Resolució

Consells per redactar una resolució

Consells generals

Les resolucions tenen dues parts: l’expositiva i la dispositiva. Criteris per redactar aquest document:

  • La informació s’ha d’exposar de manera ordenada i clara i concisa, sense formulismes innecessaris.
  • Cal seleccionar la informació rellevant i expressar-la de manera concisa.
  • Cal diferenciar clarament els fets, els fonaments de dret i la resolució.
  • Cada fet, fonament de dret o conclusió s’ha de redactar en un paràgraf diferent. Si n’hi ha més d’un, s’ha de numerar.
  • Convé evitar introduir els paràgrafs amb Atès, Vist, Considerant, ja que sovint deriven en un text incomplet i de difícil comprensió. Cal redactar-los seguint l’ordre habitual dels elements de la frase.

Tractament personal

Emissor: 1a persona del singular (resolc).

Destinatari: tot i que el destinatari sigui la persona interessada, el receptor no es manifesta en la redacció de la resolució, que s’ha d’enviar com a document adjunt d’un ofici de notificació; aquest darrer és el document adreçat al destinatari.


1. Identificació del document

S’hi indica el número de resolució, si escau, i l’assumpte de què tracta. S’ha de redactar de manera sintètica i clara.

2. Part expositiva

Aquesta part està composta per dos blocs: Fets i Fonaments de dret.

Fets

S’hi han d’exposar els fets o antecedents rellevants, de manera concisa i en paràgrafs ordenats cronològicament i numerats.

Fonaments de dret

S’hi exposen les disposicions normatives aplicables als fets i que justifiquen la resolució. No n’hi ha prou d’enunciar la normativa, sinó que cada fonament ha d’explicitar de quina manera es relaciona amb els fets; això és el que permet arribar a la resolució a través d’un procés lògic.

Cada fonament s’ha d’escriure en un paràgraf separat i numerat. Sovint, en l’últim fonament s’hi esmenta la competència per resoldre.

3. Part dispositiva

S’introdueix amb la fórmula:

Per tant, resolc:

A continuació s’hi detallen les resolucions que es prenen, amb punts numerats i introduïts amb un verb en infinitiu (atorgar, aprovar, etc.). Quan només hi hagi un punt, no s’ha de numerar ni encapçalar amb el mot Únic.

4. Peu de recurs

A continuació de les resolucions dictades, es fan constar els recursos que s’hi poden interposar; aquesta informació també es pot escriure al final del document, després de la signatura. Tradicionalment, el peu de recurs s’escrivia en un cos de lletra inferior al del document; actualment, però, es recomana fer-ho en el mateix cos que la resta del text.

5. Datació i signatura

Escrivim la datació abans de la signatura, per aquest ordre:

  • Població, dia del mes i any (sense la preposició a davant la localitat i sense punt final)
  • El / La + identificació funcional
  • Rúbrica
  • Nom i cognoms
Pujar