Les actes policials, com a norma general, informen, expliquen, narren fets en un temps de passat recent o llunyà. En el moment en què l’agent comença a redactar l’acta, el fet que ha d’explicar forma part del passat recent. Així, doncs, quan volem expressar una acció ja acabada en un temps encara actual (aquest matí, avui, aquesta setmana, aquest mes, enguany, etc.), utilitzem la forma he, has, ha, hem, heu, han + participi (han vist, han parlat, ha explicat, etc.).
En canvi, quan situem l’acció ja acabada en un període de temps en què ja no ens trobem (ahir, el mes passat, l’any passat, etc.), utilitzem la forma vaig, vas, va, vam, vau, van + infinitiu (vaig fer, vas indicar, va prescriure, etc.). Si l’agent ha de redactar una acta sobre uns fets ocorreguts en el marc del dia anterior, per lògica el temps verbal que s’ha de fer servir és aquest: el passat llunyà.
I, finalment, quan volem indicar un fet anterior llunyà respecte a un moment de referència passat més proper convé fer servir la forma havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien + participi.
Cal utilitzar apropiadament les diverses formes verbals per expressar el passat recent, l’acabat i el d’abans del passat.
L’ús de la tercera persona, del plural, és el tractament que predomina a les actes policials, bé perquè la narració dels fets la transcriu una altra persona, bé per marcar la distància pròpia d’aquest tractament.
El tractament personal atorga a la redacció la corresponent distància entre l’emissor i qui escriu, que, segons el document, acostuma a ser la mateixa persona, llevat de les actes de declaració o la compareixença, en què es recull la narració dels fets explicats per un/a ciutadà/ana. Tot i això, cal fer algunes consideracions en relació amb el tractament personal pel qual optem en la nostra comunicació diària. Fora dels documents policials, el correu electrònic, que és una de les eines principals de comunicació d’avui dia, ens demana que adeqüem el tractament de la persona receptora d’acord amb el grau de distanciament o apropament que hi tinguem.
Tu, vós o vostè? | |
relació respectuosa | Li comunico que hem retirat el vehicle de la C-58. |
relació d’amistat | Et comunico que hem retirat el vehicle de la C-58. |
forma neutra | Us comunico que hem retirat el vehicle de la C-58. |
La persona que escriu el document pot referir-se a ella mateixa de diverses maneres:
Cal ser coherents al llarg de tot el text amb l’ús del tractament personal, les concordances amb els verbs i els pronoms.
Us prego que accepteu aquest exhort, gràcia que espero obtenir del recte procedir de Vostra Il·lustríssima.
Aquesta frase és pròpia del llenguatge judicial, un llenguatge que sovint arrossega maneres d’expressar-se lluny dels criteris de modernitat i d’igualtat. Si en fem l’anàlisi, avui dia verbs com pregar o suplicar comporten la idea de submissió, per la qual cosa convé substituir-los per verbs neutres, com ara demanar o sol·licitar; també és excessiu el terme gràcia quan parlem d’una acció regulada legalment, i suprimible la fórmula de recte procedir perquè és innecessària i afalagadora, ja que és un valor que s’ha de pressuposar en tots els administradors de justícia. I, finalment, cal evitar expressions com ara Vostra Il·lustríssima, perquè els tractaments protocol·laris no aporten cap informació i subratllen una posició de superioritat, com passa en aquesta altra frase, en aquest cas un exemple policial:
S’informarà Vostra Il·lustríssima del resultat de les gestions.
Tinc l’honor de trametre a Vostra Il·lustríssima el document adjunt
La relació entre l’Administració i els ciutadans, així com la relació entre òrgans i càrrecs de diferent rang, ha de ser respectuosa, neutra i objectiva. Convé limitar l’ús del tractament protocol·lari, tal com s’explicarà més endavant. Aquest criteri va totalment lligat a una altra recomanació bàsica, que és la d’excloure la informació supèrflua.
Convé substituir expressions que connoten submissió i afalagament per altres de més neutres.
En català, la manera més natural de distribuir els diversos elements que componen les frases és la següent:
1 Marc introductori |
+ |
2 Subjecte (Sovint l’elidim, sobretot si pel context ja s’entén de qui es tracta.) |
+ |
3 Verb |
+ |
4 Complement directe, complement indirecte, complement preposicional, atribut, complement predicatiu |
+ |
5 Complements circumstancials |
Les parts de la frase, però, no apareixen sempre amb l’estructura exposada atès que els parlants, d’una manera espontània, les fem variar molt sovint de posició.
Per facilitar la comprensió del text, hem d’intentar ordenar els elements de les frases tal com ho faria una persona no influïda per aquesta retòrica. Així transmetrem la informació d’una manera més entenedora.
Incorrecte:
Correcte:
La manera més habitual d’expressar una acció és fent servir la veu activa, que posa en primer terme l’autor de l’acció del verb, que coincideix amb el subjecte gramatical de la frase. Les frases actives són més fàcils d’entendre, perquè generalment respecten l’ordre lògic de la frase (subjecte + verb + complements).
Les construccions passives, en canvi, posen en primer terme la persona o l’objecte sobre el qual recau l’acció del verb, que passa a ser el subjecte gramatical de la frase. L’agent responsable de l’acció passa a un segon terme, com tot seguit veurem. Són, doncs, construccions més forçades, perquè alteren l’ordre lògic de la frase i afecten la naturalitat del discurs.
Usar-les en excés fa que els documents siguin difícils de comprendre. Per tant, tot i que són construccions correctes, no n’hauríem d’abusar i les hauríem de reservar per a casos justificats.
Es construeix amb el verb ser en forma personal i el participi del verb que ens interessa (serà denunciat, ha estat comissionat), que concorda en gènere i nombre amb el subjecte gramatical. El que era el complement directe de la frase activa esdevé subjecte de la passiva, i el que era subjecte de l’activa esdevé complement agent de la passiva (introduït per la preposició per).
Frases actives
El pèrit valora els danys.
subjecte - complement directe
Frases passives perifràstiques amb complement agent
La víctima ha estat ferida per un home.
subjecte - verb ser + participi - complement agent
Frases passives perifràstiques sense complement agent
La noia ha estat traslladada al CAP.
subjecte - verb ser + participi
Sovint hi ha una tendència a construir frases amb una llargada excessiva, que poden fer el text incomprensible.
Aquesta manera de redactar es basa en uns usos que cal evitar:
A més a més de la brevetat de les frases, un altre factor que ajuda a comprendre el contingut del text és distribuir en paràgrafs els diferents blocs d’informació. Des del punt de vista de la concisió i de la precisió, hem de procurar que la informació quedi distribuïda i ordenada lògicament, de manera que en un document els paràgrafs responguin a unitats temàtiques. Visualment, aquests blocs d’informació se separen amb una línia en blanc; en el cas policial i en els documents escrits a peu de carrer, aquestes les línies en blanc s’acostumen a barrar.
Com a norma general, a les actes policials hem d’evitar de fer paràgrafs llarguíssims on quedin expressades una gran quantitat d’idees i, en canvi, hem de tendir a formar unitats temàtiques concretes: paràgraf per línia d’acció.
Una vegada els agents han arribat al lloc, han sentit sorolls i cops que procedien de l’interior de l’habitatge del carrer Lleida, 18. Han picat a la porta, ha obert una dona i han vist que a l’interior n’hi havia una altra. Totes dues estaven molt alterades i la dona que ha obert els ha explicat que era la mare de la noia i s’ha acreditat com a Maria PÉREZ MUÑOZ, amb DNI 34122697F, i la filla, Maria GARCIA PÉREZ, amb DNI 247897891L. La patrulla ha informat la SCO que entrava al domicili. La Sra. Pérez ha explicat als agents que s’havia barallat amb la seva filla per qüestions domèstiques, que volia que l’ajudés amb les tasques diàries de la casa i que la filla s’hi negava constantment. La filla ha explicat als agents que la seva mare té una forta addicció a l’alcohol i que cada dia tenen una baralla per qualsevol motiu. Els ha dit: “JA NO PUC SUPORTAR MÉS AQUESTA SITUACIÓ. ME’N VAIG A VIURE AMB EL PARE.”
En aquest paràgraf hi ha massa informació i és diversa. Cal separar-la per unitats temàtiques; per exemple, un primer paràgraf pot anar destinat a l’explicació inicial del que s’han trobat els agents en el moment d’arribar al lloc de la comissió, la descripció de la situació; el segon, a l’explicació de la mare; un tercer, a la filla, i el quart a les filiacions. Aquest podria ser un ordre, una proposta de redacció, i això vol dir que se’n poden tenir d’altres, sempre que hi hagi tota la informació i se segueixi un fil lògic i coherent.
Una vegada la patrulla ha arribat al lloc, ha sentit sorolls i cops que procedien de l’interior de l’habitatge del carrer Lleida, 18. Han picat a la porta i ha obert una dona. Han vist que a l’interior n’hi havia una altra. Totes dues estaven molt alterades. La patrulla ha informat la SCO que entrava al domicili.
La dona que ha obert la porta ha explicat als agents que era la mare de la noia i que s’havia barallat amb la seva filla per qüestions domèstiques, que volia que l’ajudés amb les tasques diàries de la casa i que la filla s’hi negava reiteradament. I que aquest era el motiu de les baralles constants entre mare i filla.
La filla ha explicat als agents que la seva mare té una forta addicció a l’alcohol i que cada dia tenen una baralla per qualsevol motiu. Ha dit: “JA NO PUC SUPORTAR MÉS AQUESTA SITUACIÓ. ME’N VAIG A VIURE AMB EL PARE.”
La mare s’ha acreditat com a Maria PÉREZ MUÑOZ, amb DNI 34122697F, i la filla, Maria GARCIA PÉREZ, amb DNI 247897891L.
La nominalització és un procés pel qual es transformen en substantius paraules d’altres categories (verbs, adjectius, etc.).
En els documents policials sovint trobem un excés de substantius allà on en una redacció més natural trobaríem verbs o adjectius formats amb la mateixa arrel. Aquest recurs és correcte, però convé no abusar-ne en una frase o en un paràgraf perquè enfarfega el text i el fa difícil d’entendre. En canvi, les formes verbals fan que la frase esdevingui més àgil i clara.
Podem resoldre l’abús de construccions nominals transformant el substantiu en el verb o l’adjectiu.
Donar avís: avisar
Per al seu trasllat a l’hospital: traslladar
Per a la seva detenció: detenir
Els verbs buits formen una estructura lingüística amb el verb que acompanyen, motiu pel qual no tenen un significat propi. L’ús d’aquests verbs no aporta, doncs, cap precisió semàntica i, en canvi, fa més complexa l’estructura de la frase en què s’integren. Aquest defecte està molt estès en el llenguatge policial, també en el juridocadministratiu, i es tracta de verbs amb poc significat per si mateixos (com ara realitzar, procedir a, efectuar, dur a terme, etc.) que només prenen sentit pel substantiu que els acompanya.
D’acord amb el principi de concisió, no és recomanable l’ús de verbs buits. Per evitar aquestes construccions cal substituir el verb buit per un verb format amb l’arrel del substantiu adjunt, que farà la funció de verb principal:
Frase amb verb buit
Han de procedir a entrar al domicili del presumpte autor dels fets.
Efectueu la citació de la persona imputada.
Frase sense verb buit
Han d’entrar al domicili del presumpte autor dels fets.
Citeu la persona imputada.
D’altra banda, les frases amb un excés de substantius també presenten massa articles i preposicions, per la qual cosa el text s’allarga innecessàriament. Són preferibles, doncs, les estructures verbals corresponents, que solen prescindir de preposicions, i que confereixen al text una expressió més àgil.
Incorrecte
Correcte
Els connectors són mots que serveixen per organitzar el text de manera que en resulti una lectura més fàcil i clara.
N’hi ha que s’usen en l’àmbit de l’oració —és a dir, que fan referència a l’estructura de l’oració—, i n’hi ha que s’usen en l’àmbit del text —la connexió té lloc entre oracions o paràgrafs independents.
A continuació us presentem una llista de connectors, exemplificats. Tingueu en compte que estan agrupats per les funcions bàsiques i no per si s’usen en l’àmbit de l’oració o del text. No és una llista tancada, sinó que es tracta d’una selecció que pot ser útil en llenguatge policial.
Connector | Exemple | |
Per expressar una causa | a causa de ( |
Els veïns s’han queixat a causa dels sorolls generats pels clients de l’establiment. |
arran de | Arran de l’accident, la treballadora va patir lesions greus. | |
com que | Com que van veure els atracadors, els van poder identificar a la roda de reconeixement. | |
gràcies a | Gràcies a la col·laboració ciutadana, els agents han trobat el vehicle implicat en l’accident. | |
per culpa de | El conductor del vehicle ha dit que per culpa del semàfor s’havia estavellat contra l’arbre. | |
perquè / ja que | El noi ha explicat que no s’havia aturat perquè no els havia sentit. | |
Per expressar una conseqüència | així doncs / per tant | En català, hi ha tres denominacions possibles per designar un carreró sense sortida: atzucac, cul-de-sac o carreró que no passa. Totes tres també són correctes en sentit figurat. Així, doncs, es pot dir: La discussió es troba en un atzucac / un cul-de-sac / un carreró que no passa. |
consegüent / consegüentment / en conseqüència / per consegüent (‘com a conseqüència’) | No van arribar les imatges de l’atemptat; consegüentment, no es van emetre al migdia | |
de manera que | En alguns casos, la marca comercial s’ha integrat en la llengua i ha esdevingut un nom comú, de manera que s’escriu amb minúscula. | |
és per això que | L’ordre és una altra qüestió important ja que implica jerarquització; és per això que sovint la forma masculina apareix sistemàticament al davant. | |
per la qual cosa | S’ha provat el fet, per la qual cosa l’han condemnat. | |
per tant | Litigiós és un adjectiu que vol dir que dona matèria a un litigi, que està en dubte i pot donar, per tant, lloc a discussió. | |
Per expressar una finalitat | a fi de (a fi que, amb la finalitat que o per tal que) | Els han comissionat perquè s’adrecessin al bar musical TORONTO. |
a l’efecte de / als efectes de (a fi de) | Es donarà d’alta al padró d’arbitris municipals a l’efecte de cobrar els drets i les taxes de l’ordenança. Els viatgers signen el document als efectes d’identificació i d’assegurança. |
|
Perquè ( |
Va venir perquè li féssim un certificat. | |
Per expressar una condició o una excepció | llevat de/que | Si l’equipatge arriba tard, la companyia aèria n’és responsable llevat que hagi pres totes les mesures raonables per evitar-ho. |
posat que | Posat que m’ho demani el president del Govern, dimitiré. | |
sempre que ( |
El tribunal pot ampliar el benefici de la condemna condicional sempre que es compleixin els requisits que estableix la llei. | |
Si | Si l’equipatge arriba tard [...]. | |
si no ( |
Si no m’ho demana el president, no dimitiré. | |
tret de/que | No dimitiré tret que m’ho demani el president. | |
Per indicar una oposició | ara bé | Tot això és molt positiu. Ara bé, caldrà examinar-ho. |
d’altra banda | La LOGP reconeix el dret dels reclusos a les comunicacions. D’altra banda, però, poden ser suspeses | |
en canvi | La fiscalia ha ofert un pacte als detinguts; aquests, en canvi, no l’han acceptat. | |
encara que | Encara que deia la veritat, no la van creure. | |
malgrat que | El testimoni no va comparèixer al judici, malgrat que havia estat citat en forma legal. | |
mentre que | La defensa en demana l’absolució, mentre que l’acusació particular demana la pena de presó. | |
però | Li han cridat l’alto, però la noia ha continuat corrent. | |
sens perjudici | Proposo les mesures següents, sens perjudici d’ordenar-ne de noves si es produeix una queixa en forma legal. | |
sinó | La testimoni noia va dir que no volia dir el que va dir, sinó que volia dir una altra cosa. | |
tanmateix (això no obstant / no obstant això) | L’article 5 estableix què cal fer en aquest cas; tanmateix, l’article 6 hi posa límits. | |
tot i això (així i tot) | No viuen gaire lluny. Tot i això, no crec que vinguin. | |
tot i que (malgrat que) | Tot i que totes les declaracions indiquen que el detingut ha comès el delicte, és necessari interrogar la seva exparella. | |
Per marcar ordre | a continuació | A continuació estenc l’acta, que signa el declarant juntament amb mi. |
d’una banda [...] de l’altra |
D’aquesta manera el jutge pot, d’una banda, valorar les proves practicades i, de l’altra, determinar si ha de mantenir la denegació. | |
en primer (segon, tercer, etc.) lloc | En primer lloc, cal considerar totes les vies de la investigació i, en segon lloc, aportar les proves inculpatòries del cas. | |
finalment | Finalment, l’han detingut. | |
tot seguit | Els agents van arribar al lloc dels fets i, tot seguit, van atendre la víctima. | |
Per introduir allò en què ens basem | D’acord amb | L’han informat que quedava denunciat per una infracció greu, d’acord amb el que estableix la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial i les disposicions complementàries. |
De conformitat amb | De conformitat amb l’article 790 de la LECr, [...]. | |
segons | Segons la declaració de la víctima, l’home que li havia estrebat la bossa de mà parlava un idioma que no coneixia. |
Els signes de puntuació poden fer funcions d’ajuda a la comprensió del text i funcions visuals.
Efectivament, l’estudi dels signes de puntuació es pot dividir en dues parts: d’una banda, trobem aquells signes que fan funcions relacionades amb l’entonació —amb la modulació que donaríem al text si en féssim una lectura en veu alta— i amb la sintaxi. D’altra banda, a més d’aquestes funcions d’ajuda a la comprensió, els mateixos signes tenen uns altres usos molt més específics, poc relacionats amb la sintaxi i l’entonació, els quals són fruit d’unes convencions que s’han adoptat per unificar des del punt de vista gràfic certs conceptes molt concrets (abreviacions, mots compostos, xifres…). En direm funcions convencionals o visuals i les veurem al bloc 2, el de les convencions. En aquest bloc veurem la funció d’ajuda a la comprensió.
Funció | Exemple | |
La coma | Separa els diferents elements de les enumeracions (excepte el penúltim i l’últim element de la sèrie). | Hi van comparèixer el sergent, l’agent i el metge forense. |
Delimita els incisos. Els incisos també es poden delimitar amb els parèntesis i els guions. | Els diners que li havia pres, 150 euros, els havia desat al moneder. | |
Delimita les oracions relatives explicatives (no les especificatives o restrictives), ja que són un incís de la frase principal. | La porta del magatzem, que és a la dreta, no es podia obrir i la van haver d’esbotzar. | |
Marca certs desplaçaments dels elements de l’oració cap a una posició que no és la normal segons l’ordre neutre. | El detingut, el portaran a les garjoles. | |
Separa del verb els elements que serveixen per adreçar-se a una persona o per invocar-la. | Senyor, Us comunico... |
|
Se sol posar entre el subjecte i el complement per indicar que hi ha hagut una elisió del verb. | A la caixa enregistradora no hi havia empremtes; a la màquina escurabutxaques, dels dos lladres. | |
Delimita paraules i expressions de sentit adverbial o conjuntiu i també alguns adverbis acabats en –ment: així mateix, doncs, no obstant això... | Així mateix, cal que presenteu l’informe mèdic. | |
Delimita oracions subordinades finals, adversatives, temporals, condicionals, etc. En aquests casos, l’ús de la coma és optatiu i depèn de l’estructura de la frase. | Mentre patrullaven pel carrer Muntaner, els agents han estat comissionats a la plaça de Catalunya per un robatori en un establiment comercial. | |
Delimita les oracions subordinades de participi i de gerundi compost. | Un vegada escorcollat, l’han detingut. |
Remarques sobre l’ús de la coma
Funció | Exemple | |
El punt Pausa forta que indica que la frase té un significat complet i gramaticalment independent. |
Marca el final d’una frase i la separa de la següent, amb la qual manté una estreta relació significativa (punt i seguit). Separa paràgrafs que toquen aspectes diferents d’un mateix tema (punt i a part) i assenyala que el text ha acabat (punt final). | Els agents han informat el propietari de l’establiment que el denunciarien per una infracció de la normativa horària de tancament d’establiments públics. Així mateix, li han demanat que desallotgés l’establiment. |
El punt i coma Pausa mitjana, útil en frases de sintaxi complexa. |
Separa oracions de sentit complet connectades semànticament entre si. Indica que l’oració que segueix afegeix una matisació o informació nova...
...o bé indica un matís d’oposició. En molts casos és intercanviable per un punt i seguit. |
Les associacions de veïns han acceptat la proposta de l’Ajuntament; els sindicats, en canvi, s’han negat a signar-la.
L’advocat del denunciant demana que es condemni el denunciat a pagar una multa i una indemnització; el fiscal s’hi oposa perquè no considera provats els fets en què es basa la denúncia. |
En sèries formades per elements complexos que ja contenen comes, separa cadascun dels elements. Observeu, però, que entre el penúltim i l’últim element de l’enumeració, abans de les conjuncions i, o i ni, hi hem d’escriure una coma. | Hi ha assistit el policia local núm. 55 de Castelldefels, Pere Casals; l’acusada, Anna Mas, i el testimoni, Pau Jové. | |
Els dos punts Pausa mitjana que denota una relació de proximitat entre els dos fragments que uneix. |
Introdueixen enumeracions. | Lliuren:
|
Marquen l’inici d’una citació textual o d’una reproducció en estil directe. | El detingut ha manifestat: “NO VULL QUE PARLEU MÉS AMB MI.” |
En textos administratius, jurídics i policials és molt freqüent trobar-nos construccions en què s’ha omès la conjunció que:
Incorrecte
• Demanem respongueu aquest correu tan aviat com sigui possible.
verb de petició + frase subordinada substantiva equivalent a això
• Esperem tingueu en compte la documentació adjunta.
verb de voluntat + frase subordinada substantiva equivalent a això
Aquestes construccions es caracteritzen perquè el verb principal acostuma a expressar una petició, una voluntat o una decisió, com ara demanar, sol·licitar, esperar, disposar, acordar, etc., i la petició, la voluntat o la decisió consisteixen en una frase substituïble pel pronom això (tècnicament anomenades frases subordinades substantives). Ometre la conjunció que en aquesta mena de construccions és del tot incorrecte; per tant, cal que parem esment a no oblidar-nos-en:
Correcte
• Demanem que respongueu aquest correu tan aviat com sigui possible.
verb de petició que + frase subordinada substantiva equivalent a això
• Esperem que tingueu en compte la documentació adjunta.
verb de petició que + frase subordinada substantiva equivalent a això
El llenguatge policial, així com el judicial, té força tendència a suprimir els articles, sobretot darrere els verbs:
Incorrecte
El costum fa que una persona ja familiaritzada amb la redacció policial vegi amb total normalitat una frase com aquesta, en què s’ha prescindit d'un article. Aquesta tendència, però, ha de ser rebutjada, ja que no hi ha cap motiu que justifiqui l’omissió de l’article. Els articles, tant els determinats (el, la, els, les) com els indeterminats (un, una, uns, unes), són peces necessàries de l’oració, independentment del fet que deixant-los de banda també puguem entendre el sentit de la frase. Això doncs, cal dir:
Correcte
La classificació de tots els casos en què cal posar article seria llarguíssima i poc pràctica. De fet, la millor norma que podem seguir és utilitzar-lo tal com ho fem per expressar-nos habitualment. Si ometem els articles a la frase “Envia una carta a l’administració de finques perquè triï un veí que ens representi”, en resulta una frase incompleta i gens natural: “Envia carta a l’administració de finques perquè triï veí que ens representi”.
Incorrecte
Correcte
Només determinades formes han quedat fixades sense article a causa de l’ús reiterat que se n’ha fet: prendre declaració, estendre acta, presentar/formular demanada/querella/denúncia, interposar recurs, complir condemna, etc.
El gerundi és una forma no personal del verb que es conjuga simple (fent, seguint, investigant) o composta (havent fent, havent seguit, havent investigat).
El gerundi compost indica una acció anterior a la del verb principal i generalment té un caràcter temporal o causal.
Havent examinant les proves, el van detenir. (És a dir, després d’haver examinat les proves, el van detenir.)
El gerundi simple, sol o amb complement, acostuma a formar una oració subordinada que fa la funció de complement adverbial de l’oració principal, és a dir, funciona com un adverbi, de la mateixa manera que el participi fa d’adjectiu, i l’infinitiu, de substantiu:
Els agents, degudament uniformats i amb vehicle logotipat […].
Per això, en aquesta funció (valor adverbial del gerundi), en què sol indicar la manera de dur a terme l’acció que expressa el verb principal, se’l pot identificar preguntant al verb principal: com…?
Ha assaltat l’establiment trencant els vidres de l’aparador.
L’acusat es va fer un tall a la mà empenyent la porta principal de l’edifici.
És aconsellable defugir l’ús generalitzat dels gerundis, tan freqüent en el llenguatge policial, perquè l’abús de les construccions de gerundi encarcara la redacció dels documents i en dificulta la comprensió.
El gerundi és incorrecte quan expressa una acció posterior a la del verb principal o que n’és la conseqüència (gerundi de posterioritat o de conseqüència).
Incorrecte
L’acció d’instruir les diligències és posterior al fet de detenir la persona imputada, per la qual cosa el gerundi en aquest cas és incorrecte. Per evitar aquesta incorrecció, en comptes d’unir les accions amb un gerundi, podem fer-ho mitjançant la conjunció i, o bé amb algun altre signe de puntuació, i substituir el gerundi pel mateix verb en forma personal.
Correcte
En alguns casos poden ser aconsellables altres solucions, com ara l’ús de per, per la qual cosa o com que a començament de frase.
Incorrecte
Atès que l’acció expressada pel gerundi (quedant desconvocada la reunió) és conseqüència de l’acció expressada pel verb principal (no haver-hi quòrum), cal corregir la frase fent servir una construcció com la següent, que indica clarament la conseqüència de l’acció principal.
Correcte
Incorrecte
Correcte
Incorrecte
Correcte
El gerundi serveix per expressar una relació de subordinació respecte del verb principal i no pas de coordinació.
Si podem convertir l’oració de gerundi en una oració independent sense canviar el sentit inicial de tota la construcció, significa que ens trobem davant d’un gerundi copulatiu que cal corregir.
Incorrecte
Correcte
El gerundi té valor explicatiu, com un adverbi.
Per això no són correctes les construccions en què fem funcionar el gerundi com un adjectiu amb valor especificatiu per complementar un nom, per exemple per especificar un tipus de document (ordenança regulant, interlocutòria disposant…). Aquests casos s’han de resoldre substituint el gerundi per un adjectiu, per una frase introduïda per un relatiu o bé per la construcció per + infinitiu. Cada context determinarà quina és la solució més adient.
Incorrecte
Correcte
Incorrecte
Correcte
Hi ha verbs que exigeixen l’adjunció d’un objecte o complement directe. En diem verbs transitius (veure, avisar, visitar, cridar, acompanyar, conèixer, citar, escoltar, buscar, etc.).
Identificació | Exemple | |
Com el podem identificar? | Si se suprimeix, la frase no té un sentit complet. | • L’agent va escorcollar el detingut. CD • L’agent va escorcollar (?) |
Generalment no porta preposició, ni quan és de persona. | • El veí va avisar la policia. CD |
|
Si es passa l’oració a passiva, el CD n’és el subjecte. | • El jutge va citar el testimoni. subjecte CD • El testimoni va ser citat pel jutge. subjecte pacient complement agent |
|
Substitució pronominal | En (n’/-ne/’n) |
El CD indeterminat, és a dir, format per un article indeterminat, un numeral o bé un quantitatiu pren el pronom en. Ex.:
|
Si és singular masculí:
el (l’/-lo /‘l) Si és singular femení: la (l’/-la) Si és plural masculí els (-los/‘ls) Si és plural femení les (-les) |
El CD determinat, és a dir, format per un SN definit —article, demostratiu o possessiu— pren el mateix pronom feble que l’article definit. Ex.:
|
|
Si és neutre o una oració ho (-ho). |
El CD oracional, és a dir, introduït per una frase equivalent a això o allò, el substituïm pel pronom ho. Ex.:
|
El català, així com passa amb altres llengües com ara el francès o l’italià, disposa dels anomenats pronoms febles adverbials (en, hi) per substituir determinats complements introduïts per una preposició (complements del nom, complements preposicionals i els diversos complements circumstancials).
Recordem que el pronom en pot substituir determinats complements introduïts amb la preposició de, mentre que el pronom hi pot substituir determinats complements introduïts amb una preposició que no sigui de (a, en, contra…).
[…] signen aquesta compareixença totes les persones que han intervingut a la compareixença.
[…] signen aquesta compareixença totes les persones que hi han intervingut.
El secretari dona fe de la resolució.
El secretari en dona fe.
Un dels fills es va presentar a la comissaria de Berga per denunciar la desaparició dels seus pares, que havien anat a passar uns dies a la casa que tenien a Bagà (el Berguedà). Des de dimecres no sabien res dels pares.
Un dels fills es va presentar a la comissaria de Berga per denunciar la desaparició dels seus pares, que havien anat a passar uns dies a la casa que tenien a Bagà (el Berguedà). Des de dimecres no en sabien res.
L’ús d’aquests pronoms, a més, ens ajuda a solucionar algunes de les repeticions en la redacció policial, com veurem tot seguit.
Pel que fa a l’advocat, l’acusat va manifestar que en volia un d’ofici.
Els agents li han cridat l’alto, però el jove no n’ha fet cas.
Els veïns han presentat una queixa a l’Ajuntament. En parlaran a la comissió informativa.
Dilluns hi va haver junta de seguretat. Hi van assistir tots els veïns de la zona.
Mitjançant l’escrit de 19 de febrer de 2015 va sol·licitar que es revoqués la interlocutòria i que es practiquessin les diligències de prova que hi detallava.
Els mots mateix, mateixa, mateixos, mateixes són incorrectes quan s’utilitzen per reemplaçar un element expressat anteriorment. És a dir, en català no poden fer de pronom. Per evitar aquesta incorrecció, podem substituir el substantiu que hauríem de repetir pels pronoms en i hi.
Incorrecte
Correcte
De tota manera, no sempre podrem resoldre aquest problema amb l’ús dels pronoms en i hi. Sovint haurem de fer servir altres recursos, com ara els que exposem a continuació, que caldrà aplicar depenent del context sintàctic.
Incorrecte
Correcte
Incorrecte
Correcte
Incorrecte
Correcte
Incorrecte
Correcte
(Vegeu l’ésadir, portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals)
Hi ha un ús emfàtic correcte de l’adjectiu mateix per mitjà del qual cridem l’atenció sobre el fet que és precisament tal persona o cosa, i no cap altra, a qui o a què ens referim:
En aquests casos també es pot posposar mateix al substantiu (llavors és invariable) i fins i tot aquesta forma és més recomanable, més clara: