[Ciutadania 365] Habitatge

A Catalunya hi ha una creixent distància entre els ingressos de la població i els preus de l’habitatge. Entre les dues primeres dècades dels anys 2000, la renda familiar bruta disponible per habitant s’havia incrementat menys del 40% mentre que el preu mitjà de lloguer, el de compravenda de segona mà i el de compravenda d’obra nova es van duplicar. A conseqüència de tot plegat, s’ha generat una elevada taxa de sobrecàrrega –la proporció de les llars que han de destinar més d’un 40 % dels seus ingressos al pagament de les despeses de l’habitatge–, especialment entre les llars que viuen de lloguer. En paral·lel a aquesta realitat, el nombre de desnonaments dut a terme a Catalunya s’ha mantingut per sobre dels 50.000 anuals des de la gran recessió de 2008.

D’altra banda, el nombre d’habitatges assequibles o de caràcter social a disposició de la ciutadania és baix, per tant, cal augmentar significativament el parc d’habitatge assequible en les seves diverses formes i modalitats, i això implica augmentar també significativament la inversió pública.

Un altre problema que es registra amb el parc d’habitatges té relació amb el consum d’energia i amb l’estat de conservació del parc. Cal abordar amb més decisió i recursos aquesta problemàtica estesa a la majoria de municipis catalans i, en aquest sentit, cal recordar que:

• Gran part del parc residencial és molt antic i l’estat de conservació i l’accessibilitat d’una part significativa d’aquest parc és deficient.
• El desplegament de la inspecció tècnica dels edificis (ITE) és lenta.
• Costa que la població interioritzi la necessitat d’avaluar i certificar energèticament els edificis residencials. (Més del 90 % de certificacions s’emeten en la posada de l’habitatge al mercat de venda o de lloguer, ja que la certificació és obligatòria.)
• La qualificació energètica del parc residencial català és baixa .
• L’atomització de l’estructura de la propietat, les dificultats de bona part de les famílies per assumir les despeses de rehabilitació i millora necessàries al seu edifici i habitatge, i la limitada capacitat de gestió i organització d’una part significativa de les comunitats de propietaris, dificulten l’impuls a la renovació.

Les polítiques locals d’habitatge estan molt condicionades pel marc competencial normatiu, econòmic i financer europeu, estatal i català. I encara ara es troben en fase de maduració (la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya és de l’any 2007). Cal recordar que són polítiques que necessiten molt de finançament i, per tant, cal una inversió que va més enllà de l’àmbit local.

Es tracta, a més, de polítiques complexes i que tenen a veure amb un gran nombre de factors com l’accés i la pèrdua de l’habitatge, l’habitatge nou (sòl i promoció) i l’habitatge existent (estat i ús), qüestions físiques (edificis i habitatges) i socials (persones), propietats i accions públiques i privades. Sense oblidar que a, a més de totes les tasques esmentades, hi ha urgències a curt termini que s’han d’abordar i altres d’estructurals. Per tant, aquestes polítiques s’han de planificar molt bé segons cada territori i no es pot improvisar.

Els reptes que els ajuntaments tenen en matèria d’habitatge són majúsculs i es poden sintetitzar i agrupar en tres grans àmbits:

1. Planificar les polítiques locals d’habitatge del municipi establint un full de ruta que:
   • Identifiqui la situació de l’habitatge al municipi.
   • Estableixi els objectius i prioritats municipals.
   • Formuli les estratègies que cal impulsar per al seu assoliment.
   • Identifiqui el ventall d’actuacions i instruments més adients.
   • Determini els recursos de què es disposa o que serien necessaris.
2. Contribuir a augmentar el parc d’habitatge assequible i de qualitat existent al municipi i anar més enllà del tractament de les urgències socials.
3. Organitzar eficaçment i eficientment l’estructura i els serveis tècnics municipals dedicats, totalment o parcial, a qüestions d’habitatge.

D’acord amb les dades obtingudes del Panel de Polítiques Públiques Locals d’Habitatge, la necessitat de planificar la política d’habitatge del municipi recau, entre d’altres, en els tres factors següents:

1. La diversitat de problemàtiques i temes a tractar. Les qüestions següents són considerades el principal objectiu en matèria d’habitatge per una part important dels ajuntaments de més de 10.000 habitants: evitar la pèrdua de l’habitatge, promoure, gestionar i adjudicar habitatges amb protecció oficial (HPO), facilitar l’accés a l’habitatge, mobilitzar el parc buit i garantir proximitat, informació i serveis.
2. La focalització dels esforços en accions reactives, dependents i sobreocupades per les urgències. La pràctica totalitat dels ajuntaments consideren que les polítiques locals d’habitatge depenen de les administracions supralocals. També consideren que, pel que fa al món local, predominen les accions reactives. La immensa majoria dels ajuntaments dediquen la majoria del temps i els recursos en matèria d’habitatge a la gestió d’ajuts o a la informació a la ciutadania.
3. La importància de planificar les polítiques d’habitatge. Una part important dels ajuntaments de més de 10.000 habitants consideren que haurien d’elaborar un PLH o revisar el que ja tenen. Els que no tenen documents de planificació, igualment manifesten la importància de definir objectius i línies estratègiques clares.

La necessitat d’augmentar el parc d’habitatge assequible del municipi recau, entre d’altres, en els factors següents:

1. L’Objectiu de Solidaritat Urbana, que estableix que, quan acabi el desplegament del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge de Catalunya (PTSH), els municipis que sigui àrees de demanda residencial forta i acreditada hauran de tenir un 15% del seu parc d’habitatge principal destinat a polítiques socials.
2. La baixa activitat municipal dels darrers anys destinada a la promoció, rehabilitació i mobilització d’habitatge assequible.

Cal dir que són molt pocs els ajuntaments apunten que l’actuació que esmenten la promoció d’habitatges amb protecció oficial, HPO entre les activitats a les que dediquen més temps i recursos. Cap ajuntament diu que dedica una part central del temps i els recursos a programes de foment de la rehabilitació, i són pràcticament residuals els que diuen que l’actuació a què dediquen més temps i recursos és a la mobilització del parc d’habitatges desocupats .

Són diversos els factors que demostren la necessitat d’organitzar l’estructura i els serveis tècnics municipals dedicats, totalment o parcialment, a qüestions d’habitatge de la manera el més eficaç i eficient possible:

1. Estructures tècniques molt petites, poc consolidades i cada vegada menys “tecnificades”, especialment en els municipis de menys de 50.000 habitants.
2. Sobrecàrrega de les estructures tècniques, que estan molt dedicades a la gestió d’ajuts i informació.
3. Necessitat de reforçar la coordinació interadministrativa, especialment en suport als ens locals.

El Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, a través de la Secretaría General de Agenda Urbana y Vivienda, exerceix les funcions per a la planificació, impuls, gestió i coordinació de les competències en matèries amb incidència en l’habitatge, i són competències que deriven directament de la Constitució espanyola.

L’Estat, amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’habitatge i d’adoptar mesures per promoure la rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, incideix en la regulació de l’habitatge amb una normativa pròpia: els Plans Estatals d’Habitatge, que defineixen i prioritzen les actuacions que s’han de protegir, regulen les formes de finançament i aporten els recursos econòmics necessaris per dur-les a terme.

La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva i potestat legislativa plena en matèria d’habitatge i actua d’acord amb les competències que estableix la Constitució espanyola.

El Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya té competències en la planificació territorial i l’urbanisme, i en la política d’habitatge, entre d’altres. És l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) l’entitat de dret públic que executa i gestiona les polítiques d’habitatge que són competència de la Generalitat.

L’Institut Català del Sòl (INCASÒL) és un ens públic de la Generalitat de Catalunya que la Llei d’urbanisme defineix com a entitat urbanística especial de la Generalitat, amb competències urbanístiques en matèria de planejament i gestió en els supòsits que operi com a administració actuant; pot ser receptora de la cessió a títol gratuït o de l’alienació directa de terrenys, del patrimoni públic de sòl i habitatge. I la Llei de l’habitatge li atribueix la promoció pública d’habitatge de la Generalitat.

Són obligacions de l’Administració de la Generalitat:

• Contribuir a garantir el dret a l’habitatge, assegurar la preservació efectiva dels interessos generals en matèria d’habitatge, la coordinació amb l’actuació dels ens locals, amb respecte pel principi de subsidiarietat, i la concertació i la col·laboració amb els agents d’iniciativa social i privada que actuen sobre el mercat d’habitatge protegit i lliure.
• Fomentar l’acció dels ens locals, cooperar en l’exercici de llurs competències i, en supòsits d’inactivitat o d’incompliment, subrogar l’exercici de les facultats corresponents d’acord amb el que estableix la legislació de règim local.

Els ens locals, d’acord amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya i la Llei municipal i de règim local de Catalunya, tenen competències pròpies sobre:

• L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina urbanística.
• La planificació, la programació i la gestió d’habitatge públic, i la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial.

La Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les modificacions incorporades per la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, diu que el municipi exerceix competències pròpies, en el marc de la legislació estatal i de la comunitat autònoma, en:

• Urbanisme: planejament, gestió, execució i disciplina urbanística.
• Promoció i gestió de l’habitatge de protecció pública amb criteris de sostenibilitat financera.
• Conservació i rehabilitació de l’edificació.

El Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya faculta als municipis, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències, per promoure tota mena d’activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns. Estableix que per a la gestió dels seus interessos, el municipi també pot exercir activitats complementàries de les pròpies d’altres administracions públiques i, en particular, les relatives a l’habitatge.

La Llei del dret a l’habitatge no sempre concreta quina és l’administració competent, si l’autonòmica o la local, fet que provoca que els tribunals hagin qüestionat la competència local en determinades actuacions.

Com que competencialment els temes relacionats amb habitatge són multinivell i hi ha diverses administracions implicades (Estat, Generalitat de Catalunya, ajuntaments), el marc legislatiu és força complex. Així, cal distingir entre una normativa estable estatal i catalana, amb vocació de permanència; una normativa conjuntural, que és temporal i que és a mitjà i a curt termini perquè necessita adaptar-se a situacions concretes, i una normativa d’emergència que dona respostes a situacions excepcionals.

Actualment, la majoria de recursos normatius en habitatge es poden trobar en format digital. Els més destacats són:

1. El Boletín Oficial del Estado (BOE). Edita en format electrònic compilacions de les principals normes vigents en l’ordenament jurídic. S’actualitzen permanentment i es presenten per cada una de les branques del Dret. En matèria d’habitatge són:
   • Código de la Vivienda del Estado
   • Código de la Vivienda de Cataluña
2. El Portal Jurídic de Catalunya ofereix el dret vigent a Catalunya.
3. La Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats, a través de l’espai web de l’Observatori Local d’Habitatge, ofereix diversos recursos:
   • Habitatge i Món Local. Publicació trimestral amb la normativa i jurisprudència dels darrers tres mesos, relacionada amb les polítiques locals d’habitatge, amb comentaris-resum i enllaços web.
   • Altres recursos (notes informatives i monogràfics específics de determinades normes, etc.).

A grans trets, el Catàleg d'Instruments per a les polítiques locals d'habitatge elaborat per la Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona té com a finalitat posar a l'abast dels ens locals, de forma ràpida i àgil, l’ampli ventall d'eines existents per al disseny de les seves polítiques d'habitatge.

La gran diversitat de temes i qüestions que integren les polítiques locals d'habitatge fa que la sintetització i estructuració de l'ampli ventall d'eines i mesures existents sigui complexa.

En aquest sentit, més enllà de la dificultat per establir els límits entre alguns instruments o la indubtable interrelació entre altres, el catàleg s'organitza en sis àmbits corresponents a sis marcs disciplinaris diferents subdividits en subàmbits temàtics. Concretament, la configuració d'àmbits i subàmbits és la següent:

• A. Accés, preservació i ús adequat dels habitatges.
• R. Qualitat de l'edificació i la rehabilitació del parc residencial.
• H. Promoció i noves formes d'accés i tinença d'habitatge assequible.
• P. Gestió i ampliació del patrimoni municipal vinculat a l'habitatge.
• U. Planejament i gestió urbanística vinculada a l'habitatge.
• O. Organització, recursos, avaluació i seguiment de la política d'habitatge.

El tipus de suport que s’ofereix està destinat als ens locals i és sobretot de caràcter tècnic. Es concreten aquests tres:

1. Plans Locals d’Habitatge. Es dona suport a la redacció de plans, que són instruments amb què es defineixen les polítiques locals d’habitatge i el seu marc de concertació per a sis anys. Els plans són elaborats per equips redactors externs, amb la participació tècnica i el lideratge polític de l’ens local.
2. Programes d’Actuació Municipal d’Habitatge. Suport a la redacció de programes d’actuació municipal d’habitatge consistents en instruments de planificació no reglada, de contingut tàctic i operatiu, en què es programen actuacions locals en matèria d’habitatge en un escenari temporal concret, preferentment en petits municipis. Són elaborats per professionals externs, amb la participació tècnica i el lideratge polític de l’ens local.
3. Observatori Local d’Habitatge. Suport a la producció, gestió i difusió d’informació i coneixement sobre habitatge des d’una perspectiva local per satisfer les necessitats dels ens locals en els processos de disseny, implementació i avaluació de les polítiques locals. Integra diferents iniciatives: dades i indicadors, jornades, publicacions, reculls normatius, estudis d’avaluació, etc.

El tipus de suport que s’ofereix està destinat sobretot als ens locals i és de caràcter tècnic. Es concreten aquests:

1. Estratègies sectorials d’habitatge. Treballs de caràcter estratègic (de mobilització i intervenció d’habitatges desocupats, de mobilització i optimització del parc públic d’habitatges, de rehabilitació, etc.) previs a l’estudi i implementació d’una actuació específica d’ampliació de l’oferta d’habitatge assequible i de qualitat. S’elaboren internament o mitjançant la contractació de professionals externs, amb la participació tècnica i el lideratge polític de l’ens local.
2. Estudis d’actuacions d’habitatge i rehabilitació. Treballs adreçats a definir i desenvolupar estudis de viabilitat sobre solars o immobles municipals des d’una perspectiva arquitectònica, urbanística, jurídica i econòmica. S’elaboren internament o amb contractació de professionals externs, amb la participació tècnica i el lideratge polític de l’ens local.
3. Espai Promovem: impuls per a la promoció d’obra nova i gran rehabilitació. Treballs d’assessorament i assistència tècnica als ens locals en el procés de promoció d’obra nova d’habitatges socials o assequibles sobre sòl de titularitat municipal o intervencions de gran rehabilitació sobre habitatges municipals o cedits. Inclou: valoració de la viabilitat de l’actuació, suport en el procés de licitació del sòl, suport en la redacció del projecte d’obra i construcció, suport en l’elaboració del reglament o bases d’adjudicació dels habitatges resultants.
4. Auditories i intervenció en habitatges en situació de pobresa energètica. S’ofereix conjuntament amb el Servei d’Acció Social i l’Oficina Tècnica d’Educació i Promoció Ambiental de la Diputació de Barcelona, i es concreta en la realització d’una auditoria energètica en el domicili; petites intervencions d’instal·lació d’elements de baix cost per a la millora de l’eficiència energètica; assessoraments i identificació de necessitats d’intervenció més àmplies. Són elaborats per equips redactors externs, amb la participació i coordinació tècnica dels tres departaments de la Diputació implicats.
5. Reforma, condicionament i rehabilitació d’habitatges municipals o cedits. Finançament d’obres de condicionament d’habitatges per ser incorporats a l’oferta d’habitatge assequible del municipi, que siguin de propietat municipal, cedits als ens locals o inclosos en borses de mediació per al lloguer social.
6. Adquisició d’habitatges mitjançant el tanteig i retracte o per sota de preu de mercat.

El tipus de suport que s’ofereix està destinat sobretot als ens locals i és de caràcter tècnic. Es concreten aquests:

1. Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge (SIDH). Informa, assessora, fa d’intermediari de forma gratuïta amb les entitats financeres per a persones que no poden afrontar deutes hipotecaris. Els àmbits d’atenció ciutadana que s’ofereixen són la intermediació hipotecària, la mediació en consum i la mediació en lloguer. El servei es desplega en el territori mitjançant una xarxa de 41 punts d’atenció que dona cobertura al 97,77 % dels municipis de la demarcació de Barcelona. Es presta de manera concertada amb el Servei d’Acció Social de la Diputació de Barcelona, Ofideute de la Generalitat de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals i col·legis d’advocats de la demarcació de Barcelona.
2. Xarxa de Serveis Locals d’Habitatge (XSLH). Servei gratuït i obert de suport formatiu, informatiu i relacional als 114 ens locals adherits i els 723 professionals participants en la seva plataforma virtual. Integra diferents tipus d’iniciatives: formació preferent, espais-taller, grups de treball, comunitat virtual d’intercanvi i distribució d’informació, etc. L’adhesió a la Xarxa de Serveis Locals d’Habitatge és de caràcter voluntari prèvia aprovació municipal.
3. Suport als Serveis Locals d’Habitatge. Finançament de projectes que permetin mantenir, ampliar i millorar l’oferta d’habitatge de lloguer assequible i/o rehabilitar i millorar energèticament el parc d’habitatges existent per als ens locals que disposin de conveni vigent amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) per a la gestió del programa de mediació per al lloguer social i/o per a la constitució d’una Oficina Local d’Habitatge i/o per a la constitució d’una Oficina de Rehabilitació Municipal/Comarcal i estiguin adherits a la Xarxa de Serveis Locals d’Habitatge (XSLH) de la Diputació de Barcelona.
4. Consultes GSHUA. Assessorament puntual que s’ofereix des de la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació per atendre de manera àgil i rigorosa dubtes de caràcter tecnicojurídic que es plantegen en la pràctica diària. El servei és gratuït i s’adreça a tècnics d’ens locals o càrrecs electes que necessitin respostes ràpides a qüestions puntuals sobre política local d’habitatge.

Aquestes són les webs principals per ampliar informació en matèria d’habitatge que poden consultar ciutadans, tècnics o qualsevol professional interessat en habitatge.

1. Observatori Local de l’Habitatge de la Diputació de Barcelona. Recull i crea indicadors en matèria d’habitatge en l’àmbit municipal. S’hi poden consultar reculls i resums normatius, documentació de jornades, estudis d’avaluació de les polítiques locals d’habitatge, publicacions, etc.
2. INDI_MHAB. Indicadors de la demarcació de Barcelona. Produeix i difon informació estadística. És un visor de dades amb més de seixanta indicadors que s’organitzen en quatre blocs: persones, habitatge, mercat i polítiques d’habitatge. Es pot comparar l’evolució de cada indicador, així com la situació del municipi en relació amb el seu entorn i el conjunt de la demarcació de Barcelona.
3. reHabilitem és una web que vol impulsar la rehabilitació d’edificis i habitatges. Té dos nivells: un per a la ciutadania amb materials divulgatius i informacions pràctiques per guiar les persones interessades en rehabilitar, i un altre per a personal tècnic i electes, amb tota la informació en matèria de rehabilitació, el marc estratègic i normatiu, els suport de la Diputació, i altres recursos disponibles.
4. SI_REHAB és un visualitzador obert dirigit a difondre la informació estadística existent i facilitar la presa de decisions municipal en matèria de rehabilitació. Conté un mapa interactiu amb més de 40 indicadors per a tots els municipis de la demarcació de Barcelona i un apartat amb 6 preguntes clau, orientades a identificar els àmbits en els que pot ser més necessària l’acció rehabilitadora.
5. Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). S’hi visualitza i s’accedeix a indicadors i estadístiques relacionades amb l’habitatge. Inclou un apartat de dades municipals.
6. Estadístiques d’habitatge - Generalitat de Catalunya. Espai web de la Generalitat on es visualitza i dona accés a publicacions, indicadors i estadístiques relacionades amb l’habitatge, de vegades a escala municipal.
7. Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona. Iniciativa coparticipada per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona. Aporta informació i eines per avaluar i dissenyar les polítiques públiques d’habitatge en l’àmbit metropolità. Inclou un informe anual i indicadors estadístics, entre d’altres.

Albert Terrones i Gerard Serratusell (2014) Les polítiques locals d’habitatge Institucionalització, diversitat i canvi

Carme Trilla i Bellart i Jordi Bosch Meda (2019) Habitatge: dret o mercat? Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa”

Jordi Bosch Meda i Carles Donat Muñoz (2018) La planificació de les polítiques d’habitatge a escala metropolitana: Barcelona en el context internacional

Ecos grup cooperatiu (2019) Les polítiques d'habitatge més enllà de l'emergència

Housing Europe (2021) The state of Housing in Europe in 2021

OCDE (2021) Better housing for better lives