[Ciutadania 365] L’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

L’Agenda 2030 no és un acord de mínims, sinó la definició d’un nou paradigma de desenvolupament que reclama una transformació tant dels reptes tradicionals de caràcter individual com de caràcter col·lectiu, com ara el canvi climàtic, la igualtat de gènere, el treball digne, la bona governança, o la pau. Té un marcat caràcter multinivell i multiactor: els responsables d’assolir els ODS són els governs a tots els nivells, particularment els governs locals i regionals, com també tots els actors de la societat implicats.

Aquesta Agenda estableix per primera vegada als governs locals com a actors clau en l’assoliment del desenvolupament sostenible, per la seva proximitat a la ciutadania i el coneixement del territori. Les administracions locals no són només implementadores de l’Agenda 2030, també tenen la responsabilitat política de ser catalitzadores del canvi.

El secretari General de les Nacions Unides va fer una crida perquè tots els sectors de la societat es mobilitzin en favor d'una dècada d'acció en tres nivells: acció a escala mundial per a garantir un major lideratge, més recursos i solucions més intel·ligents respecte als Objectius de Desenvolupament Sostenible; acció a escala local que inclogui les transicions necessàries en les polítiques públiques, els pressupostos, les institucions i els marcs reguladors dels governs, les ciutats i les autoritats locals; i acció per part de les persones, especialment la joventut, la societat civil, els mitjans de comunicació, el sector privat, els sindicats, els cercles acadèmics i altres parts interessades, per a generar un moviment imparable que impulsi les transformacions necessàries.

L’Agenda 2030 constitueix el paraigua que emmarca i vincula la resta d’agendes globals que es vinculen a l’assoliment del desenvolupament sostenible, entre les quals s’inclouen la Nova Agenda Urbana, l’Acord de París sobre el canvi climàtic, l’Agenda d’Acció d’Addis Abeba i el Marc d’acció de Sendai, destinades a reforçar l’acció dels ODS en àrees específiques.

• La Nova Agenda Urbana: va ser aprovada el 20 d’octubre de 2016 en el marc de la III Conferència de les Nacions Unides sobre Habitatge i Desenvolupament Urbà Sostenible (Hàbitat III), a Quito (Equador). Estableix com deurien haurien transformar-se les ciutats i els assentaments humans per esdevindre espais habitables, inclusius, saludables, sostenibles, segures i resilients a fenòmens naturals, és a dir, com aconseguir el desenvolupament urbà sostenible. La Nova Agenda Urbana impacta directament a l’ODS 1, tot i que té vinculacions en la major part dels 17 ODS.
• L’Acord de París: és el resultat de la XXI Conferència sobre el Clima (COP21), celebrada a París el 2015. És un acord mundial en què els 195 països membres del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic es comprometen a intensificar les accions i inversions per a combatre el canvi climàtic.
• L'Agenda d'Acció d'Addis Abeba: es va aprovar a la III Conferència Internacional sobre el Finançament per al Desenvolupament d'Addis Abeba (Etiòpia, 2015). Recull iniciatives per a posar fi a la pobresa i assolir el desenvolupament sostenible mitjançant la promoció del creixement econòmic inclusiu, la protecció del medi ambient i el foment de la inclusió social.
• El Marc de Sendai per a la reducció del risc de desastres 2015-2030 va ser adoptat a Sendai (Japó) el 2015, en la III Conferència Mundial de les Nacions Unides sobre la Reducció del Risc de Desastres. Augmenta la resiliència de les nacions davant els desastres; se centra en la gestió del risc de desastres; amplia l'atenció als riscos ambientals i humans, tecnològics i biològics. Posa en relleu la necessitat d'enfortir la governança multinivell en aquesta matèria, que implica tots els nivells de govern i la societat en general, i aposta per reforçar la coherència entre les agendes globals.

A continuació trobareu una definició per cadascun dels 17 ODS.

ODS 1 - Erradicar la pobresa a tot el món en totes les seves formes.

Commina a erradicar la pobresa extrema i reduir la proporció de persones de totes les edats que viuen en la pobresa, garantint un accés universal a recursos i a serveis bàsics com l’habitatge, l’energia, l’assistència sanitària o les tecnologies, i també fomentar la resiliència de les persones pobres i vulnerables davant les situacions de crisi o desastres.

ODS 2 - Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible.

Promou erradicar la desnutrició i combatre la mala alimentació, origen de malalties. Assegurar la sostenibilitat dels sistemes de producció d’aliments, aplicar pràctiques agrícoles sostenibles, adoptar mesures perquè els mercats de productes bàsics alimentaris i els seus derivats funcionin correctament, i fomentar nous models agroalimentaris sostenibles, sans i justos arreu del món. Garantir que tothom gaudeixi d’una dieta saludable i nutritiva durant tot l’any.

ODS 3 - Garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats.

Aspira a prevenir i combatre les malalties transmissibles, noves i emergents, i totes les que, sense ser transmissibles, causen la major part de la mortalitat prematura, des del càncer fins a les afeccions coronàries. També disminuir substancialment les morts i malalties causades per productes químics i per la pol·lució de l'aire, l'aigua i el sòl, així com els accidents de trànsit, per tal de protegir la vida humana i aconseguir una qualitat de vida millor per a tothom.

ODS 4 - Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat, i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida.

Garantir l’accés a serveis d’atenció i desenvolupament en la primera infància i a un ensenyament preescolar de qualitat. Potenciar que tothom acabi l’ensenyament primari i secundari, que haurà de ser gratuït, equitatiu i de qualitat, i accedir a una formació tècnica, professional i superior de qualitat, incloent-hi l’ensenyament universitari. Així mateix, cal que tot l’alumnat adquireixi els coneixements necessaris per promoure el desenvolupament sostenible: drets humans, igualtat de gènere, promoció d’una cultura de pau i no-violència, adopció d’estils de vida saludables, etc.

ODS 5 - Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i nenes.

Erradicar la violència i la discriminació contra les dones, així com d’assegurar que tenen les mateixes oportunitats que els homes en tots els àmbits de la vida. Això vol dir acabar amb totes les formes de violència contra les dones, inclosa l’explotació sexual. Impulsar la igualtat de dones i homes en l’àmbit laboral i a combatre la discriminació salarial, així com promoure la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Vetllar per la participació plena i efectiva de les dones, i per la igualtat d’oportunitats en el lideratge de la vida pública.

ODS 6 - Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua, i el sanejament per a totes les persones.

Garantir l’accés a l’aigua potable, el sanejament i la gestió d’ecosistemes d’aigua dolça, essencials per a la salut humana, la sostenibilitat ambiental i la prosperitat econòmica. Promoure l’accés universal, equitatiu i a un preu assequible a l’aigua potable i als serveis de sanejament i higiene adequats. Millorar la qualitat de l’aigua i augmentar-ne substancialment el reciclatge i la reutilització en condicions de seguretat, així com d’utilitzar de manera eficient els recursos hídrics.

ODS 7 - Garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a totes les persones.

Garantir que totes les persones tinguin accés als serveis energètics i incrementar el flux d’energia verda. Abordar aspectes relacionats amb garantir l’accés universal a serveis d’energia neta, assequibles, fiables i moderns. D’altra banda, i considerant l’actual context de canvi climàtic, aquests aspectes han de sumar-se, necessàriament, a l’augment de la proporció d’energies renovables, l’eficiència energètica, la investigació i la promoció de la inversió en infraestructures energètiques i tecnologies netes.

ODS 8 - Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva, i el treball digne per a tothom.

Promoure les activitats productives, el turisme sostenible, l’ocupació digna, la creativitat i la innovació, l’emprenedoria i les microempreses i pimes. Incrementar la productivitat mitjançant la diversificació, la modernització tecnològica i la innovació. Però també avançar cap a una economia més desmaterialitzada i circular, i assumir determinats compromisos socials, amb l’ocupació de qualitat, amb la seguretat en la feina i amb la inserció laboral, pensant sobretot en les persones joves.

ODS 9 - Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible, i fomentar la innovació.

Desenvolupar infraestructures fiables, sostenibles, resilients i de qualitat que siguin sostenibles, que els seus beneficis econòmics i socials siguin clars i que el seu accés sigui assequible i equitatiu. Promoure una industrialització inclusiva i sostenible mitjançant tecnologies i processos nets, i que aquesta indústria contribueixi a augmentar substancialment l’ocupació i el PIB. Promoure la innovació i reduir la bretxa digital per garantir la igualtat d’accés a la informació i el coneixement.

ODS 10 - Reduir la desigualtat en i entre els països.

La reducció de les desigualtats exigeix un canvi transformador. Cal redoblar els esforços per erradicar la pobresa extrema i la fam, i invertir més en salut, educació, protecció social i ocupació digna, especialment a favor de la gent jove, les persones migrants i altres col·lectius vulnerables. Abordar la inclusió social, econòmica i política de totes les persones forjant vincles i trencant barreres d’edat, gènere, classe, capacitats, llengua, origen o orientació sexual.

ODS 11 - Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.

Les ciutats han d’esdevenir capdavanteres en la generació de sistemes humans perdurables i de qualitat i han de garantir la seguretat i els mínims d’una vida digna per a tota la ciutadania: un habitatge en condicions assequibles, els serveis bàsics, l’educació i la sanitat, però també la mobilitat (amb una bona planificació), espais verds de qualitat i una vida comunitària activa. Les ciutats han de planificar el seu desenvolupament d’una forma sostenible i participativa, vetllant per la protecció del patrimoni cultural i natural, assegurant la integració territorial i aportant respostes integrals i resilients als riscos derivats del canvi climàtic i altres possibles desastres o crisis.

ODS 12 - Garantir modalitats de consum i producció sostenibles.

Promoció de la gestió sostenible i de l’ús eficient dels recursos naturals, en la reducció de la generació de residus i del malbaratament d’aliments, i en el foment de la gestió ecològicament racional dels productes químics en les pràctiques de producció i consum. Garantir una gestió correcta dels residus inevitables, sobretot dels que són tòxics. Pel que fa a les empreses, especialment a les grans i a les transnacionals, se’ls demana que actuïn de forma més sostenible i transparent. Els poders públics també poden fer-hi molt, a través de les seves polítiques fiscals i de contractació, i d’impuls a la conscienciació social sobre desenvolupament i estils de vida sostenibles.

ODS 13 - Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.

Prendre mesures per combatre el canvi climàtic, centrades en la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, d’acord amb el que es vagi establint al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Integrar les accions contra el canvi climàtic en totes les polítiques públiques (de l’economia a la salut, passant per tots els àmbits de govern), implementar mesures d’adaptació als efectes del canvi climàtic, desenvolupar plans de prevenció i d’actuació davant fenòmens extrems, i educar intensament la ciutadania perquè actuï en conseqüència i aprengui a protegir-se de forma autònoma en situacions crítiques.

ODS 14 - Conservar i utilitzar de manera sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible.

Abordar els greus problemes que afecten els mars i els oceans. Protegir i gestionar de manera sostenible els ecosistemes marins i costaners, amb la perspectiva de conservar almenys el 10 % de totes aquestes àrees. D’altra banda, s’ha de poder preservar la pesca impulsant sistemes pesquers que fomentin la capacitat de regeneració dels ecosistemes.

ODS 15 - Protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres.

Protegir la conservació, la restauració i l’ús sostenible d’aquests ecosistemes i els d’aigua dolça, fent especial esment de la preocupació pels sòls degradats, pels boscos i pels ecosistemes de muntanya. Aturar la destrucció dels hàbitats naturals i renaturalitzar espais de les ciutats per preservar la biodiversitat. Per preservar els ecosistemes terrestres és necessari conèixer-los bé, incorporar la gestió ecosistèmica en la planificació del territori amb una visió holística i interconnectada, així com protegir les espècies amenaçades i garantir una bona gestió dels espais protegits.

ODS 16 - Promoure societats pacífiques i inclusives, i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells.

Remarca que el benestar de les persones, la prosperitat de les societats, l’equitat de la ciutadania i el desenvolupament sostenible només es poden assolir en un marc de pau i de respecte als drets fonamentals. També en l’enfortiment de les institucions públiques: han de ser eficaces, responsables i transparents, plenament compromeses amb la lluita contra la corrupció i afavoridores d’una democràcia inclusiva, participativa i representativa. Aquestes institucions han de protegir les llibertats fonamentals i garantir un accés universal a la justícia, en condicions d’igualtat.

ODS 17 - Enfortir els mitjans per implementar i revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible.

Per assolir els ODS cal un ferm compromís global a través de la cooperació internacional i les aliances que permetin endegar noves dinàmiques per a unes relacions justes, perdurables i equitatives. Cada país, regió o ciutat ha de formalitzar un compromís creïble amb l’Agenda 2030, sostingut en aliances eficaces entre els actors públics, el sector empresarial privat i la societat organitzada.

L’Agenda 2030 distribueix l’acció dels ODS en cinc esferes de vital importància, conegudes com les cinc «pes»: persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat (aliances).

Aquests són els eixos centrals sobre els quals es basa l’Agenda, que, al seu torn, estan relacionats amb els ODS de la manera següent:

L’Agenda 2030 s’inspira en els propòsits i principis universals de la Carta de Nacions Unides. Estableix una visió del desenvolupament sostenible basada en els estàndards internacionals de drets humans, col·locant la igualtat i la no discriminació en el centre dels seus esforços i tenint en compte no només els drets econòmics i socials, sinó també els drets civils, polítics i culturals, i el dret al desenvolupament.

Aquests són els principis que defensa:

• Enfocament basat en els drets humans. És un marc conceptual per al procés de desenvolupament humà que es basa en estàndards internacionals de drets humans i està dirigit a promoure’ls i protegir-los. Cal analitzar les desigualtats i corregir les pràctiques discriminatòries i les distribucions injustes de poder.
• Igualtat de gènere i empoderament de les dones. Cal aplicar un enfocament per veure com les normes socials i les estructures de poder impacten en la vida i les oportunitats disponibles per a diferents grups d’homes i dones. Aquest principi permet entendre i abordar en conseqüència que homes i dones són afectats per la pobresa de manera diferent i s’enfronten a diferents barreres per a accedir a serveis, recursos econòmics, oportunitats polítiques, etc.
• No deixar ningú enrere. És la promesa central i transformadora de l’Agenda 2030. Implica no només arribar als més pobres, sinó també combatre la discriminació i les desigualtats dins i entre països, i les seves causes fonamentals. La posada en pràctica d’aquest principi requereix un enfocament integral que inclogui la identificació de qui es queda enrere i per què; la determinació de mesures per a abordar-ne les causes profundes, la mesura del progrés, i la participació lliure, activa i significativa de les parts interessades, entre d’altres aspectes.

A més dels valors transformadors de l’Agenda 2030 que s’han exposat, també és necessari fer referència als principis en els quals se sustenten els ODS, ja que són els que marquen la distinció d’aquesta Agenda respecte d’acords anteriors. Els ODS són:

• Presenta l’oportunitat de revitalitzar i actualitzar l’agenda pròpia de cada territori des d’una visió del desenvolupament sostenible amb un enfocament més ampli i inclusiu, i des de la identificació dels reptes principals existents en cada context.
• El caràcter integrador de l’Agenda 2030 promou en l’àmbit local el canvi necessari per a coordinar i integrar, des d’una perspectiva multidisciplinària, el conjunt de polítiques i plans locals que contribueixen al desenvolupament sostenible a mitjà i llarg termini.
• Facilita un full de ruta per a una millor planificació, seguiment i rendició de comptes dels resultats obtinguts.
• Pel seu enfocament obert a la participació, ofereix nous marcs per a establir sinergies amb diversos actors publicoprivats.
• Reorienta i reforça les polítiques locals cap a un desenvolupament més sostenible i inclusiu i promou una transversalitat i coherència més grans en el desenvolupament de les polítiques.
• Genera un nou llenguatge compartit per a afavorir la participació i representar la veu de totes les persones del territori.
• Millora el posicionament dels ens locals i del sector privat local per a optar a noves oportunitats de finançament.
• Obre la porta a la participació en espais i fòrums internacionals, en diàleg i coordinació amb altres governs locals i institucions internacionals, amb la qual cosa contribueix a solucions globals des de la realitat local.
• Canalitza una consciència de la ciutadania més àmplia com a generadora de transformació cap a un desenvolupament més sostenible i inclusiu.

L’Agenda 2030 ofereix als ens locals noves oportunitats i un marc per a la governança amb un full de ruta que hauria abastat quinze anys, període ampli per a permetre la incorporació d’elements transformadors susceptibles de traduir-se en millores objectives. Aquests són alguns aspectes clau:

• Un model de governança renovat basat en assolir tres reptes: la planificació i el seguiment per a contribuir als ODS; la transversalitat que comporta l’Agenda mitjançant la millora de la coordinació interna municipal, i la incorporació de la participació ciutadana en totes les etapes del procés.
• Una eina de sensibilització i empoderament per al desenvolupament sostenible: l’Agenda 2030 gaudeix de popularitat social, acadèmica i empresarial, fet que contribueix a reforçar la comunicació i la sensibilització en matèria de desenvolupament sostenible. És una eina d’empoderament per a les persones i els agents del territori.
• Uns objectius als quals es pot contribuir des de diferents sectors: l’Agenda 2030 insta les administracions públiques i les organitzacions i, en particular, la ciutadania, a emprendre accions per aconseguir els ODS l’any 2030. S’estructura amb un enfocament multinivell i multiactor, afavoreix aliances i col·laboracions amb associacions, empreses, escoles, etc.
• Una agenda flexible i adaptable: si bé l’Agenda 2030 estableix 17 ODS que es despleguen en 169 fites, alguns ens només poden contribuir a unes fites determinades. És positiu que cada ens identifiqui el seu paper mitjançant la priorització d’objectius concrets. D’acord amb la naturalesa i la cultura de cada territori, també pot ser impulsada per consells comarcals que tinguin un paper essencial, en particular en comarques i en municipis petits.
• Una agenda integral: L’Agenda 2030 exigeix considerar transversalment les tres esferes del desenvolupament sostenible (social, ambiental i econòmica) per tenir una visió integral del desenvolupament sostenible. La coordinació interna i la transversalitat inherent al model de l’Agenda 2030 poden fer repensar estructures administratives excessivament atomitzades i especialitzades, mitjançant la creació, per exemple, de mecanismes de coordinació que incorporin totes les àrees municipals.
• Una visió estratègica que perduri en el temps: dotar l’Agenda 2030 d’un abast estratègic, amb la mirada posada en l’any 2030, pot fer que esdevingui resilient als canvis. Per a això, cal una agenda consensuada, participada i que compti amb un suport clar. D’altra banda, la convivència de diversos plans en els municipis fa imprescindible que l’Agenda 2030, com a referència estratègica, impulsi la incorporació dels ODS en la planificació ja existent.

Tots els ODS estan relacionats d’alguna manera amb les responsabilitats dels governs locals. L’Agenda 2030 representa una oportunitat per a treballar amb una àmplia gamma d’actors i iniciar noves formes de col·laboració, i, en aquest context, els ens locals tenen un paper fonamental en la participació i apropiació dels ODS per part de la societat civil, del sector privat i de les administracions locals.

A la imatge següent fes clic sobre la icona + per veure més informació del que pot fer un ajuntament en relació amb cada ODS:

Els ODS són objectius universals però s’han d’assolir en cadascun dels territoris; la seva implementació és, per tant, local en gran part, i ha de promoure la coherència en la presa de decisions entre els diversos nivells d’administració.

Tot ens local han de saber que cal un enfocament territorial per poder implementar l’Agenda 2030 i alinear els ODS a les seves polítiques públiques. Aquesta acció s’anomena localització dels ODS. Els territoris són espai complexos i dinàmics, modelats per les relacions socials i històriques que es produeixen entre l’heterogeneïtat d’actors que hi concorren, en interacció constant.

La localització dels ODS és, en resum, el procés que té en compte el context subnacional en el compliment de l’Agenda, des de la definició dels objectius, la incidència i la sensibilització fins a la implementació i l’ús d’indicadors per a mesurar el procés i avaluar-lo. Localitzar no significa un canvi radical els objectius, sinó una oportunitat per a reorientar les prioritats i polítiques locals i demostrar l’aportació dels municipis en la reducció de desigualtats, la lluita contra el canvi climàtic i en definitiva, en l’assoliment dels ODS .

És una proposta per promoure un desenvolupament més inclusiu i sostenible amb les capacitats existents i què és necessari perquè tingui un impacte més transformador. És essencial fer un exercici de planificació integrada de les polítiques municipals, i dels mitjans d’implementació i d’avaluació dels avenços i els reptes aconseguits.

La localització és un procés per a empoderar tots els actors locals, públics, privats i de la societat civil, incloent-hi la ciutadania no organitzada, per a assolir el desenvolupament sostenible. Tanmateix, els actors locals no sols han de participar en la implementació, sinó també en la definició i avaluació de l’Agenda 2030 local.

A banda de la important tasca en sensibilització, l’Agenda 2030 ofereix grans oportunitats per als governs locals, com ara:

• Dissenyar les polítiques públiques locals adoptant un enfocament més integral i de drets humans.
• Facilitar la recuperació, implementació o aprofundiment de processos de planificació preexistents des d’una major consciència de les interrelacions i efectes que les diferents polítiques generen.
• Orientar la formulació de fites de mitjà i llarg termini d’acord amb els reptes i problemàtiques locals que es vulguin abordar.
• Afavorir la priorització i el seguiment de les polítiques.
• Facilitar l’avaluació de les polítiques públiques i el mesurament de resultats ja consolidats.
• Promoure l’articulació de les polítiques locals amb tots els nivells de l’Administració.
• Incorporar en el disseny i la implementació de les polítiques locals les tres dimensions del desenvolupament sostenible: econòmica, social i mediambiental.
• Permetre focalitzar accions específiques per a les persones i grups que viuen en condicions de major vulnerabilitat i exclusió.
• Promoure una escolta activa d’altres veus durant el procés i la mobilització d’actors com la societat civil o l’acadèmia perquè contribueixin des dels seus àmbits d’actuació respectius a l’Agenda 2030.
• Sensibilitzar la ciutadania sobre la importància d’adoptar estils de vida més sostenibles i empoderar-la per a promoure i exigir a les estructures decisores un compromís decidit amb l’Agenda 2030.
• Impulsar la mobilització del sector empresarial i altres actors envers la col·laboració, cocreació i innovació pel desenvolupament sostenible i inclusiu.

La Diputació de Barcelona com a govern local que impulsa el progrés i el benestar dels ciutadans del seu àmbit territorial: la província de Barcelona, 311 municipis en xarxa. Això representa el 24 % del total de la superfície de Catalunya i el 74,4 % del total de la població catalana (més de cinc milions i mig de persones). Actua directament prestant serveis i, sobretot, en cooperació amb els ajuntaments.

Els grans reptes de la humanitat es caracteritzen per la seva complexitat. Això vol dir, per exemple, que tenen un caràcter multifactorial, és a dir, que tenen moltes causes simultàniament. En conseqüència, es fa necessari que els diferents agents, públics, privats, socials i la pròpia ciutadania, actuïn simultàniament, abordant cadascun la seva part del repte. Un bon exemple és el canvi climàtic, on cal la implicació de les empreses, el compromís ciutadà, les polítiques públiques, actuant sinèrgicament.

Per tant tots els agents del territori (administracions, entitats, empreses, àmbit acadèmic, ciutadania,..) han d’estar inclosos i tenir un paper destacat no només en la l’assoliment dels ODS, sinó en totes les fases del desplegament de l’Agenda 2030. Recordeu que la definició i l’adopció de l’Agenda 2030 ve d’un procés de consultes participatiu en el marc de l’Agenda post 2015; aquest tret característic segueix sent cabdal en el procés d’implementació de l’Agenda 2030 i la localització dels ODS als ens locals.

Els governs locals estan ben posicionats per a escoltar de manera activa la ciutadania i impulsar processos participatius que generin consensos sobre les prioritats polítiques dels ODS que permetin construir col·lectivament noves narratives i processos de canvi realment transformadors, tot reforçant l’adhesió de la ciutadania a les polítiques i els plans que es defineixin.

Entre els elements indispensables per a la localització de l’Agenda 2030 hem de començar per les actuacions de sensibilització de tots els agents del territori. Aquestes accions són de suma importància ja que en gran mesura el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per al 2030 dependrà, sens dubte, del coneixement que en tingui la ciutadania.

A continuació us trobareu un llistat d’actuacions per ODS que cadascú de vosaltres podeu fer en el vostre dia a dia per contribuir a assolir dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Nacions Unides. Campanya Act Now. Campanya de les Nacions Unides per a l’acció individual pel canvi climàtic i la sostenibilitat.

Nacions Unides. La Guia de los vagos para salvar el mundo. Suggeriments i idees fàcils amb diferents nivells d’implicació per actuar des del nostre dia a dia i aconseguir grans canvis entre tots.

Nacions Unides. Objetivos y metas para el desarrollo sostenible. Informació general sobre cada ODS, dades, fites i enllaços d’interès.

Diputació de Barcelona. Els objectius de desenvolupament sostenible al mon local. Un document molt gràfic que aporta alguns recursos i eines que poden ajudar en l'assoliment dels ODS i dona idees a la ciutadania i als ens locals a l'hora d'implicar-s'hi.

Generalitat de Catalunya. Pla Nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya. El Pla nacional per a l’Agenda 2030 té com a objectiu la implementació de l'Agenda 2030 a Catalunya, vetllant per l’assoliment dels 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) mitjançant les polítiques públiques impulsades per la Generalitat de Catalunya.

Govern Espanyol. Estrategia de Desarrollo sostenible 2030. Defineix els reptes a què s'enfronta l’Estat Espanyol per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Inclou les polítiques acceleradores i les prioritats d'actuació necessàries per complir amb l'Agenda 2030 i el sistema de seguiment de les mateixes.