M., Casademont, X., i Ginesta, M. (2020). Qui governa els serveis socials en el món local. Col·legi de Treball Social de Catalunya.
Casado, D., i Guillén, E. (1987). Introducción a los servicios sociales. Acebo.
Catalunya (2006). Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 4691, 4 d'agost, 21.
Catalunya (2007). Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 4990, 18 d'octubre, 37788-37840.
Catalunya (2008). Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 5123, 2 de maig.
Catalunya (2009). Decret 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 5333, 24 de desembre, 96480.
Catalunya (2010a). Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 5738, 20 d'octubre, 76196-76312.
Catalunya (2010b). Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i oportunitats en la infància i l’adolescència. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 5641, 2 de juny, 42475-42536.
Catalunya (2013). Ordre BSF/331/2013, de 18 de desembre, per la qual s’aproven les llistes d’indicadors i factors de protecció dels infants i adolescents. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 6530, 30 de desembre, 1-28.
Catalunya (2015). Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 6928, 5 agost, 1-11.
Catalunya i Espanya. (2006). Llei Orgànica 6/2006, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 403.
DTASiF (Ed.). (2020). Pla Estratègic de Serveis Socials 2020-2024.
España (1978). Constitución Española. Boletín Oficial del Estado, 311, 29 de diciembre.
España (2006). Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia. Boletín Oficial del Estado, 299, 15 de noviembre, 44142-44156.
Fantova, F. (2008). Sistemas públicos de servicios sociales (N.o 49; Cuadernos Deusto de Derechos Humanos).
Fantova, F. (2014a). Diseño de políticas sociales. Fundamentos, estructura y propuestas. Editorial CSS.
Fantova, F. (2014b). Servicios sociales: sin objeto no hay sector, sin sector no hay sistema. El blog de Fernando Fantova.
Fantova, F. (2017). Servicios sociales : objeto propio y atención integrada (p. 5). La Llei d’Engel
Fantova, F. (2020). Hacia una definición de los servicios sociales. El blog de Fernando Fantova.
Fantova, F., Casado, D., López-Aróstegi, R., Sotelo, H., i Díaz, J. (2005). Situación y perspectivas del sistema público de servicios sociales en la Comunidad Autónoma del País Vasco (F. Fantova (Ed.). Dirección de Bienestar Social del Gobierno Vasco.
Ginesta, M., Civit, M., Rivera, J., i Rodríguez, A. (2017). Els Serveis Socials Bàsics a la província de Barcelona (N.o 13; Monografies).
Laparra, M., i Aguilar, M. (1997). Intervención social y exclusión social. Simposio Políticas sociales contra la exclusión social, 91-120.
Maluquer, E., Fustier, N., i Recio, M. (Eds.). (2010). Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010 - 2013 (1.a ed.). Generalitat de Catalunya.
Max-Neef, M. A., Elizalde, A., & Hopenhayn, M. (1993). Desarrollo a escala humana (2a ed.). Editorial Nordan-Comunidad; Icaria Editorial, SA.
Reglero, M. (2004). Necesidades de la sociedad actual: colectivos sociales tradicionalmente excluidos del mundo educativo. Educación y Futuro: revista de investigación aplicada y experiencias educativas, 10(10), 51-60.
Vilà, A. (2020). Els serveis socials a la cruïlla