Marc Propositiu i Orientacions Pràctiques

Navegació del document

Continguts del Marc Propositiu

1. Introducció
2. Vectors d'innovació als serveis socials
3. Palanques d'innovació als serveis socials
4. Línies d'innovació als serveis socials bàsics
5. Referències bibliogràfiques

Marc Propositiu i Orientacions Pràctiques

Introducció

Context i necessitat estratègica

Ja fa anys que els serveis socials s'interroguen sobre la millor manera de donar resposta a les necessitats socials en un context de transformació constant. Els canvis estructurals, com ara l'envelliment de la població, les desigualtats creixents o l'impacte de les noves tecnologies, requereixen solucions adaptatives i creatives dins del sistema de benestar social.

Per què aquest marc propositiu?

💡 La innovació als serveis socials no és una opció interessant, o fins i tot desitjable, és una necessitat estratègica per assegurar-ne la sostenibilitat i eficàcia a llarg termini.

La innovació als serveis socials ha d'anar més enllà de solucionar problemes puntuals o immediats. Ha de ser una eina orientada a:

✓ Transformar les estructures, processos i metodologies
✓ Anticipar-se als reptes futurs
✓ Generar un impacte positiu tant en les persones com en la societat

L'Espai d'Innovació de Serveis Socials Bàsics

L'Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona ha creat l'Espai d'innovació de serveis socials bàsics, impulsat per avançar en la innovació i, seguint l'empremta dels espais d'innovació dels serveis d'atenció domiciliària, s'inscriu en l'estratègia d'impulsar l'acompanyament en la transformació dels serveis socials bàsics.

Missió de l'Espai d'Innovació

🤝 Crear espais d'intercanvi amb experts, professionals i entitats del sector que estan impulsant iniciatives innovadores
🌍 Presentar experiències de diferents territoris del nostre entorn
💬 Promoure el debat, l'assessorament i l'intercanvi entre els ens locals
🔗 Acostar teoria i pràctica per a la creació de models propis

Sobre aquest document

Aquest document presenta un marc conceptual bàsic, i propostes i orientacions pràctiques per elaborar l'agenda d'innovació als serveis socials bàsics (SSB), i identifica els elements clau sobre els quals les administracions locals poden, i volen, incidir.

El document combina el discurs teòric i la visió pràctica, i dona pistes per a la innovació dels serveis socials bàsics en l'àmbit local.

Estructura del document

Apartat	Contingut
Apartat 2	Aproximació al concepte d'innovació i vectors d'innovació als SSB
Apartat 3	Les tres palanques per a la innovació transformadora
Apartat 4	Propostes concretes d'innovació en quatre grans àmbits sectorials

Marc Propositiu i Orientacions Pràctiques

Vectors d'innovació als serveis socials

2.1 Què és la innovació?

Definició

S'entén per innovació el procés mitjançant el qual es generen i s'apliquen noves idees, mètodes, productes o serveis sorgits de diversos àmbits (tecnològic, organitzatiu, social, comercial…) i que aporten valor i milloren significativament una situació existent.

A diferència d'una descoberta, que pot ser fortuïta, la innovació és fruit d'un procés intencionat i més o menys estructurat que aborda necessitats concretes, o noves oportunitats detectades, de manera reactiva o proactiva.

Innovació al sector privat vs. sector públic

🏢 Sector privat	🏛️ Sector públic
Mantenir la competitivitat	Millorar la resposta institucional
Adaptar-se a l'entorn canviant	Transformar el context social
Optimitzar recursos	Mitigar o eliminar problemes socials
Guanyar quota de mercat	Respondre a l'encàrrec polític
Millorar la rendibilitat	Adaptar-se a realitats canviants

⚠️ Clau: Als serveis públics, la innovació no respon només a l'encàrrec polític. Sorgeix d'un ecosistema dinàmic on conflueixen pressions socials, econòmiques, influències tecnològiques i, molt especialment, la iniciativa dels mateixos professionals.

Innovació social

Definició de la Comissió Europea

La innovació social són les noves idees, en forma de productes, serveis o models, per cobrir necessitats socials i crear noves relacions socials o col·laboracions.

El binomi terminològic no és gratuït:

Les innovacions socials ho són en fons i en forma
Són positives i transformadores per a la societat
Milloren la capacitat d'acció de les persones

2.2 Per què innovar als serveis socials

Objectiu de la innovació als serveis socials

Impulsar transformacions que responen als actuals reptes sociodemogràfics i polítics, de manera que es modifiquin les polítiques de servei i les relacions socials, i es genera un impacte real en la vida de la ciutadania.

Elements d'innovació als serveis socials

Segons Siria i Laparra (2024), poden considerar-se innovacions als serveis socials aquelles iniciatives que presenten:

Millora d'una pràctica social
Originalitat en el disseny
Creativitat per atendre una nova necessitat social
Ajust de la resposta a necessitats preexistents

Milloren les pràctiques tradicionals
Impliquen un impacte social positiu
Generen millors resultats amb els mateixos recursos

Els efectes positius són extensibles
Es poden aplicar a un conjunt més ampli de població
Són transferibles a altres contextos

S'ajusten als mitjans disponibles
Són viables a llarg termini
Tenen en compte el context social i els recursos humans, tècnics i financers

Vectors d'innovació als serveis socials

🎯 Tres grans vectors d'innovació

Vector	Objectiu	Enfocament
EFICIÈNCIA	Redisseny de models d'intervenció	Més i millors resultats per unitat de recurs dedicat
EFICÀCIA	Respostes més integrades i centrades	Preventives i centrades en drets i capacitats de les persones usuàries
LEGITIMITAT	Canvis sistèmics	Nous enfocaments per promoure canvis en resposta a problemes estructurals complexos

Per què cal innovar? Reptes identificats

Reptes sociodemogràfics i estructurals:

👴 Envelliment de la població i reducció de la capacitat familiar de cura
⚖️ Desigualtats creixents i noves formes de pobresa
👨‍👩‍👧 Complexitat creixent de la criança
💻 Impacte de les noves tecnologies
🏠 Crisi d'habitatge i vulnerabilitat residencial
📉 Recursos limitats i pressió sobre els sistemes d'atenció

💡 En aquest escenari, la innovació no sols és una opció desitjable, sinó una necessitat estratègica per assegurar l'eficàcia i sostenibilitat a llarg termini i, en darrer terme, també la mateixa legitimitat de la política.

2.3 Sobre què s'innova als serveis socials bàsics?

Tendències recents (darrer decenni)

Segons Aguilar i Manzano (2025), les tendències de desenvolupament dels SSB s'han centrat en:

↗️ Revertir els ajustos posteriors a la gran crisi (2010-2015)
📊 Expansió de certs programes i actuacions
🔄 «Recalibracions» del model per cercar millores en eficàcia o eficiència

⚠️ Important: Recalibració pot ser sinònim de canvi, però no és necessàriament sinònim d'innovació. És possible introduir canvis superficials, rutinaris o reactius sense que hi hagi una orientació explícita a la millora o un impacte transformador.

Temes recurrents en les reformes dels SSB

Tema	Descripció
🔀 Assistència vs. Intervenció	Tendència a separar l'accés a l'assistència social material de la intervenció social professional
⚖️ Condicionalitat	Voluntat de relaxar la vinculació de prestacions a exigències de comportament de les persones
🔧 Racionalització	Millora de la gestió de l'accés a prestacions i serveis per optimitzar recursos i reduir duplicitats
👤 Flexibilitat dels serveis	Atenció centrada en la persona amb serveis més ajustats a les necessitats individuals i familiars
🌍 Vincle comunitari	Connexió de l'atenció individualitzada amb l'acció comunitària per enfortir el teixit social

Seminari participatiu: Cap a un full de ruta d'innovació dels SSB

Primer Seminari d'Innovació dels SSB

📅 Data: 26 de febrer de 2025
📍 Lloc: Pati Manning, Barcelona
👥 Participants: 53 professionals
🏛️ Representació: 41 municipis i 2 consells comarcals
⏱️ Durada: 4,5 hores

Format: Espai de cooperació i creació col·lectiva amb explicació del marc conceptual, presentació d'experiències pràctiques i treball en grups.

Temes clau identificats al seminari

Temes instrumentals en l'agenda d'innovació dels SSB

Àrea	Tema
Processos	Reducció de la burocràcia i desvinculació entre tramitació i atenció social
Tecnologia	Automatització i aplicació de la IA als SSB
Organització	Transversalització per a una atenció integral
Territori	Inclusió social a través de l'acció comunitària
Accessibilitat	Proximitat i accessibilitat dels SSB (canals, missatges, fluxos)
Avaluació	Avaluació sistemàtica i generació d'evidències
Comunicació	Comunicació de la missió i tasca dels SSB
Gestió	Abordatge d'oportunitats de gestió intermunicipal

Àmbits prioritaris d'innovació

Principals àmbits identificats pels professionals:

🏠 La vulnerabilitat residencial
🛏️ El sensellarisme
👨‍👩‍👧 L'atenció parental en unitats familiars en situació de vulnerabilitat
👶 L'atenció d'infants i joves amb risc
❤️ La millora i extensió dels serveis de cures
🔄 L'acompanyament de persones i famílies usuàries cròniques
🏢 El redisseny d'espais d'atenció per revisar la prestació de serveis

2.4 Reptes i riscos de la innovació als serveis socials

⚠️ Atenció: La innovació comporta transformació, però també implica riscos que cal gestionar de manera explícita.

Als serveis socials hi ha presents tres grans tipus d'actors:

🏛️ Institucions responsables i proveïdores
👔 Professionals i treballadors dels serveis
👥 Persones que reben els serveis (usuaris)

Repte: Els interessos i prioritats de cadascun no sempre coincideixen. Els processos d'innovació alteren equilibris i han de trobar encaixos entre les preferències de totes les parts.

Poden respondre a:

Defensa sectorial d'interessos d'una de les parts
Incertesa sobre les implicacions dels canvis
Dubtes sobre els possibles avantatges
Percepció d'inconvenients previsibles

Important: Cal distingir entre resistències legítimes i oposició infundada.

Risc: Voler anar massa de pressa pot dificultar la consolidació.

El cicle que porta de l'aparició d'un element innovador fins a la seva assumpció requereix:

📚 Formació i entrenament
🔧 Polir arestes
🔄 Substituir pràctiques anteriors

⚠️ En alguns camps assistim a la caducitat de propostes innovadores abans que hagin pogut madurar i donar resultats.

Dilema: Als serveis essencials, el sistema no es pot permetre eliminar pràctiques amb resultats positius per introduir-ne d'altres que no se sap si funcionaran.

Cal un equilibri entre:

✅ Promoció de la innovació
⚠️ Prevenció d'efectes nocius
🔬 Proves pilot controlades

Problema: Els serveis socials tenen una feblesa en els mecanismes d'avaluació dels resultats i de l'impacte.

Risc: Sense mecanismes eficaços d'avaluació hi ha el risc d'introduir innovacions d'escassa utilitat.

Necessitat: Sistemes robustos d'avaluació per verificar si les innovacions funcionen.

💡 Conclusió sobre riscos

La innovació en els serveis socials implica un enfocament en la inversió social que redunda en una millora del benestar a llarg termini. Cal:

Construir una base sòlida per a una millora sostenible
Prioritzar l'eficiència i qualitat en la prestació
Acceptar marges d'error com a part del procés
Impulsar un canvi cultural a les organitzacions locals

2.5 Elements clau en la innovació dels SSB

El primer gran desafiament

Innovar en la redefinició de la naturalesa i el disseny dels serveis que ofereixen, amb l'objectiu de respondre de manera efectiva a les noves demandes i necessitats emergents.

Però més enllà d'aquest canvi imprescindible, la innovació també transforma:

🔧 La manera com es presten els serveis
👥 L'experiència d'usuaris i professionals
🌍 El canvi social dins les mateixes comunitats

Els tres aspectes subjacents a tota innovació

Tres elements conductors de la innovació

👥 Usuaris - Experiència de les persones ateses
🏢 Organitzacions - Models i processos dels serveis
🌍 Entorn comunitari - Impacte social i territorial

Reflexions del seminari participatiu

Pregunta: Quina rellevància té el coneixement o anàlisi de les necessitats emergents?

✓ Punt de partida: Acotació d'un problema, identificació d'una millora, definició dels canvis a promoure
✓ Els SSB tenen dades, informació, coneixement… però poca capacitat d'anàlisi
✓ Cal adoptar una visió externa i confrontar la visió dels SSB amb l'expectativa política i ciutadana

Pregunta: Com liderar els processos d'innovació als SSB?

Trencar l'endogàmia i interactuar amb altres sistemes/sectors/actors
Dotar el procés d'espais de governança amb diferents nivells: polític / tècnic / operatiu
Implicar entitats socials i altres serveis municipals
Definir bé els marcs de col·laboració
Els canvis complexos requereixen mirades polièdriques i més actors
Treballar les competències de lideratge: confiança, generositat, flexibilitat
Definir projectes de ciutat transversals

Pregunta: Com integrar l'evidència del que ha funcionat?

Generar evidències és clau per fer avançar i consolidar la innovació
Aliances amb universitats, organismes públics i entitats especialitzades
Promoure l'avaluació abans/després

Pregunta: Què permet fer avançar la innovació en serveis socials?

Generar evidències sobre el que funciona
Acció-revisió-adaptació amb capacitat d'adaptació ràpida
Aprofitar el coneixement generat i transmetre'l
Els problemes complexos requereixen acompanyament extern i processos llargs

Pregunta: Quines resistències frenen els processos d'innovació?

Apareixen resistències d'altres actors (egos, interessos) quan els SSB traspassen límits
La normativa sol ser un obstacle
L'ús d'un llenguatge tècnic dificulta trencar barreres
Cal gestionar la incertesa i la complexitat
Les resistències davant canvis laborals s'han de treballar des de la participació
Cal incorporar figures amb capacitats analítiques (sociòlegs…)

Marc Propositiu i Orientacions Pràctiques

Palanques d'innovació als serveis socials

Tres palanques per a la innovació transformadora

Innovar és més que introduir millores o «recalibrar» l'operativa dels SSB. Per tant, qui innova ho fa amb la intenció de transformar polítiques, serveis, prestacions o models d'atenció per donar respostes satisfactòries (eficàcia) amb un bon aprofitament dels recursos (eficiència).

Impacte social i comunitari

La innovació en els serveis socials no sols transforma les interaccions individuals, sinó que també pot tenir un impacte significatiu en l'esfera social i comunitària.

Oportunitats tecnològiques

📱 Promoure una inclusió major de les persones vulnerables
🌐 Facilitar l'accés a entorns més aïllats
🔗 Tecnologies de registre distribuït (DLT) per millorar la distribució equitativa dels recursos
👥 Plataformes de transparència digital
🗳️ Entorns de participació ciutadana

Potencial de les intervencions col·lectives

💡 Important: Cal aprofitar el potencial de les eines i intervencions col·lectives (accions grupals i comunitàries) per donar resposta a necessitats que, tot i ser principalment individuals, tenen arrels socials compartides.

Aquestes estratègies permeten:

Generar espais de suport mutu
Fomentar el reconeixement i empoderament
Contribuir a la recuperació i benestar
Reduir l'aïllament social
Promoure la participació activa

Desafiaments de l'avaluació

Reptes per avaluar l'impacte social i comunitari:

🔢 Mesurar canvis profunds i complexos no fàcilment quantificables
🌐 Diversitat de factors que influeixen en el benestar comunitari
⏱️ Impactes a llarg termini
📊 Dificultats metodològiques d'avaluació

Enfocament interseccional

⚠️ Fonamental: Tenir en compte les desigualtats socials en el disseny de qualsevol innovació.

Cal considerar:

💔 Traumes i disrupcions negatives derivats d'experiències de violència
🧠 Efectes de la pobresa (sobrecàrrega cognitiva, indefensió apresa)
🌈 Factors de gènere, origen ètnic i cultural
🔗 Enfocament interseccional: reconèixer com diferents formes de discriminació es combinen i amplificen

Transformació de l'experiència d'usuari

El disseny dels serveis socials s'està transformant per posar les necessitats i capacitats dels usuaris al centre de la prestació.

Aspectes clau

⏰ Tenir en compte el moment vital de les persones
🗣️ Considerar les necessitats sentides i manifestades
👁️ Incorporar una perspectiva holística en la valoració
✅ Afavorir la participació activa en la presa de decisions
🎯 Fomentar la responsabilitat i autonomia personal

Eines digitals i personalització

Tecnologies centrades en la persona:

📱 Plataformes digitals personalitzades
📲 Aplicacions mòbils accessibles
🔧 Eines de cocreació
🔄 Accés transparent als serveis
📊 Feedback constant dels usuaris

Principis d'accessibilitat i diversitat

⚠️ Fonamental: Els serveis socials han de ser accessibles, propers i adaptats a la diversitat de la població.

Cal tenir en compte:

🌈 La perspectiva de la diversitat de les persones
⚖️ Evitar reproduir desigualtats
🚫 No excloure determinats col·lectius
💬 Incorporar feedback constant dels usuaris
✅ Garantir que les solucions siguin realment útils

Més enllà de l'eficiència

💡 La innovació en l'atenció parteix de la premissa que els serveis no sols han de ser més eficients, sinó també més fàcils d'utilitzar, empàtics i humans, i com a corol·lari, probablement també més eficaços pel fet de parar més esment en la importància de l'experiència personal en el procés d'atenció.

Impacte en els professionals i l'organització

Per als professionals dels serveis socials, les innovacions han d'impactar en la manera de treballar.

Digitalització i automatització

Processos que es poden automatitzar:

📁 Gestió de casos
📝 Tramitació d'ajudes
📊 Seguiment de beneficiaris

Efecte: Allibera temps i recursos per centrar-se en:

💙 Suport emocional
🤝 Acompanyament personal
📋 Planificació contínua del cas

Noves eines tecnològiques

🤖 Intel·ligència artificial per millorar decisions
📊 Anàlisi de dades (big data) per organització interna
👥 Millora de la coordinació entre equips multidisciplinaris
📈 Augment de l'eficiència del servei

⚠️ Essencial: La incorporació de tecnologies ha d'estar alineada amb la millora contínua dels serveis socials, i garantir que la seva aplicació no només faci més eficient l'atenció, sinó també més justa i eficaç.

Riscos de l'automatització

Precaucions:

⚠️ Dependència excessiva de la tecnologia
🔒 Reducció de la flexibilitat
🚫 Menor capacitat d'adaptació a situacions excepcionals
🤔 Pèrdua de la dimensió humana en l'atenció

Impacte organitzatiu

La innovació ha de poder impactar en les organitzacions millorant:

👥 Gestió dels equips
📨 Traspàs d'informació
🔔 Establiment d'avisos i comunicacions
📄 Gestió documental

Formació i acompanyament

❗ Essencial: Formació contínua i acompanyament als professionals, amb inversions significatives en temps, recursos i capacitació, perquè els equips puguin aprofitar les noves eines de manera efectiva.

Interrelació de les tres palanques

Aquestes tres palanques:

🔗 S'entrellacen
🤝 Es complementen
💪 Es potencien entre si

Una determinada experiència innovadora pot estar pensada en clau de millora en només un d'aquests aspectes, però la transformació d'un servei pot requerir activar diverses palanques simultàniament.

Marc Propositiu i Orientacions Pràctiques

Línies d'innovació als serveis socials bàsics

Proposta dual d'innovació

Aquest apartat planteja les línies de transformació i millora als SSB des d'una doble perspectiva:

🔄 Model transversal d'atenció (contínuum assistencial)
🎯 Àmbits sectorials d'intervenció (quatre grans àrees)

Marc complet d'innovació en els SSB

Components del marc d'innovació:

✅ Vectors d'innovació: Eficiència, eficàcia, legitimitat
🔧 Palanques d'innovació: Social/comunitària, centrada en la persona, organitzativa/digital
🎯 Línies sectorials: Assistència material, inclusió, parentalitat, cures
🔄 Contínuum d'atenció: Model transversal de prestació
📊 Avaluació: Resultats i avaluabilitat d'impacte
🌍 Adaptació territorial: Urbà, periurbà, rural

⚠️ Elements crítics addicionals:

📊 Avaluació dels resultats assolits i avaluabilitat de l'impacte a llarg termini
🏘️ Adaptació de la proposta a l'entorn urbà, periurbà o rural on s'aplica

4.1 Innovar en el contínuum d'atenció social

Definició

El contínuum d'atenció determina la forma en què el ciutadà es relaciona amb els SSB i hi interactua, i la manera com aquest servei orquestra el procés d'atenció i de prestació.

Components del contínuum d'atenció

Sis grans components

#	Component	Tipus d'innovació
1	Accessibilitat	Redisseny procedimental/organitzatiu
2	Model d'atenció	Redefinició integral
3	Perfil professional	Capacitació i funció
4	Transformació digital	Desburocratització
5	Metodologies	Tècniques d'intervenció
6	Espais	Redisseny equipaments

Eixamplar la porta d'entrada als SSB

Objectiu: Innovar en aquest component requereix una aproximació de redisseny procedimental o organitzatiu.

Accions per millorar l'accessibilitat

🚪 Reforçar la capacitat d'atenció
📱 Diversificar els canals d'accés
🏘️ Potenciar la proximitat a la ciutadania
💬 Generar interaccions més intel·ligibles (desburocratització del llenguatge)
📝 Simplificar els tràmits d'accés

Palanques d'innovació

Palanca principal: Organitzativa, procedimental i digital

Palanques complementàries:

🌍 Activar l'esfera comunitària
👤 Redissenyar el procés posant l'usuari al centre

Elements del model d'atenció

L'aplicació simultània de les tres palanques pot generar canvis rellevants en:

🎯 Grup diana i requisits d'accés

Identificació del grup diana de les intervencions
Segmentació d'usuaris segons necessitats socials
Redefinició dels requisits d'accés a prestacions/serveis
Fugir de concepcions assistencials i desactualitzades

📋 Cartera de serveis i condicions

Revisió de la cartera de serveis segons segmentació
Ajust de les condicions que regulen la recepció
Adaptació a un context sociodemogràfic i socioeconòmic diferent
Actualització dels models d'accés

🤝 Model de pràctica professional

Valors que sustenten el model de relació professional-persona atesa:

Dimensió	Enfocament tradicional	Enfocament innovador
Autonomia	Paternalisme	Autonomia de la persona
Confiança	Desconfiança	Confiança en la persona atesa
Empoderament	Desempoderament davant procediments	Empoderament i capacitació
Participació	Sense participació	Participació en elaboració del pla

Aquest model impregna i modela la interacció al llarg del contínuum d'atenció.

Repensant els rols professionals

Aquest component es fixa en:

👔 Qui pot prestar el servei
🔀 Organització basada en polivalència vs. especialització
🎓 Quines competències ha de tenir
📚 Quina capacitació professional necessita
🔧 Quina funció duu a terme (diagnòstic, intervenció, seguiment, gestió…)

Palanques d'innovació

🏢 Millora organitzativa
👤 Experiència centrada en la persona

Desburocratització i simplificació

Objectiu: Transformació digital per desburocratitzar i simplificar els procediments que regulen la relació administrativa entre el ciutadà i els SSB.

Palanques necessàries

⚠️ La palanca de la innovació organitzativa i digital ha d'anar acompanyada, necessàriament, d'una millora de l'experiència del destinatari de prestacions i tràmits.

💻 Innovació organitzativa i digital
👤 Millora de l'experiència de l'usuari

Transformar el procés d'atenció

Situació actual: Procés modelat reactivament amb gran protagonisme de l'entrevista individual amb el professional de referència.

Proposta innovadora: Tècniques diverses d'atenció i intervenció:

👤 Individuals o 👥 grupals
👔 Dirigides per un professional o 👥 equip multidisciplinari
🏢 Dins del mateix servei o 🤝 col·laboració amb altres serveis
🌍 Espais per a la intervenció comunitària

Objectius

✅ Metodologia eficaç i ajustada a l'objecte d'atenció
🚀 Paper més actiu i transformador dels usuaris
🔧 Tècniques adaptades a cada situació social

Palanques activades

👤 Experiència centrada en la persona
🌍 Ampliació a l'esfera social i comunitària
🏢 Millora organitzativa i procedimental

Repensar els espais físics

Innovar en aquest àmbit implica repensar els espais físics on es produeix la interacció entre professionals i ciutadania, així com els equipaments que els donen suport.

Aspectes a considerar

🏢 Redistribució d'espais i horaris per facilitar el treball col·laboratiu
👥 Incorporació de zones per a activitats grupals o comunitàries
💻 Dotació d'equipaments tecnològics per atencions híbrides (presencials i virtuals)
🔧 Disseny pensat per a usuaris (ciutadania i professionals)

⚠️ Fonamental: Aquest redisseny s'ha de fer tenint en compte els usuaris dels serveis —tant la ciutadania com els professionals que hi treballen—, ja que l'espai físic condiciona aspectes clau del model organitzatiu.

Palanques d'innovació

🏢 Millora organitzativa i digital
👤 Orientació a l'experiència ciutadana

4.2 Innovació en els àmbits sectorials dels SSB

Quatre grans àmbits d'activitat

Els SSB articulen la seva intervenció en quatre grans àmbits sectorials que responen a necessitats socials diferents:

💰 Assistència material
🤝 Inclusió i participació
👨‍👩‍👧 Parentalitat i desenvolupament infantil
❤️ Cures de llarga durada i dependència

Estructura de cada àmbit

Per a cadascun dels àmbits sectorials, es presenta:

📋 Reptes que justifiquen la necessitat d'innovar
🔄 Línies d'innovació en polítiques i instruments
🌟 Iniciatives i experiències d'innovació destacades

💡 Nota metodològica: Les experiències s'analitzen segons els principals components d'innovació instrumental que les caracteritzen i les palanques que activen.

Assistència material

Àmbit 1: Assistència material

L'assistència material constitueix una de les funcions nuclears dels SSB. Les prestacions econòmiques i en espècie configuren una xarxa de seguretat essencial per a les persones i famílies en situació de vulnerabilitat econòmica.

Reptes

Principals reptes identificats:

📈 Increment de la demanda associada a la crisi d'habitatge i l'augment del cost de vida
🔄 Cronificació de les situacions de dependència assistencial
⚖️ Tensió entre la condicionalitat de les prestacions i l'autonomia de les persones
🏢 Fragmentació entre els sistemes de protecció social (serveis socials, ocupació, habitatge, salut)
📋 Burocratització excessiva dels processos de tramitació i renovació
💶 Manca de suficiència de les prestacions per cobrir les necessitats reals

Línies d'innovació

Objectiu: Superar el model de prestació rígida i uniforme per avançar cap a respostes adaptades a la diversitat de situacions.

Prestacions modulables en funció de la situació i evolució de la persona
Comptes personals de serveis que permeten a les persones triar l'ús més adequat
Suport en espècie flexible (targetes de prepagament amb usos definits però adaptables)
Revisió de les condicions d'accés per reduir barreres innecessàries

Palanques: 👤 Centrada en la persona + 🔧 Organitzativa

Objectiu: Construir una resposta coordinada entre els diferents sistemes per evitar duplicitats i buits.

Finestreta única d'accés a prestacions de diferents àmbits
Protocols d'interoperabilitat entre bases de dades de serveis socials, ocupació i habitatge
Equips mixtos d'atenció (treballadors socials + tècnics d'ocupació + mediadors d'habitatge)
Acords de col·laboració amb entitats del tercer sector per complementar la resposta pública

Palanques: 🌍 Social/comunitària + 🔧 Organitzativa

Objectiu: Reduir la càrrega administrativa per alliberar temps per a l'atenció i l'acompanyament.

Automatització de renovacions de prestacions estables
Declaració responsable per a situacions de baixa complexitat administrativa
Expedient digital únic per evitar la reiteració de documentació
Notificació proactiva a les persones sobre prestacions a les quals poden tenir dret

Palanques: 🔧 Organitzativa/digital + 👤 Centrada en la persona

Objectiu: Vincular l'assistència material a processos d'acompanyament que promoguin l'autonomia.

Plans d'autonomia personalitzats vinculats a les prestacions
Programes de literacy financera i gestió de la llar
Suport per a la inclusió laboral com a via de sortida de la dependència assistencial
Grups de suport mutu entre persones en situació similar

Palanques: 👤 Centrada en la persona + 🌍 Social/comunitària

Experiències d'innovació destacades

Experiències de referència:

Experiència	Territori	Innovació principal	Palanques
Targeta Moneder Social	Diversos municipis	Prestació en espècie flexible amb targeta prepagament	👤 🔧
Equip d'atenció integrada	Municipis metropolitans	Atenció conjunta SS + habitatge + ocupació	🌍 🔧
Renovació automàtica de RGC	Catalunya	Integració amb dades AEAT per renovació sense tràmit	🔧
Grups de gestió domèstica	Diversos municipis	Acompanyament grupal en economia de la llar	🌍 👤

Inclusió i participació

Àmbit 2: Inclusió i participació

La inclusió social és un objectiu nuclear dels serveis socials i implica la transformació de les condicions que generen exclusió, no sols la gestió de les seves conseqüències. La participació activa de les persones en el disseny i avaluació dels serveis és un element clau d'aquest àmbit.

Reptes

Principals reptes identificats:

🔄 Cronificació de les situacions d'exclusió i dependència dels serveis
🛏️ Sensellarisme com a expressió extrema de l'exclusió residencial
🚧 Estigma associat a la condició d'usuari dels SSB
🧩 Fragmentació de les intervencions i falta de coordinació entre serveis
👥 Baixa participació de les persones ateses en el disseny dels serveis
🌐 Bretxa digital que dificulta l'accés als serveis en entorns vulnerables

Línies d'innovació

Objectiu: Superar el model d'escalada residencial per garantir l'accés directe a l'habitatge com a dret.

Implementació del model Housing First (habitatge primer, sense condicions prèvies)
Equips d'atenció de carrer (outreach) per arribar a persones que no accedeixen als serveis
Habitatge de suport amb acompanyament intensiu i flexible
Coordinació entre serveis socials, salut mental i addiccions

Palanques: 🌍 Social/comunitària + 👤 Centrada en la persona

Objectiu: Articular respostes col·lectives i comunitàries a situacions que tenen arrels socials compartides.

Projectes comunitaris que impliquen persones en risc com a protagonistes
Xarxes de suport veïnal per reduir l'aïllament social
Espais comunitaris d'atenció integrats en el teixit del barri
Col·laboració amb entitats de base comunitària i economia social

Palanques: 🌍 Social/comunitària + 👤 Centrada en la persona

Objectiu: Incorporar la perspectiva de les persones usuàries en la planificació, execució i avaluació dels serveis.

Consells de participació d'usuaris als SSB
Co-disseny de serveis i programes amb persones ateses
Mecanismes de feedback continu i queixes accessibles
Formació entre iguals (peer support) com a metodologia d'intervenció

Palanques: 👤 Centrada en la persona + 🌍 Social/comunitària

Objectiu: Garantir l'accés als serveis a les persones amb menor competència digital i evitar que la digitalització generi nova exclusió.

Punts d'atenció presencial com a garantia d'accessibilitat universal
Programes d'alfabetització digital integrats als SSB
Disseny de serveis digitals amb criteris d'accessibilitat i simplicitat
Acompanyament en la gestió de tràmits en línia

Palanques: 🔧 Organitzativa/digital + 👤 Centrada en la persona

Experiències d'innovació destacades

Experiències de referència:

Experiència	Territori	Innovació principal	Palanques
Housing First Barcelona	Barcelona	Model d'accés directe a habitatge per a persones sense llar	🌍 👤
Pla de Barris	Barcelona	Intervenció comunitària integral en barris vulnerables	🌍 🔧
Projectes d'inclusió activa	Àrea metropolitana	Inserció sociolaboral amb acompanyament intensiu	👤 🌍
Punts d'inclusió digital	Diverses comarques	Accés i suport digital als SSB	🔧 👤

Parentalitat i desenvolupament infantil

Àmbit 3: Parentalitat i desenvolupament infantil

L'atenció a la infància i les famílies constitueix una prioritat estratègica dels SSB. La innovació en aquest àmbit ha d'articular la prevenció, la detecció precoç i la intervenció amb les famílies en situació de vulnerabilitat.

Reptes

Principals reptes identificats:

👶 Detecció tardana de situacions de risc per a la infància
💔 Increment de les situacions de violència en l'àmbit familiar
🏫 Necessitat de millor coordinació entre serveis socials, educació i salut
👨‍👩‍👧 Complexitat creixent de les estructures familiars i les seves necessitats
📉 Insuficiència dels programes de suport a la parentalitat positiva
🌍 Especificitats de famílies amb orígens culturals diversos

Línies d'innovació

Objectiu: Identificar les situacions de risc en els primers estadis per evitar la seva cronificació o gravetat.

Protocols de detecció precoç en serveis universals (escola, CAP, escola bressol)
Eines de valoració del risc estandarditzades i compartides entre serveis
Programes de visita domiciliària preventiva per a famílies amb nadons en situació de vulnerabilitat
Formació d'altres professionals (docents, pediatres) en la detecció de situacions de risc

Palanques: 🌍 Social/comunitària + 🔧 Organitzativa

Objectiu: Reforçar les competències parentals i el vincle afectiu en famílies en situació de vulnerabilitat.

Programes de criança en grup basats en evidències (Incredible Years, Triple P)
Acompanyament familiar intensiu en situacions d'alt risc
Espais familiars de trobada, suport i aprenentatge
Intervenció amb pares no convivents per reforçar la coparentalitat

Palanques: 👤 Centrada en la persona + 🌍 Social/comunitària

Objectiu: Construir respostes coordinades al voltant de la família i l'infant, evitant intervencions fragmentades.

Comissions socioeducatives de seguiment de casos complexos
Protocols compartits de derivació i coordinació entre serveis
Professionals de referència en centres educatius (treballadors socials escolars)
Plataformes digitals per a la comunicació segura entre professionals de diferent servei

Palanques: 🔧 Organitzativa + 🌍 Social/comunitària

Objectiu: Garantir la perspectiva i els drets de l'infant en totes les intervencions familiars.

Entrevistes adaptades a l'edat i capacitat de l'infant
Participació activa dels infants en els seus plans d'atenció
Formació en perspectiva de drets de la infància per a tots els professionals
Serveis específics d'atenció psicològica per a infants en situació de risc

Palanques: 👤 Centrada en la persona + 🔧 Organitzativa

Experiències d'innovació destacades

Experiències de referència:

Experiència	Territori	Innovació principal	Palanques
Programa IFAM	Diversos municipis	Intervenció familiar intensiva en risc de separació	👤 🌍
Espais familiars municipals	Àrea metropolitana	Suport a la criança en format grupal i comunitari	🌍 👤
Treballadors socials escolars	Municipis > 20.000 h.	Professional SS integrat al centre educatiu	🔧 🌍
Programa Salut i Escola	Catalunya	Coordinació salut-educació per a adolescents	🌍 🔧

Cures de llarga durada i dependència

Àmbit 4: Cures de llarga durada i dependència

L'envelliment de la població i l'augment de les situacions de dependència plantegen un dels reptes més significatius per als SSB en el proper decenni. La innovació en les cures ha d'abordar tant la millora dels serveis com el reconeixement i suport a les persones cuidadores.

Reptes

Principals reptes identificats:

👴 Envelliment accelerat de la població i increment de les situacions de dependència
👩 Feminització de les cures i sobrecàrrega de les cuidadores informals
🏠 Necessitat de cures domiciliàries de qualitat i accessibles
🏥 Transicions complexes entre hospital, domicili i residència
💶 Cost creixent dels serveis residencials i dificultats d'accés
🌍 Diversitat cultural en les concepcions de la cura i la dependència

Línies d'innovació

Objectiu: Transformar el SAD d'un servei centrat en tasques domèstiques a un model d'acompanyament integral.

SAD centrat en la persona: serveis flexibles, horaris adaptats, continuïtat del professional
Incorporació de tecnologies d'assistència (sensors, teleassistència avançada)
SAD nocturn i de cap de setmana per evitar ingressos residencials evitables
Models de SAD intensiu per a situacions de dependència greu

Palanques: 👤 Centrada en la persona + 🔧 Organitzativa/digital

Objectiu: Reconèixer i donar suport a les cuidadores informals com a part essencial del sistema de cures.

Grups de suport per a persones cuidadores (suport emocional, formació, respir)
Serveis de respir (estades temporals, cures diürnes)
Assessorament en drets i recursos disponibles per a cuidadores
Reconeixement de la cotització de les cuidadores informals

Palanques: 🌍 Social/comunitària + 👤 Centrada en la persona

Objectiu: Diversificar les opcions residencials per a les persones grans, més enllà del binomi domicili-residència.

Habitatges amb serveis (housing with care)
Cohousing sènior: habitatge compartit amb serveis comunals i suport mutu
Cases de convalescència per a transicions hospital-domicili
Foment de la convivència intergeneracional en habitatges compartits

Palanques: 🌍 Social/comunitària + 👤 Centrada en la persona

Objectiu: Incorporar la tecnologia per millorar l'autonomia, la seguretat i la qualitat de vida de les persones dependents.

Teleassistència avançada amb sensors i detecció de situacions d'emergència
Aplicacions de coordinació per a equips d'atenció domiciliària
Dispositius d'assistència per a la mobilitat i la comunicació
Plataformes de coordinació entre família, professionals i serveis

Palanques: 🔧 Organitzativa/digital + 👤 Centrada en la persona

Objectiu: Construir una xarxa comunitària de cures que complementi els serveis professionals.

Bancs del temps i xarxes de voluntariat de proximitat per a persones grans
Programes de detecció d'aïllament social en persones grans
Espais comunitaris per a persones grans actives (envelliment actiu)
Cooperatives de cures com a model d'organització alternatiu

Palanques: 🌍 Social/comunitària + 🔧 Organitzativa

Experiències d'innovació destacades

Experiències de referència:

Experiència	Territori	Innovació principal	Palanques
SAD centrat en la persona	Diverses comarques	Flexibilitat horària i continuïtat del professional	👤 🔧
Cohousing Can Calderon	Gavà	Habitatge cooperatiu sènior amb serveis	🌍 👤
Teleassistència avançada	Àrea metropolitana	Sensors i IA per a detecció de riscos a domicili	🔧
Grups de suport a cuidadores	Diversos municipis	Suport psicosocial i formació per a cuidadores	🌍 👤
Programa Radars	Barcelona	Xarxa veïnal de detecció d'aïllament de persones grans	🌍

Marc Propositiu i Orientacions Pràctiques

Referències bibliogràfiques

Obres citades i consultades

Aguilar Hendrickson, M.; Manzano, M. A. (2025). «Cataluña: recuperación tras la austeridad e iniciativas de innovación». Laparra [et al.] (coord.). La respuesta de los servicios sociales ante los nuevos riesgos de la Sociedad. Editorial Dykinson.

Coll-Planas, G.; Solà-Morales, R. (2019). Guia per incorporar la interseccionalitat a les polítiques locals. Ajuntament de Terrassa.

Crenshaw, K. (1991). «Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence against Women of Color». Stanford Law Review, 43(6), p. 1241-1299.

Drechsler, W. (2005). «The Relevance of the New Public Management for the Management of the Third Sector». International Journal of Public Sector Management, 18(2), p. 92-104.

Healy, K.; McMahon, S. (2016). «Using technology to enhance social work practice». British Journal of Social Work, 46(7), p. 1998-2016.

Houghton, K. A.; Sheehan, P. J. (2000). «The economic case for investment in social services». Journal of Social Policy, 29(4), p. 559-577.

Schmidt, K. [et al.] (2021). «User feedback in public services: Bridging the gap between citizens and service providers». Public Administration Review, 81(2), p. 345-359.

Siria, S.; Laparra, M. (2024). «La consideración de la innovación social en servicios sociales en las Comunidades Autónomas de España. Un estudio empírico de las tendencias actuales». Revista de Estudios Regionales, p. 131.

📚 Recursos addicionals

Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona — Recursos i documentació sobre serveis socials locals
DIXIT — Portal de coneixement de serveis socials de Catalunya
FEMP Serveis Socials — Recursos i bones pràctiques de l'àmbit estatal

Document elaborat per l'Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat
Diputació de Barcelona

Espai d'Innovació dels Serveis Socials Bàsics · 2025