[Ciutadania 365] El municipi
1. Autonomia local
1. Els veïns i les veïnes han pogut gestionar des de sempre els seus interessos de la col·lectivitat?
No. De fet, han hagut de transcórrer molts segles perquè això sigui possible.
Els orígens de les institucions en l’àmbit municipal es remunten a èpoques llunyanes. Des que existeixen formes d’assentament de la població en nuclis estables existeix un poder que organitza i dirigeix la vida col·lectiva. Tant és així que el municipi s’ha considerat tradicionalment com a una institució natural.
No obstant això, la major part de la història els pobles no han disposat d’una organització pròpia i eren governats “des de fora” per poders superiors, com reis, senyors feudals, governadors civils, merinos, adelantados, etc.
Idea clau
No ha estat fins a èpoques molt més recents que “el municipi” com a tal ha estat reconegut com a forma d’organització política i administrativa capaç de gestionar de manera autònoma els interessos de la col·lectivitat que representa. A aquesta facultat l’anomenem genèricament “autonomia local” i, com veurem, a l’Estat espanyol està reconeguda en l’àmbit constitucional.
2. Quan es reconeix la possibilitat de gestió dels interessos municipals al conjunt dels veïns?
La Constitució espanyola (CE) de 1978 és la que trenca amb tots aquests antecedents històrics en què els pobles i ciutats no tenien reconeguda la possibilitat de gestionar els seus interessos i estableix un règim local sobre la base dels següents principis:
-
Autonomia
-
Descentralització administrativa
-
Suficiència financera de les hisendes locals (element estructural i imprescindible per poder funcionar de manera autònoma)
Important
La Constitució espanyola (CE) de 1978 recull tots aquests principis als articles següents:
-
Article 103.1 (descentralització). L’Administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la Llei i al Dret.
-
Article 137 (autonomia). L’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius.
-
Article 140 (autonomia). La Constitució garanteix l’autonomia dels municipis, els quals gaudiran de personalitat jurídica plena. El govern i l’administració municipal corresponen als respectius ajuntaments, integrats pels alcaldes i els regidors. Els regidors seran elegits pels veïns del municipi mitjançant sufragi universal igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per la llei. Els alcaldes seran elegits pels regidors o pels veïns. La llei regularà les condicions en què sigui procedent el règim de consell obert.
-
Article 142 (suficiència financera). Les Hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per a l’exercici de les funcions que la llei atribueix a les Corporacions respectives, i es nodriran fonamentalment de tributs propis i de la participació en els de l’Estat i en els de les comunitats autònomes.
3. Quin és el significat d’autonomia local?
L’autonomia local s’associa a la capacitat del municipi de gestionar amb autonomia els interessos propis de la col·lectivitat que representa (veïns i veïnes). A l’Estat espanyol, aquesta autonomia es recupera a partir de les primeres eleccions locals democràtiques l’any 1979.
L’autonomia local permet que els governs locals puguin actuar seguint les seves pròpies directrius o orientacions polítiques (que poden ser diferents de l’estat i les comunitats autònomes), de les quals respondran davant del seu electorat.
I no només això, l’autonomia local també implica que la capacitat de decisió dels governs locals en les matèries de la seva competència no pot ser suplantada per altres autoritats o administracions. Els governs locals no estan vinculats a ordres o instruccions d’altes governs. L’autonomia local és una manifestació del pluralisme polític en un Estat compost i descentralitzat.
Per saber-ne més
A diferència del que succeeix amb les comunitats autònomes, la Constitució espanyola (CE) de 1978 no desenvolupa el contingut i abast de l’autonomia local. No indica quin poder s’atribueix a les administracions locals, ni les competències que poden assumir, ni els controls que han de suportar.
Per aquest motiu, la doctrina i la jurisprudència han definit la configuració constitucional de l’autonomia local com a una garantia institucional, entenent-la com un component essencial de l’ordre jurídic polític fixat a la Constitució espanyola a través del qual es distribueix verticalment el poder.
Per altra banda, l’autonomia local també té una dimensió administrativa. Els ens locals (a diferència de les comunitats autònomes) no tenen potestat legislativa i simplement són administracions públiques. Per això, la Constitució espanyola parla de gobierno local però també de administración local. També correspon, doncs, a l’administració local la gestió d’una part de les activitats i dels serveis públics, però no com a una administració delegada de l’Estat i/o la comunitat autònoma, sinó en virtut de competències pròpies definides per llei i sota la seva responsabilitat.
Per saber-ne més
La definició d’autonomia local la trobem a la Carta Europea de l’Autonomia Local de 15 d’octubre de 1985 (article 3.1):
“Per autonomia local s’entén el dret i la capacitat efectiva dels ens locals de regular i gestionar una part important dels assumptes públics, en el marc de la llei, sota la seva pròpia responsabilitat i en benefici dels seus habitants”.
-
La noció de «capacitat efectiva» respon a la idea que el dret de regular i gestionar uns certs assumptes públics s’ha d'acompanyar dels mitjans per exercir-lo.
-
La inclusió de l'expressió «en el marc de la llei» reconeix que aquest dret i aquesta capacitat poden ser definides amb major precisió pel legislador.
-
Per acabar, l’expressió «sota la seva pròpia responsabilitat» destaca que els municipis no han de quedar limitats al paper de simples agents de les autoritats superiors.
Per saber-ne més
La regulació jurídica de l’Administració local forma part del règim jurídic de les administracions públiques i correspon a l’Estat. És l’Estat el que ha de garantir un àmbit comú d’autonomia local i protegir a l’administració local de les eventuals tendències centralitzadores de cada comunitat autònoma.
Però això no suposa que les comunitats autònomes no puguin legislar en matèria de règim local, en tant que l’Estat només pot regular les bases d’aquesta matèria i, per tant, les comunitats autònomes poden desenvolupar-les. És indispensable que la legislació bàsica de l’Estat deixi un marge suficient de desenvolupament perquè el legislador autonòmic pugui adaptar el règim local a les seves preferències polítiques i a les circumstàncies del seu territori (com per exemple succeeix amb les vegueries a Catalunya).
A l’Estat espanyol la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LBRL) és la llei que fixa un règim bàsic comú d’autonomia local. La Carta Europea d’Autonomia Local de 1985 i els Estatuts d’Autonomia la complementen.
Però la LBRL, la Carta Europea de l’Autonomia Local i els Estatuts d’Autonomia no esgoten la legislació de règim local. Existeix una gran quantitat de normativa que complementa aquest règim en àmbits molt diferents (organitzatiu, patrimonial, etc.). A més, les comunitats autònomes també han exercit les seves competències legislatives en matèria de règim local aprovant lleis. En el cas de Catalunya, la Llei Municipal i de règim local de Catalunya, aprovada mitjançant Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.
Per altra banda, cal tenir present que la legislació general de règim jurídic de les administracions públiques (LPACAP, LCSP, LEF, EBEP i LOREG) també és aplicable a l’administració local, i que el règim de competències de les administracions locals no cal buscar-lo solament a la LBRL i/o lleis de règim local de les comunitats autònomes, sinó també a la legislació sectorial sobre cada matèria.
4. “Autonomia local” i “sobirania” són equivalents?
No. La Constitució espanyola (CE) de 1978 deixa molt clar que “autonomia” no vol dir “sobirania”. Tot poder té els seus límits, i cada organització territorial dotada d’autonomia forma part “d’un tot”, per aquest motiu el principi d’autonomia no es pot oposar al principi d’unitat, ben al contrari, és precisament dins d’aquest principi d’unitat on l’autonomia desplega el seu veritable sentit.
Recorda
Per aquest motiu l’article 137 de la Constitució espanyola delimita aquest àmbit de poder autònom, aquesta autonomia, circumscrivint-la a la «gestió dels seus respectius interessos».
5. Quins elements calen per desplegar l’autonomia local?
Per fer efectiva l’autonomia local, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LBRL) fixa que la legislació de l'Estat i la comunitat autònoma ha d’assegurar el dret del municipi a intervenir en els assumptes que afecten els seus interessos, atribuint-li les competències que pertoquin en funció de quines siguin les característiques de l'activitat pública i la seva capacitat de gestió.
Per aquest motiu la LBRL també atribueix (sempre dins de l’esfera de les seves competències) un conjunt de potestats al municipi:
-
potestat reglamentària i d'autoorganització
-
potestat tributària i financera
-
potestat de programació o planificació
-
potestat expropiatòria i de recerca, partió i recuperació d'ofici dels seus béns
-
presumpció de legitimitat i l'executivitat dels seus actes
-
potestat d'execució forçosa i sancionadora
-
potestat de revisió d'ofici dels seus actes i acords
-
relacions i preferències i altres prerrogatives reconegudes a la Hisenda Pública per als seus crèdits, i la inembargabilitat dels seus béns i drets
El municipi pot aprovar ordenances i reglaments.
Exemple
En exercici d’aquesta potestat un Ajuntament, per exemple, pot aprovar el Reglament d’ús de les seves instal·lacions esportives o aprovar l’Ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre Béns Immobles.
Cada Administració ha de decidir com articula els serveis públics de la seva competència i delimitar les unitats administratives que configuren els òrgans administratius de la seva organització interna.
Exemple
En exercici d’aquesta potestat un Ajuntament, per exemple, pot crear l’àrea d’urbanisme i unificar en aquesta àrea a tot el personal destinat a prestar els serveis que la legislació sectorial atorga al municipi en aquest àmbit d’actuació (atorgament de llicències urbanístiques, emissió de certificats, redacció de figures de planejament i gestió urbanística, etc.).
La llei reconeix que ningú pot ser privat dels seus béns i drets, a excepció que sigui per una causa justificada d'utilitat pública o interès social, mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb el que es disposa per les lleis.
Exemple
En exercici d’aquesta potestat un Ajuntament, per exemple, pot acordar l’expropiació d’una illa de cases del centre de la població per construir-hi una plaça pública, sempre que aquest projecte estigui justificat des del punt de vista de l’interès públic i s’indemnitzi econòmicament als propietaris de les cases a expropiar.
Permet al municipi tipificar o establir infraccions i sancions amb la finalitat de regular les relacions de convivència del conjunt de la població i l’ús dels seus serveis, equipaments, infraestructures, instal·lacions i espais públics.
Exemple
En exercici d’aquesta potestat un Ajuntament, per exemple, pot sancionador a un veí del municipi que ha adoptat actituds vandàliques contra el mobiliari urbà si ha previst aquest fet com a infracció administrativa en una Ordenança municipal.
6. El municipi es pot defensar front de disposicions i actes vulnerin la seva autonomia local?
Sí. El municipi pot defensar la seva autonomia enfront de disposicions i actes dictats per altres administracions públiques acudint als tribunals de justícia.
El municipi pot formular un recurs o una qüestió d’inconstitucionalitat, o pot plantejar l’anomenat «conflicte en defensa de l’autonomia local» contra les lleis de l’Estat o les comunitats autònomes que suposadament vulnerin l’autonomia local.
Per saber-ne més
-
Pots consultar aquesta breu càpsula informativa del Tribunal Constitucional espanyol en relació amb el concepte de recurs d’inconstitucionalitat.
-
Pots consultar aquesta breu càpsula informativa del Tribunal Constitucional espanyol en relació amb el concepte de qüestió d’inconstitucionalitat.
-
Pots consultar aquesta breu càpsula informativa del Tribunal Constitucional espanyol en relació amb els conflictes en defensa de l’autonomia local.
Aquesta facultat de defensa de l’autonomia local està reconeguda a la Carta Europea de l’Autonomia Local:
Protecció legal de l’autonomia local (article 11)
Els ens locals han de disposar d’un dret de recurs jurisdiccional per tal de garantir el lliure exercici de les seves competències i el respecte dels principis d’autonomia local que estan consagrats en la Constitució o en la legislació interna.
2. Definim al municipi
1. Com neix el municipi a l’Estat espanyol?
La Constitució espanyola (CE) de 1978 va donar lloc a la creació d'un estat democràtic que es caracteritza, entre altres aspectes, per organitzar territorialment l’estat en diferents entitats dotades d’autonomia i capacitades per gestionar els seus propis interessos.
En aquest nou model d’estat, el poder públic es distribueix verticalment entre entitats de diferent nivell:
-
Estat (titular de la sobirania)
-
Comunitats autònomes
-
províncies
-
municipis
-
altres agrupacions de municipis diferents de la província (com per exemple, l’illa, la comarca, l’àrea metropolitana o la mancomunitat de municipis)
Idea clau
L’article 137 de la Constitució espanyola estableix que l’Estat s’organitza territorialment en municipis, províncies i comunitats autònomes. Totes aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per la gestió dels seus respectius interessos.
2. Què entenem per “municipi”?
Un municipi és l’entitat “bàsica” d’organització territorial de l’Estat i el principal canal de participació dels ciutadans en els assumptes públics. Aquesta entitat territorial gestiona amb autonomia els interessos propis de la col·lectivitat que representa (el conjunt de veïns i veïnes).
Idea clau
Les lleis atorguen al municipi la consideració d’entitat “bàsica” de l’organització territorial de l’Estat per posar èmfasi en un aspecte clau d’aquesta forma d’organitzar el poder públic a l’Estat espanyol, i és que el municipi és l’entitat més propera a la ciutadania i, per tant, indispensable i bàsica en aquest intent d’ordenar el poder a casa nostre.
3. Quina és la funció del municipi?
Per una banda, com administració pública, el municipi té la important funció de gestionar els interessos propis de la col·lectivitat que representa (veïns i veïnes).
I, per altra banda, com entitat de caràcter representatiu, el municipi es converteix en un canal per tal que la ciutadania participi en el govern i administració dels assumptes públics que l’afecten.
Idea clau
El caràcter representatiu del municipi ve representat, en essència, pel fet que són els veïns i les veïnes qui voten a les eleccions municipals i qui escullen els seus representants polítics.
Però aquesta representativitat, a més, també es manifesta en altres formes de participació en la gestió del municipi, com per exemple la possibilitat que tenen tots els veïns i les veïnes de sol·licitar una consulta popular sobre algun assumpte que afecti la realitat social o política del municipi, o també la possibilitat legal de sol·licitar informació diversa a l’ajuntament (pressupostària, contractual, urbanística, etc.) en el marc de què reconeix la normativa de transparència.
3. Elements del municipi
1. Quins elements configuren el municipi?
El municipi està configurat per tres elements necessaris:
Aquest element essencial del municipi és conegut popularment com a “terme municipal”. És l’espai físic o geogràfic on l’ajuntament del municipi exerceix les seves competències.
El conjunt de persones o ciutadans que resideixen al municipi i que es troben inscrits al padró municipal d’habitants.
L’estructura orgànica i funcional a través de la qual el municipi exerceix l'activitat municipal i presta serveis als ciutadans. Es canalitza a través de l’ajuntament.
Exemple
De territori…
De la mateixa manera que un cotxe de fórmula 1 necessita un circuit per poder demostrar tot el seu potencial, un municipi necessita un espai en el qual desplegar les competències que té legalment atribuïdes i que li permeten incidir en la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes.
No tots els municipis segueixen el mateix model organitzatiu. No és el mateix un municipi de milers d’habitants que un altre amb pocs centenars d’habitants, o un municipi rural o de muntanya que un municipi turístic o de costa.
Per aquest motiu el règim comú de municipi coexisteix amb altres “règims municipals especials” que permeten un cert marge de flexibilització a l’hora d’organitzar els municipis amb característiques especials. Parlem, per exemple, de:
-
El “règim de consell obert” previst per a municipis petits (on l’alcalde o l’alcaldessa és elegit directament pels veïns i les veïnes i tots ells formen part d’una assemblea que assumeix la gestió i el govern municipal), els municipis de muntanya, turístics, històric artístics o industrials.
-
El “règim dels municipis de gran població” previst per municipis amb molts milers d’habitants o que presentin circumstàncies econòmiques, socials, històriques o culturals especials (en els que les funcions dels òrgans de govern es veuen sensiblement alterades per adaptar-se als requesits que exigeix la gestió d’un municipi amb milers d’habitants).
-
Els règims especials dels municipis de Barcelona i Madrid.
Per saber-ne més
Els règims especials dels municipis de Barcelona i Madrid estan desenvolupats per dues lleis:
-
Llei 22/2006, de 4 de juliol, de capitalitat i de règim especial de Madrid.
-
Llei 1/2006, de 13 de març, per la que es regula el règim especial del municipi de Barcelona.
2. El terme municipal pot patir algun tipus d’alteració?
La llei permet l’alteració del terme municipal, així com la creació, supressió o fusió de municipis, sempre que es compleixen determinades circumstàncies legals i procedimentals (força rigoroses).
El terme municipal pot ser alterat (sense mai donar lloc a un terme municipal discontinu) en supòsits diferents:
-
Per agregació total d'un municipi o diversos municipis a un altre municipi limítrof, al qual s'incorporen.
-
Per fusió de dos o més municipis limítrofs amb la finalitat de constituir-ne un sol.
-
Per segregació de part del territori d'un o més municipis per a constituir-ne un de nou.
-
Per segregació de part del territori d'un o més municipis per a agregar-se a un altre municipi limítrof.
Es pot procedir a l'agregació o a la fusió de municipis en els supòsits següents:
-
Quan hi ha insuficiència de mitjans econòmics, materials i personals per a gestionar els serveis mínims obligatoris.
-
Quan els nuclis de població formen un sol conjunt amb continuïtat urbana.
-
Quan consideracions de tipus geogràfic, demogràfic, econòmic o administratiu ho fan necessari o aconsellable.
Finalment, es poden crear nous municipis (per segregació) quan concorren els requisits següents:
-
Que existeixin nuclis de població territorialment diferenciats, de manera que hi hagi una franja classificada com a sòl no urbanitzable d'una amplada mínima de 3.000 metres entre els nuclis més propers dels municipis resultants.
-
Que hi hagi un territori i els recursos suficients per al compliment de les competències municipals.
-
Que la segregació no comporti disminució de la qualitat mitjana dels serveis que es prestaven en el municipi.
-
Que els municipis resultants tinguin una població suficient per a assegurar-ne la viabilitat. En tot cas, el municipi nou ha de comptar, com a mínim, amb una població de 2.000 habitants i el municipi o els municipis dels quals se segrega no han de baixar d'aquest límit poblacional.
-
Que el municipi nou compti amb característiques rellevants de la seva pròpia identitat per raons històriques, socials, econòmiques, geogràfiques o urbanístiques.
-
Que la segregació comporti una millora objectiva en la prestació dels serveis públics en el nou municipi.
Per saber-ne més
Una de les mesures que es varen prendre per millorar l’administració local (Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local) fou precisament impulsar a través d’incentius econòmics la fusió voluntària de municipis.
L’objectiu d’aquesta mesura fou reduir l’atomització del mapa municipal espanyol i intentar millorar la gestió, en tant que és una evidència contrastada que molts municipis petits no tenen recursos suficients per prestar els serveis que han de prestar.
Exemple
L’any 2015, el Parlament de Catalunya va aprovar una llei que convertia a Medinyà en municipi autònom i independent de Sant Julià de Ramis. No obstant això, el Tribunal Constitucional va anul·lar-la dos anys i mig més tard per qüestions formals i Medinyà torna a formar part, doncs, de Sant Julià de Ramis.
3. Qui té la consideració de veí o veïna?
La condició de veí o veïna d’un municipi la reuneix aquella persona que està inscrita al seu padró d’habitants.
4. Què és el Padró d’habitants?
El padró municipal d’habitants és el registre administratiu en el qual s’inscriuen els veïns i les veïnes d’un municipi. La inscripció al padró d’habitants atorga drets i deures als ciutadans, com:
5. És obligatòria la inscripció al Padró municipal?
Sí, la llei obliga a tota persona que resideixi a Espanya a inscriure’s al padró d’habitants del municipi en què resideix habitualment (els menors d’edat no emancipats o els majors d’edat incapacitats tenen el mateix veïnatge que els seus pares o representants legals).
Si la persona resideix en més d’un municipi s’ha d’inscriure al padró d’habitants del municipi en què resideixi més temps.
6. Com s’organitza un municipi?
L’organització municipal es compon a partir dels òrgans que amb caràcter necessari han d’existir a tots els municipis (per obligació legal) i dels òrgans que amb caràcter complementari decideix crear cada ajuntament, en funció de quin sigui el seu model d’organització intern.
A banda de tots aquests òrgans (necessaris i complementaris), a l’inici de cada nou mandat també s’adopten actes singulars per part del Ple i de l’alcalde o l’alcaldessa que complementen i detallen aspectes organitzatius del municipi i en fixen la seva forma de funcionar (calendari de sessions del Ple, el règim retributiu dels regidors, designació de membres de l’ajuntament davant altres institucions, composició dels òrgans col·legiats i les comissions, etc.). Tot aquest conjunt d’aspectes és el que popularment s’anomena cartipàs municipal.
Per saber-ne més
Si partim del seu significat etimològic, el terme cartipàs prové del terme llatí chartapacium, que significa “carta de pau”.
Per saber-ne més
Col·loquialment, s’anomena “Ple del cartipàs” a la sessió extraordinària que se celebra després d’haver-se constituït l’ajuntament en el qual es comuniquen els decrets i s’adopten els acords que estableixen el conjunt del cartipàs municipal.
7. Què és el reglament orgànic municipal?
El Reglament Orgànic Municipal és l’exponent màxim de la potestat d’autoorganització d’un municipi (popularment és conegut com a “ROM”).
Aquest instrument jurídic de naturalesa reglamentària és el que regula l’organització i el funcionament intern de cada municipi (drets i deures dels càrrecs electes i dels grups polítics municipals, funcionament del Ple i les comissions, competències i funcions de l’alcalde o l’alcaldessa i regidors delegats, fórmules de participació ciutadana, etc.).
L’aprovació i/o modificació del ROM correspon al Ple per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació local.
8. Quins són els òrgans necessaris d’un municipi?
Els òrgans que necessàriament han d'existir en tots els municipis són:
-
l’alcalde o l’alcaldessa,
-
els tinents d’alcalde,
-
el ple,
-
i la comissió especial de comptes.
Per saber-ne més
L’alcalde o l’alcaldessa nomena els tinents d’alcalde d’entre els regidors membres de la junta de govern local. Si en un municipi no hi ha aquesta junta, l’alcalde o l’alcaldessa pot nomenar a qualsevol regidor, fins a un màxim d’un terç del nombre legal de membres de la corporació.
Per saber-ne més
La comissió especial de comptes és un òrgan integrat per membres de la corporació local amb funcions d'examen, estudi i informe de tots els comptes que hagi d'aprovar el Ple de la corporació.
Curiositat
El sou de l’alcalde o l’alcaldessa…
Si vull puc conèixer el sou del meu alcalde o alcaldessa, el web del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública del Govern espanyol publica les retribucions dels càrrecs electes d’entitats locals (“espacio de información salarial de puestos de la Administración (ISPA)”.
En molts municipis, aquesta dada també es pot consultar a través de la Seu electrònica de l’ajuntament, perquè la normativa de transparència estableix que aquesta dada és pública.
En municipis de més de 5.000 habitants (o si tenen menys de 5.000 habitants, en els que ho disposi el ROM o ho acordi el Ple) o que siguin capitals de comarca també són necessaris:
-
la junta de govern local,
-
i les comissions informatives.
Per saber-ne més
La junta de govern local és un òrgan integrat per l’alcalde o l’alcaldessa i un nombre de regidors no superior al terç del nombre legal de membres del Ple (nomenats per l’alcalde o l’alcaldessa), sense perjudici que hi puguin assistir altres persones si l’alcalde o l’alcaldessa ho requereix.
Per saber-ne més
La comissió informativa és un òrgan integrat per membres de la corporació local creat amb funcions d’estudi, informe i consulta dels assumptes que han de ser sotmesos a la decisió del Ple, o dels assumptes de la junta de govern o l’alcalde o l’alcaldessa que siguin sotmesos al seu coneixement per expressa decisió d’aquests.
És un òrgan de caràcter deliberant, sense atribucions resolutòries, i tots els grups polítics tenen dret a participar en les comissions informatives amb un nombre de regidors que guardi proporció al nombre de regidors que el grup polític tingui en el Ple.
9. Quins són els òrgans complementaris d’un municipi?
Els òrgans que poden complementar l’organització municipal, a Catalunya, són:
-
el síndic o síndica municipal de greuges,
-
les comissions d’estudi, informe o consulta,
-
el consell assessor urbanístic,
-
la junta local de seguretat,
-
i qualsevol altre òrgan establert pel municipi.
Exemple
Amb l’objectiu de dinamitzar la democràcia local hi ha municipis que complementen la seva organització municipal creant Consells sectorials amb la finalitat de canalitzar la participació dels ciutadans i ciutadanes i les associacions del municipi en els assumptes municipals.
Aquests òrgans desenvolupen exclusivament funcions d'informe i/o proposta en relació amb les iniciatives relatives al sector d'activitat al qual correspongui cada consell. Cada consell estarà presidit per un membre de la corporació local, nomenat i separat lliurement per l'alcalde o l’alcaldessa, que actuarà com a enllaç entre l’ajuntament i el consell.
En els municipis catalans trobem exemples de creació de Consells sectorials, per exemple, en l’àmbit de la cultura, la cooperació, la dona, l’esport o l’àmbit escolar.
10. Quines són les competències de l’alcalde o l’alcaldessa?
L’alcalde o l’alcaldessa ostenta les atribucions que les lleis li atribueixen i aquelles atribucions que la legislació estatal o autonòmica atribueix al municipi sense concretar a quin òrgan li correspon la competència.
Entre moltes altres atribucions li correspon, per exemple:
Per saber-ne més
L’alcalde o l’alcaldessa pot delegar l’exercici de certes atribucions als membres de la junta de govern local, i si aquesta no existeix als tinents d’alcalde, sens perjudici de les delegacions genèriques (referides a una àrea o matèria) o especials (referides a un projecte o servei determinat o a un districte o barri) que pugui efectuar a favor de qualsevol regidor per complir comeses específiques.
11. Quines són les competències dels tinents d'alcalde?
Els tinents d’alcalde ostenten les següents atribucions:
-
Substituir a l’alcalde o l’alcaldessa en casos d'absència, malaltia o supòsits d’impediment que l’impossibiliti per a l'exercici de les seves atribucions. La substitució s’efectua per ordre de nomenament.
-
Exercir les funcions de l’alcalde o l’alcaldessa en els supòsits de vacant en l'Alcaldia fins que prengui possessió el nou alcalde o alcaldessa.
12. Quines són les competències del Ple?
El Ple de l’ajuntament ostenta les atribucions que li atribueixen les lleis i, en general, les que li atribueix la LBRL.
Entre altres atribucions, li correspon:
13. Quines són les competències la Junta de Govern local?
A la junta de govern local li corresponen les següents atribucions:
-
L'assistència a l’alcalde o l’alcaldessa en l'exercici de les seves atribucions.
-
Les atribucions que l’alcalde o l’alcaldessa o un altre òrgan municipal li delegui o li atribueixin les lleis.
Exemple
En aplicació d’aquest règim competencial atribuït a la junta de govern local, una llicència urbanística per construir una casa l’ha d’atorgar l’alcalde o l’alcaldessa. No obstant això, l’alcalde o l’alcaldessa pot creure que és convenient que la resta de membres del seu equip de govern coneguin de primera mà els canvis urbanístics que pateix el municipi a conseqüència, per exemple, d’obres de nova urbanització. Per això mateix l’alcalde o l’alcaldessa pot decidir delegar aquesta atribució a la junta de govern local perquè sigui aquest òrgan col·legiat quin prengui aquest tipus de decisions en l’àmbit urbanístic.
4. L’ajuntament
1. Què és exactament un ajuntament?
El concepte “ajuntament” sovint el relacionem directament a la idea de “municipi”, i no anem mal encaminats.
No obstant això, quan parlem de l’ajuntament del municipi ens referim específicament a l’estructura orgànica i funcional (conjunt de persones i mitjans) que té encomanada la tasca de governar i administrar el municipi.
En aquest sentit, un ajuntament és un conglomerat d’òrgans (alcalde, ple, etc.) que procuren executar amb èxit les diferents competències que les lleis atribueixen al municipi (subministrar aigua als veïns, ordenar el trànsit, cuidar parcs i jardins, procurar pel patrimoni històric i cultural, etc.).
Arran dels processos electorals que es produeixen cada 4 anys, l’alcalde o l’alcaldessa i els regidors acaben el seu mandat, els ajuntaments es renoven i es comença a preparar el procés de constitució del que serà el nou ajuntament i l’elecció del nou alcalde o alcaldessa del municipi.
Curiositat
La plaça de l’ajuntament…
A l’estat espanyol és habitual que la principal plaça del municipi es conegui com “la plaça de l’ajuntament”, perquè generalment també és el lloc on es troba l’edifici de l’ajuntament. És un dels indrets més visitats i transitats del municipi.
2. Com s’elegeixen els membres d’un ajuntament?
L’ajuntament està integrat per l’alcalde o l’alcaldessa i els regidors:
-
Els regidors són elegits pels veïns i les veïnes mitjançant sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per la llei.
-
Els alcaldes o les alcaldesses són elegits pels regidors, o en alguns casos determinats pels mateixos veïns (règims especials).
Important
Un sistema inspirat pel sufragi universal permet votar a tota la població adulta sense cap tipus de limitació a conseqüència d’ètnia, sexe, creença o classe social. Mentre que el sufragi igualitari atribueix a cada elector un nombre igual de vots (“una persona, un vot”).
Malgrat l’obvietat que avui ens pugui semblar això, el sufragi universal i igualitari són conquestes importants aconseguides per les societats dels darrers temps, perquè no fa tants anys la capacitat de votar de certs col·lectius estava restringida. A Espanya, per exemple, al segle XIX només podien votar els propietaris i “les persones amb determinades capacitats”, o les dones no varen poder votar fins al 1932 a l’època de la segona república.
Sabies que…
El nombre de regidors de cada terme municipal varia en funció dels residents d’aquest, d'acord amb l'escala que es detalla a continuació.
El nombre final de regidors sempre és imparell, per evitar en la mesura del possible el desenvolupament d'empats en les votacions del Ple municipal.
3. Quina és la figura més representativa de l’ajuntament?
Sens dubte, l’alcalde o l’alcaldessa del municipi. És l’òrgan que dirigeix el govern i l’administració municipal, el màxim responsable dels serveis municipals i el que representa a l’ajuntament en tota mena d’acte públic.
Curiositat
La vara de l’alcalde o l’alcaldessa…
En el nomenament d’un nou alcalde o alcaldessa sempre veiem com aquest porta una espècie de bastó o vara a la mà. Avui dia aquesta vara és un mer adorn o símbol representatiu del poder, però històricament la vara tenia una funció pràctica. Durant l'alta edat mitjana, l'alcalde era la persona que resolia les controvèrsies i desacords entre els ciutadans. En aquella època era habitual que els litigis tractessin sobre qüestions relacionades amb l’agricultura (límits dels camps de conreu, traçats de servituds, invasió de sembres, etc.), per tant, era necessari resoldre les controvèrsies amb algun sistema de mesurament precís i fiable (en aquella època no existia el sistema mètric decimal). En aquest context és quan l’alcalde feia ús de la vara com a mitjà de mesura per resoldre els conflictes veïnals. Des de llavors que aquest símbol encara està present en el procés d’elecció del nou alcalde o alcaldessa.
4. Com es defineixen les àrees o regidories?
No hi ha cap norma que estableixi com s’han de definir les àrees o regidories d’un ajuntament. Són l’alcalde o l’alcaldessa els que distribueixen les competències i funcions entre els regidors que formen part de l’equip de govern seguint el seu propi criteri (regidor de cultura, d’esports, d’hisenda, etc.).
Normalment, en governs de coalició, aquesta definició de les àrees o regidories està condicionada pels pactes polítics que hagin pogut arribar les diferents forces polítiques que s’han posat d’acord per governar al municipi.
5. Quant dura el mandat d’un regidor?
La llei estableix que la duració del mandat dels membres dels ajuntaments és de 4 anys, a comptar des de la data de l’elecció, precisant que en tot cas el mandat acaba el dia abans de la celebració de les següents eleccions.
Per saber-ne més
L’expiració del mandat produeix importants conseqüències:
-
Establiment d’un govern transitori fins a la presa de possessió dels membres del nou ajuntament (coneguda com a “administració en funcions”).
-
L’objectiu és evitar algun perjudici pel consistori i/o els seus ciutadans a conseqüència d’un buit de poder, amb el benentès que tot el temps que transcorre fins a la constitució del nou ajuntament la necessitat que els assumptes públics quotidians siguin administrats per algú persisteix.
-
Cessament del personal eventual (personal que realitza funcions qualificades com de “confiança o assessorament especial”).
-
Adopció de mesures organitzatives dirigides a liquidar assumptes formals de la corporació sortint i a preparar l’entrada de la nova corporació.
6. Quin dia es constitueix l’ajuntament?
La corporació sorgida del procés electoral s’ha de constituir en sessió pública el 20è dia posterior a la celebració de les eleccions (o el 40è dia pel cas que s’hagi formulat recurs contenciós electoral contra la proclamació de regidors electes).
Aquesta convocatòria per constituir l’ajuntament s’efectua “per ministeri de la llei”, és a dir, no requereix cap convocatòria expressa per part de ningú.
A la mateixa sessió constitutiva de l’ajuntament s’elegeix l’alcalde o l’alcaldessa.
7. I com es constitueix un ajuntament?
La renovació periòdica de les corporacions locals a conseqüència de les eleccions comporta:
-
l’obligació de preparar el procés de constitució del nou ajuntament
-
i l’elecció del nou alcalde o alcaldessa.
Efectuats els tràmits preliminars, el 20è dia posterior a les eleccions se celebra la sessió constitutiva de l’ajuntament amb la finalitat que els membres electes prenguin possessió del seu càrrec i procedeixin seguidament a elegir l’alcalde o l’alcaldessa del municipi.
El procediment que estableix la llei per constituir l’ajuntament és el següent:
8. Com s’elegeix a l’alcalde o l’alcaldessa?
A la mateixa sessió de constitució de l’ajuntament es procedeix a l’elecció de l’alcalde o l’alcaldessa d'acord amb les pautes següents:
-
Només poden ser candidats els regidors que encapçalin les llistes electorals.
-
El candidat ha d’obtenir majoria absoluta dels vots en una única votació.
-
Si cap candidat aconsegueix majoria absoluta, és proclamat alcalde o alcaldessa (sense necessitat de dur a terme una segona votació) el regidor que encapçali la llista que hagi obtingut major nombre de vots en el municipi. En cas d'empat, l’elecció es resoldrà per sorteig.
9. És obligatori jurar o prometre acatar la Constitució en la presa de possessió del càrrec?
Sí, el jurament o la promesa d’acatament de la Constitució són imprescindibles per adquirir la condició de regidor de l’ajuntament.
Els electes poden escollir entre jurar o prometre la Constitució i, si ho creuen convenient, poden manifestar addicionalment que ho fan “per imperatiu legal” o altres consideracions que creguin oportunes.
5. Les competències municipals
1. Què ha de fer un municipi?
Un municipi ha d’acomplir les activitats i prestar els serveis públics que les lleis li ordenen (recollir els residus, regular el transport urbà, gestionar els parcs i jardins, planificar urbanísticament el desenvolupament del municipi, garantir la seguretat ciutadana, promoure la cultura, etc.).
Per complir amb totes aquestes competències, el municipi té autonomia per prendre les seves decisions i la capacitat legal per realitzar actes de naturalesa diferent (pot adquirir, gravar o alienar béns, formalitzar contractes, executar obres, etc.).
2. Què són les competències municipals?
La competència és un dels elements més característics de qualsevol organització pública administrativa. Es defineix com el conjunt de funcions i potestats que l’ordenament jurídic atribueix a cada òrgan que integra aquesta organització municipal.
El municipi (o qualsevol administració pública) actua en àmbits d’actuació diferents en funció de quines competències té legalment atribuïdes (educació, sanitat, urbanisme, medi ambient, etc.).
3. Quin règim de competències està previst a l’àmbit municipal?
En l’àmbit municipal es pot distingir d’entre els següents tipus de competències:
Competències pròpies: són les competències que s’atribueixen al municipi per llei i que aquest exerceix de manera autònoma i sota la seva responsabilitat.
Aquestes competències corresponen d’entre un llistat de matèries molt concretes:
-
Urbanisme (planejament, gestió, execució i disciplina urbanística, protecció i gestió del patrimoni històric, promoció i gestió de l'habitatge de protecció pública, conservació i rehabilitació de l'edificació).
-
Medi ambient (parcs i jardins públics, gestió dels residus sòlids urbans, protecció contra la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica).
-
Abastament d'aigua potable a domicili i evacuació i tractament d'aigües residuals.
-
Infraestructura viària.
-
Avaluació i informació de situacions de necessitat social i l'atenció immediata a persones en situació o risc d'exclusió social.
-
Policia local, protecció civil, prevenció i extinció d'incendis.
-
Trànsit, estacionament de vehicles i mobilitat. Transport col·lectiu urbà.
-
Informació i promoció de l'activitat turística d'interès i àmbit local.
-
Fires, proveïments, mercats, llotges i comerç ambulant.
-
Protecció de la salubritat pública.
-
Cementiris i activitats funeràries.
-
Promoció de l'esport i instal·lacions esportives i d'ocupació del temps lliure.
-
Promoció de la cultura i equipaments culturals.
-
Participar en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria i cooperar amb les administracions educatives corresponents en l'obtenció dels solars necessaris per construir nous centres docents. La conservació, manteniment i vigilància dels edificis de titularitat local destinats a centres públics d'educació infantil, primària o especial.
-
Promoció de la participació dels ciutadans en l'ús eficient i sostenible de les tecnologies de la informació i les comunicacions.
-
Actuacions per promoure la igualtat entre homes i dones així com contra la violència de gènere.
Curiositat
En execució de la competència pròpia en matèria de promoció cultural, alguns ajuntaments són els responsables d’organitzar esdeveniments i festivals importants, com per exemple el carnaval de Santa Cruz de Tenerife, les falles a València, la feria de abril a Sevilla, el festival internacional de Benicàssim, el festival de cine de San Sebastián, entre molts altres.
Competències delegades: són les competències que li corresponen al municipi perquè altres administracions (Estat o comunitat autònoma) li deleguen per millorar l’eficàcia de la gestió i/o eliminar duplicitats.
En aquest cas el municipi no és el titular de la competència i no disposa de plena autonomia per gestionar-la perquè actua sota la direcció i control d’una altra administració.
Exemple
En l’època on foren vigents les restriccions lligades la pandèmia de la COVID, la Generalitat de Catalunya era l’administració competent per sancionar a les persones que anaven sense mascareta pel carrer. Aquesta competència autonòmica, en canvi, fou delegada als municipis catalans que ho varen sol·licitar a la Generalitat.
Recorda
La principal diferència entre les competències pròpies i les competències atribuïdesper delegació és que:
-
les competències pròpies són exercides amb autonomia i sota la mateixa responsabilitat del municipi,
-
les competències atribuïdes per delegació s’exerceixen de manera coordinada amb l’administració delegant (Estat o comunitat autònoma) i, per tant, pot existir un cert control i direcció en l’execució de la competència.
Competències “diferents de les pròpies i de les atribuïdes per delegació” (popularment conegudes com a “impròpies”): són les competències que no entren en cap de les categories examinades anteriorment i que el municipi pot exercitar quan:
-
no es posi en risc la seva sostenibilitat financera de la hisenda municipal
-
no s'incorri en un supòsit d'execució simultània del mateix servei públic amb una altra administració pública.
Per saber-ne més
Per poder exercir competències impròpies el municipi ha d’obtenir prèviament l’aval de la Generalitat de Catalunya, a través de dos informes que han de ser favorables:
-
Un informe sobre la inexistència de duplicitats del servei públic que es pretén prestar (hi ha duplicitat quan la Generalitat i el municipi projecten sobre un mateix territori i sobre les mateixes persones una determinada acció pública).
-
Un informe que asseguri que l’exercici de la nova competència no supera la capacitat del municipi per finançar els compromisos de despesa presents i futurs.
Exemple
A Catalunya, la competència en matèria de sanitat correspon a la Generalitat de Catalunya. Per tant, el Departament de Salut de la Generalitat és el responsable d’executar les polítiques sanitàries i garantir la prestació del servei de salut a la població catalana.
No obstant això, si un municipi té la seva situació econòmica molt sanejada, es pot plantejar construir un hospital públic, sempre que prèviament la Generalitat de Catalunya informi favorablement en els termes esmentats abans.
4. L’atribució d’una competència pròpia obliga a prestar algun servei públic?
No. Un municipi que tingui atribuïda una competència com a pròpia ha d’avaluar si presta (o no) un determinat servei o realitza una determina actuació derivada d’aquesta competència en funció de raons de conveniència, eficàcia i estabilitat i sostenibilitat financera.
El municipi només està obligat a prestar els serveis definits com “a mínims” per la llei.
5. Els ciutadans tenen dret a rebre un mínim de serveis públics?
Sí, efectivament existeix una sèrie de serveis públics que el municipi està obligat a prestar amb caràcter de mínims, a fi i efecte de satisfer les necessitats i aspiracions del comunicat veïnal.
Com que no tots els municipis són iguals, per fixar aquests serveis mínims s’utilitza un criteri de capacitat. Hi ha uns serveis mínims exigits a tots els municipis i a partir d’aquí s’incrementen nous serveis obligatoris en funció que la població sigui superior a 5.000, 20.000 o 50.000 habitants.
Els serveis mínims actualment exigits als municipis en funció de la seva població són els següents:
Exemple
Els municipis de Torroella de Montgrí i Badalona han de garantir l’abastament d’aigua potable per als veïns i veïnes, però només el segon (per nombre d’habitants) és obligatori que disposi d’una xarxa de transport urbà de viatgers.
Sabies que…
En els municipis amb una població inferior a 20.000 habitants serà la Diputació provincial la que coordinarà la prestació dels següents serveis:
-
Recollida i tractament de residus.
-
Proveïment d'aigua potable a domicili i evacuació i tractament d'aigües residuals.
-
Neteja viària.
-
Accés als nuclis de població.
-
Pavimentació de vies urbanes.
-
Enllumenat públic.
Per coordinar la prestació de tots aquests serveis, la Diputació provincial (amb la conformitat dels municipis afectats) proposarà la forma de prestació del servei (directa per la mateixa Diputació o a través de fórmules de gestió compartida a través de consorcis, mancomunitats o altres fórmules).
Tanmateix, el municipi podrà assumir la prestació del servei per ell mateix si justifica que el pot prestar amb un cost menor que la forma suggerida per la Diputació. Quan la Diputació assumeixi la prestació d'aquests serveis repercutirà als municipis el cost efectiu del servei en funció del seu ús.
6. Quines són les formes de gestió dels serveis públics?
En termes generals gestionar un servei públic comporta la tasca d’organitzar tots els mitjans necessaris (materials, personals, econòmics) per fer efectiva la prestació del servei o l’execució d’allò que defineixi el servei públic (transportar, subministrar, atendre a les persones, etc.).
Un servei públic local, entès com un servei que presta un municipi dins de l’àmbit de les seves competències, es pot gestionar de dues formes:
6. Estatut del regidor i grups polítics municipals
1. Què és el govern i l’oposició municipal?
Les persones que representen al municipi i governen l’ajuntament han estat elegides a través d’un procés electoral pels ciutadans i ciutadanes. D’aquest fet neix, precisament, la legitimitat del govern municipal.
Els ciutadans escullen els seus representants en virtut de quines siguin les seves preferències polítiques o personals, i a partir d’aquí es configura una majoria que governa el municipi i una minoria que desenvolupa el paper d’“oposició” (controla al govern municipal).
2. Què és l’estatut del regidor?
Es coneix com a “Estatut del regidor” al conjunt de drets i deures dirigits a preservar la independència dels regidors en l’exercici de les seves funcions com a representants dels ciutadans que els han escollit.
Aquest Estatut també preveu unes mínimes condicions per a l’exercici d’aquesta funció representativa: garanteix, sobretot, la participació política al regidor i li reconeix les compensacions econòmiques que aquest pugui percebre a conseqüència de l’exercici de la seva funció.
Idea clau
La principal funció del regidor és representar els interessos de la ciutadania i protegir l’interès públic.
Perquè sigui així, l’Estatut del regidor reconeix un conjunt de drets i deures que permeten al regidor exercir la seva missió de servir el ciutadà amb independència i en adequades condicions econòmiques i personals.
3. Un regidor és un òrgan municipal?
No. Els regidors no són òrgans de l’ajuntament i no tenen assignades competències (com succeeix amb els òrgans municipals).
Els regidors són càrrecs representatius i membres d’un òrgan col·legiat (el Ple municipal) que representa a la institució i a la ciutadania.
Sabies que…
A la pràctica, el paper que assumeix dins de l’organització municipal cada regidor depèn sempre de si aquest forma part del govern municipal (majoria) o de l’oposició (minoria) i, sobretot, de quines funcions exerceix en el si del consistori (si és alcalde; si és membre de la junta de govern local; si és portaveu del grup polític; si exerceix funcions delegades; etc.).
4. Un regidor té les mateixes prerrogatives que un diputat del Parlament de Catalunya o del Congrés de Diputats?
Un regidor d’un ajuntament i un parlamentari autonòmic o estatal coincideixen en el fet que tots ells són càrrecs representatius. Malgrat tot, els drets del regidor són substancialment diferents d’aquests parlamentaris.
El regidor d’un ajuntament no gaudeix de la prerrogativa de la inviolabilitat, no té immunitat i no té garantit cap fur especial.
Això vol dir que el regidor pot ser perseguit penalment i civilment per les manifestacions i opinions que pot fer durant el debat polític en un òrgan de l’ajuntament (per exemple, en un Ple) i ser jutjat davant d’un jutge ordinari (com la resta de ciutadans) si dels seus actes se’n deriven responsabilitats.
Per saber-ne més
L'ús de prerrogatives com la inviolabilitat, la immunitat o l’aforament reconegudes a la Constitució espanyola estan dirigides a garantir l'exercici adequat de certes funcions públiques:
La inviolabilitat protegeix als parlamentaris i al Cap de l'Estat, encara que amb un abast molt diferent.
En el cas dels parlamentaris implica l'exempció de responsabilitat penal, civil, administrativa o laboral per les opinions i actes realitzats en l'exercici de les funcions representatives. Com que el que es pretén és protegir la funció (no a la persona), aquesta garantia no opera quan el diputat du a terme els actes qüestionats fora de la funció que li correspon com a parlamentari.
En el cas del Cap de l'Estat, la Constitució espanyola va més enllà perquè diu que “la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”, per tant, tots els actes del Rei (institucionals i personals) estarien protegits.
5. Quins drets tenen els regidors municipals?
Els regidors tenen reconeguts drets en l’àmbit polític, econòmic i sociolaboral, en concret:
Idea clau
Els drets del regidor li permeten:
-
exercir adequadament la seva funció d’impuls i de control polític (dret a participar en reunions, a romandre en el càrrec i a obtenir informació),
-
mantenir una situació sociolaboral estable mentre està en el càrrec (mitjançant figures com l’excedència forçosa),
-
i preservar la seva subsistència (dret a retribució i dietes).
6. Quins deures i obligacions tenen els regidors municipals?
Els regidors també tenen deures i obligacions que han de complir en l’exercici de les seves funcions, especialment per evitar l’enriquiment injust mentre exerceixen el seu càrrec d’electes locals.
D’entre aquests deures i obligacions destaquen els següents:
Idea clau
Alguns deures del regidor busquen evitar possibles conflictes d’interessos i, per tant, fer que el regidor exerceixi les seves funcions amb independència i objectivitat i allunyat de qualsevol pressió o influència que trenqui la seva obligació de servir l’interès públic.
7. La tasca de regidor és incompatible amb altres càrrecs?
Sí, en alguns casos. Per garantir l’objectivitat i la imparcialitat en l’exercici de les seves funcions els regidors estan sotmesos a un règim d’incompatibilitats que impedeix que puguin percebre retribucions per l’exercici del seu càrrec i, al mateix temps, altres retribucions (excepte dietes) amb càrrec als pressupostos de les administracions públiques i dels ens, organismes o empreses que en depenen.
Si al membre electe l’afecta una situació d’incompatibilitat, haurà de triar entre renunciar al càrrec de regidor o bé abandonar la situació que origina la incompatibilitat.
Exemple
El càrrec de regidor és incompatible amb la condició de contractista (adjudicatari d’un contracte públic).
Per saber-ne més
Existeix un supòsit específic d’incompatibilitat que té com a finalitat prevenir situacions que puguin donar lloc a hipotètics conflictes d’interessos. A aquest efecte està previst un període de temps (dos anys) en el qual, després d’abandonar les funcions representatives de caràcter executiu, no es podran exercir determinades activitats.
Aquest supòsit específic d’incompatibilitat fa referència expressa als regidors que hagin ostentat responsabilitats executives en el Govern local. Aquests regidors, un cop finalitzat el seu mandat, no podran, durant els dos anys següents a la data del seu cessament, exercir els seus serveis a empreses o societats privades relacionades directament amb les competències del càrrec exercit.
8. Es poden exigir responsabilitats al regidor per les seves decisions?
Sí, els càrrecs públics locals estan subjectes a responsabilitats de naturalesa penal, civil i administrativa pels actes i omissions realitzats en l’exercici de les seves funcions.
Cada regidor és responsable personalment de les seves accions i de la seva participació en les resolucions i acords que s’adoptin en el si de l’ajuntament.
En les decisions dels òrgans unipersonals el responsable és el titular de l’òrgan. Mentre que en els acords adoptats als òrgans col·legiats només seran responsables els qui hagin emès el seu vot en sentit positiu.
Exemple
Un regidor pot incórrer en responsabilitats administratives (si, per exemple, incompleix els seus deures estatutaris), en responsabilitats civils pels danys causats a conseqüència de les seves decisions, i en responsabilitats penals si comet algun delicte (corrupció, suborn, prevaricació, etc.).
9. Què són els grups polítics municipals?
Els grups polítics són elements organitzatius que serveixen per facilitar l’actuació dels regidors en el funcionament polític de la institució municipal (permeten que els seus membres actuïn conjuntament i organitzin la seva participació en els òrgans col·legiats de l’ajuntament). Però com a tals, no són pròpiament òrgans de l’ajuntament i no tenen personalitat jurídica.
Els grups polítics guarden correspondència amb les llistes electorals per les quals s’han presentat els regidors. Cada grup nomena un portaveu, que és qui expressa l’opinió del grup en primer terme en les reunions dels òrgans col·legiats.
La constitució d’un grup polític municipal es realitza mitjançant un escrit dirigit al president de la corporació, signat per tots els membres, en el qual es manifesta la seva expressa voluntat d’integrar-s’hi.
Aquest procés s’ha de formalitzar abans de la celebració del primer Ple ordinari després de la constitució de la corporació. L’alcalde o l’alcaldessa donarà compte al Ple dels grups que s’han format.
Els grups polítics poden tenir una dotació econòmica a càrrec dels pressupostos municipals, la qual ha de tenir un component fix, idèntic per a tots els grups, i un altre de variable en funció del seu nombre de membres. Aquesta assignació econòmica del grup és independent de les retribucions i assistències que corresponen a cada regidor per l’exercici del seu càrrec.
Per saber-ne més
La legislació catalana de règim local estableix que el Ple de l’ajuntament ha de garantir la participació dels regidors i grups municipals en els òrgans d’informació i difusió de titularitat municipal, com ara la televisió local, les emissores de ràdio municipals i els butlletins editats per l’ajuntament.
D’aquesta manera, l’ajuntament hauria de regular els espais i els temps que es destinen als grups polítics en els mitjans de comunicació de què disposi, tant pel que fa a les pàgines del butlletí com als programes d’informació local de les ràdios i televisions locals.
10. I els regidors no adscrits?
S’anomena regidor no adscrit al càrrec electe que no integra el grup polític de la formació per la qual va ser elegit (casos d’abandonament o expulsió, principalment).
El regidor no adscrit té els drets que individualment li corresponen com a membre de la corporació, però no els derivats de la seva pertinença a un grup polític.
Per saber-ne més
Si un regidor s’enfronta o perd la confiança del partit polític que el va presentar com a candidat, es poden donar casos de “transfuguisme”, en tant que aquest regidor encara conserva el seu dret a romandre en el càrrec i, per tant, pot passar a donar suport a un grup diferent d’aquell pel qual va ser elegit.
Idea clau
És recomanable que el Reglament Orgànic Municipal (ROM) de l’ajuntament concreti tots els aspectes relacionats amb l’Estatut del regidor, a fi de millorar la qualitat democràtica, la transparència i el bon funcionament del sistema institucional.
7. Marc legal
1. Quines són les principals normes jurídiques que regulen el municipi?
El règim jurídic del municipi a Catalunya està regulat, substancialment, per les normes i lleis següents:
Constitució espanyola (CE) de 1978.
Estatut d’Autonomia de Catalunya (Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol).
Legislació bàsica estatal:
-
Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), modificada per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local.
-
Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local (TRRL).
-
Llei 1/2006, de 13 de març, del règim especial de Barcelona.
Legislació autonòmica:
-
Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMC).
-
Llei 31/2010, de 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
-
Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona.
Normativa sectorial en àmbits molt diferents (educació, sanitat, transport, urbanisme, esports, cultura, mobilitat, etc.).
Recursos complementaris
1. Quines són les paraules clau?
Acció
Instrument mitjançant el qual es pretén el reconeixement o la protecció d'un dret o un interès legítim davant l'Administració pública o, si escau, davant els òrgans judicials.
Acte administratiu
Es defineix com un acte jurídic unilateral de l’Administració pública, diferent del reglament, i que consisteix en una declaració de voluntat, de judici, de coneixement o de desig realitzada per l’Administració en l’exercici d’una potestat administrativa diferent de la potestat reglamentària.
L’acte administratiu pot ser exprés (implica una exteriorització clara i inequívoca de la voluntat, el judici, el desig o el coneixement d'una administració pública) o presumpte (situació jurídica que la llei equipara a un acte administratiu per silenci positiu, que es produeix quan l'òrgan competent no dicta resolució expressa i té l'obligació de fer-ho dins un termini legalment establert).
Acord
Decisió de l'Administració pública adoptada, preferentment, per un òrgan col·legiat.
Ajuntament
Corporació de dret públic que representa, governa i administra els interessos d'un municipi.
Alcalde | alcaldessa
Persona que presideix un ajuntament, el representa, és cap de l'Administració municipal i convoca i presideix les sessions del Ple.
Autonomia local
Autonomia dels municipis, les províncies i les illes per a poder intervenir en els assumptes que afecten els seus interessos, d'acord amb els principis de descentralització i màxima proximitat de la gestió administrativa als ciutadans, la qual està garantida constitucionalment i comporta un conjunt de competències i una capacitat de gestió que el legislador estatal i l'autonòmic han de respectar
2. Quines són les principals fonts bibliogràfiques?
ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. “Soc regidor de Salut, i ara què?”. Càtedra Enric Prat de la Riba.
CAMPOS ACUÑA, M. CONCEPCIÓN (2023). “Manual práctico para la constitución y gestión de las nuevas corporaciones locales”. Editorial El Consultor de Los Ayuntamientos.
GENERALITAT DE CATALUNYA. ESCOLA D'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE CATALUNYA. “L’organització dels ens locals. Autonomia local i potestat d’autoorganització. Organització bàsica i organització complementària. Règims municipals especials. El cartipàs”. (s.f.). EAPC Wiki.
GRACIA RETORTILLO, R. & VILALTA REIXACH, M. (2022). “Dret i govern local”. Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
LORA, M., VALLVÉ, T., PARADA, R. [i 12 més] (2020). “Manual de derecho local”. 4a edició. Editorial Iustel Publicaciones.
MUÑOZ MACHADO, S. (2011). “Tratado de derecho municipal”. 3a edició. Editorial Iustel.
VALLÈS, J. M. & BRUGUÉ, Q. (2003). “Polítics locals: preparant el futur”. Editorial Mediterrània.
VELASCO CABALLERO, F. & ALARCÓN SOTOMAYOR, L. (2021). “Tratado de derecho local”. Editorial Marcial Pons Ediciones Jurídicas y Sociales, S.A.