La Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona treballa a favor del desenvolupament social i econòmic dels 311 municipis de la província a través del sector del turisme.

El suport a les polítiques turístiques de municipis i altres entitats territorials, així com la promoció i la creació de productes turístics, són els dos objectius principals que defineixen de manera genèrica la nostra missió.

Hem volgut elaborar un contingut específic que pugui servir als regidors i regidores de Turisme que s’acaben d’incorporar al càrrec per realitzar una correcta gestió i promoció de l’activitat turística del municipi.

Definir el concepte de turisme no és una tasca fàcil, ja que hi intervenen molts subsectors.

El curs pretén explicar en sis capítols els diferents temes clau de l’activitat turística, en els apartats següents:

• Concepte bàsic sobre què és el turisme i la seva importància. Introduirem el concepte de turisme sostenible segons els tres grans pilars bàsics.

• Els objectius de desenvolupament sostenible (els ODS) tant a escala mundial com regional i local.

• L’organització del turisme, és a dir, els diferents estaments rellevants que hi ha que tenen un paper fonamental en la gestió del turisme, començant per una escala mundial fins a arribar a escala municipal, tant de caire públic com privat.

• Parlarem de com es fa una correcta gestió del turisme segons una visió 100% sostenible, tenint en compte els agents involucrats en l’activitat turística, què són els productes turístics, quins són els agents del territori i quines són les actuals certificacions que hi ha al mercat que corroboren aquesta gestió sostenible de l’activitat.

• Introduirem el concepte del màrqueting turístic per una destinació amb una visió també sostenible i tenint en compte els diferents elements que hi intervenen. Explicant els diferents plans de màrqueting que afecte directament el nostre municipi, donarem una informació bàsica sobre la distribució del producte turístic (amb tots els seus elements) i quines són les eines de promoció i comunicació que s’han de tenir en compte.

• Per acabar, hem habilitat un apartat on podreu trobar més informació.

Definir el turisme no és fàcil. Ni els acadèmics no es posen d’acord!

Això és perquè el turisme és un terme genèric que s’utilitza per cobrir tant la demanda com l’oferta.

Podem dividir les activitats relacionades amb el turisme en els següents dos tipus:

• Activitats directes: inclou activitats relacionades directament amb el turisme, com ara allotjar-se en un hotel, demanar un àpat o visitar una atracció turística.

• Activitats indirectes: també inclou activitats indirectes, com ara l’empresa de transport que lliura el menjar al restaurant on menja el turista o l’empresa de bugaderia que té un contracte amb l’hotel per netejar els llençols.

El turisme és tot un seguit d’activitats, serveis i indústries per a persones o grups que viatgen fora de casa. Una manera de definir el turisme.

Per la seva gran transversalitat, el turisme no és fàcil de descriure i sovint s’utilitzen els termes viatjar i turisme indistintament.

Tanmateix, la definició del turisme de Mathieson i Wall (1982) és considerada de les millors.

El moviment temporal de persones a destinacions fora dels seus llocs de treball i residència normals, les activitats fetes durant la seva estada a aquestes destinacions i les instal·lacions creades per satisfer les seves necessitats.

El turisme modern està estretament relacionat amb el desenvolupament i és un dels motors claus per al progrés socioeconòmic. Per fer-nos-en una idea, el volum de negoci del turisme era igual o superior a l’exportació de petroli, productes alimentaris o automòbils. El turisme és una activitat multisectorial en la qual es genera molta interacció entre sectors i àmbits temàtics diferents, com per exemple l’hostaleria i la restauració, el sector immobiliari, el transport, el comerç, l’agricultura, la ramaderia i la pesca, etc. A més, el mateix sector turístic està englobat per molts subsectors: allotjaments (amb les diferents tipologies que presenta), la restauració, el comerç, les agències de viatges ( tant online com offline), el transport de persones i un llarg etcètera. Conseqüentment, el turisme és un dels principals actors del comerç internacional i representa una de les principals fonts d’ingrés de molts països arreu del món.

Segons l’OMT, el turisme sostenible es pot definir com:

El turisme que té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals per satisfer les necessitats dels visitants, la indústria, de l’entorn i les comunitats amfitriones.

Per tant, el turisme sostenible és aquell que fa un ús òptim dels recursos ambientals, respectant les comunitats amfitriones i garantint operacions econòmiques viables a llarg termini, i proporcionant beneficis que es distribueixin de manera equitativa entre tots els grups d’interès.

El desenvolupament del turisme sostenible requereix la participació de tots els grups d’interès rellevants, així com un fort lideratge per garantir una àmplia participació i consens.

Aconseguir un turisme sostenible és un procés continu i que demana un seguiment constant dels impactes, i introduir les mesures preventives i/o correctives sempre que sigui necessari.

Tanmateix, per a la majoria de les persones la sostenibilitat és sinònim de medi ambient, o eco-friendliness, en anglès.

Sense cap dubte tots estem d’acord amb el fet que la sostenibilitat inclou la protecció dels recursos naturals, la conservació de l’energia i la reducció de la nostra petjada de carboni. De totes maneres, tot i que la protecció del medi ambient és un tema cabdal, no és l’únic.

• Sostenibilitat ambiental
• Sostenibilitat sociocultural
• Sostenibilitat econòmica

Aquest diagrama representa el concepte de sostenibilitat forta, i es coneix en anglès com a Triple Bottom Line: Bearable = tolerable, Equitable = equitatiu, Viable = viable, Sustainable = sostenible.

Aquesta imatge representa els tres pilars de la sostenibilitat –econòmic, social i mediambiental– que són necessaris per a un desenvolupament sostenible actual i que duri al llarg del temps. Reconeix que la societat humana (society) no pot existir sense un bon entorn natural (environment) i que una economia (economy) no és possible sense una societat humana viable.

Abans de la COVID-19, arreu del món s’esperava que el turisme global continués creixent a mesura que un nombre més gran de persones incrementés els ingressos per poder viatjar any rere any. Semblava que no hi havia fi!

No és sorprenent, doncs, que la majoria de destinacions volguessin un tros més gran d’aquest pastís i busquessin com implementar noves estratègies per atreure més visitants, i que aquests es gastessin més diners a la destinació.

En general, la tendència en algunes destinacions ha estat utilitzar els diners públics dels contribuents per atreure visitants (màrqueting).

L’èmfasi es posava en el volum en comptes del valor que cada visitant representa per a l’economia local (quantitat en comptes de qualitat).

El resultat era que sovint els ministeris de Turisme, les organitzacions de promoció de les destinació i l’oficina de convencions eren víctimes del seu propi èxit.

En alguns casos, els viatgers tendien a arribar en massa i visitar les mateixes ubicacions, cosa que donava lloc a aglomeracions, un augment considerable d’estrès en els serveis públics i les infraestructures, homogeneïtzació cultural i, conseqüentment, una insatisfacció creixent dels residents locals.

Alguns exemples són destinacions com ara Venècia o la mateixa ciutat de Barcelona.

Els límits de capacitat local i les fugides de capital també són altres problemes que cal tenir presents.

Aquest últim és un tema important, perquè tot i que el turisme pot ser una gran forma de distribució de riquesa, a vegades un percentatge força baix dels diners que gasten els turistes es queda a les destinacions perquè els propietaris de les empreses són estrangers.

The One Planet Vision es va llançar amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient per proporcionar orientacions estratègiques per a una recuperació responsable del sector turístic d’acord amb les prioritats de l’OMT.

Com la imatge, explica que l’autenticitat és fonamental. Els turistes solen reservar les vacances a empreses que compleixen les condicions següents:

• El 74% inverteix en formació i desenvolupament dels empleats de manera que els permeti avançar en les seves carreres i contribuir a la comunitat.
• El 79% educa els clients sobre les característiques úniques de la destinació: la història, la cultura, els residents i els recursos.
• El 81% ofereix experiències als viatgers que reflecteixen el caràcter únic de la destinació.

En general, el compromís del sector turístic amb el desenvolupament sostenible és malauradament encara força baix.

Això es deu al fet que el turisme, com en la majoria d’altres indústries, està orientat al creixement i a aconseguir beneficis a curt termini.

Segons l’OMT, els beneficis del turisme sostenible són els següents:

• Facilitar la comprensió dels impactes que genera el turisme al medi natural, cultural i humà.
• Assegurar un equilibri adequat entre costos i beneficis.
• Generar llocs de treball de manera directa en el sector serveis.
• Estimular la rendibilitat de les indústries domèstiques locals.
• Generar entrada de divises al país i inversions a l’economia local.
• Diversificar l’economia local, particularment a les àrees rurals on la feina al camp pot ser esporàdica o insuficient.
• Procurar la bona comunicació, la comprensió i la presa de decisions entre tots els col·lectius socials.
• Incorporar una planificació que asseguri un desenvolupament turístic adequat a la capacitat de càrrega de l’ecosistema.
• Estimular la millora dels transports públics locals, les comunicacions i les infraestructures bàsiques.
• Oferir activitats que puguin ser gaudides tant per la comunitat locals com pels turistes. Contribuir a la preservació del patrimoni històric i cultural.
• Animar, d’una banda, la recuperació d’usos agraris en terres marginals i, de l’altra, afavorir el manteniment de la vegetació natural en àrees grans.
• Millorar l’autoestima de la població local i la revaloració de l’entorn i de les característiques culturals. Oferir oportunitats per a una millor comunicació i comprensió entre persones que provenen de llocs diferents.
• Demostrar la importància dels recursos naturals i culturals per al benestar econòmic i social de la comunitat local, i com aquesta pot ajudar a preservar-los.
• Controlar i valorar els impactes provocats pel turisme, desenvolupar mètodes fiables de responsabilitat ambiental i contrarestar-ne els efectes negatius.

El primer pas per ser un bon regidor és familiaritzar-te amb les característiques del teu municipi.

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) es van adoptar de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, on els dirigents mundials van fixar 17 objectius on defineixen els objectius de desenvolupament mundial pels pròxims 15 anys.

A principis del 2016, els ODS van entrar en vigor i van substituir de manera oficial els objectius de desenvolupament del mil·lenni (OMD) com l’agenda oficial per al desenvolupament mundial.

L’any 2000, els objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM) van representar la primera agenda mundial dissenyada a impulsar el desenvolupament humà en diferent fronts. Van néixer de la idea que fixar objectius mundials mesurables i amb un termini establert podien ajudar el món a superar alguns dels desafiaments més importants.

Portada estudi PNUD 2016.

Per saber-ne més

Desde los ODM hasta el desarrollo sostenible para todos. Lecciones aprendidas tras 15 años de practica. Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, Nova York.

Segons les Nacions Unides, els resultats de l’experiment dels ODM van demostrar que els objectius mundials poden, de fet, tenir un paper cabdal a l’hora de generar grans canvis.

Exemple 1

×

Exemple 1

Progrés en pobresa i educació (PNUD, 2016: 13).

Exemple 2

×

Exemple 2

Mortalitat infantil i accés a l’aigua (PNUD, 2016: 14).

Com que van quedar temes pendents, es van negociar els 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) després de la Cimera de Rio+20 el 2012. Van ser aprovats el 25 de setembre del 2015 pels membres de les Nacions Unides com a agenda a seguir per al desenvolupament fins al 2030. Les temàtiques que aborden van des de la pobresa i la fam fins a la pau, la salut, l’educació, les desigualtat, la inclusió, la prosperitat econòmica, la protecció del planeta, la lluita contra el canvi climàtic, les ciutats i els territoris, l’energia, el consum i la producció sostenibles i la governança. Els 17 ODS es concreten amb 169 fites i els seus indicadors d’evolució.

Els ODS es distingeixen clarament dels seus predecessors, els ODM. En la taula següent podeu veure les diferències principals:

Taula de diferències principal

×

Taula de diferències principals

Què s’ha canviat amb els ODS? (PNUD, 2016: 54)

L’agenda dels ODS és més àmplia i complexa que els ODM.

El més important és que adopta el desenvolupament sostenible com el principi organitzador de la cooperació mundial, és a dir, la combinació de desenvolupament econòmic, inclusió social i sostenibilitat ambiental.

D’aquí el nom general d’objectius de desenvolupament sostenible, com a missatge clau per a la comunitat mundial.

A més, els ODS s’apliquen a tots els països, tant desenvolupats com en desenvolupament.

Per saber-ne més

Des dels ODM fins al desenvolupament sostenible per a tots. Descarrega l'Informe sobre el Desenvolumpament Humà per tenir més informació (en castellà).

Com van néixer els ODM i els ODS?

×

Com van néixer els ODM i els ODS?

Com van néixer els ODM i els ODS? (PNUD, 2016: 63).

Segons l’Organització Mundial del Turisme, hi ha tres objectius principals dels ODS que estan relacionats directament amb el turisme:

La Unió Europea ha tingut un paper actiu durant tot el procés i es compromet a implementar l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible i els ODS dins de la Unió Europea i en la cooperació al desenvolupament amb tercers països.

La resposta de la Unió Europea a l’Agenda 2030 inclou dos fluxos de treball:

El marc dels ODS demana estratègies de 15 anys que proporcionin fulls de ruta nacionals i coordinin les parts interessades i les activitats d’acció col·lectiva.

Alguns ODS necessitaran planificació durant un període d’unes quantes dècades, per exemple, l’ODS 13 sobre el canvi climàtic.

Una bona pràctica en la planificació a llarg termini és el que es coneix com a retrocés. Això representa generar un futur desitjable i mirar enrere des d’aquest futur fins al moment actual per tal de planificar com es podria aconseguir.

A diferència de la previsió, que calcula les probabilitats de resultats diferents en funció de les tendències esperades, el retrocés comença amb una projecció dels resultats desitjats i treballa mirant enrere per entendre el que es necessita fer per aconseguir-ho.

Exemple

×

Exemple: Objectiu relacionat amb l’ODS 6

Objectiu: Reduir el 20% del consum d’aigua al municipi per al 2030

Subobjectius:

• SO1: Reduir el 7% del consum d’aigua al municipi per al 2023
• SO2: Reduir el 14% del consum d’aigua al municipi per al 2026
• SO3: Reduir el 20% del consum d’aigua al municipi per al 2030

Com es fa?

• Pas 1: Recerca – Necessitem dades!
  • Exemple: Mirem el consum d’aigua d’Idescat
• Pas 2: Selecció i implementació de les accions per reduir el consum domèstic i/o industrial d’aigua
  • Exemple:
    • Campanya de conscienciació (previsió de reducció en un 2%)
      • Incentius o subvencions per millorar les instal·lacions a banys, cuines i pati (previsió de reducció en un 5%)
      • Accions concretes per a col·lectius concrets: locals, turistes, restauració i allotjament.
• Pas 3: Monitoratge de les accions
  • S’han de recollir dades per tal de saber què funciona i què no funciona.
• Així podem decidir què seguirem implementant al SO 2.
• Pas 4: Avaluació
  • S’avaluen les accions dutes a terme i es decideixen les accions següents per tal d’aconseguir l’objectiu global al 2030.

A escala regional val la pena destacar la Xarxa de Governs Regionals per al Desenvolupament Sostenible (nrg4SD, en anglès conegut com The Network of Regional Governments for Sustainable Development).

És una xarxa global que només representa governs regionals en els àmbits com el canvi climàtic, la biodiversitat i el desenvolupament sostenible, particularment seguint els mandats dels convens i les agendes de les Nacions Unides.

A escala catalana tenim el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), que forma part del nrg4SD. És l’òrgan estratègic del Govern de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit de la sostenibilitat. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)

En l’àmbit local trobem la Xarxa Mundial de Ciutats i Govern Locals i Regionals (UCLG per les sigles en anglès, United Cities and Local Governments), que ha publicat un resum dels 17 ODS i de quina manera cada objectiu és rellevant per als governs locals.

Relació entre els ODS amb accions de responsabilitat social corporativa, per àrea d’interacció i tipus d’impacte:

Accions de responsabilitat social corporativa i els ODS:

El turisme és una indústria global, per això hi ha diverses associacions internacionals que treballen per fer del turisme una indústria millor, més forta i competitiva.

El turisme és una activitat econòmica important a la Unió Europea amb un ampli impacte en el creixement econòmic, l’ocupació i el desenvolupament social.

Pot ser una eina poderosa per combatre el declivi econòmic i l’atur. Tot i això, el sector turístic s’enfronta a una sèrie de reptes.

Fem un pas més per aproximar-nos al món local. De moment hem vist les institucions relacionades amb el turisme en l’àmbit global i europeu. Ara és hora de conèixer les institucions i organitzacions públiques dedicades al turisme a l’Estat espanyol:

Els principals estaments de turisme a Catalunya són:

El concepte de destinació és molt ampli i idealment s’ha de definir d’acord amb les necessitats del lloc que es vol gestionar. L’OMT defineix destinacions com a espais físics en què un visitant s’hi està com a mínim una nit.

Tot i això, el model tradicional de sortir-viatjar-estada ja no funciona en el context actual per diverses raons:

1. Avui dia, el turisme no implica necessàriament estar-hi una nit; ans al contrari, se subestimarien petites destinacions turístiques com ara la República de San Marino o Andorra. A més, el temps lliure d’avui és limitat i els gustos canviants són alguns dels factors que expliquen el canvi en els patrons vocacionals. És a dir, de mitjana, el turista fa més vacances durant tot l’any, però són d’una estada més curta. Aquests canvis tenen conseqüències econòmiques directes i indirectes per als turistes, les empreses i les destinacions.
2. Viatjar no implica necessàriament turisme. Podem trobar molts exemples d’individus que viatgen amb finalitats no turístiques (per exemple, enviats diplomàtics o personal militar).
3. Finalment, a causa de l’augment i la diversificació de destinacions turístiques, ja no és possible aplicar una identificació ex ante dels territoris turístics.

Concretament, l’espai turístic ja no es defineix com un lloc d’atracció natural, artística, cultural i històrica, sinó en termes més general com a «subministrament de territori».

Les destinacions les gestionen en gran manera entitats que intenten promocionar-les, sovint conegudes com a DMO (Destination Marketing Organizations), que poden ser multinacionals, nacionals, estatals o provincials i locals.

Per tant, la reassignació d’aquests recursos és un dels diàlegs més importants i necessaris que cal fer per garantir que les destinacions d’arreu del món no només se centrin en la comercialització, sinó també en la protecció de les seves destinacions de l’ús excessiu i la manca de planificació.

I, en aquest context, són les autoritats locals les que tenen la clau per mantenir el futur de les destinacions i la planificació turística. Les administracions locals necessiten orientació per gestionar els pressupostos de tal manera que donin compte de les despeses del turisme per dur a terme una planificació de l’ús del sòl a llarg termini de destinacions turístiques que protegeixin els recursos naturals, culturals i el capital social.

Per ajudar els residents i els governs locals a preparar-se per al creixement turístic i pagar les despeses de gestionar-lo, cada destinació necessita preparar i desenvolupar plans participatius en els quals es defineixin una missió, objectius estratègics i els resultats desitjats per la comunitat i la regió. A més, tota gestió d’una destinació implica la necessitat d’establir uns indicadors, és a dir mesures per poder monitorar el canvi utilitzant sistemes coherents que registrin com la destinació es transforma al llarg del temps.

La supervisió ha de ser a llarg termini i implica una participació pública significativa. Calcular la transformació del turisme en els paisatges s’ha de fer amb l’acord i la participació ciutadana.

Idealment, els responsables governamentals a càrrec de destinacions sostenibles han de revisar els indicadors de manera periòdica amb la societat civil i els ciutadans locals per discutir els canvis i els nous requisits per protegir els béns naturals i culturals.

El CED té dos programes per ajudar les destinacions a assolir els objectius marcats:

Les destinacions turístiques es comporten com a sistemes dinàmics complexos que evolucionen, i abasten nombrosos factors i activitats que són interdependents i les relacions de les quals poden ser altament no lineals.

En general, podem dir que el sistema turístic està format per:

Tots aquests components constitueixen el sistema turístic. Com que estan interrelacionats i formen part de la societat es relacionen constantment no només entre ells, sinó també amb components externs (factors polítics, econòmics, socials i tecnològics).

Aquesta influència constant fa que es produeixin canvis. Per això es diu que el sistema turístic és obert i altament dinàmic.

Demanda turística

La demanda turística és un terme ampli que abasta els factors que regeixen el nivell de demanda, les característiques especials de la demanda, els diferents tipus de demanda que hi ha i els motius que la generen.

L’escala i la magnitud de la demanda difereixen en el temps i de vegades se circumscriuen a les temporades (alta o baixa).

La demanda turística es pot definir de diverses maneres dependent del punt de vista, ja sigui econòmic, psicològic, geogràfic o polític.

La perspectiva geogràfica és la més comuna, ja que defineix la demanda turística com el nombre total de persones que viatgen, o volen viatjar, i utilitzen instal·lacions i serveis turístics en llocs allunyats del seu lloc de treball o residència habitual.

La demanda turística està influïda per molts factors externs, que generen forts impactes econòmics, socioculturals i ambientals.

Hi ha cinc aspectes importants que cal tenir en compte quan parlem de la demanda turística:

1. Els principals factors externs que influeixen en la demanda turística.
2. Els serveis bàsics que s’entrellacen amb les motivacions dels turistes.
3. Els diferents nivells de segments del mercat turístic expressats per indicadors que assenyalen l’impacte del turisme.
4. La política turística per part d’organitzacions governamentals sobre diferents aspectes que afecten tant l’oferta com la demanda.
5. La connexió de la demanda i l’oferta en diferents mercats en l’àmbit del desenvolupament i el màrqueting de productes (estratègica de màrqueting, preus, posicionament, marca i segmentació).

En la infografia següent podeu veure dades de la demanda turística de Barcelona publicat per LABTurisme (2018-2019). Infografía.

I aquí podeu descarregar el document.

Hi ha diferent factors –interns i externs– que condueixen a augmentar la demanda turística.

Com és lògic, aquests factors influeixen molt en el propòsit del viatge. A més, l’augment de les arribades de l’estranger i el creixement demogràfic als mateixos països també han afectat la demanda turística.

Els mitjans de comunicació i les xarxes socials també afavoreixen l’augment del nombre de persones que han entrat al mercat turístic i tenen el poder persuasiu de posar «de moda» algunes destinacions.

La imatge que es crea a través de diferents tipus de mitjans de comunicació, especialment la televisió i internet, tendeix a influir en la popularitat d’una destinació de manera molt més ràpida que altres tipus d’estratègies de promoció.

Com és lògic, una bona imatge desperta més interès i més demanda d’una destinació determinada.

Malauradament, algunes companyies de turisme usen deliberadament els mites sobre algunes destinacions que sembla dissenyat per atreure visitants, ja que creen una imatge irreal de la destinació.

Motius per viatjar

Hi ha tantes raons per viatjar com turistes hi ha. Les persones es mouen amb finalitats diferents, i això fa que cada finalitat tingui una demanda turística específica.

Els motius més comuns per viatjar fora de casa són els següents:

• Per oci, recreació i vacances
• Per visitar amics i familiars
• Per fer contactes empresarials i professionals
• Per rebre tractament mèdic
• Per emprendre peregrinacions religioses o d’altres tipus
• Per motius més personals

La taula següent ofereix una classificació dels motius que fan que la gent vulgui viatjar (Nelwamondo, 2009: 48):

Nelwamondo, T. (2009) Tourism development through strategic planning for non-metropolitan small to medium size accommodation facilities in Limpopo province, South Africa. PhD Dissertation. Department of Tourism Management, Universitat de Pretòria, Sud-àfrica. Accés: https://repository.up.ac.za/bitstream/handle/2263/24684/Complete.pdf?sequence=8

Oferta turística

L’oferta turística són els elements clau de la indústria turística que posen a l’abast els governs i les destinacions.

En aquesta disposició s’hi inclouen el manteniment, la promoció i la gestió de les instal·lacions i dels recursos turístics.

D’una banda, la infraestructura requerida inclou sobretot les telecomunicacions, l’allotjament (hotels, càmpings, apartaments i habitatges d’ús turístic, establiments de turisme rural, albergs juvenils i refugis) i el transport.

De l’altra, els serveis de recepció turística inclouen agències de viatges i comercialització, oficines de turisme i informació turística, i empreses de lloguer.

Els proveïdors de turisme es poden classificar de la manera següent:

• Hospitalitat
• Transport
• Atraccions
• Productes

Com que Catalunya és un país que té una gran varietat de paisatges, està en disposició d’oferir diferents tipus de recursos i productes turístics, alguns dels quals són molt potents, capdavanters i amb una arrelada tradició (és el cas del sol i la platja), i uns altres són més recents i que alhora estan en clara expansió.

Així, podem destacar els següents principals tipus de turisme:

La creació de productes turístics és un pas clau en la bona gestió d’una destinació, ja que si no tenim productes ben dissenyats, els visitants no tindran incentius per visitar-nos.

Tot i la gran controvèrsia que hi ha amb relació a què no es pot o no es por considerar un producte turístic, en termes generals es pot definir un producte turístic com qualsevol fet que tingui la capacitat per atraure gent a la destinació.

Hi ha dos tipus de productes:

Exemple

Per exemple, Montserrat, el monestir de Sant Cugat, Tavertet, el santuari de Santa Maria de Queralt, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, entre molts altres.

També s’inclouen aquí conferències, rutes, caminades, festivals de música o concerts, i tot allò que motiva les persones a venir de visita.

Per exemple, la iniciativa Barraques GO de l’Anoia, que està activa del 26 de maig al 24 de juny i permet descobrir les barraques de pedra seca dels municipis de Castellolí, Vallbona d’Anoia i la Torre de Claramunt. Altres exemples inclouen el Penedès 360 i la Ruta del Vi del Bages. Per a més exemples podeu visitar la pàgina web de Catalunya Experience.

És evident que la magnitud de la qüestió i la quantitat d’actors de tota mena que intervenen en els productes turístics fan molt difícil poder controlar tot el que passa en una destinació.

Per tant, no només és important incentivar aquelles accions amb capacitat per atraure gent a la destinació, sinó també frenar les que atrauran un perfil de públic no sostenible i de valor negatiu per a la nostra destinació.

Els productes turístics poden estar disponibles durant tot l’any o durant una època concreta.

Els límits del que comporta un producte turístic no són fàcils de delimitar, cosa que fa que sigui molt important coordinar i harmonitzar les propostes d’una destinació per contribuir a la seva competitivitat.

Hi ha moltes estratègies i aproximacions a l’hora de crear un producte turístic nou. Tanmateix, els passos següents permeten no descuidar-se cap aspecte bàsic:

Suggereixen seguir els passos següents:

Alguns consells per crear un producte turístic d’èxit:

Els actors turístics d’un territori i les seves relacions són un element necessari per a l’articulació efectiva de l’espai turístic, ja que influeixen directament en les estratègies i les accions que s’han de dur a terme al territori per tal d’adaptar-se a les noves condicions del context canviant.

Els actors turístics —o grups d’interès— poden ser públics o privats, individuals o col·lectius.

Les relacions que s’estableixen entre aquests actors són un component fonamental del sistema turístic local.

A mesura que en un territori hi ha més desenvolupament turístic, també hi ha més densitat i creix el nombre d’actors, i més estables i formals són les relacions que s’estableixen entre ells.

També la col·laboració publicoprivada afavoreix el nivell de desenvolupament turístic d’un territori.

Ser local millora el sentit d’identitat amb el lloc i facilita un ambient cooperatiu entre els actors. Tanmateix, s’ha de tenir en compte que els rols dels grups d’interès i els lideratges d’una destinació poden variar al llarg del cicle de vida de la destinació.

El Consell Global de Turisme Sostenible (GSTC, per les sigles en anglès, Global Sustainable Tourism Council) és una organització independent i neutral, legalment registrada als Estats Units com a organització sense ànim de lucre que representa diverses institucions, incloent-hi agències de l’ONU, ONG, governs nacionals i provincials, companyies de viatges, hotels, operadors turístics, persones individuals i comunitats. Tots treballen per aconseguir unes pràctiques més bones en turisme sostenible.

El GSTC estableix i gestiona estàndards globals de sostenibilitat. Són coneguts com els criteris GSTC.

N’hi ha de dos tipus:

1. Criteris per destinacions, per als responsables polítics i gestors de destinacions
2. Criteris industrials, per a hotels i operadors turístics

Aquests criteris guien les empreses turístiques i les destinacions per tal de protegir i mantenir els recursos naturals i culturals del món, alhora que el turisme compleix el seu rol com a eina de conservació i mitigació de la pobresa.

Els criteris GSTC constitueixen el fonament del paper que fa el GSTC com a organisme global en tots aquells programes que acrediten hotels i allotjaments, operadors turístics i destinacions.

Els criteris GSTC serveixen com a estàndards a escala mundial per a la sostenibilitat dels viatges i el turisme.

Aquests criteris són el resultat d’un esforç en l’àmbit global per desenvolupar un llenguatge comú sobre la sostenibilitat del turisme. Estan organitzats en quatre pilars:

1. Gestió sostenible
2. Impactes socioeconòmics
3. Impactes culturals
4. Impactes ambientals (incloent-hi el consum de recursos, la reducció de la contaminació i la conservació de la biodiversitat i els paisatges).

El GSTC com a atorgador de certificacions

Com hem comentat anteriorment, el GSTC atorga les certificacions per tal que totes compleixin un estàndard mínim.

De certificacions o segells de turisme sostenible n’hi ha molts, tant per a hotels i operadors turístics com per a destinacions.

Exemple

Per exemple, entre les més conegudes hi ha Travelife, TourCert, GreenKey, EarthCheck, Biosphere, ISO 14001, Fair Trade Tourism, Green Globe, Blue Flag, etc. També hi ha certificacions nacionals, com EcoTourism Ireland o EcoTourism Australia.

En general, totes les certificacions ofereixen un sistema per ajudar la destinació a ubicar-se estratègicament en el camí cap a la sostenibilitat.

Els paràmetres inclouen la qualitat del producte i el servei, l’orientació al client, l’ús reduït de recursos, l’accessibilitat i les ofertes de mobilitat sostenibles.

GSTC- Accredited Certification Bodies for Destinations

×

GSTC- Accredited Certification Bodies for Destinations

Biosphere

El Compromís per a la Sostenibilitat Turística Biosphere és un programa adreçat a empreses, serveis i entitats públiques de la província de Barcelona que volen millorar la seva gestió en sostenibilitat turística i el seu posicionament com a destinació turística. El projecte reconeix les bones pràctiques empresarials, que, alineades amb els 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides, del ajuden a combatre el canvi climàtic i tenen cura del medi ambient, el retorn social, les pràctiques econòmiques i l’entorn cultural on es troben.

La Diputació de Barcelona, amb l’objectiu d’alinear la seva política pública en turisme amb els 17 ODS i els criteris GSTC, ha optat per triar el Biosphere com a certificació o segell que acredita empreses, serveis i destinacions de la província de Barcelona en la seva contribució per al desenvolupament del turisme sostenible des d’una perspectiva integral i el treball col·lectiu. Catalunya, a través de l’Agència Catalana de Turisme, va ser la primera destinació integral del món a obtenir el Biosphere Destination Certification l’any 2015.

L’Ajuntament de Barcelona va obtenir el mateix certificat l’any 2011 i la Diputació de Barcelona, l’any 2017. D’aquesta manera, les administracions públiques catalanes que gestionen l’activitat turística a diferents nivells estan alineades amb la implementació del mateix segell Biosphere.

Font.

El projecte s’implanta a tota la Destinació Barcelona: a la ciutat de Barcelona i a les 12 comarques de la província de Barcelona.

A la ciutat de Barcelona, el projecte està impulsat i finançat per l’Ajuntament de Barcelona, i gestionat per Turisme de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. A les comarques de Barcelona, el projecte està impulsat i finançat per la Diputació de Barcelona.

Podeu visualitzar la infografia clicant sobre la imatge

L’any 2017 la Diputació de Barcelona i les tres marques turístiques de la demarcació van rebre la certificació Biosphere Destination. L’any 2018 la Diputació de Barcelona obté la categoria Biosphere Gold Destination, que s’aconsegueix després d’un procés d’auditoria i exigeix que, a més de la certificació Biosphere de la destinació, s’hagi desenvolupat un treball d’implicació de les empreses, serveis i entitats públiques de la destinació, que obtenen el segell Biosphere Commited Entity. D’aquesta manera, les empreses, els serveis turístics i les entitats públiques localitzats en l’àmbit geogràfic de la província de Barcelona poden beneficiar-se del programa Compromís per a la Sostenibilitat Turística Biosphere. Al juny del 2022 la Diputació, amb les seves marques turístiques, junt amb la ciutat de Barcelona va obtenir el certificat Platinium

EMAS

A part dels criteris GSTC i dels segells de turisme sostenible, a la Unió Europea també hi ha diverses iniciatives que ajuden a millorar el comportament ambiental d’organitzacions i empreses.

L’esquema d’ecogestió i auditoria EMAS (per les sigles en anglès, Eco-Management and Audit Scheme) és un instrument de gestió avançat desenvolupat per la Comissió Europea per a empreses i organitzacions per tal d’avaluar, informar i millorar el comportament ambiental que tenen.

L’EMAS és obert a tot tipus d’organitzacions que vulguin millorar el seu comportament ambiental. Abasta tots els sectors econòmics i de serveis, i és aplicable a tot el món.

L’EMAS implica:

La il·lustració següent mostra els 10 passos i els 4 eixos principals que suggereix l’EMAS:

Aquest procés intern dura un any seguint els estàndards ISO 14001 i els requeriments EMAS.

Bones pràctiques

Un cas d’estudi ressaltat per l’EMAS és l’empresa La Page Original de Badalona. Podeu llegir el seu cas d’estudi (en anglès) aquí, i el seu informe de declaració ambiental aquí.

Cal deixar clar que l’EMAS tan sols certifica la sostenibilitat en la variant ambiental.

Ecolabel

L’Ecolabel és l’etiqueta ecològica voluntària de la Unió Europea que ajuda a identificar productes i serveis que redueixen l’impacte ambiental al llarg del seu cicle de vida.

Reconegut per tot Europa, l’Ecolabel és un segell voluntari que promou l’excel·lència ambiental i és l’única ecoetiqueta paneuropea d’etiquetatge d’aquest tipus.

Cal dir que aquesta etiqueta tan sols certifica la sostenibilitat en la variant ambiental (com passa amb l’EMAS).

Els allotjaments turístics i càmpings poden rebre l’Ecolabel. Aquí podeu veure el catàleg de les empreses que ja han rebut l’etiqueta ecològica a tot Europa.

En el gràfic següent podeu veure com la majoria de productes que han rebut l’etiqueta ecològica Ecolabel a data de març del 2018 són serveis turístics i d‘allotjament, que representen un 34% del total.

LLicències per grups de productes (març 2018)

×

LLicències per grups de productes (març 2018)

Mitomed +

Mitomed+ (Models of Integrated Tourism in the Mediterranean) és un dels programes inclosos dins de l’Interreg MED Programme 2014-2020 i 2021-2027 de la Unió Europea per al desenvolupament sostenible de la regió de la Mediterrània.

Potencia les polítiques de desenvolupament sostenible per a una valoració més eficient dels recursos naturals i el patrimoni cultural a les zones marítimes costaneres i adjacents.

Les seves accions milloren la sostenibilitat i la responsabilitat en el turisme marítim i litoral.

Més en detall, el projecte MITOMED+ treballa en l’observació i la supervisió dels indicadors turístics per avaluar la sostenibilitat de les activitats turístiques. En el marc d’aquest projecte, s’han desenvolupat un sistema d’indicadors, un recurs de transferència de bones pràctiques i una plataforma de recopilació de dades en línia i d’accés lliure, tot plegat per ajudar els responsables polítics a fer un seguiment de les repercussions socials i mediambientals del turisme costaner i marítim.

En altres paraules, el màrqueting identifica les necessitats i els desitjos dels consumidors. Es pot dir que és el procés que permet comercialitzar els productes de la destinació en el mercat, i està orientat a la satisfacció del client i a l’obtenció de beneficis per a la destinació.

Gestionar el màrqueting significa, generalitzant el concepte, comercialitzar un producte, cosa que implica entre altres coses:

• Crear-lo
• Fixar-ne el preu
• Decidir com el podem fer arribar als consumidors
• Donar-lo a conèixer al nostre públic objectiu
• Mantenir l’interès dels consumidors envers el producte
• Treballar per destacar davant la competència, etc.

Algunes accions que podem dur a terme són les vendes, la publicitat, o crear un programa de fidelització de clients.

La satisfacció dels clients sempre ha de ser un dels nostres objectius fonamentals. Si un client està satisfet, és que hem estat capaços de satisfer les seves necessitats i expectatives.

Aquestes poden ser bàsiques (com ara satisfer la sensació de gana o fred) o més especialitzades (com pot ser tenir una experiència memorable en una destinació nova).

Els desitjos dels nostres consumidors els anomenem «motivacions». Hem de ser conscients que els nostres clients poden tenir diverses motivacions davant d’una mateixa necessitat.

Potser hi ha visitants que només volen anar de vacances i desconnectar. Per a aquest tipus de públic oferirem un tipus concret de producte. Tanmateix, potser tenim altres visitants que volen anar de vacances i també desconnectar, però són respectuosos amb el país d’acollida, volen conèixer la cultura i contribuir amb les seves despeses a l’economia local.

L’estratègia de màrqueting per a la nostra destinació turística és important, ja que pot tenir impactes positius i negatius al territori.

El tipus i la quantitat de clients que rebem, les expectatives que generem, el comportament que promovem, els serveis que promocionem, etc., són les raons per les quals el visitant genera aquests impactes, i tots aquests comportaments poden estar influenciats pel màrqueting que duem a terme.

Hi ha destinacions que amb les seves accions de màrqueting han prioritzat les necessitats del visitant a curt termini, sense donar tanta importància a l’impacte que tenen en els residents, o a la capacitat de la destinació de servir a les necessitats de tots els grups d’interès en un futur.

I això no és positiu per al territori.

Per tant, l’objectiu principal del màrqueting sostenible és atraure un volum i un tipus de turisme adequats a les condicions i les necessitats de la destinació.

El màrqueting sostenible és l’aplicació de tècniques de màrqueting perquè una destinació, un recurs o un producte serveixi a les necessitats del visitant i del resident avui i tingui la possibilitat de fer-ho en un futur.

Això implica que les entitats encarregades del màrqueting tinguin una visió més àmplia de les seves responsabilitats, i avaluïn l’impacte de les accions d’una manera més holística.

Ho podem aconseguir si canviem els objectius tradicionals del màrqueting d’incrementar el volum de vendes i despesa.

Les 4P del màrqueting és el concepte bàsic per a qualsevol persona que comença en aquest camp. Tot i així, és un paradigma de mercat del 1960 i, com és lògic, els usuaris i la manera com consumim han canviat moltíssim.

Les 4P es refereixen a:

Producte - Preu - Punt de venda - Promoció

Evolució de les 4P a les 4C i, finalment, a les 4E

Com no podia ser d’una altra manera, el mercat ha canviat molt en els últims anys, i les 4P han evolucionat adaptant-se a les necessitats del mercat.

En un primer moment van passar a ser les 4C. Això és:

I, finalment, les 4C han evolucionat recentment a les 4E:

En la imatge següent podeu veure’n l’evolució:

El Pla de màrqueting de les comarques de Barcelona

Exemple

Com ja s’ha mencionat prèviament, amb relació al màrqueting de les comarques de Barcelona s’han desenvolupat tres marques territorials: Paisatges de Barcelona, Costa Barcelona i Pirineus de Barcelona, sota el paraigua de Barcelona és molt més.

Amb la marca Barcelona és molt més, l’Oficina de Màrqueting Turístic de la Gerència de Serveis de Turisme de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona ha creat el Cercle de Turisme, que treballa conjuntament amb els empresaris i les destinacions de les comarques de Barcelona per fer accions de màrqueting turístic efectives i coordinades.

L’objectiu és generar negoci turístic, ocupació i desenvolupament econòmic sostenible amb la màxima eficiència.

Per aconseguir-ho, el Cercle treballa en tres línies:

1. Compartir coneixement
2. Incentivar la relació entre empresaris i destinacions
3. Fer accions de promoció

Et pots donar d’alta a la seu electrònica de la pàgina web de la Diputació de Barcelona omplint una sol·licitud en línia.

Exemple

El Pla de màrqueting turístic de Catalunya

L’actual Pla de màrqueting turístic de Catalunya 2018-2022 marca els reptes pel que fa a l’estratègia i les accions que s’han de seguir en l’àmbit de la promoció turística de Catalunya a l’exterior.

Catalunya, destinació sostenible

D’una banda, les càpsules Catalunya, destinació sostenible, un recull de nou vídeos agrupats en una llista de YouTube, que acosten a professionals del sector consells relacionats amb l’estalvi energètic i d’aigua, la gestió de residus, la preservació de la qualitat de l’aire, la gestió eficient del negoci, l’impuls de l’accessibilitat i la incorporació de noves tecnologies, entre altres.

Catalonia, a sustainable destination

De l’altra, Turisme de la Generalitat ofereix la publicació en anglès Catalonia, a sustainable desitnation, que recull iniciatives públiques i privades que apropen Catalunya a una gestió més sostenible de la destinació i poden servir de referent per al conjunt d’empreses i entitats que formen el sector turístic català.

El Decret de turisme de Catalunya es va aprovar el 4 d’agost del 2020 per tal de simplificar, actualitzar i integrar en un sol cos normatiu les diferents normatives vigents en l’àmbit del turisme. No només s’han regulat nous productes turístics, sinó que a partir d’ara adherir-se al Sistema català de qualitat turística és gratuït, entre altres aspectes importants.

Per tal de poder entendre millor el tipus de turista que rebem a la nostra destinació, ens calen dades objectives, i aquestes dades ens les ofereix la Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona. Al següent enllaç teniu accés a diverses infografies que us poden ser d’utilitat:

• Perfil del turista de l’entorn de Barcelona
• Perfil del turista per comarques (Baix Llobregat, Berguedà, Maresme, Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental)
• Perfil del turista per municipi (Badalona, Calella, Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Sitges, Terrassa, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú)
• Perfil del turista per tipologia d’allotjament (hotels, càmpings, turisme rural)
• Perfil del turista per motivació principal (oci, negocis)
• Perfil del turisme per mercat (espanyol, alemany, britànic, francès, neerlandès, italià)
• Perfil del turista per lloc de residència (Barcelona ciutat, AMB, Catalunya, Estat, estranger)
• Perfil del turista per marques turístiques (Barcelona, Costa Barcelona, Paisatges Barcelona, Pirineus Barcelona)

Si és viable, prendrem decisions sobre accions de màrqueting per a cadascun dels mercats.

Caldrà proposar accions de màrqueting específiques perquè cada segment de mercat sigui una mica més sostenible, entenent-ne les necessitats com a consumidor, per trobar els canvis que puguem fer als productes que siguin més acceptables a aquest segment de mercat.

La província de Barcelona prioritza els mercats següents:

I també es proposa una priorització dels segments de públic d’oci d’aquests mercats:

Els canals de distribució turística són els intermediaris del procés de compra que actuen entre els proveïdors de turisme i els viatgers. Hi ha molts canals de distribució diferents per dur a terme la teva comercialització turística. A l’hora d’escollir-los, però, s’ha de tenir en compte que no tan sols els canals van dirigits a diferents audiències, sinó que també cada canal té un ús específic i diferent.

A més de totes les eines de distribució, també n’hi ha tot un seguit que podeu utilitzar per promocionar la vostra destinació:

El turisme depèn en gran manera de la comunicació, ja sigui per comunicar l’atracció turística o per comunicar-se entre empreses, o entre empreses i institucions, entre altres factors.

En termes tecnològics i mediàtics, la comunicació turística té lloc en diverses formes, ja sigui a mitjans impresos o a televisió, ràdio, internet, etc. Quan variem els mitjans i els dispositius tecnològics amb els quals decidim donar-nos a conèixer, ens podem comunicar a diferents tipus de visitants i turistes.

A grans trets, hi ha tres formes principals de comunicació:

• Interaccions interpersonals cara a cara entre turistes i habitants, ciutadans i immigrants en un lloc de destinació física i social;
• Comunicació mediàtica clàssica, fet per turistes a través d’institucions turístiques (oficines de turisme), organitzacions turístiques (agències) i mitjans de comunicació, per exemple, diaris, televisió, etc.;
• Mitjans digitals, com ara les pàgines webs i les xarxes socials, especialment en digitals mòbils, que avui dia són l’eina principal del que s’anomena e-turisme.

Qualsevol comunicació que fem en nom de la nostra destinació ha d’estar ben pensada. D’això se’n diu planificar i executar una estratègia de comunicació turística minuciosa.

Però, com podem elaborar una estratègia de comunicació correcta per a la nostra destinació?

Cal tenir en compte 6 punts:

Aquestes recomanacions són generals i introductòries. Recomanem que creeu una estratègia de comunicació turística abans de publicar res a les xarxes socials i comunicar-vos amb el vostre públic objectiu.

A més, per donar-se a conèixer com a destinació turística hem de saber gestionar la nostra marca turística. Una bona estratègia de comunicació turística ens permetrà convertir la imatge «venuda» en visites reals, i millorar així l’economia local.

A grans trets, hi ha 4 aspectes que cal tenir en compte en l’àmbit de la comunicació turística:

• Eines de comunicació
• Posicionament
• Marca
• Imatge i reputació
• Atenció mediàtica

Les principals eines de comunicació que pots utilitzar per comunicar-te amb el teu públic objectiu són:

Quan comuniqueu, reviseu i assegureu-vos que sempre publiqueu amb un propòsit, ja sigui explicar unes bones pràctiques sostenibles o els canvis en la destinació de les estacions de l’any, etc. També és important que a l’hora d’escriure reflexioneu sobre quin valor podeu proporcionar als vostres visitants, ja siguin persones que us coneixen i han vingut anteriorment, ja siguin persones que poden venir per primera vegada.

Cada destinació turística vol desenvolupar un relat únic de la seva identitat, de qui és i com vol ser vista.

Una destinació amb ambicions de ser sostenible sovint busca fer-ho servir com a part del seu posicionament.

La sostenibilitat ens dona contingut per explicar els valors i les experiències d’una destinació amb relats emocionals que creen connexions que ens permeten millorar l’experiència del visitant, atès que li podem proposar activitats més úniques.

Els productes més sostenibles sovint són més autèntics i autòctons, i per tant els podem fer servir per diferenciar una destinació i remarcar-ne el caràcter únic.

En lloc de fer servir un sol missatge («La nostra destinació està fent esforços per ser sostenible»), desglossarem aquest valor més genèric en funció de què vol dir per a l’experiència del client fent un ús hedonista de la sostenibilitat.

Aquí tenim uns quants exemples que poden funcionar per a mercats i productes concrets, i que no són mútuament excloents:

• Diversió: Tindré una experiència més bona perquè consumeixo productes i visito llocs sostenibles.
• Immersió cultural: Coneixeré la destinació real gràcies a experiències sostenibles.
• Més bon servei: Seré més ben acollit pels meus hostes perquè es preocupen del benestar de la destinació.
• Confiança: Puc confiar que els serveis que se m’ofereixen són de qualitat perquè el meu hoste té valors semblants als meus.
• Nostàlgia: Estic gaudint la destinació com es feia en el passat (per exemple, menjar cuina de la iaia…).
• Modernitat: Els serveis que estic comprant estan al dia i ben cuidats, amb els últims luxes (per exemple, en allotjaments).
• Estatus: Poca gent pot tenir accés a una experiència única com aquesta, per tant em sento especial (per exemple, activitats, festes, etc.).
• Amb consciència tranquil·la: Puc gaudir del viatge sabent que el meu viatge té un impacte positiu

El resum executiu del Pla de màrqueting 2013-2016 (p. 44) explica el posicionament turístic desitjat de la província de Barcelona, que parteix de l’anàlisi del sistema posicional actual basat en quatre factors clau: la natura i la cultura, d’una banda, i els estímuls i les sensacions, de l’altra, que, alhora, agrupen un conjunt de subfactors.

També s’han establert el posicionament desitjat i els eixos de comunicació per a cadascuna de les tres marques territorials de la província de Barcelona: Costa Barcelona, Paisatges de Barcelona i Pirineus de Barcelona.

En termes generals, es diu que una marca és el nom, el disseny, el símbol o qualsevol altra característica que identifica un bé o un servei o, en aquest cas, una destinació turística.

La creació d’una marca és un procés a llarg termini, i sovint es confon amb un logotip, que inclou els aspectes gràfics (logo, nom, colors, etc.). El logotip és la part visual d’una marca, però no és necessàriament tot el que conforma una marca.

El brànding és la creació i gestió intel·ligent, estratègica i creativa de tots aquells elements diferenciadors de la identitat d’una marca (tangible i intangible) que contribueix a la construcció d’una promesa i d’una experiència de marca distintiva, rellevant, completa i sostenible en el temps.

És a dir, una marca és una promesa; és el que ens distingeix de la competència i el que dona personalitat a un producte.

Una marca té diferents nivells:

• A nivell general: és el significat que s’atribueix a una oferta
• A nivell intern (empresa/destinació): és l’expressió del propòsit de la nostra empresa/destinació, el nostre compromís
• A nivell extern (públic): és el que la gent pensa de l’oferta, objecte o producte que oferim
• A nivell de gestió: és el conjunt de significats que fan únic el nostre producte o servei i que genera vincles amb el nostre públic objectiu, i genera valor.

L’objectiu de la nostra marca de destinació és que la nostra proposta de valor quedi definida i ens permeti diferenciar-nos de la competència.

La capacitat d’atraure talent, inversió i turisme de qualitat va lligada directament a la marca i la reputació d’un lloc. La gestió de la marca i la reputació és el que es coneix com a place branding o brànding de llocs, ja siguin ciutats, països, pobles, destinacions, parcs naturals, comarques, etc.

El LABturisme de la Diputació de Barcelona, en la seva línia de recerca 3, ofereix estudis sobre intel·ligència turística al canal digital, que analitzen diverses capes de coneixement turístic del canal en línia/digital, entre els quals hi ha els estudis d’identitat i reputació en línia de les destinacions turístiques de les comarques de Barcelona.

Tal com passa amb la marca, cal constatar que la reputació i la imatge d’una destinació són aspectes complexos que requeririen un recurs específic. Aquest recurs autoformatiu pretén donar només unes idees bàsiques.

Oferiu a la vostra destinació alguna cosa única o teniu alguna història interessat per compartir? Els mitjans de comunicació són uns grans canals de distribució si teniu contingut fresc i rellevant.

Una notícia positiva a la premsa pot ajudar a posar la vostra destinació al mapa i a posicionar-la d’una determinada manera. Cal tenir en compte que hi ha diferents tipus de mitjans (generalistes i especialitzats), i és rellevant conèixer com s’ha de canalitzar una nota de premsa.

Organització Mundial del Turisme. Indicadores de desarrollo sostenible para los destinos turísticos. Guía práctica. Madrid, 2005.

Organització Mundial del Turisme. El Turismo y los Objetivos de Desarrollo Sostenible. Madrid, 2015.

Programa de les Naciones Unides per al Desenvolupament. Desde los ODM hasta el desarrollo sostenible para todos. Lecciones aprendidas tras 15 años de práctica. Madrid, 2016.

LABturisme de la Diputació de Barcelona. Activitat turística de la Destinació Barcelona. Informe anual de la província de Barcelona 2020. Dades del 2019. Barcelona, 2020.

Organització Mundial del Turisme. Código ético mundial para el turismo. Por un turismo responsable. Madrid, 2001.

Agència Catalana de Turisme. Any del turisme sostenible 2017. Barcelona, 2017.

Diputació de Barcelona. Pla de màrqueting turístic 2012-2016. Informe executiu. Barcelona, 2012.