[Ciutadania 365] Activitat física i esport

La competència és un dels elements essencials de qualsevol organització pública administrativa.

A la Constitució espanyola del 6 de desembre de 1978, aquesta matèria es regula a:

• L’article 43.3. Els poders públics fomentaran l’educació física i l’esport.

Les comunitats autònomes podran assumir competències en les següents matèries:

• Article 148.1.6. Els ports de refugi, els ports i aeroports esportius i, en general, els que no desenvolupin activitats comercials.
• Article 148.1.19. Promoció de l’esport i de l’adequada utilització de l’oci.

Les competències de l’Estat en matèria d’esports i activitat física s’estableixen a la Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l’esport i són:

• Article 1. Objecte.
  1. Establir el marc jurídic regulador de l'esport, (…) respectant les competències de les comunitats autònomes.

• Article 2. Dret a la pràctica esportiva.
  1. L’esport i l’activitat física es considera una activitat essencial. (…)
  2. L'Administració general de l'Estat, en compliment de l'article 43.3 de la Constitució espanyola, ha de promoure l'activitat física i l'esport. (…)

Les competències de la Generalitat en matèria d’esports i activitat física s’estableixen a la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya i són:

• Article 134.1. a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l’execució, l’assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de l’activitat física i de l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials.
• Article 134.1. c) La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i de l’alt rendiment esportiu.
• Article 134.1. f) El foment i la promoció de l’associacionisme esportiu.
• Article 134.1. h) La planificació de la xarxa d’equipaments esportius de Catalunya i la promoció de la seva execució.

L’Estatut d’autonomia també estableix que, en els termes que determinin les lleis, els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre:

• Article 84.2. k) La planificació de la xarxa d’equipaments esportius de Catalunya i la promoció de la seva execució.

Les diferents lleis aplicables a Catalunya sobre les competències municipals en matèria d’activitat física i esport determinen:

L’esport, l’activitat física i l’exercici físic són conceptes diferents però interrelacionats. Sovint es confonen, ja que estan estretament relacionats: tots aquests conceptes impliquen moviment corporal i aporten beneficis per a la salut. Tanmateix, cadascun presenta característiques pròpies que el diferencien, i és important conèixer-les per comprendre millor el seu paper en la millora de la condició física, la salut i el benestar general.

Esport

L'esport es refereix a tota l’activitat física que té com a objectiu principal competir, obtenir resultats i millorar tant físicament com mental. Pot estar organitzat dins d'una estructura reglada, com les competicions federades, o bé ser més informal, com les lligues socials. A més de millorar la condició física, l'esport fomenta les relacions socials i la cooperació entre les persones.

Exercici físic

L’exercici físic és una activitat física planificada i estructurada, amb l’objectiu de mantenir o millorar la salut. Està especialment orientat a millorar capacitats físiques com la resistència, la força, la velocitat o la flexibilitat. A diferència de l'esport, no es focalitza necessàriament en la competició, sinó en la cura personal i la millora de la condició física i la salut.

Activitat física

L’activitat física fa referència a qualsevol moviment corporal que implica l’ús dels músculs i que suposa una despesa energètica per sobre del nivell de repòs. A diferència de l'exercici físic o l'esport, l'activitat física inclou moviments quotidians no planificats que no tenen l’objectiu específic de millorar la salut, però que contribueixen a mantenir una vida activa.

Per saber quantes persones practicaven activitat física i esport durant l’any 2019, el Consell Català de l’Esport va impulsar l’Enquesta sobre l’activitat física i esportiva a Catalunya (AFEC-2019). Aquest estudi tenia com a objectiu analitzar els hàbits esportius de la població adulta.

Pel que fa a la població escolar, infants i adolescents, l’enquesta de referència és Els hàbits esportius dels escolars de Catalunya 2016.

Ambdós estudis permeten observar l’evolució de la pràctica esportiva al llarg del temps i com s’ha adaptat a les noves tendències socials.

Per mesurar quantes persones adultes practiquen esport, es pregunta als enquestats si han realitzat alguna activitat física en els darrers dotze mesos. Es proporciona una llista d’esports i activitats físiques perquè indiquin si n’han practicat alguna durant aquest període.

Fer exercici és fonamental per a la salut física i mental, i és essencial que tothom trobi una activitat que li agradi, ja sigui caminar, anar amb bicicleta, nedar o qualsevol altre esport. L'activitat física contribueix a augmentar l’energia, reduir l'estrès i mantenir el cos saludable. Per això, animem tothom a incorporar una mica d'esport a la seva rutina diària!

La població adulta es pot classificar en diferents categories segons la freqüència i intensitat de la seva activitat física:

1. Pràctica regular intensa: persones que realitzen més de 6 hores d'exercici setmanal.
2. Pràctica regular mitjana: persones que fan un mínim d’1 hora i 30 minuts a la setmana i segueixen les recomanacions de l'OMS.
3. Pràctica regular baixa: persones que practiquen exercici setmanalment, però no arriben a 1 hora i 30 minuts.
4. Pràctica ocasional o estacional: persones que només fan exercici durant alguns mesos de l'any, generalment en una temporada específica (hivern o estiu), o de manera puntual.

Tot i això, pel que fa a la intensitat de l'activitat, sí que s’observa una diferència significativa:

La regularitat i intensitat de la pràctica esportiva entre la població adulta varia segons els diferents grups d’edat, amb més intensitat en adults joves i una pràctica més moderada o lleu a mesura que augmenta l’edat.

Els destacats són els següents:

• El percentatge de persones que practiquen esport anualment disminueix lleugerament amb l'edat de manera progressiva.
• Les persones joves tendeixen a practicar més esport en general i, quan ho fan de manera regular, acostumen a fer-ho amb més intensitat.

Les cinc activitats més practicades entre la població adulta de Catalunya són: caminar, nedar, excursionisme, bicicleta i activitats dirigides de manteniment.

Una part de la població infantil i adolescent de Catalunya practica activitat fisicoesportiva de manera regular, com a mínim un cop per setmana, mentre que la majoria no segueix una rutina d'exercici constant.

Els infants i adolescents que practiquen activitat física esportiva varien segons el sexe i el curs.

Els destacats són els següents:

• Els nois presenten percentatges més alts que les noies, amb un màxim del 84,0 % a 5è i 6è de primària, mentre que les noies arriben al 70,4 % en la mateixa etapa.
• Tot i això, el percentatge de pràctica disminueix al 63,9 % a 1r i 2n d'ESO.

Les cinc activitats més practicades entre la població escolar de Catalunya són futbol, basquetbol, dansa, natació i arts marcials.

L’esport i l’activitat física van més enllà de la simple cura de la salut i la forma física; són essencials per inculcar valors com el treball en equip, la solidaritat i la perseverança. A més, esdevenen una eina de gran valor per unir les persones, ja que fomenten la inclusió i asseguren que tothom tingui les mateixes oportunitats de participar-hi.

En l'actualitat, la creixent implementació de programes esportius inclusius reflecteix el compromís de la societat amb la promoció de la salut i el benestar a través de l'esport. Aquesta tendència ha impulsat l’ampliació d’espais destinats a la pràctica esportiva, tant en instal·lacions tradicionals com a l’aire lliure. Tanmateix, aquest creixement planteja la necessitat de reflexionar sobre l’impacte que aquests espais exerceixen sobre el nostre entorn i el seu ús adequat.

A continuació es detallen les principals dimensions de l’impacte que l’activitat física i l’esport poden generar en la població general:

• Impacte en la salut física i mental: La pràctica regular d’activitat física, exercici o esport té un impacte directe en la salut física, ja que millora la condició cardiovascular, enforteix els músculs i els ossos i ajuda a mantenir un pes saludable. També allibera endorfines, substàncies químiques del cervell que afavoreixen un millor estat d’ànim, redueixen l’estrès i disminueixen els símptomes d’ansietat i depressió. Així, no només augmenta el benestar físic, sinó que també es contribueix de manera significativa a la salut mental i emocional.

• Impacte en el desenvolupament personal: L’activitat física, l’exercici i l’esport són eines poderoses per al creixement personal i l’aprenentatge. La seva pràctica contribueix al desenvolupament d’habilitats com la disciplina, la perseverança, la gestió del temps i la capacitat de treballar en equip. A més, fomenta valors com el respecte, la responsabilitat i l’ètica. Aquestes experiències educatives i formatives són fonamentals per a l’aprenentatge al llarg de la vida i per afavorir una formació integral de les persones.

• Impacte en les relacions socials: L’activitat física, l’exercici físic i l’esport afavoreixen la connexió entre persones, ja que promouen l’amistat, el treball en equip i la cooperació. La participació en activitats esportives, ja sigui en grups o de manera individual, facilita la creació de vincles socials i reforça el sentiment de pertinença a una comunitat. Aquestes relacions són essencials per al benestar emocional i social, ja que impulsen la inclusió, l’empatia i el suport mutu i contribueixen a una societat més cohesionada i solidària.

• Impacte en la qualitat de vida: L’activitat física, l’exercici físic i l’esport contribueixen a millorar la qualitat de vida de diverses maneres, des de l’augment de l’energia i la vitalitat fins a una gestió més efectiva de l’estrès. Aconseguir objectius esportius reforça l’autoestima i la confiança personal, mentre que la pràctica regular d’activitat física afavoreix un estil de vida equilibrat. Tot plegat es tradueix en una qualitat de vida global més alta i fa que les persones se sentin més satisfetes i realitzades en el seu dia a dia.

L’impacte social i l’evolució de la pràctica esportiva durant les últimes dècades han portat els ens locals a plantejar-se la necessitat de desenvolupar polítiques esportives municipals. Aquestes polítiques s’orienten a respondre a les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes, adaptant-se al context actual i fomentant una oferta esportiva que promogui el benestar de la comunitat.

El sistema esportiu ha evolucionat a través de diverses fases al llarg del temps, cada una d’elles marcada per característiques específiques que s’han anat integrant progressivament fins a arribar a l’actualitat, en què l’esport esdevé un element transversal i clau a totes les societats.

L’esport ha evolucionat d’un sistema específic i tancat a un sistema obert, ampli, transversal i canviant. En dècades anteriors, l’esport es vinculava principalment a la competitivitat i a l’assoliment d’objectius concrets, amb una estreta relació amb la competició reglada, fet que generava barreres d’accés per motius econòmics, de capacitats físiques, de gènere, etc.

No obstant, en els darrers anys s’ha experimentat un canvi significatiu i una ruptura amb el model tradicional, i es poden identificar diferents àmbits:

Avui en dia, la classificació de les disciplines esportives ha anat evolucionat, i moltes d’elles han passat per diverses etapes fins a esdevenir una combinació de diferents àmbits. Això permet que, més enllà de perseguir reptes i èxits esportius, també es valori l’aspecte lúdic i el gaudi personal.

Dins del sistema esportiu local, podem diferenciar els quatre elements següents:

• Persones participants: són aquelles persones que practiquen activitat física i esport, tant de manera organitzada com individual, amb diferents objectius i de forma adaptada a les seves necessitats específiques segons el seu perfil.
• Equipaments: espais en els quals es desenvolupa la pràctica esportiva, ja sigui de manera reglada (camps de futbol, pistes de tennis…) o en instal·lacions que faciliten el treball funcional, cardiovascular i muscular, com complexos esportius i sales. També inclouen espais esportius a l’aire lliure, com parcs de salut, zones de cal·listènia, carrils bici…
• Activitats: són el conjunt d’iniciatives impulsades pels diferents organitzadors per incentivar l’activitat física al municipi, amb l’objectiu de fomentar un estil de vida actiu i consolidar hàbits saludables entre la ciutadania.
• Agents: cada un dels implicats en la planificació, el desenvolupament i l’execució de les polítiques esportives municipals, també anomenats stakeholders.

Aquests programes poden estar dissenyats per a diferents grups de persones, com infants, adults o gent gran, i poden incloure diferents tipus d’esports o activitats. L’objectiu principal d’aquests programes és promoure hàbits saludables i millorar el benestar físic i mental dels participants mitjançant la pràctica regular d’activitat física i esport.

Els programes esportius han de promoure l’activitat física de forma regular, amb una freqüència mínima de pràctica d’una vegada a la setmana. A més, es recomana que aquests programes tinguin una durada mínima de 6 mesos, o de 3 mesos si són programes esportius estacionals (estiu i hivern).

Les tipologies d’activitats són:

Els esdeveniments esportius es caracteritzen per ser ocasions especials que no formen part de les activitats habituals. Això vol dir que són puntuals i oberts, que estan centrats en el desenvolupament d’una activitat esportiva amb diferents objectius possibles i que busquen entretenir o crear nous reptes per a un grup de persones.

De manera general, es poden diferenciar els esdeveniments esportius en quatre grups:

• Megaesdeveniments esportius. Per exemple:
  • Jocs Olímpics
  • Mundials
  • Copa del Món de Futbol (FIFA)
• Esdeveniments esportius singulars. Per exemple:
  • Roland Garros
  • Tour de France
  • Marató
• Grans esdeveniments esportius. Per exemple:
  • Lliga Espanyola de Futbol (LaLiga)
  • NBA (Lliga Nacional de Bàsquet)
• Esdeveniments esportius locals. Per exemple:
  • Tornejos locals de bàsquet, futbol, vòlei, etc.
  • Curses populars 5/10 km
  • Curses de ciclisme urbà

Els agents que tenen un impacte directe sobre l’esdeveniment esportiu són aquells que estan implicats en les tasques d’organització i preparació, així com l’audiència i les persones que gaudeixen de l’esdeveniment.

Els esdeveniments esportius formen part d’un procés continu d’innovació per assegurar-ne el futur i adaptar-los al seu entorn. Actualment, la tendència és que aquests esdeveniments siguin més sostenibles, eficients, solidaris i transparents. Tot i que no tots els esdeveniments segueixen el mateix enfocament, es pot observar que la majoria dels esdeveniments més rellevants treballen de manera concomitant en diverses línies estratègiques, com es mostra en la figura següent.

Els esdeveniments i programes esportius generen un impacte notable en diversos àmbits, com la salut, el medi ambient, la societat i l’economia. A través de la pràctica esportiva, es fomenta un estil de vida saludable, es promou la cohesió social i es poden generar beneficis econòmics a nivell local. Analitzar aquests impactes ens ajuda a comprendre com l'esport contribueix a millorar la qualitat de vida i el benestar global.

Impacte esport – salut

Fa referència a les persones usuàries i a la consolidació d’hàbits esportius mitjançant la seva participació en activitats fisicoesportives regulars o en esdeveniments esportius. També inclou la valoració del grau de satisfacció en els diferents elements que intervenen en el desenvolupament d’aquestes activitats.

• Promoció de l’activitat física: animen la població a participar en activitats físiques per millorar la salut general i reduir el risc de malalties cròniques, entre altres.
• Conscienciació sobre la salut: sovint inclouen campanyes sobre salut i benestar per promoure estils de vida saludables.
• Salut mental: la participació i l’espectacle esportius poden millorar l’estat d’ànim i reduir l’estrès, cosa que fomenta una millor salut mental.

Impacte mediambiental

Aspectes relacionats amb la sostenibilitat de les activitats fisicoesportives continuades o dels esdeveniments esportius. Les campanyes mediambientals, l’ús d’energies renovables i la gestió de residus són alguns dels elements clau per analitzar aquesta dimensió.

• Consum de recursos: poden generar un elevat consum d’aigua i energia, així com un augment de residus.
• Iniciatives de sostenibilitat: molts implementen pràctiques sostenibles com l’ús de materials reciclables i biodegradables en el marxandatge, així com l’establiment de punts de reciclatge i compostatge durant l’esdeveniment. A més, fomenten l’ús de transports sostenibles (bicicletes, transports públics) per a espectadors i participants per reduir la petjada ambiental associada al transport.
• Conscienciació ambiental: a través de les seves campanyes, poden sensibilitzar el públic sobre la importància de la sostenibilitat i la protecció del medi ambient.

Impacte social

Promoció de valors i repercussió en la relació amb els diversos agents que realitzen l’activitat. El grau d’implicació de les persones participants, la identitat del municipi i els programes de voluntariat i atenció a col·lectius específics són alguns aspectes que cal tenir en compte.

• Foment de la comunitat: poden unir les comunitats per promoure l’esperit de col·laboració i la cohesió social.
• Inclusió i diversitat: promouen la participació de grups marginats (dones, persones amb discapacitat, etc.) i poden ajudar a fomentar la inclusió social i la igualtat.
• Identitat cultural: poden reforçar la identitat cultural d’una regió o un país i crear un sentiment de pertinença.

Impacte econòmic

Incidència de les activitats fisicoesportives continuades i els esdeveniments esportius en l’economia de l’ens local. Inclou aspectes relacionats amb l’autofinançament dels programes esportius i l’impacte econòmic que aquests generen en el territori.

• Generació de riquesa: atrauen turistes, cosa que augmenta les vendes en hotels, restaurants i botigues locals.
• Creació d’oportunitats laborals: generen llocs de treball, tant temporals com permanents, en diversos sectors, com el turisme, la restauració i l’organització d’esdeveniments.
• Inversions en infraestructures: sovint, la preparació per a un esdeveniment esportiu implica inversions significatives en infraestructures, que poden beneficiar la comunitat a llarg termini.

Un equipament esportiu no és només un espai per a la competició, sinó que també està obert a tothom per promoure l'activitat física, sigui per diversió, salut o benestar.

L'objectiu és que tota la ciutadania pugui tenir accés a aquests espais per mantenir-se activa i gaudir dels beneficis de l'esport i l’activitat física.

Tots els equipaments que s’han vist anteriorment, com també la resta d’equipaments esportius que existeixen, estan regulats pel Decret 95/2005, de 31 de maig, pel qual s’aprova el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC). Aquest Pla director, creat per la Generalitat de Catalunya, té com a objectiu planificar i programar les xarxes d'equipaments esportius a Catalunya, és a dir:

• Assegurar que hi hagi prou llocs per fer esport a tot Catalunya, com pavellons, camps de futbol, piscines i altres instal·lacions.
• Ajudar a identificar quins equipaments esportius són necessaris, on en falten i com es poden construir o millorar.

Un cop superat l’horitzó del PIEC-2005 i després de l’avaluació corresponent, el Consell Català de l’Esport (CCE) ha iniciat els treballs de la seva actualització. L’objectiu és adaptar les determinacions del PIEC a la realitat actual del sistema esportiu català i al planejament territorial desplegat en aquest període, així com estimar la infraestructura esportiva necessària per a l’escenari demogràfic previst al nou horitzó, establert a l’any 2026. Consulta els documents d’actualització:

• 1 aPIEC: l'activitat esportiva i els equipaments esportius
• 2 aPIEC: les xarxes d'equipaments esportius del PIEC
• 3 aPIEC: la planificació d’equipaments esportius del PIEC

Tots els equipaments esportius es poden classificar en diferents grups segons el tipus d'activitat que s’hi pot realitzar i les seves característiques d'ús. Aquests espais estan construïts especialment per practicar esport i inclouen pistes, camps, piscines i sales, entre altres.

Segons el tipus d'espai esportiu, els equipaments es classifiquen en tres xarxes diferents:

En resum, aquestes tres xarxes d'equipaments esportius treballen juntes per oferir a la població diverses opcions per practicar esport. Això ajuda a promoure un estil de vida saludable i actiu per a tots els ciutadans de Catalunya.

A dins d'aquestes instal·lacions, podem trobar dos tipus principals d'espais.

El gràfic següent resumeix tots els conceptes que s’han explicat anteriorment i t’ajudarà a entendre com es relacionen.

La planificació és una eina necessària, ja que permet identificar de manera anticipada quins equipaments són necessaris en un territori. Tanmateix, esdevé imprescindible quan ja existeixen alguns d’aquests equipaments i cal completar la xarxa aplicant criteris de reequilibri territorial, rendibilitat social i viabilitat econòmica per garantir un desenvolupament sostenible i respectuós amb el medi ambient.

La programació concreta d’aquestes necessitats estableix els dèficits i les prioritats, i un calendari per a la realització de les actuacions previstes. Els municipis, com a entitats més properes a les necessitats específiques de cada localitat, ajustaran les especificacions del Consell Català per adaptar-se a la realitat pròpia i garantir la disponibilitat d'instal·lacions esportives d'ús públic en tots els municipis.

No obstant això, per poder planificar i obtenir l’aprovació per equipar els municipis, és imprescindible disposar del document del municipi aprovat, que mostra la planificació de tots els equipaments esportius i les seves característiques en relació amb l’esport i l’activitat física del municipi. Aquest document s’anomena Mapa d’instal·lacions esportives municipals (MIEM), recollit en el document 3 aPIEC.

Hi ha dues maneres de gestionar els equipaments i programes esportius. Per determinar quin és el model de gestió més idoni, caldrà considerar prèviament un seguit d’elements:

• Anàlisi del context demogràfic del municipi
• Sistema esportiu local
• Objectius a assolir

Un cop definits aquests elements, la gestió dels equipaments i programes esportius municipals es pot dur a terme de dues maneres:

• Enquesta sobre l’activitat física i esportiva a Catalunya (AFEC – 2019). Anàlisi de resultats. Consell Català de l’Esport.
• El flow dels plans estratègics. Itik Consultoria Esport & Lleure.
• Els hàbits esportius dels escolars a Catalunya 2016. Generalitat de Catalunya.
• Evolució dels clubs esportius a Catalunya de 2009 a 2015. Observatori Català de l’Esport i Generalitat de Calalunya.
• Guía para la protección del deportista. Secretaría Nacional del Deporte.
• La violència sexual a l’esport. Guia per a persones adultes. Consell Català de l’Esport.
• Normativa de referència en l’àmbit de l’esport i l’activitat física – Esports. Diputació de Barcelona.
• Normativa d'entitats esportives. Generalitat de Catalunya.
• Pla Director d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya. Consell Català de l’Esport.
• ODS. L’esport com a eina de desenvolupament. Itik Consultoria Esport & Lleure.