[Ciutadania 365] Turisme

Definir el turisme no és tan senzill com pot semblar a primera vista ja que engloba diferents conceptes (oferta, demanda, despesa turística, entre d’altres). Podríem dir que el turisme és com un “ecosistema”.

Una de les definicions més utilitzades és la de Mathieson i Wall (1982), que el defineix com:

Per una banda, tenim l’oferta turística, que està lligada a les condicions geogràfiques d'un territori i elements clau de la indústria turística posades a l’abast per les administracions, les destinacions i el propi sector turístic. En altres paraules, allò que pot “oferir” una destinació i que farà que hi vagin els turistes:

• Recursos naturals, com platges o muntanyes…
• Recursos culturals, com museus, monuments…
• Infraestructures, com aeroports, allotjaments, transport…
• Serveis de recepció turística, com agències de viatges i comercialitzadores, oficines de turisme i informació turística, empreses de lloguer de vehicles…

Pel que fa a la demanda turística, és el conjunt de turistes que estan motivats per una sèrie de productes o serveis turístics, amb l'objectiu de cobrir les seves necessitats, és a dir, la quantitat de turistes que visiten o que poden arribar a visitar una destinació concreta.

Finalment, la despesa turística fa referència al total pagat per l'adquisició de béns i serveis, abans i durant els viatges. Això inclou el transport, l’allotjament, les activitats, els restaurants…

Pels seus impactes en l’economia i la societat.

El turisme és una activitat multisectorial que interacciona amb molts altres sectors i àmbits temàtics, com per exemple l’hostaleria i la restauració, el sector immobiliari, el transport, el comerç, l’agricultura, ramaderia i pesca, etc.

En l’ecosistema turístic intervenen els elements següents:

• Empreses (allotjaments, transport, agències de viatge…)
• Organitzacions (serveis d’informació…)
• Persones (gestors, recepcionistes, cambrers…)
• Turistes (amb les seves necessitats, desitjos, comportaments…)
• Governs (lleis, regulacions, subvencions…)
• Economia (ingressos, treball…)
• Societat (normes, valors…)
• Tecnologia (Internet, sistemes de reserva, intel·ligència artificial… )

Sí, el turisme representa un dels sectors socioeconòmics més importants, tant a escala local com nacional.

En els darrers anys, el sector turístic ha experimentat un continu creixement i diversificació, fins a convertir-se en un dels sectors econòmics que creixen amb més rapidesa en el món. Genera tant d’una manera directa com indirecta un augment de l'activitat econòmica en el territori, gràcies a la demanda de béns i serveis que s’han de produir i proveir.

Alguns dels impactes més clars en l’economia nacional i local són els següents:

• Demanda de béns i serveis.
• Creació de nous llocs de treball (tant en turisme com en sectors que hi estan vinculats).
• Desenvolupament de les infraestructures i serveis públics.
• Augment i dinamització de les inversions.
• Generació de riquesa.
• Impuls a un desenvolupament i gestió sostenible de la destinació.

El 2020, la crisi sanitària va impactar molt negativament en aquest sector, la qual cosa va suposar que l’arribada de turistes i la despesa en el territori disminuís exponencialment. El 2022 també ha estat marcat per condicionants geopolítics i macroeconòmics, la guerra d'Ucraïna, l'increment dels costos de l'energia, la ruptura de la cadena global de subministraments i pujades generalitzades de preus, amb un augment dels tipus d'interès. Tot i això, es comença a veure una recuperació robusta del sector.

Vegem algunes xifres concretes del 2022.

Correcte. El turisme es produeix per motius personals, professionals o de negocis.

De fet, trobarem classificacions diferents. Les més rellevants són segons l’àmbit geogràfic o segons la motivació del viatge.

• Segons l’àmbit geogràfic, podem parlar de turisme nacional o domèstic (quan no sortim de Catalunya o de l’Estat espanyol) i internacional (quan visitem països estrangers).
• Segons la motivació del viatge, podem dir que hi ha «motivacions genèriques», que són les que impulsen a visitar llocs per motius professionals, de negocis, descans o lleure i «motivacions específiques», que cobreixen unes necessitats més concretes.

El turisme sostenible es pot definir de la manera següent:

Aquestes paraules subratllades són clau, ja que són els tres pilars del turisme sostenible:

El turisme regeneratiu pren com a base el turisme sostenible i responsable, però va més enllà.

Aquest tipus de turisme és conscient dels impactes negatius provocats pel sector turístic i vetlla per reduir-los, atenuar-los o eliminar-los. Aquesta pràctica, doncs, té com a objectiu no només permetre als visitants gaudir d’experiències, sinó també fer-los conscients del seu potencial impacte negatiu en l’entorn i tractar de millorar l’estat del lloc que es visita.

Alguns exemples d’aquest nou model turístic són la col·laboració en projectes locals, la neteja o restauració d’espais d’interès degradats o el consum responsable de béns i serveis locals o de proximitat, entre altres.

Potser heu vist aquesta imatge pel carrer o en el lloc web del teu ajuntament o d’alguna empresa:

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), també coneguts com a objectius globals, van ser adoptats per les Nacions Unides el 2015 com una crida universal per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que el 2030 totes les persones gaudeixin de pau i prosperitat.

Les temàtiques que aborden van des de la pobresa, la fam, la pau, la salut, l’educació, les desigualtats, la inclusió, la prosperitat econòmica, la protecció del planeta, la lluita contra el canvi climàtic, les ciutats i els territoris, l’energia, el consum i la producció sostenibles i la governança. Els 17 ODS es concreten en 169 fites i els seus indicadors d’evolució.

Parteixen de la necessitat d’equilibrar el desenvolupament amb la sostenibilitat social, econòmica i ambiental (són els tres pilars de la sostenibilitat que hem vist en la pregunta anterior), i tots ells estan interrelacionats, ja que una acció en una àrea concreta n’afectarà la resta.

Segons l’Organització Mundial del Turisme, hi ha tres objectius principals dels ODS que estan relacionats directament amb el turisme:

Hi ha certificacions i segells que garanteixen que els tres pilars de la sostenibilitat (mediambiental, sociocultural i econòmic) es respecten.

Catalunya, a través de l’Agència Catalana de Turisme, va ser la primera destinació integral del món a obtenir el Biosphere Destination Certification el 2015. L’Ajuntament de Barcelona va obtenir el mateix certificat el 2011 i la Diputació de Barcelona, el 2017.

D’aquesta manera, les administracions públiques catalanes que gestionen l’activitat turística a diferents nivells estan alineades implantant la mateixa certificació Biosphere que el sector privat. Per altra banda, i per incorporar el concepte de sostenibilitat a tot el sistema que suporta l’activitat turística en una destinació (empreses, serveis, administracions), la Diputació de Barcelona, amb el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona, posteriorment amb l’Ajuntament de Barcelona i sota el paraigua de l’Institut de Turisme Responsable (ITR) —propietari de la marca Biosphere— va desenvolupar la metodologia del Compromís per a la Sostenibilitat Turística.

El Compromís per a la Sostenibilitat Turística Biosphere és un programa adreçat a empreses, serveis i entitats públiques de la província de Barcelona que volen millorar la seva gestió en sostenibilitat turística i el seu posicionament com a destinació turística.

El projecte reconeix les bones pràctiques empresarials, que, alineades amb els 17 ODS de les Nacions Unides, tenen cura del canvi climàtic, el medi ambient, el retorn social, les pràctiques econòmiques i l’entorn cultural en el qual es troben.

La metodologia d’aquest programa se centra en tres pilars bàsics:

• La formació contínua, en matèria de turisme sostenible.
• La millora contínua, a través d’un pla d’acció anual.
• El treball col·lectiu, a través dels tallers de destinació.

En són dues: la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya i el Decret 75/2020, de 4 d'agost, de turisme de Catalunya.

L’aplicació de la taxa turística a Catalunya va entrar en vigor l’any 2012.

És l'impost que s’aplica a una persona que s'allotgi en qualsevol tipus d'establiment turístic: hotels, apartaments turístics, habitatges d'ús turístic i, fins i tot, embarcacions de creuer. La tarifa depèn de la ubicació de l'establiment i de les seves característiques i es fa per persona i nit fins a un màxim de 7 nits.

Aquesta taxa es reinverteix dins del mateix sector turístic i el municipi, per promocionar els atractius turístics, conservar i restaurar els atractius i recursos naturals, mantenir i millorar les infraestructures turístiques, i donar suport a millorar la competitivitat mitjançant la formació.

Els ajuntaments són responsables de la gestió i regulació del turisme local, i en la majoria dels casos de promocionar-lo.

Les institucions municipals han de tenir un rol proactiu per crear instruments que garanteixin un bon desenvolupament, dur a terme actuacions que potenciïn aquest sector econòmic i garantir el benefici per a la població.

En altres paraules, qualsevol ajuntament català vetlla pel desenvolupament d'un turisme sostenible, de qualitat, competitiu, responsable, pròxim, i també respectuós amb el medi ambient, la cultura local i el patrimoni.

Tot i que no és una competència obligada, els ajuntaments poden disposar d’un departament o oficina encarregats de planificar, coordinar, supervisar i controlar les polítiques turístiques de la seva jurisdicció.

També és responsable d'avaluar, ordenar i planificar el desenvolupament turístic local de forma integrada i coherent amb el model urbà (mobilitat, gestió d’espais, seguretat…).

Tot i que es poden emmarcar dins de la gestió i regulació, els ajuntaments tenen altres competències:

• Promocionar i protegir els recursos turístics d’interès municipal.
• Formar el sector turístic.
• Atorgar autoritzacions, llicències i permisos en matèria turística.
• Inspeccionar i sancionar les activitats turístiques que es duen a terme al municipi.
• Participar en el procés d’elaboració del pla de turisme de Catalunya.

El turisme, des del punt de vista de la gestió pública, és un fenomen recent. No és fins a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta que els governs locals prenen consciència de la necessitat de la gestió pública de l’activitat turística com un dels actors determinants dels sistema turístic. En aquest context, la Diputació de Barcelona, com a ens local supramunicipal, pren un paper determinant en la configuració del sistema institucional públic del turisme a la província de Barcelona. L’aposta de la Diputació pel turisme impulsa un model de relació amb el territori que és substancialment diferent del rol desenvolupat per altres ens públics a Catalunya, en especial les altres diputacions provincials de Catalunya i el Govern de la Generalitat. Les tasques de la corporació, com a ens provincial, són les següents:

• Adequar l’escenari on es desplega el turisme local a través de l’ordenació del territori.
• Planificar el turisme local.
• Adequar infraestructures vitals per al desenvolupament turístic.
• Donar suport econòmic als municipis.
• Formar els tècnics locals.

El model territorial de treball del turisme per part de la Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona es basa en la cooperació amb els consorcis i consells comarcals de turisme. En aquests ens comarcals estan representats els municipis de la zona i el sector privat a través de les seves organitzacions gremials i associatives. Des del 2012, el model de relació entre la Diputació de Barcelona i les entitats de gestió turística comarcals del territori provincial es fa a través de la signatura de convenis de col·laboració.

Els objectius dels convenis signats són orientar la destinació comarcal cap a la gestió sostenible i responsable del turisme que inclou la qualitat del treball conjunt amb els empresaris i resta d’agents del sector turístic, l’orientació al client i relació amb el resident, una millora contínua dels serveis amb la creació de productes més sostenibles i més eficients, la creació de productes 4D (desconcentració, desestacionalització, diversificació i increment de despesa), a més d’orientar les accions dels plans anuals de cada comarca al Pla de Màrqueting de Catalunya (2018-2022) i la nova Estratègia de Màrqueting Turístic de la Destinació Barcelona (2020-2022).

El turisme és transversal i hi intervenen moltes àrees de l’ajuntament.

Són dos dels aspectes més importants.

El tipus i la quantitat de visitants que rep el nostre municipi, les expectatives que generem, el comportament que promovem, els serveis que promocionem… estan influenciats pel màrqueting que s’hi duu a terme i la promoció del municipi que hi fem.

Tenir informació sobre el sector és imprescindible per poder gestionar i planificar el turisme i prendre decisions encertades. Per exemple, generar estudis que donen informació sobre el perfil del turista, edat, mitjà de transport utilitzat, l’impacte econòmic, la percepció del ciutadà envers el turisme… permeten adequar les polítiques de màrqueting.

En altres paraules, el màrqueting també ha de ser sostenible i atraure un volum i tipus de turisme adequat a les condicions i necessitats de la destinació.

Per promoure la destinació i atraure visitants de qualitat ,s’utilitzen diverses eines:

L'Administració local i el sector turístic privat treballen estretament per enfortir i potenciar una indústria turística sostenible i competitiva, fonamental per a l'economia local.

Una destinació turística es comporta com un ecosistema amb diferents factors i activitats que s’interrelacionen.

El sector turístic engloba molts subsectors.

De forma conjunta, es duen a terme actuacions i programes per millorar la qualitat i el nivell dels serveis turístics a la província de Barcelona i per vetllar per les necessitats de la població local.

Aquesta relació entre actors turístics —o grups d'interès públics i privats, individuals o col·lectius— és necessària per a l'articulació efectiva de l'espai turístic, ja que influeixen directament en les estratègies i accions futures per adaptar-se a les condicions d'un context canviant.

Malauradament, no. Hi ha èpoques de l’any en què l’arribada de turistes és més gran i comporta aglomeracions, consum excessiu de recursos naturals, vandalisme o el famós turisme de borratxera, i altres efectes derivats com poden ser l’increment de preus, lloguers…

Com hem vist, l’Administració promou un turisme de qualitat, fora de temporada, amb el major impacte econòmic en el territori, sostenible i responsable des dels tres pilars de la sostenibilitat, i competitiu, amb empreses que ofereixin un bon servei.

A més a més de les certificacions que garanteixen que es compleixen aquests mínims com el Biosphere, l’Administració també elabora de forma conjunta bones pràctiques.

Per tant, si l’activitat turística no es gestiona correctament, pot generar nombrosos efectes negatius, com la massificació, la gentrificació o l’encariment dels lloguers. L’Administració té un paper clau a l’hora de regular i controlar aquesta activitat per maximitzar els efectes positius i reduir-ne els negatius.

Són les pautes i recomanacions que s’haurien de seguir des de l’Administració, el sector privat o els mateixos turistes per millorar la gestió en sostenibilitat turística.

Permeten guiar i servir com a base per a la gestió dels recursos d'una empresa o institució pública en àmbits econòmics, socials i ambientals, sota la implementació d'accions i pràctiques sostenibles.

Un bon exemple és el Compromís per a la Sostenibilitat Turística Comarques de Barcelona Biosphere, que hem vist en punts anteriors. És un programa que impulsen la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona a les 12 comarques de la província de Barcelona, per millorar la competitivitat de les destinacions turístiques entorn del turisme sostenible.

La implantació d’aquest programa es fa a través dels ens de gestió turística comarcals.

Es tracta d’un segell d’implantació anual adreçat a empreses privades i entitats públiques del sector turístic que vulguin millorar voluntàriament la seva gestió en sostenibilitat turística.

El treball individual es fa a partir d’uns manuals de bones pràctiques (n’hi ha més de 20 d’oficis diferents del sector turístic), amb l’assessorament continuat i personalitzat d’un consultor expert per a la implantació de bones pràctiques (obligatòries i recomanables) a les entitats.

Aquestes bones pràctiques giren entorn dels cinc àmbits que marca l’ONU per assolir els 17 ODS: canvi climàtic, medi ambient, social, econòmic i cultural.

La Diputació de Barcelona ha estat pionera en la promoció, a través del seu programa Compromís per a la Sostenibilitat, de les bones pràctiques en gestió sostenible de les empreses turístiques i el seu reconeixement a través d’un distintiu pel desenvolupament del turisme sostenible des d’una perspectiva integral i el treball col·lectiu.

Podríem dir que cada turista té una raó diferent i única per viatjar i, per tant, hi ha diverses demandes turístiques.

Els motius més comuns per viatjar fora de casa són els següents:

• Per oci, recreació i vacances
• Per visitar amics i familiars
• Per fer contactes empresarials i professionals
• Per rebre tractament mèdic
• Per emprendre peregrinacions religioses o d’altres tipus
• Per altres motius personals

Amb la taula següent ho veurem més clar:

A la província de Barcelona, el principal motiu de visita és l’oci, seguit de motius professionals i personals o altres:

El principal mitjà de transport utilitzat per arribar a la província de Barcelona és l’avió, seguit del vehicle propi i el tren.

Potser alguna vegada t’has trobat a un turista que et demana «Est-ce que vous parlez français?» o «Do you speak English?».

Res més lluny de la realitat, el 2022 els països que més van visitar la província de Barcelona van ser França, el Regne Unit, Alemanya, Itàlia i els Països Baixos.

Tanmateix, també tenim molts visitants catalans i de l’Estat espanyol. Per ordre de comunitat autònoma d’origen serien:

• Catalunya
• Comunitat de Madrid
• Comunitat Valenciana
• Andalusia
• País Basc

Catalunya disposa d’un gran nombre de places d’allotjaments turístics de qualitat distribuïts per tot el territori per poder fer front a aquesta demanda.

La majoria dels turistes que venen a la província de Barcelona s’allotgen en hotels i pensions, i també en càmpings i allotjaments de turisme rural.

Hi ha una xarxa d’oficines de turisme i punts d’informació turística repartits pel territori, que garanteixen que els turistes reben informació veraç i de qualitat sobre la destinació.

D’una banda, les oficines de turisme solen estar dintre d’algun edifici emblemàtic del municipi, en zones de molta afluència o en cabines al carrer, i ofereixen diferents serveis:

• Proporcionar mapes, tríptics i documents amb informació els llocs d’interès turístic del municipi (horaris, adreces…).
• Donar informació sobre allotjaments i transport públic, incloent-hi la reserva.
• Informar sobre activitats i esdeveniments.
• Vendre de productes turístics, records i objectes de regal.
• Retornar l’IVA (en alguns casos).

D’altra banda, la Diputació de Barcelona ha posat en marxa un programa de punts d’informació turística (PIT), l’objectiu dels qualls és dotar les comarques de la Província de Barcelona d’un major nombre de punts d’informació turística i atenció al visitant. Es tracta d’establiments públics o equipaments, serveis privats o allotjaments, que ofereixen un servei d’atenció i informació més bàsic, en horaris en què les oficines estan tancades, per tal de millorar la cobertura i la qualitat de la informació turística.

Els objectius dels PIT són els següents:

1. Capacitar els professionals vinculats al sector turístic i millorar la qualitat de la informació i dels serveis turístics que s’ofereixen.
2. Millorar el coneixement, vinculat al sector turístic, dels establiments i oficines de turisme que ja estan donant informació turística i oferir-los eines per millorar les habilitats d’atenció al públic.
3. Formar els establiments turístics, que fins ara no han proporcionat informació turística, sobre el mètode i la importància de generar valor afegit.
4. Dotar els establiments i serveis turístics acreditats del coneixement dels serveis i productes turístics de la comarca i de material promocional.
5. Crear una xarxa de treball d’establiments turístics i oficines de turisme com a punts d’informació turística.

La implicació de la ciutadania en l'activitat turística és essencial.

Gràcies a la participació activa, es pot assolir la sostenibilitat del sector, respondre millor a les expectatives dels turistes, millorant la imatge i la competitivitat de les empreses i de la destinació i construint el model turístic desitjat per la població local.

De fet, segons l’informe de l’opinió ciutadana sobre el turisme a la regió de Barcelona (2022), publicat al Laboratori de Turisme Gerència de Serveis de Turisme Diputació de Barcelona (2022), el turisme es continua veient com un dels sectors que més riquesa aporta al municipi i el 85 % dels entrevistats considera que és beneficiós per a la seva comarca.

No obstant això, és necessari que sigui gestionat de manera adequada, per minimitzar els impactes negatius sobre el territori (sobretot, en el medi ambient i en la societat).

Des de l’Administració local hi ha diferents iniciatives com taules rodones, de debat, enquestes i altres mecanismes, que permeten que la població local s'impliqui i decideixi el tipus de turisme que volen en el seu municipi.

Podríem dir que el sector turístic té quatre grans reptes de futur, que requereixen compromís i actuacions conjuntes entre institucions públiques, sector privat i societat civil:

L’Administració local treballa per un desenvolupament turístic de les 4 des : despesa, desestacionalització, descentralització i diversificació.

• Desestacionalització: repartir la demanda turística de forma més equilibrada al llarg de l’any, generar llocs de treball més estables i incrementar el rendiment dels actius de les empreses del sector.
• Despesa: augmentar la despesa total i diària dels viatgers, oferint productes de major qualitat i atraient turistes de major poder adquisitiu
• Desconcentració: millorar la distribució dels fluxos turístics en el territori, evitant les grans concentracions a la costa i afavorint el desenvolupament de l’activitat turística en més localitats i durant tot l’any.
• Diversificació: ampliar l’oferta de productes, desenvolupant noves oportunitats de negoci i reduint la dependència del turisme de vacances de sol i platja.

Exceltur (2023). El año 2022 supone la recuperación de la actividad turística en España, el PIB turístico alcanza los 159 mil millones de euros nominales, un 1,4% superior a la actividad de 2019, explicando el turismo el 61% del crecimiento económico de la economía española en 2022.

Flores, D. (2007). Competitividad sostenible de los espacios naturales protegidos como destinos turísticos: un análisis comparativo de los parques naturales Sierra de Aracena y Picos de Aroche y Sierras de Cazorla, Segura y las Villas.

Generalitat de Catalunya. Departament d’Empresa i Treball (2019). Pla estratègic de turisme de Catalunya 2018-2022.

Generalitat de Catalunya. Departament d’Empresa i Treball (2019). Resum de resultats anuals del turisme (2023). Resum de resultats anuals del turisme.

IDESCAT (2023). Turistes estrangers. Per mitjà de transport a Catalunya.

IDESCAT (2023). Turistes estrangers. Per país d'origen a Catalunya.

Laboratori de Turisme Gerència de Serveis de Turisme Diputació de Barcelona (2023). Resum anual 2022 de l’activitat turística a l’Entorn de Barcelona.

Laboratori de Turisme Gerència de Serveis de Turisme Diputació de Barcelona (2022). Informe de resultats. L’opinió ciutadana sobre el turisme a la regió de Barcelona.

Laboratori de Turisme Gerència de Serveis de Turisme Diputació de Barcelona. Interactiu Anual

Mathieson, A., & Wall, G. (1982).Tourism: Economic, physical, and social impacts. London, New York: Longman.

Nelwamondo, T. (2009) Tourism development through strategic planning for non-metropolitan small to medium size accommodation facilities in Limpopo province, South Africa. PhD Dissertation. Department of Tourism Management, Universitat de Pretòria, Sud-àfrica.

Organització Mundial del Turisme (s/d). Desenvolupament sostenible.