[Ciutadania 365] Comerç

El comerç local és un dels motors més importants de l’economia local, és una font de riquesa dels municipis i contribueix al seu desenvolupament econòmic i social. L’activitat comercial té una importància cabdal en el desenvolupament territorial, ja que, més enllà de la mateixa activitat, el comerç aporta dinamisme i vitalitat als municipis i els seus carrers.

El comerç és un sector essencial de l’economia local, necessari perquè els espais comercials urbans siguin vius i vibrants i actuïn com a espais de referència per a la vida als pobles i municipis.

• Genera llocs de treball i reflecteix l’estat i la prosperitat dels municipis i les ciutats.
• Garanteix l’abastiment de productes essencials per a la població; en el cas concret dels petits municipis, aquesta funció és més evident i necessària.

La presència del comerç als espais urbans fa del sector un dels principals actius dels municipis, i genera progrés, riquesa i ocupació al territori. El comerç no és només un sector productiu dels nostres municipis, sinó que és un sector capaç de promoure la convivència i impulsar les relacions socials.

El comerç fa una funció de cohesió social i de vertebració urbana, contribueix a la millora de la qualitat de vida de les persones i ajuda a dinamitzar i difondre les activitats dels nostres barris, pobles i ciutats. Allà on hi ha comerç, hi ha un flux de persones important.

El comerç:

• Reforça la memòria del municipi. És un sector que s’ha anat adaptant al pas del temps i ha vist molts canvis. Els establiments més antics o centenaris esdevenen miralls del temps.
• Fomenta la socialització entre les persones i constitueix un punt de trobada i contacte directe entre persones.
• Juntament amb la resta d’activitats econòmiques urbanes, la restauració i els serveis, genera sinergies amb les entitats socials i culturals dels municipis i és un dels elements més importants per a la promoció del municipi.
• Vertebra el territori amb la seva diversitat i les diferents realitats.

El comerç, els serveis i l’hostaleria, sectors vertebradors de l’economia local, molt importants en la generació d’ocupació, la cohesió, la integració i el desenvolupament social, ara s’enfronten a nous reptes.

Des del punt de vista de l’oferta de les activitats econòmiques urbanes —comerç, restauració i serveis—, han d’arribar al consumidor amb els seus béns i serveis a través de tots els canals, digitals i presencials, i fer atractiva la seva oferta. Els comerços han de confiar en l’impuls de mesures que facin transitar el model de comerç de proximitat cap a un model comercial, també de proximitat, però amb un major ús de la tecnologia. És el que anomenem omnicanalitat.

L’evolució del consum també ha sofert canvis importants. Alguns factors que han contribuït a modificar els hàbits de compra de la societat són:

• La presència de nous consumidors procedents d’altres parts del món
• La mobilitat creixent de les persones
• Els canvis demogràfics, com les noves estructures familiars
• L’envelliment de la població

A tot això cal afegir-hi la sobresaturació d’oferta i l’aparició de consumidors que es tornen més exigents i, en molts casos, menys fidels.

La combinació de la tecnologia amb l’ús dels mitjans socials contribueix al fet que els consumidors puguin prendre decisions de compra en mobilitat i en temps real. Tot plegat ha afavorit l’empoderament dels consumidors, que disposen de més informació i s’han convertit en prescriptors del producte o servei.

Tanmateix, l’essència del comerç local o de proximitat és la relació humana, un factor diferencial insubstituïble. Els clients han començat a buscar en la seva compra una millor experiència i no només volen comprar productes o serveis, sinó que volen que aquests vagin acompanyats d’una vivència. Els consumidors, cada vegada més, premien la transparència de les marques I són més sensibles al medi ambient i a fer una compra socialment més responsable.

Els hàbits han canviat, les pautes i els patrons de consum també, el grau de penetració del comerç electrònic ha anat creixent en els darrers anys, però també és cert que el lleure, el passeig i el tracte personalitzat són elements molt ben valorats pels consumidors. Els valors de responsabilitat social i ambiental que comporta l’acció de compra en el comerç de proximitat tenen i tindran molta rellevància.

El comerç es troba en un moment complex. L’oferta comercial existent; la consolidació de les tecnologies digitals; el context actual de crisi energètica, sanitària i ambiental; la inflació, i el descens del poder adquisitiu de les famílies han contribuït a modificar les pautes de comportament i compra dels consumidors. En el context dels ens locals, cal fomentar un seguit de mesures, com ara:

La competitivitat i la formació del sector

L’enfortiment de les competències i la capacitat d’adaptació dels comerços al nou context comercial i econòmic són, en l’actualitat, un dels principals reptes als quals s’enfronta el comerç. Aquests reptes s’han d’entomar, necessàriament, des del reconeixement del valor de la professió comercial i la funció urbana que representa.

Amb relació a l’aparició de formes de comerç més impersonals, el comerç de proximitat ha de continuar mostrant fortalesa. Fortalesa expressada tant en l’especialització i en l’expertesa dels productes i serveis com en l’actitud de venda. Això requereix programes de formació específics que facilitin la millora dels coneixements i les habilitats, però, sobretot, que treballin l’actitud davant la ciutadania.

La reactivació de locals disponibles

Alguns comerços han tancat en els darrers anys. Aquesta tendència ha generat la pèrdua d’atractiu d’un sector que ha vist com l’espai urbà reconfigurava un nou paisatge marcat per la presència de locals disponibles.

Els municipis estan fent una aposta ferma per a la recuperació i la reactivació d’aquests espais. Entre les principals accions que s’estan duent a terme hi ha:

• Treballar la sensibilització i la mediació amb la propietat dels establiments, per tal de conèixer quin és l’estat de la situació real de cada local.
• Millorar la imatge dels locals disponibles amb mesures per incentivar l’embelliment d’aquests locals.
• Introduir noves activitats econòmiques en l’espai comercial amb la impulsió de projectes emprenedors.
• Reactivar projectes de tipus social, cultural i educatiu que afavoreixin la recuperació de locals disponibles dins l’espai comercial urbà.

El paper de les administracions locals ha evolucionat en els darrers anys. Des de començament de segle i a causa de l’elevada competitivitat, alguns municipis van començar a dissenyar plans de dinamització del comerç urbà que tenien com a objectiu la realització d’actuacions públiques i privades, orientades a la millora de la competitivitat del comerç.

Les activitats anaven des de la realització de campanyes de sensibilització i impuls de l’associacionisme comercial fins a accions d’imatge comercial, comunicació i màrqueting. Els plans de dinamització també incloïen actuacions d’altres àmbits, com l’urbanisme comercial, però que sovint eren realitzades sense un marc de col·laboració previ, tant en l’àmbit públic com en el privat.

Més enllà del bon funcionament que van tenir gran part aquestes polítiques, l’evolució comercial i les pautes de consum, els governs locals han vist com el model de dinamització tradicional comença a presentar símptomes d’esgotament, i alguns municipis ja han començat a redefinir algunes polítiques públiques locals de comerç.

Aquestes mesures inclouen:

• Impulsar la preservació de comerços històrics, comerços arrelats al territori, comerços amb valors patrimonials.
• Incentivar l’obertura de comerços que projectin el model comercial de proximitat d’un municipi.
• Projectar el sector per enfortir el sentit de pertinença, la motivació i la identitat del comerç, i comptar amb els productors, artesans i creadors locals per singularitzar el municipi.

Els Mercats Municipals i els Mercats de Venda No sedentària són equipaments municipals en els que l’administració local hi intervé per garantir-ne el manteniment, la conservació i aportar millores.

L’Administració local avança cap a polítiques públiques locals que donen suport al comerç local i alhora milloren la forma urbana i les relacions socioeconòmiques del municipi. Es caracteritzen per tenir una visió molt més transversal, amb participació del sector privat i d’altres actors comunitaris de manera activa i consensuada.

El comerç contribueix a la vertebració del municipi i els seus barris. És essencial cercar noves fórmules per empoderar el seu principal actiu, els comerciants, que dia a dia treballen per al desenvolupament, no només de la seva activitat, sinó també del municipi i de la ciutadania.

Alguns dels principals reptes del futur del comerç dels municipis són:

• Millorar les competències.
• Modernitzar el comerç.
• Adaptar-se al fenomen digital.
• Cercar un nou marc de col·laboració publicoprivada.
• Impulsar la responsabilitat social i ciutadana del comerç.

Així com el sector públic vetlla per l’interès general, el sector privat cerca l’eficiència i el benefici, i el tercer sector aporta el valor públic des d’una perspectiva més comunitària.

L’associacionisme comercial és un aspecte fonamental pel que fa a la dinamització comercial d’un municipi. És important saber què és i què abasta el món de les associacions de comerciants.

S’entén per associacionisme comercial l’existència d’un teixit comercial cohesionat, implicat i associat que permeti disposar d’una unió de comerciants forta i amb autosuficiència econòmica. Només si reuneix aquestes característiques podrà acomplir els seus objectius:

• Propiciar bons resultats en els projectes de dinamització comercial d’un municipi.
• Generar beneficis per als comerços i influir de manera directa en el desenvolupament de la mateixa zona comercial.
• Servir per tenir un sol interlocutor davant les administracions. Si és fort, es pot convertir en un cercle de pressió social important.

En funció del tipus d’associació hi ha diferents tipologies de col·laboració amb l’Administració. Així, les associacions poden:

• Treballar conjuntament amb el municipi. En aquest cas, entre les dues parts decidiran la polítiques de dinamització que són necessàries.
• Treballar individualment sense el suport de l’ajuntament i només rebre una subvenció per dur a terme les accions de dinamització.

En ambdós casos, l’ajuntament i l’associació han de treballar transversalment per marcar un rumb adequat en les polítiques comercials d’un municipi, i això requereix considerar els elements següents:

• Debat constant. Inici d’un procés de reflexió en què es debati la importància de la cohesió en el món comercial i es destaqui el treball conjunt com una de les bases per aconseguir- ho.
• Planificació i consens. El disseny i la posterior execució d’aquestes actuacions han de generar debat i treball col·laboratiu entre l’ajuntament i l’associació.
• Projecte. És important construir un projecte sòlid entre ens local i moviments associatius que sigui capaç de promoure el sentit de pertinença.
• Sostenibilitat. És important que es treballi en la definició de mesures que tinguin continuïtat en el temps i que es trobin alineades amb els objectius del municipi.

L’administració local col·labora amb les associacions de comerciants del comerç de proximitat, així com amb les associacions dels Mercats Municipals i dels Mercats de Venda No Sedentària en aquells municipis on hi ha aquests equipaments.

La Llei 15/2020, del 22 de desembre, defineix en el seu capítol I les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) com unes zones geogràfiques delimitades on el teixit comercial urbà i l’Administració local treballen de manera conjunta per promoure-les i dinamitzar-les. A través de la creació d’una entitat publicoprivada que s’encarrega de la gestió d’aquestes àrees, ambdues parts porten a terme un pla d’acció que té per objectiu la dinamització comercial i econòmica d’aquestes zones.

Segons les característiques pròpies de cada zona, qualsevol APEU pot cobrir les funcions següents:

• Dinamització comercial urbana.
• Competitivitat.
• Millora de l’espai comercial urbà i la seva imatge.
• Inversions de millora de l’espai urbà.
• Propòsits específics a reptes endèmics.

La distribució urbana de mercaderies (DUM) és el procés logístic que descriu l’arribada de la mercaderia al comerç (o l’últim quilòmetre), fins que la clientela la recull a l’establiment o bé la rep a domicili. Es tracta d’un procés de transport pel qual els béns que s’obtenen al comerç de proximitat arriben als establiments o als domicilis procedents dels magatzems centrals de distribució, ubicats als afores del municipi, després que hagin arribat allí des dels centres logístics (d’importació) i/o els punts de fabricació.

La distribució urbana de mercaderies té més afectació als municipis mitjans i grans, en els quals els governs locals han de prendre en consideració el repte de la qualitat de l’aire, la vianalització i la mobilitat sostenible.

És necessari repensar la distribució urbana de les mercaderies a l’últim tram, per descongestionar els carrers i barris de trànsit i evitar càrregues i descàrregues que molesten el veïnat i desordenen els estacionaments, entre altres aspectes. Això suposa treballar en diferents àmbits, com ara:

• Crear punts de magatzems descentralitzats al municipi, aprofitant comerços sense activitat i locals disponibles, des dels quals, amb vehicles sostenibles, es distribueix en el darrer tram la mercaderia als establiments i punts de venda.
• Estimular formes d’economia social i solidària, amb cooperatives i empreses de transport amb bicicletes i furgonetes elèctriques o a pedal que s’encarreguin d’aquesta distribució a “l’últim quilòmetre”.

Els preus dels hidrocarburs i dels contenidors del transport marítim, la inseguretat generada per la crisi sanitària i les restriccions heterogènies en països i ports, fan necessari reforçar la producció i la distribució més a prop o, si més no, comptar amb alguns centres de producció que facin menys vulnerable la cadena de subministrament.

L’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible és el pla adoptat per l’Assemblea General de l’ONU en favor de les persones, el planeta i la prosperitat. Com a compromís mundial, busca que tots els estats es proposin fermament posar fi a la pobresa i la fam; combatre les desigualtats; protegir els drets humans, especialment de les persones més excloses i més vulnerables; promoure la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones i les nenes; construir societats pacífiques, justes i inclusives, i garantir una protecció resilient del planeta i dels seus recursos naturals.

L’Agenda està organitzada en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que plantegen 169 fites, que abasten els àmbits econòmic, social i ambiental, i interpel·len tothom, és a dir, governs de tota mena, empreses i ciutadania.

Més específicament, en l’àmbit del comerç responsable i compromès, els ODS més destacables són:

• ODS 5. Igualtat de gènere
• ODS 8. Treball digne i creixement econòmic
• ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles
• ODS 12. Producció i consum responsables
• ODS 13. Acció climàtica
• ODS 17. Enfortir els mitjans per implementar i revitalitzar l'Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible

Els mercats municipals són un format comercial amb una llarga tradició. La seva immillorable situació dins els municipis i el seu marcat caràcter d’aprovisionament i venda de productes de proximitat han contribuït a convertir-los en un dels principals motors de generació d’ocupació comercial i desenvolupament econòmic dels municipis.

La titularitat i direcció del servei públic de mercats municipals correspon als municipis, que són els responsables de vetllar pel correcte funcionament de l’equipament a través de les ordenances fiscals i el reglament de funcionament intern del mercat.

La revitalització dels mercats ha contribuït clarament, els darrers anys, a la recuperació i millora dels eixos urbans, que esdevenen espais amables, pacífics i atraients, on comprar acaba sent una autèntica experiència atractiva per a la ciutadania.

Si als grans municipis els mercats recorden la connexió amb l’alimentació saludable, als petits i mitjans municipis els mercats són centre de relacions humanes, a més de polaritat econòmica i atractiu territorial.

En el context de les crisis sanitàries i energètiques que se succeeixen actualment, la seguretat de l’abastiment i de les cadenes de subministrament fa renovar la prioritat de la proximitat de la producció, la distribució i el consum alimentari, i els mercats esdevenen una de les baules principals d’aquesta prioritat.

En l’actualitat, Barcelona capital exclosa, hi ha 92 mercats municipals a la demarcació de Barcelona, distribuïts entre 58 municipis, amb un total de 2.700 parades que donen ocupació a 5.940 persones.

A l’hora de definir els principals aspectes que determinen la funció actual dels mercats, se’n poden destacar els següents:

• Socialització. Els mercats municipals no són únicament uns equipaments públics on es desenvolupa una determinada activitat econòmica, sinó que són espais amb un gran potencial per transmetre valors cívics i de relació social i humana. Són nuclis d’ecologia emocional, de memòria familiar i comunitària.
• Dinamització comunitària. Els mercats són espais aglutinadors de veïnatge amb sensibilitat per l’alimentació, la salut i el consum responsable. La seva centralitat en barris i pobles i el públic familiar que apleguen, els confereixen una potent dimensió educadora i una oportunitat de fer xarxa amb ambulatoris, biblioteques, centres cívics, poliesportius i entitats privades.
• Proximitat. Es tracta d’un espai amb un fort arrelament en la compra de proximitat, com ho demostren les xifres obtingudes, entre les quals la despesa generada per la clientela en aquest tipus de format comercial.
• Sostenibilitat. Les experiències recents han posat en relleu que els mercats municipals es conceben com quelcom més que un equipament per al proveïment de productes alimentaris. Valors com la sostenibilitat, la seguretat alimentària, el civisme i, especialment, el caràcter saludable, fan dels mercats un potencial referent del futur comercial, tant de les ciutats com dels municipis petits.
• Vertebració i projecció. Els mercats municipals són els equipaments públics de titularitat municipal amb una afluència constant d’usuaris més alta, que reconeixen el seu valor públic, amb la qual cosa tenen un immens potencial per vertebrar i cohesionar l’economia dels municipis. En última instància, poden esdevenir aparador del territori, per la singularitat dels productes, per la seva arquitectura, etc.
• Innovació. S’incorporen tecnologies al mercat per facilitar l’experiència de compra i arribar a diferents segments de la població, mitjançant la incorporació de plataformes de venda en línia, de repartiment a domicili o de sistemes de control d’aforament. Aquesta innovació també ateny el producte en incorporar elements de cinquena gamma i de consum immediat.
• Nous usos. Totes les característiques anteriors fan dels mercats un equipament públic idoni per incorporar nous usos a espais disponibles per mitjà de l’economia col·laborativa (tallers i activitats amb entitats), alimentària, educadora (aules de cuina) i sostenible (reutilització d’envasos, distribució en “darrera milla”, taquilles refrigerades), entre altres.

Segons la Llei 18/2017, d’1 d’agost, de comerç, serveis i fires, es considera mercat de venda no sedentària la venda de mercaderies i la prestació de serveis mitjançant estructures o parades desmuntables o vehicles botiga en espais de titularitat pública o privada, d’acord amb el que estableix aquesta Llei i sense perjudici de la normativa reguladora de la venda directa de productes agroalimentaris per als productors o les agrupacions de productors agraris.

Hi ha diferents modalitats de mercats de venda no sedentària:

• Els més habituals són els mercats de marxants, que tenen lloc en espais de titularitat pública, a càrrec d’un conjunt de professionals de la venda i de la prestació de serveis de manera no sedentària, mitjançant instal·lacions desmuntables o transportables o en vehicles botiga, en els llocs degudament autoritzats dins el perímetre i ordenats per l’ajuntament de manera periòdica i preestablerta al llarg de tot l’any.
• Altres tipus de mercats de venda no sedentària són: mercats ocasionals, parades individualitzades i mercats itinerants, al voltant dels mercats municipals, en llocs annexos o mitjançant instal·lacions desmuntables.

En el cas que un ajuntament no disposi d’ordenança municipal reguladora d’alguna de les modalitats de venda no sedentària, s’entén que el municipi no autoritza aquesta modalitat de venda en espais de titularitat pública.

Algunes de les funcions que els mercats de venda no sedentària han desenvolupat al llarg dels anys són les següents:

• Funció social. Contribueixen a la vertebració dels municipis, ja que actuen en espais públics, faciliten les relacions socials i esdevenen espais de trobada. De la mateixa manera, els mercats contribueixen a mantenir les tradicions i vivències antigues dels municipis, els pobles i les viles.
• Funció comercial i d’abastiment. Poden contribuir a generar un enfortiment de les estructures comercials dels municipis. Una òptima mescla comercial als mercats ens ajudarà a millorar la satisfacció dels usuaris i l’assortiment en les seves compres setmanals, especialment en municipis petits.
• Funció de millora de l’espai comercial urbà. En molts casos, podem trobar mercats en què la ubicació contribueix a millorar la continuïtat comercial del municipi, a tenir una concentració comercial més alta o a disposar d’una millor connectivitat comercial i urbanística entre diferents barris o zones comercials del municipi. Els mercats, per tant, també poden contribuir a la millora dels espais urbans.
• Funció econòmica. Desenvolupen una important funció en l’activitat econòmica i la connexió entre municipis i el seu entorn. La seva fortalesa pot contribuir a millorar el dinamisme de les ciutats i els municipis petits, amb la generació de vendes creuades amb el comerç sedentari, i atreure visitants dels municipis de l’entorn. D’aquesta manera, els mercats articulen una ocupació més alta i un increment de la riquesa, projecten el municipi i apropen la producció al consum alimentari, entre altres aspectes.
• Funció d’aparador del municipi. En alguns municipis, el mercat setmanal és un element característic del municipi que conserva els valors que tradicionalment l’han definit i s’ha convertit en un esdeveniment de referència a la comarca.

Les activitats firals formen part de la llarga tradició comercial de Catalunya i es poden arribar a considerar les primeres manifestacions de promoció econòmica local de la història, que amb el pas del temps han sabut mantenir la seva vigència i importància per als territoris.

Les activitats firals, les fires professionals i les fires mercat són instruments que permeten interrelacionar l’oferta i la demanda, en què la innovació en els productes, la difusió, la promoció de contactes i els intercanvis comercials són els principals objectius.

Més enllà dels beneficis que les fires generen de forma directa al comerç, també trobem altres elements que el beneficien de forma indirecta i que contribueixen a la millora del dinamisme econòmic, especialment en municipis petits i mitjans. Les fires:

• Integrades com a prolongació dels eixos comercials, són un espai immillorable per complementar l’oferta del comerç del municipi.
• Com a aparador del territori, són un destacat espai de projecció i mostra dels atributs del territori per als visitants, i donen a conèixer els productes i serveis locals i aquells elements singulars de l’activitat comercial del municipi.
• Reforcen l’oferta de lleure i fan més amable i familiar l’experiència de compra, i recuperen temporalment per als vianants nous espais del municipi o del barri pacificant-los i fent-los més atractius.

El producte local és aquell que es comercialitza en el mateix territori on es produeix, ja sigui la localitat, la comarca o la regió, amb l’objectiu de limitar les necessitats de transport. És el recurs propi vinculat al territori de què disposen els municipis més enllà de l’oferta comercial.

Les noves tendències de consum mostren una exigència més gran de les persones consumidores a l’hora d’adquirir productes alimentaris: presten atenció a les etiquetes dels productes i sol·liciten informació dels seus efectes sobre la salut. Per altra banda, s’està consolidant una oferta de productes alimentaris pròxims, de qualitat, assequibles i sostenibles.

Tot i que seria preferible que els comerços locals s’aprovisionessin totalment en proveïdors locals, el ventall d’aquest tipus de productes encara no és suficient per satisfer les persones consumidores, acostumades a tenir una oferta cada cop més àmplia on escollir.

Igual que els productors locals, els creadors i els artesans del territori són un recurs de què disposen els municipis per ser singulars i diferenciar-se de la resta. Els oficis artesans, que podíem veure pels carrers dels nostres pobles i ciutats, han deixat de ser una tradició que passava de pares a fills, i les persones creadores, artesanes o artistes que trobem avui dia han decidit dedicar-se a un ofici artesà o creatiu i fer de la feina un estil de vida que aposta per la sostenibilitat.

La Gerència de Serveis de Comerç presta suport als ens locals per a la realització d’accions que reverteixin tant en l’augment de la competitivitat de les empreses del sector comercial i els serveis del municipi com en la millora de l’oferta comercial i de serveis existent.

Les competències en matèria de comerç i fires no internacionals a Catalunya són competència exclusiva de la Generalitat, a l’empara de l’article 121 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

També correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l’àmbit de les seves competències. En el cas que la Unió Europea aprovi una normativa que resulti d’aplicació directa i la normativa bàsica de l’Estat no s’hi adeqüi, la Generalitat pot aprovar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees.

El sector comercial a Catalunya es regula principalment per la legislació, que per ordre cronològic es relaciona seguidament:

• Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials
• Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya
• Decret 162/2015, del 14 de juliol, de venda no sedentària en mercats de marxants
• Llei 18/2017, de l’1 d’agost, de comerç, serveis i fires
• Llei 15/2020, del 22 de desembre, de les àrees de promoció econòmica urbana. Aquesta és la llei de creació més recent, la qual fa néixer les APEU i en regula la implementació a Catalunya.

El Codi de consum de Catalunya té per objecte garantir la defensa i la protecció dels drets de les persones consumidores i establir, en l’àmbit territorial de Catalunya, els principis i les normes que les han de regir per millorar la qualitat de vida de les persones consumidores. Els drets i els interessos de les persones consumidores protegits per aquesta llei són els següents:

• El dret a la protecció de la salut i a la seguretat
• El dret a la protecció dels interessos econòmics i socials
• El dret a la indemnització i la reparació de danys
• El dret a la protecció jurídica, administrativa i tècnica
• El dret a la informació, l’educació i la formació
• El dret a la representació, la consulta i la participació
• Els drets lingüístics

L’article 84.2.i) de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies, en els termes que determinin les lleis, en matèria de regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tota mena d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i de foment de l’ocupació.

Així mateix, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), estableix, a l’article 25, que el municipi assumeix, en tot cas, com a competència pròpia, en els termes de la legislació estatal i autonòmica, les matèries de fires, mercats centrals, places, llotges i comerç ambulant.

En l’àmbit de les seves competències, en els termes de la legislació estatal i autonòmica i sobre la base del principi d’autonomia local, els municipis poden aprovar normes que afectin diferents àmbits del sector comercial, que regulin l’activitat i que contribueixin a la dinamització comercial dels espais urbans.

• Ordenances de regulació del trànsit: regular la circulació de vehicles pels principals espais comercials i regular la velocitat màxima permesa i l’establiment de zones de baixes emissions.
• Ordenances de regulació de via pública: regular l’ús que es pot fer de l’espai públic i l’impacte que aquest pot tenir, ja sigui negatiu o positiu, sobre els usos comercials i els vianants.
• Ordenances que regulen l’ocupació pública: regulació de terrasses, la seva ubicació, l’espai comercial que poden ocupar i els horaris.
• Ordenances de regulació de l’activitat de càrrega i descàrrega: regulació de les zones de càrrega i descàrrega (pel que fa referència a horaris) en zones concretes de l’espai comercial urbà, per tal de facilitar el passeig i l’acte de compra amb el mínim impacte sobre el vianant i potencial usuari.
• Ordenances que regulen l’activitat comercial: normativa que regula l’ús dels baixos comercials d’una determinada construcció, que és la que pot incidir sobre la proliferació de més o menys usos comercials en un determinat carrer o una zona comercial.
• Ordenances que regulen la protecció del medi: normatives que regulen els nivells de contaminació acústica, la qualitat de l’aire i la recollida selectiva de residus.
• Ordenances vinculades a la protecció publicitària: regulen el mobiliari i els espais destinats a la promoció, ja sigui mitjançant cartells, pancartes i altres elements vinculats a la publicitat.
• Els plans d’usos comercials: regulen les activitats comercials per tal d’obtenir el model comercial més adequat i coherent a cada zona o municipi. Es fonamenten en una sèrie d’articles i normes.
• Ordenances que regulen el funcionament dels mercats (MM i MVNS)

A més, la Llei 18/2017, de l’1 d’agost, de comerç, serveis i fires, atorga als municipis l’obligació de:

• Regular i taxar per mitjà d’ordenances la distribució dels productes adquirits per Internet o a distància, d’acord amb les seves competències en matèria de mobilitat, sostenibilitat i seguretat (article 16.5).
• Promoure i regular l’emplaçament, la instal·lació i l’ús de les consignes o punts de recollida (drop box) per als productes comprats per Internet o a distància (article 16.6).
• Disposar, en el cas d’ajuntaments que disposen de mercat de venda no sedentària, d’una ordenança municipal que el reguli (article 15.4).

Les Diputacions tenen atribuïdes, a l’empara de l’article 36.1 de la LBRL, competències pròpies, d’una banda, en matèria d’assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis (36.1.b)) i, d’una altra, en matèria de cooperació en el foment del desenvolupament econòmic i social i en la planificació en el territori provincial, d’acord amb les competències de la resta d’administracions públiques (36.1.d)).

Totes aquestes fites s’alineen amb els objectius definits a l’Agenda 2030 i permetran que el teixit comercial continuï complint la seva funció social, com a dinamitzador de la convivència urbana i factor capaç d’enfortir l’estructura productiva local.

Així mateix, dona suport directe al territori i gestiona el Catàleg de serveis, com a principals àmbits de treball.

Diputació de Barcelona. Gerència de Serveis de Comerç:

• Comerç 21.
• Digiemprèn.
• Directori de mercats i fires.
• Enquesta d'hàbits de consum i compra.
• Estudis i guies.
• Reempresa.

Diputació de Barcelona. Model d’ordenança tipus per als mercats de venda no sedentària de la demarcació de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació, 2016.

Diputació de Barcelona. Xarxa Productes de la Terra.

European Commission, Directorate-General for Internal Market, Industry, Entrepreneurship and SMEs. Guía práctica para fomentar la revitalización y modernización del sector de los pequeños comercios, Publications Office, 2018.

Federació de Municipis de Catalunya. FOCUS D'INNOVACIÓ LOCAL. Guia pràctica per a la modernització i revitalització del sector comercial del municipi.

FOCALIZZA, S.L., CESENA, O. i TORRENT, X. Experiències en la gestió comercial de les parades dels mercats municipals. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2011.

Generalitat de Catalunya, Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya. Estudis sobre comerç del Consorci Artesania i Moda.

Generalitat de Catalunya, Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya. Publicacions de comerç del Consorci de Comerç, Artesania i Moda.

Generalitat de Catalunya, Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya. Els mercats.cat.