a. 3

b. 2

c. 4

d. 1

e. 9

f. 8

g. 7

h. 6

i. 5

j. 10

En aquest cas hi hauria dues respostes correctes:

Qualsevol altra combinació és incorrecta.

Com observem en el vídeo:

La taula és en forma d’U.

El tipus de presidència és de capçalera única jeràrquica, EUA amb la funció de mediador, i Ucraïna i Gran Bretanya com les dues delegacions en negociació.

És important fixar-se com canvien les disposicions de les banderes en funció de cada acte: a la reunió hi ha tres banderes (EUA, Ucraïna i Gran Bretanya), mentre que a la roda de premsa cada ministre d'Exteriors té al darrere la bandera del seu país (Rússia i Espanya).

Al marge de les respostes concretes, el més important és acostumar-se a observar i analitzar el que veiem, els gestos, els espais adequats a cada objectiu:

• El cas de l'esmorzar al pati dels Elisis està concebut per poder conversar de manera informal.
• Quan estan asseguts al sofà, es pretén un espai reservat en un despatx per a converses semiformals.
• I la reunió amb taula en U presenta una formalitat absoluta, hi està convocat tot el plenari.

Agermanament: És l’acord lliurement adoptat entre institucions públiques representatives de col·lectivitats locals, de caràcter nacional o transnacional, amb l’objecte d’establir entre sí llaços de relació i amistat permanents, en ordre a un millor coneixement, enteniment, intercanvi d’experiències i cooperació mútua. Hi ha diversos tipus d’agermanaments, entre els quals els de cooperació internacional i els culturals. Els agermanaments van sorgir a Europa a final de la Segona Guerra Mundial per promoure lligams entre la població europea i emprendre projectes de mutu acord i en benefici de les poblacions.

Amfitrió: Que organitza un esdeveniment i rep a la seva seu o territori representants d'una altra entitat o Estat, als quals dispensa certes atencions. Acostuma a presidir l’acte, si no és que per normativa està obligat a cedir la presidència, cas en el qual queda en segon terme.

Atributs: Són elements físics o objectes característics que habitualment acompanyen la descripció o la representació d’una persona. Són símbols que representen persones o personatges. En el cas de l’alcaldia, s’acostuma a representar pel bastó de comandament. Els regidors i regidores dels ajuntaments poden rebre una insígnia d’or amb l’escut municipal o una medalla.

Bandera: Peça de tela, generalment rectangular, en una relació de dos d’alçada per tres d’amplada, fixada per un costat a un pal o asta, que serveix com a símbol o ensenya. Els elements de la bandera s’han de fonamentar en fets històrics o accidents geogràfics, en característiques pròpies de l’ens local o en el seu nom. La bandera no ha d’incorporar mai l’escut, sinó, en tot cas, els seus elements més representatius, com ara els esmalts o les càrregues. Correspon al ple de l’ens local l’acord d’adopció, de rehabilitació, de modificació o de canvi de la bandera. El contingut de l’acord ha de contenir la descripció amb les dimensions, les proporcions i els colors. Es podrà utilitzar a partir de la publicació de la seva descripció al DOGC, s’inscriurà al Registre dels ens locals i gaudirà de la protecció que estableixen les lleis.

Convidat: Tothom que rep invitació a l’esdeveniment. Són gent que, per la seva importància amb relació al tema o pel seu càrrec públic en alguna institució, considerem que han de ser presents en un acte.

Convidat d’honor: Figura especialment rellevant que pot ser-hi o no (no sempre hi és) però que, si hi és, tindrà un tractament distingit. Sovint se li cedeix el lloc d’honor.

Es reserva per a una alta autoritat o per a un convidat en honor del qual es fa l’acte. Acostuma a situar-se en la presidència.

Honors i distincions: Són les atribucions de dignitat conferides a títol de reconeixement a les persones físiques o jurídiques per raó dels seus mèrits.

Indumentària: La paraula indumentària prové etimològicament del llatí indumentum, d’induere, que vol dir “el que es porta posat sobre el cos, el vestit”.

Al principi l'ésser humà va necessitar utilitzar vestidura o indumentària per protegir-se de les inclemències climàtiques i per raons de pudor; però després la indumentària va passar a representar una manera d'expressar els seus gustos personals, una manera de mostrar la seva imatge, d’adornar-la, i la representació cultural de certs llocs, països i èpoques.

En protocol, l’ús de les peces d'etiqueta no correspon a les persones que assisteixen als diferents actes públics. Correspon als organitzadors, els amfitrions de l'esdeveniment i la persona encarregada del protocol definir la classe d'indumentària que han de portar els assistents als actes, segons la naturalesa de l'acte i l'hora en què se celebra. Aquesta informació ha d'anar a la invitació.

És cortesia i respecte envers els organitzadors de l'acte que les personalitats i els assistents hi acudeixin amb la indumentària que s'indica o se suggereix a la invitació.

Línia de saluda, salutació o recepció: És una filera protocol·lària que els amfitrions fan per rebre i saludar tots els seus convidats. Aquesta presidència és de tipus lineal.

Lloc preferent: És el lloc destacat i d’honor reservat a regidors i regidores que assisteixen a actes municipals i no ocupen un lloc a la presidència.

Mosca: Signatura curta, versió reduïda o abreujada de la signatura habitual que es fa amb un traç ràpid. S’empra en els primers fulls dels documents oficials (convenis, etc.) per validar que s’han llegit i s’hi està d’acord. Serà imprescindible que en l’últim full del conveni o document s’empri la signatura oficial.

Patrocinador: És qui paga totalment o parcialment un esdeveniment. Si es tracta d’un empresa, cal saber que espera treure’n un rendiment mercantilista, per la qual cosa, caldrà tenir especial cura a posar el seu logotip en llocs visibles i fer-ho públic en els parlaments.

Precedència: Significa ordre (posició en funció del rang que s’ocupa). Respecte a l’ordenament i la prelació dels components de la corporació municipal, quan assisteixin als actes oficials serà la següent:

1. Alcalde/essa.
2. Tinents o tinentes d’Alcaldia, per ordre de més a menys (1tt/2tt/3tt/…).
3. Membres de la Junta de Portaveus, per ordre de major a menor representació municipal.
4. Membres de la Junta de Govern, per ordre de nomenament.
5. Regidors/es de l’equip de govern a l’Ajuntament, per ordre electoral i de major a menor representació municipal.
6. La resta de regidors/es, per ordre electoral i de major a menor representació municipal.

A l’Estat espanyol, des del 1983, hi ha una normativa específica regulada en el Reial Decret 2099 que regula les precedències de les autoritats. És una norma de compliment obligat.

Potestativament, les comunitats autònomes poden tenir normes de precedència. En el cas de Catalunya, sí que n’hi ha i estan regulades pel Decret 189/1981. Altres comunitats autònomes també en tenen i altres no. Les que no en tenen únicament es regeixen per la norma estatal, i les que en tenen conjuguen ambues normes, amb prevalència de l’estatal per sobre de l’autonòmica.

Presidència: Zona reservada durant un acte a l’amfitrió i als seus convidats principals, col·locats segons la seva precedència.

Segons el RD 2099/1983, serà intercalada i ha de respectar un ordre de cessions obligatòries en cas que assisteixin a l’acte el rei o qualsevol persona de la família reial, el president del Govern espanyol, el president de la Generalitat o el president del Parlament de Catalunya, en el cas de Catalunya, o aquestes mateixes autoritats territorials en el cas de cada comunitat autònoma.

Premis: Són els beneficis, de contingut material o immaterial, atorgats a persones físiques o jurídiques com a reconeixement exprés per la seva contribució a la salvaguarda de valors relacionats amb la llibertat, la igualtat, la solidaritat, el progrés i el civisme; els derivats d’una trajectòria exemplar personal, professional, artística, esportiva o en altres àmbits, i els derivats d’actuacions, puntuals o permanents, d’especial rellevància.

Protocol: Regles a les quals ha d’atenir-se l’organització dels actes públics des del punt de vista cerimonial, en particular pel que fa a la precedència de les autoritats i al seu tractament, així com als símbols i distintius que, com a conseqüència de l’exercici del càrrec, els correspon portar a les autoritats municipals.

Relacions públiques (RP): Són un conjunt d'accions de comunicació estratègica, coordinades i sostingudes al llarg del temps, que tenen com a principal objectiu enfortir els vincles amb els diferents públics, escoltant-los, informant-los i persuadint-los per aconseguir consens, fidelitat i suport en accions presents i en el futur. La seva missió és generar un vincle entre l'organització, la comunicació i els públics relacionats (Stakeholder), a més de convèncer i integrar de manera positiva, per la qual cosa utilitza diferents estratègies, tècniques i instruments. És una disciplina en desenvolupament que empra mètodes i teories de la publicitat, el màrqueting, el disseny, la comunicació, la política, la psicologia, la sociologia i el periodisme, entre altres branques i professions.

Tècnica del “peinado”: Terme emprat per definir una tècnica usada en protocol, tant en banquets com en actes públics, per alternar ordenadament autoritats i personalitats que l’organització consideri rellevants per a l’objecte de l’acte.

Tractament protocol·lari: És un títol honorífic o de cortesia que es dóna a determinades persones en virtut del seu càrrec, la seva autoritat o la seva dignitat.

Aquests tractaments protocol·laris no són vitalicis i desapareixen quan es deixa d’exercir el càrrec públic, excepte en el cas de Catalunya, on els tractaments protocol·laris vitalicis són els dels presidents de la Generalitat i del Parlament i els dels consellers, tal com indica el Decret 189/1981.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Kipling, R. (1902) Just So Stories. UK: Macmillan.

Xifra, J. (2007) Tècniques de relacions públiques. Barcelona: Editoral UOC.

BIBLIOGRAFIA PER AMPLIAR

Protocol oficial i empresarial

DE URBINA, J. A. (2001) El gran libro del protocolo. Editorial Temas de Hoy. Oviedo: Ediciones Nobel.

FUENTE, C. (2004) Protocolo oficial. Las instituciones españolas y su ceremonial. Colección área de formación número 1. Oviedo: Ediciones Protocolo.

LÓPEZ-NIETO, F. (1998) La documentación del protocolo. Barcelona: Editorial Bayer Hermanos, SA.

RUEDA, F.; SANJUAN, J. C. (2001) El protocolo en la sociedad y en la empresa. Madrid: Edición Unión Fenosa.

Protocol social

CARVAJAL, P.; MARTÍNEZ, J. M. (1992) La etiqueta en la mesa en 7 sesiones (Y ahora, ¿cuál?). Barcelona: Offset Infanta.

GARCÍA, R. (2009) Todos pueden hablar bien en público. Colección De bolsillo, núm. 523. Madrid: Editorial Edaf, SA.

GORGUES, M. (1996) Manual de bons (i mals) costums. Barcelona: Editorial Planeta.

Etiqueta

PIQUÉ, R. (2008) Vestimenta y protocolo. Madrid: Difusión Jurídica y Temas de Actualidad, S A.

Comunicació no verbal

EKMAN, P. (2004) ¿Qué dice ese gesto?. Barcelona: Editorial RBA Libros-Integral.

GLASS, L. (2003) Sé lo que estás pensando. Barcelona: Editorial Paidós.

PEASE, A. (1981) El lenguaje del cuerpo. Barcelona: Editorial Paidós.

WEBGRAFIA

Associació Catalana de Protocol i Relacions Institucionals.

Asociación Española de Protocolo.

Vídeos de YouTube

Els secrets del llenguatge corporal.

Publicat per Códice Comunicación el 13 d’octubre de 2014 per analitzar la postura corporal, els gestos, les expressions de la cara i els moviments de diversos personatges públics mundials.