Autoria: Oficina d'Activitats Regulades i Programes en Protecció Civil de la Gerència d'Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona
Any: 2024
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons
La Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya defineix al seu article 1 la protecció civil com les accions destinades a protegir les persones, els béns i el medi ambient davant de situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes i de calamitats públiques. Per tant, el concepte de Protecció Civil va més enllà del sentit de la seguretat i l’ordre públic que es troben assignades als cossos policials.
La Protecció Civil cobreix el concepte de seguretat en front dels diferents riscos als quals es troben exposats els ciutadans, ja tinguin un origen natural (inundacions, terratrèmols…), fruit d’activitats industrials i processos de caire tecnològic (fuites ambientals, accidents aeris…) o per acció/negligència humana (incendis forestals provocats).
La Protecció Civil és l’encarregada de protegir a les persones, els béns i el medi ambient
L’article 2 estableix els principis generals de la protecció civil que són:
A més, cal tenir present que l'organització i l'actuació en matèria de protecció civil s'han d'orientar pels principis de continuïtat, descentralització, planificació, coordinació, subsidiarietat, proporcionalitat, celeritat i eficàcia.
La gestió dels riscos no serà eficaç i eficient sense la participació dels diferents agents socials. Per tant, la Protecció Civil treballa amb l’objectiu final de garantir el coneixement de tots els integrants de la societat sobre la diferent tipologia de riscos als quals es poden trobar exposats i la forma correcta d’actuar, per tal d’assegurar un sistema integrant de resposta davant les emergències.
De la mateixa manera, contempla exigir a les activitats generadores de risc l’obligació d’establir i adoptar les mesures de seguretat i prevenció necessàries en el desenvolupament de la seva activitat per disminuir la probabilitat i les conseqüències catastròfiques que puguin derivar de la seva activitat. Aquest fet queda recollit en el Decret 30/2015.
Tot això implica que totes les administracions públiques es troben integrades en un sistema de protecció envers els ciutadans que té per objectiu final afavorir una resposta adient i coordinada davant els diferents tipus d’emergències que es poden manifestar.
Tots els nivells de les administracions públiques han d’impulsar la Protecció Civil i vetllar fomentar una cultura de prevenció així com vetllar pel compliment de la normativa relacionada
Com ja hem dit, la protecció civil es dedica a protegir a les persones, els béns i el medi ambient però com ho fa; per això es defineixen una sèrie d’àmbits de treball que es troben, directament, relacionats amb les diferents etapes de la gestió d’una emergència i són:
Capítol III Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya
Actuacions relacionades amb la identificació, l'avaluació i l'estudi dels riscos. Permet l'anàlisi objectiva dels riscos i la seva localització en el territori
Exemple: Estic afectat per inundacions? Quines zones del meu municipi es poden veure afectades?
Conjunt d'actuacions prèvies de vigilància encaminades tant a la disminució dels riscos com a la detecció immediata
Exemple: Senyalització de zones inundables i també Neteja d’embornals
Predeterminació de les respostes davant les situacions de greu risc col·lectiu i les emergències, i també l'estructura de coordinació, les comunicacions, el comandament i el control dels diferents organismes i entitats que actuen en aquestes respostes
Exemple: Tenir el Pla homologat per evitar la improvisació
Actuació efectiva per aplicar mesures de protecció quan l'emergència o el risc greu imminent tenen lloc. Està orientada a l'anul·lació de les causes i a pal·liar, corregir i minimitzar els efectes de les catàstrofes i les calamitats públiques
Exemple: La realització de talls de carrers inundats
Difusió del coneixement dels riscos que poden afectar la ciutadania i de les normes i recomanacions d'actuació davant de situacions d'emergències
Exemple: Campanya de comunicació del risc d’inundacions als veïns
Accions per garantir que cada persona integrada en algun grup o servei actuant disposa de la informació, dels coneixements i de les habilitats necessàries perquè pugui actuar eficaçment d'acord amb les seves responsabilitats i competències
Exemple: Pla de formació i simulacres als responsables municipals
Tasques i gestions encaminades al restabliment dels serveis essencials, a la valoració dels danys i a l'atenció i el suport als damnificats un cop finalitzada la situació que ha provocat l'emergència
Exemple: Neteja dels carrers que hagin pogut quedar enfangats
Aquestes accions s’inclouen en les fases de la gestió d’una emergència de la següent manera.
És en una sentència del Tribunal Constitucional (STC123/1984) on s’estableixen les bases de l’actual Sistema de Protecció Civil. Aquesta sentència indicava que les competències de Protecció Civil són concurrents entre totes les administracions públiques, és a dir, l’estatal, l’autonòmica i la local.
Val a dir que en el cas de Catalunya, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia del 2006, la competència és exclusiva sempre que no es declari l’interès nacional.
ARTICLE 132. EMERGÈNCIES I PROTECCIÓ CIVIL
Les normes marc que caldrà tenir en compte per saber com es coordinen aquestes competències són les següents:
A mode resum, aquest marc legal estableix que els municipis:
Per saber quina obligació teniu en la redacció de Plans de protecció civil municipal consulteu el portal de dades obertes de la Generalitat.
Les autoritats de protecció civil a Catalunya són els directors/es dels plans d’emergència dels diferents àmbits territorials:
Aquest fet implica que qualsevol decisió ha de ser presa o informada per aquestes autoritats. En el cas de l’Alcalde/essa del municipi implicarà que ha d’assumir les següents responsabilitats:
L’Alcalde/essa no està sol davant d’aquesta presa de decisions, per això, dins dels plans d’emergència municipals es defineix un Comitè Municipal de l’Emergència que té per objectiu assessorar l’Alcalde/essa en la presa de decisions.
La Direcció General de Protecció Civil ha elaborat unes Guies Municipals que es poden consultar aquí per ampliar la informació.
En aquest apartat veurem de quines eines disposem per poder gestionar el risc quan un perill es manifesta i per poder assolir la fita de reduir al màxim el seu impacte sobre la societat.
Els conceptes bàsics de la protecció civil són: Risc – Perill – Exposició – Vulnerabilitat. En el Glossari podreu consultar la definició formal però l’essència dels conceptes es troben en el següent triangle de les emergències.
És important remarcar que, en general, l’exposició es pot arribar a incloure dins el concepte de vulnerabilitat ja que una major exposició a un perill ens fa més vulnerables; són variables que es troben directament relacionades.
Els plans de protecció civil són eines que ens permeten definir, en cas d’emergència greu, com es coordinen els recursos propis i les mesures a adoptar per fer front a l’emergència d’una manera coordinada i integrada.
Pla de protecció civil És el conjunt de línies d’actuació que defineixen mecanismes de mobilització de recursos, humans i materials, necessaris per fer front a les conseqüències d’un risc i necessaris per la protecció de les persones, els béns i el medi ambient
La Norma Básica de Protección Civil (Real Decreto 407/1992, de 24 de abril) i la Llei 4/1997, de 20 de maig diferencien dos tipus de plans, els territorials i els especials.
Pla Territorial Els plans territorials preveuen amb caràcter general les emergències que es poden produir en l'àmbit territorial respectiu. Els nivells bàsics de planificació són el conjunt de Catalunya i els municipis.
Els plans especials estableixen les emergències generades per riscs concrets la naturalesa dels quals requereix uns mètodes tècnics i científics adequats per a avaluar-los i tractar-los. Exemples: risc d’inundacions, sísmics, químics, …
Els plans d'autoprotecció preveuen, per a determinats centres, empreses i instal·lacions, les emergències que es poden produir com a conseqüència de la seva activitat (generador de risc) i les mesures de resposta davant situacions de risc, de catàstrofes i de calamitats públiques que els poden afectar (vulnerable)
Exemple: activitat industrial amb productes químics, càmping, …
El plans tenen una estructura definida per assegurar la seva coordinació i integració territorial, en base a les diferents competències que inclouen la següent informació.
Els centres de coordinació existents són aquells associats als tres nivells de competències i àmbit territorial. Anem a veure’ls.
Centres de coordinació: CENEM – CECAT – CECOPAL – CCA
CENEM. Centro Nacional de Emergencias
El CENEM és el centre de coordinació del sistema Nacional de Protecció Civil. És l’encarregat d’activar la mobilització de la Unitat Militar d’Emergències (UME) i és l’interlocutor natural amb el Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea per la coordinació de mitjans i recursos internacional.
CECAT. Centre de Coordinació Operativa de Catalunya
El CECAT és el centre superior de coordinació i d'informació de l'estructura de protecció civil de Catalunya. Vetlla per la bona gestió de les emergències a través de la coordinació dels diferents cossos operatius, organismes i institucions involucrades en la resolució de situacions en què calgui l'activació d'un pla d'emergències.
El seu àmbit és supramunicipal i assumeix el suport directe a la direcció del pla de la Generalitat que estigui activat.
CECAT
CECOPAL. Centre de Coordinació Municipal
El CECOPAL és el centre de coordinació i informació de l'estructura municipal de protecció civil, el seu màxim responsable és l'alcalde del municipi. El CECOPAL es pot entendre com l'equivalent del CECAT al municipi. És, per tant, el centre de direcció i coordinació del pla de protecció civil municipal.
CECOPAL el CECAT municipal
El CECOPAL se situa al municipi afectat i s'hi coordinen les actuacions que el municipi fa per minimitzar els efectes del sinistre sobre la població i el medi ambient. Aquest centre ha d'estar en contacte amb el CECAT perquè totes les actuacions siguin coordinades.
CCA. Centre de Comandament Avançat
El CCA se situa a prop de la zona del sinistre i s'hi coordinen les actuacions que estan fent els grups actuants in situ per combatre l'emergència. Aquest centre està en contacte amb el CECAT perquè totes les actuacions siguin coordinades. En una situació ideal, el municipi enviarà una persona d’enllaç qui aportarà la informació específica del territori.
Tal com ja hem vist, segons el Decret Legislatiu 2/2003, de règim local de Catalunya, tots els municipis tenen competències en matèria de protecció civil i és un servei que han de prestar obligatòriament els municipis de més de vint mil habitants.
Per altra banda, segons la Llei 4/1997, els municipis amb:
Actualment, no existeix una normativa que reguli el dimensionament dels Serveis de Protecció Civil ni la figura del tècnic de protecció civil però sí que regula les obligacions que el municipi i, en última instància, l’alcalde, com a màxima autoritat de protecció civil tenen en termes de protecció civil.
En base als àmbits de treball de la protecció civil, les funcions del tècnic de protecció civil es poden englobar en:
El voluntariat s’ha d’entendre com el conjunt d’activitats d’interès general que es desenvolupen per particulars sempre sota els següents criteris:
Les associacions de voluntariat de protecció civil a Catalunya han d’estar inscrites en el registre especial de la Direcció General de Protecció Civil.
L'àmbit d'actuació de les associacions del voluntariat de protecció civil de Catalunya és el terme municipal corresponent i poden col·laborar amb altres municipis a petició d'una altra autoritat de protecció civil.
Ara ja tenim una visió de com s’estructura el sistema de protecció civil a Catalunya però com sé quins són els riscos del meu municipi i els aspectes que haig de tenir en compte com a màxima autoritat de protecció civil?
Plans territorials (art. 17.2) Els municipis amb una població superior als vint mil habitants i els que, sense arribar a aquesta població, tenen la consideració de turístics o els que són considerats de risc especial per llur situació geogràfica o llur activitat industrial, segons la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, han d'elaborar i aprovar plans bàsics d'emergència municipal que garanteixin la coordinació i l'aplicació correctes en llur territori del Pla de protecció civil de Catalunya
Plans especials (art. 18.4) Les corporacions municipals en el territori de les quals s'apliquen els plans especials són obligades a incorporar en llurs plans d'actuació municipal les previsions derivades del pla especial en allò que els afecti…
Tal com hem vist en l’apartat Eines per la gestió d’emergències hauríem de mirar quins riscos estableix el Pla d’emergència superior (Generalitat de Catalunya) sobre els riscos mínims als quals es troba exposat el meu municipi i dels quals tinc l’obligació o recomanació d’elaborar el meu Pla d’Actuació Municipal (PAM) per la gestió de les emergències que es puguin manifestar en el meu territori.
Avui dia això és molt més fàcil i àgil, només cal accedir al portal de dades obertes de la Generalitat de Catalunya on podreu consultar quin és l’estat de la planificació del vostre municipi.
També ho podeu consultar gràficament al Mapa de Protecció Civil de Catalunya i amb més detall al SITMUN.
Ara només queda redactar el nostre Pla de protecció civil municipal que ha d’incloure:
El procés d’homologació dels Plans de protecció civil municipal és un procés que s’inicia un cop s’ha analitzat què pot passar al meu municipi, he decidit com ens organitzarem per donar resposta, què farem quan els diferents perills es manifestin i amb quins recursos podré dur a terme les accions definides. En definitiva, un cop tinguem l’eina de treball que és el Pla de protecció civil municipal.
Els principals passos a realitzar són:
La Direcció General de Protecció Civil ha establert uns formularis per dur a terme la tramitació.
L’Oficina d’Activitats Regulades i Programes en Protecció Civil va redactar una guia metodològica per a la redacció, l’homologació i la implantació que podeu consultar per ampliar la informació.
Ajuntament
Els ajuntaments que per llei estan obligats a adoptar plans de protecció civil han de crear i mantenir centres de coordinació operativa que han d'actuar en coordinació amb el CECAT.
Alcalde/essa. Rol en l’emergència: Director del Pla municipal
La Comissió Municipal de Protecció Civil
Els Plens municipals
Amb aquest recurs la Diputació de Barcelona dona suport a la redacció, realització de simulacres i implantació de Document Únic de Protecció Civil (DUPROCIM).
Es pot sol·licitar per:
El període de sol·licitud està comprès entre els mesos de gener i febrer.
En el següent enllaç podeu veure la informació de detall i accedir a la tramitació si el període està obert:
Es dona suport a la redacció i homologació dels plans d'autoprotecció (PAU). Aquests instruments preveuen les emergències que es poden produir en centres, empreses i instal·lacions com a conseqüència de la seva activitat o externa, i hi inclouen les mesures de resposta davant de situacions de risc, catàstrofes i calamitats públiques.
El recurs inclou:
S'exclouen d'aquest recurs les escoles bressol.
El període de sol·licitud està comprès entre els mesos de gener i febrer. En el següent enllaç podeu veure la informació de detall i accedir a la tramitació si el període està obert.
El recurs ofereix l'accés i la implementació de l'eina PCOM, així com la formació per a les persones usuàries.
El PCOM (Protecció Civil Operativa Municipal) es una aplicació informàtica de la Diputació de Barcelona en suport web i adaptada a dispositius mòbils que facilita la gestió dels plans de protecció civil municipal i dona suport als actuants locals en la gestió del risc. Aquesta aplicació també serveix per a la implantació dels plans i la realització dels simulacres. El PCOM converteix el Duprocim en una eina operativa.
Al PCOM trobareu: fitxes d'actuació per risc actualitzades; informació de l'organigrama i contactes dels membres del comitè d'emergències; informació i contactes dels elements vulnerables del municipi; documents de suport per a la gestió de les emergències.
Per a l'accés al recurs PCOM és requisit disposar del document únic de protecció civil municipal (Duprocim) aprovat, en fase d'homologació o homologat.
La sol·licitud es pot tramitar durant tot l’any, no té un període específic.
El recurs vol facilitar la disponibilitat de personal tècnic competent en matèria de protecció civil, així com el compliment i gestió per part dels ens locals de les obligacions establertes a la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya i normativa de desenvolupament, com ara la redacció, revisió o implantació de plans d'autoprotecció o DUPROCIM (document únic de protecció civil municipal).
El període de sol·licituds està obert al començament de l’any natural
El recurs vol facilitar l'adquisició de recursos i equipaments destinats a la protecció civil per part dels municipis i consells comarcals. Poden ser objecte d'ajut: la inversió en maquinària i utillatge, elements de transport, adequació d'edificis i instal·lacions com centres d'acollida, centres de recepció d'alarmes o centres d'emergències, equips per a processos d'informació i d'altres necessaris per a la millora del funcionament del servei de protecció civil i la prevenció i actuació davant emergències.
El període de sol·licituds està obert cada 2 anys al començament de l’any natural.
Es dona suport jurídic i tècnic als ens locals mitjançant la redacció d'informes específics i la resolució de consultes singulars en matèria d'activitats regulades i protecció civil. Per exemple:
La sol·licitud es pot tramitar durant tot l’any, no té un període específic.
El municipi pot regular aspectes concrets per mitjà de les ordenances municipals. Un dels aspectes més destacats és la regulació del catàleg d’activitats obligades a fer PAU’s (preàmbul).
A continuació alguns exemples de reglamentació municipal:
El Mapa de protecció civil de Catalunya és un visor que elabora la Direcció General de Protecció Civil i que permet que els municipis i els ciutadans puguin conèixer des del web d'Interior:
Article 12 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya
El mapa disposa d’un accés privat als municipis a través del qual es poden actualitzar els punts d’actuació prioritària i disposar d’informació de més detall.
Accident. Sinistre fortuït de causes humanes o mecàniques, generalment violent i sobtat, que sol produir danys materials, lesions corporals i/o pèrdua de vides humanes.
Avaluació de riscos. Estimació dels riscs a què està exposat algú o alguna cosa.
Catàstrofe. Esdeveniment desastrós produït per causes naturals o humanes, que provoca danys materials molt importants i/o la pèrdua de vides humanes, i que supera la capacitat de resposta dels grups operatius ordinaris.
Centre de Comandament Avançat. Òrgan operatiu d'un cos de bombers que dirigeix les operacions d'actuació prop d'un sinistre i n'informa directament al centre de coordinació.
Confinament. Mesura d’autoprotecció que consisteix en tancar-se en un lloc segur evitant l’entrada d’agents de l’exterior (aire, calor, foc, …).
Dany. Pèrdua ecològica, personal o material produïda com a conseqüència d'un sinistre.
Evacuació. Trasllat organitzat d'un grup de persones afectades per una emergència.
Front de flames. Part d'un incendi per la qual avança i es propaga.
Incendi controlat. Incendi dominat que presenta un risc d'extensió molt baix.
Incendi de capçades. Incendi de vegetació que avança per les parts altes dels arbres o dels arbusts alts a partir d'una altura de dos metres.
Perill. Fenomen origen del risc.
Perímetre d’incendi. Longitud del contorn d'una zona on es desenvolupa un incendi, mesurada en metres o quilòmetres.
Pla d’emergència. Pla que estableix els mecanismes i els recursos humans i materials necessaris per a atenuar i apaivagar les conseqüències d'un sinistre esdevingut sobtadament.
Prevenció. Conjunt de mesures preses per a evitar, contrarestar o disminuir un risc.
Previsió. Determinació de la probabilitat que es produeixi un sinistre, de les seves conseqüències i de les mesures de prevenció i protecció que caldria adoptar.
Protecció. Conjunt d'elements o dispositius utilitzats per a cobrir algú o alguna cosa contra un perill o un dany.
Protecció civil. Organització que s'ocupa de coordinar la protecció física de persones, béns i medi ambient en una situació considerada de risc col·lectiu.
Resiliència. Capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.
Risc. Possibilitat que es produeixi un fet i se’n derivin danys.
Vulnerabilitat. Condició resultant de factors físics, socials, econòmics i ambientals que predisposa les persones o els elements exposats a un fenomen a patir danys.
Tot el contingut d'aquest wiki està disponible en pdf